Guia 1ccnn Voraval

Ciències de
la naturalesa 1 ESO
Biblioteca del professorat
GUIA I RECURSOS
La guia de Ciències de la naturalesa per

a 1r d’ESO és una obra col·lectiva concebuda,
dissenyada i creada al departament d’Edicions
Educatives de Santillana Educación, S. L./Edicions
Voramar, S. A., dirigit per Enric Juan Redal
i Immaculada Gregori Soldevila.
En la seua realització ha participat l’equip següent:
Patrizia Pierantoni Silva

Esperanza Blanco Martín
José María Cabello Sáenz de Santa María
Marcos Blanco Kroeger
Miguel Ángel Madrid Rangel
Ignacio Meléndez Hevia
José Manuel Cerezo Gallego
Antonio Brandi Fernández
Eduardo Vidal-Abarca
Jesús Diéguez Nanclares
TRADUCCIONS
Romanés: Catalina Iliescu Gheorghiu
Àrab: Mohamed El-Madkouri Maatoui
i Imad Elkhadiri
Xinés: Fundación General
de la Universidad Autónoma de Madrid
i Trades Servicios, S. L.
Alemany i Anglés: Pilar de Luis Villota
Francés: Imad Elkhadiri
EDICIÓ
Pilar de Luis Villota
DIRECCIÓ DEL PROJECTE
Antonio Brandi Fernández
Projecte Els Camins del Saber
280548 _ 0001-0005.indd 1 28/02/11 16:44

Índex
• El Projecte dels Camins del Saber.................... 4 • Recursos de la unitat 6..................................... 212
• El material de Ciències de la naturalesa........... 6 – Programació d’aula......................................... 212

– Fitxes de treball.............................................. 214
– Presentació.................................................... 6
– Proves d’avaluació.......................................... 221
– La programació............................................... 8
– Els elements................................................... 9 – Atenció a la diversitat...................................... 223
– Les seccions................................................... 12 – Solucionari..................................................... 232
– Material per al professorat............................... 16
• Recursos de la unitat 7..................................... 240
– Projectes transversals..................................... 17
– Programació d’aula......................................... 240
• Avaluació per competències.............................. 19 – Fitxes de treball.............................................. 242
• Comprensió lectora en Ciències........................ 21
– Atenció a la diversitat...................................... 256
• E
l currículum d’ESO. Competències bàsiques – Solucionari..................................................... 266
en Els Camins del Saber................................... 25
– Solucionari..................................................... 304
– Solucionari..................................................... 62
– Atenció a la diversitat...................................... 85 – Atenció a la diversitat...................................... 331
– Solucionari..................................................... 101 – Solucionari..................................................... 341
• Recursos de la unitat 3..................................... 110 • Recursos de la unitat 10................................... 348
– Programació d’aula......................................... 110 – Programació d’aula......................................... 348

– Fitxes de treball.............................................. 112 – Fitxes de treball.............................................. 350
– Proves d’avaluació.......................................... 128 – Proves d’avaluació.......................................... 372


2 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
280548 _ 0001-0005.indd 2 28/02/11 16:44

• Recursos de la unitat 13................................... 454 • Temes de Ciència per al segle XXI..................... 512
– Programació d’aula......................................... 454 – Pare, mare: vull una mascota.......................... 512
– Fitxes de treball.............................................. 456 – Fongs al rebost............................................... 516
– Proves d’avaluació.......................................... 468 – Microorganismes i els seus combatents.......... 520
– Atenció a la diversitat...................................... 470 – Foc i aigua: una mescla perillosa?................... 524
– Solucionari..................................................... 479 – Residus útils, residus perillosos....................... 528
• Recursos de la unitat 14................................... 486 • Grans biografies................................................ 532

• El paper de la dona en la Ciència..................... 548
– Proves d’avaluació.......................................... 495 • E
l Llibremèdia Santillana ................................ 559
– Atenció a la diversitat...................................... 497 – Tipus de recursos digitals................................ 559
– Solucionari..................................................... 504 – Relació de recursos digitals disponibles.......... 560
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 3
280548 _ 0001-0005.indd 3 28/02/11 16:44

El perquè de...
El significat del nom
Fa quatre anys vam construir un projecte editorial, La Casa del Saber, que intentava fer front
als canvis que propiciava la nova Llei d’Educació, una casa on els professionals de l’educació
i els escolars trobaren rigor, seguretat i confiança curricular i metodològica.
Ara, després d’avaluar amb minuciositat tots els materials editats al llarg dels últims anys,
hem construït el nou projecte editorial: Els Camins del Saber. Amb aquesta edició busquem
obrir nous camins educatius que ens ajuden a entendre que l’educació és un procés, és un
canvi permanent, és una millora contínua…
Les claus del nostre projecte editorial

Obrir camins és el nostre compromís
Obrir camins a l’ensenyament i l’aprenentatge de les diferents matèries que imparteix el
professorat amb un alt nivell de qualificació és el nostre objectiu principal. Per això, en el
nostre nou projecte editorial incorporem totes les novetats conceptuals i innovacions
tecnològiques que s’han generat en els últims anys.
Hi ha molts camins
Considerem que l’educació ha d’oferir el major nombre possible de camins d’aprenentatge.
Per això, en el nostre projecte editorial hem tingut en compte especialment les formes
d’aprendre dels alumnes i hem diversificat les experiències i els materials. Tenim un objectiu:
que l’alumnat adquirisca les competències bàsiques per a realitzar-se personalment i
professionalment.
Els camins signifiquen descobriment

Els Camins del Saber ens ajuden a entendre que l’educació és aprendre a descobrir què hi
ha més enllà, a seguir nous itineraris, a crear nous camins… Les noves tecnologies faciliten
l’aventura de conéixer continguts nous; per això, el nostre projecte editorial proporciona
idees i suggeriments per a buscar i ordenar la informació alhora que ofereix formació per a
la realitat digital que comencem a descobrir i viure.
Els camins uneixen

El camí és un espai per a la trobada amb els altres. En cada racó, en cada refugi, hi ha
professorat que orienta, que acosta i facilita a l’alumnat el coneixement. Per això, en el
nostre projecte té tanta importància el desenvolupament de la matèria que el professorat
imparteix i la gran quantitat de recursos que la complementen, com ara l’especial
programació i seqüenciació dels materials de l’alumne. Al llarg del camí escolar, els bons
llibres i quaderns ens ajuden a educar i a aprendre.
Així doncs, tenim molt de gust a presentar un nou projecte editorial amb vocació de suport
a l’alumnat, de contribució a l’èxit escolar, de servei al professorat. Els Camins del Saber
estan oberts per editors, per professors i professores, per erudits i intel·lectuals, per
il·lustradors, documentalistes, fotògrafs, maquetistes i informàtics…; tots ells són conscients
que el viatge per Els Camins del Saber no conclou mai, perquè caminar és aprendre i
aprendre és continuar caminant…
280548 _ 0001-0005.indd 4 28/02/11 16:44

En què es concreta el projecte
Quatre principis bàsics continuen inspirant el contingut, l’orientació i l’estructura d’Els Camins
del Saber: adequar-se al marc legislatiu (la LOE), millorar la comprensió dels alumnes,
preparar-los per a la societat de la informació i aportar una gran diversitat de materials per
a facilitar la labor del professorat.
ELS LLIBRES PER A L’ALUMNAT

Llibres amb una preocupació especial pel text: un llenguatge clar i senzill, un vocabulari
d’acord amb el nivell de l’alumnat i una tipografia especialment seleccionada per a millorar
la comprensió.
Llibres amb il·lustracions noves i millorades, intel·ligibles per a l’alumnat, que no es limiten
a confirmar el text redactat, il·lustracions que són instruments de gran potència per a desen-
volupar capacitats, com ara l’observació, l’anàlisi, la relació, el plantejament d’interrogants,
l’expressió oral…
Llibres amb activitats coherents amb els objectius, graduades segons el grau de dificultat,
orientades perquè l’alumnat desenvolupe hàbits i destreses, elabore i construïsca significats,
contextualitze i generalitze els coneixements apresos.
Llibres dividits en volums per a disminuir el pes dels llibres de text. El projecte Motxilla lleu-
gera és la nostra aportació responsable a la prevenció dels mals d’esquena entre els escolars.
A més, en Els Camins del Saber hem continuat donant un gran valor a l’elegància dels llibres,
al format, al disseny, a la bellesa de les imatges, a la textura del paper. Tot això per a oferir un
treball ben fet i per a transmetre la importància de l’educació i la cultura.
GUIES AMB GRAN QUANTITAT DE RECURSOS PER AL TREBALL A L’AULA

Guions didàctics associats a les unitats dels llibres: amb programacions d’aula que contenen
objectius, continguts, competències que es treballen en cada unitat i criteris d’avaluació, sug-
geriments didàctics i solucions de les activitats.
Propostes per a treballar la diversitat: fitxes d’ampliació i reforç, recursos per a les adaptacions
curriculars.
Llegir notícies de premsa (disponible únicament en castellà) és una nova proposta per a
ensenyar i aprendre. La premsa, situada en la cruïlla on convergeixen la lectura, el coneixe-
ment i l’actualitat, es presenta com un recurs pedagògic valuós, atractiu i innovador. A més,
l’ús dels textos periodístics contribueix a desenvolupar una competència essencial, la de la
lectura comprensiva.
Recursos complementaris: bancs de dades, fitxes de treball pràctic, suggeriments de lectura…
Milers de propostes per a facilitar la labor docent.
UN COMPLET MATERIAL MULTIMÈDIA

Llibremèdia. És un material didàctic pensat per a introduir les TIC a l’aula d’una manera
senzilla i eficaç. L’objectiu principal és acompanyar el professorat pas a pas cap a la integració
dels recursos digitals en la pràctica docent, i convertir-los en una part natural de la transmissió
de coneixements, l’exercitació i l’avaluació.
En el Llibremèdia trobem una gran quantitat de recursos per a utilitzar a l’aula: vídeos,
presentacions, esquemes interactius, galeries d’imatges i activitats. Tots aquests estan
relacionats amb els continguts del llibre de l’alumne i es poden utilitzar a les classes amb
diferents tipus d’equipament informàtic: pissarres digitals, ordinadors aïllats, etc.
280548 _ 0001-0005.indd 5 28/02/11 16:44

Presentació
Aquest llibre de Ciències de la naturalesa està dissenyat el DOGV núm. 5562 de 24 de juliol de 2007, pel qual
i elaborat per a ser una eina de treball eficaç a l’aula. s’estableix el currículum de l’Educació Secundària
Tots els seus elements han estat curosament treballats Obligatòria a la Comunitat Valenciana.
i revisats, amb l’objecte de crear un llibre rigorós però Per a assolir l’objectiu, s’ha parat una atenció especial
assequible a la comprensió dels alumnes. als aspectes següents:
El nostre criteri per a la programació i seqüenciació ❏ La seqüenciació dels continguts.
dels continguts ha estat considerar el més idoni per
❏ El nivell de dificultat de les explicacions i el discurs
a l’aprenentatge de l’alumnat. D’aquesta manera
dels textos.
l’ordenació s’adequa més a la lògica del que aprén
que a la de qui ensenya. ❏ El mètode inductiu d’aproximació als conceptes.
❏ El nombre, distribució i grau de dificultat de les
D’altra banda, els continguts desenvolupats en aquest
activitats.
llibre s’han seqüenciat segons els continguts de la
normativa establida en la Llei Orgànica d’Educació ❏ La qualitat de les il·lustracions.
(LOE) 2/2006, publicada en el BOE núm. 106 de 4 de ❏ Els esquemes i els resums.
maig del 2006, i en el decret 112/2007, publicat en
Ciències de
VOLUM 1
VOLUM 1
9 788498 075168
la naturalesa 1 ESO
Ciències de la naturalesa
a
mo
er
xi
lla lleug
t
COMUNITAT VALENCIANA
Ciències de
ESO
a naturalesa 1 ESO 1
OMUNITAT VALENCIANA
OLUM 1. LA TERRA
LUM 2
LUM 3
LUM 4
COMUNITAT VALENCIANA
Projecte Els Camins del Saber
01/12/10 20:10
280548 _ 0006-0029.indd 6 28/02/11 16:46

Els continguts científics han estat rigorosament revisats, del Reial decret 1317/1989 en el qual s’estableix el
en aspectes com les dades sobre els radis dels planetes Sistema Legal d’Unitats de Mesura (BOE, núm. 264,
i els seus satèl·lits i l’estructura del sistema solar; els de 3 de novembre del 1989), així com tota la normativa
noms científics d’espècies; la classificació dels éssers posterior (BOE, núm. 315, de 31 de desembre del
vius en cinc regnes; la normativa del protocol de 1996, i BOE, núm. 313, de 31 de desembre del 1997)
Kyoto, etc., per a garantir la presència de les últimes i les recomanacions proposades pel Centre Espanyol
consideracions científiques mundials en aquests de Metodologia.
temes. Cada unitat del llibre segueix l’esquema següent:
Els textos estan actualitzats i arrepleguen alguns – Una doble pàgina com a introducció de la unitat.
dels últims avanços i descobriments en les àrees de – Pàgines d’epígrafs amb els continguts.
ciències. Per exemple, la classificació nova del sistema – Pàgines amb continguts per a saber més, En
solar de la Unió Astronòmica Internacional (IAU) profunditat, i per a practicar en el laboratori, Ciència
d’agost del 2006 en la qual Plutó és classificat com a a les teues mans.
planeta nan per les seues característiques particulars.
– Una doble pàgina amb activitats finals.
En aquest sentit, el llibre utilitza una terminologia – Per a acabar, un resum al costat d’una lectura amb
científicament comprovada, correcta i moderna preguntes, El racó de la lectura.
i evita termes en desús, com «animals de sang
calenta o freda», «sang oxigenada o desoxigenada», En l’annex hi ha material per a avaluar competències,
«criptògames i fanerògames», «geosinclinal» o «sial fitxes d’animals, plantes i minerals representatius i un
i avenc». glossari.
Amb aquesta mateixa finalitat, s’han seguit d’una En les pàgines següents es desglossen aquests i
manera escrupolosa les normes de la IUPAC en l’ús altres aspectes del llibre amb detall, descrivint el
de les unitats de mesura, de nomenclatura d’elements plantejament pedagògic de cadascun dels apartats,
i compostos, i en la utilització de símbols i signes a fi de facilitar al professorat la tasca de programar el
convencionals. Per a això, s’ha seguit la normativa treball a l’aula.
Esquema de la unitat
12
Resum Les trampes
EL RACÓ DE LA LECTURA
Introducció a la unitat Resum i lectura

«Per a elaborar l’ametlat, pre- Aquest text correspon a un fragment
La matèria i les de les aranyes

pararàs el que ara et diré: 2 d’una recepta àrab de l’edat mitjana,
• Tenen el cos en forma de sac i perforat per nombrosos porus.
litres de mel blanca. Tres mitjos que encara utilitzen els rebosters a Porífers • Són animals filtradors que viuen fixos al substrat. No tenen òrgans
d’avellanes i una lliura d’ametles, Medina Sidonia (Cadis) per a elabo- Acabat el raïm em vaig estirar
seues propietats
ni aparells. Tenen un gran poder de regeneració.
boca per avall i amb el mentó
tot això torrat i trossejat. Unça i rar ametlats. entre les mans em vaig posar a
mitja de canyella en pols. Dues Encara que hui dia no usem lliures • Tenen el cos tou i amb tentacles. Poden presentar dues formes: examinar el terreny circumdant.
unces de matafaluga, quatre argen- ni unces per a mesurar la massa, ni Celenterats pòlip (fix al substrat) i medusa (vida lliure). Un diminut saltamartí verd de
El text d’introducció conta un fet històric relacionat

ços de clau i quatre de coriandre, argenços per a mesurar el volum, • Són carnívors. cara llarga i melancòlica es fre-
El resum està estructurat de manera molt esquemàtica, perquè

tot això torrat i mòlt. Una lliura de antigament l’ús gava nerviós les potes del darrere. eren en buit. Amb una tija d’her- Gerald Durrell va nàixer el espècies animals. Complint
Sobre una branqueta de molsa, ba vaig pressionar sobre la vora 1925 a l’Índia, si bé va viure un somni que tenia de me-
sèsam torrat. Huit lliures de pols de d’aquestes i altres • Tenen el cos tou amb forma cilíndrica i sense esquelet.
un fràgil caragol meditava tot es- d’un dels cercles. No va cedir. fins al 1939 a l’illa de Corfú, nut, va fundar el seu propi
moldre, treta de rosques de pa sense unitats, com el Platihelmints, – Els platihelmints tenen el cos pla dividit en segments. perant la rosada vespertina. Un on es va interessar molt per zoològic a l’illa de Jersey, del
amb els continguts.

nematodes Vaig començar a creure que
tingues en una sola pàgina l’essencial de la unitat. Les activitats

sal ni llevat, molt cuites al forn. Amb quintar i la faneca, i anèl·lids – Els nematodes tenen el cos cilíndric sense divisions. gros corcó escarlata, de la mida les marques eren ocasionades la zoologia. Amb vint anys es qual va ser director des del
INVERTEBRATS
mitja lliura de sucre faràs almívar, era molt habitual. – Els anèl·lids posseeixen un cos cilíndric dividit en anells. d’un cap de llumí, s’arrossegava per alguna misteriosa forma de va unir al personal del Parc 1959. Cinc anys després va
com un caçador rabassut sota el créixer la molsa. Vaig pressionar Whipsnade com a estudiant fundar l’Organització Jersey
després li has d’afegir la mel i, quan Actualment, hi ha bosc de molsa. Era tot un món i cuidador d’animals. Des per a la Conservació de la
de nou amb més força i l’estómac
estiga pujada de punt, li has d’abo- un sistema inter- • Tenen el cos tou i dividit en cap, massa visceral i peu. microscòpic, ple de vida fasci- d’aleshores va dedicar tota la Vida Salvatge. Ha escrit una
t’inviten a treballar sobre aquest o elaborar el teu propi resum.

em va fer un salt de tremenda
car els ingredients, tres grapats de nacional d’unitats Molts tenen closca. nant. Mentre seguia el lent avanç vida als animals, la seua afició gran quantitat de llibres, en
Mol·luscos emoció. Era com si la branqueta
La secció Pla de treball presenta tots aquells punts

farina cernuda i pols de moldre. Ho que comparteixen • La seua alimentació és molt variada. Respiren per brànquies del corcó, vaig notar una cosa haguera tocat un ressort ocult, preferida. Va organitzar expe- els quals narra els seus viatges
(aquàtics) o per pulmons (terrestres). Sofreixen metamorfosi. curiosa. Disseminats ací i allà perquè el cercle sencer es va al- dicions i va viatjar per tot el i aventures, a més de la cura
has de moldre tot perquè quede ben quasi tots els sobre el verd peluix de la molsa món, des del Paraguai fins dels animals exòtics que va
çar com una trapa. Mirant, vaig
mesclat.» països. • Tenen un esquelet extern de quitina i potes articulades. apareixien uns tènues senyals veure amb sorpresa que era en a Madagascar, recol·lectant trobar i recol·lectar.
El cos és segmentat i dividit en cap, tòrax i abdomen. redons, del diàmetre d’un xíling.
sobre els quals es va treballant al llarg de la unitat.

efecte una trapa, folrada de seda,
El racó de la lectura. Recull una selecció de textos on podràs

Artròpodes • La seua alimentació és molt variada. Respiren per tràquees Eren tan dèbils que solament se’ls i amb una vora bisellada que en- COMPRENC EL QUE LLIG
(terrestres) i per brànquies (aquàtics). distingia des d’un cert angle. Em caixava perfectament a la boca 46. Què va cridar l’atenció del protagonista
• Experimenten mudes, i alguns, metamorfosi.
recordaven el perfil de la lluna d’un túnel recobert del mateix
plena vist a través d’un nuvolot, del relat mentre observava el corcó?
material. La vora de la porta Quina pregunta es va fer?
el subtil cercle que sembla mou-
llegir alguns fragments interessants, a més de dades biogràfiques

anava unida a la del túnel mit-
• Tenen esquelet intern format per plaques, situat davall la pell. re’s i canviar. Distretament em jançant un pegot de seda que feia 47. Què era massa irregular i desordenat?
En la secció Recorda i respon es formulen algunes preguntes.

• Respiren a través de la pell, utilitzant l’aparell ambulacral, i alguns vaig preguntar quin devia ser el de golfo. Absort davant aquesta Per què no podien ser les petjades d’un animal?
PLA DE TREBALL Equinoderms seu origen. Eren massa irregu-
per brànquies. Són carnívors. magnífica mostra d’artesania, 48. Com són les trampes de les aranyes que
lars, massa desordenats per a
En aquesta unitat… • Experimenten metamorfosi. em vaig preguntar qui dimonis es descriuen en el text?
i altres informacions.
RECORDA I RESPON ser la petjada d’algun animal, i en podia ser l’autor.
quin animal podia caminar per 49. Per a què creus que les aranyes utilitzen
Per a respondre-hi hauràs de recordar el que ja saps sobre

• Coneixeràsquinessónlespropietats GERALD DURRELL,
delamatèria. 1. Quinaéslaunitatdemesuraqueutilitzem un vessant quasi vertical i amb Mi familia y otros animales. les trampes?
actualmentperamesurarlamassa?Iper un pas tan errabund? A més no Alianza Editorial
• Reconeixeràslesmagnitudsfonamentals
amesurarelvolum? ACTIVITATS
mésusuals:longitud,massa,temps NO T’HO PERDES
el tema.
itemperatura. 2. Anomenaalgunessubstànciesqueconegues; 42. Fes en el quadern un esquema amb la classificació dels mol·luscos, els artròpodes i els equinoderms,
Unes qüestions et permetran desenvolupar la comprensió lectora.

• R
econeixeràsalgunesmagnituds onestrobenenlanaturalesa? i indica les característiques més importants de cada un dels grups. Llibres: A la pantalla:
derivades,comlasuperfície, 3. Quininstrumentutilitzariesperamesurar 43. Indica quin tipus de respiració tenen els següents grups d’invertebrats. Insectos que viven en familia Animals i plantes. Insectes i rèptils. Vol. II
elvolumiladensitat. lalongituddelscostatsdelpati?Enquines MARÍA FERRÉ. Ed. Altea Univers extraordinari.
a) Equinoderms. Mostra les característiques de les societats formades per in-
• Aprendràsaprendremides unitatsdonarieselresultat? Microcosmos
b) Platihelmints. sectes. Història dels petits habitants del camp.
iaexpressar-lescorrectament.
La contestació a Busca la resposta la trobaràs al llarg

4. Quèt’ajudariamésasabercomésdegran
Per acabar et recomanem alguns llibres, pel·lícules, adreces

c) Bivalves. Me pregunto por qué las arañas tejen telas
• Comprendràslanecessitatdedefinir elpatidelcol·legi? AMANDA O’NEILL. Ed. Everest A la xarxa:
d) Insectes.
unsistemainternacionald’unitats. Respostes divertides a preguntas complicades sobre el món www.urbanext.uiuc.edu/insects_sp/
a) Mesurar-nelalongitudd’uncostat. e) Crustacis.
• Coneixeràslesunitatsd’úsméscomú. dels insectes. Pàgina de la Universitat d’Illinois amb molta informació sobre
b) Calcular-nelasuperfície.
insectes.
de la unitat.
• Aprendràsarealitzarcanvisd’unitats. 44. Quins invertebrats poden experimentar metamorfosi? Las hormigas
d’Internet, etcètera.
Busca la resposta BERNARD WERBER. Ed. Plaza y Janes www.naturamuseo.org
• Aprendràselspassosperaferuna Quinamagnitudpotsmesurar 45. Quin grup d’invertebrats presenta un sistema de locomoció únic? Com s’anomena aquest sistema? El mascle 327 presencia l’estranya mort de les companyes i Pàgina del Museu Valencià d’Història Natural, que compta
representaciógràfica. ambunaproveta? En quina altra funció intervé? busca algun aliat que l’ajude. amb nombroses col·leccions d’invertebrats.
Ingredients per a
preparar ametlats.
154 155
275033 _ 0004-0019.indd 4-5 11/01/11 10:03 275029 _ 0040-0055.indd 54-55 11/01/11 10:17
1 L’atmosfera terrestre.
Composició de l’aire 2 L’estructura de l’atmosfera
Annexos
Composició de l’aire Quasi tots els planetes del sistema solar tenen una atmosfera formada Les característiques de l’atmosfera varien en funció de l’altitud.
Pàgines d’epígrafs
Avaluació de competències
Nitrogen: 78 %
per diversos gasos.
Des de la superfície terrestre es poden diferenciar quatre
capes en l’atmosfera: troposfera, estratosfera, mesosfera
L’atmosfera és l’embolcall gasós que envolta un planeta.
i ionosfera
A la Terra es compon d’una mescla de gasos anomenada aire.
500 km
Els continguts es desenvolupen en una o dues pàgines, Posa en pràctica les teues capacitats
Podem apreciar l’existència de l’aire quan bufa el vent o quan hi ha La ionosfera és la capa externa. Les radiacions
contaminació i l’aire perd la transparència. solars en calfen la part superior, per això la
temperatura augmenta amb l’altitud. La part
A partir d’una selecció de diferents notícies reals, se’t plantegen

Composició de l’aire superior s’anomena exosfera. No té un límit
Mantindre la qualitat de l’aire que respirem 3. ● El diòxid de carboni no es considera un contaminant, 5. ●●● El diagrama adjunt mostra les proporcions
de forma molt estructurada i amb abundant suport d’imatges.

superior definit; cada vegada hi ha menys aire,
Oxigen: 21 % Altres gasos: 1 % ja que forma part de la composició de l’aire. No obstant relatives dels tres components principals de l’aire
Els gasos que formen l’aire es troben en diverses proporcions: fins que, a uns 500 km d’altitud, ja es troba el buit
això, la seua acumulació a l’atmosfera produeix un atmosfèric. Indica a quin correspon cada lletra.
400 km de l’espai. A aquesta altitud es desplacen alguns
El nitrogen i l’oxigen formen el 99 % • El nitrogen (N2) és un gas incolor i inodor. Constitueix el 78 % de increment de l’efecte d’hivernacle, que genera efectes
satèl·lits artificials. S’hi produeixen les estrelles
distintes qüestions perquè pugues posar en pràctica

de la composició de l’atmosfera.
l’aire, unes quatre cinquenes parts. És un gas inert, que no reacciona fugaces i les aurores polars.
L’autobús de Qualitat de l’Aire del Pla Blau ja està a Valdemorillo negatius sobre el clima i els interessos humans. Indica
si les accions següents resultarien útils per A
químicament amb altres substàncies. Amb el doble objectiu de servir com a laboratori Aquestes tasques es reforcen amb visites guiades a comprendre la relació que hi ha entre les activitats
80 km Mesopausa
mòbil i instrument per a tasques de divulgació, per a estudiants i altres col·lectius, per a despertar
Les idees fonamentals apareixen sobre fons verd i certes

• L’oxigen (O2) també és un gas incolor i forma el 21 % de l’aire. Oxi- humanes, el diòxid de carboni, l’efecte d’hivernacle
l’autobús de la Qualitat de l’Aire del Pla Blau una major consciència social sobre aquesta matèria. B
La mesosfera té un gruix d’uns 40 km. El seu límit i el canvi climàtic.
da amb facilitat moltes substàncies i és imprescindible per a la respi-
les capacitats que has anat aprenent i desenvolupant al llarg

superior és la mesopausa. Des de la zona més comença hui a prestar servei a Valdemorillo. Aquesta unitat mòbil mesura la qualitat de l’aire,
ració de tots els éssers vius. Participar en un xat d’Internet en què
300 km interna cap a la més externa, la temperatura La possibilitat de conscienciar la població de la analitzant concentracions de contaminants com Sí No
cada persona expose què en pensa. C
• L’argó (Ar) és un gas inert que forma el 0,9 % de l’aire. va baixant fins a menys de 100 °C sota zero Comunitat de Madrid de la importància de col·laborar el diòxid de sofre, monòxid de carboni, òxids de Buscar informació en Internet sobre
paraules importants es destaquen en negreta.

en la mesopausa. per evitar la contaminació atmosfèrica, coneixent nitrogen, ozó troposfèric, hidrocarburs i partícules Sí No
• L’ozó (O3) és un derivat de l’oxigen que es troba en proporcions els elements esmentats.
les oportunes mesures preventives, destaca entre les en suspensió. 6. ●●● Ordena els requadres següents, de manera que
de les unitats del llibre. Aquesta secció et permetrà avaluar

50 km Estratopausa Buscar en llibres informació, diagrames
molt reduïdes en l’aire. És tòxic, raó per la qual és un contaminant funcions d’aquest autobús, en què s’informa cada un siga la causa del següent i escriu el resultat
Ozonosfera i dibuixos explicatius sobre l’efecte Sí No
perillós; això no obstant, en les capes altes de l’atmosfera filtra les L’estratosfera té un gruix d’uns 30 km. els ciutadans de l’estat de la qualitat de l’aire. www.diariodelasierra.es, 11 de novembre de 2009 d’hivernacle.
de l’ordenació en el quadern.
radiacions ultraviolades del Sol, que són perjudicials per als éssers El seu límit superior és l’estratopausa. A la part
Buscar en la premsa notícies que parlen
alta, els raigs ultraviolats del Sol xoquen amb Sí No La temperatura L’activitat humana El gel dels
vius. 200 km sobre el canvi climàtic.
de l’atmosfera produeix diòxid casquets
el desenvolupament de les diferents competències bàsiques.

les molècules d’oxigen (O2) i originen el gas ozó
Les activitats et permetran repassar els continguts

• El diòxid de carboni (CO2) és un gas incolor i inert, que forma el Buscar notícies sobre els danys causats augmenta de carboni glacials es fon
(O3). La reacció allibera calor, per això la part Sí No
per ciclons, temporals…
0,03 % de l’aire. És important per dues raons: superior està a uns 17 °C sobre zero. A més, L’est del continent antàrtic també es fon El nivell del L’atmosfera La proporció
en l’estratosfera hi ha una zona rica en ozó, Preguntar a classe de Ciències sobre mar ascendeix reté una proporció de diòxid
– És necessari per a produir matèria orgànica mitjançant la fotosíntesi. Sí No
l’ozonosfera. El casquet glacial de la part oriental del continent de Grenlàndia provocaria una pujada del nivell dels aquest assumpte. major de la de carboni
– És responsable de l’efecte d’hivernacle. antàrtic també s’està fonent com la part occidental, mars d’uns set metres i la desaparició del casquet
desenvolupats en la pàgina. El símbol en algunes indica

calor que emet augmenta a
4. ●●● El dibuix adjunt és una explicació esquemàtica
10 km Tropopausa segons un estudi publicat diumenge en la revista antàrtic, una pujada superior a 70 metres. el sòl (efecte l’atmosfera
100 km de l’efecte d’hivernacle. Indica quins dels rètols inferiors
especialitzada Nature Geoscience. d’hivernacle)
Competència social
La troposfera és la capa en contacte amb el sòl. es corresponen amb els quatre nombres del dibuix.
Competència en comunicació
EN PROFUNDITAT 80 km Els casquets glacials retenen enormes quantitats Agència AFP, 23 de novembre de 2009
Té un gruix d’uns 10 km. El seu límit superior 2 7. ●● Els consumidors podem adoptar diferents hàbits
d’aigua en forma de gel. El desgel total del casquet
que has de buscar la informació en els conceptes clau.

s’anomena tropopausa. A mesura que pugem, per reduir l’emissió de contaminants a l’atmosfera.
50 km
L’efecte d’hivernacle la temperatura baixa fins als 55 °C sota zero. 4 Enumera quines mesures es poden adoptar en la vida
i ciutadana
Aquesta capa conté, aproximadament, el 90 % diària per a:
lingüística
Un hivernacle és una construcció de vidre (o plàstic) en la qual pot entrar de l’aire de l’atmosfera. 3
10 km HAS DE RECORDAR a) Reduir la quantitat d’aigua calenta que consumeixes.
la llum solar, que calfa el sòl i l’aire interior. Les parets de vidre impedeixen
0 km b) Estalviar electricitat.
que la major part de l’aire calent s’escape i així es manté una temperatura
Composició de l’aire. Efecte d’hivernacle Els impactes de les activitats humanes i la correcció c) Utilitzar menys el cotxe o la moto en les teues
interior elevada.
ACTIVITATS
En alguns epígrafs trobaràs continguts desenvolupats Competència cultural

(unitat 3). d’aquests impactes (unitat 3). activitats diàries.
El diòxid de carboni de l’atmosfera realitza una funció comparable a la del Humitat, núvols i precipitacions (unitat 3). El cicle de l’aigua (unitat 4).
1
d) Estalviar calefacció.
1. Venus té atmosfera però no té aire. Raona per què no podem
vidre, ja que impedeix que s’escape una part de la calor que emet la Terra
Competència matemàtica
anomenar aire la mescla de gasos de l’atmosfera venusiana. Explica per què totes aquestes mesures fan que
calfada pel Sol i manté la temperatura mitjana terrestre en uns 15 °C. Per Rètol Nombre
l’emissió de substàncies contaminants a l’atmosfera
i artística
això, l’efecte que produeix aquest gas en l’atmosfera s’anomena efecte 2. En l’atmosfera hi ha dues capes que estan més calentes per la part 1. ●● Assenyala si cada una de les oracions de la taula L’autobús està equipat amb instruments a) La calor emesa pel sòl pot reflectir-se disminuïsca.
en profunditat.
d’hivernacle. inferior que per la part superior, i altres dues que estan, en canvi, situada a la dreta expressa correctament per a mesurar la concentració de Sí No en els núvols i tornar al sòl.
o no el contingut de la primera notícia. b) La contaminació atmosfèrica calfa 8. ● Dissenya un anunci, que consistisca en un dibuix i un
Explica quin és el resultat d’un augment de l’efecte d’hivernacle. més calentes per dalt que per baix. Identifica quina és cada una contaminants de l’aire.
l’aire. eslògan, per a una campanya de conscienciació dirigida
Per què l’activitat humana pot augmentar l’efecte d’hivernacle? d’aquestes capes. A l’autobús s’investiga quines són les
2. ●● Pel que fa a les mesures preventives que Sí No c) La radiació solar calfa el sòl; per això, als ciutadans amb la finalitat que en els desplaçaments
substàncies contaminants de l’aire.
Competència en el coneixement
per la ciutat utilitzen el transport públic en comptes del
Competència per a
s’esmenten en la primera notícia, indica quina aquest pot emetre calor en forma de
Està previst que estudiants i altres cotxe particular.
oració és correcta: radiació infraroja.
col·lectius visiten l’autobús per entendre’n Sí No
a) Les mesures preventives són les que s’adopten el funcionament. d) Els gasos d’efecte d’hivernacle que
9. ●● En moltes ciutats espanyoles s’està implantant
42 43 quan la contaminació atmosfèrica és molt alta. Una de les funcions de l’autobús és que els hi ha en l’aire, com el CO2, absorbeixen
el «carril bici». Aquesta mesura suscita polèmica entre els
i la interacció amb el món físic aprendre a aprendre

b) Les mesures preventives, com ara utilitzar l’autobús ciutadans adopten mesures per evitar la Sí No part de la calor emesa pel sòl.
ciutadans partidaris d’aquesta via per a bicicletes i els qui
en comptes del cotxe, estan destinades a evitar contaminació de l’aire. e) Les activitats humanes provoquen la consideren inoperant i perjudicial, ja que redueix l’espai
273784 _ 0040-0057.indd 42-43 11/01/11 10:08 la contaminació atmosfèrica. L’autobús acompleix una doble funció, un augment de la nuvolositat. destinat a la circulació i a l’aparcament de cotxes, amb el
c) Mesurar els nivells de contaminació de l’aire és com a laboratori d’anàlisi i com a aula Sí No f) La calor emesa pel sòl pot travessar consegüent augment d’embossos de trànsit.
una mesura preventiva. de divulgació. l’atmosfera i escapar-se a l’espai. Explica què n’opines.
240 241
Tractament de la informació Autonomia i iniciativa
275044 _ 0002-0011.indd 4-5 11/01/11 10:21
i competència digital personal
EN PROFUNDITAT
Ciència a les teues mans
Tipus d’insectes
Elaboració i observació d’un model experimental
Dins el regne animal, els insectes constitueixen el grup
amb major nombre d’espècies i d’individus. Es coneixen
principalment, a les adaptacions als diferents ambients
en què viuen. Tota aquesta varietat fa que els insectes Els insectes posseeixen un esquelet extern format per quitina, que al seu
Fauna representativa de la Comunitat Valenciana
prop d’1 000 000 d’espècies diferents d’insectes. La es classifiquen en diversos grups, entre els quals torn està recoberta d’una fina capa de cera o greix que la impermeabilitza.
varietat de mides i de formes que presenten és deguda, destaquen els següents: Aquesta impermeabilització té una importància vital, especialment per als
insectes que viuen en contacte amb l’aigua, com el sabater (Gerris lacustris). Es calcula que a Espanya habiten al voltant de 100 espècies
de mamífers, 460 d’ocells, 83 de rèptils, 28 d’amfibis i 70 de Rabosa (Vulpes vulpes) Duc (Bubo bubo) Gripau comú (Bufo bufo)
Aparentment, la raó que el sabater no s’afone en l’aigua podria ser que són
peixos d’aigües continentals. Aquesta diversitat d’animals ver- És un cànid de mida no molt És un ocell rapaç nocturn de El gripau comú és un amfi-
animals molt lleugers; però la realitat és que, per a un animal de la grandària
tebrats també es troba en els animals invertebrats, amb més gran que té un espés pelatge gran mida, amb llargues orelles bi robust i de gran mida. Té
Animals, arbres, roques i minerals

d’un sabater, l’aigua és molt perillosa, ja que si l’insecte arribara a mullar-se Els insectes sabaters poden caminar de 50 000 espècies. A la Comunitat Valenciana la fauna és on predomina el color marró, i ulls de color ataronjat. Té un grans berrugues al dors i el cap
no es podria desapegar de l’aigua. sobre l’aigua sense afonar-se. molt variada. amb algunes zones blanques i plomatge de color marró terrós molt ample. Els mascles són
Un model ens permetrà observar la diferència entre un sabater Entre els amfibis podem trobar espècies com el gripau comú rogenques. Les orelles són daurat i les arpes grans i fortes. més menuts que les femelles.
Per a saber més i pràctiques de laboratori

i el gripau corredor. En els rèptils es troben espècies com el xicotetes i el seu musell, allargat; a més té una llarga i Les femelles són més grans que els mascles. Generen secrecions a través de
amb les potes impermeabilitzades i un altre que no les hi te. espessa cua amb la punta blanca molt característica.
fardatxo comú i la sargantana cuallarga. Entre els ocells, des- És una espècie protegida. Un dels principals problemes que les glàndules, com a sistema de defensa.
taquen els rapaços, principalment els nocturns, com ara el La dieta de la rabosa és molt variada; inclou matèria vegetal afecten aquesta espècie són les línies elèctriques i el trànsit La seua alimentació es basa en escarabats, papallones, sal-
representatius de la Comunitat
Preparem els models per a observar el seu comportament
gamarús, el mussol banyut i el duc. Entre els mamífers des- com brots tendres i fruits, i animals com ratolins, que caça nocturn. tamartins, centpeus, llimacs i fins i tot altres amfibis.
taquen: el cabirol, la rabosa, la llúdria, la cabra salvatge i el principalment de nit, insectes, mol·luscos, larves, etc.
Himenòpters. Formigues, abelles, etc.
Tenen dos parells d’ales membranoses,
Dípters. Mosques i mosquits.
Tenen un parell d’ales membranoses.
Coleòpters. Escarabats.
Tenen dos parells d’ales. Les ales
1. Retallem dues figures iguals de cartolina, com les de la fotografia, teixó. A més s’hi poden trobar unes vint espècies de ratpe- Viu en zones de bosc baix i en entorns d’alta muntanya de
A la Comunitat Valenciana, n’hi ha en zones de muntanya
de les tres províncies, tant del litoral com de l’interior, enca-
A la Comunitat Valenciana n’hi ha en molts ecosistemes,
des de zones de conreu fins a punts d’alta muntanya.
que representaran dos insectes. El cos és un rectangle de 4 3 6 cm, nats, alguns dels quals de gran importància. En els peixos, pràcticament tota la Península. ra que està molt més estés arreu de les províncies d’Alacant
tot i que a vegades no en tenen. Aparell Les posteriors estan reduïdes a òrgans anteriors són grosses, dures i opaques, desataca un endemisme en greu perill d’extinció, el samaruc.
i les potes tenen una longitud d’uns 5 cm. i Castelló.
bucal adaptat per a llepar, mossegar que mantenen l’equilibri en el vol, i les posteriors, membranoses, plegades
Valenciana
i xuplar líquids. Viuen en societats anomenats balancins. Aparell bucal en repòs davall les primeres. Aparell A continuació, els dobleguem les potes perquè l’«animal» s’hi sostinga Samaruc
Alguns dels continguts de la unitat es desenvolupen en la secció

organitzades. xuplador. bucal mossegador i mastegador. a sobre. Cabirol Llúdria (Lutra lutra) (Valencia hispanica)
Voltor comú (Gyps fulvus)
2. Amb la cera d’un ciri, cobrim les potes d’un fins a la meitat de l’alçada, (Capreolus capreolus) La llúdria és un mamífer amb
hàbits aquàtics. Té un pelatge L’envergadura de les ales d’aquest ocell carronyer pot
El samaruc és un peix endèmic
dels marenys de la Comunitat
mentre que les de l’altre sabater les deixem sense encerar. Pesa, de mitjana, uns vint qui- superar els dos metres i mig. El seu coll llarg i corbat està
lograms. Només el mascle pre- dens i impermeable i el seu cos Valenciana que es troba en greu
3. Posem ambdós models de sabater amb les potes recolzades sobre senta cornamenta, xicoteta i és robust i allargat. El musell i les orelles són menuts; les cobert de plomissol blanc, amb un característic collaret de
perill d’extinció. Es tracta d’una
En profunditat en una pàgina completa.

potes, curtes, i els dits estan units per una membrana que plomes marrons a la base. Té el plomatge de color marró
l’aigua, i esperem deu minuts. Anotarem el comportament habitualment amb tres puntes. espècie de petita mida, que a
Figura Figura
facilita la natació. i el bec és fort i gruixut.
Els cabirols solen viure en bos- penes fa uns huit centímetres de longitud. Les femelles
dels dos «animals» abans de posar-los sobre l’aigua, al principi, amb cera sense cera
El voltor comú no és caçador, s’alimenta de carronya,
cos amb una gran coberta La llúdria és un animal carnívor que s’alimenta sobretot de solen ser més grans que els mascles.
al cap de dos minuts i passats deu minuts. sovint en estat de descomposició, al voltant de la qual
En aquestes pàgines podràs trobar informació general

vegetal en la qual s’oculten. Viuen en solitari o en parella. peixos, crustacis, petits mol·luscos, rates d’aigua, colobres, S’alimenten d’invertebrats aquàtics menuts, sobretot insec-
Els mascles són molt territorials. granotes, etc. s’agrupen un gran nombre d’individus.
tes i les seues larves, encara que també menja insectes ter-
Observem i anotem el comportament dels models Dins els boscos, acostumen a pasturar en zones de clarianes, Sol habitar en zones de penya-segats i roquerars elevats. A restres que atrapa a la superfície de l’aigua.
Sol viure a les ribes dels rius que travessen zones boscoses,
la Comunitat Valenciana sols es distribueix a la província
Ciència a les teues mans et proposa experiències explicades

encara que busquen refugi a les zones de cobertura. on construeix el cau. La seua distribució a la Comunitat Viu en aigües molt netes i cristal·lines, raó per la qual és un
Dermàpters. Tallacames. Ortòpters. Saltamartins i grills. Hemípters. Xinxes. Es manté sobre Sura Sura al cap Sura al cap S’alimenten d’herba i brots tendres de grans vegetals. Valenciana està restringida a hàbitats riberencs. És comuna a de Castelló. L’única colònia recent a la província de
bioindicador bo de la qualitat de l’aigua. La contaminació
sobre les espècies d’animals i d’arbres més representatives

les potes al principi de dos minuts de deu minuts la conca del Bergantes (els Ports). València, estava assentada a la
Tenen les ales anteriors molt curtes, i les Presenten dos parells d’ales, les Tenen dos parells d’ales. Les anteriors A la Comunitat Valenciana n’hi ha al nord de Castelló i a les de l’aigua dels marenys per l’activitat agrícola, urbana i
comarca dels Serrans, a la
posteriors molt grans i membranoses, anteriors endurides i les posteriors tenen una part engrossida i les posteriors Model amb les potes serres limítrofes amb Terol. industrial, és un dels factors que més posa en perill la
vora del riu Arcos, encara que
plegades en repòs davall les primeres. plegades per davall de les primeres. són membranoses. Boca adaptada sense encerar supervivència d’aquesta espècie. També l’afecta de manera
de forma molt clara i que es poden realitzar fàcilment.

els nius es localitzaven dins el
Aparell bucal mastegador. Aparell bucal mastegador. a perforar i xuplar. Model amb les potes negativa la introducció d’espècies exòtiques com és ara la
territori de Conca.
Ratpenat bru dels graners gambúsia.
de la Comunitat Valenciana, així com d’algunes de les roques

encerades Cabra salvatge ibèrica (Capra pyrenaica)
(Eptesicus serotinus)
La cabra salvatge ibèrica és un animal corpulent i robust,
amb un pelatge de color marró grisenc que varia lleument És un ratapenat que pot arri- Fartet (Aphanius iberus)
Interpretem les diferències observades bar a una longitud de més de
amb les estacions. Els mascles presenten una gran corna- Fardatxo comú o ocel·lat (Lacerta lepida)
8 cm i una envergadura de El fartet és un peix que fa al voltant de cinc centímetres de
És fàcil comprovar la diferència entre l’un i l’altre. La cera impermeabilitza el paper, de la mateixa manera menta que es corba cap arrere. És un rèptil que presenta un llargària, encara que les femelles solen arribar a ser més
i minerals més importants des del punt de vista dels recursos

que impermeabilitza el cos dels insectes. més de 40 cm. Presenta un dors marró fosc i el ventre més
La seua dieta està basada en vegetals: fulles d’arbustos, cap molt gros, especialment grans que els mascles. Els mascles tenen un color blavós
clar.
fruits, pastura, arrels, trossos d’escorça… els mascles, d’aspecte robust i amb bandes transversals al cos i les femelles són marrons
Sol trobar-se lligat a ambients humanitzats, tant en medis cua molt llarga. La coloració platejades amb taques fosques.
Habita en boscos i en zones de relleu abrupte, ja que pot urbans com agrícoles. Construeix els seus refugis associats dorsal és verda amb tonalitats
ACTIVITATS caminar amb gran facilitat entre roques i per parets que amb edificacions humanes, com ara armaris de paret, teu- groguenques i negres, que a És omnívor, s’alimenta de larves d’insectes, crustacis, cucs,
miners.
són pràcticament verticals, fet que li permet evitar els lades, ponts, juntes d’expansió, buits entre rajoles… vegades formen cercles sobre algues i detritus. Viu en tolles, séquies de reg, llacunes
21. Què els podria passar als insectes com els sabaters si perderen la capa impermeabilitzant? depredadors. Es distribueix a litorals, marenys i salines, tant en aigua dolça com d’alt
Lepidòpters. Papallones i arnes. Odonats. Libèl·lules. Sifonàpters. Puces. Encara que els mascles solen ser solitaris, a vegades for- el fons verd. Als costats presenten ocels blaus alineats en
22. Quin factor permet als sabaters recolzar-se i caminar sobre l’aigua? la Península àmpliament. A la diverses files. nivell de salinitat (a vegades superior a la del mar).
Tenen dos parells d’ales membranoses Posseeixen dos parells d’ales estretes, No presenten ales. Les potes estan Comunitat Valenciana la seua men agrupacions de desenes d’individus. Els seus territo-
ris de caça estan lligats a espais agrícoles i zones lacunars S’alimenten fonamentalment d’invertebrats (insectes, gas- Es troba en greu perill d’extinció. Es distribueix per aigües
amb escates. Aparell bucal xuplador, grans i membranoses. Aparell bucal adaptades per al salt. Boca xupladora 23. Les aranyes poden recórrer la teranyina sense quedar-s’hi apegades. El que has observat en el model distribució és arreu de les
i de mareny. tròpodes i aràcnids). del litoral mediterrani, habita pels voltants de l’Albufera
enrotllat si està en repòs. mastegador. i adaptada per a perforar la pell. experimental, et permet elaborar alguna hipòtesi per a explicar aquest fet? serres interiors de Castelló i de València, a l’estany del
València, on es pot trobar la És una espècie molt abundant i repartida per tot el terri- A la Comunitat Valenciana n’hi ha a les tres províncies i es Saler, als pantans d’Elx i a les
subespècie Capra pyrenaica tori de la Comunitat Valenciana, amb preferència per les troba també present a les illes de l’Olla i la Mitjana salines de Santa Pola.
hispanica. àrees urbanes i els grans tallats. (Alacant).
150 151
248 249
275029 _ 0040-0055.indd 50-51 11/01/11 10:16
275044 _ 0012-0017.indd 12-13 11/01/11 10:23
Conceptes clau
Activitats
24. ● Copia en el quadern el dibuix de l’esponja
i assenyala mitjançant fletxes el recorregut que
fa el corrent d’aigua des que hi entra fins que n’ix.
29. ●● La tènia o solitari és un cuc plantihelmint
en forma de cinta que pot assolir quatre metres
de llarg. A la part anterior del cos presenta una
32. ●● El nàutil és un mol·lusc que s’allotja en una
closca enrotllada en espiral. L’interior de la closca
està dividit en compartiments per envans. Aquests
34. ●●● A quin grup d’artròpodes pertany
el porquet de Sant Antoni? Quines
característiques et permeten incloure’l
Activitats finals A dherència
Capacitat d’un material per a apegar-
se a un altre. Aplicat als líquids, es
refereix a la seua capacitat per a hu-
Anticicló
Massa d’aire en la qual la pressió at-
mosfèrica és més alta que al seu vol-
tant.
Bipartició
Procés de reproducció pel qual una
cèl·lula o un organisme es divideix en
dues parts.
Carronyer
Animal que s’alimenta de restes d’ani-
mals morts, com ara el voltor.
Desgasificació
Separació del gas dissolt en un líquid
o embegut en la porositat d’una matè-
ria sòlida.
Cefalòpodes
protuberància anomenada escòlex o cap, proveïda compartiments estan plens de gas i li serveixen per en aquest grup? És aquàtic o terrestre? mitejar el recipient que els conté o els
Conceptes clau
Any llum Bípede Grup d’animals invertebrats que tenen Diatomees
de quatre ventoses i una corona de garfis punteguts. a surar. L’animal habita solament a l’última cambra. objectes que hi ha submergits.
35. ●● El dibuix següent representa Distància que recorre la llum en un Animal que camina sobre les dues ex- el cap envoltat de tentacles i, ge- Grup d’algues microscòpiques i uni-
A continuació, posseeix una part prima, anomenada
Les activitats finals estan plantejades perquè pugues

ADN any. Equival a uns 9,5 bilions de qui- tremitats posteriors. neralment, no posseeixen closca, cel·lulars planctòniques, que posseei-
coll, a més de nombrosos segments, la mida i l’edat una estrella de mar.
Cambra Substància orgànica de la cèl·lula que lòmetres. com el polp. Del grec kephalé ‘cap’ xen una closca silícia amb dues valves
dels quals augmenten a mesura que s’allunyen de en què habita a) Copia’l i assenyala-hi les Bivalves i podós ‘peu’. Cefalòpode. de diferent grandària que encaixen
conté la informació hereditària i es
l’escòlex. l’animal parts següents: braços, transmet de generació en generació. Artròpodes Grup d’animals invertebrats que tenen entre si.
Ventosa Cendra volcànica
aparell i peus ambulacrals. Grup d’animals invertebrats que es- una closca amb dues valves o peces ar-
comprovar el que has aprés en la unitat, relacionant

Roca triturada en fragments menuts, Compost químic Dilatació
Aire tan recoberts d’un exosquelet i tenen ticulades que encaixen l’una en l’altra,
b) De què s’alimenten de la mida de grans d’arena, que és Substància pura formada per àtoms
Coll Escòlex Mescla de gasos que forma l’atmosfera el cos segmentat i proveït de potes com és ara les cloïsses o les escopinyes. Increment de volum que experimenta
les estrelles de mar? Del llatí bi ‘dos’ i valva ‘porta’. llançada a l’exterior durant una erup- diferents, que es pot descompondre una substància quan augmenta la seua
de la Terra. articulades, com ara l’escarabat o la
Els conceptes clau recullen una relació de conceptes

Quins mecanismes hi usen? formiga. Del grec árthron ‘articulat’ i
ció volcànica. en altres substàncies distintes per mè- temperatura.
a) E
n quin grup de mol·luscos s’inclou el nàutil? Algues Bomba volcànica todes químics.
25. ●● En el dibuix següent es poden observar diversos podós ‘peu’.
i integrant uns continguts amb altres. En cada activitat

Garfis
Citoplasma
Per què? 36. ●● Identifica a quin grup d’invertebrats Grup de protoctists unicel·lulars o Bloc de lava de grans dimensions que ix Dimorfisme sexual
porífers i celenterats. En una cèl·lula, regió situada entre la Coníferes
pertanyen els animals representats. pluricel·lulars les cèl·lules dels quals Asteroide llançat a l’aire durant una erupció vol- Presència de dues formes o dos aspec-
b) Quina és la diferència principal entre un nàutil membrana plasmàtica i el nucli, on es Grup de plantes gimnospermes, amb
no formen teixits. Viuen en l’aigua i Cos rocós o metàl·lic menut que es cànica. tes diferents en la forma masculina i fe-
importants que han sigut tractats al llarg de les unitats.

i un polp? A B C D troben els diferents orgànuls cel·lulars. flors menudes i poc vistoses en forma de
són capaços de dur a terme la foto- troba en l’espai i no posseeix un nucli menina en els individus d’una espècie.
Borrasca con, com els pins i els avets.
síntesi.
s’indica el nivell de dificultat:

Segments diferenciat. Clima
33. ● Indica a quin grup d’artròpodes corresponen Massa d’aire en la qual la pressió at- Corni Dissolució
les descripcions següents. Conjunt de condicions atmosfèriques
Anèl·lids Astre mosfèrica és menor que al seu voltant. Mescla homogènia que resulta de dis-
a) Per a què utilitza la tènia les ventoses i els garfis? que caracteritzen una zona, durant un D’una textura semblant a la que té la ba-
a) Posseeixen dos parells d’antenes. Grup d’animals invertebrats, amb el Qualsevol objecte natural que es tro- llarg període de temps. nya. soldre dues o més substàncies en un
E F G H C aducifoli
b) Investiga com es reprodueix la tènia i com cos allargat i tou, dividit en segments be en l’espai i emeta, absorbisca o dissolvent.
b) Tenen quatre parells de potes. o anells, com el cuc de terra. Del llatí Clitel Corol·la
és el seu cicle vital. reflectisca llum, de manera que puga
Cada concepte està definit i explicat de manera senzilla

Vegetal que perd les fulles en comen-
c) Presenten tres parells de potes articulades. anellus ‘anell menut’. ser captat per un instrument d’obser- çar l’estació desfavorable, com el xop. Zona engrossida, a manera de sella de Part de la flor que protegeix els òrgans Dissolvent
● Senzilles
30. ●● Identifica a quin grup de mol·luscos pertanyen d) El cos està dividit en cap i tronc. vació. muntar, relacionada amb la funció re- sexuals, formada per fulles acolorides i Substància capaç de contindre’n una
Angiospermes Calor específica productiva, que apareix al centre del cridaneres anomenades pètals. altra en proporcions variables, amb la
a) Identifica els porífers i els celenterats. els animals següents. Grup de plantes amb flors i llavors tan- Atmosfera
Quantitat d’energia calorífica que es cos de molts anèl·lids, com el cuc de qual forma una mescla homogènia.
cades en un fruit, com la pomera o la Cristall
perquè pugues entendre’l fàcilment.

b) Dels celenterats identificats assenyala quins Capa de gasos que envolta un planeta. necessita per a augmentar un grau terra.
presenten forma de pòlip i quins de medusa. A B UNA ANÀLISI CIENTÍFICA rosella. Del grec aggeîon ‘vas’ o ‘recep- L’atmosfera terrestre està formada per Celsius la temperatura d’un quilo- Substància, mineral o orgànica, els E clipsi
Obrera
● ● Mitjanes
tacle’ i spérma ‘llavor’. aire. Del grec atmós ‘vapor’ i sphaîra Clorofil·la components de la qual es disposen
gram d’una substància. Situació que es produeix quan la Llu-
Reina Substància de color verd que utilitzen ordenadament. Pot mostrar o no un
Les societats d’insectes Abellot ‘esfera’. na projecta la seua ombra sobre la
26. ●●● Algunes anemones viuen fixades a la closca Antera les plantes, les algues i alguns bacteris aspecte extern amb cares planes.
Calze Terra o la Terra projecta la seua sobre
ocupada per bernats ermitans. La relació que Part de l’estam que conté els grans de Àtom autòtrofs per a realitzar la fotosíntesi.
Les abelles són insectes socials que viuen Part exterior de la flor, formada per Crustacis la Lluna.
estableixen és beneficiosa per a ambdues espècies. pol·len. Partícula més menuda que pot existir
en comunitats de més de 70 000 individus. fulles generalment verdes anomena-
● ● ● Complicades
Cloroplast Grup d’animals artròpodes, quasi tots
Es tracta d’un element de consulta que utilitzaràs al llarg

Podries explicar per què? Raspall d’un element. Del grec átomos ‘indivi- des sèpals. Eclíptica
Hi ha tres tipus d’abelles: la reina, una a cada plomós
Corol·la
Orgànul exclusiu de les cèl·lules vege- marins, amb dos parells d’antenes al cap
(pètals) sible’. Pla imaginari sobre el qual la Terra tra-
C D rusc, que té per missió pondre ous; els abellots, tals, on es realitza la fotosíntesi. Posse- i, generalment, cinc parells de potes,
27. ●● Els anèl·lids són un grup d’invertebrats Càpsida ça la seua òrbita al voltant del Sol.
encarregats de fecundar la reina; i les obreres, Autòtrof eix un pigment de color verd anome- com ara el llagostí o el carranc de riu.
que solament poden viure en medis aquàtics 39. ●●● En les obreres, el tercer parell de potes està Embolcall de proteïnes que envolta el
que són la majoria i construeixen les cel·les, Organisme que pot produir substàn- nat clorofil·la.
Embrió
o terrestres molt humits. Justifica a què creus modificat a manera de raspall plomós. Quina creus material genètic dels virus. D ensitat
de tot el curs.
cuiden les larves, recullen el nèctar i el pol·len, cies orgàniques per ell mateix, utilit- En els animals, les primeres etapes del
que és degut. que pot ser la finalitat d’aquesta estructura? Columna magmàtica Magnitud que expressa la relació en-
fabriquen la mel, etc. Calze zant una font d’energia, com és ara la Carbonat desenvolupament d’un individu. En
Amb Una anàlisi científica podràs examinar un tema concret

(sèpals) Magma contingut en la xemeneia vol- tre la massa d’un cos, o d’una substàn-
llum, i agafant del medi substàncies Substància pura formada per carboni, cànica que durant una erupció puja cia, i el seu volum. les plantes fanerògames, és l’esbós de
28. ● Les fotografies són d’un anèl·lid 40. ●● En un rusc, aproximadament el 99 % inorgàniques com, per exemple, l’ai-
37. ● Quins dels animals següents també són oxigen i un metall. cap a la superfície, alhora que perd els la nova planta que està contingut en
i una eruga. de les abelles són obreres. gua i les sals minerals. Del grec autós Denticles la llavor.
considerats insectes socials? gasos que conté dissolts.
31. ● Les clòtxines, les cloïsses i les ostres són bivalves, a) Si el rusc està format per 70 000 abelles, ‘un mateix’ i trophé ‘alimentació’. Carnívor Estructures similars a les dents que es
A B a) Tèrmits, formigues i vespes. Estam Pistil
Referit a un animal, que s’alimenta d’al- Combustió Equinocci
o aplicar els teus coneixements a un cas particular de la vida

també coneguts com a pelecípodes. quantes són obreres? troben a la superfície del cos de molts
b) Papallones, arnes i escarabats. B iosfera tres animals, com ara el lleó o el tigre. Reacció química en què un combusti- insectes i peixos cartilaginosos com ara Moment de l’any en què la durada del
a) B
usca en els conceptes clau el significat b) Quants són abellots? Quin percentatge Conjunt de tots els éssers vius que Referit a una planta, que es nodreix els taurons, en què acompleixen la fun- dia i de la nit és exactament la matei-
c) Xinxes, polls i puces. ble reacciona amb l’oxigen i es produeix
de pelecípode i explica per què s’anomenen així. suposen? habiten la Terra. Del grec bios ‘vida’ i d’insectes, com ara la silene mosquera. emissió d’energia que es manifesta ha- ció de les escates i milloren la capacitat xa: dotze hores. Del llatí aequus ‘igual’
d) Llagostes, pugons i panderoles. sphaîra ‘esfera’. Del llatí caro ‘carn’ i vorare ‘menjar’. bitualment per incandescència o flama. hidrodinàmica. i nox ‘nit’.
b) En què es diferencien els bivalves dels
quotidiana. En aquest apartat es plantegen qüestions amb què

41. ●● Quin paper acompleixen en el rusc les tres
gastròpodes? 38. ● Quines característiques dels artròpodes pots classes d’abelles que el formen? N’hi ha alguna
a) Identifica quin és cada un. c) Quines estructures característiques envolten reconéixer en les abelles? que siga més necessària que l’altra? 254 255
b) En què s’assemblen i en què es diferencien? la boca dels mol·luscos cefalòpodes?
podràs treballar i desenvolupar la teua competència científica.

275044 _ 0018-0023.indd 18-19 11/01/11 10:25
152 153
275029 _ 0040-0055.indd 52-53 11/01/11 10:14
2 3
273784 _ 0001-0003.indd 2-3 07/02/11 16:17
280548 _ 0006-0029.indd 7 28/02/11 16:46

LA PROGRAMACIÓ
La programació dels continguts està plantejada seguint – «Del concret a l’abstracte». L’aprenentatge es
el fil conductor «de l’infinitament gran a l’infinitament facilita si es comença amb alguna cosa pròxima a
menut» amb la finalitat d’adequar tant com siga la percepció sensorial de l’alumne, per a incorporar
possible l’aprenentatge a l’alumnat. posteriorment elements nous allunyats de la seua
Aquest tipus de seqüència ordena els continguts de la percepció.
manera següent: Tant la seqüència de continguts del llibre com els
– «Del simple al complex». És més fàcil integrar el corresponents a cada unitat, s’han estructurat de
coneixement, passant del simple al complex per manera que es va del concret a l’abstracte, del
passos creixents que el fet de plantejar un tema des proper al llunyà, i del conegut al desconegut. Aquesta
d’un nivell molt alt per a anar després esmicolant-lo. estructura i organització s’ha mantingut en totes les
unitats del llibre i de la programació en el seu conjunt.
– «Del conegut al desconegut». La familiaritat amb
el coneixement preexistent permet i facilita la Així, comencem pels continguts corresponents a
incorporació de noves informacions i reforça les l’univers, el sistema solar i la Terra. Continuem amb
anteriors. els materials terrestres (aigua, aire, minerals i roques)
seguim amb els éssers vius, i acabem amb l’estudi
– «Del fàcil al difícil». El component afectiu de químic dels materials, molècules i àtoms.
l’aprenentatge fa que una cosa que es comprén siga
gratificant, la qual cosa facilita l’aprenentatge. En concret, s’estudien abans els vertebrats que els
invertebrats i aquests, abans que els microorganismes.
– «Del general al particular». Les primeres percepcions Així mateix, per exemple, dins dels vertebrats es
del món que ens envolta es fan d’una manera comença pels mamífers i s’acaba pels peixos.
general, i solament després d’aquesta percepció
global se centra l’atenció sobre punts més detallats.
Índex
VOLUM 1. LA TERRA VOLUM 2. LA BIOSFERA 11. Els éssers vius més senzills
1. El regne dels protoctists ........................................................... 174
1. L’univers i el sistema solar 7. Els éssers vius 2. El regne de les moneres .......................................................... 176
1. L’univers. Idees antigues i actuals ............................................ 8 1. Característiques dels éssers vius .............................................. 106 3. Els virus ................................................................................... 178
2. Components i origen de l’univers ........................................... 9 2. La composició química dels éssers vius .................................. 107 4. Els microorganismes i el seu paper en la biosfera .................... 179
3. Mides i distàncies en l’univers ................................................. 10 3. La cèl·lula ................................................................................ 108 5. Les malalties provocades per microorganismes ........................ 180
4. El sistema solar ....................................................................... 11 4. La cèl·lula animal i la vegetal ................................................... 109 6. La lluita contra les malalties infeccioses .................................. 181
5. Els planetes interiors ............................................................... 12 5. Els organismes unicel·lulars i els pluricel·lulars ...................... 110 En profunditat. Els líquens ........................................................ 182
6. Els planetes exteriors .............................................................. 13 6. La classificació dels éssers vius ................................................ 111 Ciència a les teues mans. Observació de microorganismes ...... 183
7. Els asteroides i els cometes ...................................................... 14 7. Els cinc regnes ........................................................................ 112 Una anàlisi científica. El creixement dels bacteris ..................... 185
8. Coneixement històric de l’univers ........................................... 15 8. Les espècies ............................................................................. 113 El racó de la lectura. El bacil robat ........................................... 187
En profunditat. El que veiem en el cel nocturn ......................... 16 4. La hidrosfera terrestre 9. La història de la vida ............................................................... 114
Ciència a les teues mans. Mides i distàncies en l’univers .......... 17 1. L’aigua de la Terra ................................................................... 60 10. Diversitat d’éssers vius .......................................................... 116
Una anàlisi científica. La superfície de la Lluna ........................ 19 2. L’aigua dels oceans ................................................................... 62 11. La biodiversitat a la Comunitat Valenciana ........................... 117 VOLUM 3. LA MATÈRIA
El racó de la lectura. L’univers en una closca de nou ................. 21 3. L’aigua dels continents ............................................................. 63 En profunditat. El microscopi ................................................... 118
4. El cicle de l’aigua ..................................................................... 64 Ciència a les teues mans. Observació de cèl·lules al microscopi 119 12. La matèria i les seues propietats
2. El planeta Terra 5. L’aigua que necessitem ............................................................ 65 Una anàlisi científica. Les colònies de diatomees ...................... 121
1. El planeta Terra ...................................................................... 24 1. La matèria ............................................................................... 190
6. L’aigua potable.......................................................................... 66 El racó de la lectura. La biodiversitat de les praderies ............... 123
2. Els moviments de la Terra ....................................................... 25 2. La mesura ............................................................................... 191
7. La qualitat de l’aigua ................................................................ 67
3. Les estacions ........................................................................... 26 En profunditat. L’aigua a la Comunitat Valenciana ...................... 68
8. Els animals vertebrats 3. La longitud .............................................................................. 192
4. La Terra i la Lluna ................................................................... 28 1. El regne animal ....................................................................... 126 4. La superfície ............................................................................ 193
Ciència a les teues mans. La formació de núvols ...................... 69
5. Les capes de la Terra. La geosfera ............................................ 30 2. Característiques dels vertebrats ................................................ 127 5. El volum .................................................................................. 194
Una anàlisi científica. L’ús de l’aigua ......................................... 71
6. Atmosfera, hidrosfera i biosfera ............................................... 32 3. Els mamífers ........................................................................... 128 6. La massa ................................................................................. 195
El racó de la lectura. Sobre l’aigua ............................................ 73
7. Característiques que fan possible la vida a la Terra ................. 33 4. Els ocells ................................................................................. 130 7. La densitat .............................................................................. 196
En profunditat. El gnòmon......................................................... 34 5. Els minerals 5. Els rèptils ................................................................................ 131 8. Altres magnituds fonamentals ................................................. 197
Ciència a les teues mans. Anàlisi d’un text científic................... 35 1. Els materials de la geosfera ...................................................... 76 6. Els amfibis .............................................................................. 132 En profunditat. L’error en les mesures ....................................... 198
Una anàlisi científica. La rigidesa del mantell terrestre ............. 37 2. La classificació i l’origen dels minerals .................................... 78 7. Els peixos ................................................................................. 133 Ciència a les teues mans. Representacions gràfiques ................ 199
El racó de la lectura. Aventura al centre de la Terra .................. 39 3. Les propietats dels minerals .................................................... 80 En profunditat. L’espècie humana .............................................. 134 Una anàlisi científica. La mesura i la història ............................ 201
4. Importància i utilitat dels minerals ......................................... 81 Ciència a les teues mans. Realització d’un esquema científic .... 135 El racó de la lectura. La naturalesa dels cossos ......................... 203
En profunditat. Explotacions mineres i impactes ambientals...... 82 Una anàlisi científica. Ous d’ocells i ous de rèptils ................... 137
Ciència a les teues mans. Observació de característiques El racó de la lectura. Viure entre ximpanzés ............................. 139 13. La matèria i la seua diversitat
dels minerals ............................................................................... 83 1. Els estats de la matèria ............................................................. 206
Una anàlisi científica. Les activitats mineres ............................. 85
9. Els animals invertebrats 2. Els canvis d’estat ...................................................................... 208
El racó de la lectura. El metge ................................................... 87 1. Els porífers i els celenterats ...................................................... 142 3. Les mescles ............................................................................. 210
2. Els cucs .................................................................................... 143 4. Les substàncies pures. Compostos i elements ......................... 212
3. Els mol·luscos .......................................................................... 144 5. Materials sintètics .................................................................... 213
4. Els artròpodes .......................................................................... 146 6. Els residus i el reciclatge .......................................................... 214
5. Els equinoderms ...................................................................... 149
Ciència a les teues mans. Interpretació de resultats i obtenció
En profunditat. Tipus d’insectes ................................................ 150
de conclusions d’un experiment .................................................. 215
Ciència a les teues mans. Elaboració d’un model experimental ... 151
Una anàlisi científica. L’enigma de les claus .............................. 217
Una anàlisi científica. Les societats d’insectes ........................... 153
El racó de la lectura. La fabricació de cavorita .......................... 219
El racó de la lectura. Les trampes de les aranyes ....................... 155
14. La composició de la matèria
10. Les plantes i els fongs 1. La matèria està formada per àtoms........................................... 222
3. L’atmosfera terrestre 1. El regne vegetal ....................................................................... 158 2. Els elements químics ............................................................... 223
1. L’atmosfera terrestre. Composició de l’aire............................... 42 2. Les plantes sense flors ............................................................. 159 3. Àtoms, molècules i cristalls ...................................................... 224
2. L’estructura de l’atmosfera ....................................................... 43 3. Les plantes amb flors .............................................................. 160 4. Les substàncies i les fórmules .................................................. 225
3. L’origen de l’atmosfera ............................................................. 44 4. Les fulles, la tija i l’arrel ........................................................... 161
5. Els elements en la naturalesa (I) .............................................. 226
4. La pressió atmosfèrica i el vent ................................................ 45 5. La nutrició de les plantes ........................................................ 162
5. La humitat i els núvols ............................................................. 46
6. Les roques 6. Els elements en la naturalesa (II) ............................................. 228
6. La relació de les plantes .......................................................... 163
6. Les precipitacions ................................................................... 47 1. Les roques estan formades per minerals .................................. 90 En profunditat. Hidrogen i oxigen units. L’aigua ....................... 230
7. La reproducció de les plantes .................................................. 164
7. L’estat de l’atmosfera. La meteorologia ..................................... 48 2. Les roques sedimentàries ........................................................ 91 8. El regne dels fongs .................................................................. 166 Ciència a les teues mans. Elaboració d’un informe científic ...... 231
8. Les previsions meteorològiques i el clima ................................ 49 3. Les roques magmàtiques ......................................................... 94 Ciència a les teues mans. Estudi de fulles ................................ 167 Una anàlisi científica. L’aire: un bé comú en perill .................... 233
9. L’impacte de les activitats humanes .......................................... 50 4. Les roques metamòrfiques ...................................................... 95 Una anàlisi científica. La nutrició de les plantes ....................... 169 El racó de la lectura. El món al final del temps .......................... 235
10. La correcció de l’impacte sobre l’atmosfera ............................ 51 5. El cicle de les roques ............................................................... 96 El racó de la lectura. El bosc animat .......................................... 171
En profunditat. Observació del cel ............................................. 52 6. Els usos de les roques .............................................................. 97
Ciència a les teues mans. Presa de dades................................... 53 En profunditat. Les roques a la Comunitat Valenciana POSA EN PRÀCTICA LES TEUES CAPACITATS................... 238
Una anàlisi científica. El mal d’altura i l’entrenament i els fòssils ................................................................................... 98 FAUNA REPRESENTATIVA DE LA C. VALENCIANA ............ 248
en altitud ..................................................................................... 55 Ciència a les teues mans. Estudi de la velocitat de cristal·lització 99 VEGETACIÓ REPRESENTATIVA DE LA C. VALENCIANA .... 250
El racó de la lectura. Viatge d’un naturalista arreu Una anàlisi científica. Combustibles fòssils i impacte ambiental .. 101 ROQUES I MINERALS DE LA C. VALENCIANA ................... 252
del món........................................................................................ 57 El racó de la lectura. Els refugis de pedra ................................. 103
CONCEPTES CLAU .................................................................. 254
4 5
273784 _ 0004-0005.indd 4-5 07/02/11 16:18
280548 _ 0006-0029.indd 8 28/02/11 16:46

ELS ELEMENTS
L’entrada
L’entrada de cada unitat està formada per una pàgina doble composta per una sèrie d’elements que compleixen
una funció didàctica determinada:
2
Roald Amundsen.
Pel juny del 1910, el metge i explorador noruec Roald
El planeta
Amundsen, amb Bjaaland, Wisling, Hansel i Hansen,
va salpar en direcció a l’Antàrtida. El seu objectiu era
assolir el pol sud terrestre.
Terra Robert Scott. Després de mesos de navegació, van arribar a aquest

continent pel gener del 1911 i van preparar un cam-
pament des d’on fer la travessia de 1 450 km que els
separava del pol sud geogràfic. Mentrestant, el capità
de l’armada britànica Robert Scott instal·lava en un al-
tre punt de l’Antàrtida el seu campament a fi d’arribar
al pol sud abans que Amundsen. Ambdues expedici-
ons van iniciar la marxa l’octubre del 1911, amb l’ar-
ribada de la primavera antàrtica. Van seguir diversos
camins i van utilitzar estratègies ben diferents, però
ambdues van haver de passar enormes dificultats.
El 14 de desembre de 1911, l’expedició d’Amundsen
va arribar al pol sud. «Tenim el pol sud a les envistes;
quasi podem sentir com cruix l’eix terrestre», va es-
criure Bjaaland en el seu diari.
El 17 de gener de 1912, l’expedició de Scott va arribar
al pol sud, solament per a trobar que Amundsen se’ls
havia avançat. Una tenda de campanya i una bandera
noruega marcaven el punt de latitud 90° sud.
PLA DE TREBALL
En aquesta unitat… RECORDA I RESPON
• Coneixeràs les característiques que diferencien 1. La hidrosfera és el conjunt de tota l’aigua

el nostre planeta dels altres planetes rocosos. que hi ha a la superfície terrestre. Saps com
• Aprendràs les formes del relleu característiques s’anomena el conjunt de tots els éssers vius?
dels continents i dels fons oceànics. 2. Com s’anomenen els moviments que realitza
• Comprendràs la relació que hi ha entre la Terra quan gira sobre si mateixa i quan
el moviment orbital de la Terra, la inclinació segueix la seua òrbita?
del seu eix de rotació i la successió de les 3. Quin tipus de planeta és la Terra?
estacions.
a) Un planeta exterior rocós.
• Estudiaràs els processos que tenen lloc per causa
b) Un gegant gasós.
dels moviments de la Lluna: les fases lunars,
les marees i els eclipsis. c) Un planeta interior.
• Coneixeràs les capes que componen el planeta d) Un planeta atmosfèric.

Terra, la composició i la importància que tenen. Busca la resposta
• Aprendràs a obtindre informació analitzant En quina data la nit és més llarga
un text científic. en l’hemisferi nord? I en l’hemisferi sud?
Pingüí emperador
a l’Antàrtida.
273784 _ 0022-0039.indd 22-23 07/02/11 16:19
❏ Un text en el qual es reprodueix una història breu, ❏ Unes preguntes inicials, enfocades al record i
relacionada amb els continguts de la unitat. Amb l’anàlisi de coneixements previs en una secció que
això es pretén proporcionar una visió retrospectiva es diu Recorda i respon. Així:
del coneixement científic, així com una perspectiva – Algunes fan referència a continguts vistos en
del que ha pogut ser la història de la humanitat fins cursos o en unitats anteriors.
a arribar al nivell de desenvolupament científic i
– Unes altres inciten l’alumne a utilitzar
tecnològic de què gaudim en els nostres dies.
coneixements adquirits amb anterioritat.
❏ Una imatge a doble pàgina, estretament relacionada – Unes altres es refereixen a continguts de la unitat
amb el text que l’acompanya. La seua missió, en que s’estudiarà, però sobre els quals segurament
conjunció amb el text, consisteix a estimular l’activitat ja es tenen idees preconcebudes.
d’observació.
– El títol de l’última pregunta és Busca la resposta
❏ Fotografies relacionades amb el text d’introducció i du un interrogant com a icona que la identifica.
i que completen la imatge central. Aquesta pregunta es refereix a un contingut de
❏ Un pla de treball, en el qual es relacionen els la unitat, la solució de la qual l’alumne ha de
objectius de la unitat, amb un llenguatge clar i localitzar al llarg de l’estudi de la unitat. Aquest
senzill, redactat d’una manera directa perquè els tipus de qüestions preparen l’alumne per al
alumnes coneguen el que treballaran en cada processament de la informació necessària per
unitat. a poder respondre a l’interrogant.
280548 _ 0006-0029.indd 9 28/02/11 16:46

5 Els equinoderms
ELS ELEMENTS
Un eriçó de mar, una estrella de mar i una holotúria són equinoderms.
Viuen al fons del mar, on romanen fixos o es desplacen molt lenta-
El text ment. Estructura del text
El text desenvolupa
Com és elels seucontinguts
cos definits per a Pel que fa a l’organització del text, podem distingir tres
aquest nivell. No obstant això, s’han utilitzat les formes diferents:
L’estrella de mar és un equinoderm
Les característiques principals dels equinoderms són:
il·lustracions de manera estratègica per a desenvolupar amb cinc braços.
Les unitats o capítols s’estructuren en epígrafs, la
• Tenen simetria radial, però en les larves és bilateral.
alguns continguts que requerien un tractament més seqüenciació dels quals respon a un criteri que es
• El seu cos té forma arredonida, com en els eriçons; cilíndrica, com
il·lustratiu. en les holotúries; o estrellada, com en les estrelles de mar.manté al llarg de la unitat, o fins i tot al llarg del bloc de
Braç
Per a proporcionar
• Presenten al un
textesquelet intern
més valor pedagògic, els
format per plaques continguts. El text dels epígrafs conté sistemàticament:
continguts s’han estructurat segons una sèrie de
situades davall la pell. • Una introducció amb un discurs inductiu, en el
nivells jeràrquics:
• No tenentítols, epígrafs,
un cap subepígrafs,
diferenciat, i la boca solnegretes,
localitzar- qual es du l’alumne a conceptes generals a partir de
quadres ambseles a laidees
part inferior del cos. I amb aquesta
principals… situacions que són conegudes.
mateixa finalitat
Com són el desenvolupament
les seues funcions del text ha seguit • El discurs es manté comprensible al llarg de tot el
una metodologia inductiva que és més propera a la text. Per a això es recorre a molts exemples en els
Els equinoderms es desplacen utilitzant un aparell exclusiu d’aquest
que generalment s’utilitzal’aparell
grup d’animals, en Coneixement
ambulacral. del Medi en un sistema
Consisteix continguts
de més difícils o abstractes d’aquest nivell
Aparell
ambulacral
de Primària, encara que amb un avanç relatiu en
tubs interns, plens d’aigua, que formen els peus ambulacrals, del currículum, com la densitat o la taxonomia.
comparacióacabats
d’aquest nivell.
en ventoses.
La redaccióRespiren a través
del text, de la
pel que fa pell, fent servir l’aparell
al tractament verbal, ambulacral.Trencament del format del text
Alguns posseeixen brànquies poc desenvolupades. Peus
és en primera persona del plural per a aconseguir que
Són animals carnívors i s’alimenten sobretot de crustacisEni moltes ocasions al llarg del llibre, s’utilitzen les
ambulacrals
aquest sigamol·luscos
més amable i
menuts.
implique l’alumne en el seu il·lustracions per a mostrar classificacions de categories
procés d’ensenyament-aprenentatge, ja que facilita sobre els elements en què no es pretén aprofundir
Normalment presenten sexes separats, si bé n’hi ha algunes espècies ACTIVITATS
la identificació dels continguts,
hermafrodites. els problemes
La fecundació i les ous naixen unes
és externa. Dels més.larves
Així, es facilita l’enumeració dels elements que la
19. Busca en els conceptes
solucions. nadadores que, després de la metamorfosi, es converteixencomponen,
en adults. i això clau
permet observar
el significat les diferències més
del terme
Alguns, com l’estrella de mar, posseeixen un gran poder de regeneració equinoderm.
importants entre aquests elements sense necessitat de
que els permet tornar a formar els braços perduts i, fins i desenvolupar-los
tot, arribar mésésenllà
20. Què delambulacral?
l’aparell que correspon al nivell
a originar tot l’animal a partir d’un braç que incloga una part del disc Quina és la seua missió?
central.
de 1r d’ESO.
Cinc grups d’equinoderms
Equinoïdeus. Eriçons Asteroïdeus. Estrelles Ofiuroïdeus. Estrella Crinoïdeus. Lliris Holoturoïdeus. Holotúries.
de mar. de mar. de mar amb potes. de mar.
6 L’aigua potable
L’aigua que arriba a les aixetes de casa nostra és aigua potable que po-
dem beure sense risc per a la salut. Aquesta aigua ha sigut sotmesa a un
procés de potabilització que la fa apta per al consum humà.
149
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), perquè l’aigua siga
potable ha de complir els requisits següents:
• No ha de contindre substàncies nocives a la salut, és a dir, ha d’estar
lliure de contaminants biològics (microbis patògens), químics (orgà-
nics o inorgànics) i radioactius.
275029 _ 0040-0055.indd 49 07/02/11
• Ha de contindre una proporció determinada de gasos 16:40
i de sals inor-
Les plantes dessalinitzadores permeten
gàniques dissoltes.
obtindre aigua dolça a partir de l’aigua del
mar. (Planta dessalinitzadora de Las Palmas • Ha de ser incolora o translúcida, inodora i de gust agradable.
de Gran Canaria).
Els gràfics explicatius de processos Esquema d’una planta potabilitzadora
1. Captació i desbast. S’agafa l’aigua de les reserves naturals (rius, embassaments, aigües
Determinats continguts del llibre es desenvolupen

2. Pretractament. Es mescla amb carbó activat,
subterrànies, etc.) i es fa passar per unes reixetes per a llevar-li restes de vegetació i arena.
que reté partícules, i amb ozó, que elimina
bacteris i virus. S’hi afigen també
substàncies químiques que eliminen
sobre un esquema, fet que facilita la comprensió del altres productes dissolts.
procés en conjunt, així com els passos individuals.

En aquests casos, el text forma part de l’esquema i va 5. Bombament i distribució. S’hi afig
íntimament associat amb aquest.

un poquet més de clor, que garanteix
la puresa de l’aigua durant la
distribució, i es bomba als llocs
de consum.
4. Cloració
i decloració.
S’hi afig clor,
que elimina qualsevol
microorganisme. A continuació 3. Decantació
es retira gran part del clor utilitzant i filtració. Es deixa
un òxid de sofre, i ja està llesta en repòs a fi que
per a distribuir-la. es deposite el fang i es fa
passar per filtres d’arena molt fina.
ACTIVITATS
15. A vegades, l’aigua de l’aixeta té un lleuger gust de clor. Ara bé,
durant el procés de potabilització l’aigua és desclorada amb òxid
10 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA finalitat?

EDUCACIÓN, S. L. ◼
de sofre. En quina fase del procés li tornen a afegir clor i amb quina
66
273784 _ 0058-0073.indd 66 07/02/11 16:53
280548 _ 0006-0029.indd 10 28/02/11 16:46

1 El regne dels protoctists
Dins aquest regne s’inclouen un gran nombre d’organismes, general-
ELS ELEMENTS ment de dimensions reduïdes, sovint microscòpics, d’estructura senzi-
lla i molt diferents entre si, tant per la forma de vida com per l’organit-
zació cel·lular.
Les il·lustracions la naturalesa i els seus processos. Per aquesta raó,
El regne dels protoctists agrupa organismes unicel·lulars
la selecció de les il·lustracions s’ajusta als requisits
Les il·lustracions comprenen les fotografies i i pluricel·lulars, amb cèl·lules eucariotes, sense teixits ni òrgans.
A aquest regne següents:
pertanyen els protozous i les algues.
els dibuixos. Les fotografies són impactants i se
n’ha cuidat especialment la qualitat, l’actualitat – Qualitat d’imatge, valorada pel que fa a la seua
i l’espectacularitat. El peu que les acompanya, Els protozous nitidesa i nivell de detall. Sobretot si presenten
a més d’identificar-les, proporciona informació Els protozous són quelcom que no sol veure’s habitualment i que està
organismes microscòpics de forma i mida variables,
addicional a la que hi ha en el text. Els dibuixoslessón associat a
cèl·lules dels quals s’assemblen publicacions dedels
a les cèl·lules caràcter
animals.científic,
Presen- tals com
de tipus molt realista i representen tot el que no pot ten les les
característiques fotografies
següents: de microscòpia, principalment si són
ser vist en fotografia, així com els processos i els fetes amb microscopis de rastreig
• Són unicel·lulars. L’única cèl·lula de què es componen és capaç de (SEM).
desenvolupaments que necessiten ser esquematitzats. realitzar totes –
lesRepresentativitat.
funcions vitals. Han de representar els exemples
En certes ocasions hem recorregut a la utilització • S
ón heteròtrofs. S’alimenten
més coneguts de bacteris, restesi orgàniques
i freqüents, i altres
rebutjar aquelles
organismes microscòpics.
paral·lela de fotografia
ACTIVITATS i il·lustració com un nou element situacions que resulten excepcionals, o d’un abast
• Viuen en medis aquàtics, tant d’aigua dolça com salada. La major
de suport. 1. Quin tipus de cèl·lules tenen
part són de vidageogràfic
lliure, peròdifícil.
n’hi ha alguns de paràsits que viuen a
els organismes del regne dels
Les il·lustracionsprotoctists?
constitueixen un element bàsic l’interior d’altres – Identificabilitat. Les il·lustracions
éssers vius i els provoquen malalties. sempre van
i imprescindible en un llibre de Ciències de la Els protozous que viuen acompanyades de totesdeles
surant a la superfície lesreferències
aigües formeni les
part
2. Menciona tres estructures
Naturalesa, a causa de les limitacions
que els protozous utilitzen que imposa
del zooplàncton, indicacions
del qual que
s’alimenten són necessàries
altres animals per
marins. a permetre una
el context físic enperela qual s’estudia l’objecte, és Segons
moure’s. a dir, la forma deidentificació
desplaçar-se, perfecta delseselements
els protozous que s’hi
poden classificar en mostren.
quatre grups: flagel·lats, ciliats, rizòpodes i esporozous.
Quatre grups de protozous
Flagel
Cilis Pseudopodis
Flagel·lats. Ciliats. Rizòpodes. Esporozous.
Es mouen mitjançant flagels. Es mouen mitjançant cilis. Es desplacen mitjançant Són immòbils, no tenen
Uns són de vida lliure Uns són de vida lliure, prolongacions del citoplasma apèndixs locomotors.
i altres, paràsits. i altres, paràsits. El parameci anomenades pseudopodis. Són tots paràsits.
El tripanosoma causa té dos nuclis i forma N’hi ha de paràsits i de vida El Toxoplasma gondii causa
la malaltia de la son. ovalada. lliure, com l’ameba. la toxoplasmosi.
Després d’una 174 selecció exhaustiva de les millors En altres ocasions s’han utilitzat les fotografies com
imatges per a il·lustrar els elements que s’expliquen a element figuratiu sobre el qual es representen les
en el text,
275029s’han elaborat
_ 0072-0087.indd 74 dibuixos simplificats i estructures internes dels elements d’estudi. Açò aporta
07/02/11 16:43
esquemàtics d’aquests, amb la finalitat de facilitar un component real a l’estudi, el contextualitza i acosta
la visió i la comprensió de les imatges i destacar els la realitat quotidiana de l’alumnat als continguts del
elements que formen l’objecte d’estudi. llibre.
280548 _ 0006-0029.indd 11 28/02/11 16:46

LES SECCIONS
L’ampliació de continguts Les activitats

Els quadres titulats En profunditat que apareixen en Les activitats són una constant al llarg de les unitats, ja
alguns epígrafs són, fonamentalment, una ampliació de que es plantegen de manera que permeten recapitular
continguts, per la qual cosa el seu desenvolupament i fer exercicis de repàs i d’anàlisi sobre els conceptes
a l’aula depén del criteri del docent. No obstant això, estudiats, així com valorar el grau d’adquisició dels
els temes plantejats no ofereixen una gran complexitat, conceptes, procediments i actituds plantejades.
i proporcionen una visió més àmplia d’un aspecte ja Han estat dissenyades segons tres graus de dificultat,
analitzat, que facilita la comprensió d’aquest darrer. destacats de la manera següent:
El plantejament és molt variat i es fa en funció del • Un cercle verd es correspon amb una pregunta
contingut que es desenvolupa. senzilla, la resposta de la qual apareix explícitament
L’última pàgina de continguts, generalment, presenta un en els continguts del capítol. L’alumnat ha de
apartat nou amb aquest mateix títol, En profunditat. recordar o buscar l’epígraf corresponent, en el qual
En aquesta ocasió, no es constitueixen en un punt trobarà la resposta sense cap dificultat.
neuràlgic dels continguts, sinó que solen abordar • Dos cercles verds indiquen una pregunta més
problemes relacionats amb els continguts transversals, complexa. La pregunta no apareix contestada
que queden, d’aquesta manera, explicitats. literalment en el text; pot ser un problema semblant,
però no igual, a un altre que s’ha resolt. No obstant
EN PROFUNDITAT
Ciència
això, l’alumnatatrobarà
les teues mans
la resposta en el text, encara
Explotacions mineres i impactes ambientals que aquesta no siga literal o aparega repartida en
més d’un epígraf.
Les explotacions mineres impliquen un gran moviment de terres, fet que pot produir greus impactes
sobre el medi.
El rentatge dels
materials per a destriar
En les explotacions a cel
obert es destrueix la
La circulació de camions,
excavadores i altres
Els materials sobrants
de l’excavació
• Tres cercles verds indiquen una pregunta més
el material útil (mena)
del material sobrant
coberta vegetal. També
es modifica el paisatge
vehicles pesants és
una font de soroll
s’amunteguen i formen
enormes runams. complicada. Algunes tenen una resposta en el text i
(ganga) pot contaminar en soscavar els vessants i de contaminació de Aquests provoquen
les aigües de rierols
i rius.
i es desestabilitzen
els talussos.
l’aire, del sòl i de l’aigua. un gran impacte que
requereix restauració.
unes altres, no. En tots els casos, la resposta no és
evident ni trivial, i requereix un procés de raonament
i d’associació de conceptes que necessita un grau
3 L’origen de l’atmosfera
d’abstracció més elevat per part de l’alumnat.
Quan veiem les imatges d’una erupció volcànica, pensem que els gasos
expulsats són nocius als éssers vius. Tanmateix, aquesta activitat volcà-
nica va donar origen a la nostra atmosfera.
28. ●● Explica per què els minerals formats en la lava 31. ● Quina duresa donaries a un mineral que poguera
que ix d’un volcà, i que es refreda bruscament, solen ratllar-se amb el talc?
L’atmosfera primitiva presentar un aspecte amorf, mentre que els que s’han
Per evitar aquests impactes, la llei obliga les empreses Les mesures que se solen adoptar per restaurar I quina duresa tindria un mineral que ratllara el talc
que duen a terme l’explotació a fer els passosFa 4 500 milions d’anys,
el lloc l’activitat
després volcànica
de l’explotació rebena la Terradeera
el nom molt inten-
mesures format a l’interior d’una massa de granit, que s’ha però fóra ratllat pel guix?
refredat lentament durant milers d’anys, tenen un
següents quan es posa en marxa una explotació correctores de l’impacte
sa. Aquells volcans, i són,deixaven
igual que els actuals, per exemple: escapar gasos pro- aspecte cristal·litzat.
minera: cedents de les roques de l’interior terrestre: diòxid de carboni, vapor 32. ●●● Imagina que tens un tros de calcita de color
– Els líquids contaminants resultants del rentatge Importància i utilitat
• Prèviament a l’explotació, fer un estudi d’impacte de mineral,
d’aigua, òxids de sofre,
ambiental, en el qual s’estimen quins poden ser
òxidsque
decal anar acumulant
nitrogen i argó. en uns
embassaments anomenats basses de fangs, han
4 dels minerals
29. ● La fluorita és un mineral amb una varietat que, en
ser il·luminada amb llum blanca, és de color blau fosc;
blanc groguenc i un tros de guix de color rogenc.
Intentes ratllar l’un amb l’altre i viceversa. En ambdós
els efectes de l’explotació sobre l’aire, el sòl,La primitiva atmosfera
de ser evacuats fins a un lloc en què puguen ser casos obtens una ratlla blanca.
terrestre estava composta principalment de però, en il·luminar-la amb llum ultraviolada, té color
Si observem amb una lupa uns cristalls de sal, podrem
veure petits
les masses d’aigua (rius, llacs...), els éssersdos
vius,gasos: diòxid
depurats.
de carboni i vapor d’aigua. groguenc. El que veus és el color de la ratlla de la calcita o del
cubs amb cares planes que indiquen que és una substància cristal·
les persones i les propietats. guix? Explica per què.
– Mobilització de terres per a retornar al paisatge, litzada.quin
Aleshores, La sal de té?
color taula és unlamineral
Raona de nom halita.
resposta.
• Elaborar un projecte d’explotació en què s’especifique en la mesura que siga possible, un aspecte similar L’halita té una importància i una utilitat evidents: forma part●● El guix, igual que la mica, es pot separar en
de la nos·
Canvis en l’atmosfera
no solament com es farà l’excavació, els moviments 30. ●● Busca al teu voltant objectes amb lluïssor 33.
al que tenia abans de l’explotació. tra alimentació. Però hi ha molts altres minerals que tenen una gran
de terres, l’extracció del mineral, etc., sinó també que es puga classificar com a metàl·lica, vítria, làmines amb l’ajuda d’una navalla.
importància en la nostra societat, pels seus diferents usos:
quines mesures es prendran per reduir al El vapor d’aigua Reforestació
mínim
– amb les mateixes
va anar condensant-se espècies
i caient vegetals
en forma de que
precipita- greixosa i mat. Quina propietat comparteixen ambdós minerals?
L’atmosfera terrestre es va formar a partir hi havia la
abans de l’explotació. • O btenció de metalls. El plom s’obté de la galena; el zinc, de la La sal comuna és un mineral format
els impactes previstos i com es retornarà alcions; així es va originar
paisatge hidrosfera. blenda; i el mercuri, del cinabri. El ferro s’obté de diversos òxids,
dels gasos emesos pels volcans. per clorur de sodi.
un aspecte comparable a l’anterior a l’explotació, Finalment,
El diòxid de carboni, es pot
que iniciar l’obra
formava prop segons el pla
del 95% deprevist
l’atmosfera, va com l’hematites i la magnetita.
una volta acabada aquesta. i aprovat per les autoritats tècniques.
començar a reduir la seua concentració a causa de dos processos: • Indústriesceràmiques. Els minerals d’argila s’utilitzen per a fabri·
car tot tipus
UNA ANÀLISI de ceràmiques, pises, rajoles, taulells, etc.
CIENTÍFICA
• L’activitat fotosintètica de les plantes i les algues, que l’utilitzen per
a produir matèria orgànica. A més de les activitats específiques de les seccions
• Elaboraciódematerials. El guix i l’escaiola que se n’obté s’utilitzen
en la construcció;
Les activitats mineres la calcita s’usa per a fabricar ciment; amb el quars
• La formació de roques, com les calcàries, que contenen molt de es fabrica vidre; etc.
ACTIVITATS
ACTIVITATS
carboni. analitzades amb anterioritat, dissenyades específicament
Les mines subterrànies
• Joieria.
i galeriesmant,
L’or, laconsten
horitzontals.
el robí,En
de platí
plata, el pous iverticals 36. com
les pedres precioses,
uns pous os’instal·len
la maragda
● Per què és perillós el treball en una mina
el dia-
el safir, s’empren en joieria. subterrània? Explica quins són els dos riscos
3. Quin gas de l’aire deu la Els òxids de sofre i de nitrogen es van dissoldre en els oceans. El so-
07. La galena es troba a vegades dins roques calcàries. En aquest cas concret, quina seria la ganga
seua presència a l’activitat fre forma roques, com els guixos. El nitrogen és utilitzat pels organis- perelsaascensors
i en la elsvaloració
altres,
Obtenciósistemes dedelsdestreses
que permeten l’accés dels miners,
d’evacuació
dels minerals materials. i principals
competències,
deguts. distingim
que corren els miners i a què són
i quina la mena d’aquesta explotació? A les galeries, els miners duen a terme l’extracció

fotosintètica? I quin altre gas
08. escasseja precisament per
mes fotosintètics per a fabricar la seua matèria orgànica.
Què és un estudi d’impacte ambiental? En quin moment d’una explotació minera es fa?
L’oxigen va aparéixer com a resultat de la fotosíntesi i en va anar aug-
cinc tipus
de les roques qued’activitats
Els minerals contenen els minerals. globals: 37. ●● Explica quines de les situacions següents
són components de les roques, a l’interior de les quals es
ben dispersos. Per exemple, en triturar un quilogram de granit s’obtenen
tro·
la mateixa raó? El treball de la faena dels miners són perilloses i per què.
09. Què són els runams d’una mina? I les basses de fangs? unsa340
les ggaleries es amb
de quars, realitza ambesmartells
el qual d’aire
pot fabricar vidre.
mentant la concentració fins a estabilitzar-se en el 21 %. comprimit i amb explosius, i és una faena dura a) Travessar roques molt dures.
4. Venus, la Terra i Mart tenen Però no sempre cal fer aquest treball per a obtindre un mineral, a vega·
10. Explica en què consisteix una reforestació. Coneixes algun lloc en què s’haja dut a terme una reforestació? i perillosa, especialment quan es travessen roques
des aquests estan en una concentració molt més elevada b) delTravessar
que és roques fracturades.
una proporció de gas argó molt
similar en les seues atmosferes.
L’atmosfera actual està formada sobretot per nitrogen i oxigen;
conté poc de diòxid de carboni i la proporció d’argó pràcticament
Activitats de recapitulació
que poden ser fracturades i ocasionar esfondraments,
normal. Aleshores es diu que formen un jacimentmineral.c) Travessar roques molt profundes.
o ser saturades d’aigua i produir la ràpida inundació
Quin significat té aquesta dada? no ha canviat. d’una Les explotacions
galeria. d’aquests
Quan s’inhala, jaciments
la pols es poden
de la roca fer de diverses formes:
triturada
82 Són les que hi ha en les pàgines de continguts

és molt • perjudicial
han de fer profunditat.
per a la salut, perEs
Explotacionsacelobert.
S’excava
torns de poques el sòl
hores
això els miners
realitzen
i les capes
i portar
quan el jaciment està a poca
de roca fins a arribar a la zona
màscares
conceptuals.
especialsd’interés.
Permeten valorar el grau de comprensió
Poden ser pedreres, si són superficials, o fosses, si asso·
de protecció.
leixen més profunditat. Atalaya, Riotinto (Huelva). Les fosses
EN PROFUNDITAT
273784 _ 0074-0087.indd 82 07/02/11 16:20 34. ● Què són els pous i les galeries d’una mina? es caracteritzen per una excavació
• Mines. Es realitzen quan el jaciment està a gran profunditat. Presen·
L’atmosfera de Venus
de l’alumnat en
ten túnels, galeries
als pous o a les galeries?
relació
horitzontals amb
On s’extrau la roca que conté el mineral buscat,
i pous verticals els
que es conceptes
ramifiquen per
arribar a les zones de més interés. El treball a les mines és especial·
de l’epígraf.
estructurada en terrasses.
ment perillós i és necessari apuntalar bé les galeries per a evitar en·

Venus és una mostra de com seria la Terra si no s’hi haguera 35. ●●● A les mines més profundes es nota un
sorraments.
desenvolupat la vida. La seua atmosfera conté un 98 % de diòxid augment de temperatura, a causa de la calor interna
ACTIVITATS
de carboni. Això produeix un efecte d’hivernacle tan intens que la de la Terra. Aquest increment és d’uns dos graus
G Ratllen el vidre F
temperatura a la superfície és d’uns 480 °C. A aquesta temperatura, per cada cent metres de profunditat. 6. Les propietats dels minerals
s’agrupen en òptiques,
l’aigua es combina amb els òxids de sofre i forma núvols d’àcid sulfúric. Calcula quina temperatura s’assolirà al fons relacionades amb la forma
La quantitat d’argó és similar a la que posseeix la Terra, prop d’un 1 %, de la mina més profunda, situada a Sud-àfrica, de reflectir la llum, i mecàniques,
xifra que indica que ambdues atmosferes tenen origen volcànic. que fa 3 777 m de profunditat. relacionades amb el seu
comportament davant un esforç.
Classifica les propietats que
es descriuen en el text com a
òptiques o mecàniques.
7. Quars. 8. Topazi. 9. Corindó. 10. Diamant. 85
44
273784 _ 0074-0087.indd 85 07/02/11 16:21

273784 _ 0040-0057.indd 44 07/02/11 16:54 81
273784 _ 0074-0087.indd 81 07/02/11 16:22
280548 _ 0006-0029.indd 12 28/02/11 16:46

LES SECCIONS Ala 4 Els ocells
Columna
Un canari, un duc, un ànec i una àguila són ocells. Els ocells són ver-
vertebral tebrats terrestres, si bé alguns, com els pingüins, passen gran part del
temps en l’aigua. Quasi tots tenen capacitat de volar, encara que alguns,
com els estruços, no volen.
Activitats de comprensió global Per a forçar aquesta utilització,
Com és el seu cos
algunes de les activitats
És un conjunt d’activitats que comencen després de situades en les pàginesLes
Potes
dels epígrafs
característiques comunes a totsexigeixen
els ocells són: la
• Posseeixen un cos aerodinàmic, adaptat al vol. El cap està unit al
la secció Ciència a les teues mans, i la finalitat de les consulta d’aquests significats.
llarg.
Aquestes activitats estan
cos per un coll, que en alguns ocells, com ara les cigonyes, és molt
Quilla
Coll
quals és posar en pràctica tota la varietat de continguts assenyalades amb un símbol que
cobertes d’escates representa
i posseeixen
Bec
un tenen
quatre dits. Les de davant llibre.
• Tenen quatre extremitats. Les de darrere, en forma de pota, estan
for-
ma d’ales.
conceptuals, procedimentals i actitudinals programats Barbes

• El cos està cobert de plomes. Cada ploma està formada per un eix o
raquis, que està unit al cos pel canó i del qual ixen barbes a amb-
per a la unitat. Així, es poden trobar activitats referents dós costats.

Raquis
• Els ossos són buits. Això fa que el cos siga lleuger, cosa que facilita
a: Canó
el vol. L’estern s’anomena quilla i està molt desenvolupat, per a sub-
jectar els forts músculs que mouen les ales.
• Tenen bec corni i manquen de dents.
– Repàs de continguts, definicions, enumeració dels ACTIVITATS

Com són les seues funcions
elements d’una llista, etc. 08. Quina diferència hi ha entre

la reproducció ovípara
Els ocells, igual que els mamífers, tenen la capacitat de regular la tem-
peratura corporal. Són animals homeoterms.
Respiren per pulmons, que estan connectats a unes cavitats plenes d’ai-
– Interpretació d’un gràfic, d’un dibuix o d’una
dels rèptils i la dels ocells?
re, anomenades sacs aeris. Aquests sacs afavoreixen la respiració i alleu-
09. Quines característiques dels gereixen el pes del cos, amb la qual cosa ajuden a mantindre’s en vol.
ocells els permeten volar?
fotografia. 10. Busca en els conceptes clau
Els ocells tenen fecundació interna i són ovípars, ja que es reproduei-
xen mitjançant ous, que han de ser incubats fins que naix el poll.
el significat de corni.
– Elaboració d’alguna representació gràfica. L’alimentació dels ocells és variada i la forma del bec depén d’aquesta.
– Problemes numèrics.
Activitats de cerca d’informació
Activitats de comprensió lectora
Amb algunes activitats hem volgut promoure
A part del treball concret que es fa per a la comprensió l’actitud de cerca d’informació en distints mitjans,
Aligot. Bec corbat i fort. Oroneta. Bec curt Agró. Bec llarg i Ànec. Bec pla i ample. Gall. Bec curt i fort.
lectora en l’apartat El racó de la lectura, hem elaborat com enciclopèdies, Internet, llibres i revistes
Caça preses i esgarra la
carn.
d’ampla obertura.
Captura insectes en vol.
puntegut. Pesca peixos
en aigües poc fondes.
Filtra aigua i reté
l’aliment.
S’alimenta de gra
que ha de partir.
un glossari, anomenat Conceptes clau i situat al final especialitzades.

130
del llibre que conté definicions clares, concises,
correctes i comprensibles de conceptes destacats
275029 _ 0024-0039.indd 30 07/02/11 16:28
Activitats de treball en grup

en el text, però el significat del qual pot no aparéixer
especificat en aquest. Algunes activitats estan encaminades a fer debats,
posades en comú, exposició d’opinions sobre temes
Aquest glossari fa el paper d’un diccionari científic
d’actualitat o interessants per a l’alumnat.
elemental, que familiaritzarà l’alumnat amb la tasca de
consultar els termes que no entén.
Els termes que s’hi defineixen s’han seleccionat Una anàlisi científica
en funció de la importància que tenen per a la
La secció Una anàlisi científica conté un text breu,
comprensió dels continguts, així com per la novetat
senzill però complet, sobre el qual es fan una sèrie de
que suposen per a l’alumne i per la seua possible
preguntes i es proposen algunes activitats, totes similars
posterior necessitat en la formació científica. Els 29. ●● En els esquemes es representen les diferents
fases de la metamorfosi d’una granota.
31. ●●● En les fotografies pots observar un peix,
un mamífer i un ocell.
a les que es fan en l’avaluació PISA per a valorar
termes hi estan definits d’una manera clara i senzilla. A B C Fes una llista de les adaptacions que
D
presenten relacionades amb la seua vida
l’adquisició de les destreses proposades. en el medi aquàtic. La formulació
Es busca la claredat i la comprensió dels termes per
i a) laOrdena-les temporalment.
tipologia són similars a les que els alumnes poden
part de l’alumne més que una definició enciclopèdica.
A B
trobar en aquest tipus d’avaluacions internacionals.

b) Quines fases tenen respiració branquial?
Així mateix, i sempre que s’ha considerat necessari, c) Quines diferències hi ha entre l’alimentació
d’un capgròs i la d’una granota adulta?
les definicions han estat enriquides amb exemples Aquesta secció permet al professorat que els alumnes
d) Descriu els canvis que tenen lloc al llarg de la
metamorfosi.
concrets que ajuden a la comprensió i la memorització apliquen els coneixements adquirits en la unitat, per a
C
30. ●● Els rèptils i els peixos tenen el cos cobert

de termes. analitzar
d’escates. una qüestió científica concreta, que
Quines diferències hi ha entre les escates d’un rèptil
generalment
i les d’un peix? no s’ha desenvolupat al llarg de la unitat.
També per a facilitar la comprensió d’alguns termes
s’ha recorregut a l’etimologia de la paraula.
UNA ANÀLISI CIENTÍFICA
Conceptes clau Ous d’ocells i ous de rèptils Sac

amb vitel
Els ocells i els rèptils són vertebrats terrestres.
Ambdós grups són ovípars, es reprodueixen per
ous coberts d’una closca dura, dins els quals es
A dherència Anticicló Bipartició
desenvolupen les noves cries.
Capacitat d’un material per a apegar- Massa d’aire en la qual la pressió at- Procés de reproducció pel qual una
se a un altre. Aplicat als líquids, es mosfèrica és més alta que al seu vol- cèl·lula o un organisme es divideix en
refereix a la seua capacitat per a hu- tant. dues parts. 32. ●● Quina és la funció de la closca?
Closca
mitejar el recipient que els conté o els
objectes que hi ha submergits. Any llum Bípede 33. ● La closca està formada per un material coriaci
Distància que recorre la llum en un Animal que camina sobre les dues ex- dur, però és porosa. Quina és la funció d’aquesta
ADN any. Equival a uns 9,5 bilions de qui- tremitats posteriors.
porositat? 37. ● A l’interior hi ha un sac amb vitel (substància
Substància orgànica de la cèl·lula que lòmetres.
conté la informació hereditària i es Bivalves a) Permetre que l’embrió puga veure l’exterior. alimentària). Quina funció té?
transmet de generació en generació. Artròpodes Grup d’animals invertebrats que tenen
Grup d’animals invertebrats que es- una closca amb dues valves o peces ar- b) Permetre l’intercanvi de gasos amb l’exterior. 38. ●● A més del sac vitel·lí, a l’interior dels ous hi ha
Aire tan recoberts d’un exosquelet i tenen ticulades que encaixen l’una en l’altra, c) Permetre el creixement de l’ou en grandària. un altre sac associat amb l’embrió.
Mescla de gasos que forma l’atmosfera el cos segmentat i proveït de potes com és ara les cloïsses o les escopinyes.
de la Terra. articulades, com ara l’escarabat o la Del llatí bi ‘dos’ i valva ‘porta’. Amb quina de les funcions següents creus que pot
formiga. Del grec árthron ‘articulat’ i 34. ●●● Els ocells incuben els ous fins que naix estar relacionat aquest sac?
Algues podós ‘peu’. Bomba volcànica el poll, però els rèptils no.
a) Acumulació de residus.
Grup de protoctists unicel·lulars o Bloc de lava de grans dimensions que ix Quina creus que en pot ser la causa?
pluricel·lulars les cèl·lules dels quals Asteroide llançat a l’aire durant una erupció vol- b) Calfament de l’embrió.
no formen teixits. Viuen en l’aigua i Cos rocós o metàl·lic menut que es cànica.
35. ● En el dibuix hi ha un ou representat. És d’ocell c) Deixar espai per a permetre que l’embrió
són capaços de dur a terme la foto- troba en l’espai i no posseeix un nucli
síntesi. Borrasca o de rèptil? Per què? es moga.
diferenciat.
Massa d’aire en la qual la pressió at-
Anèl·lids Astre mosfèrica és menor que al seu voltant. 36. ●● Quines característiques d’un vertebrat pots 39. ● Amb quina funció de l’ésser viu estan
Grup d’animals invertebrats, amb el Qualsevol objecte natural que es tro- reconéixer en la cria en formació? relacionats aquests dos sacs?
cos allargat i tou, dividit en segments be en l’espai i emeta, absorbisca o C aducifoli
o anells, com el cuc de terra. Del llatí reflectisca llum, de manera que puga Vegetal que perd les fulles en comen-
anellus ‘anell menut’. ser captat per un instrument d’obser- çar l’estació desfavorable, com el xop.
vació.
Angiospermes Calor específica
Grup de plantes amb flors i llavors tan- Atmosfera 137
Quantitat d’energia calorífica que es
13
cades en un fruit, com la pomera o la
◼ CIÈNCIES
Capa de gasos que envolta un planeta.
rosella. Del grec aggeîon ‘vas’ o ‘recep- DE LA
L’atmosfera terrestre NATURALESA
està formada per 1r ESOd’un◼quilo-© EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
necessita per a augmentar un grau
Celsius la temperatura
tacle’ i spérma ‘llavor’. aire. Del grec atmós ‘vapor’ i sphaîra gram d’una substància. 275029 _ 0024-0039.indd 37 07/02/11 16:29
‘esfera’.
Antera Calze
Part de l’estam que conté els grans de Àtom Part exterior de la flor, formada per
pol·len. Partícula més menuda que pot existir fulles generalment verdes anomena-
Corol·la d’un element. Del grec átomos ‘indivi- des sèpals.
(pètals) sible’.
Càpsida
280548 _ 0006-0029.indd 13 Autòtrof Embolcall de proteïnes que envolta el 28/02/11 16:46
Organisme que pot produir substàn- material genètic dels virus.
cies orgàniques per ell mateix, utilit-
Calze zant una font d’energia, com és ara la Carbonat
LES SECCIONS
El resum Ciència a les teues mans

En aquest projecte s’ha inclòs un resum de tipus Al final dels epígrafs de cada unitat, es planteja una
esquemàtic en el qual s’han arreplegat els conceptes experiència que desenvolupa una de les etapes del
més importants i crucials de la unitat. mètode científic, i pot dur-se a terme en el laboratori o,
Els continguts desenvolupats en cada unitat formen fins i tot, en la mateixa aula.
un conjunt ampli, i per això resulta molt més eficaç Cadascuna de les activitats ha estat adaptada
sintetitzar la informació a manera de quadre sinòptic. als continguts de la unitat estudiada, mentre que
Aquest quadre apareix al final de la unitat, i la seua en el seu conjunt, totes abasten la majoria de les
senzillesa permet adquirir una visió global que activitats que tenen lloc durant el desenvolupament
serveix com a estructura bàsica per a l’organització d’una investigació científica. Amb això es pretén
dels conceptes tractats, i en el qual és fàcil incloure desenvolupar en els alumnes la rigorositat del
aspectes més detallats d’aquests, a posteriori. pensament científic, que és una de les destreses clau
Per aquesta raó, el resum no és exhaustiu, sinó que per a arribar a la competència científica. S’ha elaborat
solament recull els conceptes més destacats de la una seqüenciació que desenvolupa aquestes etapes
unitat. del mètode científic amb un ordre temporal. D’aquesta
manera, al llarg del curs es pot anar desenvolupant
La tasca de completar el resum correspon a l’alumnat. verticalment el contingut de tipus transversal o bé
A més, la majoria de les activitats que es plantegen en fer-ho al final del curs durant un període de temps
la pàgina de resum estan enfocades a completar-lo. concret, de manera que, a més, pot servir de repàs
S’ha inclòs un suport gràfic en el marge dret de cada dels continguts estudiats en el curs.
bloc, en el qual s’arrepleguen algunes de les imatges La major part d’aquestes experiències estan
que es plantegen en els epígrafs. S’han seleccionat les plantejades perquè la seua realització siga senzilla,
més representatives a fi de facilitar la memorització i la còmoda i segura. No es necessiten elements
retenció de continguts d’una manera visual. ni materials complicats ni cars. Fins i tot en el
plantejament, i gràcies al suport de les il·lustracions,
Resum estan concebudes de manera que es poden treballar
• Teoria geocèntrica. La Terra està al centre de l’univers i el Sol,
els continguts d’aquestes pàgines sense haver fet
Idees
antigues
la Lluna, les estrelles i els planetes hi giren al voltant.
• Teoria heliocèntrica. El Sol està al centre de l’univers i la Terra,
l’experiència proposada.
els planetes i les estrelles hi giren al voltant.
• Cúmuls de galàxies. Formats per agrupacions de galàxies. La finalitat principal d’aquesta pàgina és poder «aplicar

• Galàxies. Formades per milers de milions d’estrelles.
Components • Estrelles. Són masses de gasos incandescents. Algunes tenen
sistemes planetaris, formats per planetes, satèl·lits, asteroides
els coneixements adquirits a la comprensió del món
i cometes.
que els envolta», per la qual cosa l’enfocament, el
Unitats • Unitat astronòmica. És la distància de la Terra al Sol: uns 150 milions de quilòmetres.
de mesura • Any llum. És la distància que recorre la llum en un any: uns 9,5 bilions de quilòmetres. material i els exemples de treball tenen sempre aquest
És el sistema planetari de l’estrella Sol. Està format per:
• El Sol. És una estrella de dimensions mitjanes que es troba en la Via Làctia. condicionament.
• Planetes:
L’UNIVERS
– Interiors: Mercuri, Venus, la Terra i Mart. Són rocosos.
– Exteriors: Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Són gasosos.
• Planetes nans, com Plutó.
• Satèl·lits que giren al voltant dels planetes i dels planetes nans.
Etapes del mètode científic per unitats
• Cossos menuts, com ara:

– Asteroides. Són cossos rocosos que giren al voltant del Sol. Formen dos cinturons:
a) Cinturó d’asteroides. Entre les òrbites de Mart i Júpiter. Els passos desenvolupats al llarg del llibre es
b) Cinturó de Kuiper. Més enllà de l’òrbita de Neptú.
El sistema
solar – Cometes. Masses de gel i roques situades més enllà de Plutó. relacionen tot seguit, i s’indica entre parèntesis la
unitat didàctica en la qual es presenten. Hem de posar
l’accent en el fet que aquesta seqüència no representa
una metodologia única d’investigació; és a dir,
depenent del tipus d’investigació de què es tracte, no
tots els passos són necessaris, o fins i tot pot haver-n’hi
ACTIVITATS
37. Fes un dibuix esquemàtic del sistema solar vist «des de dalt», situa-hi els seus components i assenyala amb
d’altres que no hi estan recollits. No obstant això, s’ha
pretés desenvolupar el major nombre possible d’etapes
fletxes els moviments de cada un.
38. Copia en el teu quadern aquest text i completa’l, per a situar la Lluna en l’univers:
La Lluna és el satèl·lit del planeta
L’estrella d’aquest sistema planetari és el
, que pertany al sistema planetari anomenat
, i pertany a la galàxia anomenada ,
.
existents, per a afavorir l’exercici d’una gran varietat de
que al seu torn forma part del cúmul de galàxies de .
39. Fes un resum que incloga les característiques principals de tots els components del sistema solar i en el qual destreses necessàries per a arribar a les competències
detalles les que corresponen a cada un dels planetes.
del currículum.
20 • Identificació d’un problema científic. (1)
273784 _ 0006-0021.indd 20 07/02/11 16:25
• Recerca d’informació. (2)
• Formulació d’hipòtesi. (7)
• Realització d’un esquema científic. (8)
280548 _ 0006-0029.indd 14 28/02/11 16:46

LES SECCIONS
• Elaboració d’un model experimental. (9) entretinguda, alhora que es treballa la competència
• Observació, mostreig i classificació. (10) lingüística gràcies a les preguntes que s’hi inclouen,
elaborades per Eduardo Vidal-Abarca, i que han
• Presa de mostres i classificació. (11) estat dissenyades específicament per assolir aquesta
• Presa de dades. (3) competència. En cada text s’ha intentat tenir en
compte els tipus de preguntes següents: identificació,
• Control de variables en un experiment. (4)
macroidea, aplicació, relació, reflexió…
• Representació de resultats. (5, 6 i 12)
• Interpretació de resultats i obtenció de conclusions
d’un experiment. (13)
La biodiversitat
• Comunicació de resultats i elaboració d’un informe. de les praderies
(14) A la Guaiana hi ha tres classes
diferents d’ós formiguer. Hi ha
totes direccions cap a les línies
de muntanyes de clar blau ver-
el gegant, amb una gran cua pe- dós que cobria l’horitzó llunyà.
luda, que fa prop de dos metres Vam cavalcar durant hores sen-
de llarg; també hi ha el tamàn- se veure cap forma de vida, tret metre llarg d’alçada, que con-
dua, la mida del qual és similar d’una parella de diminuts fal- templaven de fit a fit els seus
a la d’un pequinés; i finalment, cons traçant cercles en el cel llargs becs amb una expressió
Ciència a les teues mans el pigmeu, que només fa uns vint blau sobre nosaltres. solemne. Quan vam deixar ar-
centímetres. Doncs resulta que Ara bé, sabia que les praderies rere el llac i ens vam endinsar
aquests tres óssos formiguers vi- tenien la seua quantitat corres- de nou a les praderies, tot es va
uen en tipus de terreny comple- ponent de vida animal, i em va esmorteir altra vegada, i només
Interpretació de resultats i obtenció de conclusions d’un experiment tament diferents, i encara que sorprendre bastant que no tro- se sentien els colps i els xiulets
a vegades es troben en territo- bàrem més bèsties en el camí. regulars dels cascos dels nostres
ris dels altres, en general s’arre- Prompte en vaig descobrir el cavalls sobre l’alta herba.
Alguns experiments científics proporcionen
un resultat que condueix a una conclusió
1. Comprovem que la fusió de l’aigua es realitza len al terreny que els va millor. motiu, ja que la cavalcada ens GERALD DURRELL,
a una temperatura concreta. El nuevo Noé. Ed. Alfaguara
inequívoca. Altres, en canvi, necessiten L’ós formiguer gegant prefereix va fer passar per una gran clo-
• Posem un vas de precipitats gran viure a les praderies de la mei- tada oval al fons de la qual hi Ós formiguer
una interpretació, que pot ser discutible. gegant (dalt)
amb aigua a foc suau. Hi introduïm tat nord de la Guaiana, mentre havia un plàcid llac ple de lli-
Ara plantejarem un problema la solució del qual que els altres dos, com que són ris aquàtics i envoltat de plan- i ós formiguer
un vas menut amb gel picat i amb un
podem obtindre mitjançant un experiment senzill arborícoles, habiten a les regi- tes exuberants i arbrets. Tot va pigmeu (baix).
termòmetre.
que ens portarà a una conclusió immediata. ons boscoses. El tamàndua fins semblar reviure de colp. L’aire
• Anotem la temperatura quan comença COMPRENC EL QUE LLIG
i tot es pot trobar a comarques era ple del brunzit de les libèl-
La pregunta és aquesta: Què és la cera: la fusió del gel i quan ja s’ha fos quasi semicultivades; però, per a tro- lules i entre els cascos dels nos- 57. On habita normalment l’ós formiguer gegant?
una substància simple o una mescla de diverses tot. bar el pigmeu, cal endinsar-se a tres cavalls s’esmunyien fardat-
substàncies? 2 . Repetim el procés anterior, però posant trossets les profundes selves verges. xos de vius colors; posats sobre
I el pigmeu?
Per a respondre-la, compararem el seu de cera dins el vas menut, en lloc del gel picat. De manera que l’endemà de bon les branques seques dels arbres 58. Per què no van trobar més animals els
comportament amb el d’una substància pura ben • Anotem la temperatura que marca el matí, Francesc, el meu amic i jo i inclinats sobre l’aigua aguai- protagonistes del relat durant el viatge?
coneguda, l’aigua. Les substàncies simples tenen termòmetre quan la cera comença a fondre’s. vam muntar a cavall i vam ei- taven els blauets, i entre els
59. Per què ha triat l’autor del fragment el títol
una temperatura de fusió determinada, mentre que xir en cerca de l’ós formiguer. joncs i els arbustos de la riba
• Anotem la temperatura que marca quan la cera «La biodiversitat de les praderies»?
les mescles presenten un interval de temperatures Els prats daurats, amb matolls del llac piulaven i aletejaven es-
s’ha fos quasi totalment. d’arbustos minúsculs escam- tols d’ocells diminuts. En traves- 60. Trobes que l’autor del text descriu bé el paisatge
de fusió.
3 . Comparem les dades obtingudes. pats ací i allà, brillaven davall sar, vaig veure a la riba opo- on transcorre la història? Per què?
Termòmetre els raigs del Sol i s’estenien en sada deu jabirús, cada un d’un
Temperatura Temperatura
Substància
inici fusió final fusió
Aigua 0 °C 0 °C NO T’HO PERDES
Cera 42 °C 58 °C
Llibres: A la pantalla:
L’aigua té una temperatura de fusió concreta, cosa El mundo de los animales Sèrie «La vida a prova». BBC
que és característica de les substàncies pures. DESMOND MORRIS. Ed. Siruela David Attenborough mostra detalls de la conducta animal.
Bany Descripció de les característiques de molts animals, alguns
Cera
Tanmateix, la cera es fon al llarg d’un interval de
maria
temperatures. dels quals estan a punt d’extingir-se.
A la xarxa:
4. Interpretem els resultats de l’experiment. Maravillas de la naturaleza
WOLODARSKY-FRANKE i altres. Ed. Círculo de Lectores
www.fundacion-biodiversidad.es/biodiversidad
Pàgina sobre biodiversitat on podràs trobar informació sobre
L’aigua és una substància pura, com ja sabíem, Un viatge a través de desenes de fotografies a tot color. la biodiversitat a Espanya.
però la cera és una mescla de diverses substàncies,
¿Por qué se rayó la cebra? recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/1ESO/
tot i presentar un aspecte homogeni. CARLA BAREDES i altres. Ed. Lamiqué clasica/
La cera preparada industrialment sol contindre Explica els mecanismes que desenvolupen els animals per pro- Pàgina del Ministeri d’Educació i Ciència amb continguts so-
mescles de parafina i vaselina. Fins i tot la cera tegir-se de les amenaces a què s’exposen al seu hàbitat. bre éssers vius.
pura d’abelles presenta un interval de
temperatures de fusió, encara que més estret.
123
ACTIVITATS
16. Les substàncies pures tenen una fórmula química; per exemple, la de l’aigua és H2O.
En vista dels resultats, creus que es pot escriure la fórmula de la cera d’un ciri? 275029 _ 0004-0023.indd 23 07/02/11 16:38
El metge
La competència lingüística és bàsica i serveix de
17. Fes en el quadern un dibuix detallat del muntatge experimental i una descripció de l’experiment,
seguint els quatre passos indicats.
Plàstics que no siguen envasos, com
plataforma per al desenvolupament de la resta de les

18. Compara els resultats esmentats sobre la fusió d’una cera industrial i de la cera pura d’abelles.
CD i penjadors, roba, joguets… Sobre un sot poc fondo del sòl, va trencar per traure el cagafer-
Es tracta de mescles o de substàncies pures?
Dhan havia construït un forn de ro; després el va refinar mitjan-
competències. Per aquesta raó, i a pesar de tractar-se

19. De què depén que un material, com la parafina o la cera d’abelles, tinga un interval de temperatures foneria, consistent en una paret çant fortes martellades que van
de fusió més ample o més estret? d’argila envoltada per una paret exigir diversos recalfaments a la
exterior i més gruixuda de roca forja. La major part del ferro del
de l’àrea de Ciències de la naturalesa, s’ha considerat

i fang, tot assegurat mitjançant
estaques.
mineral es convertia en escòria i
deixalles, però el que era redu-
ït produïa una bona quantitat de
El forn arribava a l’alçada dels
215
oportú facilitar el desenvolupament d’aquesta
muscles d’un home normal, feia
una passa d’ample i s’estretia
ferro forjat.
Però era tou, va explicar a Rob
275033 _ 0020-0035.indd 31 07/02/11 16:59
competència d’una manera explícita i s’ha dedicat per
fins a un diàmetre lleugerament
menor a dalt, per concentrar la
calor i reforçar les parets.
per mitjà de Harsha. Les barres
d’acer indi, traslladades pels ele-
fants des de Kausambi, eren du-
en les subtils habilitats trans-
meses al llarg de moltes gene-
fosc, com fumat. Si haguera si-
gut fabricada només amb ferro,
a això l’última secció de la unitat.

En aquest forn, Dhan forjava el
ferro cremant capes alternatives
ríssimes.
En va fondre unes quantes en un
racions de ferrers indis; però va
entendre el procés fent una infi-
la fulla hauria resultat tova i pe-
sant; si únicament haguera em-
nitat de preguntes. prat el dur acer indi, hauria re-
de carbó i mineral de ferro per- gresol i després va apagar el foc.
El racó de la lectura
Dhan va manufacturar una si- sultat trencadissa. Però aquesta
sa, d’amplàries variables entre En refredar-se, l’acer era sum-
mitarra que va curar en sutge espasa va adquirir un tall fi, ca-
un pésol i una nou. Al voltant del mament trencadís. Dhan el va
humitejat amb vinagre de pon- paç de tallar un cabell en l’aire, i
forn havia cavat una rasa poc fer miques i el va esquitxar sobre
cem i que va donar per resultat era una arma flexible.
fonda. Assegut a la vora exteri- les peces de ferro fos. Després,
És la secció de tancament de la unitat i està en l’última No t’ho perdes

or i amb els peus a dins, posa-
va en funcionament unes man-
xes fetes de la pell d’una cabra
suant entre les encluses, tena-
lles, cisells, punxons i martells,
l’indi primatxó va desplegar uns
una fulla amb un «gravat àcid
de filigranes» d’un color blau
NOAH GORDON,
El médico. Ediciones B
pàgina d’aquesta. Presenta una selecció de fragments sencera, que emetien quantitats bíceps semblants a serps men-
Aquesta és l’última secció amb la qual s’acaba cada
COMPRENC EL QUE LLIG
exactament controlades d’aire tre unia el metall tou i el metall
d’obres literàries conegudes, els relats de les quals sobre la massa incandescent. So- dur. Va soldar en la forja múlti- 42. Quins components integraven la massa
unitat. Inclou algunes recomanacions de lectura de

bre la part més calenta d’aques- ples capes de ferro i acer, marte- incandescent?
ta massa, el mineral es reduïa a llejant com un possés, retorcent
tenen relació amb els continguts tractats en la unitat. fragments de ferro semblants a i tallant, superposant, plegant la 43. De quina manera aconsegueix Dhan fer
llibres i revistes, així com suggeriments de vídeos,

gotes de pluja metàl·liques, les
quals vessaven a través de l’in-
làmina i martellejant una vega-
da i una altra, mesclant els seus
les simitarres més flexibles?
Aquesta selecció de textos ha estat realitzada per terior del forn i s’hi depositaven metalls com un terrisser el fang.
44. Com es canvia el color i es fan dibuixos
pel·lícules i pàgines d’Internet que estan relacionats

al fons, on formaven una barre- També feia recordar una dona
en les simitarres?
Marcs Blanc Kroeger, biòleg i comunicador amb una ja de gotes de carbó, escòria de pastant pa. 45. Imagina que has de construir un bon ganivet.
amb la unitat estudiada.

ferro, anomenada cagaferro. Observant-lo, Rob va compren- Què utilitzaries per a fabricar-lo: ferro, coure,
Dhan havia segellat amb argila dre que mai no podria aprendre acer, alumini? Per què?
gran experiència en la difusió de la ciència. També, un forat de descàrrega, que ara les complexitats, les variacions
en alguns casos, ell mateix ha elaborat específicament NO T’HO PERDES
alguns textos perquè la comprensió del tema tractat Llibres:

Roques i minerals
A la xarxa:
www.mfom.es/ign
s’ajustara bé a l’edat de l’alumnat. CALLY OLDERSHAW. La Galera

Minerales: estudio y reconocimiento
Pàgina de l’Institut Geogràfic Nacional, amb enllaços a diver-
ses àrees científiques, com geofísica o geodèsia.
A. GONZÁLEZ. Ed. Omega www.uned.es/cristamine
Amb aquests textos es pretén relaxar el treball d’aula Guia de butxaca de les roques, minerals
i pedres precioses.
Pàgina de la UNED amb més de 800 imatges de minerals.
www.igme.es
SUE RIGBY. Ed. Omega Pàgina de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya amb enllaç al
amb una activitat que aconsegueix ser instructiva i Guies per a principiants sobre minerals, roques i gemmes. Museu Geominer.
87
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 273784 _ 0074-0087.indd 87 07/02/11 16:23
15
280548 _ 0006-0029.indd 15 28/02/11 16:46

MATERIAL PER AL PROFESSORAT
La guia de recursos
Per a completar l’exhaustiu treball didàctic i pedagògic – Esaquemes muts. Són unes fitxes en les quals
dut a terme en l’elaboració d’aquest projecte, i a fi de no es reprodueixen esquemes, gràfics i mapes de
restar autonomia a la programació d’aula del professorat, les unitats, de les quals s’ha eliminat la retolació.
s’ha confeccionat una guia de recursos. La utilitat que tenen queda subjecta al criteri del
El material contingut en aquesta guia no és requerit en professorat.
cap moment pel llibre de text, i l’única finalitat que té és 3. Suggeriments. Un conjunt de recursos didàctics
proporcionar un conjunt de materials complementaris diversos, disponibles en Internet, en llibres, en
que poden ser utilitzats per a reforçar algun dels pel·lícules, en articles, etc., que ofereixen una
aspectes didàctics del treball d’aula. diversitat d’enfocaments de la unitat tractada.
Cada unitat va acompanyada del material corresponent. 4. Recursos d’avaluació. S’hi inclouen dues propostes
Els elements i les finalitats són els següents: d’avaluació, les activitats de les quals s’ajusten
1. Programació d’aula. Definició dels objectius, als criteris definits en la programació d’aula, i que
continguts (conceptes, procediments, actituds), avaluen els objectius definits en aquesta.
criteris d’avaluació i competències avaluades 5. Atenció a la diversitat. Un conjunt variat de
perseguits en el desenvolupament de la unitat. A recursos, que inclou activitats d’ampliació
més, s’hi inclouen els continguts de l’«Educació en i de reforç i propostes de fitxes d’adaptació
valors» desenvolupats en cada unitat, així com les curricular, per a augmentar la flexibilitat de la
destreses que s’han d’aconseguir. Dins dels criteris programació d’aula. Com a novetat, s’inclou una
d’avaluació s’expliciten quines són les competències fitxa denominada Multiculturalitat, en la qual es
que s’avaluen. representa un dels esquemes més significatius
2. Fitxes. Un conjunt de materials complementaris, de la unitat, amb la retolació en les llengües més
fotocopiables, per a la seua utilització a l’aula seguint freqüents en l’aula: romanés, àrab i xinés i en
el criteri del professor. Hi destaquen: altres llengües internacionals com anglés, francés i
alemany.
– Diari de la ciència. S’hi reprodueixen articles
periodístics referits a continguts de la unitat. 6. Solucionari. Finalment, el solucionari inclou les
respostes a totes les activitats del llibre, així com a
– Lectures. Per a reforçar el treball començat amb les proves d’avaluació i les activitats d’atenció a la
el Racó de la lectura, algunes de las unitats diversitat.
es complementen amb fragments literaris
addicionals.
280548 _ 0006-0029.indd 16 28/02/11 16:46

PROJECTES TRANSVERSALS
Els temes transversals

«Els temes transversals contribueixen d’una manera La correcció de l’impacte
10 sobre l’atmosfera
especial a l’educació de valors morals i cívics, entesa Les conseqüències de la contaminació atmosfèrica són clarament nega-
aquesta com una educació al servei de la formació tives; però, és possible corregir-les?
La resposta és afirmativa, sempre que prenguem consciència del pro-
de persones capaces de construir racionalment i blema i adoptem les mesures necessàries per a solucionar-lo.
autònomament el seu propi sistema de valors i, Les mesures institucionals

Per a disminuir la contaminació de l’atmosfera, les diverses institucions
a partir d’aquests, capaços també d’enjudiciar poden prendre les mesures següents:
• Adoptar protocols internacionals per evitar la contaminació. El
críticament la realitat que els ha tocat viure, i 1997 es va firmar el protocol de Kyoto, un acord per a reduir l’emis-
sió de diòxid de carboni a l’atmosfera i frenar així el canvi climàtic.
Per a aconseguir-ho, cal desenvolupar formes d’energia no contami-
intervenir per a transformar-la i millorar-la». nants, com l’eòlica o la solar.
• Promulgar lleis que prohibisquen la fabricació i la utilització de ga-
sos CFC i que obliguen a instal·lar filtres a les xemeneies a fi que no
A partir de la nova Llei Orgànica d’Educació, expulsen sutge ni gasos contaminants, com els òxids de sofre.
• Promoure campanyes per a conscienciar la població de la impor-
desenvolupada sota un concepte nou de valoració tància d’estalviar combustibles.
Els aerogeneradors i les plaques solars
• Facilitar el reciclatge de matèries com el vidre, els plàstics i el paper,
de l’aprenentatge definit com a «competències», els la fabricació dels quals és més contaminant que el seu reciclatge. utilitzen l’energia eòlica i la solar,
respectivament, per a produir electricitat
sense contaminar l’atmosfera.
continguts transversals queden englobats en el conjunt Les mesures individuals

Tan important com les actuacions dels governs és el que podem fer les
dels continguts curriculars, ja que l’objectiu fonamental del persones individualment:
• Estalviar energia. En aquest sentit podem:
sistema educatiu és proporcionar als individus l’autonomia – Utilitzar amb prudència l’aigua calenta. No malbaratar-ne.
– No abusar de la calefacció ni de l’aire condicionat. Apagar aquests
necessària per a ser partícips actius dels interessos de la aparells quan la casa està a una temperatura adequada.
– Estalviar electricitat. Apagar els llums i els aparells elèctrics quan
societat. no són necessaris.
– Desplaçar-se amb transport públic o amb bicicleta en comptes
de fer-ho amb cotxe, sempre que siga possible.
No obstant això, cada àrea és responsable d’incloure • Facilitar el reciclatge del paper, el plàstic i el vidre, separant-los
correctament i depositant-los als contenidors adequats. També és
aquells aspectes del coneixement necessaris per a important depositar als contenidors adequats residus tòxics com les
piles usades.
educar en els diferents temes d’interés establits per la ACTIVITATS
LOGSE com a temes transversals. L’àrea de Ciències 16. A Espanya ja fa uns quants anys que es promou el reciclatge del

vidre, el plàstic i el paper. Investiga com es realitza la recollida
d’aquests materials.
de la naturalesa segueix sent l’entorn científic adequat 17. Explica per què es considera que un aerogenerador produeix
energia de forma «ecològica».
per a tractar els temes relacionats amb els problemes
del medi ambient i de la salut, entre altres. 51
En aquest nivell que tractem en particular, i a causa de 273784 _ 0040-0057.indd 51 07/02/11 16:24
la selecció de continguts, són els problemes del medi

ambient els que reben més atenció. Així, molts temes
mediambientals especialment candents en l’actualitat
es tracten d’una manera explícita, ja siga en epígrafs
del llibre, formant part dels continguts, o en les
diferents seccions, com ara En profunditat i Una anàlisi
científica.
En els continguts dels epígrafs (així com en qualsevol
altra de les seccions de la unitat) s’ha parat especial
atenció a tres aspectes en particular:
– L’educació per a la salut (alimentació, higiene i
cures corporals, hàbits quotidians de salut, anàlisi
d’etiquetes…).
– L’educació mediambiental (la biodiversitat, la
contaminació, el reciclatge, els usos de l’aigua, la
sobreexplotació de recursos, els usos de l’energia,
actuacions locals i personals sobre el medi ambient,
protocols internacionals…).
– La bioètica (el dret a la salut, la clonació, les
tècniques de reproducció assistida, FIV, legislació,
etc.).
Tot seguit presentem, a manera de taula, la concreció
d’aquests desenvolupaments en cada unitat, en relació
amb els continguts de cadascuna.
280548 _ 0006-0029.indd 17 28/02/11 16:46

PROJECTES TRANSVERSALS
Unitat Educació mediambiental Educació per a la salut
1. L
’univers i el Planteja l’astrologia com a ciència amb
sistema solar fonament científic.
2. El planeta Terra Protegir el planeta. No mirar directament alguns astres.

Protecció ocular.
3. L
’atmosfera Evitar l’ús d’esprais, CFC. Contaminació de l’aire i els seus Exercici a l’aire lliure en zones d’aire net.
terrestre efectes. Protocol de Kyoto 1997: reducció d’emissions a Evitar llocs contaminats. Protecció contra
l’atmosfera. Energia eòlica. La inversió tèrmica. L’efecte la radiació UV (per reducció de l’ozó).
d’hivernacle. Canvi climàtic. Reciclatge de vidre, paper
i plàstic.
4. L
a hidrosfera Contaminació de l’aigua. Eutrofització, activitats Aigua potable, OMS. Tractament de l’aigua.
terrestre domèstiques i agràries. Consum racional de l’aigua. Planta potabilitzadora. Planta depuradora.
Mesures d’estalvi d’aigua. Catàstrofes naturals: huracans, Qualitat d’aigua. Atencions davant de
sismes submarins. catàstrofes.
5. Els minerals Contaminació per mineria. Impacte ambiental. Efectes de l’explotació minera en la salut.
Reforestació. El treball de les mines i els efectes que té
en la salut.
6. Les roques El petroli i el carbó, fonts d’energia. Combustibles fòssils i

impacte ambiental.
7. Els éssers vius Protegir la biodiversitat. Espècies en perill d’extinció.
8. E
ls animals El problema de la caça indiscriminada. Centres de Llenguatge dels muts.
vertebrats recuperació d’espècies amenaçades. Goodall i els
ximpanzés.
9. E
ls animals Plagues d’invertebrats en cultius. Importància econòmica:
invertebrats mel, cera, seda, tints…
10. L
es plantes i els Tala de boscos, estalvi de paper. Agricultura i medi Fongs verinosos i fongs beneficiosos.
fongs ambient. Importància ecològica: pol·linització. Plantes beneficioses, plantes verinoses.
Aliments bàsics: blat, arròs i dacsa.
11. E
ls éssers vius Paper de descomponedors en la cadena tròfica. Malalties víriques. Bacteris en el nostre
més senzills cos: beneficiosos (intestí) i perjudicials.
Algues en l’alimentació. Fongs beneficiosos
(Penicillium). Lluita contra malalties
infeccioses: higiene, vacunes i antibiòtics.
12. L
a matèria i les Contaminació ambiental (accidents petroliers). Contaminació de petroli.
seues propietats
13. L
a matèria i la Reciclatge de plàstics, metalls, vidre i paper. Materials
seua diversitat nous en tecnologia: fibra òptica, fibra de vidre, fibra de
carboni, semiconductors, superconductors.
14. L
a composició de Perill de radiacions.
la matèria
280548 _ 0006-0029.indd 18 28/02/11 16:46

AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES
En el darrer volum dels quatre que conformen el llibre – Relació del tema tractat amb els continguts treballats
de l’alumne, s’ofereix una secció que es diu Posa en durant el curs, en la matèria o en altres matèries
pràctica les teues capacitats. El material d’aquesta relacionades.
secció ha estat planificat i elaborat amb la finalitat de – Recerca, obtenció i processament d’informació en
poder portar a terme una avaluació, de manera fonts alternatives per a transformar-la en
efectiva, pràctica i real, de les competències que coneixement sobre el tema.
l’alumne ha hagut d’adquirir al llarg del treball amb les – Comparança i contrast de les informacions
unitats del llibre. aportades, amb el coneixement obtingut.
Partint de la idea que l’adquisició de les huit – Organització i regulació de l’aprenentatge.
competències bàsiques proposades dins dels – Aplicació en diversos contextos dels conceptes i
currículums de l’actual llei d’educació, s’ha de fer per principis científics relacionats amb el tema.
mitjà del desenvolupament de capacitats específiques
– Anàlisi de la incidència del tema en la vida quotidiana.
relacionades amb els continguts estudiats en cada
assignatura al llarg del curs, s’ha dissenyat una – Predicció de conseqüències.
successió d’escenaris reals en els quals es planteja a – Plantejament de debats.
l’alumnat una sèrie de qüestions en què ha de posar – Foment de la iniciativa personal, avaluant accions
en pràctica les capacitats adquirides. amb responsabilitat i sentit crític.
En conjunt, aquesta secció es desenvolupa en deu – Foment de la cooperació i la convivència, així com
pàgines, en les quals hi ha cinc escenaris distints que els valors democràtics, per a potenciar la
contextualitzen cadascun dels temes sobre els quals es competència social i ciutadana.
treballaran les competències. Aquests escenaris de – Presa de posicions davant del tema plantejat, triant i
treball es plantegen des d’una o més notícies reals de prenent decisions de manera responsable i basades
premsa seleccionades amb els criteris següents: en una informació prèviament contrastada.
– Tractament d’un tema d’actualitat. En cadascun dels cinc casos presentats, l’ordre i la
– Relacionades directament amb algun o alguns dels seqüència d’aquestes qüestions s’ha plantejat de
continguts desenvolupats en el currículum de manera que els alumnes comencen comprenent el text
l’assignatura de Ciències de la naturalesa de 1r d’ESO. de la notícia, assimilant la informació oferida,
– Temes propers, d’una manera o una altra, a la analitzant-la i contrastant-la, per a acabar amb
realitat de l’alumnat. qüestions que impliquen un grau més elevat
d’abstracció i en les quals es proposen anàlisi de
– Que permeta plantejar un sistema sobre el qual
propostes similars, presa de decisions, exposició de
desenvolupar les competències que es volen avaluar.
criteris per a la presa de decisions, etc.
Algunes vegades es presenta una única notícia, o un
En tots els casos, cadascuna d’aquestes qüestions fa
fragment seleccionat, mentre que unes altres s’han
que l’alumnat haja de posar en pràctica les capacitats
buscat diverses notícies amb la finalitat d’enriquir el
adquirides al llarg del curs, demostrant el grau de
plantejament i la contextualització del tema, i poder així
desenvolupament de cadascuna de les huit
plantejar més riquesa de qüestions sobre el tema
competències bàsiques.
seleccionat.
Al costat de cada qüestió s’han assenyalat mitjançant
Un quadre davall dels textos periodístics assenyala els
icones les competències amb què guarden relació.
continguts amb els quals estan relacionats els temes
tractats en cada notícia. Competència en comunicació lingüística
Després de la contextualització basada en retalls de Competència matemàtica
premsa i la referència als continguts curriculars, es Competència en el coneixement i la interacció
plantegen una sèrie de qüestions amb finalitats diferents: amb el món físic
– Comprensió dels textos periodístics seleccionats. Tractament de la informació i competència digital
– Anàlisi i comprensió dels successos exposats en les Competència social i ciutadana
notícies.
Competència cultural i artística
– Valoració i comparació de les dades oferides.
– Interpretació de la informació numèrica i gràfica que Competència per a aprendre a aprendre
aporten les notícies, mitjançant l’anàlisi matemàtica Autonomia i iniciativa personal
(i estadística, si és el cas) de les xifres i dades que
s’ofereixen.
280548 _ 0006-0029.indd 19 28/02/11 16:46

AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES
La manera d’utilització d’aquest material depén del compte aquesta segona opció, els diferents escenaris
criteri del professorat, ja que la seua aplicació es pot s’han ordenat de manera que els primers corresponen
fer amb un enfocament de comprovació i avaluació del als continguts desenvolupats en les primeres unitats
grau de desenvolupament de les competències al final del llibre i els últims, a les unitats finals.
del curs, o bé posar-los en pràctica al llarg del curs,
després de concloure els blocs temàtics. Tenint en
Posa en pràctica les teues capacitats

Mantindre la qualitat de l’aire que respirem 3. ● El diòxid de carboni no es considera un contaminant,
ja que forma part de la composició de l’aire. No obstant
5. ●●● El diagrama adjunt mostra les proporcions
relatives dels tres components principals de l’aire
això, la seua acumulació a l’atmosfera produeix un atmosfèric. Indica a quin correspon cada lletra.
increment de l’efecte d’hivernacle, que genera efectes
L’autobús de Qualitat de l’Aire del Pla Blau ja està a Valdemorillo negatius sobre el clima i els interessos humans. Indica
si les accions següents resultarien útils per A
Amb el doble objectiu de servir com a laboratori Aquestes tasques es reforcen amb visites guiades a comprendre la relació que hi ha entre les activitats
mòbil i instrument per a tasques de divulgació, per a estudiants i altres col·lectius, per a despertar humanes, el diòxid de carboni, l’efecte d’hivernacle
l’autobús de la Qualitat de l’Aire del Pla Blau una major consciència social sobre aquesta matèria. B
i el canvi climàtic.
comença hui a prestar servei a Valdemorillo. Aquesta unitat mòbil mesura la qualitat de l’aire, Participar en un xat d’Internet en què
La possibilitat de conscienciar la població de la analitzant concentracions de contaminants com el Sí No
cada persona expose què en pensa. C
Comunitat de Madrid de la importància de col·laborar diòxid de sofre, el monòxid de carboni, els òxids Buscar informació en Internet sobre
per evitar la contaminació atmosfèrica, coneixent de nitrogen, l’ozó troposfèric, els hidrocarburs i les Sí No
els elements esmentats.
les oportunes mesures preventives, destaca entre les partícules en suspensió. 6. ●●● Ordena els requadres següents, de manera que
Buscar en llibres informació, diagrames
funcions d’aquest autobús, en què s’informa cada un siga la causa del següent i escriu el resultat
i dibuixos explicatius sobre l’efecte Sí No
els ciutadans de l’estat de la qualitat de l’aire. www.diariodelasierra.es, 11 de novembre de 2009 de l’ordenació en el quadern.
d’hivernacle.
Buscar en la premsa notícies que parlen
Sí No La temperatura L’activitat humana El gel dels
sobre el canvi climàtic.
de l’atmosfera produeix diòxid casquets
Buscar notícies sobre els danys causats augmenta de carboni glacials es fon
Sí No
per ciclons, temporals…
L’est del continent antàrtic també es fon Preguntar a classe de Ciències sobre
El nivell del L’atmosfera La proporció
Sí No mar ascendeix reté una proporció de diòxid
El casquet glacial de la part oriental del continent de Grenlàndia provocaria una pujada del nivell dels aquest assumpte. major de la de carboni
antàrtic també s’està fonent com la part occidental, mars d’uns set metres i la desaparició del casquet calor que emet augmenta a
4. ●●● El dibuix adjunt és una explicació esquemàtica
segons un estudi publicat diumenge en la revista antàrtic, una pujada superior a 70 metres. el sòl (efecte l’atmosfera
de l’efecte d’hivernacle. Indica quins dels rètols inferiors
especialitzada Nature Geoscience. d’hivernacle)
es corresponen amb els quatre nombres del dibuix.
Els casquets glacials retenen enormes quantitats Agència AFP, 23 de novembre de 2009
d’aigua en forma de gel. El desgel total del casquet 2 7. ●● Els consumidors podem adoptar diferents hàbits
per reduir l’emissió de contaminants a l’atmosfera.
4 Enumera quines mesures es poden adoptar en la vida
diària per a:
3
HAS DE RECORDAR a) Reduir la quantitat d’aigua calenta que consumeixes.
b) Estalviar electricitat.
Composició de l’aire. Efecte d’hivernacle Els impactes de les activitats humanes i la correcció c) Utilitzar menys el cotxe o la moto en les teues
(unitat 3). d’aquests impactes (unitat 3). activitats diàries.
1
Humitat, núvols i precipitacions (unitat 3). El cicle de l’aigua (unitat 4). d) Estalviar calefacció.
Explica per què totes aquestes mesures fan que
Rètol Nombre
l’emissió de substàncies contaminants a l’atmosfera
1. ●● Assenyala si cada una de les oracions de la taula L’autobús està equipat amb instruments a) La calor emesa pel sòl pot reflectir-se disminuïsca.
situada a la dreta expressa correctament per a mesurar la concentració de Sí No en els núvols i tornar al sòl.
o no el contingut de la primera notícia. contaminants de l’aire. b) La contaminació atmosfèrica calfa 8. ● Dissenya un anunci, que consistisca en un dibuix i un
l’aire. eslògan, per a una campanya de conscienciació dirigida
A l’autobús s’investiga quines són les
2. ●● Pel que fa a les mesures preventives que Sí No c) La radiació solar calfa el sòl; per això, als ciutadans amb la finalitat que en els desplaçaments
substàncies contaminants de l’aire.
s’esmenten en la primera notícia, indica quina aquest pot emetre calor en forma de per la ciutat utilitzen el transport públic en comptes del
Està previst que estudiants i altres cotxe particular.
oració és correcta: radiació infraroja.
col·lectius visiten l’autobús per entendre’n Sí No
a) Les mesures preventives són les que s’adopten el funcionament. d) Els gasos d’efecte d’hivernacle que
9. ●● En moltes ciutats espanyoles s’està implantant
quan la contaminació atmosfèrica és molt alta. Una de les funcions de l’autobús és que els hi ha en l’aire, com el CO2, absorbeixen
el «carril bici». Aquesta mesura suscita polèmica entre els
b) Les mesures preventives, com ara utilitzar l’autobús ciutadans adopten mesures per evitar la Sí No part de la calor emesa pel sòl.
ciutadans partidaris d’aquesta via per a bicicletes i els qui
en comptes del cotxe, estan destinades a evitar contaminació de l’aire. e) Les activitats humanes provoquen la consideren inoperant i perjudicial, ja que redueix l’espai
la contaminació atmosfèrica. L’autobús acompleix una doble funció, un augment de la nuvolositat. destinat a la circulació i a l’aparcament de cotxes, amb el
c) Mesurar els nivells de contaminació de l’aire és com a laboratori d’anàlisi i com a aula Sí No f) La calor emesa pel sòl pot travessar consegüent augment d’embossos de trànsit.
una mesura preventiva. de divulgació. l’atmosfera i escapar-se a l’espai. Explica què n’opines.
240 241
275044 _ 0002-0011.indd 4-5 07/02/11 17:01
280548 _ 0006-0029.indd 20 28/02/11 16:46

COMPRENSIÓ LECTORA EN CIÈNCIES
Per què una secció de lectura en un llibre El segon criteri ha sigut igualment essencial. S’han
de Ciències? buscat textos que foren comprensibles per als
alumnes, alhora que amens i atractius. Açò no vol dir
El coneixement científic és un dels grans assoliments llibres simples. Comprendre sempre requereix esforç,
de la humanitat. Conéixer i entendre el món en especialment comprendre la bona ciència escrita per
què vivim, el planeta que habitem, l’estructura dels bons autors. S’han buscat obres que, a més d’amenes,
éssers vius, o les plantes que ens permeten viure és tingueren qualitat, estigueren ben escrites i foren
un plaer i una riquesa que, afortunadament, està a rigoroses. Així, s’hi han inclòs obres de divulgació de
l’abast dels xiquets i els joves de la nostra societat. Els científics com Charles Darwin, Stephen Hawking, o
llibres de Ciències transmeten aquest coneixement. Jane Goodall, de divulgadors com Gerald Durrell,
Ara bé, és convenient que els alumnes no es limiten d’autors de ciència-ficció com H. G. Wells, Frederik
solament a la informació dels llibres de text, sinó que Pohl o Edgar R. Burroughs, i també d’escriptors
lligen també altres llibres que expliquen ciència d’una prestigiosos de llibres relacionats amb temes científics,
manera menys sistemàtica, però potser més amena com Jean M. Auel o Noah Gordon, entre altres
i agradable. Aquests altres llibres són la divulgació propostes. En algunes ocasions, al costat del passatge
científica, o la ciència-ficció. Aquesta és una de les seleccionat, s’ha inclòs un resum biogràfic de l’autor o
raons de la secció El racó de la lectura. Així, per a autora.
la secció s’han seleccionat fragments de llibres de
divulgació científica i de ciència-ficció adaptats al nivell
de comprensió dels alumnes a fi d’introduir-los en Les preguntes
aquest gènere literari.
Les preguntes que acompanyen els textos són
Una altra raó per a incloure aquesta secció és practicar l’element més innovador de la secció Comprenc el
unes competències de comprensió i de comunicació que llig. Les preguntes han estat elaborades amb cura
que estan en el nucli del sistema educatiu. Un objectiu per a afavorir diferents nivells de comprensió que
essencial de l’educació obligatòria és assolir que els requereixen operacions mentals diferents per part del
alumnes comprenguen informació escrita, en aquest lector. És a dir, es tracta de preguntes que ajuden
cas, informació científica. Comprendre informació escrita l’alumne a adquirir competències específiques de
és una competència complexa imprescindible en el comprensió. Hi ha dos tipus de preguntes. El primer
món actual. Però aconseguir-la requereix practicar amb tipus són preguntes orientades perquè l’alumne
materials variats i, si pot ser, amens. Aquesta pràctica entenga EL QUE DIU EL TEXT. Hi ha tres classes
implica llegir, però orientant la lectura cap a un propòsit, diferents d’aquestes preguntes:
i acompanyant la lectura amb una guia. És a dir, es
• Identificar. Són preguntes en les quals l’alumnat ha
tracta de combinar el plaer de la lectura amb unes
d’identificar algunes idees o algunes dades del text
activitats dirigides a aconseguir unes competències de
que estan molt explícites en el text.
comprensió. Les activitats estan formulades en termes
de preguntes, ja que són la manera més clara i senzilla • Relacionar. De vegades, el que el text diu no està molt
d’orientar l’adquisició de competències de comprensió. explícit, i cal que l’alumne faça inferències relacionant
Aquesta combinació de textos amb preguntes és idees que hi ha en el text. Així, aquestes preguntes
l’element essencial i més nou d’aquesta secció que requereixen que l’alumne relacione dues idees o més
passem a descriure amb més detall tot seguit. que generalment estan separades en el text.
• Sintetitzar. Són preguntes que requereixen que
l’alumne sintetitze informació. La síntesi de vegades
Els textos requereix només seleccionar informació important
Els textos han estat escollits atenent diversos criteris. que ja està explícita en el text. Unes altres vegades cal
Els dos més importants són la relació amb el contingut fer inferències per a elaborar i abstraure idees més
dels temes i l’adequació al nivell de desenvolupament generals. Poden ser preguntes que sintetitzen unes
dels alumnes. Així tots estan estretament relacionats quantes idees, un paràgraf, o fins i tot diversos paràgrafs.
amb el contingut de les unitats. Per exemple, en la Un segon tipus de preguntes estan orientades que
primera unitat dedicada a l’univers i el sistema solar l’alumne vaja MÉS ENLLÀ DEL TEXT. Inclou dues
s’ha escollit un passatge del llibre de Stephen Hawking classes.
L’univers en una closca de nou. Un altre exemple és
el passatge sobre la fabricació de la cavorita de l’obra • Aplicar. Cal que l’alumne active coneixements previs
de ciència-ficció Els primers homes en la Lluna, de H. per a raonar a partir del text o per a aplicar el que
G. Wells, que acompanya la unitat sobre la matèria i la diu aquest a una situació diferent de la que planteja
seua diversitat. el text.
280548 _ 0006-0029.indd 21 28/02/11 16:46

• Reflexionar. Aquestes preguntes també requereixen

L’any 1989 va ser guardonat amb el premi Príncep
que el lector active els seus coneixements previs, d’Astúries de la Concòrdia per la seua transcendental
encara que, en aquest cas, es tracta de reflexionar tasca investigadora sobre els fonaments del temps i
ja siga sobre el contingut dels textos, ja siga sobre la de l’espai, en què acosta al coneixement de totes les
forma, és a dir, sobre com estan escrits. persones les últimes aportacions científiques sobre
l’origen i el destí de l’univers.
En resum, les preguntes que acompanyen els textos
És considerat per molts com el major geni del segle
orienten els alumnes cap a l’adquisició d’unes
XX, darrere Einstein, i en l’actualitat ja és un mite,
competències de comprensió determinades. Aquestes per la seua brillant contribució a la física teòrica i al
competències cobreixen els dos nivells de comprensió desenvolupament de les lleis que governen l’univers.
que abasten el que entenem per comprendre: (a), La seua fama també és deguda a la valentia amb què
comprendre el que diu el text, tant de manera explícita lluita per superar les dificultats que li planteja diàriament
com implícita, i (b) relacionar el que diu el text amb la malaltia que pateix.
el que sabem, buscant establir aquesta relació d’una
manera conscient, per tal que l’alumne aprenga llegint.
Així, l’alumne practicarà unes operacions mentals de Identificar: Quins llocs de l’espai és més probable que
comprensió que l’ajudaran a entendre bé els textos i, explore abans l’ésser humà?
el que és més important, a saber quines operacions
mentals ha de fer per a comprendre prefectament el L’alumne ha d’identificar una informació que
que llig. A continuació, expliquem els diferents tipus de està explícita en el text: «...és probable que ens
preguntes que acompanyen la lectura de la unitat 1. disseminem primer pels planetes del sistema solar i,
a continuació, pels de les estrelles pròximes.» Hem
d’observar, que en aquesta frase l’autor utilitza el
Segons les idees actuals, haurem d’explorar la galàxia terme disseminar, però no explorar, que és el que
d’una manera lenta i avorrida, utilitzant naus espacials s’empra en la pregunta. Aquest últim terme està
que viatgen a una velocitat menor que la de la llum. en una frase anterior que no és rellevant per a la
Però, com que encara no tenim una teoria unificada
pregunta. Açò s’ha fet intencionalment per a ensenyar
completa, no podem rebutjar del tot els viatges per
dreceres de l’espai-temps. [...]
als alumnes a evitar un error que els joves amb
dificultats de comprensió cometen freqüentment:
Posat que no ens autodestruïm en els pròxims buscar en el text frases que continguen paraules
segles, és probable que de primer ens disseminem
que hi ha en la pregunta. Intentem que s’adonen
pels planetes del sistema solar i després pels de les
que no han de buscar paraules, sinó idees. És a
estrelles pròximes; ara, no passarà com en Star Trek o
Babillon 5, en què hi ha una nova raça d’éssers quasi dir, primerament han d’entendre què es pregunta,
humans en quasi cada sistema estel·lar. L’espècie i després buscar una frase del text que continga
humana ha tingut la forma actual durant uns dos idees que responguen a la pregunta, encara que no
milions dels 15 000 milions d’anys, aproximadament, continguen les paraules literals.
transcorreguts des de la gran explosió inicial.
Per tant, fins i tot si s’arriba a desenvolupar vida en Relacionar: Quins avantatges tindrien els viatges a
altres sistemes estel·lars, les possibilitats de trobar- través de l’espai-temps?
ne en un estadi recognosciblement humà són molt El text parla de les dreceres de l’espai-temps en una
reduïdes. És probable que qualsevol vida extraterrestre
frase llarga en la qual abans s’ha afirmat que amb
que puguem trobar siga molt més primitiva o molt
més avançada. Si és més avançada, per què no s’ha
les idees actuals, hauríem d’explorar la galàxia d’una
disseminat per la galàxia i ha visitat la Terra? manera lenta i avorrida, utilitzant naus espacials que
Stephen HAWKING. El universo en una cáscara de nuez.
viatgen a una velocitat menor que la de la llum. És a
Ed. Planeta dir, el text compara els desplaçaments actuals tan lents
amb les ràpides dreceres de l’espai-temps. Per tant,
l’avantatge seria la rapidesa.
Stephen Hawking va nàixer el 8 de gener de 1942 a
Oxford. La seua carrera com a científic va començar a No és fàcil fer aquestes inferències, però la idea de
la Universitat de Cambridge. A l’edat de vint-i-un anys drecera en els viatges suggereix estalvi de temps, fet
li van diagnosticar una malaltia degenerativa coneguda que contrasta amb la lentitud dels viatges actuals.
amb el nom de malaltia de les neurones motores (ELA), En aquest cas les idees a relacionar estaven en una
circumstància que l’ha dut a passar la major part de la mateixa frase, si bé era complexa i llarga. En altres
vida confinat en una cadira de rodes. La malaltia, però,
ocasions les idees a relacionar es troben en frases
no li ha impedit continuar el seu desenvolupament
científic. Ha publicat obres de divulgació científica, com diferents, però sempre requereixen que l’alumne faça
ara Història del temps, que han assolit un èxit mundial. inferències.
280548 _ 0006-0029.indd 22 28/02/11 16:46

Sintetitzar: Quina ha estat la contribució principal de Reflexionar: L’autor es mostra optimista pel que fa a la
Stephen Hawking al coneixement científic? possibilitat de trobar vida similar a la humana en altres
Els alumnes han de sintetitzar en poques paraules planetes? Per què?
una o les dues contribucions científiques de Stephen Aquesta pregunta pretén introduir els lectors en la
Hawking esmentades en el text, és a dir, les teories discussió del tema de l’existència de vida semblant
sobre l’espai-temps i l’origen i destinació de l’univers, a la humana en altres planetes i galàxies, un tema
o bé el desenvolupament de la física teòrica i de les recurrent de la ciència-ficció. Amb molta probabilitat
lleis que governen l’univers. Aquestes contribucions els alumnes deuen haver vist pel·lícules de ciència-
estan expressades en el text associades a un guardó ficció en les quals apareixen extraterrestres amb
important com el Premi Príncep d’Astúries, i a la seua aparença humana. És una idea ingènua, i acientífica,
comparança amb Einstein. Les inferències en aquest assimilar la vida, i particularment la vida intel·ligent,
cas són senzilles. Solament impliquen seleccionar el a les formes que apareixen en el nostre planeta.
nucli d’informació sobre les contribucions de Hawking Justament la ciència ens aporta un punt de vista molt
entre un conjunt d’idees. Atesa la dificultat que diferent de l’ordinari, un punt de vista en què preval
implica sintetitzar idees, hem preferit començar amb l’observació i el raonament rigorós basat en les dades
l’operació de síntesi més simple, açò és, seleccionar empíriques. Aquest és lògicament l’enfocament de
idees importants que estan explícites en el text. En Hawking quan argumenta que atés que «l’espècie
altres passatges plantegem operacions de síntesi més humana ha tingut la seua forma actual durant uns dos
complexes en les quals l’alumne ha d’abstraure idees milions dels 15 000 milions d’anys, aproximadament
generals a partir d’unes altres de més concretes. transcorreguts des de la gran explosió inicial. Per
Fins ací les preguntes es referien sobretot a informació tant, fins i tot si s’arriba a desenvolupar vida en
que està en el text. Encara que cal fer algunes altres sistemes estel·lars, les possibilitats de trobar-
inferències, per exemple, que una drecera implica la en un estadi recognosciblement humà són molt
estalvi de temps i que s’està comparant una manera improbables». Els alumnes han d’activar els seus
lenta de viatjar amb una altra de més ràpida, aquestes coneixements previs sobre la qüestió, entendre el que
inferències no duen l’estudiant fora del text. Per això diu Hawking, i argumentar en conseqüència.
déiem que són preguntes que orienten l’alumne cap Volem fer ressaltar que, encara que hem afirmat que
al que diu el text. Una cosa diferent ocorre amb els les preguntes d’aplicació i reflexió duen l’alumne
dos tipus de preguntes restants. En aquest cas es més enllà del text, aquestes preguntes no són alienes
tracta d’ajudar els estudiants a separar-se un poc en absolut al text. Quelcom alié al text seria, per
del text i relacionar el que està llegint amb els seus exemple, fer una pregunta sobre la pel·lícula Star
coneixements previs. Trek. Hawking cita la pel·lícula solament per a il·lustrar
la idea ingènua de vida extraterrestre semblant a la
Aplicar: Una persona amb una malaltia neurològica humana. Així, preguntar sobre la pel·lícula allunyaria
greu té necessàriament limitat el desenvolupament de els alumnes del tema del text.
la intel·ligència? En resum, el que volem és que les preguntes
La imatge de Hawking o de qualsevol persona amb una d’aplicació i reflexió afavorisquen la integració de la
malaltia neurològica greu que afecta seriosament el informació del text amb els coneixements de l’estudiant
moviment, els gestos i la comunicació se sol associar mitjançant l’activació dels seus coneixements previs.
a problemes mentals. Certament hi ha molts casos en És a dir, que ajuden a utilitzar la informació del text en
què açò és així. Però en uns altres, com Hawking, el altres contextos relacionats, una cosa essencial en la
contrast entre els seus problemes motors i comunicatius lectura. Llegim per a entendre el que altres persones
d’una banda, i la seua capacitat mental de l’altra ens comuniquen (el-que-diu-el-text), però també per
és màxim. Així, amb aquesta pregunta volem que a construir i utilitzar aquest coneixement en altres
els alumnes activen el seu coneixement previ sobre situacions diferents més-enllà-del-text.
l’associació entre les deficiències físiques i els problemes Potser el lector es pregunta per què acompanyar
mentals a fi de contrastar-la amb el que reflecteix el text. els textos amb aquest tipus de preguntes i no
Volem fer notar que les preguntes d’aplicació poden unes altres. La raó que hem apuntat més amunt
ser molt diverses, a diferència de les tres anteriors. és que són preguntes encaminades a operacions
Això es deu al fet que mentre que les preguntes sobre mentals pròpies de la comprensió. Comprendre
el-que-el-text-diu estan molt constretes per la informació implica: (a) captar les idees que comunica un text
continguda en el text, les d’aplicació, per la seua (o una persona parlant), (b) relacionar-les entre
pròpia naturalesa, és a dir, relacionar el text amb els si mitjançant inferències, (c) integrar-les amb les
coneixements del lector, poden ser molt variades. nostres pròpies idees, i (d) utilitzar-les en contextos
280548 _ 0006-0029.indd 23 28/02/11 16:46

nous. Això requereix les operacions mentals següents: necessiten. És convenient que explique el sentit que
formar idees, fer inferències, sintetitzar informació té cada tipus de preguntes i la seua relació amb els
i activar coneixements previs. Aquest és el nucli nivells de comprensió, el-que-diu-el-text i anar més-
de la comprensió. Per tant, fer que els estudiants enllà-del-text. També és convenient que insistisca que
practiquen aquestes operacions mentals els ha de la base principal és entendre idees, i que les idees no
conduir a millorar les seues competències per a es corresponen amb la literalitat de les paraules, sinó
comprendre informació. És a dir, no es tracta que amb significats que poden expressar-se d’una manera
responguen preguntes sense més després de llegir diferent. És important també que es comparen les
un text, sinó que responguen preguntes que activen respostes dels alumnes amb les que hi ha en la guia
processos centrals de comprensió. a manera d’orientació, de manera que el professorat
Finalment, volem fer un advertiment del qual es entenga per què els alumnes donen la seua resposta,
deriva una recomanació important. Si es deixa que els fins i tot l’equivocada, i entenguen per què altres
alumnes lligen els textos de la secció, responguen les respostes són més correctes que les seues. Si tot açò
preguntes, i després les corregisquen i assenyalen el es fa de manera continuada i sistemàtica milloraran
que està bé o malament sense més ni més, l’activitat les competències de comprensió, la qual cosa els
serà poc efectiva. És necessari que el professorat guie durà a gaudir amb la lectura, fet que, al seu torn,
la comprensió per ajudar aquells alumnes que ho incrementarà aquestes mateixes competències.
280548 _ 0006-0029.indd 24 28/02/11 16:46

EL CURRÍCULUM D’ESO. COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Principis del currículum de l’Educació identificar els problemes en els diferents camps del
Secundària Obligatòria. coneixement i de l’experiència.
La finalitat de l’Educació Secundària Obligatòria és h) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança

assolir que els alumnes adquirisquen els elements en un mateix, la participació, el sentit crític, la
bàsics de la cultura, especialment en els aspectes iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a
humanístic, artístic, científic i tecnològic; aprendre, planificar, prendre decisions i assumir
desenvolupar i consolidar en ells hàbits d’estudi i de responsabilitats, i també valorar l’esforç amb la
treball; preparar-los per a la incorporació a estudis finalitat de superar les dificultats.
posteriors i per a la inserció laboral i formar-los per a i) Comprendre i expressar amb correcció textos
l’exercici dels seus drets i obligacions en la vida com i missatges complexos, oralment i per escrit, en
a ciutadans. valencià i en castellà. Valorar les possibilitats
comunicatives del valencià com a llengua pròpia
de la Comunitat Valenciana i com a part
Objectius de l’etapa fonamental del patrimoni cultural d’aquesta
L’Educació Secundària Obligatòria contribuirà a comunitat, i també les possibilitats
desenvolupar en els alumnes les capacitats que els comunicatives del castellà com a llengua
permeten: comuna de tot l’Estat espanyol i com a idioma
internacional. Igualment, iniciar-se en el
a) Conéixer, assumir responsablement els seus deures
coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura
i exercir els seus drets en el respecte als altres;
de les dues llengües.
practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat
entre les persones i els grups; exercitar-se en el j) Comprendre una o més llengües estrangeres de
diàleg, consolidant els drets humans com a valors manera apropiada i expressar-s’hi.
comuns d’una societat plural, oberta i democràtica, k) Conéixer els aspectes fonamentals de la cultura,
i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania la geografia i la història de la Comunitat
democràtica. Valenciana, d’Espanya i del món; respectar el
b) Adquirir, desenvolupar i consolidar hàbits de patrimoni artístic, cultural i lingüístic; conéixer la
disciplina, estudi i treball individual i en equip diversitat de cultures i societats a fi de poder
com a condició necessària per a una realització valorar-les críticament i desenvolupar actituds de
eficaç dels processos de l’aprenentatge i com a respecte a la cultura pròpia i a la dels altres.
mitjà de desenvolupament personal. l) Conéixer i acceptar el funcionament del cos
c) Fomentar actituds que afavorisquen la humà i respectar les diferències. Conéixer i
convivència en els àmbits escolar, familiar i social. apreciar els efectes beneficiosos per a la salut
dels hàbits d’higiene, i també de l’exercici físic
d) Valorar i respectar, com un principi essencial de
i de l’alimentació adequada, incorporant-hi la
la nostra Constitució, la igualtat de drets i
pràctica de l’esport i l’educació física a fi
oportunitats de totes les persones,
d’afavorir el desenvolupament personal i social.
independentment del sexe, i rebutjar els
estereotips i qualsevol tipus de discriminació. m) Analitzar els mecanismes i els valors que
regeixen el funcionament de les societats,
e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els
sobretot els referents als drets, deures i llibertats
àmbits de la personalitat i en les relacions amb
de les ciutadanes i els ciutadans, i adoptar
els altres, i també rebutjar la violència, els
judicis i actituds personals respecte a aquests.
prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments
sexistes i resoldre pacíficament els conflictes. n) Valorar críticament els hàbits socials relacionats
amb la salut, el consum responsable, la cura
f) Desenvolupar destreses bàsiques en l’ús de les
fonts d’informació a fi d’adquirir, amb sentit crític, dels éssers vius i el medi ambient, a fi de
coneixements nous. Adquirir una preparació contribuir a conservar-los i millorar-los.
bàsica en el camp de les tecnologies, o) Valorar i participar en la creació artística i
especialment les de la informació i la comprendre el llenguatge de les diferents
comunicació. manifestacions artístiques, utilitzant diversos
g) Concebre el coneixement científic com un saber mitjans d’expressió i representació.
integrat que s’estructura en diferents disciplines, p) Analitzar i valorar, de manera crítica, els mitjans de
i també conéixer i aplicar els mètodes per a comunicació escrits i audiovisuals.
280548 _ 0006-0029.indd 25 28/02/11 16:46

Les competències bàsiques en la LOE Les competències bàsiques o clau tenen les
característiques següents:
En la llei d’educació (LOE) la definició de les
competències bàsiques que s’han d’assolir en acabar • Promouen el desenvolupament de capacitats
l’Educació Secundària Obligatòria té especial més que en l’assimilació de continguts, encara
rellevància. Aquestes competències permeten que aquests sempre estan presents a l’hora de
identificar aquells aprenentatges que es consideren concretar-se els aprenentatges.
imprescindibles des d’un plantejament integrador i • Tenen en compte el caràcter aplicatiu dels
orientat a l’aplicació dels sabers adquirits. L’èxit haurà aprenentatges ja que s’entén que una persona
de capacitar els alumnes per a la realització personal, «competent» és aquella capaç de resoldre els
l’exercici de la ciutadania activa, la incorporació a la problemes propis del seu àmbit d’actuació.
vida adulta i el desenvolupament d’un aprenentatge
• Es fonamenten en el caràcter dinàmic ja que es
permanent al llarg de la vida.
desenvolupen d’una manera progressiva i poden ser
El concepte de competència bàsica ha recorregut un adquirides en situacions i institucions formatives
llarg camí fins a arribar al sistema educatiu. El 1995, la diferents.
Comissió Europea va tractar per primera vegada les
• Tenen un caràcter interdisciplinar i transversal ja que
competències bàsiques o clau en el Llibre blanc sobre
integren aprenentatges procedents de diverses
l’educació i la formació. I des d’aquell any, diferents
disciplines acadèmiques.
grups d’experts de la Unió Europea van treballar per
identificar i definir les competències, analitzar la millor • Són un punt de trobada entre la qualitat i l’equitat ja
manera d’integrar-les en el currículum i determinar que mitjançant aquestes s’intenta garantir una
com desenvolupar-les i incrementar-les al llarg de la educació que satisfaça les necessitats reals de
vida en un procés d’aprenentatge continu. l’època en què vivim (qualitat), i a més es pretén que
siguen assumides per tot l’alumnat perquè
Entre els treballs més rellevants en el camp de les
servisquen de base comuna a tots els ciutadans i
competències cal esmentar-ne tres: el projecte de
ciutadanes (equitat).
l’OCDE Definició i selecció de competències (DeSeCo),
que va establir quines havien de ser les competències Les competències clau o bàsiques són, per tant,
clau per a una vida pròspera i el bon funcionament de aquells coneixements, destreses i actituds que tots els
la societat; la iniciativa ASEM, que va estudiar les individus necessiten per a la seua realització i
competències essencials en el context de desenvolupament personal, inclusió i ocupació.
l’aprenentatge al llarg de la vida i la integració entre les Aquestes haurien d’haver estat desenvolupades per al
capacitats i els objectius socials d’un individu, i final de l’ensenyament o formació obligatòria, i haurien
l’informe EURÍDICE, que va mostrar un gran interés d’actuar com la base per a un aprenentatge posterior
per competències considerades vitals per a una com a part d’un aprenentatge al llarg de la vida.
participació reeixida en la societat.
També en el marc dels estudis internacionals dirigits a Les competències bàsiques en el
avaluar el rendiment de l’alumnat i l’eficiència dels currículum de l’Educació Secundària
sistemes educatius es posa l’accent en les Obligatòria
competències. Així, el projecte PISA emfatitza la
importància de l’adquisició de competències per a La inclusió de les competències bàsiques en el
consolidar l’aprenentatge. I el projecte TUNING, que currículum té diverses finalitats. En primer lloc, integrar
té com a finalitat harmonitzar el sistema universitari en els aprenentatges, tant els formals incorporats a les
l’entorn de la UE, declara que l’educació haurà de diferents àrees o matèries com els informals i no
centrar-se en l’adquisició de competències. formals. En segon lloc, permetre a tots els estudiants
integrar els aprenentatges, posar-los en relació amb
diferents tipus de continguts i utilitzar-los de manera
El concepte de competència bàsica efectiva quan siguen necessaris en diferents situacions
S’entén per competència la capacitat de posar en i contextos. I, finalment, orientar l’ensenyament, ja que
pràctica d’una manera integrada, en contextos i permet identificar els continguts i els criteris
situacions diferents, els coneixements, les habilitats i d’avaluació que tenen un caràcter imprescindible i,
les actituds personals adquirides. El concepte de en general, inspirar les diferents decisions relatives al
competència inclou tant els coneixements teòrics com procés d’ensenyament i d’aprenentatge.
les habilitats o coneixements pràctics i les actituds i va Amb les àrees i les matèries del currículum es pretén
més enllà del saber i del saber fer o aplicar perquè que tots els alumnes arriben als objectius educatius i,
inclou també saber ser o estar. consegüentment, que també adquirisquen les
280548 _ 0006-0029.indd 26 28/02/11 16:46

competències bàsiques. No obstant això, no hi Tractament de la informació i competència digital

ha una relació unívoca entre l’ensenyament de La competència digital implica l’ús confiat i crític
determinades àrees o matèries i el desenvolupament dels mitjans electrònics per al treball, l’oci i la
de certes competències. Cadascuna de les àrees comunicació. Aquesta competència consisteix a
contribueix al desenvolupament de diferents disposar d’habilitats per a buscar, obtenir, processar
competències i, al seu torn, cadascuna de les i comunicar informació i per a transformar-la en
competències bàsiques s’assolirà com a conseqüència coneixement. Incorpora diferents habilitats, que van
del treball en diverses àrees o matèries. des de l’accés a la informació fins a la transmissió
en diferents suports una vegada tractada, incloent-hi
Les huit competències bàsiques la utilització de les tecnologies de la informació i la
D’aquesta manera, d’acord amb les consideracions comunicació com a element essencial per a
que s’acaben d’exposar i a partir de tots els estudis informar-se, aprendre i comunicar-se.
internacionals en aquest camp, en els últims anys,
s’han definit huit dominis de competències clau Competència social i ciutadana
que es consideren necessaris per a totes les persones Aquesta competència fa possible comprendre la
en la societat del coneixement. realitat social que es viu, cooperar, conviure i exercir
la ciutadania democràtica en una societat plural, així
Competència en comunicació lingüística com comprometre’s a contribuir a la seua millora. Hi
Comunicació és l’habilitat per a expressar i estan integrats coneixements diversos i habilitats
interpretar pensaments, sentiments i fets tant de complexes que permeten participar, prendre
manera oral com escrita (escoltar, parlar llegir i decisions, triar com comportar-se en determinades
escriure), i per a interactuar lingüísticament d’una situacions i responsabilitzar-se de les eleccions i
manera apropiada en una àmplia gamma de decisions adoptades. Globalment implica utilitzar,
contextos socials i culturals: educació i formació, per a desenvolupar-se socialment, el coneixement
treball, llar i oci. sobre l’evolució i l’organització de les societats i
sobre els trets i els valors del sistema democràtic,
així com utilitzar el judici moral per a triar i prendre
Competència matemàtica
decisions, i exercir activament i responsablement els
Consisteix en l’habilitat per a utilitzar i relacionar drets i deures de la ciutadania.
els nombres, les operacions bàsiques, els símbols
i les formes d’expressió i raonament matemàtic Competència cultural i artística
tant per a produir i interpretar diferents tipus
d’informació, com per a ampliar el coneixement Aquesta competència implica conéixer, comprendre,
sobre aspectes quantitatius i espacials de la apreciar i valorar críticament les manifestacions
realitat, i per a resoldre problemes relacionats culturals i artístiques, utilitzar-les com a font
amb la vida quotidiana i el món laboral. d’enriquiment i gaudi i considerar-les com a part
del patrimoni dels pobles. Apreciar el fet cultural
en general, i el fet artístic en particular, du implícit
Competència en el coneixement i la interacció
disposar d’aquelles habilitats i actituds que permeten
amb el món físic
accedir a les diferents manifestacions, així com
És l’habilitat per a interactuar amb el món físic, tant habilitats de pensament, perceptives i comunicatives,
en els aspectes naturals com en els generats per sensibilitat i sentit estètic per a poder comprendre-les,
l’acció humana, de manera que es possibilite la valorar-les, emocionar-se i gaudir-les.
comprensió de successos, la predicció de
conseqüències i l’activitat dirigida a la millora i la Competència per a aprendre a aprendre
preservació de les condicions de vida pròpia, de les
altres persones i de la resta dels éssers vius. En Aprendre a aprendre suposa disposar d’habilitats
definitiva, incorpora habilitats per a desenvolupar-se per a iniciar-se en l’aprenentatge i ser capaç de
adequadament, amb autonomia i iniciativa personal continuar aprenent de manera cada vegada més
en àmbits de la vida i del coneixement molt diversos eficaç i autònoma d’acord als objectius i necessitats
(salut, activitat productiva, consum, ciència, pròpies. Comprén la disposició i l’habilitat per a
processos tecnològics, etc.) i per a interpretar el món, organitzar i regular el propi aprenentatge,
la qual cosa exigeix l’aplicació de conceptes i individualment i en grup. Inclou l’habilitat
principis bàsics que permeten l’anàlisi dels fenòmens d’organitzar el temps d’una manera efectiva,
des dels diferents camps del coneixement científic. resoldre problemes, adquirir, processar, avaluar i
280548 _ 0006-0029.indd 27 28/02/11 16:46

assimilar coneixements nous, i aplicar-los en per a saber definir problemes, resoldre’ls, dissenyar
diversos contextos. investigacions, elaborar solucions, analitzar resultats,
comunicar-los, etc. El coneixement del propi cos i
Autonomia i iniciativa personal l’atenció a la salut són fonamentals en l’adquisició
d’aquesta competència, així com les interrelacions
L’autonomia i la iniciativa personal suposen ser
de les persones amb el medi ambient.
capaç d’imaginar, emprendre, desenvolupar i
avaluar accions o projectes individuals o col·lectius • En competència digital
amb creativitat, confiança, responsabilitat i sentit Es desenvolupa la capacitat de buscar, seleccionar i
crític. utilitzar informació en mitjans digitals. Permet, a
Les competències bàsiques no són independents les més, familiaritzar-se amb els diferents codis, formats
unes de les altres, sinó que estan entrellaçades. Alguns i llenguatges en els quals es presenta la informació
dels seus elements es complementen o s’entrecreuen. científica (numèrics, models geomètrics,
A més, el desenvolupament i la utilització de representacions gràfiques, dades estadístiques…).
cadascuna necessita al seu torn les altres. En alguns
• En social i ciutadana
casos, aquesta relació és especialment intensa; així,
per exemple, alguns elements essencials de les Aquesta àrea afavoreix el treball en grup, per
competències en comunicació lingüística, per a a la resolució d’activitats i el treball de laboratori.
aprendre a aprendre o del tractament de la informació i Fomenta, a més, el desenvolupament d’actituds
competència digital que estan estretament com la cooperació, la solidaritat, i la satisfacció del
relacionades entre si, formen la base per al treball realitzat. En aquest sentit, l’alfabetització
desenvolupament i la utilització de la resta de les científica constitueix una dimensió fonamental de
competències. Aquesta relació entre les competències la cultura ciutadana, que sensibilitza dels riscos
es mostra amb una intensitat especial en alguns que la ciència i la tecnologia impliquen, i permet
elements que formen part de totes aquestes: la formar-se una opinió, fonamentada en fets i dades
resolució de problemes, l’actitud crítica, la gestió de les reals, sobre problemes relacionats amb l’avanç
emocions, la iniciativa creativa o la presa de decisions científic i tecnològic.
amb avaluació del risc.
• En cultural i artística
Aportació de les Ciències a les L’observació i l’elaboració de models és un dels
competències bàsiques sistemes de treball bàsics d’aquesta àrea. S’hi
destaca l’aportació de les ciències i la tecnologia al
• En comunicació lingüística
desenvolupament del patrimoni cultural i artístic de
L’àrea de Ciències utilitza una terminologia formal, la humanitat.
molt rigorosa i concreta, que permet als alumnes
• En aprendre a aprendre
incorporar aquest llenguatge i els seus termes, per a
poder utilitzar-los en els moments necessaris amb la Aquesta competència es desenvolupa en les
precisió suficient. D’altra banda, la comunicació dels maneres d’organitzar i regular el propi aprenentatge.
resultats d’investigacions senzilles pròpies afavoreix La seua adquisició es fonamenta en el caràcter
el desenvolupament d’aquesta competència. Les instrumental de molts dels coneixements científics.
lectures específiques d’aquesta àrea, permeten, així Operar amb models teòrics fomenta la imaginació,
mateix, la familiarització amb el llenguatge científic. l’anàlisi i les capacitats d’observació, la iniciativa, la
creativitat i l’esperit crític, fet que afavoreix
• En competència matemàtica
l’aprenentatge autònom.
L’elaboració de models matemàtics i la resolució de
• En iniciativa personal
problemes es planteja en aquesta àrea com una
necessitat per a interpretar el món físic. Es tracta, La creativitat i el mètode científic exigeixen
per tant, d’una de les competències més treballades autonomia i iniciativa. Des de la formulació d’una
en el currículum de qualsevol assignatura de hipòtesi fins a l’obtenció de conclusions, és
Ciències. necessària l’elecció de recursos, la planificació de la
metodologia, la resolució de problemes, la gestió de
• En el coneixement i la interacció amb el món físic
recursos i la revisió permanent de resultats. Tot açò
El coneixement del món físic és la base de l’àrea de fomenta la iniciativa personal i la motivació per un
Ciències. El coneixement científic integra estratègies treball organitzat i amb iniciatives pròpies.
280548 _ 0006-0029.indd 28 28/02/11 16:46

280548 _ 0006-0029.indd 29 28/02/11 16:46
1 L’univers
i el sistema solar
OBJECTIUS
1. Conéixer com és i com es va originar l’univers i els 4. Desenvolupar interés i capacitat d’observació del cel
seus components principals. nocturn i reconéixer-hi objectes diversos.
2 Aprendre a utilitzar les distàncies grans de l’univers 5. Adquirir habilitats per a comparar les mesures del
i a fer càlculs senzills. Sol i dels planetes amb objectes quotidians.
3. Familiaritzar-se amb els components del sistema 6. Comprendre les teories científiques del coneixement
solar, les característiques i els moviments. astronòmic i la seua evolució històrica.
CONTINGUTS
CONCEPTES • Concepció, components i origen de l’univers. (Objectiu 1)
• Mides i distàncies en l’univers. (Objectiu 2)
• El sistema solar, astres que el componen, característiques dels planetes, moviments
dels astres. (Objectiu 3)
• Coneixement astronòmic i evolució històrica. (Objectiu 6)
PROCEDIMENTS, • Interpretació d’esquemes i d’imatges del sistema solar, els components, les
DESTRESES característiques i els moviments. (Objectiu 3)
I HABILITATS • Aplicació de coneixements matemàtics per a resoldre problemes de càlcul senzills.
(Objectius 2 i 5)
• Aplicació de coneixements a l’observació del cel. (Objectiu 4)
• Interpretació de textos científics.
ACTITUDS • Valorar les aportacions científiques al coneixement de l’univers. (Objectiu 6)

• Prendre consciència de les distàncies de l’univers i que el planeta Terra és solament un
més dels milions de planetes que, possiblement, hi haja. (Objectiu 2)
• Mostrar interés per reconéixer objectes en el cel nocturn. (Objectiu 4)
EDUCACIÓ EN VALORS
Educació per a la salut L’astrologia, com la coneixem actualment, va nàixer
a Babilònia fa més de 5 000 anys. Era un conjunt
Aquesta unitat ofereix una oportunitat per a tractar amb
de creences, mescla de religió i de ciència. La part
l’alumnat l’astrologia i la relació històrica que té amb la
científica estudiava l’evolució dels astres al llarg del
ciència i la religió.
temps. La part religiosa intentava determinar relacions
L’astrologia és un conjunt de creences que afirma entre esdeveniments còsmics i els successos terrenals.
que les posicions d’alguns cossos celestes exerceixen Quan la humanitat ha avançat en coneixement i ha
influència o tenen correlació amb els trets de la entés més bé la realitat pròpia, l’astrologia ha quedat
personalitat, els successos importants de la vida i, relegada a una superstició i s’ha separat de la ciència
inclús, el destí de les persones. de l’astronomia.
280548 _ 0030-0067.indd 30 28/02/11 17:44

COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN
Coneixement i interacció amb el món físic pàgina 17, destaca l’ús de les habilitats matemàtiques
per a la comprensió i la interpretació de la naturalesa.
En la secció EN PROFUNDITAT, El que veiem en el cel
nocturn, pàgina 16, es proposa un exercici d’observació Tractament de la informació i competència digital
de dues constel·lacions importants: l’Óssa Major i l’Óssa En NO T’HO PERDES, hi ha adreces d’Internet en les
Menor. quals es desenvolupen aptituds de recerca d’informació.
En UNA ANÀLISI CIENTÍFICA, La superfície de la
Lluna, pàgina 19, es demana una interpretació Social i ciutadana
científica al voltant de l’origen dels cràters de la Lluna. En COMPRENC EL QUE LLIG, l’exercici 43 planteja una
Comunicació lingüística reflexió al voltant de les afeccions neurològiques i els
efectes que tenen en la intel·ligència dels individus.
Les activitats 1 i 15, que remeten a l’annex CONCEPTES
CLAU, fomenten la recerca d’informació. Aquesta qüestió ens pot ajudar a discutir sobre quines
són les característiques humanes que realment ens
En EL RACÓ DE LA LECTURA, s’ofereix un fragment qualifiquen com a persones.
de L’univers en una closca de nou, d’Isaac Asimov,
i una biografia breu de l’autor en què s’ofereix un Autonomia i iniciativa personal
exemple clar de la comunió necessària entre ciència La secció EN PROFUNDITAT, Un missatge de pau cap a
i comunicació lingüística. les estrelles, pàgina 15, és un exercici d’autoconsciència,
Matemàtica en el qual es poden expressar somnis i interessos
personals d’una manera absolutament lliure.
La secció CIÈNCIA A LES TEUES MANS, Identificació
d’un problema científic. Mides i distàncies a l’univers,
CRITERIS D’AVALUACIÓ
PROVES D’AVALUACIÓ
Competències
CRITERIS D’AVALUACIÓ Exercicis Exercicis
avaluades
prova 1 prova 2
a) Identificar i definir els components principals de l’univers,
1, 2 1
descriure’n les característiques i explicar-ne l’origen. (Objectiu 1)
b) Explicar per què hem de fer servir unitats de mesura especials
5 5
per a especificar les distàncies en l’univers. (Objectiu 2)
c) Resoldre problemes senzills sobre distàncies en l’univers.
6 9
(Objectiu 2)
d) Fer càlculs per a conéixer les mides relatives dels components
3, 10 10
de l’univers. (Objectiu 5)
e) Descriure el sistema solar, fer un esquema i localitzar-lo
en l’univers, identificant-ne tots els components i explicant 4, 7 4, 6
característiques de cada un d’aquests. (Objectiu 3)
f) Explicar arguments que justifiquen les teories científiques
en el coneixement astronòmic i la seua evolució històrica 8 2, 3, 7
(geocentrisme vs. heliocentrisme). (Objectiu 6)
g) Conéixer com utilitzar un mapa del cel per a localitzar-hi algunes
de les constel·lacions més importants i enumerar alguns dels
9 8
objectes o dels astres visibles en l’univers a ull nu i com es poden
reconéixer. (Objectiu 4)
280548 _ 0030-0067.indd 31 28/02/11 17:44

1 FITXA 1
EL SISTEMA SOLAR
RECURSOS PER A L’AULA
DADES ORBITALS DELS ASTRES DEL SISTEMA SOLAR
ASTRE PERÍODE INCLINACIÓ OBLIQÜITAT EXCENTRICITAT PERÍODE VELOCITAT

ORBITAL DE ROTACIÓ ORBITAL
(dies) (dies) * (km/s)
Sol – – – 2 25-36 –
Mercuri 87,66 7,004 0 0,2056 58,65 47,89
Venus 226,46 3,394 177,4 0,0068 2243 35,03
Terra 365,26 0 23,45 0,0167 0,99 29,79
Lluna 27,32 5,14 1,54 0,05 27,32 1,02
Mart 686,69 1,85 23,98 0,0934 1,03 24,13
Júpiter 4 331,98 1,308 3,08 0,0483 0,41 13,06
Saturn 10 760,56 2,488 26,73 0,056 0,44 9,64
Urà 30 685,49 0,774 97,92 0,0461 20,72 6,81
Neptú 60 194,85 1,774 28,8 0,0097 0,72 5,43
* Els noms negatius corresponen a la rotació en el sentit contrari al de la rotació terrestre.
DADES FÍSIQUES DELS ASTRES DEL SISTEMA SOLAR
ASTRE DISTÀNCIA RADI MASSA DENSITAT VELOCITAT ALBEDO**

AL SOL (km) (kg) (g/cm3) D’ESCAPAMENT
(milions km) (km/s)*
Sol 0 695 000 1,99 ? 1030 1,41 618 –
Mercuri 58,344 2 439 3,28 ? 1023 5,43 4,25 0,1

24
Venus 107,712 6 052 4,87 ? 10 5,25 10,36 0,65
Terra 149,6 6 378 5,98 ? 1024 5,52 11,18 0,37

22
Lluna 149,6 1 737,4 7,34 ? 10 3,34 2,37 0,12
Mart 227,392 3 393 6,40 ? 1023 3,93 5,02 0,15

27
Júpiter 777,92 71,4 1,90 ? 10 1,33 59,54 0,52
Saturn 1 427,184 60 5,68 ? 1026 0,71 35,49 0,47

25
Urà 2 869,328 25 559 8,97 ? 10 1,24 21,29 0,51
Neptú 4 496,976 24 764 1,02 ? 1026 1,67 23,71 0,41
** L
a velocitat d’escapament és la que ha de superar un vehicle per a véncer la força d’atracció de l’astre i eixir a l’espai.
A la Terra és d’11,19 km/s (aproximadament, 40 000 km/h). Si una nau que ix de la Terra no arriba a aquesta velocitat,
és atreta pel planeta. Si la iguala, entra en òrbita al seu voltant. Si la supera, pot escapar-se cap a l’espai.
** L’albedo és una mesura de la lluïssor del planeta (de la quantitat de llum que reflecteix).
32 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
280548 _ 0030-0067.indd 32 28/02/11 17:44

1 FITXA 2
GALÀXIES I CONSTEL·LACIONS
LES GALÀXIES DEL GRUP LOCAL
NOM DISTÀNCIA (anys llum) DIÀMETRE (anys llum) FORMA

Via Làctia 2 100 000 Espiral
Gran núvol de Magalhães 170 000 30 000 Irregular
Xicotet núvol de Magalhães 200 000 16 000 Irregular
Galàxia Nana del Drac 250 000 3 000 El·líptica
Galàxia Nana de l’Óssa Menor 250 000 3 000 El·líptica
Galàxia Nana de l’Escultor 300 000 5 000 El·líptica
Galàxia Nana del Forn 420 000 7 000 El·líptica
Galàxia Nana de la Carena 550 000 4 000 El·líptica
Galàxia del Lleó 750 000 4 000 El·líptica
Galàxia del Lleó II 750 000 4 000 El·líptica
Galàxia de Barnard (NGC6822) 1 700 000 10 000 Irregular
IC1613 2 200 000 8 000 Irregular
Galàxia Andròmeda (NGC224,M31) 2 300 000 130 000 Espiral
NGC205 2 300 000 16 000 El·líptica
NGC221, M32 2 300 000 8 000 El·líptica
NGC185 2 300 000 8 000 El·líptica
NGC147 2 300 000 10 000 El·líptica
Galàxia del triangle (NGC598) 2 500 000 50 000 Espiral
ALGUNES DE LES ESTRELLES PRINCIPALS (M 5 magnitud, D 5 distància)
NOM M D (anys llum) CARACTERÍSTIQUES NOM M D (anys llum) CARACTERÍSTIQUES

Aldebaran 0,8 68 Gegant, múltiple El Nath 1,7 130 Gegant, múltiple
α-Centaure 0 4,3 Nana, múltiple Hadar 0,6 460 Gegant, múltiple
Alkaid 1,9 100 Nana Mimosa 1,3 420 Gegant, múltiple
Altair 0,9 17 Subgegant Mirfak 1,8 620 Supergegant
Antares 1,1 330 Supergegant Polaris 2,0 150 Supergegant
Arcturus 0,2 36 Gegant Pòl·lux 1,2 36 Gegant, múltiple
Betelgeuse 0,6 310 Supergegant Proció 0,4 11,2 Subgegant
Capella 0,1 42 Nana, múltiple Regulus 1,4 85 Nana, múltiple
Càstor 2,0 46 Nana, múltiple Rigel 0,3 910 Supergegant
Deneb 1,3 1 800 Supergegant Sírius 21,4 8,8 Nana
Dubhe 1,8 75 Gegant, múltiple Espiga 1,1 260 Nana, múltiple
Hamal 2,0 85 Gegant Vega 0,0 26 Nana, múltiple
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 33
280548 _ 0030-0067.indd 33 28/02/11 17:44

1 FITXA 3
SATÈL·LITS. EL ZODÍAC
ELS SATÈL·LITS DEL SISTEMA SOLAR

Hi ha satèl·lits en sis dels huit planetes del sistema solar. En el quadre següent hi ha la llista d’uns quants d’aquests
astres (excepte la Lluna), ordenats per la distància al planeta al voltant del qual orbiten, de la més curta a la més
llarga.
PLANETA SATÈL·LITS NOMS I DATES DEL DESCOBRIMENT

Mart 2 Fobos (1877) i Deimos (1877)
Júpiter 60 Metis (1979), Adrast (1979), Amaltea (1892), Tebé (1979), Ió (1610), Europa
(1610), Ganimedes (1610), Cal·listo (1610), Leda (1974), Himalia (1904),
Lisitea (1938), Elara (1905), Ananké (1951), Carme (1938), Pasífae (1908)
i Sinope (1914).
Saturn 30 Pan (1990), Atles (1980), Prometeu (1980), Pandora (1980), Epimeteu (1980),
Janus (1966), Mimas (1789), Encelade (1789), Tetis (1684), Telesto (1980),
Calipso (1980), Dione (1684), Helena (1980), Rea (1672), Tità (1655), Hiperió
(1848), Jàpet (1671) i Febe (1898).
Urà 25 Cordèlia (1986), Ofèlia (1986), Bianca (1986), Creseida (1986), Desdèmona
(1986), Julieta (1986), Pòrcia (1986), Rosalina (1986), Belinda (1986),
Puck (1986), Miranda (1948), Ariel (1851), Umbriel (1851), Titània (1787),
Oberó (1787), Caliban (1997), Stefano (1999), Sicorax (1997), Pròsper (1999)
i Setebos (1999).
Neptú 10 Nàiade (1989), Talassa (1989), Despina (1989), Galatea (1989), Larissa
(1989), Proteu (1989), Tritó (1846), Nereida (1949).
LES CONSTEL·LACIONS DEL ZODÍAC
CONSTEL·LACIÓ NRE. D’OBJECTES QUE CONTÉ ESTRELLES I ALTRES OBJECTES IMPORTANTS

Aquari Eta Aquàrids
Àries 50 estrelles visibles a ull nu Hamal
Cranc 60 estrelles visibles a ull nu Cúmul M44 i una estrella triple
Capricorn 50 estrelles visibles a ull nu Cúmul M30 i diverses estrelles múltiples
Gèminis 106 estrelles Càstor, Pòl·lux, cúmul M35, nebulosa NGC2392
Lleó 161 estrelles Regulus i Denèbola
Balança 122 estrelles
Peixos 128 estrelles
Sagitari 298 estrelles Nebuloses M8, M17 i M20, diversos cúmuls
Taure 188 estrelles Aldebaran, Nebulosa del Cranc, Plèiades
Verge 271 estrelles Espiga (Spica)
280548 _ 0030-0067.indd 34 28/02/11 17:44

1 FITXA 4
ORIENTACIÓ EN EL CEL NOCTURN (I)
PER A COMENÇAR, el més important és tenir un cel ben clar i sense contaminació lumínica. Com
a guia, necessitem un mapa celeste. També necessitem localitzar el nord, per a la qual cosa
podem fer servir una brúixola.
Tot seguit, et mostrarem com localitzar algunes de les constel·lacions i les estrelles més importants.
Has de tenir en compte que algunes són visibles només en unes èpoques concretes de l’any.
LOCALITZACIÓ DE LA POLAR LOCALITZACIÓ DE LA POLAR (TARDOR-HIVERN)

Podem trobar el nord sense utilitzar una brúixola. Iden- Si estem a la tardor o a l’hivern, podem fer servir també
tifiquem l’Óssa Major i, a partir d’aquesta, l’Óssa Menor. la constel·lació de Cassiopea, la qual té forma de W.
L’estrella Polar forma part d’aquesta constel·lació i està Està oposada simètricament a l’Óssa Major respecte de
situada exactament al nord. la Polar.
Óssa Major
Polar
Polar
Óssa Cassiopea
Major
Óssa
Óssa Menor
Menor
LOCALITZACIÓ DE CEFEU LOCALITZACIÓ DE BOVER
Polar
Óssa
Major
Cefeu
Óssa Menor
Óssa
Major
LOCALITZACIÓ DE LLEÓ
Lleó
Bover Artur
Óssa
Major
280548 _ 0030-0067.indd 35 28/02/11 17:44

1 FITXA 4
ORIENTACIÓ EN EL CEL NOCTURN (II)
PER A CONTINUAR amb l’exploració del cel nocturn, necessitem localitzar unes altres
constel·lacions, com ara Orió. A partir d’aquestes, podem identificar-ne moltes més.
LOCALITZACIÓ DEL COTXER ORIÓ (VISIBLE ENTRE NOVEMBRE I FEBRER)
Orió
Cotxer
Betelgeuse
Cinturó
d’Orió
Óssa
Major
LOCALITZACIÓ LOCALITZACIÓ
DE CA MAJOR DE PEGÀS
I CA MENOR Ca Menor Orió
Pegàs es pot localitzar Cassiopea
Localitzarem aquestes a partir de Cassiopea.
dues constel·lacions a
Pegàs
partir d’Orió.
JUNY
Sírius
Ca Major
LOCALITZACIÓ
D’ANDRÒMEDA,
BALENA I FÈNIX
Finalment, aquestes
tres constel·lacions es
LOCALITZACIÓ localitzen fàcilment a Andròmeda
DE TAURE I GÈMINIS partir de Pegàs.
A
questes dues
constel·lacions Taure
també es poden Balena
Gèminis
identificar fàcilment,
quan es troba Orió.
Orió
Fènix
280548 _ 0030-0067.indd 36 28/02/11 17:44

1 FITXA 5
EL CEL BOREAL
EN AQUESTA FITXA pots veure una representació del cel nocturn boreal, és a dir, el que podem
observar des de l’hemisferi nord del nostre planeta. Recorda que no són visibles les mateixes
constel·lacions durant tot l’any.
MAPA DEL CEL BOREAL
SETEMBRE
OC
TU
BR
T E
OS
AG Peixos
Pegàs
Aquari Balena
NO
VE
Triangle
MB
Dofí
RE
IOL
Andròmeda
J UL
Taure
Àguila
Perseu
Cigne
Cassiopea
Cefeu
Serpent
DESEMBRE
Lira
Cotxer
Dragó
Orió
Serpentari
Hèrcules
JUNY
Óssa Menor
Gèminis
Linx
Óssa Major ER
GEN
Ca Menor
Corona Boreal Cranc

Llebrers
Lleó Menor
M
Hidra
AI
G
Lleó
R
BRE
Verge F E
ABR
IL
MARÇ
280548 _ 0030-0067.indd 37 28/02/11 17:44

1 FITXA 6
EL CEL EN LES ESTACIONS DE L’ANY
ESTUDIA els canvis que es produeixen en el cel al llarg de les quatre estacions de l’any.
Fes servir aquests esquemes per a guiar-te en les observacions que faces.
EL CEL A LA TARDOR EL CEL A L’HIVERN

Dragó
Óssa Hèrcules Hèrcules Cefeu
Major
Dragó Óssa Menor
Linx Óssa Menor Cassiopea
Cranc Vega Andròmeda
Estrella Polar Boötes
Estrella
Cefeu Lira Óssa Polar
Girafa Artur
Cotxer Cassiopea Major Girafa Triangle
Gèminis Cigne Peixos
Capella Deneb Sageta Cabellera Lleó Menor Linx Capella Perseu
Andròmeda de Berenice Àries
Pegàs Dofí
Betelgeuse Plèiade Gèminis
Perseu Verge Plèiade
Allo Lleó Cotxer
Àries
Aldebaran Triangle Aldebaran Eclíptica
Orió Àguila Betelgeuse Balena
Escaire Cranc
Cavallet
Proció Orió
Rigel Peixos Eclíptica Copa Sextant Ca Menor
Sírius Rigel
Aquari Eridà
Eridà Hidra Ca Major
Formahault
Llop Balena Brúixola Llop
Peix
Capricorn
austral Popa
Forn Vela
Fènix Grua
el cielo en primavera el cielo en verano

Cassiopea Capella
Capella Perseu Girafa

Óssa Major
Deneb Cefeu Girafa
Triangle Estrella Óssa
Cigne Estrella
Polar Menor Cabellera de
Polar Cotxer Gèminis Cassiopea
Dragó Berenice
Óssa Menor Linx Àries Dragó Bover
Lira Andròmeda
Sageta
Vega Óssa Cefeu Deneb
Major Ca Menor Hèrcules
Àguila Hèrcules Lleó Peixos
Bover Cigne Vega
Menor Cranc Artur
Serpentari
Cabellera Pegàs Dofí Corona
Serpent Proció Lira Verge
Corona de Berenice Sageta Serpentari
Artur Escaire Balena Serpent
Lleó
Verge Altair Verge Balança
Eclíptica Sextant
Balança Aquari Àguila
Copa
Espiga Formalhaut Eclíptica
Escorpió Hidra
Antares
Antares Corb Capricorn Escorpió
Llop Grua
Centaure Sagitari
280548 _ 0030-0067.indd 38 28/02/11 17:44

1 FITXA 7
OBSERVAR EL CEL
OBSERVACIONS I EXPERIÈNCIES SIMPLES
Observació de la Lluna
• La Lluna és l’objecte més gran visible en el cel nocturn. Tant, que podem apreci-
ar moltes de les formacions de la seua superfície a ull nu i descobrir-ne molts
detalls amb uns simples prismàtics. Observa la Lluna i intenta trobar algunes de
les formacions que té: cràters (de color blanc) i planures o mars lunars (de color
grisenc).
• El moment més bo per a observar la Lluna és quan està en la fase de lluna plena.
No obstant això, en quart creixent i quart minvant, la llum lateral fa ressaltar més
el relleu lunar, en la zona entre llum i ombra. Açò ho fa més interessant, sobretot
si tenim l’oportunitat de fer servir un telescopi.
Ús de prismàtics
• És molt senzill usar uns prismàtics. Cal orientar-los cap a l’objecte que vols ob-
servar i moure la roda de calibratge fins que la imatge siga nítida.
• Recorda que has d’ajustar els prismàtics a la teua visió. És a dir, s’han de calibrar
les lents oculars. Hi ha prismàtics que permeten calibrar les dues lents, altres,
només una. Per a fer-ho d’una manera fàcil, observa qualsevol objecte no massa
llunyà, tanca un ull i enfoca fins que el veges d’una manera nítida. Tanca l’altre
ull i mou la roda de calibratge de l’ocular fins que la visió siga perfecta.
Com es fa servir un telescopi

• Un telescopi també és fàcil d’utilitzar. Qualsevol telescopi astronòmic està enfo-
cat a l’infinit. Això significa que, per a observar el cel, simplement cal orientar-lo i
mirar per l’ocular. Sí que és necessari, en canvi, calibrar l’ocular per a adaptar-lo
a la nostra visió. Per a fer-ho, hem de girar la roda fins que la imatge siga nítida.
• La dificultat principal en l’ús del telescopi és l’orientació cap als objectes que vo-
lem observar. Com que és un instrument que amplia molt la imatge, és prou difí-
cil orientar-lo amb precisió. Per a facilitar l’orientació, molts telescopis mitjans i
grans tenen adossat un telescopi més xicotet, que mostra una zona més gran del
cel.
Observació del cel nocturn

• Amb telescopi, prismàtics o inclús a ull nu, l’observació del cel nocturn és una
experiència molt interessant. Si vius en una ciutat, la contaminació, així com els
llums urbans (contaminació lumínica) et dificultaran molt l’observació del cel.
Per això, sempre és convenient eixir al camp, lluny de les aglomeracions urba-
nes. Però, fins i tot en les ciutats, hi ha astres que es poden observar. Intenta
observar el cel una nit clara i localitzar-hi uns quants objectes amb l’ajuda d’una
guia del cel.
280548 _ 0030-0067.indd 39 28/02/11 17:44

1 FITXA 8
ÚS DEL PLANISFERI CELESTE (I)
Material
Objectiu
• Cartolina.
Construir un planisferi celeste que
• Barra d’apegar.
es puga usar com a guia del cel
nocturn. • Tisores o cúter.
• Fotocòpia d’aquesta fitxa, en acetat, i de la següent, en paper.
PROCEDIMENT
Muntatge del planisferi celeste
1 Fes una fotocòpia en acetat d’aquesta fitxa i retalla la coberta del planisferi.
2 Apega una fotocòpia de la fitxa següent en una cartolina. Tot seguit, retalla el cercle.
3 Uneix totes dues parts, si vols, de manera que la coberta quede sobre el planisferi. Pots foradar les dues
parts amb una agulla i unir-les amb un nus en els dos costats.
Coberta del planisferi
280548 _ 0030-0067.indd 40 28/02/11 17:44

1 FITXA 8
ÚS DEL PLANISFERI CELESTE (II)
PROCEDIMENT
Ús del planisferi
1 Perquè el planisferi et mostre la porció del cel visible, has de fer coincidir la data amb l’hora
actual. Has de tenir en compte que cal ajustar l’hora d’observació segons l’hora universal,
és a dir, hem de restar de l’hora espanyola oficial, una hora a l’hivern i dues a l’estiu.
2 Quan hages girat les rodes, en una finestra transparent apareix la porció de cel visible en la
data i l’hora d’observació. Però has de tenir en compte, perquè siga més exacte, que has
d’adquirir un planisferi dels que es venen a les llibreries.
ArÀie
rises
0º0º 30
3º0º
s Abril
ioxso 25 5 10 TaT
P ePiex 15
20 15
20 uaru
ere
rç 0 25 Ma
Ma 1 ig
º 5
5
3º0 Equad
30 25 or c 10 6
3 ele 06
2
0 ste 1
5
º0
5
º
1
2
i
1 er
0
ir
aura
Peixos
r
0
5 eb
GG
2
Auq
Cavall
5
F
èm
Aq
èm
Balena
Ju
Pegàs
ini
ny
insi
s
5
Dofí Àries
º0º
25
10
Àguila
30
Andròmeda
30
Eridà
20
90
15
Triangle
9º0º
Sageta
15
20
riocronrn
r
Gene
1 0
25
Cigne Cassiopea
Cparpic
Taure
Juliol
Lira
5
CrCarnacnc
Sagitari Cefeu Girafa
Ca
Óssa Orió 5
Serpentari Dragó Menor
0 25
Cotxer
10
7º0º
Hèrcules
20
27
15
ese 15 2
12
Gèminis
10
Corona
e
2º0º
Linx
20
m br
Boreal Óssa Ca
D 10
i
Major Menor
25 gost
itrai r
Llebrers
aigta
5
g
LlLe
S
a
Cranc
s
Serpent Lleó
lóeó
5
Menor
25
Cabellera Hidra
10
ºº
Lleó
00
de Berenice
20
44
Escorpió
15
22
tic
a
rp bre15
líp
1
2
5
1
0 S
Verge Ec
0
m0
5º0
1 2
e
te5
iíó
Balança
e
5 ov m
Sextant
N br
o e
sc
Aquari Ve 5
E Vre
25 10 gre
ge
20 15
0º 15 20
21 10 tubre 5
25
Oc
a
lanç
Ba 180º
280548 _ 0030-0067.indd 41 28/02/11 17:44

1 FITXA 9
UNA NIT D’ESTRELLES
Material
Objectiu
• Planisferi celeste, prismàtics i llanterna.
Fer una observació del cel
• Paper de cel·lofana de color roig.
nocturn, fent servir un planisferi
celeste. • Roba adequada (en el camp fa més fred a la nit
que en la ciutat).
PROCEDIMENT
Observació del cel nocturn 2 A més del planisferi, per a identificar les
constel·lacions, també et poden servir d’ajuda
1 Utilitza el planisferi per a determinar la porció els materials que et pot fotocopiar el professor
de cel visible. Desplaça el disc giratori fins que o la professora i, quan tingues més experiència,
ajustes el dia, el mes i l’hora en què estàs la Guia del cel, un llibre en el qual es relacionen
(recorda: hora universal). tots els esdeveniments astronòmics de l’any.
És assequible i fàcil d’aconseguir en llibreries,
2 Compara el cel amb el que apareix en el botigues de material d’astronomia o per correu.
planisferi, fins que identifiques alguna
constel·lació. A partir d’aleshores podràs 3 Per a observar el planisferi hem d’il·luminar-lo
localitzar unes altres constel·lacions i unes amb una llum roja, ja que és la que ens
altres estrelles i apreciar-ne unes quantes molestarà més poc per a acomodar els ulls
peculiaritats. Una brúixola t’ajudarà a localitzar a la foscor. Per tant, podem cobrir la llanterna
la Polar. amb paper de cel·lofana d’aquest color.
3 Uneix totes dues parts, si vols, de manera que 4 Els prismàtics ampliaran la teua agudesa
la coberta quede centrada sobre el planisferi. i el camp visual i et permetran apreciar més
Pots foradar les dues parts amb una agulla i estrelles i observar d’una manera més clara
unir-les amb un fil amb un nus en els dos aquelles que es veuen de seguida.
costats.
5 Finalment, recorda que, per a eixir al camp,
Suggeriments per a l’observació i per qüestions de seguretat, sempre has
d’anar acompanyat d’una persona adulta.
A més, això et farà gaudir molt més compartint
1 Per a observar el cel nocturn és convenient anar descobriments i ajudant-vos mútuament
a un lloc en què la contaminació lumínica siga amb els dubtes que puguen sorgir.
molt poca. Millor si el punt és elevat.
TREBALL A FER
Identifica els objectes següents en el cel: • La nebulosa d’Orió. Està situada, aproximadament,
• L’Óssa Major. Té quatre estrelles situades gairebé en el centre de la constel·lació del mateix nom.
formant un rectangle i tres, que parteixen d’un dels • La Via Làctia (a l’estiu). És una taca lletosa molt
vèrtexs. gran que creua el cel i travessa les constel·lacions de
• L’estrella Polar. Situada al nord, forma part de l’Óssa Cassiopea i del Cigne.
Menor. Al voltant d’aquesta gira tota la volta del cel. • La Galàxia d’Andròmeda (a l’estiu). Està a molt poca
• Cassiopea. Està formada per cinc estrelles amb forma distància del punt mitjà de les estrelles més brillants
de W. Està a prop de l’estrella Polar, a l’altre costat de d’Andròmeda, en direcció a Cassiopea.
l’Óssa Major.
280548 _ 0030-0067.indd 42 28/02/11 17:44

1 FITXA 10
DIARI DE LA CIÈNCIA
Stephen Hawking juga a cartes amb Einstein

i Newton en la nau espacial Enterprise
Així comença L’univers en una closca de Nascut a Oxford el 1942, Stephen Hawking pateix
nou, el llibre de Stephen Hawking que recull d’esclerosi, una malaltia que el manté en una cadira
noves teories de la ciència i s’endinsa en els de rodes però que no impedeix que duga a terme la
misteris de l’univers. seua activitat científica, a través de la qual apropa el
públic als darrers descobriments de la ciència sobre
Reconegut com un dels astrofísics més bons del
l’origen i el destí de l’univers.
món, Stephen Hawking explica amb un llenguatge
senzill i amé alguns dels secrets de l’univers. En el En paraules del gran físic britànic, el futur de la
llibre, il·lustrat amb molts dibuixos, parla sobre els ciència no tindrà massa relació amb el que veiem
forats negres i la predicció del futur, l’expansió de en sèries de ciència-ficció, com per exemple Star
l’univers i la possibilitat de viatjar a través del temps. Trek, sinó que seguirem el nostre camí, amb
un desenvolupament molt ràpid en biologia i en
electrònica.
Descobert Xena, un nou asteroide del sistema solar

S’ha trobat en la perifèria del sistema solar, en el cinturó dels asteroides de Kuiper
i, inicialment, va ser batejat amb el nom 2003 UB313.
Aquest descobriment es va fer gràcies al telescopi de distància de la Terra i gira al voltant del Sol
Samuel Oschin, a l’observatori de Palomar, a prop cada 557 anys en una òrbita molt inclinada. Està
de San Diego. Va ser anunciat el 29 de juliol de compost per metà gelat i és tan lluent que es pot
2005 per Michael Brown, científic de l’Institut veure amb un telescopi convencional però força
Planetari de Califòrnia, que juntament amb Chad gran.
Trujillo i David Rabinowitz havia descobert ja uns NOTA: Al final de l’agost del 2006, Xena va ser
altres grans objectes, Quoar i Sedna, més enllà de batejat oficialment com Eris per la UAI.
Plutó, el darrer dels planetes exteriors.
Eris va desencadenar l’últim debat al voltant de
Encara que el nom ha de ser aprovat per la Unió la definició de planeta en aquest organisme. El
Astronòmica Internacional (UAI), perquè siga debat va concloure amb l’eixida de Plutó d’aquesta
oficial, Xena està a unes 97 unitats astronòmiques categoria per a passar a la de planeta nan.
Una sonda enviada per la NASA s’estavella contra un cometa

La missió forma part dels programes espacials per a investigar com es formen
i com evolucionen els cometes.
El 4 de juliol de 2005, la sonda Deep Impact Hi ha qui creu que els cometes poden explicar
enviada per la NASA va impactar a més de com es disseminen els components bàsics de
37 000 quilòmetres per hora contra la superfície la vida per l’univers, i uns altres pensen que
del cometa Tempel 1. L’impacte va causar un contenen les claus de l’origen de l’aigua a la Terra.
flaix lluent, va trencar l’escorça i va expulsar a Els científics esperen obtenir les dades necessàries
l’exterior pols i cendres que, en reflectir la llum per a saber quina era la composició del sistema
del sol, emetien una llum semblant a la dels tubs solar fa 4 600 milions d’anys.
fluorescents. Anàlisis posteriors han determinat
que el cometa té una superfície semblant a la
de les pólvores de talc, seca i porosa.
280548 _ 0030-0067.indd 43 28/02/11 17:44

1 ESQUEMA MUT 1
280548 _ 0030-0067.indd 44 28/02/11 17:44

1 ESQUEMA MUT 2
ELS PLANETES
280548 _ 0030-0067.indd 45 28/02/11 17:44

1 ESQUEMA MUT 3
PLA DE L’ECLÍPTICA
CEL NOCTURN
SISTEMA SOLAR
280548 _ 0030-0067.indd 46 28/02/11 17:44

1 SUGGERIMENTS
A LA XARXA Atlas de las estrellas

Serge Brunier. VOX
NASA (AGÈNCIA ESPACIAL NORD-AMERICANA) Les estrelles, tal com es veuen en 150 fotografies fetes
www.nasa.gov pels fotògrafs més bons del cel.
Pàgina principal de la NASA, amb molta informació

Historia del telescopio
en castellà i molts enllaços.
Isaac Asimov. Alianza Editorial
Aquest llibre explica els descobriments que van dur
INSTITUT D’ASTROFÍSICA DE CANÀRIES des de les lents rudimentàries que va emprar Galileu
www.iac.es fins als reflectors i els radiotelescopis actuals.
Pàgina d’astronomia de l’Institut d’Astrofísica
de Canàries amb informació dels observatoris Cielo: guías de campo
del Teide i Roque de los Muchachos. D. A. Parragón Ediciones
Aquesta guia de camp pretén ser una ajuda eficaç
per a l’observació del cel nocturn, així com servir de
ELS NOU PLANETES
guia sobre els cometes, meteors, asteroides, planetes,
www.astrored.net/nueveplanetas estrelles, galàxies i altres fenòmens de l’univers.
Traducció al castellà de The Nine Planets, una de les
pàgines amb més informació sobre el sistema solar. DVD/PEL·LÍCULES
VISTES DEL SISTEMA SOLAR A la recerca d’altres planetes. Discovery Chanel

www.solarviews.com/span/homepage.htm Centenars de planetes giren al voltant de les
estrelles. Fins fa poc no sabíem ni la seua existència i
Informació amb moltes fotografies d’una qualitat molt actualment en comptem molts més dels que hi ha en
bona dels components del sistema solar. Hi ha prou el sistema solar.
pàgines en castellà.
La guerra de les galàxies. 20th Century fox/Lucasfilm
LLIBRES LTD. Production
George Lucas, creador de la trilogia més famosa del
El origen del Sistema Solar cinema, ens endinsa en un univers meravellós, barreja
J. M. Trigo Rodríguez. Ed. Complutense de pel·lícula de l’oest, aventures i honor. Amb una
Llegir aquest llibre ens permet tenir una visió encertada banda sonora mítica i uns efectes especials que van
del naixement i l’evolució del nostre sistema planetari. marcar un abans i un després.
280548 _ 0030-0067.indd 47 28/02/11 17:44

1 PROVA D’AVALUACIÓ 1
AVALUACIÓ
1 Explica quina és l’evidència científica que ens demostra que l’univers es va originar
per una gran explosió. Quin científic la va desenvolupar?
2 Què és la Via Làctia? Indica a quin grup pertany i quin sistema planetari conté.
Explica quins són els components d’un sistema planetari.
3 Com ens podem fer una idea de la diferència de grandària que hi ha entre el Sol i la Terra?
Posa’n un exemple.
4 Fes un dibuix esquemàtic del sistema solar que incloga els huit planetes i els tres cinturons
que l’envolten.
5 Indica quines de les afirmacions següents són falses i per què:

a) Els planetes del sistema solar tenen una estructura i una composició pareguda.
b) El Sol fa un moviment de translació al voltant del centre de la Via Làctia.
c) La teoria heliocèntrica considerava la Terra el centre de l’univers.
d) La unitat astronòmica és la distància del Sol a la Terra, és a dir, 150 milions de quilòmetres.
e) Júpiter i Mercuri són els planetes més xicotets del sistema solar.
6 Si una estrella que està a 130 anys llum de la Terra ha patit una explosió en l’any 2010,
en quin any podrem veure la llum d’aquesta explosió ací, a la Terra?
7 Identifica el planeta de la il·lustració i explica on està localitzat, a quin grup de planetes

pertany i quines en són les característiques principals.
8 Quin científic va canviar amb la seua teoria la concepció que hi havia de l’univers fins a aquell
moment, segons la qual es creia que el centre d’aquest era la Terra? Quin és el nom de la teoria i què
reconeix?
9 Es poden observar planetes des de la Terra a ull nu? Com en reconeixeries algun?
10 Si representem la Terra com una pilota de ping-pong de 3 cm de radi, com hauríem de representar el Sol?
Considerem que el radi del Sol és de 696 000 km, i el de la Terra, de 6 370 km. Quin seria el diàmetre
de tots dos astres?
280548 _ 0030-0067.indd 48 28/02/11 17:44

AVALUACIÓ
1 Quins són els components d’una galàxia? Com s’agrupen? Posa’n exemples. Com es va originar l’univers?
2 Què són les constel·lacions? Quin significat donaven a les constel·lacions algunes cultures de l’antiguitat?
Per què creus que actualment aquesta interpretació de les constel·lacions no es considera científica?
3 Amb quines observacions Galileu Galilei va donar suport a la teoria heliocèntrica de Copèrnic?
Què postula aquesta teoria?
4 Identifica els astres que hi ha en l’esquema següent, tria el planeta que està entre Saturn i Mart
i digues quines en són les característiques més importants.
5 Per què els astrònoms utilitzen unitats de mesura com l’any llum i no unitats més comunes com el metre
o el quilòmetre? Esmenta algunes unitats de mesura que es facen servir en astronomia i escriu-ne l’equivalent
en quilòmetres.
a) La Terra gira al voltant del Sol i segueix el pla de l’eclíptica.

b) Venus i Neptú són dos dels planetes anomenats gasosos.
c) Podem comparar el Sol i la Terra amb un cigró i un gra de pols, respectivament.
d) El cinturó de Kuiper està format per asteroides.
e) L’astrònom Tycho Brahe va desenvolupar la teoria heliocèntrica de l’univers.
7 Per què creus que els antics grecs van arribar a la conclusió
que la Terra era el centre de l’univers? Explica la diferència
entre les teories heliocèntrica i geocèntrica de l’univers.
8 Quins instruments t’ajudarien a observar millor el cel nocturn?

En quines condicions ha d’estar el cel nocturn per a poder
observar-lo? Si observares l’astre de la il·lustració
en el cel nocturn, què et permetria reconéixer-lo?
9 Quina dada necessitem per a esbrinar l’any en què arribarà

a la Terra la llum procedent de l’explosió d’una estrella
que va ocórrer en l’any 1720? Inventa’t la dada i fes l’operació.
10 Si hagueres de representar el sistema solar en una maqueta,

quina grandària tindria Mart si la Terra fóra una taronja
de 5 cm de radi? Dades: radi de la Terra, 6 370 km, i radi de Mart, 3 397 km.
280548 _ 0030-0067.indd 49 28/02/11 17:44

1 AMPLIACIÓ
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
1 Sabem que alguns astres, com les estrelles anomenades púlsars, són capaços d’emetre ones
de ràdio. Quin instrument hauríem d’utilitzar per a captar aquestes ones?
2 Quins astres podem veure a ull nu en el cel? Quins objectes construïts per l’ésser humà
es poden veure en el cel nocturn?
3 Quina és la distància aproximada entre la Terra i el Sol? Expressa-la en dues unitats diferents.
4 L’estrella Alfa Centaure està a una distància de 4,9 anys llum de la Terra. Si tinguérem
una nau interestel·lar capaç d’arribar a una velocitat d’1 000 000 km/h, quant de temps
ens costaria arribar a l’estrella?
5 Si una nau de les que tenim actualment tarda dos anys a recórrer la distància entre la Terra
i el Sol, quant de temps tardaria a arribar la mateixa nau des de Mart fins al Sol, si això fóra possible?
6 Si Mercuri tinguera aigua, estaria en estat líquid o sòlid? Per què? Si a Plutó hi ha aigua,
en quin estat deu estar?
7 Teories científiques sobre l’univers:
a) Quin va ser el primer poble de l’antiguitat que va formular una teoria per a explicar
com era l’univers?
b) Quin matemàtic va ajudar a desterrar la teoria geocèntrica en calcular les òrbites planetàries?
c) Quines dues aportacions importants va fer Galileu Galilei?
8 En quina part de la Via Làctia hi ha el sistema solar? Quantes estrelles es calcula

que hi ha en la nostra galàxia? Com s’anomenen els núvols de pols i de gas que hi ha
entre les estrelles d’una galàxia?
9 Quin és l’origen de l’univers i quan es calcula que va ocórrer? Quin és l’origen de la llum
i de la calor que emeten les estrelles? Com es va formar el sistema solar?
10 La densitat d’un cos es calcula dividint la massa pel volum. A partir de les dades següents,
calcula (sense aplicar cap altra fórmula) els valors següents:
a) Volum de Mercuri.
Planeta Densitat Massa
b) Volum de Saturn.
Mercuri 5,42 g/cm 3 3,30 ? 1023 kg
Saturn 0,69 g/cm3 5,68 ? 1023 kg
11 Si una nit eixim al camp a observar el cel, haurem de dur un planisferi celeste per a saber
quines estrelles i quines constel·lacions podem veure en aquest moment. Però, on estan
aquestes estrelles al llarg del dia? Quin creus que és l’únic satèl·lit visible sense cap instrument
òptic?
12 Si veiem en el cel una estrella molt lluent i una altra que lluu més poc, podem dir que la segona
està més lluny de la Terra que la primera? Utilitza la resposta de la pregunta anterior per a explicar
per què es diu que les constel·lacions són agrupacions artificials.
280548 _ 0030-0067.indd 50 28/02/11 17:44

1 REFORÇ
1 Completa el quadre següent:
Astres i conjunts
Què són i com són
d’astres
Nebuloses
Galàxies
Estrelles
Planetes
Satèl·lits
Cometes
Meteorits
2 Per què no són útils les unitats de longitud que fem servir per a les distàncies en la vida
quotidiana (per exemple, el metre i el quilòmetre ) quan intentem aplicar-les a l’univers?
Quines unitats de mesura hem d’utilitzar i a què equivalen?
3 En grec, Gea és la Terra, i Helios, el Sol. Tenint-ho en compte, explica el significat dels noms
«teoria geocèntrica» i «teoria heliocèntrica».
La teua «adreça galàctica»

Planeta en què vius
Sistema d’astres al qual pertany el teu planeta
Galàxia en la qual està el sistema d’astres
5 Explica la diferència entre els moviments de rotació i de translació que fan els planetes
del sistema solar.
6 Quin astrònom va proposar la teoria heliocèntrica? Qui va ser el primer matemàtic que va inventar
i va usar un telescopi per a observar l’univers?
7 Quins planetes del sistema solar són gasosos? Quins són els planetes rocosos? Quins són
els dos planetes més grans? I els dos més menuts? Quins dos planetes són els «veïns» de la Terra?
8 Explica les diferències entre: a) Teoria geocèntrica i teoria heliocèntrica, b) Astronomia i astrologia.
9 Observació del cel nocturn:
a) Com es distingeixen els planetes de les estrelles quan els observem en el cel nocturn?
b) Quin nom reben les agrupacions d’estrelles que, quan es veuen des de la Terra, formen
figures recognoscibles?
10 Quins moviments fa la Lluna i al voltant de quin astre?
11 Com es va formar l’univers?
280548 _ 0030-0067.indd 51 28/02/11 17:44

1 PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR
FITXA 1: ELS ASTRES QUE FORMEN L’univers (I)
NOM: CURS: DATA:
Recorda que...
En l’univers hi ha astres amb característiques molt diferents.
• Els planetes, com la Terra, són astres que no tenen llum pròpia.
• Els satèl·lits, com la Lluna, són astres que giren al voltant d’uns quants
planetes.
• Els cometes són astres que giren al voltant del Sol seguint una trajectòria
molt allargada, i quan s’aproximen a aquest, desenvolupen una cua molt
llarga.
• Els asteroides són cossos rocosos més xicotets que els planetes, sovint
irregulars, que giren al voltant del Sol.
• Les estrelles, com el Sol, són astres que emeten energia d’una manera
contínua a l’espai que les envolta.
L es estrelles s’agrupen en galàxies i, alhora, aquestes formen els cúmuls
de galàxies.
1 A quin tipus d’astres o d’agrupacions d’astres es refereixen les frases següents?
Descripcions Astres o agrupacions

Astres que giren al voltant d’estrelles i que no tenen llum pròpia.
Cossos rocosos xicotets que giren al voltant del Sol.
Astres que emeten energia contínuament.
Agrupació d’estrelles.
Agrupació de galàxies.
Astres que giren al voltant d’alguns planetes.
Astres que giren al voltant del Sol en una trajectòria molt allargada.
• Recorda: com s’anomena l’agrupació formada pel Sol, els nou planetes que giren al voltant d’aquest i la
resta dels astres que acompanyen els planetes?
2 Tracta d’identificar els tipus d’astres o d’agrupacions d’aquests que hi ha en les fotografies següents.
280548 _ 0030-0067.indd 52 28/02/11 17:44

FITXA 1: ELS ASTRES QUE FORMEN L’univers (II)
3 Llig el text següent i respon a les preguntes que es plantegen tot seguit.
A escala astronòmica, les distàncies són extraordinà- (1 080 milions) en una hora, 25 920 000 000 (25 920
riament grans. La Terra i el Sol estan separats per 150 milions) en un dia, i 9 467 280 000 000 km en un any.
milions de quilòmetres. L’estrella més propera a no- És a dir, un any llum equival a 9,5 bilions de quilòme-
saltres, anomenada Alfa Centaure, està a la increïble tres, aproximadament.
distància de 37 840 000 000 000 km. Quasi 40 bili- L’estrella de l’exemple anterior, Alfa Centaure, està a
ons de quilòmetres! una distància de quatre anys llum: un raig de llum
Per a aconseguir comprendre aquestes distàncies és tarda quatre anys a recórrer la distància que ens sepa-
molt útil comparar-les amb longituds més properes a ra d’aquesta estrella.
la nostra experiència diària. Així, per exemple, si el Quan parlem de la Via Làctia sencera, les longituds es
diàmetre del Sol fóra de només 1 m (en la realitat és disparen. La nostra galàxia té forma d’espiral i una
d’1,4 milions de km), Mercuri seria un diminut perdi- longitud aproximada de 120 000 anys llum. Aquesta
gó a 42 m del Sol; la Terra, una cirera a uns 108 m, i mesura equival a 1 136 073 600 000 000 000 km:
Plutó, un minúscul pèsol a 4 km. més d’un trilió de quilòmetres! Si la galàxia es reduïra
Fora del sistema solar, les distàncies són encara més fins a ocupar una superfície com la de la península
impressionants. És necessari utilitzar una unitat de Ibèrica, el nostre sistema solar seria de la grandària
mesura que permeta expressar aquestes longituds tan d’una moneda d’un cèntim d’euro situada per la zona
grans sense escriure desenes de zeros: és l’any llum. de València.
Un any llum és la distància que pot recórrer la llum en La galàxia més propera a la nostra és Andròmeda.
un any. La llum viatja a una velocitat de 300 000 Està a una distància de 2,3 milions d’anys llum, és a
km/s: açò vol dir que, en un segon, un raig de llum pot dir, a quasi 22 trilions de quilòmetres. Com veus, a
recórrer 300 000 km. En un minut recorrerà escala còsmica, fins i tot l’any llum és una unitat de
18 000 000 de km (18 milions), 1 080 000 000 mesura menuda.
• Què és un any llum?

• Per què, per a mesurar distàncies astronòmiques, s’empra l’any llum com a unitat i no el quilòmetre?

• Pensa i respon: si veiem les estrelles a la nit, és perquè ens arriba la llum que produeixen.
Imagina que en veiem una que està a 5 milions d’anys llum. La imatge que percebem d’aquesta estrella,
correspon al moment actual o no? Per què?

4 Recorda el que saps i respon. Quan veiem la Lluna en el cel, la grandària aparent del satèl·lit és semblant
a la del Sol. Però, en realitat, l’estrella és molt més gran. Si mirem el cel nocturn, observem els astres
amb grandàries i lluïssors diferents. De què depén la grandària aparent dels objectes que percebem?

280548 _ 0030-0067.indd 53 28/02/11 17:44

FITXA 2: ESTRELLES I GALÀXIES (I)
NOM: CURS: DATA:
Recorda que...
Les estrelles poden diferenciar-se les unes de les altres per:
• El color. El Sol és una estrella groga. Unes altres són roges o tenen
colors ataronjats, blaus...
• La grandària. El Sol és una estrella mitjana. N’hi ha d’altres que són
600 vegades més grans que el Sol.
• La lluïssor. Unes estrelles són més lluents que unes altres.
• La lluminositat. Unes estrelles emeten més llum que unes altres.
Observa que moltes d’aquestes característiques són relatives, és a dir,
depenen de les nostres observacions. Des de la Terra, podem veure
dues estrelles que tenen la mateixa lluminositat, però si una està més
a prop nostre, la veurem més lluent que l’altra. El mateix ocorre amb la
grandària: el Sol ens sembla una estrella molt més gran que la resta perquè
està molt a prop de la Terra.
1 Recorda el que saps i respon a les qüestions següents.
• Què és una estrella?
• Per què les estrelles emeten llum?
• Quines característiques podem utilitzar per a diferenciar unes estrelles d’unes altres?
2 Busca informació sobre l’evolució d’una estrella, des que es forma fins que desapareix.
Completa el quadre següent.
Fases de la vida d’una estrella Descripció del que ocorre en cada fase
Primera fase: naixement
Segona fase
Tercera fase: mort

de l’estrella
280548 _ 0030-0067.indd 54 28/02/11 17:44

FITXA 2: ESTRELLES I GALÀXIES (II)
3 Fixa’t en la forma de les galàxies següents. Escriu el tipus a què pertany cada una.
4 Respon a les qüestions següents.
• Què és una galàxia?
• Com s’anomena la galàxia en la qual hi ha el sistema solar? Quin tipus de galàxia és, per la forma que té?
• Busca informació en el llibre i contesta: quantes estrelles formen la nostra galàxia?

En quina regió de la galàxia són més abundants?
• Saps que la Terra es mou al voltant del Sol, i la Lluna, al voltant de la Terra. Però, el Sol, es mou o està fix
en l’espai? Al voltant de què es mou? Quant de temps tarda a completar una volta?
5 Hi ha agrupacions d’estrelles que no són galàxies. Explica què és...
• Un sistema binari:
• Un cúmul estel·lar:
• Una constel·lació:
280548 _ 0030-0067.indd 55 28/02/11 17:44

FITXA 3: UN VIATGE PEL SISTEMA SOLAR (I)
NOM: CURS: DATA:
1 Recorda el que saps sobre els planetes del sistema solar.
Identifica en la imatge els huit planetes del sistema solar.
1
2
3
4
• Quin és l’astre més gran del sistema solar?
280548 _ 0030-0067.indd 56 28/02/11 17:44

FITXA 3: UN VIATGE PEL SISTEMA SOLAR (II)
2 Analitza les característiques físiques dels planetes del sistema solar.

• En el quadre següent hi ha dades molt importants sobre els planetes del nostre sistema solar.
Analitza’l i marca les frases que són verdaderes.
Característiques i moviments dels planetes del sistema solar

Distància Massa Radi Període Període
Planeta
al Sol (UA) (Terra 5 1) (Terra 5 1) de rotació de translació
Mercuri 0,39 000,0600 00,38 58,65 dies 88 dies
Venus 0,72 000,8200 00,95 243 dies 224,6 dies
Terra 1,00 001,0000 01,00 23 h 56 min 365,25 dies
Mart 1,52 000,1100 00,53 24 h 37 min 001,88 anys
Júpiter 5,20 318,0000 11,21 9 h 55 min 011,86 anys
Saturn 9,54 095,0000 09,42 10 h 40 min 029,46 anys
Urà 19,19 014,6000 04,01 17 h 14 min 084,07 anys
Neptú 30,06 017,2000 03,89 16 h 7 min 164,82 anys
❏ La distància entre Venus i la Terra és més gran que la distància entre Saturn i el Sol.
❏ La distància entre Venus i la Terra és més gran que la distància entre Mart i la Terra.
❏ El planeta més allunyat del Sol està a una distància de l’estrella quasi quaranta vegades
més gran que la que hi ha entre la Terra i el Sol.
❏ 1 UA (unitat astronòmica) equival a la distància entre el Sol i la Terra.
Per això, la distància entre ambdós astres és exactament 1 UA.
❏ El planeta que gira més ràpidament al voltant de si mateix és Saturn.
❏ Un any del planeta Plutó dura aproximadament 100 000 dies.
3 Ordena els huit planetes en funció de la massa i del radi. Fixa’t que hem considerat com a unitat
de massa el radi de la Terra. Per això, si afirmem que Júpiter té una massa d’11,21, volem dir
que la seua massa és 11,21 vegades la massa de la Terra.
a) Ordenació de més a menys massa:
b) Ordenació de radi més gran a més xicotet:
280548 _ 0030-0067.indd 57 28/02/11 17:44

1 MULTICULTURALITAT 1
MOVIMENTS DE LA TERRA: Translació I ROTACIÓ
1. Pla de
l’eclíptica
4. Eix de rotació
2. Òrbita de la Lluna
terrestre
3. Eix de rotació
de la Terra
5. Òrbita lunar
Romanés Àrab Xinés
1. 1 1.
2. 2 2.
3. 3 3.
4. 4 4.
5. 5 5.
280548 _ 0030-0067.indd 58 28/02/11 17:44

MOVIMENTS DE LA TERRA: Translació I ROTACIÓ
MOVEMENTS OF THE EARTH: REVOLUTION AND ROTATION

Les mouvements de la Terre: translation et rotation
BEWEGUNG DER ERDE: ERDREVOLUTION UND ERDROTATION
1. Pla de
l’eclíptica
4. Eix de rotació
2. Òrbita de la Lluna
terrestre
3. Eix de rotació
de la Terra
5. Òrbita lunar
Anglés Francés Alemany
1. Ecliptic plane 1. Plan de l’écliptique 1. Ekliptik
2. Terrestrial orbit 2. Orbite terrestre 2. Planetenbahn der Erde
3. Rotational axis of the Earth 3. Axe de rotation de la Terre 3. Drehachse der Erde
4. Rotational axis of the Moon 4. Axe de rotation de la Lune 4. Drehachse des Mondes
5. Lunar orbit 5. Orbite lunaire 5. Mondbahn
280548 _ 0030-0067.indd 59 28/02/11 17:44

EL QUE VEIEM EN EL CEL NOCTURN
Ceea ce vedem pe cer noaptea
我们在夜空看到的
1. Júpiter 2. Venus 3. Mart
4. Satèl·lits artificials 5. Estrelles fugaces 6. Avions
1. Jupiter 1 1. 木星
2. Venus 2 2. 金星
3. Marte 3 3. 火星
4. Sateliţi artificiali 4 4. 人造卫星
5. Stele căzătoare 5 5. 流星
6. Avioane 6 6. 飞机
280548 _ 0030-0067.indd 60 28/02/11 17:44

EL QUE VEIEM EN EL CEL NOCTURN
WHAT WE SEE IN NIGHT SKY

CE QUE NOUS VOYONS DANS LE CIEL NOCTURNE
WAS WIR AM NÄCHTLICHEN HIMMEL BEOBACHTEN
1. Júpiter 2. Venus 3. Mart
4. Satèl·lits artificials 5. Estrelles fugaces 6. Avions
1. Jupiter 1. Jupiter 1. Jupiter
2. Venus 2. Vénus 2. Venus
3. Mars 3. Mars 3. Mars
4. Artificial satellites 4. Satellites artificiels 4. Satelliten
5. Shooting stars 5. Étoiles filantes 5. Sternschnuppen
6. Aeroplanes 6. Avions 6. Flugzeuge
280548 _ 0030-0067.indd 61 28/02/11 17:44

1 SOLUCIONARI
RECORDA I CONTESTA 1.10. Els quatre planetes interiors són Mercuri, Venus, la
Terra i Mart. Es caracteritzen per la superfície rocosa
1. Per a observar les estrelles i els astres, actualment s’uti-
que tenen i per la presència d’una escorça, un mantell
litzen els telescopis instal·lats en els observatoris astronò-
format per roques i un nucli metàl·lic.
mics, els radiotelescopis i els telescopis situats en òrbita al
voltant de la Terra, com el Hubble. 1.11. Les sondes espacials Spirit i Opportunity van visitar i
van fotografiar Mart.
2. Els satèl·lits són cossos rocosos que giren al voltant d’un
planeta. 1.12. Venus gira en el sentit contrari al de la resta de planetes
del sistema solar.
3. Els planetes del sistema solar són Mercuri, Venus, la Terra,
Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. 1.13. Els planetes exteriors, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, són
coneguts com a gegants gasosos, ja que estan formats
4. Un cometa és una massa de gel i de fragments de roca que principalment per gas i són molt grans.
gira al voltant del Sol (d).
1.14. La cua d’un cometa és el rastre de vapor i de partícules
de gel que es forma per un augment de la temperatura
Busca la resposta
que es produeix quan el cometa s’aproxima al Sol. Els
No tots els planetes del sistema solar tenen satèl·lits: per cometes que estan en el núvol d’Oort no tenen cua per-
exemple, Mercuri i Venus. què estan lluny del Sol.
1.15. Excèntric. Moviment orbital molt el·líptic, com el dels
ACTIVITATS cometes. Òrbita tancada no circular.
1.1. Astre. Qualsevol objecte natural que estiga en l’espai i 1.16. Aquest problema pot presentar algunes dificultats per
que emeta, absorbisca o reflectisca llum, de manera que la necessitat de convertir unitats per a resoldre’l i per la
puga ser captat per un instrument d’observació. grandària de les quantitats.
1.2. Les constel·lacions són agrupacions d’estrelles que, vis- En primer lloc, cal que recordem que el diàmetre d’una
tes des de la Terra, pareix que formen figures curioses. òrbita és dues vegades el seu radi i que la llum recorre
La mitologia són les històries que cultures diferents van en un any 9 467 280 000 000 quilòmetres, o el que és
associar a aquestes constel·lacions. Algunes persones el mateix i més fàcil de manejar, 946 728 ? 107 quilò-
creuen que les constel·lacions i la situació que tenen en metres.
el cel tenen connexió amb les qüestions humanes. Per a poder relacionar els diàmetres de la Via Làctia i el
1.3. La diferència entre l’astrologia i l’astronomia és que la sistema solar, hem de convertir les mides a la mateixa
primera relaciona les estrelles amb els esdeveniments unitat, en aquest cas, quilòmetres.
humans, i la segona estudia els astres i l’univers. L’astro- – El diàmetre de la Via Làctia s’obté multiplicant els
nomia és una ciència, i l’astrologia, superstició. 100 000 anys llum del seu diàmetre per la distància
1.4. La Terra pertany al grup de galàxies Verge, una de les que recorre la llum en un any:
quals és la Via Làctia, a la qual pertany el sistema solar. 100 000 ? 105 3 946 728 ? 107 5
1.5. Restem la distància entre el Sol i la Terra de la distàn- 5 946 728 ? 1012 quilòmetres
cia entre el Sol i Plutó per a esbrinar la distància en- – El diàmetre del sistema solar (SS), l’esbrinem multi-
tre la Terra i Plutó (39,4 2 1 5 38,4 unitats astronò- plicant per 2 el radi de l’òrbita de Plutó, que també
miques [UA]). Si cada unitat astronòmica conté 150 podem considerar el radi del sistema solar, ja que
milions de quilòmetres i entre Plutó i la Terra hi ha Plutó és el cos planetari més allunyat del Sol:
38,4 UA, llavors, multipliquem 38,4 per 150 milions de
– 6 ? 109 3 2 5 12 ? 109 quilòmetres.
quilòmetres per a esbrinar els quilòmetres entre Plutó i la
Terra (solució: 5 760 milions de quilòmetres). La relació entre les dues escales és una raó:
1.6. Segons la dada que apareix en el tema, la llum tarda 500 diàmetre del SS en cm 12 ? 109
5
anys a arribar a la Terra des de l’estrella Betelgeuse. Si 100 946 728 ? 1012
observem l’explosió d’aquesta estrella un dia com hui,
podem calcular que aquesta explosió va ocórrer fa 500 diàmetre del sistema solar en cm 5
anys.
102 cm 3 12 ? 109
1.7. Un satèl·lit descriu un moviment de rotació; un de trans- 5 5 1,26 ? 1026 5 0,00000126 cm
lació al voltant del seu planeta; un altre de translació al 946 728 ? 1012
voltant del Sol, i finalment, un moviment de translació, Si el diàmetre de la Via Làctia fóra de 100 cm, el siste-
juntament amb la resta del sistema solar, al voltant del ma solar seria de 0,00000126 cm.
centre de la Via Làctia.
1.17. El radi del Sol és de 696 000 km, i el de la Terra, de
1.8. Òrbita és el recorregut que fan els planetes quan es des- 6 370 km. Per a calcular el radi que hauria de tenir la
placen al voltant del Sol. Terra si el radi del Sol fóra de 7 cm, fem servir la raó
1.9. El pla imaginari en el qual hi ha l’òrbita terrestre s’ano- entre les mides reals, ja que indica la proporció que hi
mena eclíptica o pla de l’eclíptica. ha entre ambdues mides.
280548 _ 0030-0067.indd 62 28/02/11 17:44

1 SOLUCIONARI
Radi de la Terra 6 370 1.24. Els planetes presenten dos tipus de moviments: el de
5 ; rotació i el de translació.
Radi del Sol 696 000
1.25. El Sol està compost principalment per dos gasos, hi-
6 370 drogen i heli. La superfície té una temperatura d’uns
Radi de la Terra 5 Radi del Sol 5
696 000 6 000 °C, i presenta un radi de 695 000 km.

5 0,00915 Radi del Sol 1.26.
Si el diàmetre del Sol fóra de 7 cm, llavors el diàmetre
de la Terra seria 5 0,00915 3 7 cm 3 2 5 0,128 cm.
Urà Sol
1.18. L’esquema A correspon a la teoria geocèntrica, pro- Cinturó de Kuiper
posada pels antics grecs, en la qual s’afirmava que la
Terra estava immòbil en el centre de l’univers. L’esque- Plutó
Mercuri
ma B correspon a la teoria heliocèntrica enunciada per Mart Saturn
Júpiter
Nicolau Copèrnic, en la qual proposava que el Sol es
mantenia sense moviment i era el centre de l’univers. Neptú
1.19. a) E
l conjunt d’històries que parlen de déus s’anome- Venus Terra
Cinturó
na mitologia i no es pot considerar com una bona
d’asteroides
explicació de l’origen de les estrelles, ja que no té
cap base científica. Núvol d’Oort
b) A
questes figures compostes per estrelles reben el
nom de constel·lacions i es veuen així des de la Terra.
1.20. a) S
i es calcula que a la Via Làctia hi ha al voltant de
100 000 milions d’estrelles i que, segons l’astrònom
1.27. 1. Mercuri (E); 2. Venus (H); 3. Terra (C); 4. Mart (D);
Frank Drake, la meitat d’aquestes estrelles possible-
5. Júpiter (A); 6. Saturn (B); 7. Urà (F); 8. Neptú (G).
ment tinguen sistemes planetaris, podem calcular
que en la nostra galàxia hi pot haver 50 000 milions 1.28. a) Júpiter; b) Mercuri; c) Terra; d) Júpiter; e) Venus.
de sistemes planetaris.
1.29. Les estrelles fugaces tracen una trajectòria de caiguda
b) S
i un de cada cent sistemes planetaris té un planeta
cap a la superfície terrestre, i es reconeixen pel rastre
similar a la Terra i sabem que poden haver-hi
lluminós que deixen quan cauen; els satèl·lits artificials
50 000 milions de sistemes planetaris en la nostra
es mouen lentament i sempre en direcció nord-sud,
galàxia, dividim per 100 la quantitat de sistemes
mentre que els avions es desplacen amb rapidesa i te-
planetaris. Hi hauria 500 milions de planetes sem-
nen llums que parpellegen.
blants a la Terra a la Via Làctia.
1.30. Els cometes tenen cua quan s’acosten al Sol, perquè són
1.21. L’astrònom Edwin Hubble va demostrar el 1929 que
cossos que contenen gel i aquest, en calfar-se, es va-
l’univers contenia milions de galàxies que s’allunyaven
poritza i deixa un rastre de vapor i partícules de gel que
les unes de les altres a molta velocitat, com si foren els
reflecteixen la llum del Sol. Com que els asteroides són
fragments d’una explosió. D’això es dedueix que l’uni-
cossos compostos de manera exclusiva per roca, no
vers està en procés d’expansió i que el començament
pateixen el mateix fenomen físic quan s’acosten al Sol.
d’aquesta expansió degué ser una gran explosió.
La cua dels cometes està sempre en posició oposada al
1.22. El diàmetre del sistema solar de 20 000 unitats astronò- Sol, perquè el nucli té més massa que la cua i és atret
miques (UA) es correspon amb 50 cm en la maqueta. amb més força pel Sol.
Si la distància entre la Terra i el Sol és d’1 UA, fem una
regla de tres per a esbrinar la distància de la Terra al Sol
en centímetres:
1 UA 3 50 cm 1.31. Hi ha molts cràters en la superfície de la Lluna perquè
Distància Terra-Sol en cm 5 5 no hi ha atmosfera que puga frenar les roques que
20 000 UA cauen cap a la seua superfície.
5 0,0025 cm 1.32. c) Perquè, a la Terra, l’erosió de l’aigua i del vent ha
1.23. Si una unitat astronòmica correspon a 150 milions de esborrat els cràters.
quilòmetres, i l’any llum, a 9,5 bilions de quilòmetres,
1.33. La regolita lunar és una arena fina de roca triturada que
aleshores, aplicant una regla de tres calculem les uni-
cobreix la superfície lunar i que es forma amb l’impacte
tats astronòmiques en un any llum.
dels meteorits contra aquesta.
9,5 ? 1011 km 3 1 UA
5 1.34. No podem veure estrelles fugaces a la Lluna, ja que
15 ? 105 km no té atmosfera, que és la que fa incandescents els
fragments de roca que cauen a la Terra i que deixen un
5 0,63 ? 105 unitats astronòmiques
rastre lluminós.
280548 _ 0030-0067.indd 63 28/02/11 17:44

1 SOLUCIONARI
1.35. Quan dos cràters de la Lluna se superposen, sabem baixes. L’atmosfera és escassa i està composta per
que el més antic és el que ha perdut una part de la diòxid de carboni. Té dos satèl·lits.
seua empremta. Júpiter, Saturn, Urà i Neptú són els planetes exteriors
1.36. Els asteroides molt grans, quan impacten contra la Llu- més allunyats del Sol. Estan compostos principalment
na, poden arrancar fragments de roca de la superfície per gas i són molt grans.
d’aquesta. Aquests fragments són llançats amb molta – Júpiter és el planeta més gran del sistema solar i té
velocitat, i per la força gravitatòria tan escassa de la més de 60 satèl·lits.
Lluna, van cap a l’espai. Alguns d’aquests fragments – Saturn és el segon planeta més gran del sistema
arriben a la superfície de la Terra en forma de meteorits. solar, té més de 30 satèl·lits i presenta un sistema
d’anells format per pols i fragments de roca.
RESUM – Urà és quatre vegades més gran que la Terra, té més
de 25 satèl·lits, presenta un sistema d’anells i l’eix
1.37. de rotació està gairebé horitzontal en relació amb la
seua òrbita.
Terra – Neptú és un poc més xicotet que Urà.

Mercuri
Neptú Entre els planetes nans destaca Plutó.
Mart
Saturn Uns altres cossos que componen el sistema solar són
els asteroides i els cometes. Els asteroides formen dos
cinturons al voltant del Sol: el cinturó d’asteroides i el
Júpiter cinturó de Kuiper. Els cometes formen un tercer cin-
Venus turó, més enllà de l’òrbita de Plutó, anomenat núvol
Urà
d’Oort.
Cinturó de Cinturó
Kuiper d’asteroides Núvol d’Oort COMPRENC EL QUE LLIG
1.40. Identificar. De primer, els planetes del sistema solar

1.38. La Lluna és el satèl·lit del planeta Terra, que pertany i, tot seguit, les estrelles més pròximes.
al sistema planetari anomenat sistema solar. L’estrella 1.41. Relacionar. Podríem viatjar per l’espai a una velocitat
d’aquest sistema planetari és el Sol, i pertany a la ga- molt més elevada.
làxia anomenada Via Làctia, que al seu torn forma part
del cúmul de galàxies de Verge. 1.42. Sintetitzar. a) Les teories sobre l’espai-temps i l’origen i
el destí de l’univers. b) Desenvolupament de la física
1.39. Resposta model. El sistema solar està format per una teòrica i de les lleis que governen l’univers.
estrella, el Sol, al voltant de la qual giren huit planetes
1.43. Aplicar. No. Hawkins pateix d’ELA i és considerat un
amb els satèl·lits, els asteroides i els cometes correspo-
dels genis del segle xx.
nents. El Sol està compost principalment per hidrogen i
heli i té una temperatura de sis mil graus centígrads en 1.44. Reflexionar. No. I opina que si n’hi haguera, possible-
la superfície. ment tindria característiques molt diferents a les de
Els quatre planetes més propers al Sol s’anomenen l’espècie humana.
planetes interiors i són Mercuri, Venus, la Terra i Mart.
Aquests planetes es caracteritzen per la superfície ro- PROVA D’AVALUACIÓ 1
cosa, la presència d’una escorça, un mantell format per
1. L’evidència científica que ens demostra que l’univers es
roques i, en el centre, un nucli.
va originar com a producte d’una gran explosió és que
– Mercuri, el més proper al Sol, no té atmosfera ni satèl·lits l’univers conté milions de galàxies les quals s’allunyen
i té temperatures extremes en la superfície, amb tem- les unes de les altres a molta velocitat, com si foren frag-
peratures molt elevades en la zona il·luminada i molt ments d’una explosió, la qual cosa implica que l’univers
baixes, en la zona no il·luminada. continua la seua expansió. L’astrònom Edwin Hubble va
– Venus, el segon planeta més proper al Sol, no té demostrar aquesta evidència.
satèl·lits, la grandària és semblant a la de la Terra, 2. La Via Làctia és una galàxia que forma part d’un grup de
l’atmosfera està composta per diòxid de carboni, la galàxies anomenada Verge i que conté el sistema solar.
temperatura en la superfície és molt alta i gira en Un sistema planetari està format per una estrella i uns
sentit contrari a la resta dels planetes. quants planetes que giren al voltant.
– La Terra es caracteritza principalment per la presèn- 3. Podem fer-nos una idea de la diferència de grandària
cia de vida, l’atmosfera composta per nitrogen i oxi- que hi ha entre el Sol i la Terra comparant-los amb ob-
gen i el seu satèl·lit, la Lluna. jectes comuns i propers a nosaltres; per exemple, si el
– Mart és el planeta interior més allunyat del Sol, per la Sol fóra com un cigró de gran, la Terra seria com un gra
qual cosa, les temperatures en la superfície són molt de pols.
280548 _ 0030-0067.indd 64 28/02/11 17:44

1 SOLUCIONARI
4. 3. Galileu Galilei va observar el moviment de planetes i de

Urà Sol les seues llunes, i va donar la raó a Copèrnic, qui afirma-
Cinturó de Kuiper va que el centre de l’univers era el Sol i que els planetes
giraven al voltant d’aquest.
Mercuri 4. Neptú
Mart Saturn
Júpiter
Neptú
Mart
Venus Terra
Cinturó
d’asteroides Urà
Terra
Núvol d’Oort
Saturn
Júpiter
5. a) F
als. Els planetes interiors són rocosos i els exteriors Mercuri Venus
estan formats per gas. El planeta que està entre Saturn i Mart és Júpiter, el pla-
b) Verdader. neta més gran del sistema solar. Està compost principal-
c) F
als. La teoria heliocèntrica considerava el Sol el cen- ment per gas i forma part del grup dels gegants gasosos.
tre de l’univers. Júpiter té més de 60 satèl·lits.
d) Verdader. 5. Els astrònoms fan servir unitats de mesura com ara
e) F
als. Mercuri és el planeta més xicotet, però Júpiter l’any llum en lloc de les unitats més comunes, com el
és el més gran del sistema solar. metre o el quilòmetre, per a poder manejar més bé les
distàncies tan grans que hi ha en l’univers. Unitats de
6. Hauríem d’esperar fins a l’any 2140.
mesura: a) unitat astronòmica, correspon a 150 mili-
7. El planeta de la il·lustració és Saturn, està en el sistema ons de quilòmetres, la distància entre el Sol i la Terra;
solar, entre Júpiter i Urà. Forma part dels planetes exte- b) any llum, correspon a 9,5 bilions de quilòmetres, la
riors gasosos i és el segon planeta més gran del sistema distància que recorre la llum en un any.
solar. Té un sistema d’anells i més de 30 satèl·lits. 6. a) Verdader.
8. Nicolau Copèrnic va proposar la teoria heliocèntrica, la qual b) F
als. Venus és un planeta intern rocós; Neptú sí que
considerava el Sol com el centre de l’univers, on estava im- és un planeta gasós.
mòbil i al voltant del qual giraven els planetes. c) Verdader.
9. Es poden observar Júpiter, Venus i Mart. Júpiter es reco- d) Verdader.
neix per la grandària i la lluïssor; Venus, perquè apareix e) F
als. Va ser Nicolau Copèrnic qui va desenvolupar la
a poqueta nit o quan es fa de dia, quan no es veuen les teoria heliocèntrica de l’univers.
estrelles; i Mart es reconeix pel color rogenc, les dimensi-
ons menudes, la poca lluïssor i la falta de parpelleig. 7. Els antics grecs van arribar a la conclusió que la Terra
era el centre de l’univers perquè van observar com es
10. Es fa una regla de tres: movien els astres en el cel, mentre que la Terra, des d’on
696 000 km 3 3 cm observaven el cel, aparentment, no es movia. La teoria
Radi Sol cm 5 5 327,78 cm heliocèntrica assegurava que el centre de l’univers era el
6 370 km
Sol, i la geocèntrica, que era la Terra. Cap de les dues és
Diàmetre del Sol 5 655,5 cm verdadera.
Diàmetre de la Terra 5 6 cm 8. Uns prismàtics o un telescopi. El cel ha d’estar ras, sense
contaminació i lluny de la llum produïda per les ciutats.
PROVA D’AVALUACIÓ 2 Es reconeixeria com un cometa per la cua tan caracterís-
tica que tenen aquests astres.
1. Una galàxia està formada per estrelles i nebuloses; per
9. Necessitem conéixer la distància entre la Terra i aques-
exemple, la Via Làctia. Les galàxies s’agrupen formant
ta estrella. Per exemple, si l’estrella estigués a 400 anys
cúmuls de galàxies, com per exemple Verge, que conté
llum, la resplendor arribaria a la Terra en l’any:
la Via Làctia. L’univers es va formar per una gran explosió.
1720 1 400 5 2120
2. Les constel·lacions són estrelles que, vistes des de la
Terra, sembla que formen figures curioses. Algunes 10. Cal fer una regla de tres:
cultures de l’antiguitat consideraven que les constel· 3 397 km 3 5 cm
lacions intervenien en la vida dels éssers humans. Actu- Radi de Mart 5 5 2,6 cm
6 370 km
alment aquesta interpretació no es considera científica
perquè no es pot demostrar mitjançant cap investigació Es podria representar
científica. com una bresquilla de 2,6 cm de radi.
280548 _ 0030-0067.indd 65 28/02/11 17:44

1 SOLUCIONARI
AMPLIACIÓ 11. La llum del Sol, l’estrella del sistema solar, no deixa veure
la llum de les estrelles llunyanes. Solament es veuen a la
1. Per a captar les ones que emeten els púlsars, hauríem
nit quan no arriba la llum solar a la part de la Terra que
d’utilitzar el radiotelescopi.
està fosca. La Lluna és l’únic satèl·lit que es pot veure a
2. A ull nu, podem veure nebuloses, galàxies, estrelles, pla- ull nu des de la Terra.
netes, satèl·lits, cometes i meteorits, però solament en
12. No. Hi ha estrelles que, estant a la mateixa distància de la
alguns casos. En el cel nocturn també es poden observar
Terra, emeten més quantitat de llum, per la qual cosa pot
satèl·lits espacials i avions.
paréixer que hi estiguen a més poca distància. Les estrelles
3. La distància aproximada entre la Terra i el Sol és de que formen una constel·lació sembla que estan agru-
150 milions de quilòmetres, que correspon a una unitat pades en el cel i que estan a la mateixa distància de
astronòmica. la Terra, però és una il·lusió òptica, ja que estan a una
4. Si en un any la llum recorre 9 467 280 000 000 quilò- distància diferent de la Terra i tenen graus diferents de
metres, en 4,9 anys recorrerà 46 389 672 000 000 qui- lluminositat.
lòmetres, que és la distància que separa l’estrella Alfa
Centaure de la Terra. Si la nau interestel·lar recorre
REFORÇ
1 000 000 000 de quilòmetres en una hora, aleshores:
46 389 672 000 000 km 46 389 672 hores 1.
5 5 Astres i conjunt
1 000 000 km 24 hores/dia d’astres
Què són i com són
1 933 903 dies Nebuloses
5 5 5 295,6 anys Núvols de pols i gas que ocupen
365 dies/any l’espai entre les estrelles.
5. La nau tarda dos anys a recórrer la distància que separa
Galàxies Formades per estrelles, formen
la Terra del Sol; és a dir, 1 unitat astronòmica. Si la dis- grups anomenats cúmuls de
tància entre Mart i el Sol és d’1,5 unitats astronòmiques, galàxies.
llavors la nau tardarà 3 anys a recórrer les 1,5 unitats
Estrelles Cossos amb temperatura interior
astronòmiques que separen Mart del Sol.
molt alta que els fa brillar i que
6. No hi pot haver aigua, perquè amb les temperatures formen les galàxies.
altes s’evaporaria i, com que no hi ha atmosfera, es Planetes Cossos grans que giren al
perdria en l’espai. A Plutó, l’aigua seria sòlida per les voltant del Sol. Alguns són
temperatures baixes. rocosos, i uns altres, gasosos.
7. a) Els grecs van ser el primer poble de l’antiguitat a for- Satèl·lits Cossos rocosos que giren al
mular una teoria que explicara l’univers. b) Johannes Ke- voltant d’un planeta.
pler desterrà la teoria geocèntrica en calcular les òrbites
planetàries. c) Galileu Galilei fou el primer que va usar un Cossos formats per gel i roques
Cometes
telescopi i va descobrir valls profundes a la Lluna i que que giren al voltant del Sol, més
enllà dels planetes.
Júpiter tenia satèl·lits.
8. El sistema solar està en un dels braços espirals de la Meteorits Cossos celestes relativament
xicotets que arriben a la
Via Làctia. Es calcula que en la nostra galàxia hi ha
superfície terrestre i, en entrar
més de 100 000 milions d’estrelles. Els núvols de pols en contacte amb l’atmosfera,
i de gas que hi ha entre les estrelles s’anomenen ne- es calfen amb la fricció
buloses. de l’aire i emeten llum.
9. L’univers es va originar amb una explosió gegantesca
que es calcula que va ocórrer fa prop de 15 000 milions 2. Les unitats de longitud que fem servir per a les distàn-
d’anys. La temperatura tan elevada a què està el seu in- cies en la vida quotidiana no són útils per a les distàn-
terior fa que lluen. El sistema solar es va formar a partir cies gegantesques de l’univers, ja que no ens permeten
del gas i de la pols d’una nebulosa. comprendre aquestes dimensions ni funcionar bé a
10. Convertim els quilograms de la massa en grams i apliquem l’hora de fer càlculs, perquè hauríem d’emprar desenes
m de zeros. Els astrònoms fan servir dues unitats de me-
la fórmula V 5 sura: la unitat astronòmica, que equival a 150 milions
d de quilòmetres, i l’any llum, que indica la distància que
3,30 ? 1000 ?1023 recorre la llum en un any, és a dir, 9,5 bilions de quilò-
a) Mercuri: V 5 5 0,61 ? 1026 cm3 metres.
5,42 g/cm3
3. Teoria geocèntrica ens indica que el centre de l’univers
5,68 ? 1000 ?1023 és la Terra, i la teoria heliocèntrica que el centre de l’uni-
b) Saturn: V 5 5 8,23 . 1026 cm3 vers és el Sol.
0,69 g/cm3
280548 _ 0030-0067.indd 66 28/02/11 17:44

1 SOLUCIONARI
4. La teua «adreça galàctica»

Els dos més xicotets: Mercuri i Venus.
Dos planetes veïns: Venus i Mart.
Planeta en què vius Terra
8. a) L a teoria geocèntrica afirma que els astres giren al
Sistema d’astres al qual voltant de la Terra, i la teoria heliocèntrica, que giren
sistema solar
pertany el teu planeta al voltant del Sol.
Galàxia en la qual està el sis- b) L ’astronomia és la ciència que estudia els astres i l’as-
Via Làctia trologia és la creença que les estrelles influeixen en
tema d’astres
els assumptes humans.
5. En el moviment de rotació, els planetes giren sobre si 9. a) E
ls planetes es distingeixen de les estrelles en el cel
mateixos i en el de translació, giren al voltant del Sol. nocturn perquè tenen una lluïssor més intensa però
6. Nicolau Copèrnic fou l’astrònom que va proposar la teoria no parpellegen.
heliocèntrica, i Galileu Galilei, el primer matemàtic que va b) Reben el nom de constel·lacions.
inventar i va usar el telescopi.
10. La Lluna fa el moviment de rotació i el de translació al
7. Planetes gasosos: Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. voltant de la Terra.
Planetes rocosos: Mercuri, Venus, Terra, Mart. 11. L’univers es va formar per una gran explosió que va
Els dos més grans: Júpiter i Saturn. ocórrer fa uns 15 000 milions d’anys.
280548 _ 0030-0067.indd 67 28/02/11 17:44

2 El planeta Terra
OBJECTIUS
1. Conéixer les característiques que diferencien el 4. Estudiar els processos que ocorren a causa dels
nostre planeta d’uns altres de rocosos. moviments de la Lluna: les fases lunars, les marees
2. Aprendre les formes de relleu característiques dels i els eclipsis.
continents i dels fons oceànics. 5. Conéixer les capes que componen el planeta Terra,
3. Comprendre la relació que hi ha entre el moviment la seua composició i la importància que tenen.
orbital de la Terra, la inclinació del seu eix de rotació 6. Aprendre a obtenir informació analitzant un text
i la successió de les estacions. científic.
CONTINGUTS
CONCEPTES • La Terra: característiques, moviments i formes de relleu. (Objectius 1 i 2)
• Les estacions i les seues causes. (Objectiu 3)
• La Terra i la Lluna: fases lunars, eclipsis i marees. (Objectiu 4)
• Capes de la Terra: geosfera, hidrosfera, atmosfera i biosfera. (Objectiu 5)
PROCEDIMENTS, • Elaboració de models gràfics senzills.

DESTRESES • Anàlisi de textos científics. (Objectiu 6)
I HABILITATS • Observació i interpretació d’imatges i d’esquemes de naturalesa
i escala diferents.
ACTITUDS • Valorar el nostre planeta per les seues característiques úniques

en el sistema solar.
• Mostrar interés per explicar fenòmens com ara les estacions, les fases
lunars o la successió dels dies i les nits.
EDUCACIÓ EN VALORS
Educació per a la salut o utilitzant filtres especials en els telescopis. Unes
altres maneres segures d’observar un eclipsi són a
Sensibilitzar els alumnes de la importància de protegir
través d’una càmera fosca o projectant la llum solar
els ulls quan observem un eclipsi solar, ja que mirar
a través d’un telescopi i enfocant la imatge en una
directament el Sol sense les mesures de protecció
pantalla xicoteta. Mai hem de mirar el Sol a través
correctes pot ocasionar lesions oculars molt greus
d’un instrument òptic (telescopi, càmera de fotos,
i irreversibles, com la ceguesa. S’ha de mantenir la
binoculars), sense els filtres adequats, ni a través
protecció ocular des del començament fins al final de
de vidres fumats, pel·lícules fotogràfiques velades,
l’eclipsi, a més d’apartar amb freqüència la mirada
làmines de plàstic semitranslúcides, ulleres de sol
del Sol. Es pot observar l’eclipsi amb ulleres especials
o prismàtics amb les ulleres d’observació posades
que es compren a les farmàcies o òptiques, fent servir
a tall de filtre.
un vidre de soldador del número 14 a tall de filtre
280548 _ 0068-0109.indd 68 28/02/11 17:48

Coneixement i interacció amb el món físic completa per a la comprensió d’un text, exercitant
algunes de les destreses necessàries per a això.
En la secció CIÈNCIA A LES TEUES MANS, Cerca
d’informació, pàgina 35, es treballa l’anàlisi d’un text Tant el relat de l’entrada, com el text del RACÓ DE LA
científic mitjançant la identificació de paraules clau, LECTURA, requereixen la comprensió lectora per
com magma o columna magmàtica, per a la busca a poder respondre a les qüestions que es plantegen
d’informació científica. a propòsit d’ambdós textos.
UNA ANÀLISI CIENTÍFICA, La rigidesa del mantell
terrestre, pàgina 37, és una guia per a identificar els Cultural i artística
pressupostos, els fets i els raonaments que sustenten
la conclusió que el mantell flueix. Les ACTIVITATS 12 i 43 necessiten que s’exerciten
les destreses plàstiques per a la realització d’esquemes
Comunicació lingüística que representen fenòmens naturals.
Les ACTIVITATS 8 i 19 ens remeten a l’annex
CONCEPTES CLAU, a la cerca d’informació. Aprendre a aprendre
La secció CIÈNCIA A LES TEUES MANS, Cerca La secció CIÈNCIA A LES TEUES MANS actua com a
d’informació, pàgina 35, proporciona una guia guia per a l’aprenentatge autònom.
PROVES
Competències D’AVALUACIÓ
avaluades Exercicis Exercicis
prova 1 prova 2
a) Descriure les característiques físiques de la Terra. (Objectiu 1) 1 1
b) Fer esquemes gràfics senzills dels moviments de la Terra, el Sol

2, 5 3
i la Lluna. (Objectius 3 i 4)
c) Justificar alguns fenòmens naturals a través de la interpretació
dels moviments relatius de la Terra i de la Lluna: estacions, dia i nit, 3, 4, 6 2, 4,7
fases de la Lluna, marees, etc. (Objectius 3 i 4)
d) Elaborar un esquema de l’interior de la Terra, anomenant i descrivint
7 5
les capes que té. (Objectiu 5)
e) Descriure les capes visibles de la Terra: atmosfera, hidrosfera
10 6, 10
i biosfera. (Objectiu 5)
f) Descriure el relleu dels continents i dels fons oceànics. (Objectiu 2) 9 8
g) Obtenir informació d’un text científic. (Objectiu 6) 8 9
280548 _ 0068-0109.indd 69 28/02/11 17:48

2 FITXA 1
LA TERRA (I)
L’EDAT DE LES ROQUES

Gairebé totes les roques consolidades que hi ha al nos· És evident que els processos que alteren la superfície
tre voltant tenen, com a mínim, un milió d’anys d’anti· del planeta, així com el mateix cicle de les roques, difi·
guitat, però moltes tenen centenars de milions d’anys. culten el fet de trobar roques molt antigues.
Entre aquestes, les roques sedimentàries que contenen Les roques molt antigues són escasses. Les més anti·
fòssils, testimonis del passat de la vida en el planeta. gues datades fins ara tenen 3 900-4 000 milions
Per a observar roques més recents, solament hem d’anys. Són del període prebiòtic del planeta, és
d’anar a algun lloc en què es produïsca una erupció a dir, de quan la vida no existia i la Terra acabava
volcànica: la lava fosa que ix dels volcans se solidifica de gelar-se i de consolidar-se, després del procés de
en forma de roca densa i dura, d’una manera quasi formació.
instantània, davant dels nostres ulls.
MERIDIANS I PARAL·LELS
Els meridians són un conjunt de línies imaginàries que Els paral·lels són cercles continguts en plans paral·lels
van de nord a sud, uneixen els pols, tenen la separació a l’equador, que tallen la Terra. L’equador és el paral·
màxima en l’equador i convergeixen en cada pol. És lel màxim, la resta són cercles menors. Podem imagi·
possible imaginar tants meridians com vulguem, de ma· nar un paral·lel en qualsevol punt del planeta, excepte
nera que n’hi ha un per a cada punt del planeta. Per· en els pols. Per a facilitat la comprensió per part dels
què l’alumnat ho entenga, podem explicar que els me· alumnes, podem explicar-los que els paral·lels tallen la
ridians tallen la Terra en seccions similars als gallons Terra en seccions, com quan tallem una creïlla amb
d’una taronja. un ganivet.
EL SISTEMA ENERGÈTIC SOL-TERRA

El Sol, com totes les estrelles, allibera energia gràcies a es convertirà en radiació electromagnètica que flueix
les reaccions nuclears que s’hi produeixen en l’interior: cap a l’espai.
els nuclis d’hidrogen es fusionen i formen heli. L’ener· De tot aquest flux d’energia, una part l’aprofiten els
gia alliberada en aquestes reaccions viatja per l’espai en éssers vius. Les plantes poden fixar una part d’aquesta
forma de radiació electromagnètica d’ona curta. energia (lluminosa) procedent del Sol per a fabricar la
De la radiació que arriba al planeta Terra, una part hi seua matèria orgànica. Quan els animals s’alimenten
incideix i torna a l’espai, i una altra, s’absorbeix. L’ener· de les plantes, obtenen energia. Descomponen la ma·
gia absorbida sofreix unes quantes transformacions. En tèria orgànica vegetal per a obtenir energia i compos·
primer lloc, es transforma en energia calorífica (calor) tos simples a partir dels quals construeixen la seua
per a transformar-se després en energia cinètica de l’ai· pròpia matèria.
re i de l’aigua. El moviment d’aquests fluids és el respon· En resum, podem afirmar que l’energia que prové del
sable de molts processos externs en el nostre planeta i Sol és la font d’energia principal del nostre planeta. És
provoca forces que produeixen el moviment dels materi· aquella que, en darrer terme, origina la dinàmica ex·
als de l’escorça. terna de la Terra, i dóna lloc al modelatge del relleu i
Alhora, el moviment de materials produeix fregament, al cicle de denudació i de construcció de paisatges i, a
de manera que l’energia cinètica provocada pel movi· més, constitueix la font d’energia de la vida en el pla·
ment es transforma en energia calorífica, que finalment neta.
280548 _ 0068-0109.indd 70 28/02/11 17:48

2 FITXA 1
LA TERRA (II)
LA GRAVETAT I LES SEUES VARIACIONS

Anomenem gravetat la força que atrau qualsevol objec· A la Terra, la gravetat varia poc d’un lloc a un altre; és
te cap al centre del nostre planeta (o de qualsevol altre més forta en els pols i menys, en l’equador, i també és
cos celeste). menor per damunt del nivell del mar. No obstant això, a
L’acceleració de la gravetat a la Terra és de 9,8 m/s2, efectes pràctics, podem considerar-la constant en qual·
encara que, per motius de simplicitat a l’hora de solucio· sevol lloc de la Terra.
nar problemes, se sol considerar de 10 m/s2. La força L’explicació de la gravetat està íntimament relacionada
pes, expressió de la gravetat, es calcula com qualsevol amb la diferència entre massa i pes d’un cos, i és un
força, multiplicant aquesta acceleració per la massa de concepte que pot causar alguna dificultat en l’alumnat.
l’objecte atret per la Terra. Així, la força és més important Cal explicar que, mentre que la massa és fixa, depenent
com més gran és l’objecte. del cos, el pes varia en funció de la gravetat. El pes d’un
El valor de la gravetat també depén de la massa de l’as· astronauta és inferior a la Lluna que a la Terra, però la
tre en què es mesura. Així, en astres més poc massius massa és exactament la mateixa.
que la Terra, és menor, mentre que és molt més gran
en aquells que tenen més massa. Aquesta és la raó per
què, a la Lluna, els astronautes «pesen» més poc.
PERIHELI I AFELI
L’òrbita que dibuixa la Terra al voltant del Sol és una Quan la Terra està en la posició més allunyada possible
el·lipsi. La distància mínima entre el Sol i la Terra és de del Sol, és al voltant del 4 de juliol, i la distància en
147,5 milions de km. Aquest punt de l’òrbita terrestre aquest cas, de 152,5 milions de km, es diu que està en
correspon, aproximadament, al dia 3 de gener: es diu, afeli (apo significa lluny, i helios, Sol). És important des·
llavors, que la Terra està en periheli. Aquesta paraula tacar que, a escala astronòmica, la diferència entre la
prové dels termes peri i helios. En grec, peri significa màxima separació entre la Terra i el Sol i la mínima és
prop o al voltant, i helios, Sol. pràcticament insignificant.
LA CAUSA DE LES ESTACIONS

Com ja hem dit en l’apartat anterior, la diferència entre ment de la inclinació màxima, que coincideix amb l’hi·
la distància Terra-Sol en l’afeli i el periheli, d’uns 5 mili· vern, l’energia de la radiació solar es reparteix per una
ons de km, no és important astronòmicament. Per si àrea molt més gran que a l’estiu. Per això, com es diu
sola, no podria justificar l’existència de les estacions en popularment, el Sol calfa més poc. I a l’estiu, ocorre el
les franges temperades de la Terra, ni les temperatures contrari, l’àrea calfada per la mateixa quantitat d’ener·
extremes en els pols. gia solar és molt més reduïda.
És important que l’alumnat entenga que la verdadera Que aquest fenomen és el causant de les diferències
causa d’aquests fenòmens és la inclinació de l’eix de estacionals de temperatures, es demostra pel fet que,
rotació terrestre respecte del pla de l’eclíptica (pla de la en l’hemisferi nord, el periheli, moment d’acostament
translació al voltant del Sol). Aquesta inclinació determi· màxim entre la Terra i el Sol, coincideix amb l’hivern. Si
na que la inclinació amb què els raigs solars arriben a fóra la distància Terra-Sol la determinant de la tempe·
la superfície terrestre varie al llarg de l’any. En el mo· ratura, la situació seria diferent.
280548 _ 0068-0109.indd 71 28/02/11 17:48

2 FITXA 2
DADES NUMÈRIQUES
DADES NUMÈRIQUES DE LA TERRA I LA LLUNA
DADES TERRA LLUNA

24
Massa (kg) 5,97 ? 10 7,35 ? 1022
Radi equatorial (km) 6 378,14
Radi polar (km) 66 356,12
Radi mitjà (km) 6 371 1 738

3 12
Volum (km ) 1,083 ? 10 2,2 ? 1010
Densitat mitjana (gr/cm3) 5,515 3,34
Diàmetre (km) 12 756,3 3 476
Distància mitjana a l’astre que orbita (km) 149 600 000 (Terra-Sol) 384 400 (Terra-Lluna)
Període rotacional (dies) 0,99727 27,32

Període rotacional (hores) 23,9345 655,68
Període de translació (dies) 365,25 27,32
Excentricitat orbital 0,0167 0,05
Inclinació de l’eix (graus) 23,450 1,54
Inclinació orbital 0,02 5,14
Velocitat d’escapament equatorial (km/s) 11,18 2,38
Velocitat mitjana de translació (km/s) 29,6 1,03

2
Gravetat superficial equatorial (m/s ) 9,78 1,66
Albedo geomètric visual 0,30 0,12
Temperatura mitjana superficial (°C) 15,0 107 (dia)-153 (nit)
Pressió atmosfèrica (bars) 1,103 3 ? 10215
Composició atmosfèrica
Nitrogen 77 % 2
Oxigen 21 % 2
Altres 2% 2
280548 _ 0068-0109.indd 72 28/02/11 17:48

2 FITXA 3
EL CEL NOCTURN I LES ESTACIONS
EN AQUESTA FITXA pots veure una representació del cel nocturn boreal, és a dir, el que podem
veure des de l’hemisferi nord del nostre planeta. Recorda que no podem veure les mateixes
constel·lacions durant l’any.
SENYALS DE CANVI EN EL CEL
Seguint l’Óssa Major

Quan observem el firmament en moments diferents de l’any, a la mateixa hora i des del mateix lloc de la Ter·
ra, podem veure que els cossos celestes es desplacen en sentit contrari al de les agulles d’un rellotge, seguint
la corba que es tanca sobre si mateixa al llarg de l’any.
Per exemple, agafem com a referència l’Óssa Major, la constel·lació coneguda com «el carro» i fem quatre ob·
servacions en quatre moments exactes de l’any, coincidents amb els dies del canvi d’estació: 22 de desembre
(solstici d’hivern), 21 de març (equinocci de primavera), 21 de juny (solstici d’estiu) i 22 de setembre (equinoc·
ci de tardor).
Perquè les observacions siguen equivalents,
hem de situar el camp visual de manera que
l’estrella Polar estiga en el centre. Així, en el dia
del pas de la tardor a l’hivern (22 de desem·
bre), l’Óssa Major estarà a la dreta de l’estrella
Polar, com indica la figura.
El dia que s’inicia l’estació de primavera (21 de
març), l’Óssa Major apareixerà damunt de l’es·
trella Polar, mentre que el 21 de juny s’haurà
desplaçat (aparentment) a l’esquerra de l’estre·
lla Polar. Al començament de la tardor, la tro·
barem davall d’aquesta estrella per a comple·
tar-se, tot seguit, el cicle, en tornar a produir-se
el solstici d’hivern, el 22 de desembre. Nova·
ment, l’Óssa Major està a la dreta de l’estrella
Polar.
Aquest moviment de la constel·lació i de la res·
ta dels cossos celestes és aparent, ja que, real·
ment, qui ens movem som nosaltres, els observadors, és a dir, la Terra, en el cicle anual de translació al vol·
tant del Sol.
TREBALL A FER
Necessites un planisferi terrestre. Pots utilitzar el que hi Dibuixa en el quadren la posició de les tres constel·
ha en una d’aquestes fitxes de la unitat anterior, o bé lacions el 22 de desembre, respecte a l’estrella Polar.
pots comprar-te’n un. A continuació, fes l’activitat una altra vegada per a
De primer, situa el planisferi de manera que s’observe el representar la posició de les mateixes constel·lacions,
cel el dia 22 de desembre. Localitza l’estrella Polar (en el ara en les dates següents: 21 de març (començament
zenit, és a dir, en el centre del cel visible) i l’Óssa Major. de la primavera), 21 de juny (començament de l’es·
Localitza també alguna constel·lació propera a l’Óssa tiu) i 22 de setembre (començament de la tardor).
Major. Fixa’t, a més, en alguna constel·lació que no sem·
pre apareix en el cel, com ara Orió.
280548 _ 0068-0109.indd 73 28/02/11 17:48

2 FITXA 4
REGISTRE DE DADES ASTRONÒMIQUES
EN ELS PERIÒDICS pots trobar dades astronòmiques molt interessants. Una de les dades
més significatives per a comprovar els canvis que succeeixen en les estacions és el de l’hora
exacta en què es produeixen l’eixida i la posta del Sol.
LES DADES SOBRE L’EIXIDA I LA POSTA DEL SOL
On trobar les dades

L’hora exacta a la qual ix el Sol i es pon cada dia sol figurar en tots els periòdics.
Això sí, la secció i la pàgina en què apareixen és molt variable. Normalment, va associada
a la previsió meteorològica.
Per a fer aquesta activitat has de consultar en el periòdic aquestes dades i registrar-les
en la taula següent.
TREBALL A FER
Anota en la taula les hores exactes en què es produeix l’exercici durant menys temps, si vols. Quan acabes les
l’eixida del sol i la posta. No oblides anotar-hi també anotacions, emplena la resta de les caselles i fes els
la data de l’observació. En la taula tens espai per a càlculs que siguen necessaris.
fer anotacions al llarg de dues setmanes, però pots fer
SETMANA 1
Data
Eixida del Sol
Posta del Sol
Hores i minuts
de llum al dia 23 h
I
LÍN
SETMANA 2 CA
NV
Data
Eixida del Sol
-1
Posta del Sol
Equ
Hores i minuts
de llum al dia
Hores i minuts de llum el dia que començà el registre de dades

Hores i minuts de llum el dia que acabà el registre de dades
Diferència (minuts)
280548 _ 0068-0109.indd 74 28/02/11 17:48

2 FITXA 5
LES FRANGES HORÀRIES
INFORMACIÓ TREBALL A FER
L’hora mundial i les franges horàries Analitzant el mapa
Fixa’t en el teu rellotge. Si estàs a la Península, quina hora Localitza Espanya en el mapa. Si a la Penín·
és a les illes Canàries? I si estàs a les Canàries, quina hora sula són les 16.00, quina hora és a les illes
és a la Península? Canàries? I a Cuba?
Busca en el mapa els països més grans. Indi·
El motiu d’aquestes diferències és que, convencionalment,
ca quantes franges horàries hi ha al territori
el món s’ha dividit en les anomenades franges horàries.
del Canadà, els Estats Units i Rússia.
En un congrés internacional celebrat a Washington (1884)
es va determinar l’hora mundial oficial. Com a resultat La volta al món en 80 dies
d’aquest congrés es van establir les franges horàries, basa·
des en meridians de referència que són múltiples de 15 En la novel·la de Jules Verne La volta al món
graus, de manera que cada un difereix en una hora del se· en 80 dies, Phileas Fogg (cinematogràfica·
güent. ment conegut com Willy Fogg) és un flegmà·
tic anglés escrupolosament puntual i de vida
L’elecció dels 15 graus com a amplària de les franges horàri·
monòtona, que accepta una aposta pel valor
es és perquè la Terra gira 15 graus cada hora. El meridià de
de vint mil lliures. Per a guanyar-la haurà de
Greenwich (Anglaterra) marca el valor 0 inicial. L’hora de
viatjar al voltant del món en menys de 80
Greenwich s’anomena GMT (Greenwich Meridian Time).
dies. La intenció de Phileas és la d’unir amb
Conéixer l’hora en qualsevol lloc del món és molt fàcil: par· precisió exacta un mitjà de transport amb un
tint de GMT, cal sumar a raó d’una hora per franja horària altre partint des de Londres.
de distància respecte al meridià de Greenwich als països si·
La història explica que Phileas Fogg va eixir
tuats a l’est d’aquest; i restar-ne una per franja als situats a
de Londres en direcció est i que, quan hi
l’oest. Espanya i França estan en la franja GMT + 1. Les illes
va tornar, havia guanyat un dia. Això és
Canàries, en la franja GMT.
possible?
En països molt grans tenen el territori dividit en franges dife·
Marca en el mapa les ciutats per on va passar
rents com és el cas del Canadà o dels Estats Units; uns al·
Fogg i fes el càlcul per a demostrar com va
tres països, per motius econòmics o polítics, conserven l’ho·
guanyar un dia en la volta al món que va fer.
ra de la franja veïna.
El recorregut fou el següent:
• Londres - Suez, 7 dies.
• Suez - Bombai, 13 dies.
• Bombai - Calcuta, 3 dies.
• Calcuta - Hong Kong (Xina),
23 h 24 h 1h 2h 3h 4h 5 h 6 h 7 h 8 h 9 h 10 h 11 h12 h13 h14 h15 h 16 h 17 h 18 h 19 h 20 h 21 h 22 h 23 h 24 h 1 h 2h 3 h 13 dies.
+13 • H ong Kong - Yokohama
TA
DE
DA
IA +10
+11 +12
LÍN DE
NV
I -9 -3 -2
-1
+9
(Japó), 6 dies.
CA -7 -5 +1
-8 0
+5
+6
LÍN
CA IA DE
• Yokohama - San Francisco,
+8 NV
-9 +3
+4 +7 I 22 dies.
DE D
-4
+8
• S an Francisco - Nova York,
ATA
+9
-8 -7 -6 -5 +6
+1
+3:30 +4:30 7 dies.
+5
-10
0
+1
+5:30 • Nova York - Londres, 9 dies.
-6
+2
+3
Equador
I una endevinalla
+9 +8
+9
+10
MERIDIÀ DE GREENWICH
+8
Si les franges horàries estan
+9:30 +10
delimitades per meridians, hi
E
+2
ENG
-4
UNS
-3
ha algun lloc del món on siguen
DIUM
DILL
+12
totes les hores alhora?
Països amb horari Països amb horari Països amb mitja hora Resposta: Els pols.
oficial parell oficial senar de diferència sobre l’oficial
280548 _ 0068-0109.indd 75
704196T00P001 28/02/11 17:48
2 FITXA 6
CONSTRUCCIÓ D’UN MODEL D’UN SISTEMA TERRA-LLUNA
Material
Objectiu
• Dues boles de fusta, suro blanc o plastilina. Una d’aquestes
Construir una maqueta d’un ha de ser d’1 cm de diàmetre. El diàmetre de l’altra, l’hauràs
sistema Terra-Lluna, per a poder de calcular tu, a partir de les indicacions següents.
observar com es produeixen els
eclipsis. • Un llistó de fusta, claus, caragols o adhesiu.
PROCEDIMENT
Fes els càlculs necessaris Construeix la maqueta
1 El diàmetre de la Lluna i el de la Terra tenen 1 Agafa les dues boles, la d’1 cm i l’altra del
una relació d’1:4. És a dir, la Terra té un diàmetre que has calculat. Pots pintar de blau
diàmetre 4 vegades superior al de la Lluna. la bola que representa la Terra.
2 La distància entre la Terra i la Lluna 2 Marca dos punts en el llistó, separats per
és de 30 vegades el diàmetre de la Terra. la distància que has calculat. Subjecta les
boles en aquests punts. Ho pots fer amb claus
3 Si tens una bola d’1 cm de diàmetre la qual o caragols que travessen el llistó, o bé amb
representa la Lluna, calcula quin deu ser el l’adhesiu.
diàmetre de la bola que representa la Terra Et recomanem un adhesiu fort, a base
i quina deu ser la longitud del llistó que de cianoacrilat, o bé cola de contacte.
necessites per a situar tots dos astres a la
distància correcta. Anota els resultats en
l’esquema següent.
Bola que representa

Bola d’1 cm de diàmetre, Llistó la Terra
que representa la Lluna de fusta
Diàmetre:
G FG FG F
5 cm Distància entre les boles:
TREBALL A FER
Una vegada construïda la maqueta, podem utilitzar-la per a • Per a reproduir un eclipsi de Lluna hem de donar la
simular eclipsis de Sol i de Lluna. Per a això, eixirem al volta al llistó, i fer entrar la bola de la Lluna dins de
carrer amb la maqueta un dia assolellat. De primer, haurem l’ombra de la bola de la Terra.
de situar el llistó en direcció al Sol. Per a aconseguir-ho, Pensa en altres fenòmens que podries reproduir amb la
cal observar l’ombra de la maqueta en el terra: les maqueta, utilitzant una llanterna per a canviar amb més
ombres de les dues boles han de coincidir. facilitat la direcció de la llum del Sol. Per exemple, tracta
• Per a reproduir un eclipsi de Sol cal fer coincidir l’om· de reproduir les fases lunars.
bra de la Lluna sobre la de la Terra, aquesta ombra
produeix una taca fosca i menuda sobre la bola de la
Terra, on s’està produint l’eclipsi.
280548 _ 0068-0109.indd 76 28/02/11 17:48

2 FITXA 7
L’astronauta Yuri Gagarin, primer home que va veure la Terra des de l’espai
El 12 d’abril del 1961, el pilot rus es convertia en el primer ésser humà
que eixia de l’atmosfera terrestre i feia la volta al món en poc més d’una hora.
A bord de la càpsula Vostok-1, Yuri Gagarin era Era un color que passava d’una manera suau
enviat a l’espai per a comprovar si els humans d’un blau pàl·lid a un de fosc, després a violeta
podien menjar, beure o moure’s sense gravetat, i, d’aquest, al negre més absolut.
quelcom de què els científics no estaven massa Des d’aleshores, centenars de vols espacials ens
segurs. han familiaritzat amb la imatge espectacular d’un
Des de la nau va contemplar per primera vegada planeta cobert, sobretot, per aigua. Per això es diu
el nostre planeta i comentà que, des de l’espai, que la Terra també es podria anomenar planeta
la Terra tenia un color meravellós. blau.
Un grup de científics planeja un viatge al centre de la Terra

Un equip de científics estatunidencs planeja enviar un sensor, perforant el planeta fins
a arribar al nucli, a més de cinc mil quilòmetres de distància de la superfície terrestre.
Fins ara sabem que el nucli terrestre és ric en ferro L’artefacte, d’altra banda, de la grandària d’una
i que la calor que n’ix afecta el camp magnètic, taronja, hauria de suportar al llarg del viatge
l’activitat volcànica i els moviments de la superfície temperatures superiors als quatre mil graus
terrestre, però una part important de les seues centígrads abans d’arribar al seu destí.
característiques encara no es coneix. Actualment, les perforacions que s’han fet en
El professor David Stevenson, de l’Institut de l’escorça terrestre no han aconseguit penetrar més
Tecnologia de Pasadena, Califòrnia, va explicar enllà dels deu mil quilòmetres de profunditat, per
que per a poder enviar la sonda, primerament la qual cosa, per a alguna gent, aquest projecte
caldria obrir una bretxa al sòl i introduir-hi un segueix sent una idea pròpia d’una pel·lícula de
corrent de ferro fos prou intens per a perforar ciència-ficció.
milers de quilòmetres.
Un eclipsi anular de Sol va poder ser observat per complet des de Portugal,
Espanya i una part de l’Àfrica
La Lluna va ocultar gairebé el 90 % de la superfície del Sol, es va produir un descens
important de la lluminositat i es va poder veure un anell de llum durant més d’11 minuts.
El 3 d’octubre de 2005, a partir de les 8.51 h Durant un eclipsi disminueix la radiació solar,
del matí, el Sol, la Terra i la Lluna començaven baixa la temperatura, canvia la humitat i la pressió
a alinear-se per a donar lloc a un eclipsi de atmosfèrica i, fins i tot, s’altera el comportament
Sol. Aquest fenomen sorprenent ocorre per les dels animals.
dimensions de la Lluna. Quan el nostre satèl·lit Ara bé, no podem oblidar que per a poder observar
s’interposa entre el Sol i la Terra, la grandària, aquests fenòmens hem de prendre algunes
vista des del nostre planeta, sembla la mateixa. precaucions. La radiació solar pot fer-nos malbé
Els eclipsis són fenòmens molt interessants la vista, per la qual cosa mai hem d’observar un
gràcies als quals es poden fer un gran nombre eclipsi d’una manera directa. Hi ha molts mètodes
de mesuraments. Gràcies a aquests, Aristòtil va per a poder gaudir d’aquest fenomen, entre
deduir que la Terra era esfèrica. aquests, protegir-se els ulls amb unes ulleres amb
filtres especials.
280548 _ 0068-0109.indd 77 28/02/11 17:48

2 ESQUEMA MUT 1
MOVIMENT DE ROTACIÓ DE LA TERRA
MOVIMENT DE TRANSLACIÓ DE LA TERRA
280548 _ 0068-0109.indd 78 28/02/11 17:48

2 ESQUEMA MUT 2
ESTACIONS EN L’HEMISFERI SUD
ESTACIONS EN L’HEMISFERI NORD
F
G
280548 _ 0068-0109.indd 79 28/02/11 17:48

2 ESQUEMA MUT 3
LES FASES DE LA LLUNA
EclipsiS
280548 _ 0068-0109.indd 80 28/02/11 17:48

2 ESQUEMA MUT 4
MAREES
LES CAPES DE LA TERRA

F
10 km
GF
70 km
G
280548 _ 0068-0109.indd 81 28/02/11 17:48

2 SUGGERIMENTS
A LA XARXA Biografía de la Tierra. Historia de un planeta singular

Francisco Anguita. Ed. Aguilar
LA TERRA DES DE L’ESPAI Els científics de la Terra busquen pistes com a
earth.jsc.nasa.gov detectius del passat i diagnostiquen malalties com a
metges del futur. Armats amb eines d’alta tecnologia,
Pàgina de fotografies obtingudes des de les llançadores
han aconseguit reconstruccions increïbles de fets
espacials de la NASA. Mostren tot tipus de formacions
ocorreguts fa molt de temps i s’atreveixen, encara que
naturals en el nostre planeta, així com també les
admeten les seues limitacions, a predir l’esdevenir del
construccions humanes.
planeta.
PROJECTE TERRA VISIBLE Secretos de la Tierra (nuestro planeta)
Eduardo Banquero. Parragón Ediciones
visibleearth.nasa.gov
En aquest volum s’analitza, a més de l’origen i la
Lloc web amb les fotografies i les animacions més formació, l’estructura de la Terra, la composició de
espectaculars del nostre planeta. Se’n poden l’atmosfera, la deriva dels continents, els volcans,
descarregar moltes, encara que són molt grans. la formació del relleu, les glaceres, el mar, el cicle
geològic i els mapes.
VISOR DE LA TERRA I LA LLUNA
www.fourmilab.ch/earthview DVD/PEL·LÍCULES
Pàgina en què podem veure la part il·luminada de la
La Lluna en directe. Warner Home Video.
Terra o de la Lluna en el moment en què estem fent
Director: Rob Sitch
la consulta, i fer un zoom damunt de la zona que ens
Agafant com a base un fet real, aquesta pel·lícula
interesse.
australiana conta les emocions, el drama i l’humor
presents en la missió de l’Apollo 11 el juliol del 1969,
així com el paper que hi va tenir Austràlia pel fet
LLIBRES
d’emetre per TV el moment històric de l’aterratge lunar.
Descubrir la Luna. Más de 300 localizaciones lunares.
Jean Lacroux i Christian Legrand. Ed. Larousse APOLLO 13. 1995. Columbia Tristar Home Video.
Aquesta obra, concebuda com una guia turística per Director: Ron Howard
a la geografia lunar, presenta 14 sessions guiades Pel·lícula sobre la missió de l’Apollo 13, un any després
d’observació, de la lluna nova a la lluna plena. Nit que l’home arribara a la Lluna per primera vegada.
rere nit, el lector sap exactament quins són els mars, Es pensaven que seria una missió més, fins que des
els cràters i les muntanyes que es podran veure en de la immensitat de l’espai, van arribar les paraules
cadascuna de les sessions dedicades a l’observació. següents: «Houston, tenim un problema.»
Inclou un mapa mòbil de la Lluna.
El planeta viu: un retrat de la Terra (en anglés). BBC
David Attenborough examina l’ecologia i la biodiversitat
dels ecosistemes més importants de la Terra i avisa
dels perills causats per la societat industrial actual.
280548 _ 0068-0109.indd 82 28/02/11 17:48

AVALUACIÓ
1 Completa el quadre següent sobre la Terra:
Característiques de la Terra
Composició de l’atmosfera
Temperatura mitjana
Presència d’aigua
Protecció de radiacions
Activitat geològica
Característica única en el sistema solar
2 Fes un dibuix esquemàtic senzill dels moviments de translació i de rotació de la Terra, i explica el temps
que tarda a fer aquests moviments i els fenòmens naturals que provoquen.
3 En quina part de la Terra deus estar si observes les circumstàncies següents:
a) Tots els dies són iguals pel que fa a les hores de llum al llarg de tot l’any.
b) És 21 de juny i el Sol està alt sobre l’horitzó i no hi ha nit durant sis mesos.
c) És 2 de novembre, és primavera i els dies es fan cada vegada més llargs i les nits,
més curtes.
4 En quines zones de la Terra es produeixen les quatre estacions? Quines són? Quina és la causa
principal de les estacions?
5 Dibuixa la situació de quart minvant de la Lluna i la seua situació en relació amb el Sol i amb la Terra.
A quin fet es deuen les fases de la Lluna?
6 Defineix els termes següents: solstici; equinocci; marea; pla de l’eclíptica; eclipsi.
7 Identifica les capes internes de la Terra en l’esquema següent. Explica quines capes es distingeixen
en l’escorça terrestre i quines en són les característiques.
8 Quin és el procediment que s’ha de seguir per a fer l’anàlisi d’un text científic?
9 Descriu les serralades continentals i les oceàniques. Posa un exemple de cadascuna.
10 Què és la biosfera? Quina és la influència de la biosfera sobre l’atmosfera?
280548 _ 0068-0109.indd 83 28/02/11 17:48

AVALUACIÓ
1 Completa les afirmacions següents:
a) El camp magnètic de la Terra protegeix els éssers vius de ___________________

b) La temperatura mitjana de la Terra està al voltant de ___________________
c) A la Terra hi ha molta ___________________ com ara terratrèmols i volcans.
d) El ___________________ es produeix gràcies a la temperatura de la Terra i les seues variacions.
e) La ___________________ ha evolucionat en el nostre planeta al llarg de milers de milions d’anys,
la qual cosa fa la Terra única en el sistema solar.
2 Fes un dibuix esquemàtic de la Terra, en el qual s’indique la inclinació del seu eix de rotació, el sentit del gir
de rotació, els hemisferis i l’equador i la incidència dels raigs solars.
3 Explica per què es produeixen les estacions. Quins són els moments en què anualment es produeix un canvi
d’estació? En quines zones del món hi ha solament dues estacions? Quan i què ocorre durant el solstici
d’hivern en l’hemisferi sud?
4 Per què un eclipsi de Sol ocorre durant la lluna nova i l’eclipsi de lluna
durant la lluna plena? Observa l’esquema de la dreta i explica quin
fenomen s’hi està produint.
5 Fes un dibuix esquemàtic de les capes de la geosfera i descriu-ne el nucli.
6 Compara l’atmosfera de Venus amb l’atmosfera de la Terra. Què ocorre a la Lluna i a Mart?
7 Observa el dibuix de l’esquerra, i indica en quin

dels dos solsticis està la península Ibèrica.
Explica les condicions climàtiques que es donen
en aquesta època de l’any.
8 Indica quines afirmacions són falses i per què:
a) Hi ha serralades en els continents i en els oceans, formades per cadenes muntanyoses.

b) El Sàhara, a Àfrica, és una gran plataforma continental.
c) Les fosses oceàniques són planícies molt extenses situades en zones poc profundes dels oceans.
d) Els volcans submarins són grans relleus aïllats que, en alguns casos, ixen de la superfície
de l’oceà.
9 Quan s’ha identificat un problema científic, quin és un dels primers passos que s’han de fer
per a resoldre’l?
10 Completa el quadre següent sobre els medis terrestre i aquàtic de la biosfera.
Característiques Medi aquàtic Medi terrestre

Presència d’aigua
Temperatura
Presència de llum
Densitat de l’aigua/aire
Presència d’oxigen
280548 _ 0068-0109.indd 84 28/02/11 17:48

2 AMPLIACIÓ
1 Quina és la temperatura mitjana de la superfície terrestre? Explica per què la temperatura de la Terra
permet l’existència del cicle de l’aigua.
2 Què és el pla de l’eclíptica? Quin moviment fa la Terra sobre el pla de l’eclíptica?

En quina direcció?
3 Quina és la inclinació de l’eix de rotació terrestre respecte del pla de l’eclíptica? Què passaria
si la inclinació de l’eix fóra més gran? I si fóra més xicoteta?
4 Quin és el període exacte de la translació terrestre al voltant del Sol? Si no s’hagueren establit
els anys de traspàs o bixestos, què passaria? Imagina com afectaria la data d’ací a vint anys
i a vint segles.
5 Les estacions.
a) El dia 3 de juliol, és de dia o és de nit al pol nord? I al pol sud? Per què als pols la nit i el dia
duren sis mesos?
b) Als països escandinaus, al mes de juny, es pot observar el Sol de Mitjanit. Aquest fenomen
consisteix que, durant uns quants dies, el Sol no s’amaga. Inclús a la matinada, està en el cel,
molt a prop de l’horitzó. Per què ocorre aquest fet?
6 Les marees es produeixen per l’atracció que exerceix la Lluna sobre la Terra. Explica com ocorren.
7 Què és un eclipsi de Sol? I un eclipsi de Lluna? Quina diferència hi ha entre un eclipsi parcial
i un eclipsi total? Es produeixen simultàniament? Per què?
8 Si el nostre satèl·lit fóra més xicotet, com serien les àrees de la Terra afectades per un eclipsi
de Sol total? I, si el nostre satèl·lit fóra de la mateixa grandària, però estiguera més lluny
de la Terra, què passaria?
9 En general, es pot dir que hi ha un any bixest o de traspàs cada quatre anys? Per què?
Quins anys són bixestos?
10 Calendaris.
a) En què es basa el calendari lunar?

b) Quina civilització antiga i en quina època va establir un calendari solar? Es pareix a l’actual?
c) Segons el teu criteri, el nostre calendari és lunar o solar? Per què? Com s’anomena?
11 La Lluna.
a) Quina és la cara oculta de la Lluna? Per què ocorre aquest fenomen?

b) Tenim fotos de la superfície de la cara oculta de la Lluna. Un fet que crida l’atenció és que,
en aquesta cara, els cràters són més abundants que en la cara visible, és a dir, la que està
orientada cap a la Terra. Podries explicar aquest fet?
12 Dibuixa un esquema de l’interior terrestre. Indica les capes que el formen: escorça, mantell i nucli,
i les divisions internes d’aquestes capes.
13 Explica com és el perfil dels fons oceànics.
14 A quines condicions del medi terrestre necessiten adaptar-se els animals que hi viuen?
280548 _ 0068-0109.indd 85 28/02/11 17:48

2 REFORÇ
1 Quines són les característiques principals de la Terra? Quina és la característica que la fa única
com a planeta en el sistema solar?
2 Per què tenim el dia i la nit a la Terra? Explica-ho.
3 Què són els equinoccis? Coincideixen les dates dels equinoccis en l’hemisferi nord i en el sud?
Per què?
4 Com arriben els raigs del Sol al nostre país durant el solstici d’hivern? Explica per què.
5 Quines són les fases de la Lluna?
6 Què és un eclipsi? Quins són els dos tipus d’eclipsis que es produeixen? Explica’ls.
7 Què ocorre quan hi ha marea i per què?
8 Què és l’atmosfera? Què és la hidrosfera?
9 Moviment de rotació de la Terra.
a) Per quins punts dels nostre planeta passa l’eix de rotació?

b) Com està orientat aquest eix respecte del pla de translació al voltant del Sol?
c) Utilitzant el moviment de rotació de la Terra, com podem definir el que és un dia?
10 Les estacions.
a) Què passaria amb les estacions si l’eix de rotació de la Terra no estiguera inclinat respecte
del pla de translació?
b) Quina és la diferència entre equinoccis i solsticis? Quins dies es produeixen?
11 Explica en què es diferencien l’escorça continental i l’oceànica. Quines són les altres capes
de la Terra?
12 En què es diferencien els calendaris julià i gregorià?
13 Comenta algunes de les adaptacions dels éssers vius al medi aquàtic.
280548 _ 0068-0109.indd 86 28/02/11 17:48

FITXA 1: EL NOSTRE PLANETA, PER FORA I PER DINS (I)
NOM: CURS: DATA:
Recorda que...
La Terra forma part del sistema solar que, al seu torn, és un
dels conjunts d’astres que formen la galàxia anomenada Via
Làctia.
En l’exterior del nostre planeta es distingeixen tres parts:
l’atmosfera, la hidrosfera i la litosfera.
L’interior de la Terra està format per tres capes: l’escorça,
el mantell i el nucli. L’escorça i la part menys profunda del
mantell formen la litosfera.
Els éssers vius habiten en una franja molt estreta que forma la
superfície de la Terra, el gruix de la qual és de 10 000 m.
Aquesta franja de la Terra en què hi ha la vida s’anomena
biosfera.
1 Retola l’esquema de l’estructura de la Terra indicant-ne les parts o les capes visibles.
2 Respon a les qüestions següents sobre l’estructura de la Terra.
• Quan observem la Terra des de l’espai, quina part de la litosfera podem apreciar?
Per què?
• Els termes escorça i litosfera es refereixen a la mateixa capa de la Terra? Com es poden diferenciar?
280548 _ 0068-0109.indd 87 28/02/11 17:48

FITXA 1: EL NOSTRE PLANETA, PER FORA I PER DINS (II)
3 Completa el quadre següent amb les dades que hi ha en el llibre.
El gruix de les capes del nostre planeta

Capa de la Terra Va des de... fins a...
Escorça
Mantell
Nucli
4 Resumeix els teus coneixements sobre les parts de la Terra. Respon a les preguntes següents:
• Què és l’atmosfera?
• Què és la hidrosfera?
• Què és la litosfera?
5 Repassa la composició de la Terra. Marca les frases correctes. Corregeix les falses i escriu-les tot seguit.
❏ L’atmosfera està formada fonamentalment per materials gasosos.

❏ L’aire és un gas.
❏ L’aire és una mescla de gasos.
❏ En l’aire, el nitrogen i l’oxigen estan en proporcions quasi iguals.
❏ La hidrosfera està formada per aigua, fonamentalment en estat líquid, encara que també pot estar en estat
sòlid (gel i neu).
❏ La litosfera està formada per roques i minerals.
❏ L’arena i el fang són materials que no estan formats per roques ni per minerals.
280548 _ 0068-0109.indd 88 28/02/11 17:48

FITXA 2: LA TERRA EN MOVIMENT (I)
NOM: CURS: DATA:
Recorda que...
El nostre planeta fa dos moviments: la rotació
i la translació.
• El moviment de rotació consisteix en el gir de la Terra
sobre si mateixa. La Terra tarda 24 hores a fer una volta
completa. Aquest moviment origina la successió dels
dies i les nits.
• La translació és el moviment de la Terra al voltant
del Sol. La Terra tarda 365 dies i un quart de dia
(365,25 dies) a fer una volta completa al voltant
de l’estrella.
L’eix de rotació de la Terra coincideix amb la línia
que uneix el pol nord i el pol sud. Però aquest eix està
inclinat respecte del pla de translació al voltant del Sol.
Aquest fet provoca la successió de les estacions.
1 En l’esquema següent de la translació de la Terra, retola la data aproximada en cada quadre
i el nom de l’estació corresponent a l’hemisferi nord.
2 En l’esquema de la dreta, dibuixa els raigs solars com

arriben a la Terra quan és estiu en l’hemisferi sud.
• Quina estació és en l’hemisferi nord en aquest moment?
Quin és, llavors, l’efecte de la inclinació de l’eix?
280548 _ 0068-0109.indd 89 28/02/11 17:48

FITXA 2: LA TERRA EN MOVIMENT (II)
3 Completa el quadre següent descrivint l’oratge en les quatre estacions i com arriben els raigs del Sol
a la superfície de la Terra en cada cas.
Les quatre estacions

Estacions El temps atmosfèric Inclinació dels raigs solars
Primavera
Estiu
Tardor
Hivern
4 Pensa en l’efecte de la inclinació dels raigs solars en les diferents èpoques de l’any.
Respon a les preguntes següents:
• Quan calfen els raigs solars una superfície més gran, quan arriben perpendiculars a la superfície
del terreny o quan arriben inclinats?
• Com evolucionen les temperatures des del començament de la tardor fins al començament de l’hivern?
Per què?
• Com evolucionen les temperatures des del final de l’estiu fins al començament de l’hivern?
Per què es produeix aquesta evolució?
5 Resumeix el que saps sobre els moviments de la Terra. Explica en què consisteix cada un
d’aquests moviments i els efectes que es produeixen en el nostre planeta com a conseqüència
d’aquests factors i d’uns altres de relacionats.
• El moviment de rotació.
• El moviment de translació.
280548 _ 0068-0109.indd 90 28/02/11 17:48

FITXA 3: EL NOSTRE SATÈL·LIT, LA LLUNA (I)
NOM: CURS: DATA:
1 Observa l’esquema següent del moviment de la Lluna al voltant de la Terra.
Direcció
de la llum solar
Lluna
Dia 7
Terra
Dia 14 Dies 1 i 28
Dia 21
• Fixa’t en els dies que hem assenyalat en l’esquema (són dades aproximades). Quants dies dura, segons
el dibuix, un cicle complet de la Lluna, és a dir, una volta completa del nostre satèl·lit al voltant de la Terra?
Per què apareix «dies 1 i 28» en la mateixa imatge de la Lluna?
• Recorda les fases lunars i indica quina és la que es veu des de la Terra cada un dels dies assenyalats.
• Dia 1:
• Dia 7:
• Dia 14:
• Dia 21:
• Dia 28:
• La Lluna sempre ofereix la mateixa cara a la Terra. De fet, solament s’ha pogut fotografiar la cara oculta
de la Lluna enviant naus espacials. Això és perquè, a més de girar al voltant de la Terra, el nostre satèl·lit
gira sobre si mateix. Pensa i respon: quant de temps tarda la Lluna a fer un gir complet al voltant de si
mateixa? Explica la resposta.
• Observa que la Lluna acompanya la Terra en el seu viatge al voltant del Sol. Independentment
de la posició de la Terra i la Lluna, hi ha una fase lunar en la qual el nostre satèl·lit sempre està
en el punt màxim d’allunyament respecte del Sol. Quina és aquesta fase? Justifica la resposta.
280548 _ 0068-0109.indd 91 28/02/11 17:48

FITXA 3: EL NOSTRE SATÈL·LIT, LA LLUNA (II)
3 Observa els dibuixos. Indica quin correspon a un eclipsi de Sol i quin a un eclipsi de Lluna.
Terra
Lluna
Sol
4 Pensa i explica.
• Quan es produeix un eclipsi de Sol?
• Quan es produeix un eclipsi de Lluna?
5 Completa un informe sobre la Lluna. Busca en el llibre les dades sobre el satèl·lit de la Terra i completa
l’informe. També hi pots incloure el que n’has aprés fent aquesta fitxa.
• Què és la Lluna?
• Quin n’és el diàmetre aproximat?
• A quina distància està de la Terra?
• Quins moviments fa i quant de temps inverteix en cada un? Busca dades exactes.
• Quin és l’efecte visible a la Lluna, que es produeix com a conseqüència de la seua translació
al voltant de la Terra?
• Què passa quan la Lluna, en el moviment al voltant de la Terra, se situa entre el nostre planeta i el Sol?
• Què ocorre quan la Terra està situada entre la Lluna i el Sol?
• Els eclipsis de Sol o de Lluna són visibles des de tots els punts de la Terra? Per què?
280548 _ 0068-0109.indd 92 28/02/11 17:48

FITXA 4: VISIONS DE LA TERRA I DE L’ESPAI (I)
NOM: CURS: DATA:
1 En el dibuix següent hem representat dues de les idees històriques sobre la disposició dels planetes
del sistema solar.
Clau del dibuix

A 2 1 8 7 6
1. Terra
2. Lluna
3. Mercuri
4. Venus
5. Sol
6. Mart
7. Júpiter
3 4 5
B 7 4 8. Saturn
3 5 1 28 6
• Observa les diferències entre els dos dibuixos. Quin dels dos correspon a un sistema heliocèntric, és a dir,
amb el Sol en el centre del sistema solar, i quin a un sistema geocèntric, és a dir, amb la Terra en el centre?
Quina és la representació real del sistema solar?
• Raona i explica. Per què es produeix amb freqüència la idea errònia de pensar que la Terra
està en el centre del sistema solar i la resta dels astres giren al seu voltant?
• Observa el dibuix de la dreta. Hi ha

representada la trajectòria del planeta Mart,
la qual es pot registrar observant durant dies
successius el cel nocturn. Una de les trajectòries
és falsa. Quina? Explica per què.
280548 _ 0068-0109.indd 93 28/02/11 17:48

FITXA 4: VISIONS DE LA TERRA I DE L’ESPAI (II)
2 Pensa en la forma del planeta Terra i respon.
• Per què, fins al segle XV, es pensava que la Terra era plana?
• Busca informació en el llibre i respon. Quin científic de l’antiguitat pensava que la Terra
no era plana, sinó que tenia forma d’esfera? Quin experiment li va fer pensar que el nostre planeta
era esfèric? Quina és la mesura que calculà per a la circumferència de la Terra? Fes, en el quadre,
un esquema de com podem reproduir fàcilment el fenomen que va observar aquest científic.
• Resumeix, tot seguit, les dades més importants que coneixes sobre la Terra com a planeta.
Indica’n el radi, la circumferència i els moviments que fa.
280548 _ 0068-0109.indd 94 28/02/11 17:48

2. Sentit de gir
1. Equador
7. Dia 3. Hemisferi nord
8. Nit
4. Pla equatorial
6. Eix de
rotació 5. Hemisferi sud
1. 1 1.
2. 2 2.
3. 3 3.
4. 4 4.
5. 5 5.
6. 6 6.
7. 7 7.
8. 8 8.
280548 _ 0068-0109.indd 95 28/02/11 17:48

EARTH’S ROTATION MOVEMENT

LE Mouvement de rotation de la Terre
ERDROTATION
2. Sentit de gir
1. Equador
7. Dia 3. Hemisferi nord
8. Nit
4. Pla equatorial
6. Eix de
rotació 5. Hemisferi sud
1. Equator 1. Équateur 1. Äquator
2. Direction of turn 2. Sens de rotation 2. Drehrichtung
3. Northern hemisphere 3. Hémisphère nord 3. Nördliche Erdhalbkugel
4. Ecuatorial plane 4. Plan équatorial 4. Äquatore Ebene
5. Southern hemisphere 5. Hémisphère sud 5. Südliche Erdhalbkugel
6. Rotational axis 6. Axe de rotation 6. Drehachse
7. Day 7. Jour 7. Tag
8. Night 8. Nuit 8. Nacht
280548 _ 0068-0109.indd 96 28/02/11 17:48


Anotimpurile în emisfera nordică
北半球的季节
2. 21 de març.
1. Primavera Equinocci de primavera
8. 21 de juny. 3. Hivern
Solstici d’estiu 4. 22 de desembre.
Solstici d’hivern
7. Estiu 5. Tardor
6. 22 de setembre.
Equinocci de tardor
1. Primăvara 1 1. 春天
2. 21 martie. Echinocţiul 2 2. 3月 21日。春分

de primăvară
3 3. 冬天
3. Iarna
4 4. 12月 22日。冬至
4. 22 decembrie. Solstiţiul
de iarnă 5 5. 秋天
5. Toamna 6 6. 9月 22日。秋分
6. 22 septembrie. Echinocţiul 7 7. 夏天
de toamnă
8 8. 6月 21日。夏至
7. Vara
8. 21 iunie. Solstiţiul de vară
280548 _ 0068-0109.indd 97 28/02/11 17:48

SEASONS OF THE YEAR IN THE NORTHERN HEMISPHERE

LES SAISONS DANS L’HÉMISPHÈRE NORD
JAHRESZEITEN IN DER NÖRDLICHEN ERDHALBKUGEL
2. 21 de març.
1. Primavera Equinocci de primavera
8. 21 de juny. 3. Hivern
Solstici d’estiu 4. 22 de desembre.
Solstici d’hivern
7. Estiu 5. Tardor
6. 22 de setembre.
Equinocci de tardor
1. Spring 1. Printemps 1. Frühling
2. March 21. Vernal 2. 21 Mars. Équinoxe de 2. 21. März.

equinox printemps Frühlingsäquinoktium
3. Winter 3. Hiver 3. Winter
4. December 22. Winter 4. 22 décembre. Solstice 4. 22. Dezember.

solstice d’hiver Wintersonnenwende
5. Autum 5. Automne 5. Herbst
6. September 22. Autum 6. 22 Septembre. Équinoxe 6. 22. September.

equinox d’automne Herbstäquinoktium
7. Summer 7. Été 7. Sommer
8. June 21. Summer solstice 8. 21 Juin. Solstice d’été 8. 21. Juni.

Sommersonnenwende
280548 _ 0068-0109.indd 98 28/02/11 17:48


Fazele lunii
月相
1. Lluna nova 2. Quart minvant
3. Quart creixent
4. Lluna plena
1. Lluna˘ nouă 1 1. 新月
2. Ultimul pătrar al lunii 2 2. 下弦月

(Lluna în descreştere)
3 3. 上弦月
3. Primul pătrar al lunii
(Lluna în crestere) 4 4. 满月
4. Lluna˘ plină
280548 _ 0068-0109.indd 99 28/02/11 17:48

The Moon phases

LES PHASES LunaIRES
Die Mondphasen
1. Lluna nova 2. Quart minvant
3. Quart creixent
4. Lluna plena
1. New moon 1. Nouvelle lune 1. Neumond
2. Waning moon 2. Dernier quartier 2. Abnehmender Mond
3. Waxing moon 3. Premier quartier 3. Zunehmender Mond
4. Full moon 4. Pleine lune 4. Vollmond
280548 _ 0068-0109.indd 100 28/02/11 17:48

2 SOLUCIONARI
RECORDA I CONTESTA 2.11. No s’ha de mirar directament al Sol perquè les radia·
cions que emet acceleren l’envelliment de la capa ex·
1. El conjunt de tots els éssers vius s’anomena biosfera. terna dels ulls. Durant un eclipsi, la llum no ens arriba,
2. El gir sobre si mateixa s’anomena rotació, i el desplaça· però sí les radiacions.
ment que fa al voltant del Sol, translació. 2.12. Característiques de les capes:
3. La Terra és un planeta interior (c). a) E
scorça continental formada per roca. Constituïda
principalment per granit.
Busca la resposta
b) E
scorça oceànica formada per roca, sent la més
La nit més llarga en l’hemisferi nord és el 22 de desembre i en abundant el basalt.
l’hemisferi sud, el 21 de juny. c) M
antell. Format per roques en estat sòlid a una
temperatura entre 1 000 i 4 000 ºC.
ACTIVITATS d) N
ucli extern. El component principal és el ferro, és
líquid i està a més de 4 000 ºC.
2.1. Les característiques que fan de la Terra un planeta únic
són: un camp magnètic que protegeix la Terra d’algu· e) N
ucli intern. El component principal és el ferro, és
nes radiacions solars; una atmosfera formada principal· sòlid i està a més de 4 000 ºC.
ment per nitrogen i oxigen; una temperatura mitjana de
15 ºC, amb variacions relativament suaus; l’existència
d’aigua; la presència d’un satèl·lit responsable de les Escorça
marees dels oceans; la gran activitat geològica i la pre· Escorça oceànica
sència de vida. continental
2.2. Les característiques indispensables per a la vida com la

coneixem, són l’atmosfera amb oxigen, la temperatura
mitjana de 15 ºC, el camp magnètic que protegeix els
éssers vius de les radiacions solars i la presència d’ai· Mantell Nucli
gua. extern
2.3. Alguns exemples d’activitat geològica en el nostre pla· Nucli 6 378 km
intern 5 150 km
neta són els terratrèmols, els volcans, l’erosió i l’alça·
2 900 km
ment de relleus.
2.4. La Terra gira en sentit est sobre el seu eix de rotació. El 0 km
Sol ix per l’est i s’amaga per l’oest.
2.5. Hi ha més diferència en la durada del dia i de la nit
al llarg de l’any en un país proper al pol que en un de
proper a l’equador, ja que, per la inclinació de l’eix de
rotació, els pols s’inclinen i s’allunyen més del Sol que
la zona equatorial.
2.6. La translació terrestre és antihorària perquè la Terra gira
al voltant del Sol en el sentit contrari a com es mouen
les agulles d’un rellotge. 2.13. Les plataformes continentals poden ser incloses en els
continents, ja que són la vora d’aquests, però també
2.7. Si l’eix de rotació fóra perpendicular a l’eclíptica, no hi
poden ser estudiades en els oceans perquè estan da·
hauria estacions perquè tots els dies i les nits de l’any
vall de l’aigua dels oceans.
tindrien la mateixa durada; dotze hores cadascuna. A
més, no hi hauria variacions en la temperatura al llarg 2.14. Les serralades oceàniques i els volcans submarins es·
de l’any, ja que els raigs incidirien en cada punt de la tan relacionats amb l’activitat volcànica. Les serralades
superfície terrestre amb el mateix angle. són formacions actives, en les quals el magma emer·
geix contínuament des de l’escorça oceànica, a través
2.8. Equinocci. Moment de l’any en què la durada del dia i de les fissures del fons oceànic, i forma volcans nous i
de la nit és exactament la mateixa: dotze hores. Del llatí porcions d’escorça.
aequus: igual i nox: nit.
2.15. L’atmosfera és la capa d’aire que envolta la Terra.
2.9. Els nodes de l’òrbita lunar són els dos punts en els Permet l’existència de la biosfera. Està constituïda
quals la Lluna s’encreua amb el pla de l’eclíptica. Un per nitrogen i oxigen, principalment, i quantitats més
eclipsi solament es pot produir quan la Lluna està en un reduïdes de diòxid de carboni i altres. L’atmosfera va
dels seus nodes, ja que és llavors quan hi ha la possibi· permetre l’aparició de la hidrosfera, en gelar-se i con·
litat que els tres astres es troben en línia. densar-se el vapor d’aigua provinent de l’activitat vol·
2.10. Un punt en la costa tindrà dues marees altes i dues ma· cànica.
rees baixes després d’un gir complet de la Terra sobre La hidrosfera està formada per tota l’aigua que hi ha a
el seu eix. la Terra. En els oceans, l’aigua té moltes sals dissoltes,
280548 _ 0068-0109.indd 101 28/02/11 17:48

2 SOLUCIONARI
per la qual cosa s’anomena aigua salada, i l’aigua dels 2.22. a) i b)

rius i dels llacs té poques sals dissoltes, per la qual cosa
s’anomena aigua dolça. El cicle de l’aigua permet el
moviment d’aquesta, que passa per l’atmosfera en for·
ma de vapor d’aigua, es precipita i la utilitzen els éssers
vius que formen la biosfera.
La biosfera és el conjunt de tots els éssers vius que ha·
biten la Terra. Els éssers vius alteren l’escorça terrestre,
aporten nitrogen a l’atmosfera i l’oxigen de l’atmosfera
es produeix durant la fotosíntesi que fan els éssers au· c) Ix el Sol abans a la costa mediterrània.
tòtrofs. A més, aporten vapor d’aigua a l’atmosfera. Els 2.23.
éssers vius tenen molta quantitat d’aigua, les plantes
Primavera. Els dies es fan més llargs, i les nits, més 21 de març Hivern. Els dies es fan més llargs, i les nits, més
curtes. Fins el dia 21 de juny, que és el dia més Equinocci curtes. Fins el 21 de març, en què el dia dura el
llarg de l’any. de primavera mateix que la nit.
agafen aigua del terra i molts organismes viuen en me·

dis aquàtics. 21 de juny
Solstici
22 de desembre
Solstici
d’estiu d’hivern
2.16. L’atmosfera és la capa d’aire que envolta la Terra.

Permet l’existència de la biosfera. Està constituïda Estiu. Els dies es fan més curts, i les nits, més
llargues. Fins el 22 de setembre, en què la nit i el dia
22 de setembre
Equinocci
Tardor. Els dies es fan més curts, i les nits, més
llargues. Fins el 22 de desembre, que és el dia més
per nitrogen i oxigen principalment, i quantitats me· duren el mateix. de la tardor curt de l’any.
nors de diòxid de carboni i altres gasos. L’atmosfera

va permetre l’aparició de la hidrosfera, en refredar-se 2.24. Estem parlant de la situació que es produeix en l’hemis·
i condensar-se el vapor d’aigua provinent de l’activitat feri nord i, per tant, a Espanya. El Sol, al migdia, està
volcànica. més alt sobre l’horitzó a l’estiu que no a l’hivern, ja que
2.17. El gnòmon o rellotge calendari solar ens permet conéi· en aquesta estació, l’eix de rotació està inclinat «cap»
xer l’hora i el dia en què estem. al Sol. En aquest moment, a l’hemisferi sud passa el
contrari: és quan més lluny està del Sol.
2.18. La línia del solstici d’estiu és diferent de la del solstici
d’hivern perquè, a causa de la inclinació de l’eix de ro· 2.25. a) S
i en l’hemisferi sud és estiu, en el nord és hivern,
tació de la Terra, la durada del dia i de la nit és distinta i si en el sud és primavera, en el nord estan a la
a l’estiu i a l’hivern. tardor.
b) A
ixò és per la inclinació de l’eix de rotació de la Ter·
2.19. Magma. Roca fosa que conté gasos dissolts, fonamen·
ra: quan un hemisferi està més a prop del Sol, l’altre
talment vapor d’aigua i diòxid de carboni.
està més allunyat.
Lava. Magma que ha perdut els gasos que contenia dis·
2.26. 1 – E; 8 – G; 7 – B; 6 – A; 5 – H; 4 – D; 3 – F; 2 – C
solts. Roca fosa que ix a l’exterior per un volcà.
2.27. El pla de l’eclíptica no passa pel centre de la Lluna,
Columna magmàtica. Magma contingut en la xemeneia
però el creua en dos punts anomenats nodes, dues
volcànica que durant una erupció puja cap a la superfí·
vegades cada 28 dies, que és el temps que tarda a
cie, alhora que perd els gasos que conté dissolts.
completar l’òrbita al voltant de la Terra.
Cendra volcànica. Roca triturada en fragments xicotets,
2.28.
de la mida de grans d’arena, que és llançada a l’exterior
durant una erupció volcànica. Quart minvant
Lapil·li. Fragments de roca de la mida de la grava me· Lluna nova

nuda, expulsats per un volcà durant una erupció.
Bomba volcànica. Bloc de lava de grans dimensions
que ix llançat a l’aire durant una erupció volcànica.
Lluna plena
Expel·lir. Tirar algun objecte lluny. Expulsar el contingut
d’un recipient o l’aire dels pulmons. Llançar gasos, lava
i materials sòlids un volcà.
Desgasificació. Separació del gas dissolt en un líquid o Quart creixent
embegut en la porositat d’una matèria sòlida.
2.20. Els gasos més abundants en el magma són el vapor 2.29. El company que representa la Lluna ha de fer una vol·
d’aigua i el diòxid de carboni. ta al voltant del company que representa la Terra, de
manera que sempre mire cap a l’est i no li done mai
2.21. l’esquena.
Profunditat Productes expel·lits
de la columna magmàtica pel volcà 2.30. Els components de la Terra són la geosfera, que és el
component rocós, composta per granit, basalt i ferro;
Bastant profunditat Gasos i cendra
l’atmosfera, que és l’embolcall gasós, composta princi·
Més prop de la superfície Bombes i lapil·li palment per nitrogen i oxigen; la hidrosfera, composta
Vora del cràter Colada de lava per aigua i la biosfera, formada pel conjunt de tots els
éssers vius.
280548 _ 0068-0109.indd 102 28/02/11 17:48

2 SOLUCIONARI
2.31. L’escorça continental és més gruixuda que no l’oceàni· RESUM

ca. El gruix de l’escorça continental és de 70 km, men·
2.43.
tre que el gruix de l’escorça oceànica és de 10 km. La
roca més abundant en l’escorça continental és el granit
Eclipsi
i en l’oceànica, el basalt, ja que és d’origen volcànic.
de Lluna
2.32. El mantell té un gruix entre 3 400 a 3 460 km, segons
si està davall de l’escorça continental o davall de l’oce·
ànica. El nucli extern té un gruix de 1 700 km i el radi
del nucli interior és de 1 200 km.
Eclipsi
2.33. El desnivell mitjà que hi ha entre els oceans i els conti· de Sol
Nodes
nents és de 3 400 a 3 900 m.
2.34. A – Serralada; B – Plataforma continental; C – Volcà
submarí; D – Fossa oceànica. 2.44. Els dos tipus d’escorça terrestre existents són la conti·
2.35. Trobem fòssils perquè els animals van viure, van morir nental i l’oceànica. L’escorça continental té 70 km de
i van deixar les seues restes en forma de fòssils en els gruix i forma els continents. La roca més abundant és el
esculls de coral, els quals, més endavant, van formar granit. L’escorça oceànica té un gruix de 10 km i forma
una serralada. La biosfera influeix en la geosfera alte· els fons oceànics. La roca més abundant és el basalt,
rant les roques amb la seua activitat i formant-ne part. una roca volcànica.
2.36. La superfície total de la Terra és de 512 553 938,4 km2 2.45. Els equinoccis són els dies de pas de l’estiu a l’hivern
segons la fórmula indicada (6 378 km2 per 12,6). Per i de l’hivern a la primavera. Els solsticis són els dies de
a esbrinar els quilòmetres quadrats que corresponen a pas de la tardor a l’hivern i de la primavera a l’estiu.
fons oceànics apliquem una regla de tres: Al llarg de l’any hi ha dos equinoccis i dos solsticis.
La inclinació de l’eix de rotació de la Terra és la causa
Superfície fons oceànics 5
d’aquestes variacions al llarg de l’any.
70 3 511 268 940 km2
5 5 358 787 756,88 km2
100     COMPRENC EL QUE LLIG
Superfície

continents
5 2.46. Identificar
2 358  787  756,8 5
5 512  553  938,4
– És un cilindre d’acer.
5 153  766  181,6 km2
– Té 30 m de longitud.
– En un extrem té un trepant impulsat per un motor.
– És una excavadora subterrània.
2.37. Sòlid i fluid; rígid i plàstic; fràgil i tenaç. a) Sòlid, fràgil i
– Pot girar i travessar roca sòlida.
rígid; b) Plàstic i tenaç; c) Fluid.
2.47. Relacionar. No, perquè va calcular que aniria a 500
2.38. Les pressions i les temperatures elevades a què estan
m/h i ho feia a 12 km/h. No va poder calcular-la perquè
sotmeses les roques en l’interior del mantell.
no tenia instruments que mesuraren la potència del ge·
2.39. Els corrents de roca fosa que poden arribar fins a la nerador de l’excavadora.
superfície es formen en la base del mantell.
2.48. Sintetitzar. Viatge a l’interior de la Terra, perquè resu·
2.40. meix el contingut de tot el fragment. Es refereix al pro·
Superfície terrestre/interior pòsit amb què va ser construïda l’excavadora: conéixer
Fenomen
del mantell l’interior de la Terra.
Les roques tenen un Interior del mantell 2.49. Aplicar. No, perquè la calor interna augmenta a raó de
comportament plàstic
mig grau cada 20 o 25 m de profunditat. La temperatu·
Les roques són sòlides i Superfície terrestre ra a 2 000 m és de [(2 000 2 500)/25) 3 3 0,5] graus
rígides més.
Hi pugen corrents de roca Interior del mantell
fosa
S’hi formen colades de lava Superfície terrestre
2.41. La lava serà més fluida a una temperatura molt alta, ja

que la temperatura elevada és un dels factors que per·
meten que les roques tinguen un comportament plàstic
i viscós. En refredar-se, es van solidificant.
2.42. Sí, els volcans entren en erupció davall de l’aigua. Exem·
ple: volcans a les illes Mariannes, situades a l’oceà Pací·
fic.
280548 _ 0068-0109.indd 103 28/02/11 17:48

2 SOLUCIONARI
PROVA D’AVALUACIÓ 1 6. Solstici. Són els dies de pas de la tardor a l’hivern i de

la primavera a l’estiu. És el moment en què el Sol està
1.
Característica de la Terra en un dels dos tròpics. Són les dates en les quals el dia
i la nit tenen la mateixa durada. Es produeixen el 22 de
Composició Nitrogen, oxigen
setembre i el 21 de març.
de l’atmosfera i diòxid de carboni
quinocci. Són els dies de pas de l’estiu a la tardor i de
E
Temperatura mitjana 15 ºC
l’hivern a la primavera. Es correspon amb les dates en les
Presència d’aigua Cicle de l’aigua quals la diferència entre la durada del dia i la nit és màxi·
ma. Es produeixen el 22 de desembre i el 21 de juny.
Protecció de radiacions Camp magnètic i capa
d’ozó Marea. És el canvi periòdic del nivell de la mar, produït
principalment per les forces gravitacionals que exercei·
Activitat geològica Terratrèmols, volcans,
xen el Sol i la Lluna. Quan l’aigua puja, es produeix la
erosió, alçament
marea alta, i en les zones en què l’aigua baixa el nivell, es
de relleus
produeix la marea baixa.
Característica única Presència de vida Pla de l’eclíptica. Pla imaginari sobre el qual la Terra fa la
en el sistema solar translació al voltant del Sol, i descriu una òrbita cada 365
dies.
2. La Terra tarda 24 hores a fer un gir complet sobre si
clipsi. És l’ocultació total o parcial d’un astre per un al·
E
mateixa, el que dóna lloc al dia i la nit. Mentre la Terra
tre. Es poden produir eclipsis de Sol, quan la Lluna està
gira sobre si mateixa, fa una translació al voltant del Sol,
entre el Sol i la Terra, i de Lluna, quan la Terra està entre
descrivint una òrbita cada 365 dies, un any terrestre. La
el Sol i la Lluna.
inclinació de l’eix de la Terra és la causa de les variacions
al llarg de l’any de les anomenades estacions. 7. L’escorça terrestre és la capa més externa de la Terra,
formada per roques. Hi ha les capes següents:
– L’escorça continental té un gruix de 70 km, forma els
continents i la roca més abundant és el granit.
Translació – L’escorça oceànica té un gruix de 10 km, forma els
(365 dies) fons oceànics i la roca més abundant és el basalt. S’ori·
gina per l’activitat volcànica de les dorsals oceàniques.
Rotació Escorça Escorça oceànica

(24 hores) continental
3. Estaria en:
a) L’equador. Mantell
b) En el pol nord.
c) En l’hemisferi sud.
4. Les quatre estacions es donen en les zones temperades
dels hemisferis sud i nord de la Terra. Les estacions són
primavera, estiu, tardor i hivern. La causa principal de les
estacions és la inclinació de l’eix de rotació de la Terra,
uns 23,5º, la qual cosa causa diferències en les tempera· Nucli
extern
tures i en la durada del dia i de la nit. Nucli
5. Les fases de la Lluna es produeixen pels moviments que intern
fa. La Lluna realitza un moviment de rotació, i tarda 28
dies a fer un gir complet sobre si mateixa. La Lluna des·
criu una òrbita al voltant de la Terra i també tarda 28 dies, 8. Per a fer l’anàlisi d’un text científic s’han de seguir els
un temps que s’anomena mes lunar. passos següents:
– Lectura atenta del text per a conéixer la idea principal.
– Segona lectura i identificació de les idees fonamentals
amb el fenomen que s’hi explica.
– Busca del significat de les paraules desconegudes.
Quart minvant – Resum de la informació que es buscava.
9. Les serralades continentals són alineacions muntanyoses
que poden arribar als 8 000 metres d’altitud. Constituei·
xen zones plegades o en fase de plegament. A Espanya,
hi ha la serralada Bètica, els Pirineus o la serralada Can·
tàbrica. Les serralades oceàniques són també alineaci·
ons muntanyoses, però que discorren pel fons oceànic.
280548 _ 0068-0109.indd 104 28/02/11 17:48

2 SOLUCIONARI
En aquestes hi ha una activitat volcànica molt intensa. El 22 de desembre comença el solstici d’estiu en l’hemis·
Per exemple, la dorsal de l’oceà Atlàntic. feri sud, els dies comencen a fer-se més curts i les nits es
fan més llargues.
10. La biosfera és el conjunt d’éssers vius que habiten la
Terra. La biosfera fa l’intercanvi de gasos següent amb 4. L’eclipsi de Sol ocorre durant la lluna nova perquè la Llu·
l’atmosfera: na s’interposa entre la Terra i el Sol i, des de la Terra es
– El diòxid de carboni és absorbit per les plantes per a fer veu la part de la Lluna que està en ombra. Durant l’eclipsi
la fotosíntesi. de Lluna, la Terra s’interposa entre el Sol i la Lluna, que
és la posició de la lluna plena, i des del nostre planeta s’hi
– Es produeix oxigen durant la fotosíntesi dels organis·
veu la part il·luminada. El dibuix correspon a un eclipsi de
mes fotosintètics.
Sol, ja que la Lluna està entre el Sol i la Terra, i projecta
– Molts éssers vius evaporen aigua, la qual cosa propor· l’ombra sobre el planeta.
ciona humitat a l’atmosfera.
5. El nucli és la capa més interna de la Terra i està a conti·
– Microorganismes del terra que expulsen nitrogen a l’at·
nuació del mantell. Està compost de ferro, principalment,
mosfera com a producte de les seues activitats.
i la seua temperatura és de més de 4 000 ºC. Està dividit
en un nucli extern líquid i un d’intern sòlid. La separació
PROVA D’AVALUACIÓ 2 entre ambdós nuclis està a 5 150 km de profunditat.
1. a) E
l camp magnètic de la Terra protegeix els éssers vius Escorça
de les radiacions solars. oceànica
Escorça
b) L a temperatura mitjana de la Terra està al voltant de continental
15 ºC.
c) A
la Terra hi ha molta activitat geològica, com ara ter·
ratrèmols i volcans.
d) E
l cicle de l’aigua es produeix gràcies a la temperatu· Mantell Nucli
ra de la Terra i les seues variacions.
extern
e) L a vida ha evolucionat en el nostre planeta al llarg de Nucli 6 378 km
milers de milions d’anys, la qual cosa fa la Terra única intern 5 150 km
en el sistema solar. 2 900 km
2. Sentit del gir 0 km
Equador
Dia Hemisferi nord
l
N
it
6. L’atmosfera de Venus és d’origen volcànic, igual que la

de la Terra; la diferència és que Venus té una concentra·
ció alta de diòxid de carboni que manté la temperatura
de l’atmosfera molt alta, per la qual cosa es forma una
Pla capa de núvols d’àcid sulfúric espessa. La Terra, a més,
equatorial està constituïda per nitrogen i oxigen, principalment, i la
proporció de diòxid de carboni i d’altres gasos és molt
Eix reduïda. La presència d’oxigen en l’atmosfera terrestre
de rotació Hemisferi sud permet la vida. Mart i la Lluna no tenen atmosfera, ja
que els gasos s’escapen de la dèbil atracció gravitatòria,
3. Les estacions es produeixen per la inclinació de l’eix de perquè és molt menuda.
rotació de la Terra, la qual cosa provoca una sèrie de va·
7. En el dibuix de l’enunciat, la península Ibèrica està en
riacions de temperatura i de durada del dia i de la nit. Els
el solstici d’hivern. En aquesta època de l’any, que es
canvis d’estacions es produeixen durant els equinoccis i
produeix al voltant del 22 de desembre, els raigs solars
els solsticis.
arriben oblics a la Península, han de creuar més gruix i
Els equinoccis són els dies de pas de l’estiu a la tardor i es reparteixen per una zona àmplia.
de l’hivern a la primavera. Es produeixen el 22 de setem·
Per aquest motiu els raigs calfen més poc i durant més
bre i el 21 de març. Els solsticis són els dies de pas de la
poc de temps, ja que la Península passa menys temps en
tardor a l’hivern i de la primavera a l’estiu. Es produeixen
la zona il·luminada.
el 22 de desembre i el 21 de juny.
En els pols solament hi ha dues estacions, estiu i hivern, 8. a) Verdader.
i en les zones equatorials i tropicals hi ha estació seca i b) F
als. El Sàhara, a Àfrica, és una gran plana horit·
estació plujosa. zontal.
280548 _ 0068-0109.indd 105 28/02/11 17:48

2 SOLUCIONARI
c) F
als. Les fosses oceàniques són les zones més pro· Per a fer aquest càlcul, en el primer cas, sabem que
fundes dels oceans, com la fossa del Japó o la de les si no s’haguera fet la correcció, cada any tindríem un
Mariannes. desfasament de 5 hores i 48 minuts (en total 348 mi·
d) Verdader. nuts per any si cada hora té 60 minuts), que es van
acumulant a mesura que passen els anys. Vint anys
9. Quan s’ha identificat un problema científic, un dels pri· corresponen a 348 minuts 3 20 anys 5 6 960 minuts.
mers passos a seguir és recollir la major quantitat d’infor· Traduït en hores, 6 960 / 60 5 116 hores, és a dir, 4
mació relacionada amb el problema. Es pot trobar infor· dies i 8 hores (116 hores / 24 hores per dia).
mació en Internet, en revistes científiques, en llibres de
divulgació o llibres de text. 5. Les estacions.
a) E
l dia 3 de juliol és de dia en el pol nord i en el pol
10.
Característiques Medi aquàtic Medi terrestre sud és de nit. Les nits i els dies en els pols duren sis
mesos perquè, com que l’eix de rotació de la Terra
Presència Abundància Escassesa està inclinat, la zona dels pols és la que queda més
d’aigua
lluny o més propera al Sol en fer la Terra el moviment
Temperatura Temperatures Variacions de translació.
quasi constants de temperatura b) A
ls països escandinaus, al mes de juny, es pot obser·
fortes
var el Sol de Mitjanit. Aquest fenomen consisteix en
Presència de Escassesa de llum Abundància el fet que, durant uns quants dies, el Sol no es pon.
llum amb la profunditat de llum Inclús de matinada, està en el cel, molt a prop de
l’horitzó. Això és perquè l’hemisferi nord, en aquesta
Densitat de Més densitat de Més densitat de època de l’any, està en la part inclinada de la Terra
l’aigua/aire l’aigua l’aire que rep més quantitat de raigs solars. Com més a
prop estiga dels pols, més llargs seran els dies, fins a
Presència Escassesa Abundància arribar al punt en què en el solstici d’estiu, el Sol no
d’oxigen d’oxigen dissolt d’oxigen
es pon de nit.
6. L a Lluna atrau l’aigua del mar, el nivell del qual puja en
AMPLIACIÓ la zona més pròxima a la Lluna i en la zona oposada. Es
produeix la marea alta. En les zones més allunyades de
1. La temperatura mitjana de la superfície terrestre és de
la Lluna es produeix l’efecte contrari, el nivell de l’aigua
15 ºC. La temperatura sofreix algunes variacions que per·
baixa i es produeix la marea baixa.
meten els canvis d’estat de l’aigua i, per tant, l’existència
del cicle de l’aigua. L’atmosfera i l’efecte d’hivernacle que 7. Un eclipsi de Sol es produeix quan la Lluna està entre el
aquesta exerceix sobre la Terra, mantenen la temperatu· Sol i la Terra. La Lluna projecta, llavors, la seua ombra
ra. Si no fóra així, la temperatura mitjana de la Terra seria sobre la Terra. Un eclipsi de Lluna ocorre quan el planeta
de 233 ºC. Terra s’interposa entre el Sol i la Lluna. Llavors, la Terra
2. El pla de l’eclíptica és el pla que conté l’òrbita de la Terra projecta l’ombra sobre la Lluna. No poden ocórrer alhora,
al voltant del Sol. La Terra fa el moviment de translació ja que les circumstàncies en què passen són completa·
sobre aquest pla en sentit antihorari. ment oposades entre si.
3. La inclinació de l’eix de rotació terrestre respecte del 8. Si el nostre satèl·lit fóra més xicotet, les àrees afectades
pla de l’eclíptica és d’uns 23,5º. Si la inclinació de l’eix per un eclipsi de Sol serien també més menudes perquè
de la Terra fóra més gran, els dies i les nits, s’allargari· l’ombra que projectaria la Terra seria menor. Si el nostre
en o s’acurtarien més, segons la zona de la Terra. Per satèl·lit fóra de la mateixa grandària, però estiguera a més
exemple, l’hemisferi nord tindria nits encara més curtes distància de la Terra, llavors ocorreria el mateix fenomen
a l’hivern i nits més llargues, a l’estiu. Si la inclinació fóra esmentat abans, és a dir, l’ombra projectada sobre la Ter·
menor, s’igualarien els cicles del dia i de la nit. ra seria més menuda.
4. La Terra tarda exactament 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 9. En general, podem dir que hi ha un any bixest o de tras·
45 segons a fer una volta al voltant del Sol. Si no s’hague· pàs cada quatre anys perquè cada quatre anys s’acumu·
ren establit els anys bixestos, hi hauria un desfasament la un desfasament d’un dia (5 hores i 48 minuts l’any, és
de 5 hores i 48 minuts que s’anirien acumulant any rere a dir, 348 minuts l’any 3 4 anys 5 1 392 minuts, dividit
any. Passats els anys, el desfasament seria tan gran que per 60, obtenim 23,2 hores, és a dir, quasi un dia com·
no coincidiria la denominació d’any amb el moviment de plet). Anys bixestos són aquells als quals afegim un dia,
translació de la Terra. el 29 de febrer, per a rectificar el desfasament que ocorre
amb l’any sideral, temps que tarda la Terra a fer la volta
Si no s’haguera corregit el desfasament corresponent en
al Sol (365 dies, 5 hores, 48 minuts i 45 segons).
el calendari, amb la inclusió d’anys bixestos, d’ací a vint
anys tindríem un desfasament de 4 dies i 7 hores; és a 10. a) E
l calendari lunar es basa en el cicle de les fases de
dir, l’any començaria 4 dies i 7 hores abans del comp· la Lluna. Estableix el mes lunar com el temps entre la
te. Després de vint segles l’endarreriment seria de 4 791 lluna plena i la següent. Els inques utilitzaren aquest
dies i 1 hora. sistema.
280548 _ 0068-0109.indd 106 28/02/11 17:48

2 SOLUCIONARI
b) E
ls egipcis van establir un sistema solar amb un any – Existència del cicle de l’aigua.
de 360 dies, dividit en 12 mesos de 30 dies cadas· – Gran activitat geològica.
cun, en el III mil·lenni aC. Sí que es pareix a l’actual,
– Presència de vida, característica que la fa única en el
encara que l’any és més curt.
sistema solar.
c) E
l nostre calendari és solar ja que els dies marquen la
2. Tenim el dia i la nit perquè la Terra tarda 24 hores a fer
posició de la Terra en el seu moviment al voltant del
un gir complet al voltant de si mateixa. Al llarg d’aquestes
Sol. El nostre calendari s’anomena gregorià.
24 hores, una part de la Terra rep la llum del Sol, és de
11. a) L a cara oculta de la Lluna és l’hemisferi no observa· dia, mentre que l’altra està a l’ombra i és de nit. En girar
ble de la Lluna vista des de la Terra. Aquest fenomen la Terra, va canviant la zona que rep els raigs del Sol.
ocorre per la coincidència dels períodes de rotació i
3. S’anomenen equinocci els dos moments de l’any en què
de translació de la Lluna, 28 dies.
el Sol es posa exactament per damunt de l’equador i la
b) L a cara oculta de la Lluna sempre està mirant a l’es·
longitud del dia i de la nit són la mateixa. Els equinoc·
pai i, per tant, està més exposada a trobar-se amb
cis en l’hemisferi nord i en el sud no coincideixen. Quan
cossos celestes que xoquen contra la seua superfície
l’hemisferi nord té equinocci de primavera, el dia 21 de
i hi deixen cràters.
març, el del sud té equinocci de tardor. Això és per la
12. Escorça inclinació de l’eix de la Terra. Per exemple, el 21 de març,
oceànica l’hemisferi nord està més a prop del Sol, mentre que l’he·
Escorça
continental misferi sud està més allunyat del Sol per la inclinació de
l’eix de la Terra.
4. Durant el solstici d’hivern, els raigs del Sol arriben al nos·
tre país oblics, es reparteixen per una zona més àmplia i
han de travessar una part més gruixuda d’atmosfera. En
Mantell Nucli aquesta època, la península Ibèrica està obliqua al Sol.
extern
Nucli 5. Les fases de la Lluna són lluna nova, quart creixent, lluna
6 378 km
intern 5 150 km plena i quart minvant.
2 900 km 6. Un eclipsi és l’ocultació, total o parcial, d’un astre per un
altre. Es produeixen dos tipus d’eclipsis:
0 km
– Eclipsi de Sol. Es produeix quan la Lluna està entre el
Sol i la Terra, i la Lluna projecta la seua ombra sobre la
Terra.
– Eclipsi de Lluna. Ocorre quan el planeta Terra s’inter·
posa entre el Sol i la Lluna, i la Terra projecta la seua
ombra sobre la lluna plena.
13. El perfil dels fons oceànics es caracteritza per la presèn·
7. Quan hi ha marea, el nivell de l’aigua del mar augmenta
cia de:
en la zona terrestre més propera a la Lluna i en la situada
– Serralades oceàniques, amb molta activitat volcànica. en la part oposada. Es produeix la marea alta. En les zo·
– Fosses oceàniques, zones més profundes dels oceans. nes més allunyades de la Lluna, ocorre l’efecte contrari:
– Planes abissals, les més extenses del planeta. l’aigua baixa i s’origina la marea baixa. Les marees es
produeixen per la força d’atracció gravitatòria de la Lluna.
– Volcans submarins, els quals, de vegades, apareixen
formant arxipèlags volcànics. 8. L’atmosfera és la capa d’aire que envolta la Terra. L’aire
és una mescla de gasos, els components dels quals, ma·
14. Els animals del medi terrestre s’han d’adaptar a les con·
joritàriament, són el nitrogen i l’oxigen. La hidrosfera està
dicions del medi terrestre següents:
formada per tota l’aigua que hi ha a la Terra. Els oceans
– Escassesa d’aigua.
estan formats per aigua salada, amb grans concentraci·
– Variacions fortes de temperatura. ons de sals dissoltes. L’aigua dels rius i dels llacs s’ano·
– Abundància de llum. mena dolça, encara que també té sals dissoltes, però en
– Aire més poc dens. quantitats més xicotetes.
– Abundància d’oxigen. 9. a) L ’eix de rotació passa pel pol nord i pel pol sud i tra·
vessa el planeta pel centre.
REFORÇ b) A
quest eix està inclinat uns 23,5º respecte del pla de
1. Les característiques principals de la Terra són: l’eclíptica.
– Presència d’un camp magnètic. c) U
n dia és el temps que passa un punt de la superfície
– Presència d’atmosfera amb oxigen, indispensable per terrestre per la zona il·luminada pel Sol.
a la vida. 10. a) S
i l’eix de rotació de la Terra no estiguera inclinat res·
– Temperatura mitjana de 15 ºC, amb variacions relativa· pecte del pla de translació, no hi hauria les estacions.
ment suaus. Els dies i les nits serien iguals al llarg de tot l’any.
280548 _ 0068-0109.indd 107 28/02/11 17:48

2 SOLUCIONARI
b) E
ls equinoccis són els dies de pas de l’estiu a la tar· davall de l’escorça i el nucli, situat davall del mantell, i
dor i de l’hivern a la primavera. Es produeixen cap al compost principalment per ferro.
22 de setembre i el 21 de març. Els solsticis són els
12. El calendari julià va ser establit en l’any 45 aC per la civi·
dies de pas de la tardor a l’hivern i de la primavera a
lització grecoromana i es diferencia del gregorià en el fet
l’estiu. Es produeixen cap al 22 de desembre i el 21
que l’any començava al març.
de juny.
13. Adaptacions dels éssers vius al medi aquàtic:
11. L’escorça continental té un gruix de 70 km, forma els
– Els animals tenen formes allargades per a adaptar-se a
continents, i la roca més abundant que té és el granit.
la resistència al moviment que ofereix l’aigua.
L’escorça oceànica té un gruix de 10 km, es forma a par·
tir de l’activitat volcànica de les dorsals oceàniques, i la – Per a respirar usen brànquies per les quals agafen
roca més abundant és el basalt. Les altres dues capes l’oxigen de l’aigua.
són: el mantell, que té fins a 2 900 km de profunditat per
280548 _ 0068-0109.indd 108 28/02/11 17:48

280548 _ 0068-0109.indd 109 28/02/11 17:48
3 L’atmosfera terrestre
OBJECTIUS
1. Conéixer la composició, l’estructura i l’origen 5. Entendre com influeix l’activitat humana
de l’atmosfera. en l’atmosfera i el clima.
2. Esbrinar com influeixen els éssers vius en la 6. Aprendre quines mesures cal prendre per a evitar
composició de l’aire. la contaminació de l’atmosfera.
3. Aprendre els fonaments de la meteorologia 7. Aprendre els passos per a obtindre dades en una
i de l’estudi del clima. investigació científica.
4. Comprendre com es formen els vents, els núvols
i les precipitacions.
CONTINGUTS
CONCEPTES • L’atmosfera, la seua composició, les capes, com es va formar, la relació entre éssers
vius i la seua composició. (Objectiu 1)
• La física atmosfèrica: pressió atmosfèrica, altes i baixes pressions, humitat, temperatura.
• Els fenòmens atmosfèrics: precipitacions, vents, formació de núvols. (Objectiu 4)
• La meteorologia, el clima, previsions meteorològiques, borrasques i anticiclons.
(Objectiu 3)
• L’impacte de l’activitat humana en l’atmosfera, contaminació, mesures correctores.
(Objectius 5 i 6)
PROCEDIMENTS, • Estructuració de la informació en quadres i esquemes.

DESTRESES • Interpretació de mapes meteorològics, gràfics complexos i taules. (Objectiu 3)
I HABILITATS • Observació i anàlisi d’informació gràfica.
• Anàlisi de textos científics.
• Protocols per a la presa de dades per a una investigació científica. (Objectiu 7)
ACTITUDS • Prendre consciència dels problemes ambientals que afecten l’atmosfera

i de la necessitat d’actuar personalment per a evitar-los. (Objectiu 6)
• Mostrar interés per entendre els fenòmens atmosfèrics i per interpretar mapes
i pronòstics meteorològics. (Objectiu 3)
EDUCACIÓ EN VALORS
Educació mediambiental Les tres erres del consumisme responsable són: reduir,
reutilitzar i reciclar. Reciclar no és suficient, es tracta
En els problemes de la contaminació mediambiental,
de consumir més poc, comprar coses que duren,
destaca la importància del compromís individual. Una
productes locals que no necessiten transport, reutilitzar
de les claus per a contribuir a la solució del problema és
objectes o coses que ja tenim, fer servir peretes de
desenvolupar hàbits responsables com a consumidors.
consum baix i desplaçar-se en transport públic o en
La nostra societat ha arribat a un punt de consumisme
bicicleta. A l’hora de comprar, hem de triar productes
excessiu, es compra i es llança. Ens hem de plantejar què
reciclats que no tinguen CFC.
és el que volem o necessitem realment. El preu de les
coses que comprem inclou un percentatge de l’energia Així influenciem els fabricants perquè els seus
usada per a produir-les i transportar-les, activitats que productes siguen cada vegada més respectuosos
contribueixen a augmentar l’efecte d’hivernacle. amb el medi ambient.
280548 _ 0110-0147.indd 110 28/02/11 17:50

Coneixement i interacció amb el món físic de la informació facilitada per un tipus de format: els
La secció EN PROFUNDITAT, Observació del cel, climogrames.
pàgina 52, mostra imatges dels diversos aspectes Matemàtica
del cel amb condicions atmosfèriques diferents,
relacionant-les amb fets científics. Algunes de les activitats de la secció EN PROFUNDITAT,
Els climogrames, desenvolupen habilitats matemàtiques,
La secció UNA ANÀLISI CIENTÍFICA, El mal d’altura
necessàries per a extraure tota la informació útil a partir
i l’entrenament en altitud, pàgina 55, planteja una sèrie
de les dades d’un gràfic.
de preguntes que necessiten la identificació dels fets
científics que hi ha en el text, i exigeix raonaments Tractament de la informació
que donen suport a les respostes. i competència digital
Comunicació lingüística En aquesta unitat s’esmenten una sèrie d’instruments
que permeten obtenir mesuraments diversos. Les
L’activitat 8 és una activitat de cerca d’informació
dades resultants són la informació que proporcionen.
en l’annex CONCEPTES CLAU.
En la secció CIÈNCIA A LES TEUES MANS, pàgina 53,
La secció EN PROFUNDITAT de la pàgina 42 tracta hi ha una activitat per a la qual cal obtenir dades,
d’explicar en què consisteix L’efecte d’hivernacle. organitzar-les i elaborar la informació a partir
La resposta a la pregunta plantejada en aquesta d’aquestes dades.
secció només és possible respondre-la a partir
d’una comprensió perfecta del text, sense haver de Social i ciutadana
comprendre els principis científics en què es fonamenta. En l’activitat 16 s’incita a la participació ciutadana en
La secció EN PROFUNDITAT de la pàgina 49 és una les tasques de conservació del medi ambient.
activitat destinada exclusivament a la comprensió
Competències
avaluades
prova 1 prova 2
a) Descriure la composició i l’estructura de l’atmosfera, esmentant les
característiques i els fenòmens que ocorren en cada una de les 1, 2, 5 1, 2
capes. (Objectiu 1)
b) Explicar l’origen de l’atmosfera, comparant-la amb la d’uns altres
planetes i reconéixer l’aportació dels éssers vius en la seua formació 3, 4 3, 4
i composició actual. (Objectiu 1 i 2)
c) Explicar els fenòmens atmosfèrics. (Objectiu 4) 6, 12 5, 6
d) Interpretar mapes meteorològics, models gràfics de predicció i taules

9 8
que permeten predir l’oratge. (Objectiu 3)
e) Obtenir i analitzar dades de variables meteorològiques diferents
i interpretar fenòmens atmosfèrics comuns, explicar en què 7, 8 7
consisteixen i per què s’originen. (Objectiu 4)
f) O
btenir i analitzar dades que permeten traure’n conclusions en una
11 10
investigació científica. (Objectiu 7)
g) Conéixer els problemes de contaminació ambiental actuals i les
repercussions que té, i explicar les mesures per a contribuir a 10 9
solucionar-ho. (Objectius 5 i 6)
280548 _ 0110-0147.indd 111 28/02/11 17:50

3 FITXA 1
L’ATMOSFERA (I)
CARACTERÍSTIQUES DE L’ATMOSFERA A ALTITUDS DIFERENTS
ALTITUD EN METRES
DENSITAT, TEMPERATURA
SOBRE EL NIVELL DEL PRESSIÓ EN MIL·LIBARS
g ? dm23 DE L’ATMOSFERA (°C)
MAR
0 1 013,2 (760 mmHg) 1,226 15
500 983,5 1,197 11,7
1 000 898,6 1,112 8,5
2 000 794,8 1,007 2,0
3 000 700,9 0,910 24,5
5 000 540,0 0,736 217,5
7 500 382,3 0,557 233,8
10 000 264,1 0,413 250,0
15 000 120,3 0,195 256,5
Condicions mitjanes en altituds temperades. Comissió Internacional per a la Navegació Aèria (ICAN).
COMPOSICIÓ DE L’ATMOSFERA
FÓRMULA MASSA PERCENTATGE EN VOLUM

CONSTITUENT MASSA TOTAL
QUÍMICA MOLECULAR D’AIRE SEC
Atmosfera total 5,136 ? 1021

Vapor d’aigua H2O 18,01 Variable 0,017 ? 1021
Aire sec 28,96 100,0 5,119 ? 1021
Nitrogen N 2 28,01 78,084 3,866 ? 1021
Oxigen O2 31,99 20,948 1,185 ? 1021
Argó Ar 39,94 0,934 6,59 ? 1019
Diòxid de carboni CO2 44,00 0,0315 2,45 ? 1018
Neó Ne 20,18 1,818 ? 1023 6,48 ? 1016
Heli He 4,00 5,24 ? 1024 3,71 ? 1015
Metà CH4 16,04 1,5 ? 1024 4,3 ? 1015
Hidrogen H2 2,01 5 ? 1025 1,8 ? 1014
Òxid nitrós N2O 44,01 3 ? 1025 2,3 ? 1015
Monòxid de carboni CO 28,01 1,2 ? 1025 5,9 ? 1014
Amoníac NH3 17,03 1 ? 1026 3 ? 1013
Diòxid de nitrogen NO2 46,00 1 ? 1026 8,1 ? 1012
Diòxid de sofre SO2 64,06 2 ? 1028 2,3 ? 1012
Sulfur d’hidrogen H2S 34,08 2 ? 1028 1,2 ? 1012
Ozó O3 47,99 Variable 3,3 ? 1015
280548 _ 0110-0147.indd 112 28/02/11 17:50

3 FITXA 2
L’ATMOSFERA (II)
VARIACIÓ DELS GASOS ATMOSFÈRICS I LA TEMPERATURA AMB ALTITUD
700
O2 H He O
N2
600
500
400
300
200
(…)
N O2 O N2
G
120
Altitud (km)
Termosfera H2O O3
100
Mesopausa CO2
80
Mesosfera
60
Estratopausa
40
Estratosfera
20
Tropopausa
Troposfera
0
200 300 1010 1012 1014 1016 1018 1020 1022
Perfil de temperatura (K) Concentracions de gas aproximades (molècules/m3)
PARTÍCULES SÒLIDES EN L’ATMOSFERA
LLOC CONCENTRACIÓ (partícules/cm3)

Alta mar 1 000
Alta muntanya a més de 2 000 m 1 000
Turons, fins a 1 000 m d’altitud 6 000
Camps cultivats 10 000
Ciutat menuda 35 000
Ciutat gran 150 000
280548 _ 0110-0147.indd 113 28/02/11 17:50

3 FITXA 3
LA CONTAMINACIÓ
AGENTS PRINCIPALS DE LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA
TIPUS NATURALESA FONTS EFECTES
Contaminants –M
onòxid de carboni Combustió incompleta de substàncies Perill per a qui treballa
carbonats (CO) orgàniques. enmig d’un trànsit dens.
Gasos d’escapament de vehicles.
Calderes i forns mal apagats.
–D
iòxid de carboni Combustió completa Efecte d’hivernacle.
(CO2) de tots els compostos orgànics.
Orgànics:
– Hidrocarburs No n’hi ha en l’atmosfera excepte Efectes cancerígens
en marjals i zones petrolieres. (benzopiré).
Producte de la combustió incompleta
del carburant dels vehicles.
Contaminants –D
iòxid de sofre (SO2) Combustió de carbons i olis minerals Boirum àcid.
sulfurats i triòxid de sofre utilitzats en producció d’energia, Destrucció de teixits
indústries i calefaccions domèstiques. vius.
Corrosió de monuments.
–S
ulfur d’hidrogen Matèria orgànica en descomposició. Males olors.
(H2S) Dipòsits de fem en què hi ha És tòxic
tiobacteris. per als éssers vius.
Refineries.
Contaminants –M
onòxid de nitrogen Processos de combustió en l’aire. Toxicitat elevada. Formen
nitrogenats (NO) Combustions en forns i motors part del boirum oxidant.
de combustió interna (cotxes).
– Diòxid de nitrogen Indústria. Motors. Interfereix en el creixement

de vegetals.
– Nitrats de peracil Apareixen en reaccions fotoquímiques. Irritació de mucoses
oculars.
Contaminants – Òxids de ferro Indústries siderúrgiques. Efectes perjudicials
minerals sobre animals i plantes
– Fluor i derivats Fàbriques de fems. També
(fluorosi).
en indústria d’al·lumini.
– Plom i derivats Algunes indústries. Efectes sobre el sistema
Alguns motors de gasolina. nerviós i ossi.
Contaminants –G
rans de pol·len Són d’origen natural.
en forma i microorganismes
de partícules En alguns casos, danys
sòlides i líquides –A
rena, pols volcànica Origen natural.
en les vies respiratòries.
(aerosols i pols) i fum
Combustió de carbó, petroli,
fusta, etc.
Activitats metal·lúrgiques.
Ozó (O3) En les capes baixes es forma Danys en les vies
com a conseqüència de l’aparició respiratòries.
de precursors que hi ha en fums
industrials i de vehicles.
280548 _ 0110-0147.indd 114 28/02/11 17:50

3 FITXA 4
LA RADIACIÓ SOLAR QUE ARRIBA A LA TERRA
LA RADIACIÓ SOLAR
El Sol emet moltíssima energia, una part de la qual arri- per a nosaltres però perillosa, ja que pot provocar càn-
ba a la Terra. Es tracta de radiació electromagnètica, un cer de pell per una exposició excessiva. La radiació
tipus d’ona. Les ones transporten més quantitat d’ener- que té més de 0,0007 mm és la infraroja, també invi-
gia com més ràpidament vibren, és a dir, com més gran sible, i transmet calor.
és la seua freqüència i més reduïda la longitud d’ona. La radiació solar no és la mateixa en l’alta atmosfera
La llum visible té una longitud d’ona compresa entre que al nivell del sòl, i varia segons les condicions am-
0,0004 mm i 0,0007 mm. La radiació de menys de bientals, com pots comprovar en el gràfic.
0,0004 mm és la radiació ultraviolada, invisible
RADIACIÓ SOLAR QUE ARRIBA A LA TERRA
Ultraviolada Visible Infrarojos
03 04 05 06 07 08 09 1 15 2 4
00 00 00 00 00 00 ,00 ,00 00 00 00 ,01
0, 0, 0, 0, 0, 0, 0 0 0, 0, 0, 0
Longitud d’ona en mm
Radiació
RADIACIÓ SOLAR
extraterrestre
F
Llum solar al nivell

del mar
Amb núvols
Davall de vegetació
280548 _ 0110-0147.indd 115 28/02/11 17:50

3 FITXA 5
EL CO2
LA CONCENTRACIÓ DE CO2 EN L’ATMOSFERA AL LLARG DE LA HISTÒRIA

La composició de l’atmosfera ha variat al llarg de la his- A continuació, s’hi exposen uns gràfics amb les con-
tòria, des que es va formar el nostre planeta fins a l’ac- centracions de CO2 en períodes anteriors als actuals.
tualitat. Un dels gasos més importants per a la vida a la Aquestes dades s’han pogut obtenir en estudiar la com-
Terra, per l’efecte d’hivernacle que produeix, és el diò- posició del gel de l’Antàrtida, les quals ens mostren la
xid de carboni (CO2). composició de l’atmosfera en temps passats.
CONCENTRACIÓ DE CO2 I TEMPERATURA TERRESTRE ELS DARRERS MILERS D’ANYS
350
300
Concentració de CO2
250
(part per milió)
200
22 Canvi de temperatura (°C)

24
26
2160 2120 280 240 0

Milers d’anys
CONCENTRACIÓ DE CO2 ELS DARRERS CENT ANYS
350
330
Concentració de CO2
(part per milió)
310
290
270
1720 1760 1800 1840 1880 1920 1960 2000
Any
280548 _ 0110-0147.indd 116 28/02/11 17:50

3 FITXA 6
TIPUS DE NÚVOLS (I)
ELS NÚVOLS sempre es formen pel refredament d’una massa d’aire. Això pot ocórrer pel contacte
de dues masses d’aire a temperatures diferents o pels moviments convectius, pels quals l’aire més
càlid tendeix a pujar a zones en què la pressió atmosfèrica és menor, la qual cosa provoca una
expansió de l’aire i, com a conseqüència, un refredament.
Durant molt de temps, els núvols han sigut utilitzats per a preveure l’oratge amb antelació. Hi ha molts tipus
de núvols, però per les semblances que tenen, es poden agrupar en deu gèneres, segons la classificació de la
Conferència Internacional de Munic del 1981, que és la base de la classificació que es fa a tots els països:
NÚVOLS ALTS: situats entre 6 000 i 15 000 m
Cirrus. Són núvols blancs amb aspecte filamentós, com si el cel estiguera pintat a pin-
zellades blanques sobre un fons blau. Si van cobrint el cel a poc a poc, sol indicar que
es produirà un canvi de l’oratge en les pròximes 48 hores. Per si sols, no provoquen
pluja.
Cirrocúmuls. Formen el cel aborrallonat, una expressió molt il·lustrativa de l’aspecte

d’aquests núvols. Normalment, el cel està ple de núvols xicotets i blancs sense cap
ombra grisa i que ens recorden el cotó en pèl. De vegades poden estar associats als
cirrus. Solen indicar que començarà a produir-se un canvi de l’oratge en les pròximes
24 hores. De fet, hi ha una dita que diu: «cel aborregat, després de tres dies, mullat».
Encara que, com pots imaginar, això dels tres dies no és exacte. Per si sols, no provo-
quen pluja.
NÚVOLS D’ALTITUD MITJANA: apareixen entre els 6 000 i els 2 500 m
Cirrostrats. Formen vels blanquinosos en el cel. Se situen a molta altitud, per damunt
de les muntanyes. Poden provocar halos irisats al voltant del Sol o de la Lluna. Prece-
deixen els núvols de pluja. Per si sols no provoquen pluja.
Altocúmuls. Tenen una forma molt variable. Donen lloc a núvols fragmentats de gran-
dària diversa que formen fileres. Tenen ombres grises. De vegades provoquen l’apari-
ció de núvols amb forma de lent o d’ametla que se solen situar per capes. Són crida-
ners i espectaculars. Solen precedir els períodes d’aiguades moderades o, fins i tot,
tempestuoses.
Altostrats. Provoquen un cel dèbilment cobert pel qual es filtren d’una manera tènue
els rajos del Sol. El cel sol estar grisenc, encara que de vegades fan que hi haja forma-
cions disperses que cobreixen el cel solament en una part. Amb freqüència apareixen
abans d’una davallada de les temperatures i de pluges dèbils.
280548 _ 0110-0147.indd 117 28/02/11 17:50

3 FITXA 7
TIPUS DE NÚVOLS (II)
NÚVOLS BAIXOS: Des de 0 fins a 2 500 metres d’altitud
Nimbostrats. Núvols típics de pluja. Originen precipitacions generalitzades i constants.

Entapissen el cel de color gris i solen provocar precipitacions constants. A l’hivern, són
els núvols que produeixen les nevades en les zones planes.
Estratocúmuls. Provoquen cels completament ennuvolats, però amb tonalitats de grisos

diferents. No solen aportar pluges importants.
Estrats. Cobreixen el cel amb una boirina grisenca molt homogènia. Poden arribar a pro-
duir precipitacions dèbils, encara que és freqüent que els dies d’hivern provoquen cels
coberts sense que hi haja cap tipus de precipitació, però aportant un aspecte plomós al
cel. En èpoques de bon oratge, es formen a la nit i es dispersen al llarg de les primeres
hores del dia.
Cúmuls. Apareixen en les hores de més calor. Són blancs i arredonits. Apareixen a uns
800 m del sòl i tenen prop de 300 m de gruix. L’aspecte ens pot recordar les floricols.
Normalment, indiquen bon oratge, excepte quan evolucionen cap a cumulonimbus.
Cumulonimbus. Es formen per un ascens ràpid d’una massa d’aire calent, a mesura que
puja, es condensa el vapor d’aigua però continua la pujada, la qual cosa provoca un im-
pressionant núvol que s’ha desenvolupat verticalment. Adopta aspecte de torre. La part
alta del núvol es pot expandir cap als costats, en aquest cas tindrà aspecte de fong o
d’enclusa. De lluny, es veu com un núvol blanc amb tonalitats blaves, molt compacte i
impressionant. La base del núvol és fosca. Sol produir tempestes i, inclús, precipitacions
fortes, amb llamps, trons i granís. A la tardor són molt freqüents a la península Ibèrica.
Al seu torn, aquests deu gèneres de núvols se subdivideixen

en funció de característiques particulars, la qual cosa
fa que n’hi haja moltes varietats.
Alguns exemples d’aquests núvols són: altocúmuls lenticularis
(altocúmuls amb forma de lent), cirrus fibratus (cirrus que
adopten aspecte de fibres o filaments), estratocúmuls castellanus
(adopten forma de merlets de castell), etc.
280548 _ 0110-0147.indd 118 28/02/11 17:50

3 FITXA 8
REGISTRE DE LA NUVOLOSITAT
SABER DUR UN REGISTRE SISTEMÀTIC d’esdeveniments observats és una habilitat

imprescindible per a un científic. En aquesta fitxa et proposem que faces una observació
sistemàtica i registres les dades.
Fes servir les fitxes anteriors per a identificar els tipus de núvols en el cel, al llarg d’una setmana. Anota-hi les
dates i les hores d’observació. Compara les observacions amb els mapes de l’oratge previstos per als mateixos
dies. Extrau-ne conclusions sobre com ha evolucionat l’oratge i comprova que, normalment, les previsions es
compleixen.
REGISTRE DE DADES
Data i hora: Observacions:
Lloc:
Lloc:
Lloc:
Lloc:
Lloc:
280548 _ 0110-0147.indd 119 28/02/11 17:50

3 FITXA 9
ELS LÍQUENS COM A OBSERVADORS DE LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA
ELS LÍQUENS són organismes simbiòtics molt sensibles a la contaminació, especialment al SO2
i als metalls pesants. Però aquesta sensibilitat a la contaminació és diferent segons els tipus de
líquens. Per això se solen utilitzar com a indicadors biològics de la contaminació.
OBSERVAR LÍQUENS PER A DETERMINAR EL GRAU DE CONTAMINACIÓ
Si estudiem zones d’aire molt pur, com per exemple els boscos, veurem que hi ha molta varietat de líquens. Si
en busquem en una zona molt contaminada, no en trobarem cap. Entre aquests dos extrems hi ha situacions
intermèdies.
Buscarem líquens per la zona en què volem fer la investigació. Recorda que els líquens poden aparéixer en
els troncs dels arbres, teulades, sòl, roques, etc. El lloc en què estan s’anomena substrat.
Podem utilitzar com a guia orientativa la classificació següent per a conéixer d’una manera general, la qualitat
de l’aire de la nostra ciutat o poble i comparar-lo amb les zones més properes. És un sistema senzill, i sense
cap cost.
Tipus de líquens Qualitat de l’aire Quantitat de SO2 (mg/m3)

Absència total de líquens Extremadament contaminat Superior a 175
Líquens crustacis Molt contaminat Aproximadament 125
Líquens foliacis Poc contaminat 30-70
Líquens fruticulosos Molt poc contaminat Inferior a 30
Les zones en què l’aire és molt poc pur, poden aparéixer els tres tipus de líquens, és a dir, crustacis, foliacis i
fruticulosos. En les zones en què hi haja un índex de contaminació elevat solament hi haurà líquens crustacis.
En una situació intermèdia estan els llocs en els quals hi ha els líquens foliacis i els crustacis. Si no apareix
cap tipus de liquen, estem en una zona amb nivells de contaminació molt elevats.
És important assenyalar que aquest estudi únicament ens serveix per a comparar la qualitat ambiental de zo-
nes que tenen un clima paregut, ja que les característiques climàtiques també influeixen en el seu creixe-
ment.
Ací tens dos exemples de líquens:
Els líquens crustacis apareixen com una corfa Els líquens foliacis tenen aparença de fulles més
unida al substrat. o menys arrugades.
280548 _ 0110-0147.indd 120 28/02/11 17:50

3 FITXA 10
L’AIRE I L’ATMOSFERA
Pressió atmosfèrica
• Ompli un got d’aigua fins a dalt.
• Tapa’l amb un full de paper.
• Posa la palma de la mà damunt del full, de manera que pugues fer la volta al
got. Fes-ho amb rapidesa.
• Lleva la mà i observa que ni l’aigua ni el paper cauen. Quina força actua so-
bre el paper i és capaç de sostenir l’aigua?
Núvols embotellats
• Neteja les parets del recipient i afig un poc d’aigua perquè en quede en el
fons del recipient, però amb molta cura de no banyar les parets.
• Introdueix-hi un poc de fum procedent d’algun tros de paper cremat o d’un
misto.
• Ajusta bé un guant de goma en la boca del recipient de manera que hi pu-
gues introduir la mà. Al voltant del guant, ajustat en l’entrada, enrotlla una
corda perquè no puga passar aire a l’interior del pot.
• Introdueix la mà en el guant. Ara, trau la mà del recipient a poc a poc amb el
guant posat. Repeteix el procés unes quantes vegades i observa com es for-
ma un núvol in vitro.
L’aire pesa
• Infla un globus a mitges. Pesa’l i anota’n el resultat. Infla’l un poc més. Pesa’l
en una balança precisa i torna a apuntar el resultat de la pesada. Com pots
comprovar, l’aire pesa.
• Ara, introdueix aquest mateix globus, amb un poc d’aire, en el congelador
(damunt d’un tros de cartó perquè no s’apegue a les parets). Intenta recordar
la consistència i el volum que té. Al cap d’unes quantes hores, trau-lo del
congelador i estreny-lo. L’has de mantenir a la temperatura del laboratori o
entre les mans durant un temps. L’aire, per l’efecte de la calor, s’ha dilatat.
280548 _ 0110-0147.indd 121 28/02/11 17:50

3 FITXA 11
CONSTRUCCIÓ D’UN BARÒMETRE
Material
Objectiu
• Proveta graduada.
Construir un instrument
• Cubeta.
per a mesurar les variacions
de la pressió atmosfèrica. • Oli amb molt de color (com, per exemple, el d’oliva verge).
• Comptagotes.
• Paper mil·limetrat i goma d’apegar o retolador per a vidre
de punta fina.
PROCEDIMENT
Apega en un got llarg una tira fina de paper mil·limetrat, o bé fes-hi

marques amb un retolador fi per a vidre.
Ompli la cubeta d’aigua, parcialment. Amb cura fes la volta a la proveta,

que hauràs omplit d’aigua prèviament, de manera que el nivell de l’aigua
que hi ha dins de la proveta quede més alt que el de la cubeta.
Alça un poc la proveta, evitant que se n’isca l’aigua i afig-hi per la boca
unes gotes d’oli, les quals pujaran amb rapidesa per dins de la proveta.
Finalment, posa la proveta vertical.
Anota l’altura a què arriba l’oli en aquest moment per a tindre-ho com a
referència. Les mesures, les hem d’anotar en mil·límetres d’aigua. Segueix
fent anotacions en els dies següents de les mesures i de l’oratge que
observes (pluja, núvols, parcialment ennuvolat, assolellat, etc.). Elabora
una gràfica en un full de paper mil·limetrat i representa-hi els resultats de
les observacions. Observes alguna relació entre l’oratge i les teues mesures
de pressió?
280548 _ 0110-0147.indd 122 28/02/11 17:50

3 FITXA 12
Un estrany cicló tropical irromp a la península Ibèrica

El cicló Vince es va formar el 9 d’octubre del 2005, a prop de l’illa portuguesa de Madeira,
una àrea poc propensa al desenvolupament d’aquest tipus de fenòmens meteorològics.
El sud de Portugal fou la primera zona a rebre el Abans de començar el seu camí cap a la Península,
seu impacte, amb vents de més de 68 quilòmetres va reduir la intensitat fins a convertir-se en una
per hora, que van causar embossos, talls de llum tempesta tropical. Experts del Centre Nacional
i inundacions. A la resta de la Península, els d’Huracans dels Estats Units van confirmar
vents van arribar a una velocitat màxima de 55 que era la primera vegada que es veia quelcom
quilòmetres per hora i els pluviòmetres van registrar així en els registres històrics.
precipitacions de fins a 30 litres per metre quadrat A pesar de tot, les pluges provocades per Vince han
a Galícia i Astúries. ajudat a suavitzar un poc els efectes d’una de les
El sistema de baixes pressions Vince va arribar a sequeres més dures que han afectat la península
assolir el grau de cicló o huracà de categoria 1, Ibèrica des del 1947.
la més baixa per a aquest tipus de successos.
Científics espanyols estudiaran l’atmosfera de Venus

Un equip de l’Escola Superior d’Enginyeria de Bilbao investigarà les condicions atmosfèriques
i meteorològiques del planeta a fi de conéixer més bé el funcionament de la Terra.
Segons Agustín Sánchez Lavega, director d’aquest Aquest planeta ha sigut descrit pels científics
grup de científics, Venus és molt semblant a la com un infern, ja que s’hi produeixen vents
Terra, però és un planeta mort, calcinat i inhòspit de 360 quilòmetres/hora, temperatures de més
per a la vida. La pregunta més important és per què de 400 graus i una pressió atmosfèrica noranta
dos planetes tan semblants han evolucionat d’una vegades superior a la de la Terra.
manera tan diferent. Els científics bascos volen investigar les causes
La Universitat del País Basc treballarà juntament amb per les quals Venus té aquestes característiques
quaranta equips europeus en les imatges que grave o si la Terra pot arribar a evolucionar en algun
una de les càmeres instal·lades en la nau Venus moment cap a un clima similar. El director de
Express. Les imatges proporcionaran informació l’equip va puntualitzar que «com que no es
sobre la meteorologia, els núvols venusians i l’efecte pot treballar amb planetes en un laboratori,
d’hivernacle que pateix Venus. hem d’anar-hi».
El forat de la capa d’ozó començarà a decréixer a partir del 2015

En l’any 1985 es va descobrir que l’ozó estratosfèric per damunt de l’Antàrtic havia disminuït
tant que es va dir que aquesta capa tenia un forat.
El debilitament d’aquesta capa es deu a la Gràcies a aquest tipus de mesures, l’Organització
contaminació i l’ús de substàncies, com els Meteorològica Mundial pronostica que, encara que
pesticides o els aerosols, els quals fan malbé el forat de la capa d’ozó seguirà formant-se fins a
l’ozó dels estrats alts de l’atmosfera. mitjan segle, a partir del 2015 anirà fent-se més
Les mesures de control i la prohibició d’alguns dels xicotet.
compostos destructors començaren el 1987 amb el
protocol de Mont-real.
280548 _ 0110-0147.indd 123 28/02/11 17:50

3 ESQUEMA MUT 1
ESTRUCTURA DE L’ATMOSFERA
La 1 és la capa externa. Les radiacions solars

en calfen la part superior, per la qual cosa la
temperatura és més alta amb l’altitud. La part
superior s’anomena 2 . No té un límit superior
definit, cada vegada hi ha més poc aire, fins que,
a uns 500 km d’altitud, ja està el buit de l’espai.
A aquesta altitud alguns satèl·lits artificials es
desplacen. S’hi produeixen les estrelles fugaces
i les aurores polars.
7
La 3 té un gruix d’uns 40 km. El límit superior
és la mesopausa. Des de la zona més interna cap
a la més externa, la temperatura va baixant fins
a menys de 100 °C per davall de zero en la
mesopausa.
8
L’ 4 té un gruix d’uns 30 km.
El límit superior és l’estratopausa. En la part
alta, els raigs ultraviolats del Sol topen amb les
molècules d’oxigen (O2) i originen el gas ozó
(O3). La reacció produeix calor, per la qual cosa
en la part superior hi ha uns 17 °C per damunt
de zero. A més, hi ha una zona rica en ozó,
l’ 5 .
9
La 6 és la capa en contacte amb el sòl. Té un
gruix d’uns 10 km. El límit superior s’anomena
tropopausa. A mesura que ascendim, la
temperatura baixa fins als 55 °C per davall de
zero. En aquesta capa està aproximadament
el 90 % de l’aire de l’atmosfera.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
280548 _ 0110-0147.indd 124 28/02/11 17:50

3 ESQUEMA MUT 2
PREVISIÓ METEOROLÒGICA
1 02 4
1 008
1 016
A
1 024
1 00 0
1 01 6
1 024 1 00 8
1 016
M826534U08P127H2 M826534U08P127H1
INSTRUMENTS METEOROLÒGICS
280548 _ 0110-0147.indd 125 28/02/11 17:50

3 ESQUEMA MUT 3
PRECIPITACIONS
FORMES DE NÚVOLS
280548 _ 0110-0147.indd 126 28/02/11 17:50

3 SUGGERIMENTS
A LA XARXA Meteorología divertida

Valerie Wyatt. Ed. Oniro
INSTITUT NACIONAL DE METEOROLOGIA Amb materials disponibles en qualsevol casa i sense
D’ESPANYA aparells complicats, es poden fer experiments senzills
www.inm.es i divertits que ajuden l’alumnat a entendre l’origen del
clima terrestre i a gaudir de l’espectacle que són els
Pàgina de l’Institut Nacional de Meteorologia.
fenòmens meteorològics.
Dades de tot tipus relacionades amb l’atmosfera
i els fenòmens meteorològics a Espanya.
Inclou els nivells de radiació ultraviolada per zones.
DVD/PEL·LÍCULES
MINISTERI DEL MEDI AMBIENT Biosfera. La capa d’ozó; l’efecte d’hivernacle; el poder
D’ESPANYA del Sol; futures fonts d’energia. Tibidabi 2000. National
Geographic 2000
www.marm.es
Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí. El Clima: el fred. Superproduccions de Ciència
Informació relacionada amb la qualitat ambiental. i Naturalesa. BBC. 2003
Legislació sobre contaminació. El Clima: el vent. Superproduccions de Ciència
i Naturalesa. BBC. 2003
LLIBRES Twister. 1996. Columbia Tristar Home Video.
Un grup de científics persegueixen tornados per
El tiempo y cómo se predice introduir-hi un aparell revolucionari que els puga
Herman Schneider. Ed. Ramón Sopena enviar dades sobre aquestes tempestes.
Amb un llenguatge didàctic, amé i amb il·lustracions,
explica com interpretar el temps atmosfèric. Cicló. 1997. National Geographic
Documental sobre la fúria de les tempestes, des dels
Un vivir distinto tornados a l’oest mitjà dels Estat Units fins als tifons
Manuel Ludevid. Ed. Nivela del Pacífic i els huracans de Florida.
Unes quantes idees molt senzilles i perfectament
realitzables perquè cadascun de nosaltres ens Nòmades del vent. Jacques Perrin. Documental.
impliquem en la millora o en el canvi de les tendències Una bellesa en imatges inèdites sobre la migració
ecològicament negatives. de les aus. Un treball de tres anys de rodatge
en 175 localitats de 50 països. Més de 100 espècies
Meteorología filmades per un equip de més de 140 persones.
Gunter D. Roth. Ed. Omega
Manual que explica d’una manera senzilla i amb
moltes il·lustracions tots els factors que intervenen
en el clima. Analitza els fenòmens atmosfèrics i la
repercussió que aquests tenen en la vida.
280548 _ 0110-0147.indd 127 28/02/11 17:50

AVALUACIÓ
1 Digues la capa de l’atmosfera en què es filtren les radiacions ultraviolades del Sol. Explica com ocorre
aquest fenomen i quina importància té per a la vida a la Terra.
2 Quins són els efectes positius dels gasos de l’atmosfera en la vida terrestre?
3 Descriu com era la primitiva atmosfera terrestre i com es transformà fins a arribar a l’atmosfera actual.
4 És la Terra l’únic planeta que té atmosfera? Per què en la resta de planetes no hi ha vida pareguda
a la que hi ha a la Terra? Posa’n un exemple. Què van aportar els primers éssers vius autòtrofs
a l’atmosfera terrestre?
5 Esmenta els gasos que formen l’atmosfera, ordenats de major a menor segons la proporció en aquesta.
Explica la importància del diòxid de carboni en l’atmosfera. Què ocorre si se n’augmenta la proporció
i s’acumula en l’atmosfera?
6 Com es mouen l’aire fred i l’aire calent en l’atmosfera i quina reacció tenen amb la pressió atmosfèrica?
7 Explica el procés de formació d’un núvol i identifica la forma dels núvols de les fotografies que hi ha tot seguit.
Com es diferencien?

A B 1 024
1 008
1 016
A
8 Descriu les característiques d’una borrasca. 1 024
1 00 0
1 01 6
9 Com s’anomenen les línies que observes en el mapa? Què representen? 1 024 1 00 8
Què signifiquen la A i la B? Per què la xifra d’aquestes línies prop de la B

1 016
B és menor que la xifra de les línies properes a la A? Segons el mapa, és

probable que hi haja sol a les illes Balears? Per què?
10 Quins són els efectes sobre l’atmosfera de la combustió de carbó i de

petroli per a obtenir energia? Quins passos ha fet la comunitat
internacional per a reduir aquests efectes? Què hi pots fer tu?
11 Quina utilitat tenen les dades preses fent servir instruments científics en una investigació científica?
M826534U08P127H2
12 Reconeixes els instruments meteorològics següents? Com s’anomenen i per a què es fan servir?
A B
280548 _ 0110-0147.indd 128 28/02/11 17:50

AVALUACIÓ
1 Descriu la capa de l’atmosfera més propera a la superfície terrestre. Quins fenòmens ocorren
en aquesta capa? Quina és la capa següent i com s’anomena el límit entre ambdues?
2 Quin gas té un efecte beneficiós si està en l’estratosfera, però perjudicial si està en la troposfera?
Explica’n els dos papers.
3 Fes un quadre en què compares la composició i les característiques de les atmosferes primitiva
i actual. Quin paper han tingut la fotosíntesi i els organismes autòtrofs en la formació de l’atmosfera
actual? Quines diferències i semblances té la nostra atmosfera amb la de la resta dels planetes?
4 Explica com van aparéixer l’oxigen i l’ozó en l’atmosfera i la importància que tenen per a la vida a la Terra.
5 Com es mouen l’aire calent i el fred, i com es relacionen amb la pressió atmosfèrica?
6 Descriu el procés de formació de les precipitacions de neu. Quines altres precipitacions coneixes?
Quina condició atmosfèrica les diferencia?
7 Si llegires en el diari que les pressions atmosfèriques estan augmentant i la nuvolositat és cada vegada
més escassa, et pensaries que s’acostava un anticicló o una borrasca?
8 Quin tipus de mapa hi ha a continuació? Què indiquen aquests mapes? Segons el mapa, què trobaries
a les illes Canàries: pressions altes o baixes, anticicló o borrasca? Què ho indica?
9 Per què creus que és tan roí l’augment de l’efecte d’hivernacle si aquest efecte, realment, és una funció
que fa el CO2 en l’atmosfera? Quines conseqüències implica aquest augment de l’efecte d’hivernacle?
Quines mesures s’han d’adoptar per a mitigar-lo?
10 Per què posem el termòmetre per a mesurar

M826534U08P127H1
temperatures en l’exterior, protegit del sol i de la pluja i lluny
de fonts de calor? Quantes vegades per dia hem de prendre les dades meteorològiques per a fer-ne una taula
completa?
11 Reconeixes els instruments meteorològics següents? Com s’anomenen i per a què es fan servir?
A B
280548 _ 0110-0147.indd 129 28/02/11 17:50

3 AMPLIACIÓ
1 Els éssers vius i l’atmosfera.

a) Els éssers vius actuals, podrien sobreviure en un planeta amb una atmosfera com la que tenia
la Terra poc després de formar-se? Per què?
b) Si quan van aparéixer éssers fotosintètics en la mar va començar a acumular-se oxigen
en l’atmosfera, què ocorregué amb els éssers que vivien sense oxigen? Pensa que, per a ells,
aquest gas era tòxic.
2 Quina influència va tenir l’aparició de la capa d’ozó en el desenvolupament de la vida terrestre en el nostre
planeta?
3 Per quina capa de l’atmosfera es mouen els avions de les línies aèries? En quina capa es produeixen
les estrelles fugaces i les aurores polars?
4 Explica el paper que fa en l’atmosfera el diòxid de carboni.
5 Què és la pressió atmosfèrica? Com es mesura i com es representa?
6 Què són els cirrus? Què és un cúmul? Quin tipus de núvols impliquen pluja?
7 Defineix els termes següents:
a) Baròmetre.
b) Anticicló i borrasca.
c) Pluja, neu i pedra.
8 Per què diem que la neu no és pluja congelada? En què es diferencien la neu i el granís?
9 Quina és la causa perquè es formen els vents?
10 Explica la diferència entre oratge i clima.
11 Quins dos factors interactuen per a provocar la gran diversitat de colors en el cel? Per què, a la Lluna, el cel
sempre és de color negre?
12 Què és la contaminació atmosfèrica? Quina n’és la causa? Digues quins són els gasos contaminants principals
i explica’n la procedència.
13 Impacte de les activitats humanes en l’atmosfera.
a) Què és la pluja àcida?

b) Què és l’efecte d’hivernacle? Què és el que es coneix com
a increment de l’efecte d’hivernacle?
c) Què podem fer, d’una manera individual, perquè aquests
problemes mediambientals tan greus deixen de ser una
amenaça a curt termini?
d) Hi ha un tipus de contaminació que s’anomena transfronterera.
Per què s’anomena així?
280548 _ 0110-0147.indd 130 28/02/11 17:50

3 REFORÇ
Capes de l’atmosfera Gruix aproximat i característiques
2 Quina és la matèria que forma l’atmosfera? De què està composta?
3 Com s’anomenen els límits que separen les capes de l’atmosfera i quines capes separen?
4 Per què és important l’atmosfera per al desenvolupament de la vida a la Terra, com la coneixem?
Què passaria si, de sobte, desapareguera l’atmosfera?
5 Quan aparegué l’atmosfera? D’on procedien els gasos que la van constituir?
6 En quina capa es localitzen:

a) La major part del vapor d’aigua i els altres gasos.
b) La capa d’ozó.
c) Els fenòmens meteorològics.
d) Les aurores.
7 Els gasos de l’atmosfera.

a) Quin és el gas més abundant en l’aire? I el segon més abundant?
b) Quins gasos constitueixen l’1 % de la composició percentual de l’aire?
c) Què és l’ozó?
d) D’on prové el diòxid de carboni?
8 Què és un baròmetre?
9 Explica com varia la temperatura en l’atmosfera.
10 Explica què ocorre en l’atmosfera quan la previsió meteorològica indica borrasca.
11 D’on ve la humitat de l’aire? Com es mesura?
12 Quina predicció de l’oratge podem fer si el baròmetre ens indica una pressió atmosfèrica amb tendència
a la baixa?
13 Observació del cel.

a) Què és l’arc de Sant Martí? Quan apareix?
b) De quin color es veu el cel quan es fa de dia i quan es fa de nit?
c) En una nit ennuvolada a la ciutat, de quin color és el cel? Per què?
280548 _ 0110-0147.indd 131 28/02/11 17:50

FITXA 1: L’ATMOSFERA TERRESTRE (I)
NOM: CURS: DATA:
1 Busca informació en el llibre i respon a les preguntes següents.

• Què és l’atmosfera?
• Quines dues característiques fan diferent l’atmosfera de la Terra respecte de les atmosferes d’altres planetes
del sistema solar?
• Quins són els dos gasos més abundants en l’atmosfera dels planetes del Sistema Solar?
1. Mercuri:
2. Venus:
3. Terra:
4. Mart:
5. Júpiter:
6. Saturn:
7. Urà:
8. Neptú:
2 Escriu en el dibuix següent els noms de les capes de l’atmosfera terrestre.
1 000 km
100 km
50 km
15 km
280548 _ 0110-0147.indd 132 28/02/11 17:50

FITXA 1: L’ATMOSFERA TERRESTRE (II)
3 Completa el quadre amb les característiques de les capes de l’atmosfera terrestre. Busca’n informació
en el llibre de text i copia les descripcions de cada capa.
Les capes de l’atmosfera terrestre

Capes Característiques principals de la capa
Troposfera
Estratosfera
Mesosfera
Ionosfera
• En quines capes de l’atmosfera es produeixen els fenòmens següents?
1. Fenòmens meteorològics:

2. Cicle de l’aigua:
3. Estrelles fugaces:
4 Investiga sobre la capa d’ozó. Busca informació en un diccionari, en una enciclopèdia o en Internet sobre la
capa d’ozó que hi ha en la nostra atmosfera. Intenta esbrinar on està, què és, de què està composta, i en què
beneficia el planeta. Descobreix també per què se’n parla molt sovint en les notícies. Després, fes un resum
de la informació que has obtingut.
280548 _ 0110-0147.indd 133 28/02/11 17:50

FITXA 2: ESTUDIANT L’AIRE
NOM: CURS: DATA:
Recorda que...
L’aire és el material que forma l’atmosfera de la Terra. És el material que
respirem els éssers vius terrestres.
L’aire no és un gas sinó una mescla de gasos, en la qual predominen el
nitrogen i l’oxigen; està format per un 78% de nitrogen, un 21% d’oxigen
i un 1% d’altres gasos.
Encara que, com tots els materials gasosos, l’aire és molt lleuger, podem
comprovar que pesa. El pes de la massa d’aire que envolta la Terra
origina el que anomenem pressió atmosfèrica.
1 Construeix un diagrama de sectors amb la composició de l’aire. Escriu en el quadre de l’esquerra els noms
i els percentatges dels gasos que formen l’aire. Després, divideix la plantilla circular en sectors (un per cada
gas), la mida dels quals siga proporcional al percentatge de presència de cada gas en l’aire.
Els gasos de l’aire

Gasos Percentatge
2 Busca en el llibre l’experiment sobre el pes de l’aire i respon. Aquest experiment consisteix, simplement,
a comparar el pes d’un globus buit i un altre globus ple d’aire. En posar-los en els plats d’una balança,
observarem que aquesta s’inclina cap al globus ple.
• Què ens permet comprovar un experiment tan senzill com aquest?
• Som conscients normalment del pes de l’aire? Se t’ocorre alguna cosa que pugues observar en la natura que
et faça pensar que l’aire pesa? Recorda l’experiment del got.
280548 _ 0110-0147.indd 134 28/02/11 17:50

FITXA 3: ELS FENÒMENS ATMOSFÈRICS (I)
NOM: CURS: DATA:
1 Observa el mapa de l’oratge i respon. B

• Què significa la lletra A que hi ha damunt de l’oceà
Atlàntic?
• Què significa la lletra B que hi ha damunt

d’Irlanda?
A
• En quin dels dos llocs fa bon oratge?
____________________________________________
2 Busca informació en el llibre sobre els termes següents i defineix-los.
• Borrasca:
• Anticicló:
• Vent:
• Precipitació:
• Núvol:
3 Completa el quadre sobre les precipitacions. Explica’n les diferències.
Les precipitacions
Tipus Característiques principals
Pluja
Neu
Granís
280548 _ 0110-0147.indd 135 28/02/11 17:50

FITXA 3: ELS FENÒMENS ATMOSFÈRICS (II)
4 Llig el text següent sobre els núvols i contesta a les preguntes.
L’aparença de l’atmosfera està canviant d’una ma- es forma la pluja amb gotes d’uns 2 mil·límetres;
nera constant pels continus corrents de vent, que calen prop d’un milió de gotes xicotetes per a formar
impulsen els núvols. De vegades, en poc de temps, una sola gota de pluja.
es passa de cels rasos a cels completament coberts Hi ha uns quants tipus de núvols, com ara els cú-
de núvols foscos i espessos. El vapor d’aigua dels muls i els cirrocúmuls, que poden arribar a tenir 12
núvols, al seu torn, forma un cicle continu d’evapo- km d’alçada. La major part d’aquest vapor d’aigua
ració i condensació, i torna a la superfície de la prové de l’evaporació de l’aigua dels oceans en la
Terra en forma de pluja, neu i granís. Els núvols zona tropical.
estan formats per concentracions de gotes menudes
d’aigua, a raó d’una gota per mil·límetre cúbic,
aproximadament. Agustín Udías, La Tierra,
Els corrents d’aire mantenen aquestes gotes en sus- en P. García Barreno, La Ciencia en tus manos
pensió i quan s’uneixen per formar gotes més grans, (2000).
• Segons la definició que hi ha en el text, de què estan formats els núvols?
• Per què «suren» en l’atmosfera les gotes d’aigua dels núvols?
• Què diu el text sobre la pluja? Assenyala la frase que ho descriu més bé.
❏ Les gotes d’aigua dels núvols cauen a la Terra pel seu propi pes.
❏ Quan les gotes d’aigua dels núvols s’uneixen entre si, cauen a la Terra. Calen un milió d’aquestes gotes
per a formar una sola gota de pluja.
❏ L’aire fa que les gotes d’aigua dels núvols caiguen a la Terra.
5 Busca en el periòdic un mapa de l’oratge

i apega’l en el quadre. Després, fes la teua
previsió meteorològica: resumeix en aquestes
línies allò que indica el mapa.
280548 _ 0110-0147.indd 136 28/02/11 17:50

1. Termòmetre 2. Baròmetre
3. Higròmetre
4. Pluviòmetre
5. Anemòmetre
6. Penell
1. 1 1.
2. 2 2.
3. 3 3.
4. 4 4.
5. 5 5.
6. 6 6.
280548 _ 0110-0147.indd 137 28/02/11 17:51

MeteorologICAL instruments
LES Instruments météoROLOGIQUES
Wetterkundesinstrumenten
1. Termòmetre 2. Baròmetre
3. Higròmetre
4. Pluviòmetre
5. Anemòmetre
6. Penell
1. Thermometer 1. Thermomètre 1. Thermometer
2. Barometer 2. Baromètre 2. Barometer
3. Higrometer 3. Hygromètre 3. Feuchtigkeitsmesser
4. Rain recorder 4. Pluviomètre 4. Regenmesser
5. Anemometer 5. Anémomètre 5. Windmesser
6. Weather vane 6. Girouette 6. Windfahne
280548 _ 0110-0147.indd 138 28/02/11 17:51

FORMES BÀSIQUES DELS NÚVOLS

Tipuri principale de nori
云的基本形状
1. Cirrus 2. Altostrats
3. Cúmuls 4. Nimbostrats
1. Cirus (var. Cirrus) 1 1. 卷云
2. Altostratus 2 2. 高层云
3. Cumulus 3 3. 积云
4. Nimbostratus 4 4. 乱层云
280548 _ 0110-0147.indd 139 28/02/11 17:51

FORMES BÀSIQUES DELS NÚVOLS

Basic forms of clouds
LES Formes basiques des nuages
Grundkörperform der Wolken
1. Cirrus 2. Altostrats
3. Cúmuls 4. Nimbostrats
1. Cirrus 1. Cirrus 1. Zirruswolken
2. Altostratus 2. Altostratus 2. Hohe Schichtwolken
3. Cumulus 3. Cumulus 3. Haufenwolken
4. Nimbostratus 4. Nimbostratus 4. Nimbostratus
280548 _ 0110-0147.indd 140 28/02/11 17:51

3 SOLUCIONARI
RECORDA I CONTESTA 3.7. Els núvols estan formats per gotes xicotetes d’aigua,
suspeses en l’aire.
1. El component principal de l’atmosfera és el nitrogen.
3.8. Transpiració. Eixida del líquid contingut en un cos a
2. És necessari utilitzar oxigen en el cim perquè l’aire és
través dels porus.
menys dens i la respiració es fa més difícil i més poc eficaç.
3.9. Que es forme rosada o gebre depén de la temperatura
3. Els núvols estan fets de gotetes microscòpiques d’aigua (b).
de les superfícies dels objectes exposats. Si les superfí-
cies estan gelades, s’hi forma rosada; si estan a tempe-
Busca la resposta ratures per davall de zero, en condensar-se la humitat,
es congela i s’hi forma el gebre. Si l’aire està molt sec,
La força del vent depén de la diferència de pressió entre les
no es produeixen aquests fenòmens ja que cal la pre-
zones d’alta pressió i les de baixa pressió i de la topografia del
sència d’humitat perquè es produïsca la condensació
terreny sobre el qual es desplaça.
que forma la rosada i el gebre.
ACTIVITATS 3.10. Les precipitacions de pluja s’originen quan l’aire que

conté molta humitat es refreda. En condensar-se, es
3.1. No podem anomenar aire la mescla de gasos de l’at- formen gotes grans que cauen pel seu propi pes. En
mosfera venusiana perquè aire és, per definició, la les precipitacions de neu, la temperatura de l’atmosfera
mescla de gasos que té l’atmosfera terrestre, la qual és està per davall de zero, la qual cosa fa que el vapor
distinta de la de Venus. d’aigua es congele immediatament.
3.2. Les dues capes de l’atmosfera que estan més calentes 3.11. La meteorologia estudia el comportament de l’atmosfe-
per la part inferior que no per la superior són la tropos- ra. Els instruments emprats en la meteorologia són: el
fera i la mesosfera. Les dues capes que, en canvi, estan termòmetre, que mesura la temperatura; el baròmetre,
més calentes per dalt que no per baix són la ionosfera i que mesura la pressió atmosfèrica; l’higròmetre, que
l’estratosfera. mesura la humitat de l’aire; l’anemòmetre, que mesura
3.3. L’oxigen és el gas de l’atmosfera que deu la seua pre- la velocitat del vent; el pluviòmetre, que mesura el vo-
sència a l’activitat fotosintètica d’alguns éssers vius. El lum d’aigua per metre quadrat, i el penell, que determi-
diòxid de carboni, d’altra banda, hi és escàs per la ma- na la direcció del vent.
teixa raó. 3.12. Les dades s’han obtingut mitjançant un anemòmetre
3.4. El fet que Venus, la Terra i Mart tinguen una proporció (vents de 95 km/h) i un pluviòmetre (200 litres per me-
pareguda de gas argó indica que les tres atmosferes tre quadrat).
tenen un origen volcànic. 3.13. L’endemà plourà a Guadalajara i a Sòria, ja que a la
3.5. Hi haurà vents molt forts en la situació meteorològica península Ibèrica les borrasques es desplacen d’oest a
del dibuix inferior, ja que hi ha més isòbares i estan més est.
pròximes entre l’anticicló i la borrasca.
3.14. L’ús de combustibles fòssils, com el petroli i el car-
3.6. bó, produeix diòxid de carboni, el qual s’incorpora a
l’atmosfera. Si la quantitat incorporada és excessiva,
s’acumula en l’atmosfera i canvia la proporció de gasos.
B
En augmentar la quantitat de diòxid de carboni, aug-
menta també l’efecte d’aquest gas en l’atmosfera, que
és impedir que es perda una part de la calor que emet
la Terra escalfada pel Sol. La calor queda atrapada i,
per tant, augmenta la temperatura mitjana terrestre.
3.15. La pols negra que, amb freqüència, trobem en els ob-
jectes és sutge, un material format per partícules sòli-
99
A
100
des molt menudes provinents de la crema de combus-

0
tibles. Això ocorre en les ciutats, ja que estan a prop

dels focus de contaminació. Una casa de camp, com
que està lluny de la contaminació, no rep els productes
generats per l’ús de combustibles o de les indústries.
3.16. La recollida de materials per a reciclar es fa per mitjà
de contenidors posats en els carrers de les ciutats i dels
B pobles. N’hi ha de verds, específics per a recollir vidre,
de blaus, per al paper i el cartró, i de grocs, per als
plàstics, envasos, brics i pots de refresc.
12
Els consumidors separen els materials, que després

10
deixen en els contenidors corresponents. Els ajunta-

ments s’encarreguen de recollir-los i de dur-los a les
plantes de reciclatge.
280548 _ 0110-0147.indd 141 28/02/11 17:51

3 SOLUCIONARI
3.17. Els aerogeneradors usen la força del vent per a produir 3.25. 3
energia, per la qual cosa no generen substàncies con-
taminants.
3.18. Observant les dades de la gràfica es refuta la segona
hipòtesi, que diu que si sabem que quan plou sol ha-
ver una borrasca situada a l’oest, i sabem que el vent
procedeix de les borrasques, això vol dir que els dies
de pluja hi haurà vent de l’oest. Si mirem la taula, ve-
iem que els dies 6 i 7, que va ploure, hi havia vent del
sud. En un hivernacle, el vidre de què està fet impedeix que
se n’isca la calor que s’hi acumula per l’acció del Sol, la
Rep suport la primera hipòtesi, que diu que si el vent
qual cosa manté una temperatura interior elevada.
del nord porta aire fred d’Europa, els dies que bufe
aquest vent les temperatures seran les més baixes. El diòxid de carboni de l’atmosfera fa una funció sem-
Efectivament, si mirem les temperatures correspo- blant: impedeix que se n’isca la calor que emet la Ter-
nents als dies 11, 12 i 13, que va bufar vent del nord, ra calfada pel Sol i la temperatura mitjana terrestre es
veiem que són les més baixes. manté en uns 15 ºC.
3.19. El cel té la tendència a estar clar quan les temperatures 3.26. Sobre els pols la tropopausa se situa a uns 9 000 me- 3
són més baixes. tres perquè, com que hi fa més fred, l’aire de la tropos-
fera es contrau i té menys gruix que sobre l’equador, on
3.20. El vent del sud està relacionat amb l’arribada de les
l’aire de la troposfera s’expandeix per la calor.
pluges. Les temperatures tendeixen a ser altes quan
plou. 3.27. No notaran fregament perquè no hi ha aire; estan més
enllà de la ionosfera, en l’espai. 3
3.21. Si es puja a l’Everest cal utilitzar botelles d’oxigen per-
què l’aire hi és menys dens, entra menys aire en els 3.28. L’aire de l’atmosfera no està repartit d’una manera uni-
pulmons i es fa més difícil respirar. forme per efecte de la gravetat, que atrau els gasos cap 3
3.22. Venus i Mart també tenen atmosfera, però no es pot a la Terra i els concentra en les capes més baixes.
considerar que tenen aire perquè la mescla de gasos 3.29. 3
és diferent de la de la Terra.
Concentració (%)
3.23. Els cinc gasos que componen l’atmosfera són: Explicació
Gas Atmosfera Atmosfera
a) N
itrogen (N2). 78% de l’aire; prové dels òxids de de la diferència
primitiva actual
nitrogen que expulsaven els volcans fa 4 500 mili-
ons d’anys i que es van dissoldre en els oceans; és Vapor 15 Molt poc El vapor d’aigua inicial
emprat pels organismes fotosintètics per a fabricar d’aigua es va condensar i va caure 3
la matèria orgànica. en forma de precipitacions
i va formar la hidrosfera.
b) O
xigen (O2). 21% de l’aire; aparegué com a resultat
de la fotosíntesi; és imprescindible per a la respira- 3
ció dels éssers vius. CO2 80-90 0,03 La concentració
disminueix perquè és
c) A
rgó (Ar). 0,9% de l’aire; prové dels gasos expulsats usat pels organismes
pels volcans fa milions d’anys; no intervé en cap fotosintètics.
procés important.
O2 0 21 L’oxigen apareix quan els U
d) O
zó (O3). En proporcions xicotetes; és un derivat de organismes fotosintètics el
l’oxigen; serveix de filtre de les radiacions ultraviola- produeixen. 3
des del Sol.
Ozó 0 0,05 L’ozó apareix quan l’oxigen
e) Diòxid de carboni (CO2). 0,03% de l’aire; procedeix 3
és modificat pels raigs
de les erupcions volcàniques que es van produir fa
del Sol.
milions d’anys; participa en la fotosíntesi.
Argó 1 1 Es manté igual perquè no
3.24. L’ozó és un gas escàs en l’atmosfera terrestre i està en 3
intervé en cap procés que
la part alta de l’estratosfera, tot formant l’ozonosfera. l’altere.
L’ozó es forma quan els raigs del Sol topen amb les
molècules d’oxigen. L’ozó filtra les radiacions ultraviola- N2 0 78 Al principi, l’atmosfera
té òxids de nitrogen
des del Sol i impedeix que arriben en quantitats grans
procedents dels volcans.
a la biosfera, on podrien perjudicar els éssers vius. És
El nitrogen apareix quan
perjudicial si està en la troposfera, ja que és un conta- es dissolen els òxids en
minant verinós. els oceans.
280548 _ 0110-0147.indd 142 28/02/11 17:51

3 SOLUCIONARI
3.30. a) H
i ha més possibilitats que hi haja nuvolositat i pre- tura, ha acumulat molts glòbuls rojos. En competir
cipitacions a la Gran Bretanya. A Espanya, hi haurà al nivell del mar amb un aire amb molt d’oxigen i
bon oratge per l’anticicló. una sang amb molts glòbuls rojos, té més capacitat
b) La pressió atmosfèrica és més alta a Espanya. d’oxigenació.
c) És més probable que la borrasca es desplace cap a 3.40. A l’esportista que competirà a Granada, li interessa
l’Europa central. entrenar a Valdelinares (Terol), on podrà augmentar la
d) quantitat de glòbuls rojos en la sang.
B RESUM
3.41.
500 km
La ionosfera és la capa externa. Les radiacions solars

en calfen la part superior, per això la temperatura
augmenta amb l’altitud. La part superior s’anomena
exosfera. No té un límit superior definit; cada vegada
hi ha menys aire, fins que, a uns 500 km d’altitud, ja
es troba el buit de l’espai. A aquesta altitud es
A
400 km desplacen alguns satèl·lits artificials. S’hi produeixen
les estrelles fugaces i les aurores polars.
80 km Mesopausa
La mesosfera té un gruix d’uns 40 km. El seu límit
3.31. a) L a pressió atmosfèrica disminueix a mesura que 300 km

superior és la mesopausa. Des de la zona més
interna cap a la més externa, la temperatura va
baixant fins a menys de 100 °C sota zero en la
passen les hores. mesopausa.
40 km Estratopausa
b) S
’acosta una borrasca per la disminució de la pres- L’estratosfera té un gruix d’uns 30 km. El seu límit
superior és l’estratopausa. A la part alta, els raigs
Ozonosfera
sió atmosfèrica. 200 km ultraviolats del Sol xoquen amb les molècules
d’oxigen (O2) i originen el gas ozó (O3). La reacció
produeix calor, per això la part superior està a uns
c) La tendència és que hi haja més nuvolositat. 17 °C sobre zero. A més, es troba una zona rica en
ozó, l’ozonosfera .
3.32. No es forma gebre ni rosada en els deserts perquè l’aire 100 km

10 km Tropopausa
no té prou humitat, és sec. 80 km

La troposfera és la capa en contacte amb el sòl. Té
un gruix d’uns 10 km. Els seu límit superior
s’anomena tropopausa. A mesura que pugem, la
3.33. L’aparell té un penell que indica la direcció del vent i un

temperatura baixa fins als 55 °C sota zero. Aquesta
40 km
capa conté, aproximadament, el 90% de l’aire de
l’atmosfera.
anemòmetre que mesura la velocitat d’aquest. 10 km

0 km
3.34. El mapa A és un mapa meteorològic i el mapa B, un

mapa significatiu. Les imatges representen situacions 3.42.
contràries. El mapa meteorològic representa una situ-
Tipus de Origen del Com combatre la
ació de borrasca en tota la Península, mentre que el Conseqüències
contaminant contaminant contaminació
mapa significatiu indica la previsió d’un oratge assole-
llat, corresponent a un anticicló. CO2 Ús de Augment efecte Usar fonts
combustibles d’hivernacle i d’energia
3.35. Per a mesurar la pressió atmosfèrica es fa servir el fòssils canvi climàtic: alternatives
baròmetre i per a mesurar la humitat de l’aire, l’higrò- augment ciclons com l’eòlica i la
metre. tropicals, fusió solar; estalviar
de gels, augment energia; facilitar
3.36. L’aire calent pot contenir més humitat que el fred (a). nivell del mar… el reciclatge
En refredar-se l’aire, la humitat que conté es condensa
i forma gotetes (c). Les gotetes microscòpiques suspe- Òxids de Combustió de Pluja àcida: Usar fonts
ses en l’aire formen els núvols (f). sofre i carbó deteriorament d’energia
nitrogen i gasolines d’edificis, mort alternatives com
UNA ANÀLISI CIENTÍFICA de mala de vegetals l’eòlica i la solar;
qualitat i d’herbívors instal·lació de
3.37. A molta altitud, una persona pot notar marejos, debilitat filtres en les
i fatiga perquè li arriba menys oxigen al cervell. xemeneies
3.38. A molta altitud hi ha la mateixa composició de l’aire que Gasos CFC Aerosols, Reducció capa No utilitzar
al nivell del mar, però la quantitat dels gasos és menor aires d’ozó: cremades i aerosols
perquè l’aire és més poc dens. condicionats, malalties greus amb gasos CFC
etc.
3.39. a) L a mostra de sang 1 correspon a un esportista que
ha entrenat en altura, ja que té més quantitat de
glòbuls rojos. La mostra de sang 2 correspon a un Sutge Combustió de Augment de la Usar fonts
combustibles brutícia en les d’energia
esportista que ha entrenat al nivell del mar.
fòssils ciutats, malalties alternatives com
b) L a mostra d’aire A s’ha pres al nivell del mar perquè pulmonars l’eòlica i la solar;
té més quantitat de molècules d’oxigen i la mostra instal·lació de
B s’ha pres a molta altitud, ja que hi ha més poca filtres en les
quantitat d’oxigen. xemeneies
c) L ’esportista 1, competint en el lloc l’aire del qual és
el de la mostra A, obtindria més rendiment en la
respiració, perquè, com que ha entrenat a molta al-
280548 _ 0110-0147.indd 143 28/02/11 17:51

3 SOLUCIONARI
COMPRENC EL QUE LLIG s’acumula massa diòxid de carboni en l’atmosfera, l’efec-

te d’hivernacle s’incrementa i augmenta la temperatura
3.43. Relacionar. No està en una zona freda perquè el ter-
mitjana del planeta, un fet que té conseqüències negati-
mòmetre marca 65 graus Fahrenheit (18,3 °C); a més,
ves en la vida terrestre.
després de la pluja es produeix una «enorme evapora-
ció» ja que el Sol ha calfat abans les fulles dels arbres, 6. L’aire calent, més lleuger que el fred, tendeix a pujar i el
un fet que indica que s’ha arribat a temperatures molt seu lloc és ocupat per l’aire fred que hi ha al voltant.
altes. La pressió atmosfèrica és baixa en les zones en què l’aire
3.44. Sintetitzar. Es refereix al fet que, després de ploure, es calent ascendeix, i alta, en les zones en què el fred des-
produeix una gran evaporació que forma columnes de cendeix.
fum que es veuen per damunt del bosc i de les valls. 7. Els núvols es formen quan una massa d’aire càlid amb
3.45. Aplicar. Hauria de dur roba d’estiu perquè en el text prou d’humitat es refreda i condensa el vapor d’aigua que
es diu que hi ha una temperatura de 72 ºF o 22 ºC. A contenia en forma de gotes d’aigua suspeses en l’aire.
més, encara que diu que plou, hi ha vents càlids que Els núvols de la imatge A són nimbostrats i els de la B,
assequen ràpidament el sòl. cúmuls. Els nimbostrats són núvols que formen capes
grisenques d’aspecte difús, i els cúmuls són núvols den-
3.46. Identificar. L’hivern comença en els mesos de maig i de sos amb aspecte de cotó.
juny.
8. En una borrasca la pressió atmosfèrica és baixa, el vent
es desplaça cap al seu interior, hi du humitat, es formen
PROVA D’AVALUACIÓ 1
núvols i es poden produir precipitacions.
1. Les radiacions ultraviolades del Sol són filtrades en l’es- 9. Les línies del mapa s’anomenen isòbares. Són línies
tratosfera. Els raigs ultraviolats topen amb les molècules que uneixen punts amb la mateixa pressió atmosfèrica.
d’oxigen i originen l’ozó, que filtra aquests raigs i prote- La A significa anticicló i la B, borrasca. La xifra de les
geix els éssers vius dels seus efectes nocius. línies properes a B és menor que la xifra de les línies
2. El nitrogen és utilitzat per les plantes i altres éssers foto- properes a A perquè la pressió atmosfèrica és inferior
sintètics per a fabricar la seua matèria orgànica; l’oxigen en una borrasca que en un anticicló. No. El més proba-
permet la respiració de tots els éssers vius, sense la qual ble és que ocórrega el contrari: que a les illes Balears hi
no hi hauria vida; l’ozó filtra els raigs ultraviolats del Sol haja nuvolositat i precipitacions, per la presència d’una
i impedeix l’efecte nociu que tenen en els éssers vius; borrasca.
el diòxid de carboni s’usa per a produir matèria orgàni- 10. La combustió de carbó i de petroli que fa l’ésser humà
ca per mitjà de la fotosíntesi i és responsable de l’efecte per a obtenir energia produeix un augment de l’efecte
d’hivernacle, que manté una temperatura adequada per d’hivernacle per l’acumulació de diòxid de carboni en
al desenvolupament de la vida. l’atmosfera; igualment, dóna lloc a la pluja àcida pro-
3. La primitiva atmosfera terrestre estava composta pels duïda per la combinació d’òxids de sofre i nitrogen,
gasos expulsats durant l’activitat volcànica, els quals que també són productes de la combustió. Aquests
provenien de l’interior terrestre. Els gasos eren, princi- òxids es mesclen amb l’aigua dels núvols i de la pluja
palment diòxid de carboni i vapor d’aigua, i en quantitats i formen àcids sulfúric i nítric, els quals, quan cauen
més menudes, òxids de sofre i nitrogen i argó. Quan van sobre la superfície terrestre, fan malbé les estructures
aparéixer els organismes fotosintètics, els quals usaven vegetals i contaminen el sòl. La comunitat internaci-
el CO2 per a respirar, aquest gas es va anar retirant de onal ha signat el protocol de Kyoto, un acord entre
l’atmosfera. Aquest mateix gas era descompost pels or- països per a reduir l’emissió de diòxid de carboni a
ganismes en carboni, i entrava a formar part de la matèria l’atmosfera. Cada individu pot estalviar energia i faci-
orgànica de l’organisme, i en oxigen, el qual era alliberat litar el reciclatge, i així col·laborar amb la reducció de
a l’atmosfera. Així, el diòxid de carboni va ser substituït l’impacte ambiental sobre l’atmosfera de les nostres
per l’oxigen. activitats.
4. Alguns planetes del sistema solar tenen atmosfera. En la 11. Les dades preses amb instruments científics ens servei-
resta de planetes no hi ha vida perquè la composició de xen per a comprovar una hipòtesi, trobar relacions entre
la seua atmosfera és diferent de la de la Terra. Per exem- fets o observar com evoluciona un procés en el temps.
ple, Venus té una atmosfera semblant a la de la primitiva 12. La figura A representa un anemòmetre, que mesura la
atmosfera de la Terra, amb núvols d’àcid sulfúric, que no velocitat del vent. La figura B és un baròmetre i mesura la
permet el desenvolupament de la vida. Els primers éssers pressió atmosfèrica.
vius autòtrofs van aportar oxigen a l’atmosfera terrestre a
través de la fotosíntesi.
5. Els gasos que formen l’atmosfera són, de més concen-
tració a menys, nitrogen, oxigen, argó, ozó i diòxid de 1. La capa de l’atmosfera més propera a la superfície terres-
carboni. El diòxid de carboni és responsable de l’efecte tre és la troposfera. Té un gruix de 10 km, la temperatura
d’hivernacle que permet mantenir a la Terra una tempe- baixa a mesura que pugem i la major part de l’aire està
ratura compatible amb la vida i l’usen els éssers autòtrofs en aquesta capa. La capa que hi ha a continuació és
per a produir matèria orgànica mitjançant la fotosíntesi. Si l’estratosfera i les separa la tropopausa.
280548 _ 0110-0147.indd 144 28/02/11 17:51

3 SOLUCIONARI
2. L’ozó, un derivat de l’oxigen, és verinós si està en la tro- 8. El mapa de la figura és un mapa significatiu. Aquests
posfera, però la seua presència en l’estratosfera és vital, mapes indiquen les previsions de l’oratge. A les illes Ca-
ja que filtra les radiacions ultraviolades del Sol, les quals nàries, hi ha altes pressions perquè el mapa ens indica la
són nocives per als humans. presència majoritària de cel ras i sol.
3. 9. L’efecte d’hivernacle natural de l’atmosfera manté la tem-
Atmosfera primitiva Atmosfera actual peratura mitjana de la Terra, la qual cosa permet que
Composició majoritària: Composició majoritària: hi haja vida. Un augment d’aquest efecte provoca l’aug-
diòxid de carboni i vapor nitrogen i oxigen. ment progressiu de la temperatura mitjana de la Terra
d’aigua. que, al seu torn, produeix un canvi climàtic que té les
conseqüències següents:
Presència d’òxids Presència de nitrogen (N2).
de nitrogen. – Augment de ciclons tropicals destructius.
Absència d’oxigen Presència d’oxigen (O2) i

– Fusió del gel dels casquets polars amb l’augment del
i d’ozó. d’ozó (O3). nivell del mar.
– Sequeres greus en diferents llocs del planeta.
Intensa activitat volcànica. Baixa activitat volcànica.
Les mesures per a mitigar-lo són:
Els organismes autòtrofs, en fer la fotosíntesi, van usar – Promoure campanyes per a l’estalvi d’energia.
el diòxid de carboni i el nitrogen de l’atmosfera primitiva – Facilitar el reciclatge de matèries com vidre, paper i
per a produir matèria orgànica, i van reduir, per tant, les plàstics.
concentracions d’aquests en l’atmosfera. Els organismes – Desplaçar-se en transport públic o bicicleta i no en cot-
fotosintètics van produir, per mitjà de la fotosíntesi, oxi- xe, per a estalviar energia.
gen, que s’incorporà a l’atmosfera.
– Estalviar electricitat.
L’atmosfera de la Terra té concentracions d’argó sem-
blants a les de les atmosferes de Venus i de Mart, la qual – No abusar de la calefacció.
cosa demostra l’origen volcànic de les tres. Les diferencia – Utilitzar amb prudència l’aigua calenta.
la concentració de diòxid de carboni en l’atmosfera que, – Reciclar.
en el cas de Venus, arriba al 98 %. Aquesta concentra-
10. El termòmetre per a mesurar temperatures en l’exterior
ció de CO2 produeix un efecte d’hivernacle que manté la
s’ha de posar protegit del sol i de la pluja i lluny de fonts
temperatura mitjana tan alta que l’aigua no està en estat
de calor per a mesurar la temperatura de l’aire i no de
líquid, sinó que es manté en estat gasós combinada amb
l’efecte directe del sol o la pluja. Les dades de la tempe-
els òxids de sofre formant núvols d’àcid sulfúric.
ratura s’agafen dues vegades per dia, a primera i a última
4. L’oxigen va aparéixer com a resultat de la fotosíntesi i la hora del matí; la resta de les dades, una vegada per dia.
seua concentració va anar augmentat fins que es va es-
11. La figura A és un higròmetre que s’usa per a mesurar la
tabilitzar en el 21%. L’oxigen és vital per a la vida a la
humitat de l’aire. La figura B és un penell que mesura la
Terra, ja que els éssers vius el necessiten per a respirar,
direcció del vent.
una de les funcions vitals. L’ozó es forma quan els raigs
ultraviolats del Sol topen amb les molècules d’oxigen i
originen l’ozó. La reacció produeix calor. L’ozó de l’estra- AMPLIACIÓ
tosfera protegeix la Terra de les radiacions ultraviolades 1. a) Els éssers vius actuals no podrien sobreviure en un
del Sol, que són nocives per als éssers vius. planeta amb una atmosfera com la que tenia la Terra
5. L’aire calent és més lleuger que el fred, per la qual cosa poc després de formar-se, ja que en un principi, no
tendeix a pujar. Quan el Sol calfa el terra, l’aire en con- contenia oxigen, imprescindible per a la vida, com la
tacte amb aquest es calfa i ascendeix; aquest espai és coneixem.
ocupat per l’aire més fred que hi ha al voltant. En les b) Els éssers que vivien sense oxigen es van haver
zones en què l’aire calent ascendeix, la pressió atmosfè- d’adaptar a les noves condicions o es van extingir.
rica és menor; mentre que en les zones en què l’aire fred
2. L ’aparició de la capa d’ozó va facilitar l’aparició de vida a
descendeix, hi ha més pressió.
la Terra en filtrar els raigs ultraviolats del Sol, nocius a les
6. Les precipitacions de neu es produeixen quan l’atmos- estructures dels éssers vius.
fera està per davall de zero. El vapor d’aigua es congela
3. Els avions de les línies aèries es mouen per l’estratosfera.
immediatament. Els cristalls de gel s’adhereixen entre si
Les estrelles fugaces i les aurores polars es produeixen
i creixen a poc a poc fins que formen flocs de neu. Hi
en la ionosfera.
ha precipitacions de pluja, de pedra, de granís i d’aigua-
neu. Les de pluja es produeixen quan l’aire que té molta 4. El diòxid de carboni impedeix que es perda una part de
humitat, es refreda. El granís es produeix quan l’aigua la calor que emet la Terra en ser calfada pel Sol, i així la
es congela. temperatura mitjana terrestre es manté en uns 15 ºC.
7. Si llegim en el periòdic que les pressions atmosfèriques 5. La pressió atmosfèrica, l’exerceix l’aire a causa de l’atrac-
estan augmentant i que la nuvolositat és cada vegada ció de la gravetat. Es mesura en mil·libars (mb) i es repre-
més escassa, hem de saber que s’acosta un anticicló. senta amb línies corbes anomenades isòbares.
280548 _ 0110-0147.indd 145 28/02/11 17:51

3 SOLUCIONARI
6. Els cirrus són núvols alts blancs amb aspecte fibrós que d) L a contaminació transfronterera és la produïda per
poden aparéixer com a bandes o elements separats. Els un país i patida per un altre perquè es trasllada per
cúmuls són núvols densos amb aspecte de cotó, la part fenòmens naturals com ara el vent.
superior dels quals és brillant i la inferior, fosca. Els nim-
bostrats són els núvols que duen pluja. REFORÇ
7. a) B
aròmetre és l’instrument que permet mesurar la 1.
pressió atmosfèrica. Capes Gruix aproximat
b) A
nticicló és la zona en què la pressió és major que de l’atmosfera i característiques
en les àrees del seu voltant, i borrasca és la zona en Ionosfera Gruix de 420 km, capa externa,
què la pressió atmosfèrica és menor que en els seus els raigs solars calfen la capa més
voltants. superior. A uns 500 km hi ha el buit
c) L a pluja són gotes grans d’aigua que es formen quan de l’espai.
l’aire que conté molta humitat es refreda i la conden- Mesosfera Gruix de 40 km, la temperatura baixa
sació fa que es formen. La neu està formada per cris- des de la zona més interna cap a la
talls de gel que s’adhereixen entre si i es produeix més externa i arriba a 2100 ºC.
quan l’atmosfera està per davall de zero i el vapor
Estratosfera Gruix de 30 km, té una zona rica en
d’aigua es congela. La pedra o granís són esferes de ozó.
gel que es produeixen quan l’aigua es congela.
Troposfera Gruix 10 km, la temperatura baixa
8. La neu, en realitat, és vapor d’aigua congelat. La pedra, en ascendir. En aquesta capa està el
d’altra banda, és aigua congelada que forma esferes de 90 % de l’aire de l’atmosfera.
gel.
9. Els vents es formen en moure’s l’aire des de les zones 2. L’atmosfera està composta d’aire, una mescla de gasos:
d’alta pressió cap a les de baixa pressió, per la qual cosa nitrogen, oxigen, argó, ozó i diòxid de carboni.
tendeixen a anar des dels anticiclons cap a les borras- 3. La tropopausa separa la troposfera de l’estratosfera; l’es-
ques. tratopausa separa l’estratosfera de la mesosfera i la me-
10. L’oratge és l’estat de l’atmosfera en un moment i un lloc sopausa separa la mesosfera de la ionosfera.
determinats. El clima és una síntesi de l’oratge al llarg 4. L’atmosfera és important per a la vida a la Terra, ja que fa
d’un temps. les funcions següents:
11. La llum del sol, quan interactua amb l’atmosfera terres- – El diòxid de carboni permet l’activitat fotosintètica dels
tre, proporciona al cel una gran varietat de colors. La organismes autòtrofs i produeix l’efecte d’hivernacle
Lluna, com que no té atmosfera, té el cel completament que manté la temperatura terrestre en una mitjana de
negre. 15 ºC.
12. La contaminació atmosfèrica és l’impacte negatiu que – L’oxigen permet la respiració.
tenen les activitats humanes en l’atmosfera terrestre. – L’ozó protegeix la vida a la Terra dels raigs ultraviolats
Es deu, sobretot, a l’ús de combustibles fòssils, com el del Sol.
carbó i els derivats del petroli. Els gasos contaminants L’atmosfera és tan important per a la vida a la Terra que,
principals són: diòxid de carboni, que procedeix de la si de sobte desapareguera, tots els éssers vius moriríem.
combustió de petroli i carbó; òxids de sofre i nitrogen,
que procedeixen de la combustió de carbó i gasolines 5. L’atmosfera primitiva es va formar fa uns 4 500 milions
de mala qualitat; gasos CFC, gasos fabricats industri- d’anys com a conseqüència de l’activitat volcànica de la
alment i que s’usen en aerosols, entre d’altres; sutge, Terra, que deixava escapar els gasos procedents de les
que es produeix en cremar carbó i altres combusti- roques de l’interior.
bles. 6. Apareixen en les capes següents:
13. a) L a pluja àcida és una pluja rica en àcids sulfúric i a) Troposfera.
nítric, els quals s’originen per una mescla d’aigua i els b) Estratosfera.
òxids de sofre i nitrogen procedents de la combustió c) Troposfera.
de carbó i petroli de mala qualitat.
d) Ionosfera.
b) L ’efecte d’hivernacle és la funció que exerceix el diò-
xid de carboni en l’atmosfera, que impedeix que s’es- 7. a) El gas més abundant en l’aire és el nitrogen i el segon,
cape una part de la calor que emet la Terra calfada l’oxigen.
pel Sol. Quan la concentració de diòxid de carboni és b) L ’1 % de la composició percentual de l’aire, el formen
més alta del normal, augmenta l’efecte d’hivernacle; l’argó i el diòxid de carboni.
com a conseqüència, augmenta la calor retinguda i, c) L ’ozó és un derivat de l’oxigen que es forma en xocar
per tant, també la temperatura mitjana terrestre. els raigs ultraviolats amb les molècules d’oxigen que
c) P
er a col·laborar en la solució d’aquest problema, de hi ha en l’estratosfera.
manera individual, podem estalviar energia, no usar d) E
l diòxid de carboni prové de la fotosíntesi dels éssers
aerosols i facilitar el reciclatge. autòtrofs.
280548 _ 0110-0147.indd 146 28/02/11 17:51

3 SOLUCIONARI
8. Un baròmetre és un instrument meteorològic que mesura 11. La humitat de l’aire prové de l’evaporació de l’aigua
la pressió atmosfèrica. dels mars, dels oceans, de les aigües continentals i del
sòl. Es mesura en grams d’aigua per cada quilogram
9. La temperatura en l’atmosfera varia d’una manera dife-
d’aire sec.
rent en cadascuna de les capes. En la troposfera la tem-
peratura baixa amb l’altura fins als 255 ºC. En l’estratos- 12. Podem predir que s’acosta una borrasca.
fera la temperatura és més calenta en el límit superior per
13. a) L ’arc de Sant Martí es forma per la descomposició de
la reacció dels raigs ultraviolats amb les molècules d’oxi-
la llum blanca per gotes d’aigua i apareix quan el Sol
gen. En la part superior s’arriba als 17 ºC. En la mesosfe-
no està cobert.
ra, la temperatura torna a abaixar fins a arribar a menys
b) El cel es veu de color roig quan es fa de dia i quan es
de 100 ºC en la part superior. Finalment, en la ionosfera
fa de nit.
la temperatura és més elevada per les radiacions solars.
c) En una nit ennuvolada a la ciutat, el cel té un color ta-
10. Quan la previsió meteorològica preveu borrasca, la pres-
ronja pel reflex dels llums urbans en els núvols baixos
sió atmosfèrica és baixa, el vent va cap al seu interior, du
o per la contaminació.
humitat, es formen núvols i hi ha precipitacions.
280548 _ 0110-0147.indd 147 28/02/11 17:51

4 La hidrosfera terrestre
OBJECTIUS
1. Conéixer la distribució de l’aigua que forma 5. Trobar informació sobre els processos de depuració
la hidrosfera. i potabilització de l’aigua.
2. Conéixer les propietats de l’aigua, i la importància 6. Aprendre els usos que es fan de l’aigua.
que té en molts processos. 7. Conéixer els impactes que pot sofrir la
3. Estudiar les característiques de l’aigua dels oceans hidrosfera i les mesures que podem prendre
i de les aigües continentals. per a evitar-los.
4. Comprendre els processos que formen el cicle 8. Aprendre les possibles variables que afecten un
de l’aigua. experiment i com es controlen.
CONTINGUTS
CONCEPTES • Origen i distribució de l’aigua. (Objectiu 1)
• Les propietats de l’aigua i la importància que tenen en els éssers vius. (Objectiu 2)
• Característiques de l’aigua dels oceans i dels continents. (Objectiu 3)
• El cicle de l’aigua. (Objectiu 4)
• L’ús de l’aigua i la seua qualitat. Contaminació de les aigües. Depuració i potabilització.
(Objectius 5, 6 i 7)
PROCEDIMENTS, • Observació i interpretació d’imatges, taules, gràfics i esquemes.

DESTRESES I • Realització de càlculs senzills sobre percentatges.
HABILITATS • Interpretació de cicles naturals. (Objectiu 4)
• Realització d’experiments sobre control de variables. (Objectiu 8)
• Elaboració d’esquemes.
ACTITUDS • Valorar l’aigua com un recurs imprescindible per a la vida.

• Desenvolupar una actitud positiva davant de la necessitat d’una gestió sostenible
de l’aigua. (Objectiu 6)
• Valorar les actuacions personals de reducció en el consum d’aigua i la reutilització.
(Objectiu 7)
• Valorar la importància del cicle de l’aigua considerant els problemes causats per
l’activitat humana. (Objectiu 4)
EDUCACIÓ EN VALORS
Educació mediambiental Per a evitar el malbaratament, és important educar en
el consum responsable de l’aigua. Hi ha unes quantes
L’accés a l’aigua per a satisfer les necessitats de la
mesures d’estalvi molt senzilles com ara posar dues
societat és un repte, tant per als països industrialitzats
botelles plenes d’aigua dins de la cisterna del vàter;
com per als que estan en procés de desenvolupament.
arreglar les pèrdues de les aixetes i les canonades;
La contaminació de l’aigua, l’augment de la irrigació
no usar el vàter com a paperera; regar les plantes a la
en l’agricultura i els llargs períodes de sequera, cada
nit o a primera hora del matí per a evitar l’evaporació
vegada més freqüents, posen en perill els recursos
de l’aigua o plantar en el jardí plantes autòctones que
hídrics dels països mediterranis.
s’adapten més bé al clima local.
280548 _ 0148-0183.indd 148 28/02/11 17:54

Coneixement i interacció amb el món físic La resposta exigeix una valoració quantitativa,
La secció CIÈNCIA A LES TEUES MANS, Control per a la qual cosa cal buscar les dades imprescindibles
de variables en un experiment, pàgina 69, aborda que permeten fer el càlcul. Per a això, necessitem
el concepte de variable com a característica clau saber quin és el volum d’una cisterna. La font
d’una investigació científica, la identificació de la qual d’informació més adequada és Internet.
és essencial per a la interpretació dels resultats. Social i ciutadana
Comunicació lingüística Les activitats de la secció UNA ANÀLISI CIENTÍFICA,
proporcionen una informació variada sobre els usos
L’activitat 4 es refereix a la cerca d’informació en
de l’aigua i la seua problemàtica. L’anàlisi de la
l’annex CONCEPTES CLAU.
informació resultant permet adoptar actituds individuals
La secció UNA ANÀLISI CIENTÍFICA, L’ús de l’aigua, pel que fa al consum de l’aigua, i els efectes que
pàgina 71, fa una anàlisi exhaustiva dels conceptes aquestes poden representar per al benestar
consumptiu i no consumptiu, fent servir una sèrie de de la societat.
preguntes que ajuden a tenir clars aquests conceptes.
Cultural i artística
Matemàtica
Al llarg de la unitat es mostren unes quantes fotografies
En aquesta unitat hi ha una sèrie d’activitats de paisatges en què l’aigua és la protagonista principal
que necessiten el càlcul numèric i el raonament i, en alguns casos, és la responsable d’aquests.
matemàtic. Estan en les activitats d’epígraf, en les
Aquest tipus de paisatges, com les coves càrstiques,
activitats finals i en UNA ANÀLISI CIENTÍFICA.
les glaceres i els salts d’aigua, són d’una bellesa
Tractament de la informació i competència digital impressionant i eduquen els sentits en la valoració
En l’activitat 13 s’analitza una de les mesures d’estalvi estètica de la natura.
d’aigua que han proposat els governs.
PROVES
Competències D’AVALUACIÓ
prova 1 prova 2
a) Conéixer la distribució de l’aigua i el seu origen i resoldre problemes
1, 2, 3 1, 2, 3
senzills sobre la distribució de l’aigua. (Objectiu 1)
b) Descriure les característiques principals de les aigües marines
4, 5 4, 5
i continentals. (Objectiu 2)
c) Conéixer les propietats de l’aigua i la importància que té per als
6 6
éssers vius i altres processos. (Objectiu 3)
d) Interpretar i elaborar esquemes sobre el cicle de l’aigua. (Objectiu 4) 7, 9 7
e) Explicar la importància del cicle de l’aigua i els problemes causats

8 9
per les activitats humanes i la contaminació (Objectius 4 i 7)
f) Entendre la gestió i els usos de l’aigua. (Objectiu 5 i 6) 10 8
g) Desenvolupar interés per la gestió sostenible de l’aigua

11 10
i les mesures per a reduir-ne el consum i reutilitzar-la. (Objectiu 7)
h) Aprendre a controlar variables en un experiment. (Objectiu 8) 12 11
280548 _ 0148-0183.indd 149 28/02/11 17:54

4 FITXA 1
EL CONSUM D’AIGUA
El consum d’aigua varia molt d’uns països a uns altres. Per exemple, la despesa mitjana d’aigua
d’un estatunidenc és d’uns 300 L/dia, mentre que la d’un europeu és d’uns 200 L/dia. A molta
distància, la despesa diària d’un africà està en uns 40 L/dia.
És molt interessant analitzar en què es consumeix l’aigua diàriament i per què el consum d’aquesta
determina moltes vegades la qualitat de vida d’un país i els recursos de què disposa.
Com més gran és el desenvolupament d’un país, més elevat és el consum d’aigua per cap. Com més
pobre és un país, més esforç han de fer els habitants per a buscar aigua per a sobreviure i més poc de
temps poden dedicar a produir uns altres recursos.
Així, es pot observar com països amb poca disponibilitat d’aigua són grans consumidors d’aquesta a pesar
que hi és escassa. El motiu és que l’agricultura consumeix molta aigua i té moltes pèrdues, especialment
per l’evaporació.
En què gastem aigua els espanyols cada dia?
3 %
15 %
Beure i cuinar
Netejar la casa i la roba
11 % Llar
WC
38 %
Bany i neteja personal
33 %
16 %
Ús domèstic
Ús industrial
8 %
Ús agrícola
76 %
280548 _ 0148-0183.indd 150 28/02/11 17:54

4 FITXA 2
LA CONTAMINACIÓ DE L’AIGUA
La llei d’aigües, en l’article 85, defineix la contaminació als d’una ciutat, trencament de la presa d’Aznalcóllar
de l’aigua com: «L’acció i l’efecte d’introduir matèries al riu Guadiamar (Sevilla), marea negra del Prestige,
o formes d’energia o induir condicions en l’aigua etc.). Es tracta de contaminació difosa quan el focus
que, de manera directa o indirecta, suposen una altera- no es pot determinar ni localitzar d’una manera con-
ció perjudicial de la seua qualitat en relació amb els creta (pesticides en un riu procedents de tots
usos posteriors o amb la seua funció ecològica». els camps de cultiu del voltant, fertilitzants, pluja àci-
Els focus de contaminació poden produir una conta- da en llacs i rius, etc.).
minació puntual, si el focus està perfectament localit- Per a saber quins són els focus de contaminació prin-
zat (canonada d’una fàbrica, emissari d’aigües residu- cipals, analitza la taula següent:
FORMA ORIGEN TIPUS DE CONTAMINACIÓ
• Meteorització i erosió natural de les roques.

• Components atmosfèrics (pols, partícules, gasos…).
CAUSES
DIFOSES • Restes orgàniques d’éssers vius (plantes, femta, cadàvers, humus…).
NATURALS
• Erupcions volcàniques.
• Incendis forestals naturals.
• Abocaments domèstics.
• Abocaments de la neteja de carrers i jardins.
URBANA
• Abocaments del comerç i dels serveis.
• Abocaments industrials urbans.
• Fertilitzants.
AGRÍCOLA
• Pesticides.
I RAMADERA
• Purins d’animals.
ACTIVITATS • Residus tòxics i perillosos.

PUNTUALS HUMANES
• Residus radioactius.
INDUSTRIAL • Contaminació tèrmica.
• Contaminació per metalls pesants.
• Olis i greixos.
• Lixiviat de minerals.
ACTIVITATS MINERES
• Metalls pesants.
INDUÏDES PER
• Augment de salinitat.
BOMBAMENTS
• Augment de matèria orgànica.
280548 _ 0148-0183.indd 151 28/02/11 17:54

4 FITXA 3
ELS PROBLEMES DE L’AIGUA
GRANS PROBLEMES MEDIAMBIENTALS DE L’AIGUA

Els grans medis aquàtics estan patint problemes medi- fertilitzants…). Provoca l’augment massiu de micro-
ambientals greus que es poden resumir en els següents: organismes que acaben «descomponent l’aigua».
1. Contaminació hídrica. Produïda per l’abocament de Aquesta agafa el típic color verd negrós i fa mala olor.
qualsevol tipus de substància, matèria o tipus d’ener- 5. Contaminació tèrmica. Produïda per l’abocament
gia, i que pot afectar les aigües marines, superficials, d’aigua a temperatures altes procedents dels siste-
subterrànies, etc. mes de refrigeració de grans complexos industrials,
2. Sobreexplotació d’aqüífers subterranis. Extracció centrals tèrmiques, centrals nuclears, etc.
de volums d’aigua superiors a les recàrregues natu- 6. Marees negres. Generades pels accidents de grans
rals d’aquests, la qual cosa en disminueix el nivell i superpetroliers o d’oleoductes, els quals aboquen
afecta la vegetació natural, modifica el moviment de grans quantitats de productes derivats del petroli.
nutrients en el sòl, altera l’estabilitat del terreny, etc. Causen un gran impacte, fonamentalment sobre les
3. Salinització d’aqüífers. Consisteix en l’augment de la costes, fons i organismes marins.
concentració de sals produït pel descens del nivell 7. Neteja de vaixells i activitats de transport marítim.
d’aigua per sobreexplotació (aqüífers normals) o per Són les responsables del 90 % de la contaminació
l’entrada del mar en els aqüífers de la costa (intrusió dels mars i dels oceans. Es produeix quan els vaixells
marina), fet que provoca la seua inutilització. netegen les sentines i els depòsits en alta mar de
4. Eutrofització. Procés generat per l’excés de nutri- qualsevol tipus de residu, bé del combustible o bé de
ents abocats a les aigües superficials (detergents, la càrrega transportada.
ELS RECURSOS HÍDRICS A ESPANYA

L’aigua és un recurs problemàtic a Espanya i la seua • La demanda creix i de vegades supera la precipitació
gestió constituirà un repte important a resoldre per part en algunes zones. L’escolament mitjà a Espanya és
de les autoritats en un futur. És problemàtica per: de 110 000 hm3, procedents de les precipitacions i el
• L’aigua es reparteix a la Península d’una manera molt desgel, i per als 504 750 quilòmetres quadrats de su-
desigual geogràficament. L’Espanya humida ocupa perfície espanyola, representa uns 218 mm/any.
l’11 % de la superfície i presenta el 40 % del volum • El cicle hidrològic s’altera contínuament per l’acció
d’aigua total, mentre que l’Espanya seca ocupa el humana en desforestar, erosionar, desertitzar el sòl,
89 % i solament té el 60 % de l’aigua, a més, reparti- contaminar l’aigua i l’aire, etc.
da d’una manera desigual. • Sovint no es fa un ús racional de l’aigua, i se’n malba-
• L’aigua presenta una distribució temporal desigual, rata en l’àmbit domèstic, industrial i agrícola. S’han
ja que el règim de precipitacions és variable en el de posar en marxa mesures d’estalvi.
temps, de manera que s’alternen períodes de seque-
res i d’inundacions.
280548 _ 0148-0183.indd 152 28/02/11 17:54

4 FITXA 4
L’ESTALVI D’AIGUA
TOTS HI PODEM COL·LABORAR

Ara presentem unes quantes mesures molt fàcils,les En la cuina
quals, si les duguérem a terme, facilitarien la reducció
• No rentes la fruita i la verdura a doll; fes servir un re-
del consum domèstic d’aigua. No només és important
cipient amb aigua i una o dues gotes de lleixiu.
dur a terme aquestes mesures, sinó també difondre-les
i implicar-hi més gent. • Utilitza aquesta mateixa aigua per a regar les plantes
de casa.
Aquesta llista presenta uns quants suggeriments. De
segur que tu en trobes més. • No escures amb l’aixeta oberta; usa recipients o les
dues parts de la pica, una per a ensabonar i l’altra,
En el bany per a rentar.
• Dutxa’t, no et banyes. • No poses el llavaplats ni la llavadora sense omplir-los
• Quan et dutxes, usa solament l’aigua i el temps im- del tot.
prescindibles. • S’han de comprar electrodomèstics de consum baix.
• No t’ensabones amb l’aixeta oberta. • No aboques els greixos de cuina a la pica; guarda’ls
• Utilitza dutxes de «consum baix» (10 L/min). i fes-ne sabó casolà.
• Quan et llaves les mans, la cara o les dents, no deixes En el jardí

l’aixeta oberta. Ompli el lavabo amb la quantitat d’ai-
gua estrictament necessària. • No regues les plantes més del que cal.
• Usa vàters de «consum d’aigua ultrabaix»; solament • No plantes gespa si vius en una zona àrida o semiàri-
gasten dos litres d’aigua a pressió. da, ja que consumeix molta aigua.
• En els vàters tradicionals, redueix la capacitat del de- • Planta en el jardí espècies autòctones, ja que són més
pòsit posant-hi una o dues botelles amb arena dins o resistents a la sequedat ambiental i consumeixen més
doblegant la vareta de la boia perquè tanque abans. poca aigua.
• Rega a la nit per a reduir l’evaporació.
• No utilitzes l’aigua del depòsit de vàter si no és ne-
cessari. • Fes servir el regatge gota a gota en el jardí o l’hort.
• No uses el vàter com a paperera. • S’ha de tenir cura de l’estat en què es troben les con-
duccions i les canonades; el degoteig produeix pèrdu-
• Quan es reforme un bany, s’han de comprar sanitaris
es del 20 al 40 % de l’aigua que porten.
de «consum baix»; gasten més poca aigua.
Amb el cotxe
• No llaves el cotxe amb la mànega. Fes-ho en un túnel
de llavat o amb un poal d’aigua i una esponja.
280548 _ 0148-0183.indd 153 28/02/11 17:54

4 FITXA 5
PLANTES DE LES NOSTRES ZONES HUMIDES
LES PLANTES, sovint, són les grans desconegudes del nostre voltant. No obstant això, són
bàsiques en tots els ecosistemes. Per això, és interessant conéixer-ne unes quantes i aprendre a
respectar-les. Te’n mostrem algunes de les principals que hi ha en les nostres zones humides.
12 13 14
11
10
9
8
3 7
6
1 Ranuncle (Ranunculus sense fulles. Indicador 11 Vern (Alnus glutinosa). Arbre

acuaticus). Amb flors d’humitat. piramidal amb grups de cons
blanques molt boniques. llenyosos xicotets en les
7 Canyís (Phragmites branques.
2 Elodea (Elodea canadiensis). communis). Tiges llargues
En molts llocs és una plaga. i acabaments fins en un 12 Salze (Salix alba). Arbre de
plomall de flors. fulles blanquinoses i
3 Potamogèton (Potamogeton
lanceolades; branques molt
natans). Amb fulles molt 8 Boga (Typha latifolia). sensibles i caigudes.
característiques. Inflorescències juntes,
ambdues marrons, com 13 Tamariu (Tamarix gallica).
4 Nimfea blanca o nenúfar cigars. Les fulles, trenades, D’aspecte fràgil i branques
(Nymphaea alba). Fulles
tenen molts usos. fines, amb inflorescències
grans i arredonides. Amb flors
rosàcies.
blanques. 9 Canya comuna (Arundo
donax). Canyes típiques amb 14 Baladre (Nerium oleander ).
5 Llentia d’aigua (Lemna inflorescències en l’extrem. Arbust amb fulles lanceolades
minor). Minúscula,
Usades com a canyís. i fulles grans roges o
com una llentilla, molt verda.
blanques. Actua com a
10 Àlber o xop blanc (Populus
6 Jonc comú (Scirpus tallafocs en les riberes.
alba). Arbre gran i llarg amb
holoschoenus). Comú,
les fulles blanquinoses en el
amb tija cilíndrica i verda,
revers.
280548 _ 0148-0183.indd 154 28/02/11 17:54

4 FITXA 6
ANIMALS DE LES NOSTRES ZONES HUMIDES
FENT UN PASSEIG pels nostres rius o altres zones humides continentals, podem veure molts
animals de grups diferents. Intenta reconéixer-los i identificar-los. Te’n mostrem alguns.
Mamífers Ocells
Blauet
Rata d’aigua
Polla d’aigua
Visó
Bernat
Llúdria Fotja pescaire
o agró
Ànec collverd blau
Rèptils Amfibis
Gripau
comú
Tortuga d’estany
Granota comuna
Serp de
collaret
Tortuga de Tritó
rierol verd
Cullerot
Sargantana
cua-roja
Artròpodes Mol·luscos
Escorpí
d’aigua
Planorbis
Caragol
Espiadimonis
Libèl·lula
Carranc de riu
(americà) Cloïssa de riu
Tortugueta
280548 _ 0148-0183.indd 155 28/02/11 17:54

4 FITXA 7
Descobreixen el mecanisme que va originar el gel del pol nord

La investigació ajuda a entendre el paper que tenen els oceans en el canvi climàtic
i permet predir com canviarà el clima en el futur.
Un equip de científics internacional liderat per Antoni Per aquest motiu durant els mesos de l’estiu
Rosell, investigador de la Universitat Autònoma s’evaporava més aigua del mar cap a l’atmosfera,la
de Barcelona, ha descobert el mecanisme que va qual cosa es va traduir en un augment de la humitat
originar l’acumulació de gel a l’Àrtic. Els investigadors i precipitacions en forma de neu. A l’hivern, la forta
han elaborat les seues interpretacions a partir de les davallada de les temperatures va facilitar l’acumulació
anàlisis fetes sobre restes d’organismes marins. de gel en el pol nord, i s’ha mantingut així fins ara.
Fa prop de 2,7 milions d’anys hi hagué un descens Per a Antoni Rosell, «aquesta investigació permet
sobtat de les temperatures del planeta i l’oceà Àrtic entendre més bé per què canvia el clima i, més en
es va gelar. Els estius es van fer més càlids i els concret, el paper de l’oceà com a agent en el canvi
hiverns, més freds. climàtic».
En el desert del Sàhara vivien hipopòtams

Pintures prehistòriques demostren que fa 6 000 anys el Sàhara, el desert més gran
del món, era una terra habitable on vivien hipopòtams.
Fa uns 5 000 anys es va produir un canvi climàtic Segons Jennifer Smith, geòloga de la Universitat de
que va desplaçar les pluges i va provocar que la Washington, a St. Louis, el desert del Sàhara era
terra s’assecara, la vegetació desaparegué i el sòl un lloc verd i fèrtil en què vivien éssers humans i
va perdre la capacitat de retenir l’aigua. Així va animals que necessitaven aigua tot l’any. Actualment
arribar el desert que actualment coneixem com a és una terra àrida en què hi ha llocs on només plou
Sàhara. una vegada cada cent anys.
El nivell del mar augmenta ràpidament cada any

Les dades s’han obtingut amb observacions realitzades des de terra i aire gràcies
als instruments d’avions i de satèl·lits que controlen els canvis en els oceans.
Des del 1993 fins al 2005 el nivell del mar va Els resultats de la investigació del doctor Eric
augmentar uns tres mil·límetres per any, un Rignot, del laboratori Jet Propulsion de la NASA,
augment que afecta milions d’éssers humans que demostren que aquests canvis s’estan produint
viuen en poblacions de la costa del nostre planeta. més ràpidament del que es pensava.
Aquests canvis són, segurament, la conseqüència Els científics intenten esbrinar quins són els factors
que les masses de gel com la de Groenlàndia o les responsables d’aquest augment per a poder controlar
glaceres de l’Antàrtida s’estiguen desfent a causa canvis futurs en el nivell del mar.
d’un calfament dels oceans.
280548 _ 0148-0183.indd 156 28/02/11 17:54

4 FITXA 8
LECTURES
En el mar A les deu havien perdut de vista la terra; únicament

es veien per la part de popa les veles llunyanes d’altres
La barca es va arrossegar, de primer, mansament
barques, com aletes de peixos blancs.
sobre la tranquil·la superfície de la badia; després van
onejar les aigües i va començar a capcinejar: estaven –Però, Antonio –va exclamar el compare–, és que anem
fora de puntes, en el mar lliure. a Orà? Quan la pesca no vol presentar-se, és igual ací
que més endins.
Al capdavant, el fosc infinit, en el qual parpellejaven
les estrelles, i per tots costats, sobre el mar negre, Virà Antonio, i la barca va començar a córrer bordades,
barques i més barques, que s’allunyaven com però sense dirigir-se a terra.
fantasmes punxeguts, relliscant sobre les ones. –Ara –va dir alegrement– peguem un mos. Compare,
El compare mirava l’horitzó. porta el cabàs. Ja es presentarà la pesca quan vulga.
–Antonio, canvia el vent. Per a cadascun, un gran tros de pa i una ceba crua,
picada a punyades sobre la borda.
–Ja ho note.
El vent bufava fort i la barca capcinejava rudement
–Tindrem mar grossa.
sobre les ones, de llarga i profunda ondulació.
–Ho sé; però cap a dins! Allunyem-nos de tots aquests
–Pae! –va cridar Tonet des de la proa–, un peix gran,
que escombren el mar.
molt gran... Una tonyina!
I la barca, en comptes d’anar darrere de les altres, que
Van anar per terra les cebes i el pa, i els dos homes
seguien la costa, va continuar amb la proa mar endins.
aguaitaren per la borda.
Va clarejar. El sol, roig i retallat com un enorme pa
Sí, era una tonyina; però enorme, panxuda, poderosa,
d’àngel, traçava sobre el mar un triangle de foc, i les
arrossegant quasi arran de l’aigua un llom negre de
aigües bullien com si reflectiren un incendi.
vellut; el solitari, possiblement, de què tant parlaven
Antonio empunyava el timó, el company estava al els pescadors.
costat del pal, i el xicon, en la popa, explorant el mar.
Surava poderosament; però, amb una lleugera
De la popa i les bordes penjaven cabelleres de fils
contracció de la forta cua, passava d’un costat a un
que arrossegaven els seus esquers dins de l’aigua.
altre de la barca i tan prompte es perdia de vista com
Ara i adés, estirada, i a dalt un peix, que es regirava
reapareixia instantàniament.
i brillava com un estany animat. Però eren peces
menudes..., res.
I així van passar les hores. La barca, sempre avant, Vicente Blasco Ibáñez
de sobte ficada al llit sobre les ones com saltant, fins En el mar
a ensenyar la panxa roja. Feia calor, i Tonet s’esmunyia
Ediciones e-lectrónicas
per l’escotilla per beure del tonell d’aigua posat en
l’estreta cala. (Adaptació)
280548 _ 0148-0183.indd 157 28/02/11 17:54

4 FITXA 9
LECTURES
Les aventures al dia següent tot el camp estava inundat en moltes

milles d’extensió. El cinqué dia, després de pondre’s
del Baró de Münchhausen el sol, es va encallar la meua barca en alguna cosa
En posar els peus en territori egipci, es va que jo vaig prendre per un canyar. Però, l’endemà
desencadenar un huracà tan formidable que vaig témer al matí ens trobem envoltats d’ametlers carregats de
per un moment ser escombrat amb els meus cavalls, fruita perfectament madura i excel·lent per a menjar.
criats i equipatge. A l’esquerra del camí hi havia una La sonda ens va indicar seixanta peus de fons; i no
filera de set molins les aspes dels quals giraven tan hi havia cap manera d’avançar ni de retrocedir. Cap
veloçment com el torn de la filadora més activa. No a les huit o les nou, segons vaig poder jutjar per
lluny d’allí, hi havia un personatge d’una corpulència l’altura del sol, va venir una ràfega que va bolcar
digna de John Falstaff, i que tenia l’índex recolzat en el la barca, i carregada d’aigua, la va llançar en orris
forat dret del nas. Quan va veure el nostre problema, immediatament.
amb la lluita que teníem amb l’huracà, es va girar cap
Afortunadament, cap de nosaltres, que érem huit
a nosaltres i es va llevar respectuosament el barret a la
homes i dos xiquets, va morir en el naufragi, ja que ens
manera d’un mosqueter davant el seu coronel. El vent
vam agafar a les branques dels arbres, bastant fortes
va cessar com per encanteri i els set molins van restar
per a sostenir-nos, encara que no per a suportar el pes
immòbils.
de la barca.
Sorprés davant un fenomen que no em semblava
En aquesta situació vam estar tres dies, vivint
natural, vaig dir a l’home:
exclusivament d’ametles: no cal dir que teníem en
–Eh! Què és això? Tens els diables en el cos o ets tu el abundància amb què apagar la set.
mateix diable? Vint-i-tres dies després d’aquest accident, va
–Perdoneu-me, excel·lentíssim senyor –em va començar l’aigua a baixar amb la mateixa rapidesa
contestar–; faig un poc de vent per al meu amo el amb què havia crescut i el vint-i-sis vam poder posar
moliner, i tement que els molins treballaren amb el peu a terra.
massa força, m’he tapat un forat del nas. El primer objecte que es va oferir a la nostra vista va
–Caram! –vaig pensar per a mi. Heus ací un recurs ser la barca, la qual jeia a unes cent toeses del lloc
preciós. Aquest home et servirà d’allò més bé, quan de on s’havia enfonsat. Després d’haver eixugat al sol
retorn a casa et falte l’alé per a referir les extraordinàries els nostres objectes, vam agafar de les provisions de
aventures que has corregut en aquest viatge. la barca el que era necessari, i ens vam preparar per
a seguir el camí.
Molt prompte ens vam entendre i el famós bufador
va abandonar els molins i em va seguir igualment. Segons els càlculs més exactes ens havíem desviat de
Temps era ja d’arribar al Caire. Tan bon punt vaig haver la nostra direcció més de cinquanta milles. Set dies
ocupat la meua missió, segons els meus desitjos, vaig més tard arribàrem al riu, que havia entrat ja en el
resoldre desfer-me del meu seguici, ja inútil, excepte les jaç, i vam explicar la nostra aventura a un bei, qui va
adquisicions recents, i tornar solament amb aquestes proveir totes les nostres necessitats amb la sol·licitud
últimes, com a cavaller particular. més generosa, i va posar la seua pròpia barca a la
nostra disposició.
Com que l’oratge era magnífic i el Nil més admirable
del que es pot explicar, vaig tenir el capritx de llogar Gottfried A. Bürger
una barca i pujar fins a Alexandria. Capítol X. Cinquena Aventura per Mar
Tot va anar a cor què vols fins al tercer dia. Las aventuras del Barón de Münchhausen
Sens dubte heu sentit a parlar de les inundacions Alianza Editorial
anuals del Nil. El tercer dia, com acabe de dir-vos, va
(Adaptació)
començar el Nil a créixer amb extremada rapidesa, i
280548 _ 0148-0183.indd 158 28/02/11 17:54

4 ESQUEMA MUT 1
DISTRIBUCIÓ DE L’AIGUA A LA TERRA
PROPORCIÓ DE SALS EN L’AIGUA MARINA
280548 _ 0148-0183.indd 159 28/02/11 17:54

4 ESQUEMA MUT 2
CICLE DE L’AIGUA
280548 _ 0148-0183.indd 160 28/02/11 17:54

4 ESQUEMA MUT 3
PLANTA POTABILITZADORA
1. 2.
5.
4.
3.
1.
2.
3.
4.
5.
280548 _ 0148-0183.indd 161 28/02/11 17:54

4 SUGGERIMENTS
A LA XARXA calamars gegants barallant-se amb catxalots a grans

profunditats i les poderoses marees que mouen
MUSEU DE LA CIÈNCIA I L’AIGUA cada dia 100 bilions de tones d’aigua a la badia de
(MÚRCIA) Fundy. Aquest llibre capta el misteri dels oceans amb
www.cienciayagua.org imaginació i experiència.
Museu interactiu especialitzat en l’estudi i l’anàlisi El abandono de los océanos
d’aquest recurs. Meter Weber. Quaderns del Worldwatch Institute
HISPAGUA. SISTEMA ESPANYOL La desalinización del agua de mar
D’INFORMACIÓ SOBRE L’AIGUA A. Laurel. Mundo Científico, 1981
hispagua.cedex.es
Océanos y mares
Informació general de l’aigua a Espanya. Incola Davies. Ed. Edilupa
Col·lecció de llibres amb fotografies espectaculars
USGS. SERVEI GEOLÒGIC DELS
i textos clars que ens duen a un món de descobriments
ESTATS UNITS
i ens ensenyen projectes divertits dins i fora de casa.
water.usgs.gov/gotita/
Ciència de l’aigua per a escoles. Web que ofereix
informació sobre aspectes diferents de l’aigua, amb
DVD/PEL·LÍCULES
dades, fotografies i un centre interactiu. El clima: l’aigua. Superproduccions de Ciències
i Naturalesa. BBC
USGS. SERVEI GEOLÒGIC DELS
ESTATS UNITS El riu que absorbeix tots els rius. Documental BBC
Aquest documental descobreix el món de la regió del
ga.water.usgs.gov/edu/watercyclespanishhi.html riu Congo, amb llocs desconeguts fins a mitjan segle
Explicació molt completa i detallada del cicle XIX, com el llac Tanganika o el mateix riu Congo.
de l’aigua. Atrapats en el gel. Director: G. Butler. Documental
Pocs dies abans de l’inici de la Primera Guerra
LLIBRES Mundial, l’explorador Ernest Shackleton i la seua
tripulació iniciaren una expedició que marcaria la
El mar que nos rodea
història de l’exploració: el primer viatge caminant per
Rachel Carson. Ed. Grijalbo l’Antàrtida. Els somnis de 27 homes es van trencar a
Carson parla sobre la formació de la Terra, els segles pocs quilòmetres del seu destí.
de pluja ininterrompuda que va crear els oceans,
280548 _ 0148-0183.indd 162 28/02/11 17:54

AVALUACIÓ
1 Per què l’aigua no es perd en l’espai? Explica la formació de l’atmosfera i de la hidrosfera fa

4 500 milions d’anys. Per què el planeta Mercuri no té hidrosfera?
2 Explica els estats i en quina forma podem trobar l’aigua a la Terra.
3 Si el volum total d’aigua a la Terra és de 1 360 000 000 km3, quin és el volum d’aigua salada
que hi ha?
4 Defineix el tipus de moviment de l’aigua oceànica que observes en la fotografia. Quins efectes té
sobre les platges i els penya-segats? Quin és el seu efecte més destructor i quina força l’ocasiona?
5 Què és un riu? Quina és la característica principal que diferencia l’aigua d’un riu de l’aigua dels
oceans? Esmenta alguns rius de la Comunitat Valenciana.
6 Explica com intervé l’aigua en alguns processos dels éssers vius gràcies a les seues propietats
d’adherència i de ser un bon dissolvent.
7 Cicle de l’aigua. Com arriba l’aigua i com s’emmagatzema en l’atmosfera? Mitjançant quin procés
l’aigua passa a l’estat líquid? Què ocorre quan l’aigua cau de nou a la Terra? Dibuixa el cicle de
l’aigua i assenyala els processos que has comentat.
8 Quin ús es dóna a l’aigua en aquesta fotografia? Quina qualitat d’aigua s’usa per a aquesta
activitat? Com es pot optimitzar l’ús de l’aigua en aquesta activitat humana?
9 Segons el que saps del cicle de l’aigua, creus que la Terra en guanya o en perd? Creus que l’aigua
que hi ha a la Terra ara és la mateixa que hi havia fa milions d’anys?
10 Es necessita la mateixa qualitat d’aigua per a la indústria que per al consum humà? Explica per què.
Com s’assoleix la qualitat d’aigua per al consum humà? Explica el procés d’una manera breu.
11 Esmenta mesures per a estalviar l’aigua.
12 Com es fa el control de variables d’un experiment?
280548 _ 0148-0183.indd 163 28/02/11 17:54

AVALUACIÓ
1 Què va ocórrer a la Terra fa 4 500 milions d’anys que va permetre la formació de la hidrosfera? Per què no va
ocórrer el mateix a Venus?
2 Quina és la distribució de l’aigua dolça a la Terra?
3 Si el volum total d’aigua a la Terra és de 1 360 000 000 km3, quin és el volum de gel que hi ha?
4 Identifica la forma en què es presenta l’aigua dolça en la fotografia següent. Què és? On n’hi ha?
Què succeeix quan arriba al mar?
5 Com es formen els corrents marins?
6 Quina propietat de l’aigua és important per a atenuar els canvis en el clima i en la temperatura interior dels
éssers vius? Explica per què.
7 A què correspon el dibuix de la dreta? Indica

en el dibuix els processos que ocorren. Com
es forma l’aigua subterrània i per on flueix? On
descarrega les aigües? Quina és la importància
de les plantes en el cicle de l’aigua?
8 Indica quines de les afirmacions següents són

falses i per què.
a) D
urant el pretractament i la decantació
primària en la depuració s’afigen bacteris
que consumeixen la matèria orgànica.
b) L ’aigua utilitzada en la indústria, l’agricultura
i l’ús domèstic potable.
c) L a responsabilitat de mantenir la hidrosfera
neta és solament dels governs nacionals i municipals.
d) Una manera d’estalviar aigua és tancar l’aixeta mentre ens ensabonem en dutxar-nos.
9 Com s’evita la contaminació de l’aigua per abocaments industrials, agrícoles, ramaders i urbans?
Explica el procés.
10 Què pots fer tu per a reduir el consum d’aigua?
11 Per quina raó es fa un control de variables en un experiment?
280548 _ 0148-0183.indd 164 28/02/11 17:54

4 AMPLIACIÓ
1 Com es va formar la hidrosfera terrestre? Per què van quedar retinguts molts gasos al voltant del
nostre planeta formant l’atmosfera, en lloc de perdre’s per l’espai?
2 Quin planeta té unes condicions atmosfèriques semblants a les que tenia la Terra al començament?
Per què aquest planeta no té aigua líquida?
3 Explica per què l’aigua de la Terra existeix en diferents estats. Esmenta els tres estats de l’aigua i les
formes en què es presenta.
4 Per què creus que l’aigua dolça conté sals dissoltes?
5 Quines són les funcions de l’aigua en els éssers vius?
6 Quina és la quantitat d’aigua dolça superficial, expressada com a percentatge de l’aigua total del
planeta? Quina és la quantitat d’aigua subterrània, expressada pel que fa al total d’aigua dolça?
7 En quins processos dels éssers vius intervé l’aigua per la capacitat que té per a absorbir calor?
8 Descriu el camí de l’aigua, des que arriba a la superfície en forma de precipitacions fins que arriba
al mar.
9 Esmenta moviments de l’aigua dels oceans i els factors que els produeixen.
10 Què diferencia els rius dels torrents o dels rierols? Quins perills presenten els rius i els torrents
per a la població en cas de pluges torrencials?
11 Quins usos es dóna a l’aigua potable i a la no potable? Com podem estalviar aigua potable en la vida
quotidiana?
12 Esmenta activitats humanes que causen la contaminació de l’aigua.
13 Quina utilitat tenen les plantes potabilitzadores d’aigua? Descriu els tractaments als quals se sotmet
l’aigua per a garantir-ne la potabilitat. No és necessari que els ordenes, solament que esmentes en
què consisteixen. Quins requisits compleixen les aigües que ixen d’aquestes plantes?
14 Quins processos s’han de fer en una planta depuradora? L’aigua que ix d’una planta depuradora és
potable i apta per al consum humà?
15 A les illes Canàries, el subministrament d’aigua és un problema molt important. Una gran part de
l’aigua s’obté de l’atmosfera (de les pluges), i s’emmagatzema en estanys. Però, freqüentment, aquesta
font d’obtenció d’aigua no és suficient per a les necessitats de la població de les illes. Per això, es
recorre a la utilització d’aigua del mar. Però, pot ser usada directament? A quins tractaments creus que
cal sotmetre-la perquè siga apta per a activitats humanes com, per exemple, el reg dels cultius?
280548 _ 0148-0183.indd 165 28/02/11 17:55

4 REFORÇ
1 L’aigua en els planetes.

a) D’on procedeix l’aigua del nostre planeta?
b) Per què Mercuri i Venus no tenen aigua?
c) Per què diem que Mart degué tenir aigua en el passat?
2 Completa el quadre següent sobre les propietats de l’aigua
Propietats de l’aigua Processos en els éssers vius

Bon dissolvent •
•
• Atenua els canvis de temperatura
• Refrigerant eficaç
• El gel que sura als mars manté líquida l’aigua de
davall, on continuen vivint organismes
Substància adherent •
3 Quines característiques té el 97 % de l’aigua de la Terra? On es troba?
4 L’aigua dels continents.
a) Quina proporció de l’aigua del planeta és dolça?

b) De tota l’aigua dolça, quanta està en forma de gel?
c) Quina proporció de l’aigua dolça està en el subsòl?
5 Aigua salada i aigua dolça.

a) Quina proporció de sals té l’aigua del mar?
b) Quines sals formen part de l’aigua marina? Quines són les més abundants?
c) Per què l’aigua dels rius es diu dolça si, en realitat, també té sals?
6 Fes un esquema senzill del cicle de l’aigua en què n’indiques els processos.
7 Què són i com es formen els corrents marins?
8 Escriu una definició senzilla per als termes següents: aiguamoll, torrent, riu, llac i glacera.
9 El cicle de l’aigua.
a) Com arriba l’aigua des de la superfície de la Terra fins a l’atmosfera?

b) Com torna l’aigua de l’atmosfera a la superfície de la Terra?
c) Per què l’aigua que cau a les muntanyes arriba finalment al mar?
d) Quina funció tenen les plantes en el cicle de l’aigua?
10 Quines són les causes principals de la contaminació de l’aigua?
11 Què significa depurar els abocaments? On es fa?
280548 _ 0148-0183.indd 166 28/02/11 17:55

FITXA 1: EL PLANETA AIGUA (I)
NOM: CURS: DATA:
1 Llig el text següent sobre la importància de l’aigua en el nostre planeta i respon a les qüestions que hi ha
tot seguit.
Com va assenyalar Arthur C. Clarke: «Com d’inade- rina, que configura aproximadament la meitat de
quat és anomenar Terra aquest planeta, quan és tota la matèria viva.
evident que s’hauria de dir Oceà». Quasi les tres No estem segurs de com es van formar els oceans.
quartes parts de la superfície del nostre món són Va ser fa tant de temps –molt abans de l’inici de la
mars; aquesta és la causa que, quan es fotografia vida– que molt poca informació geològica ha arri-
des de l’espai, tinga aquest meravellós aspecte bat a nosaltres. S’han formulat multitud d’hipòte-
d’esfera blava safir esquitxada per blancs vels de sis sobre la formació dels oceans primigenis: es va
núvols i tocada pel blanc brillant dels camps de gel mantenir inclús que, fa molt i molt de temps, els
polars. La bellesa de la nostra llar contrasta forta- mars cobrien tot el planeta: no hi havia terres ni
ment amb l’apagada uniformitat dels nostres inerts aigües superficials, aparegudes amb posterioritat.
veïns, els planetes Mart i Venus, freturosos de Si aquesta hipòtesi es confirmara, hauríem de revi-
l’abundant mantell aquàtic de la Terra. sar aquelles que tenen a veure amb l’origen de la
Els oceans, aquestes immenses extensions de pro- vida. Hi ha, no obstant això, un acord general res-
fundes aigües blaves, són molt més que bells per a pecte al fet que el primer pas en la formació dels
qui els contempla des de l’espai. Són peces mes- oceans es va fer quan el recentment constituït pla-
tres de la màquina de vapor planetària que trans- neta va exhalar grans masses de gasos des de l’in-
forma l’energia radiant del Sol en moviments de terior; el segon i definitiu es va produir quan el
l’aire i de l’aigua, els quals, al seu torn, distribuei- planeta es va calfar tant fins al punt que va poder
xen aquesta energia per tots els racons del món. destil·lar l’atmosfera i els oceans primordials.
Els oceans constitueixen col·lectivament un enor- J. E. Lovelock, Gaia. Una nueva visión de la vida
me depòsit de gasos dissolts de gran importància a sobre la Tierra (1979).
l’hora de regular la composició de l’aire que respi-
rem; ofereixen, a més, estatge estable a la vida ma- (Adaptació)
• A la vista del que has estudiat en el tema anterior, del que esmenta el text i de la teua pròpia experiència,
per què hauríem d’anomenar Oceà el nostre planeta, i no Terra?
__________________________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________________________
• Què vol dir Lovelock quan afirma que l’atmosfera i els oceans reparteixen l’energia per tots
els racons del món?
__________________________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________________________
• Escriu dues de les raons que aporta el text que justifiquen la importància dels oceans
en el nostre planeta.
__________________________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________________________
• Un dels fenòmens més importants relacionats amb els oceans i, en general, amb els depòsits
d’aigua del nostre planeta (rius, llacs, neu, etc.) és el moviment de les aigües d’un lloc a un altre
(de l’atmosfera a la hidrosfera o a la superfície terrestre, d’aquestes a l’atmosfera, etc.). Com es diu
aquest moviment d’aigües? En què consisteix?
__________________________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________________________
280548 _ 0148-0183.indd 167 28/02/11 17:55

FITXA 1: EL PLANETA AIGUA (II)
2 Escriu en el dibuix el cicle de l’aigua. Busca el dibuix en el llibre i copia els rètols on corresponga.
• Indica en què consisteixen els fenòmens següents, responsables de molts dels moviments de l’aigua
en el seu cicle:
1. Evaporació:
2. Condensació:
3. Fusió:
3 Completa el quadre. Indica, en cada cas, quins són els processos responsables del moviment de l’aigua
que s’esmenta en la columna de l’esquerra.
Moviments d’aigua Processos que hi intervenen

Dels rius als llacs
Dels rius al mar
Del mar a l’atmosfera
De l’atmosfera al mar
De l’atmosfera al llac
Del llac a l’atmosfera
Dels llacs al sòl
De l’atmosfera al sòl
Del núvol als cims
Del mar als rius
Del mar als llacs
280548 _ 0148-0183.indd 168 28/02/11 17:55

FITXA 2: MARS I OCEANS (I)
NOM: CURS: DATA:
Recorda que...
Les aigües dels mars i els oceans ocupen quasi tres quartes parts de
la superfície total de la Terra. La profunditat mitjana dels oceans és
de quasi 4 000 metres. Gairebé el 98 % de l’aigua de la Terra està en
els mars i els oceans, en estat líquid o com a gel flotant. El contingut en
sal de l’aigua es diu salinitat i es mesura en grams de sals per quilogram
d’aigua. La sal més abundant és el clorur de sodi o sal comuna. La mar
està en un moviment constant. Les ones són ondulacions provocades
pel vent que agita la superfície del mar. Les marees són moviments de
pujada i baixada del nivell de les aigües, que es produeixen diàriament.
Els corrents marins són moviments de grans masses d’aigua d’uns llocs
del planeta a uns altres.
1 Treballa amb el mapa següent dels mars i els oceans. Fes les activitats següents amb l’ajuda d’un atles:
• Pinta de roig els corrents càlids i de blau, els freds. Pots pintar també els continents.
• Escriu en els llocs corresponents els noms dels oceans i dels mars principals.
258.952-10.27
• Localitza on es troba la línia de l’equador terrestre i marca-la.
Corrents freds
Corrents càlids
• Quina direcció i quin sentit tenen els corrents càlids prop de l’equador? I en la resta de les regions
del planeta?
280548 _ 0148-0183.indd 169 28/02/11 17:55

FITXA 2: MARS I OCEANS (II)

2 Pensa i respon. Per a entendre per què la salinitat dels mars càlids és major que la dels freds, pots fer un
experiment molt senzill a casa. Només necessites una botella, una balança, aigua i sal. Fes els càlculs
necessaris en l’espai de la dreta.
• Aboquem 10 grams de sal comuna en una

botella. Agafem una balança i omplim la botella
d’aigua fins que pese un quilo (prèviament hem
descomptat el pes de la botella o n’usarem una
de plàstic, de les que pesen molt poc). Si en la
botella tenim 1 kg d’aigua en el qual hi ha 10 g
de sal, quina és la salinitat de l’aigua?
________________________________________
• Deixem la botella en una habitació calenta o

prop d’un radiador. Després de dos dies podem
veure que el nivell de l’aigua ha descendit i que
ara el contingut pesa solament 0,8 kg. Açò es
deu al fet que una part de l’aigua s’ha evaporat,
però la sal que hi ha és la mateixa. Quina n’és
ara la salinitat?
________________________________________
• Al cap de quatre dies més, solament queda mig

quilo d’aigua, quina n’és la salinitat llavors?
Recorda que el contingut en sal segueix sent el
mateix, 10 g.
________________________________________
• Ara, pensa: quina relació té aquest experiment amb el fet que, en mars de zones càlides o molt càlides,
la salinitat és bastant elevada?
• Què ocorre, en canvi, en els mars de zones gelades? Per què?
• Escriu les dades de salinitat d’alguns mars que hi ha en el llibre. Explica per què la salinitat del mar Mort és
molt més elevada que la de la resta dels mars.
280548 _ 0148-0183.indd 170 28/02/11 17:55

FITXA 3: AIGÜES CONTINENTALS
NOM: CURS: DATA:
1 En l’esquema següent, indica els llocs en què estan les aigües en l’interior dels continents. Pots buscar la
informació necessària en el llibre.
2 Completa el quadre següent sobre percentatges de distribució de les aigües, segons la ubicació
en el planeta.
Les aigües en el món

Les aigües en el món Percentatge del total d’aigua
Marines
Rius, torrents i llacs
Continentals Aigües subterrànies
Gel i neu
3 Busca informació en el llibre i en diccionaris i defineix els termes següents.
• Glacera:
• Riu:
• Llac:
• Torrent:
280548 _ 0148-0183.indd 171 28/02/11 17:55

CICLE DE L’AIGUA
3. Precipitació
2. Condensació
3. Precipitació
3. Precipitació
1. Evaporació
4. Escolament 1. Evaporació
6. Infiltració
5. Transpiració
7. Aigua subterrània
1. 1 1.
2. 2 2.
3. 3 3.
4. 4 4.
5. 5 5.
6. 6 6.
7. 7 7.
280548 _ 0148-0183.indd 172 28/02/11 17:55

CICLE DE L’AIGUA
Water cycle
LE Cycle de l’eau
Kreislauf des Wassers
3. Precipitació
2. Condensació
3. Precipitació
3. Precipitació
1. Evaporació
4. Escolament 1. Evaporació
6. Infiltració
5. Transpiració
7. Aigua subterrània
1. Evaporation 1. Évaporation 1. Verflüchtigung
2. Condensation 2. Condensation 2. Verdichtung
3. Precipitation 3. Précipitations 3. Niederschläge
4. Surface runoff 4. Ruissellement 4. Oberflächenabfluss
5. Transpiration 5. Transpiration 5. Transpiration
6. Infiltration 6. Infiltration 6. Sickerwasser
7. Groundwater 7. Nappes phréatiques 7. Grundwasser
280548 _ 0148-0183.indd 173 28/02/11 17:55

DISTRIBUCIÓ DE L’AIGUA a LA TERRA

Distribut¸ia apei pe pământ
水在地球上的分布
Xinés
1. Total d’aigua en el planeta
2. Aigua marina 97% 1. 地球拥有的总水量
3. Aigua dolça 3% 2. 海水97%
3. 淡水3%
4. Total d’aigua dolça
4. 淡水总量
5. Gel 79%
5. 冰79%
6. Aigües subterrànies 20%
6. 地下淡水20%
7. Aigua dolça superficial 1%
7. 地表淡水 1%
8. 地表淡水量
8. Total d’aigua dolça superficial
9. 在河流湖泊中占： 50%
9. En els llacs 50%
10. 在土壤中占：38%
10. En el sòl 38%
11. 在大气中占：10%
11. En l’atmosfera 10%
12. 在河流中占：1%
12. En els rius 1%
13. 在生物中占：1%
13. En els éssers vius 1%
Romanés Àrab
1. Totalul apei pe planetă 1

2. Apă marină 97% 2
3. Apă dulce 3% 3
4. Totalul apei dulci 4
5. Gheaţă 79% 5
6. Ape subterane 20% 6
7. Apă dulce de suprafaţă 1% 7
8. Totalul apei dulci de suprafat¸ă 8
9. În lacuri 50% 9
10. În sol 38% 10
11. În atmosferă 10% 11
12. În râuri 1% 12
13. În fiinţele vii 1% 13
280548 _ 0148-0183.indd 174 28/02/11 17:55

DISTRIBUCIÓ DE L’AIGUA a LA TERRA
DISTRIBUTION OF WATER ON EARTH

la DISTRIBUTION DE L’EAU SUR TERRE
WASSERVERTEILUNG DER ERDE
Alemany
1. Total d’aigua en el planeta

1. Wassergesamtsumme auf der Erde
2. Aigua marina 97% 2. Meerwasser 97%
3. Aigua dolça 3% 3. Süsswasser 3%
4. Süsswassergesamtsumme
4. Total d’aigua dolça
5. Eis 79%
5. Gel 79%
6. Grundwasser 20%
6. Aigües subterrànies 20%
7. Süssoberflächenwasser 1%
7. Aigua dolça superficial 1%
8. Süssoberflächenwassergesamtsumme
9. In den Seen 50%
8. Total d’aigua dolça superficial
10. Im Boden 38%
9. En els llacs 50%
11. In der Atmosphäre 10%
10. En el sòl 38%
12. In den Flüsse 1%
11. En l’atmosfera 10%
12. En els rius 1% 13. In den Lebewesen 1%
13. En els éssers vius 1%
Anglés Francés
1. Total water on the Earth 1. Total de l’eau sur la planète

2. Salt water 97% 2. 97% d’eau de mer
3. Fresh water 3% 3. 3% d’eau douce
4. Total fresh water 4. Total d’eau douce
5. Ice 79% 5. Glace 79%
6. Groundwater 20% 6. Nappes phréatiques 20%
7. Fresh surfacewater 1% 7. Eau douce de surface 1%
8. Total fresh surfacewater 8. Total d’eau douce superficielle
9. In the lakes 50% 9. Dans les lacs 50%
10. In the ground 38% 10. Dans le sol 38%
11. In the atmosphere 10% 11. Dans l’atmosphère 10%
12. In the rivers 1% 12. Dans les rivières 1%
13. In the living creatures 1% 13. Chez les êtres vivants 1%
280548 _ 0148-0183.indd 175 28/02/11 17:55

4 SOLUCIONARI
RECORDA I CONTESTA 4.6. Un litre d’aigua de mar conté 35 grams de sals dissol-
tes, de les quals un 11% són sulfats. Per a calcular
1. El cicle de l’aigua és el conjunt de processos que es produ- la quantitat de sulfats presents en un litre apliquem
eixen quan l’aigua passa per l’atmosfera, hidrosfera, litos- una regla de tres:
fera i biosfera.
11 3 35 g
2. És important estalviar en el consum d’aigua perquè és Sulfats en aigua de mar 5 5 3,85 g/L
un recurs limitat que ha d’usar-se racionalment per a apro- 100
fitar-lo sense malbaratar-lo.
Calcular quants grams hi poden haver en 1 000 litres és
3. Podem prendre mesures com dutxar-nos en lloc de banyar- ben senzill: 1 000 3 3,85 g 5 3 850 g
nos, tancar l’aixeta quan ens llavem les dents, omplir bé les En 1 000 litres d’aigua de mar hi ha 3 850 grams
llavadores i els llavaplats, etc. de sulfats, és a dir, 3,85 quilograms.
4. L’aigua dels rius es diu aigua dolça perquè la quantitat 4.7. L’activitat dels éssers vius aporta oxigen a l’aigua mit-
de sals que porta en dissolució és molt baixa (c). jançant la fotosíntesi, i diòxid de carboni, mitjançant
la respiració.
Busca la resposta
4.8. A la superfície de l’oceà hi ha més oxigen dissolt que en
L’aigua ascendeix pels vasos dels vegetals des del sòl per la les zones profundes. D’una banda, pel fet que l’oxigen
capacitat d’adherència tan forta que tenen en la majoria de de l’aire situat just damunt de la superfície es dissol
les superfícies. fàcilment en l’aigua. De l’altra, els microorganismes fo-
tosintètics viuen a les zones superficials, on hi ha llum
ACTIVITATS
suficient per a realitzar la fotosíntesi, i produeixen oxi-
4.1. Dels 100 000 quadrets, 3 000 corresponen a l’aigua gen per a la respiració d’altres éssers vius que habiten
dolça (3 %); d’aquests 3 000 quadrets, 30 correspo- en aquestes zones.
nen a les aigües dolces superficials (1 % de l’aigua 4.9. Les rambles són cursos d’aigua en zones molt àrides
dolça) i dels 30, un terç d’un quadret correspon a que es mantenen secs durant anys. Quan plou inten-
l’aigua continguda en els éssers vius (1 % de l’aigua sament, l’aigua hi circula amb violència i les fa molt
dolça superficial). perilloses.
4.2. L’activitat volcànica proporciona vapor d’aigua a l’at- 4.10. L’aigua passa de la biosfera a l’atmosfera a través
mosfera, que en refredar-se es condensa, es precipita de la transpiració dels éssers vius.
en forma d’aigua i s’incorpora a la hidrosfera. L’activitat
volcànica també expulsa diòxid de carboni que s’incor- 4.11. El Sol calfa l’aigua dels oceans i l’aigua que està en la
pora a l’atmosfera. superfície terrestre, i en provoca l’evaporació i la incor-
poració a l’atmosfera.
4.3. El diòxid de carboni ha permés, mitjançant l’efecte d’hi-
vernacle, que la temperatura mitjana de la Terra siga de 4.12. Dependrà del cos de cada persona. Per exemple,
15 ºC, la qual cosa permet l’existència d’aigua en els tres si una persona pesa 60 kg i sabem que el 65 %
estats. En altres planetes rocosos, com Venus, l’exces- del pes d’una persona jove és aigua, podem calcular
siva quantitat de diòxid de carboni produeix un efecte amb una regla de tres els quilograms d’aigua presents
d’hivernacle intens, cosa que fa que la temperatura en en aquesta persona:
la superfície siga molt elevada, i això impedeix que el 60 3 65 kg
vapor d’aigua present en l’atmosfera es condense per a Aigua en el cos 5 5 39 kg
formar la hidrosfera. 100
4.4. Dissolvent. Substància capaç de contenir-ne una altra 4.13. Introduint una botella d’aigua en la cisterna del vàter
en proporcions variables, amb la qual forma una mes- aconseguim disminuir la quantitat d’aigua que es llança
cla homogènia. cada vegada que es buida la cisterna.
Evaporació. Pas de l’estat líquid al gasós. 4.14. Si fent un ús correcte de l’aigua amb dispositius d’es-
talvi se’n fa un consum de 51 L i fent un mal ús se’n fa
Transpiració. Eixida del líquid contingut en un cos un consum de 470 L, el percentatge d’estalvi és de: (si
a través dels porus. 470 equival al 100 %, llavors 51 equival al 10,85 % i,
Dilatació. Increment de volum que experimenta una per tant, el percentatge d’estalvi d’aigua és de 100 2
substància quan augmenta la seua temperatura. 2 10,85 5 89,15 %).
Adherència. Capacitat d’un material per a apegar-se 4.15. Durant la fase de bombament i de distribució s’afig a
a un altre. Aplicat als líquids, es refereix a la seua ca- l’aigua una quantitat xicoteta de clor, que és la que
pacitat per a humitejar el recipient que els conté o els dóna el gust a l’aigua de l’aixeta.
objectes que hi ha submergits. 4.16. A la Comunitat Valenciana la pluviositat és escassa, amb
4.5. Si l’aigua no fóra tan adherent, no banyaria les super- pluges estacionals, curtes i intenses que provoquen inun-
fícies per on passa, com el sòl i les roques, i no po- dacions i molta erosió. Generalment plou més a la costa
dria ascendir per l’interior dels vasos conductors de les que a l’interior, llevat de les zones muntanyoses, en les
plantes per a transportar substàncies. quals plou amb certa intensitat.
280548 _ 0148-0183.indd 176 28/02/11 17:55

4 SOLUCIONARI
4.17. A la Comunitat Valenciana hi ha dues classes de rius: possible del got, mentre que el mercuri tendeix a sepa-
els rius que naixen en altres comunitats i desemboquen rar-se de la superfície interna del got. Així, en les zones
al Mediterrani i els rius que naixen a les nostres serres i de contacte, l’aigua s’adhereix a les parets del got i
desemboquen al mar. Els primers són rius llargs i caba- ascendeix lleugerament, i se situa per sobre del nivell
losos l’aigua dels quals s’utilitza sobretot per al regadiu de la resta de l’aigua.
i els segons són curts i poc cabalosos, ja que les cap- 4.26. Si reguem el terra en un dia calorós, notarem que es
çaleres estan prop del mar i procedeixen de serres amb refresca l’ambient perquè l’aigua refrigera la superfície
altituds inferiors a 1 500 m. del terra en evaporar-se amb la calor del Sol. També
4.18. Les zones humides de la Comunitat Valenciana tenen en els éssers vius l’aigua té aquest efecte refrigerant.
un gran valor ecològic perquè són reserves naturals per Quan eixim banyats de l’aigua sentim fred perquè l’ai-
a la nidificació i descans d’ocells migratoris i també ser- gua s’evapora i refrigera la superfície del cos.
veixen de recer a molts animals i vegetals. 4.27. La diferència del clima entre les zones costaneres i in-
4.19. Augmenta la condensació en els gots C i D, que són els teriors d’Espanya es deu a la propietat de l’aigua d’ab-
de temperatura més baixa. En fer açò, hem modificat el sorbir gran quantitat de calor. El mar absorbeix calor
contingut en humitat de l’aire. a l’estiu i en desprén a l’hivern, fet pel qual les zones
costaneres tenen un estiu menys calorós i un hivern
4.20. L’experiment no tindria la mateixa validesa, ja que hi ha
menys fred.
diverses variables independents i cap de controlada.
La temperatura de l’aire variarà en cada habitació i el 4.28. Aquesta dada ens indica la quantitat de sals dissoltes
material dels gots modificarà la capacitat de condensa- en l’aigua marina, és a dir, 35 grams per quilogram
ció del vapor d’aigua al contacte amb el got. d’aigua. Si un litre d’aigua marina conté 35 grams
de sals, llavors, de l’evaporació de 100 litres d’aigua
4.21. A. Gel 79 %
marina podem obtenir: 100 3 35 = 3 500 grams.
4.29. L’aigua en el desert no s’infiltra bé a causa de la poca
porositat.
4.30. Els casquets glacials i les glaceres alpines són acumu-
lacions de gel. Els primers estan en els pols i les sego-
nes, en les muntanyes més altes.
C. Aigua dolça condensació

superficial 1 % B. Aigües
subterrànies 20 % precipitació
4.22. Mercuri no té atmosfera, ja que la seua escassa grave- condensació

tat no reté els gasos i no hi ha aigua en la superfície. precipitació precipitació
Venus sí que té atmosfera, però l’efecte d’hivernacle evaporació
produït per l’elevada quantitat de diòxid de carboni
manté una temperatura massa alta, per la qual cosa evaporació
evaporació
no té aigua líquida. A la Terra l’activitat volcànica de fa
milions d’anys va expulsar a l’atmosfera gasos, com el escolament
vapor d’aigua i el diòxid de carboni. A mesura que la infiltració superficial
Terra es refredava el vapor d’aigua es va anar conden-
sant, i es precipità en forma de pluja, i va donar lloc a
la hidrosfera. A Mart l’atmosfera ha anat perdent els
4.31. a)
gasos a causa de l’escassa gravetat del planeta. Hi ha
b) E
ls volcans expulsen vapor d’aigua a l’atmosfera, on
senyals de presència d’aigua líquida en el passat, però
s’emmagatzemarà en els núvols i la humitat de l’aire
actualment l’aigua està present en forma de gel en els
per a, posteriorment, caure en forma de pluja o de
pols i en el subsòl.
neu.
4.23. L’aigua a la Terra està en els estats gasós, líquid i sòlid.
c) E
ls vegetals transpiren com tots els éssers vius
L’aigua en estat gasós forma la humitat de l’aire; en
i emeten vapor d’aigua a l’atmosfera.
estat líquid forma els núvols, mars, rius, llacs i és un
constituent dels éssers vius; en estat sòlid forma el gel i 4.32. Segons l’OMS, l’aigua potable ha de complir els requi-
la neu. sits següents:
4.24. L’aigua arrossega les sals minerals en dissolució fins al
1. No tenir contaminants biològics (microbis patò-
mar i transporta substàncies nutritives en la nostra sang
gens), químics (orgànics i inorgànics) i radioactius.
perquè és un bon dissolvent.
4.25. El menisc de l’aigua és còncau i el del mercuri és con- 2. Tenir una proporció determinada de gasos i de sals
vex. La diferència és deguda al fet que l’aigua, com que inorgàniques dissoltes.
és adherent, tendeix a adherir-se a la major superfície 3. Ser incolora, inodora i de sabor agradable.
280548 _ 0148-0183.indd 177 28/02/11 17:55

4 SOLUCIONARI
4.33. a) S
’estalvien 75 litres d’aigua si reduïm en 5 minuts 4.41. La diferència es deu al fet que el consum consumptiu
el temps de la dutxa (5 minuts 3 15 litres/minut) i més elevat es produeix en el camp, on l’aigua s’utilitza
90 litres si cada vegada que ens raspallem les dents per a regar. En les grans ciutats, on es concentra la
tanquem l’aixeta durant els dos minuts, tres vega- major part de la població i no hi ha camps per a regar,
des per dia (2 minuts 3 15 litres/minut 3 3 vegades el consum consumptiu s’utilitza per a satisfer les ne-
al dia). En total podríem estalviar 165 litres d’aigua cessitats humanes.
per dia.
4.42. Serà més convenient instal·lar la planta dessalinitzado-
b) E
l consum mitjà diari d’una persona està estimat ra a Múrcia, ja que és una zona molt àrida, amb pluges
en un ús raonable de l’aigua. En la primera part escasses, per la qual cosa les necessitats d’aigua per
de l’exercici es proposa reduir la dutxa cinc mi- a l’agricultura solament poden ser satisfetes per mitjà
nuts, la qual cosa significa que assumim que estem de la dessalinització. A Astúries, les pluges són molt
usant-ne més quan el més raonable per a una dutxa freqüents, i es produeix poca evaporació, i per tant no
són aquests cinc minuts. La conclusió s’ha de fer hi ha escassesa d’aigües.
al contrari: si usant raonablement l’aigua, seguint
4.43. El reg imita d’alguna manera el cicle de l’aigua. L’aigua
les indicacions de l’apartat a) consumim la mitjana
es precipita banyant el sòl, una part de l’aigua s’evapo-
estimada per a una persona, significa que, si no ho
ra, una altra part es filtra en el sòl, on és absorbida per
fem, estem consumint el doble, és a dir: 320 litres,
les plantes i el sobrant d’aigua es filtra cap al subsòl
aproximadament.
per a formar part de les aigües subterrànies.
4.34. Les fonts principals de contaminació de l’aigua lliga-
des a l’activitat humana són els abocaments d’indús- RESUM
tries i aigua de les granges; els abocaments d’aigües
4.44. L’aigua salada és l’aigua que constitueix els oceans,
residuals de nuclis urbans; els abocaments de vaixells
rica en sals dissoltes, com clorurs i sulfats, entre altres.
petroliers, i els fertilitzants i plaguicides utilitzats en els
L’aigua dolça té un contingut menor de sals que l’aigua
cultius.
salada. L’aigua salada constitueix un 97 % del total de
4.35. a) E
l plàstic es trenca o es deforma perquè l’aigua l’aigua de la Terra, i l’aigua dolça, el 3 % restant. L’aigua
es dilata en passar de l’estat líquid a sòlid i augmen- dolça es pot trobar en forma de gel i neu (79 %), aigües
ta el seu volum. subterrànies (20 %) i en els llacs, el sòl, l’atmosfera, els
b) S
i la botella fóra de vidre es trencaria perquè no té rius i els éssers vius (1 %).
capacitat de deformar-se, ja que és rígida. 4.45. Les fases del procés de depuració d’aigües residuals
c) L
es roques són rígides, no tenen plasticitat, per tant, són:
quan l’aigua es congela al seu interior, es trenquen.
a) P
retractament i decantació primària. S’eliminen ob-
4.36. Les piles llançades al fem són un risc per al medi ambi- jectes sòlids grans i s’emmagatzema l’aigua en tancs
ent, ja que els seus components tòxics poden arribar a a l’aire lliure.
un riu i contaminar-lo
b) T
ractament biològic. S’afigen bacteris que consu-
UNA ANÀLISI CIENTÍFICA meixen la matèria orgànica.
4.37. Quan fem servir aigua per a llavar roba o escurar la c) D

ecantació secundària. Se separen els fangs pro-
vaixella estem fent un ús no consumptiu de l’aigua, ja duïts per l’acció dels bacteris i es filtra i es desinfec-
que l’aigua torna als cursos fluvials. ta l’aigua abans d’abocar-la al riu o al mar.
4.38. Un ús no consumptiu que contamine l’aigua és l’ús 4.46. L’aigua dels oceans
de l’aigua com a refrigerant industrial, ja que l’aigua
Característiques • Aigua salada: 35 g/L
torna als cursos fluvials a una temperatura més alta,
de l’aigua • P
resència de gasos dissolts
a causa de l’absorció de la calor. Un ús no consumptiu dels oceans (nitrogen, oxigen, diòxid de
no contaminant de l’aigua és la utilització per a produir
carboni), dissolts per l’onatge i
energia hidroelèctrica, pel fet que l’aigua torna als cur- l’activitat dels éssers vius.
sos fluvials inalterada.
• La temperatura varia amb
4.39. L’aigua que arriba de les plantes depuradores ha tin- la profunditat: a més profunditat,
gut un ús no consumptiu perquè torna als cursos flu- més fred.
vials. Moviment Presenta tres moviments:
4.40. Es resol per una regla de tres: de l’aigua • Onatge: ones produïdes pel vent
dels oceans que barregen l’aigua, erosionen
Aigua utilitzada per al reg 5
penya-segats, formen platges
30 500 hm3 3 75 i transporten materials.
5 5 22 875 hm3 • Corrents marins: masses d’aigua
100
que es desplacen dins de l’oceà.
La resta, 7 625 hm3, es dedicarà a altres usos. Produïts pels vents dominants i
per les diferències de temperatura
i salinitat.
280548 _ 0148-0183.indd 178 28/02/11 17:55

4 SOLUCIONARI
menors molt coneguts, ja que la major part de les pobla-

L’aigua dels oceans
cions s’assenten en les proximitats dels cursos d’aigua.
Moviment • Marees: ascensos i descensos Fomenteu la utilització d’un mapa, si cal, per a identificar
de l’aigua periòdics del mar produïts els cursos d’aigua més coneguts de la Comunitat Valen-
dels oceans per l’atracció de la Lluna. ciana i els més propers a la vostra localitat.)
6. A causa de l’adherència de l’aigua, aquesta ascendeix
COMPRENC EL QUE LLIG per l’interior dels vasos conductors dels vegetals, i això
possibilita el transport de substàncies. Gràcies al fet que
4.47. Identificar. Sí. El barquer diu que el riu «és bell quan
l’aigua és un bon dissolvent, serveix com a mitjà de trans-
brilla al sol que s’alça i quan xipolleja…».
port en l’interior dels organismes i és el component prin-
4.48. Sintetitzar. Sí, perquè al llarg del text el barquer parla ma- cipal dels fluids orgànics.
lament del riu: és «el cementeri més sinistre», «el riu és
7. L’aigua arriba a l’atmosfera per evaporació i s’emmagat-
silenciós i pèrfid», i «l’etern moviment de l’aigua que flueix
zema en forma d’humitat i de núvols. Per condensació,
és més espantós per a mi que les altes ones de l’oceà».
l’aigua passa a l’estat líquid. L’aigua cau a la superfície
4.49. Relacionar. Era un tipus estrany perquè estava sempre terrestre per precipitació, en forma de pluja, neu, aigua-
prop de l’aigua del riu. neu o granís, i s’incorpora a l’escolament superficial i for-
ma rius i rierols o s’infiltra cap al subsòl per a incorporar-
4.50. Reflexionar. Perquè vol descriure la passió devoradora
se a les aigües subterrànies.
i el fanatisme que el barquer sent pel riu.
PROVA D’AVALUACIÓ 1 condensació
1. L’aigua no es perd en l’espai perquè la força de la gra- precipitació

vetat la reté. L’activitat volcànica que existia a la Terra
condensació
fa 4 500 milions d’anys expulsava vapor d’aigua i diòxid
precipitació precipitació
de carboni a l’atmosfera. Quan la Terra es va refredar,
el vapor d’aigua es va anar condensant i va precipitar evaporació
en forma de pluja, i es va acumular en la superfície, on evaporació
va formar la hidrosfera. Al planeta Mercuri la força de la evaporació
gravetat no és prou forta com per retenir gasos, i per això
escolament
no hi ha atmosfera ni hidrosfera.
infiltració superficial
2. L’aigua està en els tres estats:
– Aigua sòlida: gel i neu.
8. L’aigua s’està utilitzant per a regar un cultiu. L’aigua
– Aigua líquida: mars, rius i llacs, i també en els núvols
emprada per a l’agricultura no és potable. Una manera
i en els éssers vius.
d’optimitzar l’ús de l’aigua en aquesta activitat és la del
– Aigua en estat gasós: en l’atmosfera. sistema de regatge gota a gota, ja que es consumeix poca
aigua i cada planta rep la que necessita.
3. Si el volum d’aigua a la Terra és de 1 360 000 000 qui-
lòmetres cúbics, i l’aigua salada representa el 97 % del 9. La Terra, ni perd ni guanya aigua en el cicle de l’aigua,
total d’aigua, calculem amb la regla de tres el volum d’ai- ja que s’està reutilitzant d’una manera natural contínua-
gua salada: ment. L’aigua que hi ha a la Terra ara és la mateixa que
hi havia fa milions d’anys.
Volum aigua salada 5
10. L’aigua que s’utilitza per a la indústria no és potable i
97 3 1 360 000 000 l’aigua per al consum humà ha de ser potable. La indústria
5 5 1 319 200 000 km3
100 no necessita aigua potable, ja que el seu ús és per a pro-
cessos diferents. L’aigua per al consum humà ha de ser
potable perquè es puga beure sense risc per a la salut.
4. En la fotografia podem observar una ona, que és una Per a això, l’aigua se sotmet a un procés de potabilització
onda que es produeix en la superfície de l’aigua per que consisteix en els passos següents:
l’acció del vent. Les ones formen les platges i erosionen
els penya-segats. Els terratrèmols produïts en el fons del – S’agafa l’aigua de les reserves naturals per a llevar-li
mar produeixen ones gegants anomenades tsunamis restes de vegetació i d’arena.
que poden causar moltes destrosses en les poblacions – Es barreja amb carbó activat, que reté partícules, i amb
costaneres, incloent-hi pèrdua de vides humanes. ozó, que elimina els bacteris i virus. S’hi afigen substàn-
5. Un riu és un corrent natural d’aigua que circula amb con- cies químiques que eliminen altres productes dissolts.
tinuïtat. L’aigua dels rius té un contingut de sals molt més – Es deixa en repòs perquè es depositen els fangs i es
baix que l’aigua de mar. (En totes les zones hi ha rius filtra.
280548 _ 0148-0183.indd 179 28/02/11 17:55

4 SOLUCIONARI
– S’hi afig clor, que elimina qualsevol microorganisme. altes, les glaceres alpines. Quan una glacera es troba
Tot seguit, s’elimina el clor per a ser distribuïda. amb el mar, es trenca en fragments que queden surant:
són els icebergs.
– S’hi afig una altra quantitat xicoteta de clor i es bomba
cap als llocs de consum. 5. Els corrents marins es formen de tres maneres distintes:
11. Mesures per a estalviar aigua: – Els vents dominants produeixen corrents superficials.
– Tancar l’aixeta quan ens raspallem les dents. – L’aigua freda propera als pols tendeix a enfonsar-se,
– Dutxar-nos en lloc de banyar-nos. i l’aigua més càlida de les zones equatorials es des-
plaça per la superfície cap als pols.
– Utilitzar el llavaplats i la llavadora plens.
– En les zones en què hi ha molta evaporació, augmen-
– Instal·lar dispositius d’estalvi en la cisterna del vàter.
ta la salinitat del mar. Aquesta aigua és més densa,
– Usar sistemes de reg que no malbaraten aigua. s’enfonsa i provoca corrents.
– Regar les plantes quan es fa de nit o quan es fa de dia
per a evitar l’evaporació de l’aigua. 6. L’aigua absorbeix molta quantitat de calor, i així atenua
els canvis en el clima i en la temperatura interior dels és-
12. El control de variables d’un experiment es fa mante- sers vius. A més, la superfície terrestre es refrigera quan
nint iguals totes les variables i modificant-ne solament s’evapora l’aigua, que després formarà els núvols. També
una, la variable independent. Així sabrem com influeix en els éssers vius l’aigua és un refrigerament eficaç, en
la variable en el fenomen que estem estudiant. evaporar-se durant la transpiració.
7. El dibuix correspon al cicle de l’aigua. Una porció de l’ai-

gua que cau com a precipitació s’infiltra cap al subsòl.
1. Fa 4 500 milions d’anys, a la Terra hi havia una gran acti- L’aigua subterrània descarrega les aigües en el mar per
vitat volcànica que expulsava gasos com el vapor d’aigua a continuar el cicle. Les arrels de les plantes absorbeixen
i el diòxid de carboni. En refredar-se el planeta, el vapor aigua des del sòl, la qual es desplaça cap amunt a través
d’aigua es va condensar i es va precipitar. Com que es va de les tiges o dels troncs, i quan arriba cap a les fulles
acumular a la superfície terrestre, es va formar la hidros- s’evapora a l’aire en forma de vapor d’aigua. Aquesta és
fera. A Venus va ocórrer una cosa semblant, però la gran una de les maneres que té la naturalesa de crear vapor
acumulació de diòxid de carboni en l’atmosfera va pro- d’aigua, el qual s’eleva per a formar núvols, que eventu-
duir un efecte d’hivernacle que mantenia la temperatura alment originaran les pluges i les neus.
mitjana del planeta en 500 ºC, fet que va impedir que el
vapor d’aigua es condensara i es precipitara per a formar condensació
la hidrosfera.
precipitació
2. L’aigua dolça es distribueix a la Terra de la manera
següent: condensació
– 79 % en forma de gel i de neu en les glaceres i en els
pols. evaporació
– 20 % són aigües subterrànies. evaporació
– 1 % està en llacs, el sòl, l’atmosfera, els rius i els éssers evaporació
vius. escolament
infiltració superficial
3. Si el volum total d’aigua és de 1 360 000 000 km , en 3
primer lloc hem de calcular el volum d’aigua dolça, que

representa un 3% del total d’aigua, és a dir:
8. a) F
als. Durant el pretractament i la decantació primària
Volum aigua dolça 5 en la depuració s’eliminen objectes sòlids molt grans
i s’emmagatzema l’aigua en tancs a l’aire lliure.
3 3 1 360 000 000
5 5 40 800 000 km3 b) F
als. L’aigua utilitzada en la indústria i l’agricultura és
100 no potable. La dedicada a l’ús domèstic és potable.
Volum gel5 c) F
als. La responsabilitat de mantenir la hidrosfera neta
79 3 40 800 000 no és solament dels governs nacionals i municipals,
5 5 32 232 000 km3 sinó també de la ciutadania.
100
d) Verdader.
4. L’aigua de la fotografia es presenta en forma de glacera, 9. La contaminació de l’aigua per abocaments industrials,
que és una acumulació de gel que hi ha en els pols, ramaders, agrícoles i urbans s’evita mitjançant la depu-
on forma els casquets glacials, i en les muntanyes més ració dels abocaments en plantes depuradores, la qual
280548 _ 0148-0183.indd 180 28/02/11 17:55

4 SOLUCIONARI
elimina les substàncies contaminants abans d’abocar – És el component principal dels fluids orgànics.
l’aigua als rius o al mar. El procés té tres fases:
– Atenua els canvis de temperatura.
– Pretractament i decantació primària, en la qual s’eli-
– És un refrigerant eficaç.
minen els objectes sòlids i s’emmagatzema l’aigua en
tancs a l’aire lliure. – El gel que sura en les superfícies dels oceans actua
com a aïllant i manté l’aigua que hi ha per davall en
– Tractament biològic, en el qual s’afigen bacteris per a
estat líquid perquè els éssers vius hi puguen viure.
eliminar la matèria orgànica.
6. L’aigua dolça superficial constitueix el 0,03 % de l’aigua
– Decantació secundària, en la qual se separen els fangs
total del planeta. L’aigua dolça superficial constitueix
produïts per l’acció bacteriana. Es filtra i es desinfecta.
l’1 % de l’aigua dolça del planeta, que al seu torn, és el
10. Mesures d’estalvi d’aigua: 3 % del total de l’aigua del planeta:
– Tancar l’aixeta quan ens raspallem les dents.
133
– Dutxar-nos en lloc de banyar-nos. Aigua dolça superficial 5 5 0,03
100
– Utilitzar el llavaplats i la llavadora plens.
– Instal·lar dispositius d’estalvi en la cisterna del vàter. L’aigua subterrània constitueix el 20 % del total d’aigua
dolça.
– Regar les plantes quan es fa de nit o quan es fa de dia
per a evitar l’evaporació de l’aigua. 7. L’aigua atenua els canvis de temperatura en l’interior dels
11. Es fa un control de variables en un experiment per a es- organismes per la capacitat que té per a absorbir la calor.
brinar com influeix una variable independent en el feno- També és un refrigerant eficaç en evaporar-se quan els
men que estem estudiant. éssers vius transpiren.
8. L’aigua arriba a la superfície en forma de precipitacions,

AMPLIACIÓ on pot agafar dos camins fins que arriba al mar. Part de
l’aigua entra a formar part de l’escolament superficial, en
1. La hidrosfera terrestre es va formar fa milions d’anys,
forma de rius i rierols. Una altra part s’infiltra, penetra en
quan la Terra tenia una activitat volcànica intensa
el subsòl i s’incorpora a l’aigua subterrània.
que, juntament amb el bombardeig d’asteroides i estels,
va enriquir l’atmosfera de vapor d’aigua i diòxid de car- 9. L’aigua de l’oceà presenta tres tipus de moviments: ones,
boni. Quan la Terra es va refredar, el vapor d’aigua es va corrents marins i marees. Les ones són produïdes per
anar condensant i es va precipitar en forma de pluja, i l’acció del vent. Els corrents marins són produïts pels
es va acumular en la superfície terrestre, on va formar la vents dominants i les diferències de temperatura i de sali-
hidrosfera. La força gravitatòria de la Terra va retenir els nitat. Les marees són produïdes per l’atracció gravitatòria
gasos al voltant del nostre planeta, i va impedir que es de la Lluna i, en menor part, del Sol.
perderen en l’espai.
10. Els rius són cursos d’aigua permanent, mentre que els
2. Venus té les condicions atmosfèriques que tenia la Terra torrents o els rierols són cursos d’aigua que romanen
fa milions d’anys, però amb més activitat volcànica, el secs part de l’any, i inclús durant anys. Quan hi ha pluges
que ha donat lloc a l’acumulació d’una gran quantitat de torrencials, els rius augmenten el cabal i es desborden,
diòxid de carboni en l’atmosfera. L’efecte d’hivernacle, i fan malbé els cultius, les granges i les construccions
per tant, ha sigut més intens que a la Terra, ja que ha que hi ha en els marges, i els torrents es converteixen en
mantingut unes temperatures de fins a 500 ºC, fet que ha avingudes d’aigua que destrueixen tot el que troben al
impedit que l’aigua hi aparega en estat líquid. seu pas.
3. L’aigua en la Terra existeix en tres estats a causa de la 11. L’aigua no potable s’utilitza en l’agricultura i la indústria
temperatura mitjana del planeta, que està vora els 15 ºC. i l’aigua potable es dedica a l’ús domèstic. Podem es-
Els tres estats són: talviar aigua potable canviant alguns hàbits, com: dut-
– Aigua sòlida, que es presenta en forma de gel i de neu. xar-nos en lloc de banyar-nos, utilitzar el llavaplats i la
llavadora ben plens, instal·lar dispositius d’estalvi en la
– Aigua líquida, que forma llacs, rius, mars, núvols i és cisterna del vàter i tancar l’aixeta quan ens raspallem les
un constituent dels éssers vius. dents.
– Aigua gasosa, que forma la humitat de l’atmosfera.
12. Les activitats humanes tenen un impacte contaminant en
4. L’aigua dolça dissol alguns components de les roques al la hidrosfera. Per exemple, els abocaments de la indús-
seu pas per la superfície terrestre o pel subsòl, i els arros- tria, l’abocament directe d’aigües residuals de les ciutats
sega en el seu camí cap al mar. i nuclis urbans, els abocaments de vaixells petroliers en
el mar, el rentat de fertilitzants i plaguicides utilitzats en
5. L’aigua té les funcions següents en els éssers vius:
l’agricultura, i els abocaments d’aigües residuals proce-
– Serveix de mitjà de transport en l’interior dels éssers dents de granges.
vius.
280548 _ 0148-0183.indd 181 28/02/11 17:55

4 SOLUCIONARI
13. Les plantes potabilitzadores d’aigua converteixen, a tra- actualment és tènue i s’ha anat perdent a poc a poc
vés d’una sèrie de processos i de tractaments, l’aigua no per l’escassa gravetat del planeta.
potable en aigua potable. L’aigua és sotmesa als tracta-
2.
ments següents:
Propietat
Processos en els éssers vius
a) C
aptació i desbast. L’aigua és presa de les reserves de l’aigua
naturals i s’eliminen les restes de vegetació i d’arena Bon dissolvent • Mitjà de transport en l’interior dels
que puga portar. organismes
b) P
retractament. L’aigua es mescla amb substàncies • Component dels fluids orgànics
que retenen i eliminen partícules, bacteris, virus i al-
tres productes dissolts. Absorbeix molta • Atenua els canvis de temperatura
c) D
ecantació i filtració. Es deixa reposar l’aigua perquè calor
• Refrigerant eficaç
es depositen els fangs i es filtra a través d’arena fina.
Dilatació • El gel que sura als mars manté
d) C
loració i decloració. S’hi afig clor per a eliminar els
anòmala líquida l’aigua de davall, on
últims microorganismes i se li retira el clor. continuen vivint organismes
e) B
ombament i distribució. S’afig a l’aigua quantitats Substància • Transport de substàncies
xicotetes de clor i es distribueix. adherent en l’interior dels vegetals
L’aigua que ix d’aquestes plantes no té substàncies no-
cives per a la salut, té una proporció determinada de 3. El 97 % de l’aigua de la Terra és salada, conté gasos dis-
gasos i sals inorgàniques dissoltes i és incolora, inodora solts i la temperatura varia amb la profunditat. L’aigua
i de sabor agradable. salada està en els oceans.
14. En una planta depuradora es fan els processos següents 4. a) El 3 % de l’aigua del planeta és aigua dolça.
perquè les aigües residuals recuperen una puresa sufici- b) De tota l’aigua dolça, el 79 % està en forma de gel.
ent per a ser retornades al medi ambient sense perill:
c) El 20 % de l’aigua dolça està en el subsòl.
– Pretractament i decantació primària. S’eliminen objec-
tes sòlids grans i s’emmagatzema l’aigua en tancs. 5. a) L ’aigua del mar té 35 grams de sals dissoltes per cada
litre d’aigua.
– Tractament biològic. S’hi afigen bacteris que consu-
meixen la matèria orgànica. b) L es sals que formen part de l’aigua marina són els
clorurs, els sulfats i altres. Les més abundants són
– Decantació secundària. Se separen els fangs produïts els clorurs.
per l’acció bacteriana i es filtra i es desinfecta l’ai-
gua abans d’abocar-la al riu o al mar. L’aigua que ix c) L ’aigua dels rius es diu dolça perquè el seu contingut
d’una planta depuradora no és potable. en sals és molt menor que el de l’aigua marina.
15. L’aigua provinent del mar ha de ser dessalada abans de 6.

condensació
l’ús domèstic o d’altres activitats humanes, com el reg
de cultius. Per a això s’utilitzen plantes dessalinitzadores
precipitació
que permeten obtenir aigua potable a partir de l’aigua del
mar. condensació
REFORÇ evaporació
1. a) L ’aigua del nostre planeta procedeix de la intensa ac- evaporació

tivitat volcànica que va tenir la Terra fa milions d’anys, evaporació
i que va enriquir l’atmosfera amb diòxid de carboni i escolament
vapor d’aigua. Quan la Terra es va refredar, el vapor infiltració superficial
d’aigua es va condensar i es va precipitar en forma de
pluja, que en acumular-se en la superfície terrestre,
va formar la hidrosfera. 7. Els corrents marins són moviments de masses d’aigua
b) M
ercuri manca d’aigua a causa de la poca gravetat que es desplacen dins de l’oceà i són produïts per tres
que hi ha; no reté els gasos, per la qual cosa no hi mecanismes diferents: vents dominants, diferències de
ha atmosfera ni aigua en estat líquid. Venus no té temperatura i diferències de salinitat.
hidrosfera a causa de les altíssimes temperatures 8. Aiguamoll. Lloc en el qual el sòl roman entollat la major
produïdes per l’intens efecte d’hivernacle causat pel part de l’any.
diòxid de carboni.
Torrent. Curs d’aigua que roman sec gran part de l’any.
c) M
art té traces que poden ser degudes a la presència
en altres temps d’aigua líquida i té una atmosfera que Riu. Curs d’aigua permanent.
280548 _ 0148-0183.indd 182 28/02/11 17:55

4 SOLUCIONARI
Llac. Acumulació d’aigua que ocupa una depressió 10. Les causes de la contaminació de l’aigua són:
del terreny.
– Abocaments de les indústries.
Glacera. Acumulació de gel en les muntanyes.
– Aigües residuals de nuclis urbans.
9. a) L ’aigua arriba des de la superfície de la Terra fins
– Abocaments de vaixells petroliers.
a l’atmosfera per evaporació.
– Pesticides i fertilitzants utilitzats en l’agricultura.
b) L ’aigua passa de l’atmosfera a la superfície de la Terra
per condensació i precipitació. – Aigües procedents de granges.
c) L ’aigua que cau a les muntanyes s’incorpora als esco- 11. Depurar els abocaments significa eliminar de l’aigua les
laments superficials o s’infiltra cap al subsòl i segueix substàncies contaminants provinents de l’activitat indus-
així el camí cap al mar. trial, agrícola, ramadera i urbana, per a abocar l’aigua de-
d) L es plantes absorbeixen aigua del sòl i, a través de la purada als rius i al mar sense perill per al medi ambient.
transpiració, retornen vapor d’aigua a l’atmosfera.
280548 _ 0148-0183.indd 183 28/02/11 17:55

5 Els minerals
OBJECTIUS
1. Aprendre què són els minerals i quins en són 5. Estudiar les propietats principals dels minerals
els components i les característiques. i aprendre a identificar-los.
2. Diferenciar entre la matèria amorfa i la matèria 6. Conéixer les maneres com s’extrauen els minerals
cristal·lina. i els usos que se’ls dóna.
3. Conéixer la classificació dels minerals, 7. Aprendre a elaborar una taula amb les propietats
i els representants més importants de cada grup. dels minerals, per a poder reconéixer-los.
4. Reconéixer els processos que poden donar origen
als minerals.
CONTINGUTS
CONCEPTES • Els minerals: definició, components, característiques. (Objectius 1 i 4)
• Matèria amorfa i matèria cristal·lina. (Objectiu 2)
• Classificació i origen dels minerals. (Objectius 3 i 4)
• Propietats, extracció i usos dels minerals. (Objectius 5 i 6)
PROCEDIMENTS, • Observació, interpretació i identificació de fotografies de minerals.

DESTRESES I • Elaboració de taules i d’esquemes.
HABILITATS • Anàlisi de textos científics.
ACTITUDS • Interés per conéixer i diferenciar els minerals més comuns.

• Valorar els usos dels minerals.
EDUCACIÓ EN VALORS
Educació per a la salut hi ha el risc d’accidents produïts per inundacions,
La mineria és una activitat econòmica que genera riscos explosions o esfondraments.
per a la salut humana, tant per a la dels treballadors Els processos metal·lúrgics, per la seua banda, generen
de les mines com per a la de les poblacions locals, per residus tòxics, en la major part, metalls pesants que
l’impacte d’aquestes activitats en el medi ambient. actuen com el verí en els organismes.
Els efectes nocius més comuns de la mineria són: Actualment, els governs exigeixen a les companyies
irritacions i problemes pulmonars produïts per una mineres que complisquen la legislació vigent en relació
ventilació inadequada i l’exposició a pols nociva; amb normes de seguretat, salut i impacte ambiental
contaminació sonora; risc d’accidents i contaminació de la mineria.
de l’aigua potable. En les mines, davall de la superfície
280548 _ 0184-0211.indd 184 28/02/11 17:57

Coneixement i interacció amb el món físic Matemàtica
En la secció CIÈNCIA A LES TEUES MANS, Observació En l’activitat 35, pertanyent a la secció UNA ANÀLISI
de característiques dels minerals, pàgina 83, després de CIENTÍFICA, apareix una vegada més el llenguatge
l’experimentació de pressupostos científics, es proposa de les matemàtiques. Aquesta activitat té com a
un dels mètodes per a presentar les conclusions, en finalitat crear en el lector un hàbit de càlcul, que li
aquest cas, en forma de taula de dades. permeta comprendre per complet la informació que es
En la secció EN PROFUNDITAT, Explotacions mineres i proporciona d’una manera anecdòtica.
impactes ambientals, pàgina 82, s’analitzen els mètodes Cultural i artística
d’extracció de minerals, les conseqüències negatives
Cap altra categoria de la naturalesa s’assembla tant a
per al medi ambient i les actuacions necessàries per
les manifestacions artístiques de l’ésser humà com els
a evitar-les. Aquesta secció planteja una reflexió sobre
minerals. La gran varietat de colors i la perfecció de les
els efectes reals que tota activitat humana té en l’entorn
seues formes ens ofereixen una oportunitat excepcional
natural.
per a admirar la bellesa en la manifestació més pura: la
Comunicació lingüística naturalesa.
L’activitat 5 proposa la recerca d’informació D’altra banda, el fragment de l’obra El metge que es
en l’annex CONCEPTES CLAU. reprodueix en EL RACÓ DE LA LECTURA descriu un
La secció UNA ANÀLISI CIENTÍFICA, Les activitats procés artesà, una forma de manifestació cultural. La
mineres, pàgina 85, exposa una sèrie de fets relacionats lectura detallada d’aquest procés permet valorar la
amb les explotacions mineres. L’objectiu de les activitats complexitat de la realització d’una obra artística, per
és desenvolupar la comprensió lectora a partir del text. molt senzill que en siga l’aspecte final.
Competències
avaluades
prova 1 prova 2
a) Definir mineral i distingir-lo de roca. (Objectiu 1) 2 6
b) Conéixer components i característiques dels minerals. (Objectiu 1) 10 9
c) Diferenciar entre materials amorfs i cristal·litzats. (Objectiu 2) 3 10
d) Explicar els processos que originen els minerals. (Objectiu 4) 7 4
e) Reconéixer els dos grans grups de minerals i esmentar

4, 5
algun representant de cada grup. (Objectiu 3)
f) Explicar les propietats dels minerals. (Objectiu 5) 6 3, 7
n
g) Exposar les maneres d’extraure minerals i els usos que tenen.
8 5, 8
(Objectiu 6)
h) Identificar i classificar minerals segons la lluïssor, la duresa i la
1 1
densitat que tenen. (Objectiu 5)
i) Elaborar taules amb propietats de minerals. (Objectiu 7) 9 2
280548 _ 0184-0211.indd 185 28/02/11 17:57

5 FITXA 1
ELS MINERALS (I)
CLASSIFICACIÓ DELS MINERALS

El 1938, H. Strunz proposa per primera vegada la classificació cristal·loquímica dels minerals.
Des de llavors fins ara se n’han fet actualitzacions ajustant determinacions estructurals
i precisant-ne amb més detall les composicions químiques.
Amb aquest criteri de classificació, els minerals es divideixen en nou classes. Dins de cada classe
hi ha una sèrie de subdivisions denominades tipus, grups, sèries i famílies, fins a arribar a l’espècie mineral.
Les nou classes són les següents:
CLASSES ABUNDÀNCIA
I. ELEMENTS: (ALIATGES, CARBURS, NITRURS, FOSFURS) 50
Coure [Cu], plata [Ag], or [Au], mercuri [Hg], ferro-níquel [Fe,Ni], platí [Pt], arsènic [As],
antimoni [Sb], bismut [Bi], grafit [C], diamant [C], sofre [S].
II. SULFURS, SELENIURS, TELURURS, ARSENURS, ANTIMONIURS 300

I BISMUTURS
Calcosina [Cu2S], bornita [Cu5FES4], blenda [ZnS], calcopirita [CuFeS2], pirrotina [Fe11S12],
niquelina [NiAs], galena [PbS], cinabri [HgS], antimonita [Sb2S3], pirita [FES2], marcassita
[FES2], realgar [AsS], orpiment [As2S3].
III. HALOGENURS 100

Sal gemma o halita [NaCl], silvina [KCl], fluorita [CaF2], carnal·lita [KCl · MgCl2 · 6 H2O],
criolita [Na3AlF6].
IV. ÒXIDS I HIDRÒXIDS 250

Cuprita [Cu2O], espinel·la [MgAl2O4], magnetita [FeFe2O4], cromita [FeCr2O4],
corindó [AL2O3], hematites [Fe2O3], rútil [TiO2], cassiterita [SnO2], uraninita
[UO2], bauxita [AL2O3 · n H2O], goethita [FeOOH], limonita [Fe2O3 · n H2O]
V. NITRATS, CARBONATS I BORATS 200

Magnesita [MgCO3], calcita [CaCO3], dolomita [CaMg(CO3)2], aragonita [CaCO3], atzurita
[Cu3(OHCO3)2], malaquita [Cu(OH)2CO3], bòrax [Na2B4O5(OH)4 · 8 H2O].
VI. SULFATS, CROMATS, MOLIBDATS I WOLFRAMATS 200

Glauberita [CaNa2(SO4)2, anhidrita [CaSO4], celestina [SrSO4], baritina [BaSO4], guix
[CaSO4 ? 2 H2O], scheelita [CaWO4], wulfenita [PbMoO4], wolframita [(Fe,Mn)WO4].
VII. FOSFATS, ARSENIATS I VANADATS 350

Apatita [Ca5(F,Cl,OH)(PO4)3], monazita [CeP4], mimetita [Pb5Cl(AsO4)3].
VIII. SILICATS 500

(Heu de veure la pàgina següent).
IX. SUBSTÀNCIES ORGÀNIQUES 20

Whewel·lita [CaC2O4 ? H2O], ambre [resines].
280548 _ 0184-0211.indd 186 28/02/11 17:57

5 FITXA 1
ELS MINERALS (II)
ELS SILICATS
Els silicats formen el grup més important de minerals, ja 3. Ciclosilicats. Tres, quatre o sis tetraedres s’uneixen
que en conjunt conformen el 90% de l’escorça terrestre. per a formar un anell. Exemples: beril, cordierita, tur-
La subdivisió interna d’aquest grup es fa sobre la base malina.
de criteris estructurals i no químics, i suposen una uni-
tat fonamental (SiO4)4–. Aquesta unitat consisteix en un 4. Inosilicats. Estan formats per cadenes lineals de te-
tetraedre amb un àtom de silici que ocupa la posició traedres de longitud indefinida. Exemples: piroxens
central i quatre àtoms d’oxigen disposats de manera que (diòpsid, jadeïta, augita, etc.) i amfíbols (hornblenda,
comparteixen un electró amb altres cations i donen lloc glaucòfan, etc.).
a una estructura cristal·lina. La classificació dels silicats 5. Fil·losilicats. Els tetraedres conformen una malla pla-
està basada en la geometria de l’armadura cristal·lina; na formada per hexàgons. Exemples: talc, miques
se’n reconeixen sis grups: (moscovita, biotita, glauconita, lepidolita, etc.), argiles
(montmoril·lonita, vermiculita, caolinita, sepiolita).
1. Nesosilicats. Els grups tetraèdrics aïllats estan units
a uns altres de similars amb un catió distint del silici. 6. Tectosilicats. Els tetraedres formen una malla tridi-
Exemples: olivina, almandina (granat), grossulària mensional complexa que s’uneix pels quatre vèrtexs
(granat), zircó, sil·limanita, andalusita, topazi. amb presència d’alumini en lloc de silici en el centre
d’alguns dels tetraedres, cosa que permet que cati-
2. Sorosilicats. Dos tetraedres units per un vèrtex, que ons diversos (Na+, Ca2+, K+) s’incloguen en l’edifici
formen un grup (Si2O6)2– i estan relacionats entre si cristal·lí. Exemples: feldspats (sanidina, ortosa, mi-
amb cations distints del silici. Exemples: epidot, cli- croclina, etc.) i plagiòclasis (albita, anortita, etc.) i
nozoisita, zoisita. quars.
Nesosilicats Sorosilicats Ciclosilicats Inosilicats Fil·losilicats Tectosilicats
Figura 1. Esquemes dels tipus d’estructures dels silicats.
280548 _ 0184-0211.indd 187 28/02/11 17:57

5 FITXA 3
OBSERVACIÓ DE MINERALS
Observació de minerals amb la lupa binocular

• Es poden agafar mostres diferents de la col·lecció de minerals del centre. L’ideal
és seleccionar espècies de minerals que es presenten en forma de cristalls molt
menuts o massius i, fins i tot, minerals en els quals no s’aprecien formes polièdri-
ques externes, perquè es vegen davall de la lupa. Unes altres formacions interes-
sants per a ser observades són les macles.
• Aquesta experiència serveix per a mostrar que no tots els minerals són cristalls,
encara que tinguen estructura cristal·lina interna.
Determinació de la duresa d’un mineral

• Amb aquesta experiència es pot treballar d’una manera directa el concepte
de duresa d’un mineral. Per a fer aquesta activitat es necessiten els minerals
que formen l’escala de duresa de Mohs o una selecció dels minerals de les col·
leccions del centre per a obtenir aquesta escala.
• S’ha de triar un mineral que no pertanga a l’escala i se n’ha d’esbrinar la duresa
en funció de si és ratllat o no pels minerals de l’escala de Mohs. Així, si un espè-
cimen és ratllat per un mineral determinat de l’escala, però no per l’anterior,
es deduirà que la seua duresa és un valor intermedi entre les dureses conegudes
d’ambdós minerals.
Observació de roques ornamentals

• Observa una selecció de roques ornaments polides de la col·lecció del centre.
Pots usar una lupa de mà o binocular.
• Una altra manera senzilla d’observar una bona selecció de roques ornamentals
és fer un recorregut per la teua localitat. Molts edificis estan recoberts per ro-
ques ornamentals polides, ideals per a observar.
• En les calcàries utilitzades com a ornament és relativament freqüent trobar les
estructures següents: microplecs, microfalles, agregats d’algues, belemnites,
ammonites, foraminífers, etc. Tracta d’obtenir el màxim d’informació possible
de cada roca, incloent-hi el tipus, l’origen, les característiques, l’aplicació que
té...
280548 _ 0184-0211.indd 189 28/02/11 17:57

5 FITXA 4
CLAU SIMPLIFICADA DE MINERALS
Material
Objectiu
• Col·lecció de minerals amb les espècies següents: galena, pirita,
Aprendre a manejar una biotita, ortosa, quars, calcita, halita, fluorita, guix i talc.
clau senzilla de minerals per
• Claus d’acer.
a conéixer el nom de l’espècie
mineral. • Àcid clorhídric diluït al 10 %.
PROCEDIMENT OBSERVACIONS
S’ha de dividir la classe en grups reduïts, els quals L’àcid clorhídric és corrosiu. Convé afegir-ne damunt
han d’agafar un exemplar de la col·lecció de mine- de l’exemplar una sola gota. Per a més seguretat,
rals que emprarem per a la pràctica. Han d’observar s’ha de tenir l’àcid en un flascó degotador i s’ha de
la mostra i practicar una sèrie de proves senzilles, col·locar el mineral sobre paper assecant, per tal
indicades en la clau, per a arribar a determinar el d’absorbir qualsevol esguitada possible. Després de
nom del mineral. Els exemplars, es poden intercan- l’experiència s’ha de rentar l’exemplar amb molta ai-
viar entre els grups d’alumnes. gua i eixugar-lo perfectament amb paper assecant.
Clau simplificada de minerals

1.A. Minerals amb lluïssor metàl·lica............................................................................ 2
B. Minerals amb lluïssor no metàl·lica........................................................................ 3
2.A. Color gris acerat. Mineral pesant. Exfoliació cúbica ...................................... Galena
B. Color daurat. Sol presentar cristalls ben formats...............................................Pirita
3.A. Mineral de color fosc. Es pot separar fàcilment en làmines.............................Biotita
B. Mineral de color clar............................................................................................. 4
4.A. Mineral més dur que l’acer................................................................................... 5
B. Mineral menys dur que l’acer................................................................................ 6
5.A. Presenta exfoliació. Aspecte en prismes curts. Color blanc o rosat.................. Ortosa
B. No presenta exfoliació. Aspecte en prismes hexagonals acabats en punta.
Pot ser massiu. Diferents colors segons la varietat........................................... Quars
6.A. Reacciona amb l’àcid clorhídric i produeix efervescència.............................. Calcita
B. No reacciona amb l’àcid clorhídric........................................................................ 7
7.A. Mineral salat. En cubs o massiu. Color blanc o incolor.....................................Halita
B. Mineral no salat.................................................................................................... 8
8.A. Mineral que es ratlla amb l’ungla.......................................................................... 9
B. Mineral que no es ratlla amb l’ungla. Color violeta, incolor, blanc, verd........ Fluorita
9.A. Cristalls amb exfoliació perfecta o en masses. Incolor, blanc, gris o roig............. Guix
B. Tacte sabonós. Blanc o gris (amb pàtina d’oxidació)...........................................Talc
280548 _ 0184-0211.indd 190 28/02/11 17:57

5 FITXA 5
ELS CRISTALLS
Material
Objectiu
• Models de cristalls fotocopiats i ampliats.
Construir en paper uns quants exemples
• Barra d’apegar.
de cristall per a familiaritzar-se amb algunes
formes de cristal·lització de minerals. • Tisores de puntes redones.
PROCEDIMENT
S’han de fotocopiar els models i ampliar-los. Cal re- pes per a construir els cristalls. Pot ser un treball in-
tallar els models i apegar-los per la zona de les sola- dividual o de grups reduïts.
Models de cristalls
Tetraedre Prisma triclínic
QÜESTIONS
1 Busca en la col·lecció de minerals del centre 2 Consulta en una guia de minerals els noms
algun mineral els cristalls del qual corresponguen d’alguns minerals que cristal·litzen igual que
a algun model dels que has construït. els cristalls d’aquesta pràctica.
280548 _ 0184-0211.indd 191 28/02/11 17:57

5 FITXA 6
Un mineral podria ajudar a netejar

la contaminació dels abocaments de petroli
La geòloga Celia Marcos dirigeix un grup de científics de la Universitat d’Oviedo
que treballen en un projecte d’investigació amb un mineral anomenat vermiculita.
La vermiculita té un aspecte semblant al de la mica En acabar aquest procés, la vermiculita seria

i apareix en grandàries que varien des d’uns pocs capaç d’absorbir fins al 90 % dels components
centímetres fins a molt pocs mil·límetres. Perquè contaminants presents en un abocament.
aquest mineral obtinga les qualitats que li permeten Celia Marcos va explicar que la vermiculita és un
retenir en la superfície les substàncies contaminants, mineral barat i molt abundant que s’utilitza en
ha de passar per diversos processos per a modificar- la construcció, ja que també és un bon aïllant
ne l’estructura. Durant un dels processos, el mineral tèrmic i acústic. La seua utilització no serviria per
és sotmés a una fase de calfament en què ha de a eliminar la massa negra de petroli en les platges,
suportar temperatures de més de 1 000 graus en que ja s’arreplega amb mitjans físics, sinó la resta
pocs minuts. de components que deixen els abocaments en les
aigües del mar.
Investigadors espanyols classifiquen un mineral nou descobert

a Badajoz
El van batejar amb el nom de calderonita en homenatge al geòleg Salvador Calderón,
autor de Los minerales de España, on es descriuen tots els minerals coneguts
a la península Ibèrica fins al 1910.
Els primers exemplars de calderonita, els va trobar de mineral desconegut fins aleshores. Se li ha donat
en 1984 en una mina de plom de Badajoz, José el nom de calderonita, és de color rogenc i té un
González, professor del departament de Petrologia contingut elevat de plom i de vanadi.
de la Universitat Complutense de Madrid. En
Des del 1789 solament s’han descrit i s’han admés
aquesta universitat se’n va examinar l’estructura
a Espanya vint-i-cinc espècies noves de minerals.
i la composició química per a poder classificar-los.
En només tres d’aquests descobriments han
El desembre del 2003, els investigadors van intervingut exclusivament científics espanyols.
confirmar que les mostres pertanyien a un tipus
Creen un mineral més dur que el diamant

Fins ara els diamants s’han utilitzat en una gran varietat d’aplicacions científiques
i tecnològiques a causa de propietats que els fan únics, com la duresa.
El nou mineral ha estat creat per un grup de físics La nova forma de carbó resultant es coneix com
alemanys de la Universitat de Bayreuth, dirigit per a ADNR.
la doctora Natalia Dubrovinskaia. Per a aconseguir-lo Atés que el nou material és més dur que el diamant
es van sotmetre molècules de carboni a pressions i resisteix temperatures d’uns quants centenars
molt altes, 200 vegades superiors a la pressió de graus, s’espera que tinga moltes aplicacions
atmosfèrica. industrials.
280548 _ 0184-0211.indd 192 28/02/11 17:57

5 ESQUEMA MUT 1
280548 _ 0184-0211.indd 193 28/02/11 17:57

5 ESQUEMA MUT 2
280548 _ 0184-0211.indd 194 28/02/11 17:57

5 ESQUEMA MUT 3
ESCALA DE MOHS
G F
G F
G F
1. 2. 3. 4. 5. 6.
1. 4.
2. 5.
3. 6.
G F
7. 8. 9. 10.
7. 9.
8. 10.
280548 _ 0184-0211.indd 195 28/02/11 17:57

5 SUGGERIMENTS
A LA XARXA El oro. La maravillosa historia del general Johann

MINERALS D’ESPANYA August Suter
Blaise Cendrars. Ed. Alianza
greco.fmc.cie.uva.es
Pàgina preparada pel Departament de Física de la Aquesta novel·la és un retrat de l’Amèrica dels pioners,
Matèria Condensada, Cristal·lografia i Mineralogia terra verge i a penes civilitzada, repleta d’oportunitats
de la Universitat de Valladolid. Conté 500 imatges per a homes audaços i amb iniciativa. Centrada en
i informació sobre 3 000 espècies amb moltes l’existència de Johann August Suter, emigrant suís
localitzacions geogràfiques. al Nou Món, narra la pintoresca peripècia de l’home
sobre les terres del qual es va precipitar l’allau de gent
MINERALOGIA DESCRIPTIVA que va acudir a Califòrnia a partir del 1848, atreta per
www.uned.es/cristamine/min_descr/mindesc_mrc.htm la primera «febre de l’or», i que paradoxalment el va
arruïnar.
Es tracta d’un curs de mineralogia descriptiva del web
Cristamine. Té un cercador de minerals molt interessant. DVD/PEL·LÍCULES
S’hi pot trobar una caracterització de classes i subclasses
de minerals i la descripció de les propietats. Tresors enfonsats. El món submarí. Documental SAV
Nuestra Señora de la Concepción va ser un galió
EL MÓN DE LA GEMOLOGIA espanyol que va naufragar el 2 de novembre del 1641
www.cigem.ca/ i es va enfonsar amb un carregament d’or i plata. Guiats
Institut Canadenc de Gemologia. Pàgina en anglés. pel famós cercador de tresors Remy de Haeven, el
Aquest lloc té un llibre electrònic de gemmes comandant Cousteau va decidir llançar-se a l’aventura.
en el qual hi ha fotografies, descripcions i els llocs Cristall fosc. 1982. Columbia Tristar Home Video.
del món on estan. Director: Jim Henson
Fa mil anys el Cristall fosc va ser danyat per un Urskeks
ENLLAÇOS DE GEOLOGIA
i va començar un període de caos per al planeta. Ara ha
www.college.hmco.com/geology/resources/ de ser reparat; si no el dimoni Skekses n’aconseguirà el
geologylink/index.html control absolut.
Conté molta quantitat de recursos sobre geologia.
L’or de MacKenna. 1969. Columbia Tristar Home
Inclou seccions molt interessants, com ara La terra
Video. Director: J. Lee Thomson
hui en dia i Geologia en les notícies.
Gregory Peck i Omar Sharif lluiten per trobar una partida
LLIBRES d’or llegendària en aquesta aventura ambientada en el
salvatge Oest. En el territori d’Arizona, el cap de policia,
Minerales del mundo Sam MacKenna, és l’única persona viva que coneix la
Walter Schumann. Edicions Omega tortuosa ruta que du al meravellós Gold Canyon.
280548 _ 0184-0211.indd 196 28/02/11 17:57

5 PROVA D’AVALUACIÓ
AVALUACIÓ
1 Descriu el mineral que hi ha en la fotografia i identifica’l. Quin tipus de mineral és? Explica les característiques
del grup.
2 Què és un mineral i què és una roca. Explica algunes característiques de la composició dels minerals.
3 Explica la diferència entre un mineral amorf i un de cristal·litzat.
4 Explica característiques dels minerals d’argila i esmenta algun representant d’aquest grup de minerals i les
utilitats que tenen. Aquest grup de minerals, són silicats o no-silicats?
Mineral Grup
Mica
Quars
Calcita
Olivina
Or
Halita
6 Què és la duresa? Com es mesura? Explica com es fa l’anàlisi

per a saber la duresa d’un mineral.
7 Com s’ha format la calcita que origina les estalactites? A quin grup
pertany la calcita i quina n’és la composició?
8 Explica quin tipus d’excavació hi ha a la dreta, com es fa

l’explotació d’un mineral, l’impacte ambiental que pot tenir una excavació
d’aquest tipus i possibles mesures correctores d’aquest impacte.
9 Identifica els minerals atenent les propietats de la taula.
Mineral Color Duresa Aspecte Característiques

Roig Es ratlla amb el clau Irregular, no És molt dens
cristal·litzat
Transparent, blanc Es ratlla amb el clau Forma cristal·lina Fa bambolles en
abocar-hi un àcid
Colors diversos Es ratlla amb l’ungla Forma cristal·lina Soluble en aigua
10 Explica les tres característiques que defineixen un mineral.
280548 _ 0184-0211.indd 197 28/02/11 17:57

5 PROVA D’AVALUACIÓ
AVALUACIÓ
1 Identifica el mineral següent, sabent que pertany al grup dels sulfurs, té una lluïssor metàl·lica
i duresa 6-6,5.
2 Explica com es fa una taula amb propietats de minerals. Quines propietats inclouries
perquè la informació siga útil per a tu?
3 Explica què és l’escala de Mohs i en què està basada. Com es pot comprovar el valor de la duresa d’un
mineral? Què ratllen els minerals que estan per damunt del 7 en l’escala de Mohs?
4 Com es poden originar els minerals? Posa un exemple de cada un.
Mineral Utilitat
Guix
Platí
Galena
Minerals d’argila
Quars
6 L’or natiu, és una roca o un mineral? Explica per què.
7 En què consisteix l’exfoliació? Esmenta minerals que tinguen aquesta característica.
8 Què són la mena i la ganga en una explotació minera? Quins tipus d’explotacions hi ha? Explica
en què consisteix l’impacte que una mina a cel obert pot tenir en el medi ambient.
9 Indica quines de les afirmacions següents són falses i explica per què:
a) E
ls exemplars d’un mateix mineral tenen propietats distintes segons les variacions
en la composició.
b) Els minerals amorfs són minerals els components dels quals estan disposats de manera ordenada.
c) Les roques estan constituïdes per minerals.
d) E
ls minerals tenen origen inorgànic, poden ser naturals o artificials i tenen una composició química
variada.
10 Què diferencia un mineral amorf d’un de cristal·litzat?
280548 _ 0184-0211.indd 198 28/02/11 17:57

5 AMPLIACIÓ
1 Fes una taula en què inclogues informació sobre aquests minerals. Pot constar dels apartats següents:
composició, color, duresa i aplicacions.
Olivina, biotita, magnetita, pirita, granat i halita.
2 És correcte anomenar cristall el vidre de les finestres? Per què?
3 Explica la diferència entre minerals amorfs i cristal·litzats.
4 Hi ha alguna explotació de la qual s’extraguen minerals d’interés industrial prop de la teua localitat?
Cerca dades sobre aquesta instal·lació minera i elabora’n un informe breu. Aquest informe ha de recollir
informació sobre la localització de la mina, tipus de mina, mena i ganga, utilitat del mineral o roca, restauració
i mesures correctores de l’impacte ambiental.
5 Explica com s’origina el guix i descriu característiques d’aquest mineral, com la duresa, el color, la utilitat.
6 Segons l’escala de Mohs indica per quins minerals pot ser ratllat i quins ratllaria un granat de duresa 6,5.
Quins són els minerals que formen el granit? A quin grup de minerals pertanyen?
7 Quina és la característica d’aquest grup?
8 Quins són els components més comuns dels minerals?
9 Quins minerals estan en el grup dels no-silicats? Què tenen en comú aquests minerals?
10 Identifica els minerals següents i indica a quin grup pertanyen i algunes característiques, com color i duresa:

A B

C D
280548 _ 0184-0211.indd 199 28/02/11 17:57

5 REFORÇ
1 En què es diferencien, fonamentalment, uns minerals d’uns altres?
2 Quines són les característiques que defineixen els minerals?
3 Quin criteri s’usa per a classificar els minerals en dos grups? Descriu els dos grups i posa’n exemples.
4 Quines de les substàncies següents són minerals i quines no ho són? Raona la resposta.
a) Aigua.
b) Or.
c) Quars.
d) Glucosa.
5 Què és l’escala de Mohs? Què vol dir que el valor de duresa del diamant és 10?
6 Identifica i classifica els minerals següents en silicats i no-silicats.

A B C
7 Explica les propietats següents dels minerals: el color de la ratlla i la lluïssor. Posa’n algun exemple.
8 Defineix:
a) Mineral amorf.
b) Mina.
c) Exfoliació.
d) Silicat.
9 Explica com s’originen els minerals. Posa’n exemples.
280548 _ 0184-0211.indd 200 28/02/11 17:57

FITXA 1: ELS MINERALS
Recorda que...
Les roques són els materials que formen la part sòlida del nostre planeta, és a dir, l’escorça terrestre.
Estan formades per minerals.
Els minerals i les roques es diferencien per la composició. Els minerals tenen una composició homogènia,
és a dir, estan formats per una sola substància. Dos minerals de la mateixa espècie són sempre idèntics
en la composició, encara que provinguen de zones molt diferents de la Terra.
Les roques, en canvi, tenen una composició heterogènia. Estan formades per diverses substàncies, la proporció
de les quals varia dins d’uns certs marges. Fins i tot les roques que estan formades per un mineral, tenen algunes
variacions en la composició.
1 Completa el quadre sobre les propietats dels minerals. Busca’n en el llibre la informació necessària.
Propietats dels minerals

Propietat Descripció i exemples

• Com es pot saber si un mineral té més duresa que un altre?
• Ordena els minerals següents segons la duresa en l’escala de Mohs: guix, diamant, corindó, ortosa,
fluorita, calcita.
3 Assenyala en les fotos següents les característiques dels minerals a què fa referència el text.
Fluorita. És un mineral de color Pirita. És un mineral que es ca-

variable, en la forma del qual racteritza per la lluïssor metàl·lica,
destaca l’aparició d’estructures i per estar compost d’estructures
prismàtiques. L’aspecte, en ge- cúbiques estriades i menudes, or-
neral, i la lluïssor són cristal·lins. denades d’una manera variable.
280548 _ 0184-0211.indd 201 28/02/11 17:57

ESCALA DE MOHS
1. Talc 2. Guix 3. Calcita 4. Fluorita 5. Apatita
6. Ortosa 7. Quars 8. Topazi 9. Corindó 10. Diamant
1. 1 1.
2. 2 2.
3. 3 3.
4. 4 4.
5. 5 5.
6. 6 6.
7. 7 7.
8. 8 8.
9. 9 9.
10.
10 10.
280548 _ 0184-0211.indd 202 28/02/11 17:58

ESCALA DE MOHS
Mohs scale
L’échelle de Mohs
Härteskala nach Mohs
1. Talc 2. Guix 3. Calcita 4. Fluorita 5. Apatita
6. Ortosa 7. Quars 8. Topazi 9. Corindó 10. Diamant
1. Talc 1. Talc 1. Talk
2. Gypsum 2. Gypse 2. Gips
3. Calcite 3. Calcite 3. Kalkspat
4. Fluorite 4. Fluorite 4. Fluorit
5. Apatite 5. Apatite 5. Apatit
6. Orthoclase 6. Orthose 6. Ortose
7. Quartz 7. Quartz 7. Quarz
8. Topaz 8. Topaze 8. Topas
9. Corundum 9. Corindon 9. Korund
10. Diamond 10. Diamant 10. Diamant
280548 _ 0184-0211.indd 203 28/02/11 17:58

ELEMENTS MÉS ABUNDANTS EN L’ESCORÇA TERRESTRE

Elemente mai des întâlnite în scoarţa terestră
在地壳最丰富的元素
2. Percentatge
1. Elements en nombre Xinés
total d’àtoms
3. Oxigen (O) 47 1. 元素 7. 钙 (Ca)
4. Silici (Si) 28
5. Alumini (Al) 7,9
2. 原子总数的百分比(%) 8. 钠 (Na)
6. Ferro (Fe) 4,5 3. 氧 (O) 9. 钾 (K)
7. Calci (Ca) 3,5
8. Sodi (Na) 2,5 4. 硅 (Si) 10. 镁 (Mg)
9. Potassi (K) 2,5
10. Magnesi (Mg) 2,2
5. 铝 (Al) 11. 氢 (H)
11. Hidrogen (H) 0,22 6. 铁 (Fe) 12. 碳 (C)
12. Carboni (C) 0,19
Romanés Àrab
1. Elemente 1
2. Procentaj din numărul total de atomi % 2
3. Oxigen (O) 3
4. Siliciu (Si) 4
5. Aluminiu (Al) 5
6. Fier (Fe) 6
7. Calciu (Ca) 7
8. Sodiu/Natriu (Na) 8
9. Potasiu/Kaliu (K) 9
10. Magneziu (Mg) 10
11. Hidrogen (H) 11
12. Carbon (C) 12
280548 _ 0184-0211.indd 204 28/02/11 17:58

ELEMENTS MÉS ABUNDANTS EN L’ESCORÇA TERRESTRE
MOST ABUNDANT elements in the earth’s crust

Éléments les plus abondants dans la croûte terrestre
AM HÄUFIGSTEN VORKOMMENDEN Elemente IN der Erdkruste
2. Percentatge
1. Elements en nombre
total d’àtoms
3. Oxigen (O) 47
4. Silici (Si) 28
5. Alumini (Al) 7,9
6. Ferro (Fe) 4,5
7. Calci (Ca) 3,5
8. Sodi (Na) 2,5
9. Potassi (K) 2,5
10. Magnesi (Mg) 2,2
11. Hidrogen (H) 0,22
12. Carboni (C) 0,19
1. Elements 1. Éléments 1. Elemente
2. Percentage in total 2. Pourcentage du nombre 2. Prozentsatz in der

amount of atoms total d’atomes Atomsgesamtsumme
3. Oxygen (O) 3. L’oxygène (O) 3. Sauerstoff (O)
4. Silicon (Si) 4. Silicium (Si) 4. Silizium (Si)
5. Aluminium (Al) 5. Aluminium (Al) 5. Aluminium (Al)
6. Iron (Fe) 6. Fer (Fe) 6. Eisen (Fe)
7. Calcium (Ca) 7. Calcium (Ca) 7. Calcium (Ca)
8. Sodium (Na) 8. Sodium (Na) 8. Natrium (Na)
9. Potassium (K) 9. Potassium (K) 9. Kalium (K)
10. Magnesium (Mg) 10. Magnésium (Mg) 10. Magnesium (Mg)
11. Hydrogen (H) 11. Hydrogène (H) 11. Wasserstoff (H)
12. Carbon (C) 12. Carbone (C) 12. Kohlenstoff (C)
280548 _ 0184-0211.indd 205 28/02/11 17:58

5 SOLUCIONARI
RECORDA I CONTESTA 5.11. La taula pot ser idèntica en estructura, però el contin-
gut depén del material de què dispose l’alumnat per a
1. El cristall de quars (òxid de silici) té un aspecte extern amb
realitzar-la. Podem aprofitar per a fer un inventari de la
cares planes i formes geomètriques.
col·lecció de minerals del laboratori del centre.
2. Un jaciment mineral és una zona de l’escorça en què un o
5.12. Si el clau no ratlla el mineral, significa que aquest és
més minerals són especialment abundants (b).
més dur que el material de què està fet el clau. Per
Busca la resposta tant, i segons el criteri de duresa establit per Mohs, la
substància més dura, en aquest cas el mineral, ratlla-
Un diamant pot ratllar-se amb un altre diamant, no hi ha cap
rà la substància més tova, en aquest cas el clau. La
altre mineral que el puga ratllar.
duresa d’un clau es correspon en l’escala de Mohs
amb 5-6.
ACTIVITATS
5.13. Exemple de fitxa.
5.1. U
n mineral és un sòlid format de manera natural per la
NOM DEL MINERAL:
combinació química de diversos elements, d’origen ex-
clusivament inorgànic, que presenten la mateixa com- Color: Foto o dibuix
binació química en totes les parts. Aspecte:
5.2. Els minerals es mesclen per a formar les roques. Duresa:
5.3. L a diferència entre els silicats i els no-silicats està en Color de la ratlla:
la presència o no de silici en la seua composició. Els
Característiques especials:
silicats contenen, principalment, silici i oxigen. Els no-
silicats no contenen silici.
5.4. E
l diamant pertany als no-silicats, ja que no conté silici
en la seua composició.
5.5. Òxid. Substància formada per oxigen i un altre element. 5.14. Hi ha més oxigen en les roques de la litosfera.
Sulfur. Substància pura formada pel sofre i un altre ele- 5.15. El paper, el sucre, la fusta, la cera i la mantega no són
ment. Del llatí sulfur: sofre. minerals perquè són d’origen orgànic. La sal, la calcita
i el cinabri són minerals perquè compleixen les tres ca-
Sulfat. Substància pura formada per sofre, oxigen i un
racterístiques: natural, d’origen inorgànic i composició
metall. El guix, per exemple, és sulfat de calci.
química homogènia. El plàstic no és mineral perquè és
Carbonats. Sals formades per carboni. Deriven de l’àcid
una substància creada artificialment. L’aigua líquida no
carbònic.
és un mineral perquè no és un sòlid.
Halur. Substància pura formada per fluor, clor, brom o
5.16. No tots els minerals tenen oxigen en la seua compo-
iode, i un element metàl·lic. L’halita (clorur de sodi) i la
sició, encara que la gran majoria sí que en tenen. El
fluorita (fluorur de calci) són halurs.
cinabri, per exemple, no té oxigen.
5.6. P
ropietats òptiques: color, lluïssor i color de la ratlla.
5.17. a) Ser inorgànic; c) Tenir composició química homogè-
Propietats mecàniques: duresa i exfoliació.
nia; e) Ser natural; g) Ser sòlid.
5.7. En el cas d’una explotació de galena, la mena seria la
5.18. Les propietats dels minerals depenen molt de la com-
galena, ja que és el material útil que es busca i s’extrau,
posició i de l’estat de cristal·lització. Es diu que un
i la roca calcària és la ganga o material sobrant.
mineral té varietats quan en la composició s’hi troben
5.8. U
n estudi d’impacte ambiental és un estudi destinat a diverses impureses que modifiquen les propietats del
identificar i avaluar els potencials impactes positius i mineral. Per exemple, el quars rosa és una varietat del
negatius que puga causar la implementació, l’operació, quars, en el qual algunes impureses han variat el color
el manteniment i l’abandó d’un projecte, obra o activi- original del quars.
tat, amb la finalitat d’establir les mesures corresponents
5.19. Un cristall de gel no és un mineral perquè el gel és
per a evitar, mitigar o controlar aquells que siguen ne-
aigua congelada i l’aigua és un líquid que cristal·litza en
gatius i incentivar els positius. L’estudi es fa prèviament
solidificar-se. El cristall de gel té forma d’estrella.
a l’explotació minera.
5.20. La forma externa de l’àgata es deu al fet que els seus
5.9. Els runams d’una mina són els materials sobrants de
components estan desordenats, és un mineral amorf.
l’excavació amuntonats. Les basses de fangs són els
El cristall de roca és un mineral cristal·litzat, és a dir,
embassaments on s’acumulen els líquids contaminants
els components hi estan disposats d’una manera orde-
resultants del rentatge del material.
nada. El color es deu a la presència d’impureses que
5.10. Una reforestació consisteix en la plantació d’espècies modifiquen el color original del mineral.
arbòries en un lloc on n’hi havia prèviament. «Resposta
5.21. El silicat de composició química més senzilla és el
oberta». Exemple: repoblació dels runams de les mines
quars, òxid de silici, que és molt abundant en les ro-
de la conca minera de Riotinto amb cítrics i fruiters.
ques granítiques.
280548 _ 0184-0211.indd 206 28/02/11 17:58

5 SOLUCIONARI
5.22. El lavabo, la rajola, la teula, el gerro de ceràmica i el plat 5.32. El que es veu és el color de la ratlla del guix. Açò és així
de pisa estan elaborats amb minerals d’argila. perquè la calcita és més dura que el guix. Si intentem
ratllar el guix amb la calcita, ho aconseguim, i el que
5.23. Els no-silicats són un grup de minerals que no conte-
veiem és la ratlla del guix. Al contrari, si intentem ratllar
nen silici en la composició. Dins d’aquests, es classifi-
la calcita amb el guix, el que aconseguirem novament
quen en categories diferents en funció d’alguna carac-
és ratllar el guix, ja que aquest no pot ratllar la calcita.
terística relacionada amb la composició química.
El que observem sobre la calcita és el rastre de la pols
5.24. a) Les miques pertanyen al grup dels silicats. de guix que es desprén si intentem fer açò últim.
b) Les miques no abunden en els sediments dels rius 5.33. El guix i la mica comparteixen la propietat d’exfoliació;
perquè s’alteren ràpidament amb l’aigua i formen és a dir, es fracturen en fragments que conserven les
minerals d’argila. cares planes.
c) Les miques es caracteritzen per la fàcil exfoliació
que tenen en làmines primes, flexibles, elàstiques i UNA ANÀLISI CIENTÍFICA
molt brillants
5.34. Els pous d’una mina són la part de la mina on s’ins-
5.25. La sal de taula pertany als no-silicats i a la classe dels tal·len ascensors per a l’accés dels miners i l’evacuació
halurs. El nom científic d’aquest mineral és halita. dels materials. Les galeries és on els miners duen a ter-
5.26. me l’extracció de les roques que contenen els minerals.
5.35. Si la mina té un total de 3 777 m de profunditat i sabem
Minerals
que cada 100 metres augmenta la temperatura, hem
d’argila
de dividir 3 777 entre 100 per a saber quantes vegades
augmentarà la temperatura dos graus.
Miques 3 777
Silicats Procés 5 37,7 3 2 graus 5 75,54
rocés de
P
transformació de minerals d’alteració 100
d’argila en miques i uns de silicats formats en
La temperatura augmentarà un total de 75,54 graus.
altres silicats en ser l’interior de l’escorça
sotmesos a pressions i terrestre. 5.36. El treball en una mina subterrània té riscos per accidents i,
temperatures altes de a més, riscos per a la salut a causa de la inhalació de pols
l’interior de l’escorça. de roca. Les situacions més perilloses es produeixen quan
es perforen roques fracturades, pel risc d’esfondrament,
5.27. Guix Interior d’una massa de roca i quan es travessen roques saturades d’aigua, ja que les
Miques fosa galeries, com que són estretes, s’inunden ràpidament.
Feldspats Altes pressions i temperatures
5.37. c) Travessar roques fracturades.
Calcita ristal·lització de substàncies
C
Olivina dissoltes en l’aigua
RESUM
5.28. En el cas de la lava, els minerals tenen un aspecte 5.38.

amorf a causa de la rapidesa amb què s’ha refredat,
cosa que no permet l’aparició de grans cristalls, sinó • Impacte visual
tan sols de partícules. El granit se solidifica lentament, • Impacte negatiu en flora i fauna
i això permet el creixement de cristalls més grans. • Contaminació d’aigües
D’aquesta manera, en les roques granítiques és pos- subterrànies i superficials
sible diferenciar-ne els components minerals i, a més, • Soroll
reconéixer-los com a cristalls. En canvi, en les roques • Pols i emissions a l’atmosfera
Impacte
volcàniques no es distingeixen minerals, per la qual • Materials de rebuig
ambiental
cosa no en podem percebre l’aspecte cristal·lí. • Ús de productes químics,
5.29. La varietat a la qual es refereix és de color blau fosc, hidrocarburs i explosius
Explotació • Impacte social i econòmic
que és el color que presenta en ser il·luminada amb
minera
llum blanca. L’altre color no és més que un efecte òptic
• Reducció al mínim del
produït per la llum ultraviolada. deteriorament ambiental
5.30. La superfície d’una taula de fusta té una lluïssor mat. Mesures • Maneig de riscos
Un espill presenta lluïssor vítria. Un rellotge d’acer té de • Evacuació i depuració de líquids
una lluïssor metàl·lica. Una pastilla de sabó té una llu- prevenció, contaminants
ïssor greixosa. atenuació
i correcció • Mobilització de terres per a
5.31. Un mineral que es poguera ratllar pel talc tindria una de l’impacte retornar al paisatge l’aspecte
anterior
duresa inferior a 1. Un mineral que ratllara el talc però
fóra ratllat pel guix tindria una duresa 1,5. • Reforestació
280548 _ 0184-0211.indd 207 28/02/11 17:58

5 SOLUCIONARI
5.39. L’ús que es va donar al sílex fou el de l’elaboració de 3. El mineral amorf té els components desordenats i el mi-
materials i objectes diversos. neral cristal·litzat té els components disposats de manera
ordenada que produeix matèria cristal·lina.
5.40. Exemples.
4. Els minerals d’argila són els més variats i abundants en
Mineral Tipus de mineral no-silicat
la superfície terrestre, ja que molts altres silicats, en alte-
Or Element natiu rar-se, es transformen en aquests minerals. Tenen usos
Oligist Òxid (òxid de ferro) industrials, com la caolinita, que s’utilitza per a fabricar
pises, i la montmoril·lonita que s’usa per a fabricar teules
Blenda Sulfur (sulfur de zinc) i rajoles. Aquest grup de minerals són silicats, ja que te-
Epsomita Sulfat (sulfat de magnesi) nen silici i oxigen en la seua composició.
Calcita Carbonat (carbonat de calci) 5.
Mineral Grup
Fluorita Halur (fluorur de calci)
Mica Silicats
Mineral Usos Quars Silicats
Galena Obtenció de metalls i altres Calcita No-silicats

elements. De la galena s’obté Olivina Silicats
el plom.

Or No-silicats
Argila Fabricació de ceràmiques.
L’argila s’usa per a fabricar Halita No-silicats
pisa, rajoles i taulells.
6. La duresa és una propietat dels minerals que expressa
Calcita Elaboració de diferents la resistència a ser ratllat. Es mesura utilitzant l’escala de
materials i objectes. La calcita Mohs. Per a això, es comença intentant ratllar el mineral
s’utilitza per a fabricar algeps. amb l’ungla; si no es ratlla, passem a fer-ho amb una
Or Joieria. navalla, a continuació amb un tros de vidre i, finalment,
si no és ratllat pel vidre, ho intentarem amb el mineral.
5.41. Els minerals es poden originar dins d’una massa de 7. La calcita que forma les estalactites s’ha format en la su-
roca fosa, dins de roques sòlides sotmeses a pressions perfície terrestre, a causa de la cristal·lització de subs-
i temperatures elevades o en la superfície terrestre, a tàncies dissoltes en l’aigua. La calcita és un no-silicat del
partir de substàncies dissoltes en l’aigua. Les roques grup dels carbonats, i conté carboni, oxigen i calci.
tenen el mateix origen que els minerals perquè les ro- 8. En la fotografia es pot observar una excavació a cel obert,
ques estan constituïdes per minerals. estructurada en terrasses. L’extracció es fa excavant el
sòl i les capes de roca fins a arribar a la zona d’interés.
COMPRENC EL QUE LLIG Aquestes explotacions poden ser pedreres, si són super-
ficials, o fosses, si arriben a més profunditat.
5.42. Relacionar. La massa incandescent estava formada per
Una explotació d’aquest tipus implica grans moviments
carbó i mineral de ferro.
de terra, i això produeix impactes mediambientals greus.
5.43. Sintetitzar. Combina o mescla (fa un aliatge de) ferro Per exemple, el soroll produït pels camions, excavadores
forjat amb barres d’acer indi utilitzant el forn i l’enclusa. i altres vehicles pesants; la contaminació de l’aire, del
5.44. Identificar. S’introdueix la simitarra «en sutge humitejat sòl, de l’aigua, l’acumulació de residus, la destrucció de
amb vinagre de poncem…». la coberta vegetal i del paisatge. Després de l’extracció
del mineral i eliminació de la coberta vegetal, queda un
5.45. Aplicar. Combinaria el ferro i l’acer per a aconseguir paisatge desolat, nu i mancat de recursos vius.
que el ganivet fóra més dur i alhora més flexible.
Entre les mesures correctores de l’impacte hi ha la mo-
bilització de terres per a retornar al paisatge un aspecte
PROVA D’AVALUACIÓ 1 semblant al que tenia abans de l’explotació, reforestació
1. El mineral de la fotografia és una pirita. La pirita té una llu- amb les mateixes espècies vegetals que hi havia abans,
ïssor metàl·lica, aspecte cúbic, color groc llautó. La pirita i evacuació dels líquids contaminants resultants del pro-
és un no-silicat, del grup dels sulfurs. Els no-silicats es ca- cés de rentatge del mineral.
racteritzen per l’absència de silici en la seua composició. 9.
2. Un mineral és un sòlid format per la combinació d’ele-
ments químics. Les roques estan constituïdes per mine- Cinabri Roig Es ratlla Irregular, És molt dens
amb el no
rals. Els minerals són substàncies pures, és a dir, estan
clau cristal·litzat
compostos per una única substància. La composició
dels minerals determina algunes de les seues propietats. Calcita Transpa- Es ratlla Forma Fa bambolles
Tots els exemplars d’un mateix mineral tenen la mateixa rent, amb el cristal·lina en abocar-hi
composició. blanc clau un àcid
280548 _ 0184-0211.indd 208 28/02/11 17:58

5 SOLUCIONARI
6. L’or natiu és un mineral perquè té una composició quími-

ca homogènia; a més, té origen inorgànic i és natural.
Guix Diversos Es ratlla Forma Soluble
colors amb cristal·lina en l’aigua. 7. L’exfoliació és la propietat d’un mineral de fracturar-se
l’ungla S’usa en en fragments que conserven les cares planes. La mica
construcció s’exfolia en làmines i la galena, en cubs.
8. La mena en una explotació minera és el material útil i la
10. Un mineral ha de presentar aquestes tres característi- ganga, el material sobrant que pot contaminar les aigües
ques: de rierols i rius. Una mina a cel obert pot tenir un gran im-
– Ésser d’origen natural (no valen les substàncies sintèti- pacte sobre el medi ambient: soroll produït pels camions,
ques). les excavadores i altres vehicles pesants, contaminació
– Tenir origen inorgànic. de l’aire, del sòl, de l’aigua, acumulació de residus, des-
– Tenir composició química homogènia. trucció de la coberta vegetal i del paisatge. Després de
l’extracció del mineral i l’eliminació de la coberta vegetal,
queda un paisatge desolat, nu i mancat de recursos vius.
9. a) Fals. Els exemplars d’un mateix mineral tenen la ma-
1. El mineral de la fotografia és una pirita. teixa composició i les mateixes propietats, encara que
poden haver-hi diverses impureses en la composició
2. Una taula amb propietats de minerals s’elabora de la ma- d’algun mineral que modifique algunes propietats
nera següent: com el color.
a) D
ecidim quins minerals inclourem en la taula, així com b) F
als. Els minerals amorfs són minerals els compo-
les propietats que analitzarem; per exemple, el color, la nents dels quals estan disposats d’una manera des
lluïssor, la duresa, l’aspecte i el color de la ratlla. ordenada.
b) F
em la taula posant en la part superior les propietats c) Verdader.
i les característiques que anotarem de cada mineral.
En l’última casella apuntarem qualsevol característica d) F
als. Els minerals tenen un origen inorgànic, són na-
especial que el diferencia d’altres minerals. turals i tenen una composició química homogènia.
c) T
ot seguit es fa l’anàlisi i observació de cada mineral i 10. Un mineral amorf té els components desordenats, per
s’anota el que s’ha observat en les caselles correspo- això mai pot presentar una forma amb cares planes. El
nents de la taula. mineral cristal·litzat té organitzats els components d’una
manera regular, seguint un patró que es repeteix. Per
3. L’escala de Mohs és la manera d’expressar la duresa dels
aquesta raó, presenta generalment formes polièdriques.
minerals. Va ser proposada per Friedrich Mohs en l’any
1825 i es basa en el principi que una substància dura
pot ratllar una substància tova però no al revés. L’escala AMPLIACIÓ
va d’1 a 10. El més dur és el diamant, que no pot ser 1.
ratllat per cap altre mineral. Per a comprovar el valor de
la duresa d’un mineral, es comença ratllant amb l’ungla, Composició Color Duresa Aplicació
i si no és ratllat per aquesta, s’intenta amb una navalla; a Olivina Silicat Verd 6,5-7 Joieria
continuació, amb un tros de vidre i, finalment, s’intenta de ferro
ratllar el vidre amb aquest mineral. Els minerals per da- i magnesi
munt de 7 en l’escala de Mohs ratllen el vidre.
Biotita Filosilicat Fosc 2-3 Aïllaments
4. Els minerals poden originar-se de tres maneres: de ferro elèctrics
– Dins d’una massa de roca fosa situada en l’interior de i magnesi
l’escorça terrestre. Exemples: feldspats i olivina. Magnetita Òxid Negre Imant
– En les roques sòlides sotmeses a altes pressions i tem- ferrosodifèrric
peratures dins de l’escorça terrestre. Exemple: mosco-
Pirita Sulfur Groc 6-6,5 Mena
vita.
de ferro llautó de ferro
– En la superfície terrestre, a causa de la cristal·lització de pàl·lid
substàncies dissoltes en l’aigua. Exemple: guix i calcita.
Granat Silicats Púrpura 6,5- Abrasiu
5. de calci, 7,5 Joieria
Mineral Utilitat magnesi, etc.
Guix Construcció Halita Clorur Blanc 2,5 Condiment
Platí Joieria de sodi alimentari.
Galena Obtenció de plom

Minerals d’argila Indústria ceràmica
2. No, el vidre no pot ser considerat un cristall perquè el
vidre té una estructura amorfa, mentre que un cristall té
Quars Fabricació de vidre estructura interna; és a dir, els àtoms hi estan ordenats.
280548 _ 0184-0211.indd 209 28/02/11 17:58

5 SOLUCIONARI
3. Els minerals amorfs són aquells els components dels el feldspat, les miques i l’olivina, entre altres, són silicats.
quals estan desordenats i els minerals cristal·litzats són L’or, l’halita, el cinabri, la fluorita, etc., són no-silicats.
aquells els components dels quals estan disposats de
4. a) L’aigua no és un mineral perquè no és sòlida.
manera ordenada, el que produeix una matèria cristal·
b) L’or és un mineral.
lina.
c) El quars és un mineral.
4. Resposta oberta. Exemple: jaciment de carbó de Cer-
d) L a glucosa no és un mineral perquè és una substàn-
redo, municipi Degaña, Astúries. Una part de la mina
cia orgànica.
és explotació a cel obert i l’altra és mina subterrània.
L’explotació a cel obert conté gresos rígids i pissarres, 5. L’escala de Mohs és una taula inventada pel geòleg ale-
que constitueixen la ganga, i el carbó, que és la mena o many Friedrich Mohs en 1825, en la qual la duresa dels
material útil. L’explotació es fa per terrasses i s’utilitzen minerals s’expressa amb un nombre referit a una escala
explosius per a l’arrancada del material. Amb els ma- de deu minerals. El valor de duresa del diamant de 10
terials sobrants de l’explotació es van reblint els buits vol dir que és el mineral de màxima duresa. El diamant
ja explotats fins a deixar-los amb el pendent més idoni pot ratllar tots els minerals, però aquest solament pot ser
que s’adapte a l’entorn, es cobreixen de terra vegetal, ratllat per un altre diamant.
s’adoba i se sembra, per a plantar-hi arbres després. El
6. L’olivina (c) i el quars (b) tenen silici en la composició
carbó extret s’utilitza per a l’obtenció d’energia a través
química, per la qual cosa pertanyen al grup dels silicats.
de centrals elèctriques.
L’or (a) no té silici en la composició, és un no-silicat.
5. El guix s’origina per la cristal·lització de substàncies dis-
7. El color de la ratlla és del color de la pols que es produeix
soltes en l’aigua. El guix és un no-silicat, té duresa 2 en
en ratllar un mineral, que no sempre coincideix amb el de
l’escala de Mohs, es pot ratllar amb l’ungla i s’utilitza en
la superfície del mineral. Per exemple, l’oligist té un color
la construcció.
de ratlla roig. La lluïssor és la manera com el mineral re-
6. Segons l’escala de Mohs, el granat podria ser ratllat pel flecteix la llum. Pot ser metàl·lica, vítria, greixosa o mat.
quars, el topazi, el corindó i el diamant, per tant, són més Per exemple, la lluïssor de la pirita és metàl·lica.
durs. Amb el granat podríem ratllar l’ortosa, l’apatita, la
8. a) M
ineral amorf. Mineral els components del qual estan
fluorita, la calcita, el guix i el talc.
desordenats i no forma cristalls.
7. Els minerals que formen el granit són el quars, la mica i el
b) M
ina. Una mina és una instal·lació industrial per a
feldspat. Aquests minerals pertanyen al grup dels silicats,
l’aprofitament de recursos naturals geològics, ja si-
la característica principal dels quals és que contenen sili-
guen minerals o roques. Les mines poden ser subter-
ci i oxigen en la composició.
rànies o a cel obert.
8. Els components més comuns dels minerals són l’oxigen,
c) E
xfoliació. És una de les propietats d’alguns minerals
el silici, el carboni i el calci
de fracturar-se o trencar-se en plans i els fragments
9. En el grup dels no-silicats hi ha minerals com els carbo- dels quals conserven cares planes. Per exemple, al-
nats, els halurs, els sulfurs, els òxids i els sulfats, entre guns s’exfolien en làmines i uns altres, en cubs.
molts altres. Tots tenen en comú no contenir silici en la
d) S
ilicat. És un mineral que conté principalment silici i
composició química.
oxigen en la composició. Per exemple, el quars o les
10. a) Or natiu (no-silicat), de color groc i duresa 2,5. miques.
b) Quars blanc (silicat), de color blanc i duresa 7. 9. Els minerals s’originen de tres maneres:
c) B
iotita (silicat), de color negre, duresa 2 a 3 i aspecte
• Dins d’una roca de massa fosa situada en l’interior de
laminar.
l’escorça terrestre.
d) Halita (no-silicat), de color blanc i duresa 2,5.
• En les roques sòlides sotmeses a pressions i tempera-
tures altes dins de l’escorça terrestre.
REFORÇ 1
• En la superfície terrestre, a causa de la cristal·lització
1. Els minerals es diferencien els uns dels altres per la com- de substàncies dissoltes en l’aigua.
posició química. Aquesta en determina algunes de les
propietats i tots els exemplars d’un mateix mineral tenen
les mateixes propietats.
2. Les característiques que defineixen els minerals són:
– Ser naturals.
– Tenir origen inorgànic.
– Tenir composició química homogènia.
3. Els minerals es classifiquen en dos grups segons el criteri
de presència de silici o no en la composició química. Els
silicats contenen principalment silici i oxigen en la com-
posició, mentre que els no-silicats no en tenen. El quars,
280548 _ 0184-0211.indd 210 28/02/11 17:58

280548 _ 0184-0211.indd 211 28/02/11 17:58
6 Les roques
OBJECTIUS
1. Comprendre la relació que hi ha entre els minerals 5. Reconéixer els usos principals que es donen a
i les roques. aquests materials tan importants.
2. Identificar i reconéixer les roques més importants. 6. Aprendre els passos per a analitzar els resultats
3. Comprendre com es formen les roques. d’un experiment de simulació sobre la formació
4. Conéixer els processos que formen el cicle de les d’una roca.
roques.
CONTINGUTS
CONCEPTES • Roques: definició, classificació i origen. (Objectius 1 i 3)
• Cicle de les roques. (Objectiu 4)
• Usos de les roques. (Objectiu 5)
PROCEDIMENTS, • Observació i interpretació d’esquemes, fotografies i taules descriptives.

DESTRESES • Disseny d’experiments. (Objectiu 6)
I HABILITATS • Identificació de roques i minerals. (Objectiu 1 i 2)
ACTITUDS • Interés per conéixer les roques i les seues utilitats.

• Comprendre l’impacte ambiental de la combustió de les roques sedimentàries
orgàniques.
EDUCACIÓ EN VALORS
Educació mediambiental d’ozó troposfèrica, la destrucció de paisatges i
d’ecosistemes, etc.
La nostra societat depén dels combustibles fòssils per
a obtenir l’energia que ens permet mantenir el nivell de El repte actual consisteix a fer que les energies
vida que duem. renovables, com la hidràulica, la solar i l’eòlica, vagen
substituint, a poc a poc, l’energia produïda per aquests
El problema és que, en primer lloc, aquests
combustibles. Les energies alternatives tenen menys
combustibles són recursos no renovables, limitats,
impacte ambiental, ja que redueixen el nombre de
i, en segon lloc, el seu ús provoca un fort impacte
contaminants alliberats a l’atmosfera.
ambiental, a més de trastorns econòmics.
Una nova era energètica està començant a fer-se
La combustió del carbó i del petroli causa greus
realitat. Als Estats Units, per exemple, han caigut les
problemes mediambientals, com l’acumulació
vendes de cotxes de consum elevat de combustible,
de gasos d’efecte hivernacle, la pluja àcida,
mentre que les vendes de cotxes híbrids s’han duplicat
la contaminació de l’aire, el dany a la capa
en un any.
280548 _ 0212-0239.indd 212 28/02/11 18:01

Coneixement i interacció amb el món físic Tractament de la informació i competència digital
En la secció CIÈNCIA A LES TEUES MANS, Estudi de Per a respondre a l’activitat 9 cal fer una recerca
la velocitat de cristal·lització, pàgina 99, es mostra d’informació, per a això s’haurà de fer una selecció
una experiència de laboratori completa. Les activitats prèvia de les fonts en les quals es pot trobar aquesta
proposades pretenen aconseguir la realització de informació. Una vegada més, la font més ràpida i
prediccions adequades, a partir dels fenòmens variada és Internet.
observats. Social i ciutadana
En UNA ANÀLISI CIENTÍFICA, Combustibles fòssils
Després de veure els resultats obtinguts en l’activitat 9,
i impacte ambiental, pàgina 101, la informació
caldrà que fem una reflexió sobre la gran dependència
proporcionada i les preguntes plantejades tenen
que tenim del petroli i dels problemes que es poden
com a finalitat desenvolupar la destresa d’identificar
plantejar en el futur, quan aquest s’esgote. La manera
fenòmens científics.
d’evitar el caos futur ens ha de guiar cap a una reflexió
De la mateixa manera, en aquesta secció s’analitzen els sobre l’ús de recursos renovables i la potenciació del
impactes ambientals derivats de l’ús dels combustibles reciclatge.
fòssils.
Cultural i artística
Comunicació lingüística
En l’epígraf Els usos de les roques, de la pàgina 97,
Les activitats 3 i 5 estimulen la cerca d’informació en es mostren una sèrie de fotografies que representen
l’annex CONCEPTES CLAU. construccions de l’ésser humà, i que pertanyen al
El text seleccionat per al RACÓ DE LA LECTURA, patrimoni cultural i artístic de la humanitat.
un fragment d’Els refugis de pedra, és una selecció Hi ha una relació prou estreta entre els materials
excepcional per a aquesta unitat, ja que explica utilitzats i el tipus de construcció realitzada. Conéixer
clarament, amb un estil literari que el fa més amé, l’origen i les propietats dels materials utilitzats ens
el procés de formació de les roques sedimentàries. proporciona criteris nous per a apreciar i valorar
Per a centrar l’atenció del lector en aquest procés s’han aquestes obres.
elaborat les activitats 37 i 38, les quals valoren el grau
de comprensió adquirit.
Competències
avaluades
prova 1 prova 2
a) Definir el concepte de roca, i insistir en les semblances
1, 3 1, 9
i les diferències amb el concepte de mineral. (Objectiu 1)
b) Reconéixer i distingir els diferents tipus de roques a partir
2, 5, 7 2, 5
d’observacions de les propietats i les característiques. (Objectiu 2)
c) Comprendre els processos que originen els diferents tipus de roques.
4 3, 4
(Objectiu 3)
d) Explicar els processos del cicle de les roques. (Objectiu 4) 6, 8 6
e) Identificar roques fent servir claus senzilles. (Objectiu 2) 9 7
f) Reconéixer en el seu entorn exemples d’usos de roques

1 10
i les aplicacions més freqüents que tenen. (Objectiu 5)
g) Conéixer els passos per a analitzar els resultats d’un experiment
10 8
de simulació sobre la formació d’una roca. (Objectiu 6)
280548 _ 0212-0239.indd 213 28/02/11 18:01

6 FITXA 1
LES ROQUES
CLASSIFICACIÓ DE LES ROQUES

• Conglomerat
• Gres
I. DETRÍTIQUES • Calcarenita
• Calcària oolítica
• Calcària litogràfica
• Calcària, tova i travertí

• Sal gemma

ROQUES II. DE PRECIPITACIÓ QUÍMICA • Guix
SEDIMENTÀRIES
• Silvina
• Dolomia
• Creta
• Calcària de petxina
• Calcària fossilífera
III. D’ORIGEN ORGÀNIC
• Calcària coral·lina
• Carbó
• Petroli
• Peridotita
• Gabre
IV. PLUTÒNIQUES • Diorita
• Sienita
• Granit
ROQUES
V. FILONIANES • Pegmatita
MAGMÀTIQUES
• Basalt
• Andesita
VI. VOLCÀNIQUES • Traquita
• Obsidiana
• Pedra tosca
• Pissarra
• Esquist
ROQUES • Micaesquist
VII. METAMÒRFIQUES
METAMÒRFIQUES
• Gneis
• Marbre
• Quarsita
280548 _ 0212-0239.indd 214 28/02/11 18:01

6 FITXA 2
UNA COL·LECCIÓ DE ROQUES
COL·LECCIONAR MINERALS I ROQUES s’ha convertit en un gran entreteniment per a

moltes persones. Hi ha altres raons, a part de la il·lusió, que contribueixen a potenciar el
col·leccionisme d’aquests materials, com la riquesa de minerals i roques en el lloc de
residència, el coneixement de la geologia del lloc, la bibliografia accessible i la motivació
fomentada des de l’escola i la família.
LOCALITZACIÓ DELS JACIMENTS

La proximitat dels jaciments fa que siga més factible visi- Una norma important és respectar els jaciments, de mane-
tar-los en moltes ocasions. No obstant això, si no es co- ra que se’n puguen seguir extraient més exemplars quan
neix el jaciment que es pretén visitar, interessa buscar-lo els deixem. Una persona que siga col·leccionista hauria de
i obtenir-ne informació en publicacions sobre els mine- ser, sobretot, un naturalista i respectar sempre la natura,
rals i les roques que hi podem trobar. Per a això, podem per sobre de qualsevol altra consideració.
consultar bibliografia de caràcter divulgatiu o publicaci-
ons especialitzades d’organismes oficials. La consulta de
cartografia esdevé imprescindible.
TIPUS DE JACIMENTS
Els jaciments per a minerals poden ser mines o pedre- Si la intenció és anar a una mina o una pedrera encara
res. Els vessants erosionats i els llocs on s’hagen realit- en explotació, s’ha de sol·licitar un permís a l’empresa
zat obres de construcció (carreteres, desmunts, etc.) corresponent. En mines o pedreres abandonades cal
poden ser una font important de roques i minerals, ja extremar les mesures de precaució, perquè hi ha un risc
que poden haver deixat exposats alguns materials. real de solsides.
MATERIAL DE TREBALL
És important dur una piqueta de geòleg, un cisell i un llibreta i bolígraf o llapis per a prendre les notes que con-
martell. També és recomanable dur unes ulleres de se- siderem oportunes, així com material que puga servir-nos
guretat per a evitar impactes de fragments de roques per a transportar les mostres que agafem. Poden ser-nos
quan les colpegem. També hem de dur una lupa, una útils bosses de plàstic, envasos de plàstic, etc.
RECOLLIDA DE MOSTRES
L’extracció de les mostres de minerals s’ha de fer amb Pel que fa a les roques, dependrà del tipus de roca que es
molta cura. És recomanable començar a colpejar, d’una vulga agafar i de l’abundància d’aquestes en el lloc de la
manera molt suau, a uns quants centímetres al voltant recollida, però no són tan delicades com els minerals.
de l’exemplar per evitar vibracions brusques.
PREPARACIÓ I CLASSIFICACIÓ
Una vegada recollides, les mostres s’han de netejar amb çant bosses de plàstic o recipients transparents. Una
cura. La neteja es pot fer amb aigua amb un poc de vegada nets els exemplars, convé conservar-los en cap-
detergent i fent servir un raspall per a eliminar els resi- ses classificadores ben etiquetades. En una col·lecció
dus que puguen tenir adherits. Si el mineral és molt de- és important confeccionar un fitxer que incloga la infor-
licat, s’hi pot aplicar una laca o resina sintètica que aju- mació referent a la mostra: nom, composició, sistema
darà a conservar-lo. Els minerals hidrosolubles han cristal·lí, classificació, lloc de recollida, data de recolli-
d’estar perfectament secs i aïllats de la humitat mitjan- da, etc.
280548 _ 0212-0239.indd 215 28/02/11 18:01

6 FITXA 3
IDENTIFICACIÓ DE ROQUES
IDENTIFICAR LES ROQUES MÉS HABITUALS no és difícil, i és especialment

interessant, ja que les roques revelen aspectes importants de la història geològica
del lloc en què es troben.
CONGLOMERAT GRES
Roca sedimentària detrítica. Roca sedimentària detrítica.
S’identifica per la presència Els grans que formen la roca
de cudols d’un diàmetre su- poden tenir diàmetres varia-
perior a 4 mm englobats per bles, però solen ser inferiors a
una massa de grans més fins 2 mm i estan units per un ci-
que no solen superar els ment molt fi. Els grans poden
2 mm de diàmetre. ser fragments de roques o mi-
nerals individuals, sobretot
quars, feldspat, mica i calcita.
ARGILA CALCÀRIA
Roca sedimentària detrítica. Roca sedimentària. Aquest
Està formada per grans molt terme engloba roques de dife-
fins, inferiors a 1/256 mm, rents orígens (orgànic i de pre-
que no es poden distingir a ull cipitació química) formades
nu. El color sol ser gris, enca- per carbonat càlcic. La colora-
ra que també pot ser roig o ció és molt variable, encara
verd. Està formada per una que hi predomina el blanc
barreja de minerals d’argila groguenc. Es tracta d’una roca
acompanyats per quars, feld- molt abundant i pot contenir
spat, mica, etc. fòssils.
GRANIT BASALT
Roca ígnia plutònica. Està for- Roca ígnia volcànica. El seu
mada per grans cristal·litzats color és molt fosc, fins i tot ne-
de grandària mitjana o fina gre, el qual canvia a marró
d’ortosa, biotita i quars. Po- quan s’altera per oxidació.
den aparéixer uns altres mi- Format per una massa vítria o
nerals accessoris i acciden- pasta sobre la qual apareixen
tals. El color pot ser blanc, alguns cristalls que es veuen a
gris o rosat, amb grans foscos primera vista. És la roca volcà-
de biotita. nica més comuna.
PISSARRA MARBRE
Roca metamòrfica. Procedeix Roca metamòrfica. Procedeix
del metamorfisme de l’argila. del metamorfisme de les cal-
Els grans són inapreciables a càries. El seu color és blanc
ull nu i mostra una disposició amb taques de tonalitats dife-
en làmines paral·leles. El co- rents i, de vegades, pot pre-
lor és gris, encara que presentar grans, com un terròs
senta diferents tonalitats (pla- de sucre (marbre sacaroide).
tejat, plumbi o verdós). El mineral essencial que con-
té és la calcita.
280548 _ 0212-0239.indd 216 28/02/11 18:01

6 FITXA 4
EROSIÓ DE LES ROQUES
Material
Objectiu
• Un pot de plàstic gran amb tapa (envàs).
Comprovar la resistència
• Un fragment de gres.
que ofereixen les roques a l’erosió.
• Un fragment de roca granítica (granit).
• Llapis de colors.
PROCEDIMENT
1 Introdueix els dos fragments de roques en 3 Intenta dibuixar en l’esquema que tens com
l’interior del pot de plàstic i tanca’l amb la deu ser la línia de costa en el futur a partir de
tapa. Agita’l amb força unes quantes vegades. les observacions d’aquesta experiència.
Destapa el pot i observa amb deteniment
4 Pinta de colors diferents cadascun dels
quina de les dues roques s’ha fragmentat
materials.
més.
2 Imagina com deu ser l’evolució de la costa si
el mar erosiona els materials que hi ha en el
mapa geològic.
OBSERVACIONS
El mapa geològic simplificat següent representa tètic de la seua morfologia després d’un llarg període
els materials que hi ha en una costa i la seua disposi- d’erosió. Per a això has de deduir quin dels materials
ció. Tenint en compte el tipus de material i la seua si- és més fàcilment erosionable pel mar a través de l’ex-
tuació respecte de la línia de costa, fes un dibuix hipo- periència que se’t proposa en aquesta fitxa.
Evolució de la costa
Gres
Granit
Arena (platja)
280548 _ 0212-0239.indd 217 28/02/11 18:01

6 FITXA 5
El 2005 va ser l’any d’una de les geòlogues més importants dels Estats Units
En l’any 2005 es va commemorar el 60 aniversari de la mort de Florence Bascom, una de les
primeres dones geòlogues dels Estats Units, pionera en l’estudi de les roques i els minerals.
Florence Bascom va nàixer als Estats Units A la fi del segle XIX es va convertir en la segona
d’Amèrica en 1862, una època en la qual era dona nord-americana a obtenir un doctorat en
difícil que una dona poguera estudiar i fins i tot Geologia. Va impartir classes a la Universitat
obtenir títols. Malgrat tot, aquesta investigadora de Bryan Mawr, va passar molts anys recollint
es va dedicar amb entusiasme a l’estudi dels minerals, roques i fòssils per a la universitat i molts
minerals, de les roques metamòrfiques i de la dels seus alumnes es van convertir, com ella, en
formació i l’erosió de les muntanyes. geòlegs famosos.
Trobades a Mart roques iguals que les de la Terra

Es coneixen com a roques nabiu per la seua forma de boles menudes i el seu color vermellós.
Van ser descobertes pel robot «Opportunity» i n’hi ha també als Estats Units.
Les roques nabiu, anomenades també que els nabius sobre un pastís. Basant-se en
conglomerats d’hematita, són cudols de marbre el seu treball sobre regions riques en hematita
formats per òxids de ferro que es formen quasi en parcs naturals dels Estats Units, un equip
sempre quan hi ha aigua. Quan Steve Squyres, d’investigadors de la Universitat de Utah, dirigit
director de l’equip científic de la missió, va veure per la geòloga Marjorie Chan, ja havia predit que
les roques, va dir que tenien el mateix aspecte també hi havia roques d’aquest tipus a Mart.
Descobertes evidències d’activitat bacteriana en roques volcàniques

La troballa fou publicada per un grup de científics internacionals en el número d’abril
del 2004 de la revista «Science», on van presentar proves de vida microbiana en formacions
de lava volcànica.
Els científics van trobar unes formacions tubulars s’ha comprovat que fan certes colònies de
quan analitzaven unes mostres de roca volcànica bacteris en l’actualitat. Aquests organismes
de 3 500 milions d’anys d’antiguitat, procedents microscòpics són capaços d’usar com a aliment,
del Cinturó de Pedra Verda Barberton, a l’est de la roca que dissolen i perforen per a extraure’n
Johannesburg (Sud-àfrica). Els autors de l’estudi nutrients, fet que dóna lloc a uns túnels
pensen que aquestes cavitats tubulars són el característics similars als trobats en les roques
resultat de l’activitat d’antics organismes, com sud-africanes.
La roca més gran del món està a Austràlia

En el cor d’Austràlia es troba el monòlit més gran del món, Uluru, una roca de gres roig,
de 3,6 quilòmetres de llarg, 2 quilòmetres d’ample i 348 metres d’alçaria.
Va ser descoberta per William Gosse, el 1873, Aquesta roca es va originar a causa de processos
mentre explorava el territori al nord d’Austràlia, a erosius que van tenir lloc fa més de 400 milions
335 quilòmetres al sud-oest d’Alice Springs. La d’anys. Declarada patrimoni de la humanitat per la
va batejar com a Ayers Rock en honor al primer UNESCO, és de caràcter sagrat per al poble Anangu,
ministre australià, sir Henry Ayers, atés que ignorava guardià de la roca. Està plena de coves i grutes
que aquesta roca ja havia estat anomenada Uluru on abunden els gravats que parlen del Temps del
pels aborígens feia milers d’anys. Somni, l’època en què tot va començar.
280548 _ 0212-0239.indd 218 28/02/11 18:01

6 ESQUEMA MUT 1
FORMACIÓ DE LES ROQUES SEDIMENTÀRIES DETRÍTIQUES
PROCESSOS DEL CICLE DE LES ROQUES
280548 _ 0212-0239.indd 219 28/02/11 18:01

6 SUGGERIMENTS
A LA XARXA Secretos de las piedras. Colores

y formas en un mundo oculto
WEB DE GEOLOGIA DE LA UNIVERSITY George Cern. Ed. Blume
OF TROMSØ (NORUEGA) Llibre de fotografies que mostren la imatge interior
ansatte.uit.no/hhu000/webgeology de les pedres.
Pàgina web, en anglés, d’una universitat noruega Rocas y minerales
amb recursos sobre geologia molt interessants, inclou Chris Pellant. Ed. Omega
excel·lents animacions de processos geològics. Guia per a identificar minerals i roques.
MUSEU HISTÒRIC I MINER Guía práctica de fósiles
FELIP DE BORBÓ I GRÈCIA Mayr H. Ed. Omega
www.minas.upm.es En aquesta guia hi ha els grups més importants
d’animals i plantes, s’informa sobre l’origen i les formes
Accés a la pàgina principal de l’Escola Tècnica de conservació dels fòssils i es proposen suggeriments
Superior d’Enginyers de Mines. Des d’ací, una pràctics per a seleccionar-los, agafar-los i guardar-los.
pestanya ens dirigeix al museu històric, on es
poden veure alguns dels exemplars de fòssils i
DVD/PEL·LÍCULES
minerals més destacats de la col·lecció.
ROQUES PER A XIQUETS Els nous exploradors: el misteri dels Andes.
A&I Home video
www.rocksforkids.com/
El paleontòleg John J. Flynn, del Museu d’Història
Pàgina web en anglés per a xiquets i joves de qualsevol Natural de Chicago, lidera un equip internacional
edat interessats en les roques i a col·leccionar roques. de geòlegs i naturalistes en una expedició als Andes
per a descobrir el misteri de com fòssils de mamífers
LLIBRES de fa 32 milions d’anys apareixen en roques
que es van formar fa 100 milions d’anys.
Los volcanes de Canarias. Guía geológica y itinerarios
F. Anguita. Ed. Rueda Volcano (1990). National Geographic Video
D’una manera didàctica i il·lustrada, l’autor tracta En aquest vídeo es mostren els efectes reals de
l’origen i la formació dels volcans canaris. les erupcions volcàniques i dels fenòmens que les
acompanyen.
Rocas y fósiles
Robert T. Coenraads. Ed. Libros Cúpula
Guia visual sobre el funcionament intern de la Terra
a través de les roques, els minerals i els fòssils.
280548 _ 0212-0239.indd 220 28/02/11 18:01

AVALUACIÓ
1 Quin tipus de material s’ha utilitzat en la construcció de l’aqüeducte de Segòvia?

Explica què és i de què està compost. Quins altres materials s’usen en la construcció?
2 Identifica la roca que compleix les característiques següents: és una roca laminar que se separa bé
en làmines fines, de color variable i que presenta cristalls de mica xicotets. Quin tipus de roca és?
3 La sienita està composta per feldspat de color rosa i mica negra. És una roca o un mineral?
Per què? Saps a quin grup pertany i com es va formar?
4 Explica com es formen les roques magmàtiques volcàniques. Posa’n un exemple.
a) Les roques metamòrfiques solen presentar una disposició en capes.

b) El guix és una roca sedimentària evaporítica.
c) La mescla de roca fosa i gasos rep el nom de lava.
d) L es roques metamòrfiques van estar sotmeses a temperatures i pressions tan altes
que van arribar a fondre’s.
6 Dibuixa l’etapa del cicle de les roques que transcorre en la superfície terrestre, des de la muntanya
fins al mar, tot indicant els processos que ocorren en el camí.
7 Completa el quadre següent.
Tipus de roca Origen

Carbó
Granit
Basalt
8 Pensa en la sèrie de transformacions més llarga possible perquè una roca metamòrfica es transforme
en sedimentària, sense passar dues vegades pel mateix tipus de roca.
9 Identifica les roques següents:
a) Roca sedimentària evaporítica, de gust salat i originada per acumulació de cristalls del mineral halita.
b) R
oca sedimentària orgànica, líquida, formada per acumulació d’argila amb molta matèria orgànica
d’origen marí.
c) Roca magmàtica, d’origen volcànic, que pesa poc i és esponjosa, ja que és l’escuma de la lava.
10 Com fem la cristal·lització lenta d’una dissolució en un laboratori? Quins resultats s’observen
a primera vista? Amb quin tipus de roca es pot comparar el resultat?
280548 _ 0212-0239.indd 221 28/02/11 18:01

AVALUACIÓ
1 Moltes de les escultures més famoses de la història estan tallades en marbre. De què està compost
el marbre? Quina característica fa aquest material útil per a esculpir escultures?
2 Identifica la roca de la fotografia amb l’ajuda de la pista següent: és la roca més abundant de
l’escorça continental. A quin grup de roques pertany? Com es va formar?
3 Explica com es formen les roques sedimentàries orgàniques. Quin tipus de matèria orgànica dóna
lloc a cadascun dels grups de roques sedimentàries orgàniques?
4 Indica quines de les afirmacions següents són falses i per què.

a) E
l metamorfisme és el conjunt de canvis que experimenta una roca sotmesa a pressions
i temperatures altes.
b) Les roques magmàtiques s’han format per acumulació d’estrats de sediments.
c) El petroli és una roca magmàtica, per això és líquid.
d) Les conques sedimentàries són zones altes des d’on els rius arrosseguen els sediments al mar.
5 Què els succeeix a les roques en la superfície terrestre? Quina importància té aquest procés en la
formació de les roques sedimentàries?
6 Dibuixa l’etapa del cicle de les roques que transcorre en l’interior de l’escorça terrestre i explica els
processos que ocorren.
7 Identifica les roques següents segons les característiques que et facilitem.
a) Roca sedimentària detrítica, constituïda per grans d’arena xicotets.

b) Roca magmàtica volcànica, de color negre. Sembla un fragment de vidre.
c) R
oca metamòrfica cristal·lina, extremadament dura i resistent, de colors variats, normalment,
de color roig o rosa.
d) Roca sedimentària evaporítica, que es ratlla amb l’ungla.
8 Com s’aconsegueix una evaporació ràpida d’una dissolució en un laboratori? Quin procés de formació
de les roques intentem recrear en el laboratori amb aquest experiment?
9 La imatge següent correspon a l’observació en el microscopi petrogràfic d’una quarsita. A què

corresponen les partícules que hi observes?

10 Esmenta i explica d’una manera breu els diferents usos que tenen les roques.
280548 _ 0212-0239.indd 222 28/02/11 18:01

6 AMPLIACIÓ
1 De les imatges inferiors, quina correspon a una roca i quina a un mineral? Com ho saps?
A B
2 Explica com es formen les roques sedimentàries detrítiques.
3 Quines roques sedimentàries produeixen bambolleig amb un àcid? Comenta com es formen els tres
tipus d’aquestes roques i algunes característiques de cada tipus.
4 En quin dels dos tipus de roques magmàtiques, plutòniques o volcàniques, són més grans els
minerals? Explica per què.
5 Si les roques plutòniques, com el granit, es formen a molta profunditat davall de la terra, com és
possible que estiguen en la superfície terrestre?
6 Informa’t sobre els tipus de roques més freqüents de la teua localitat i reuneix una col·lecció xicoteta
amb mostres. Una vegada tingues arreplegats i nets els exemplars convé que els col·loques en
capses classificadores correctament etiquetades per conservar-los en bon estat. En una col·lecció és
important tenir un fitxer on estiga la informació referent a la mostra: nom, composició, descripció,
classificació, lloc de recollida, data de recollida, etc. Utilitza una guia de minerals i roques per a
identificar les mostres.
Roca Origen
Granit
Marbre
Pissarra
Argila
Guix
8 Explica com es formen les roques metamòrfiques laminars. Posa’n exemples.
9 Què és el cicle de les roques? Explica com les roques que formen una muntanya es converteixen en
roca sedimentària.
10 Esmenta els usos que tenen les roques en la construcció. Per què són tan útils en aquesta activitat?
11 A Espanya, solament hi ha vulcanisme actiu a les illes Canàries. A la Península hi ha zones

volcàniques, en les quals podem trobar restes de volcans antics i de la seua activitat. Fes un informe
sobre alguna d’aquestes zones. Investiga sobre l’edat i les causes del seu vulcanisme, origen i procés
de formació, tipus d’estructures formades, composició de la roca volcànica i risc de vulcanisme.
12 El petroli es considera com una roca sedimentària, encara que es tracta d’un material líquid més o
menys viscós. Informa’t sobre com es forma el petroli i quins mètodes s’empren per a extraure’n. Fes
una llista de productes que s’obtenen d’aquest. Mirant els resultats, explica què succeiria si el petroli
s’esgotara.
280548 _ 0212-0239.indd 223 28/02/11 18:01

6 REFORÇ
1 Són el mateix la calcària i la calcita? Per què? Posa un exemple de roca monomineral i un altre de roca
formada per diversos minerals.
2 Uneix amb fletxes les dues columnes:
• Conglomerat
• Gres
SEDIMENTÀRIA • Argila
• Calcària
• Petroli
• Carbó
MAGMÀTICA
• Granit
• Basalt
• Obsidiana
METAMÒRFICA • Pedra tosca
• Pissarra
• Esquist
3 Cicle de les roques:
a) Com pot arribar una roca metamòrfica a transformar-se en magmàtica?

b) Com pot un sediment arribar a transformar-se en roca metamòrfica?
c) Com pot un magma arribar a transformar-se en sediment?
4 Fes una llista amb diferents roques del teu entorn i els usos que tenen.
5 Explica els orígens de les roques sedimentàries calcàries i posa exemples de cada tipus.
6 Com es formen les roques magmàtiques? Explica com es formen les roques com el basalt i l’obsidiana.
A quin grup pertanyen dins de les roques magmàtiques?
7 Explica com es formen les roques metamòrfiques cristal·lines.
8 Explica, d’una manera breu, el cicle de les roques.
9 Fes una descripció breu de les roques següents, tot indicant el grup de roques al qual pertanyen
i la seua formació.
a) Basalt.
b) Travertí.
c) Guix.
d) Esquist.
280548 _ 0212-0239.indd 224 28/02/11 18:01

FITXA 1: LES ROQUES
NOM: CURS: DATA:
Recorda que...
Les roques són els materials que formen la part sòlida del nostre planeta, és a dir, l’escorça terrestre.
Estan formades per minerals.
Les roques tenen una composició heterogènia. Estan formades per diverses substàncies, la proporció de
les quals varia dins d’uns marges concrets. Fins i tot les roques que estan formades per un sol mineral,
tenen certes variacions en la seua composició.
1 Llig les descripcions de les roques. Tot seguit, classifica-les en el quadre, segons l’origen.
Granit. Es forma per la solidifica- Quarsita. Es forma a partir d’unes

Basalt. Es forma per la solidifica-
ció d’un magma a gran profun- altres roques, en condicions de
ció de la lava que ix d’un volcà.
ditat. pressió i temperatures altes.
Calcària. Es forma per acumula- Gres. Es forma per acumulació Marbre. Es forma a partir d’unes
ció de materials rocosos, els de materials rocosos, els quals es altres roques, en condicions de
quals es compacten. compacten. temperatura i pressió altes.
Classificació de les roques

Sedimentàries Ígnies Metamòrfiques
280548 _ 0212-0239.indd 225 28/02/11 18:01

6 MULTICULTURALITAT
PROCESSOS DELS CICLES DE LES ROQUES
1. Els materials es trenquen

i es disgreguen.
2. Quan es colpegen els fragments,

es fan més xicotets.
3. L’enfonsament
de la superfície
6. Per la fusió de les roques
terrestre afavoreix
s’originen les roques
l’acumulació de
magmàtiques.
5. Pel metamorfisme capes.
4. Pel pes
es formen les roques de les capes
metamòrfiques. dels sediments
es formen les roques
sedimentàries.
Romanés Xinés
1. 1.
2. 2.
3. 3.
4. 4.
5. 5.
6. 6.
Àrab
280548 _ 0212-0239.indd 226 28/02/11 18:01

PROCESSOS DELS CICLES DE LES ROQUES

Rock cycle Processes
Processus du cycle dES rocheS
Der Kreislauf der Gesteine
1. Els materials es trenquen

i es disgreguen.
2. Quan es colpegen els fragments,

es fan més xicotets.
nt 3. L’enfonsament
de la superfície
6. Per la fusió de les roques
ix terrestre afavoreix
s’originen les roques
e l’acumulació de
magmàtiques.
5. Pel metamorfisme capes.
4. Pel pes
es formen les roques de les capes
metamòrfiques. dels sediments
es formen les roques
sedimentàries.
1. The rock particles are 1. Les matériaux se décomposent 1. Die Gesteinsmaterialen sind
broken and worn away. et se désintégrent. zerkleinert und zersetzet.
2. Due clash the rock 2. Sous les chocs, les roches 2. Bei Schlag sind die
particles are reduced. se défragmentent en petits Fragmenten verkleinert.
morceaux.
3. Because of sinking of 3. Die Versenkung der
surface the sediments 3. L’enfoncement de la surface öberfläche begüngstigt die
are lithified. favorise l’accumulation de Sedimentschichten.
couches.
4. By compaction of the 4. Infolge Gewicht der
layers the sediments 4. Les roches sédimentaires se Sedimentschichten sind die
rocks are formed. forment sous l´effet de poids Sediment Gesteine bildet.
des couches.
5. By metamorphism the 5. Durch Metamorphose sind
metamorphic rocks are 5. Le métamorphisme engendre die metamorphose Gesteine
formed. la formation des roches bildet.
métamorphiques.
6. By melting the magmatic 6. Bei Fusion der Gesteine
rocks are formed. 6. Par la fusion des roches, se sind die magmatische
forment les roches magmatiques. Gesteine bildet.
280548 _ 0212-0239.indd 227 28/02/11 18:01

ROQUES MAGMÀTIQUES
Roci magmatice (vulcanice)
岩浆岩
3. Granit
1. Plutòniques
4. Sienita
ROQUES MAGMÀTIQUES
5. Pegmatita
6. Basalt
2. Volcàniques
7. Pedra tosca
8. Obsidiana
1. Roci plutonice 1 1. 深成岩体 , 表面光滑的火岩

2. Roci vulcanice 2 2. 火山的
3. Granit 3 3. 花岗岩
4. Sienit 4 4. 黑花岗石
5. Pegmatit 5 5. 伟晶岩
6. Bazalt 6 6. 玄武岩
7. Punice sau piatră ponce 7 7. 浮石
8. Obsidian 8 8. 黑曜岩
280548 _ 0212-0239.indd 228 28/02/11 18:02

ROQUES MAGMÀTIQUES
Magmatic rocks
Les roches MAGMATIQUES
Magmatische Gesteine
3. Granit
1. Plutòniques
4. Sienita
ROQUES MAGMÀTIQUES
5. Pegmatita
6. Basalt
2. Volcàniques
7. Pedra tosca
8. Obsidiana
1. Plutonic rocks 1. Plutoniques 1. Intrusive Gesteine
2. Volcanic rocks 2. Volcaniques 2. Extrusive Gesteine
3. Granite 3. Granit 3. Granit
4. Sienite 4. Syénite 4. Sienite
5. Pegmatite 5. Pegmatite 5. Pegmatit
6. Basalt 6. Basalte 6. Basalt
7. Pumite 7. Ponce ou pierre ponce 7. Bimsstein
8. Obsidian 8. Obsidienne 8. Obsidian
280548 _ 0212-0239.indd 229 28/02/11 18:02

ROQUES METAMÒRFIQUES
Roci metamorfice
变质岩
3. Pissarra
1. Laminars
4. Esquist
5. Gneis
6. Marbre
2. Cristal·lines
7. Quarsita
1. Cu structură laminară 1 1. 薄板状的
2. Cristaline 2 2. 晶状体
3. Ardezie 3 3. 板岩
4. Şist 4 4. 角岩
5. Gnais 5 5. 片麻岩
6. Marmură 6 6. 大理石
7. Cuarţit 7 7. 石英岩
280548 _ 0212-0239.indd 230 28/02/11 18:02

Metamorphic rocks
Les roches métamorphiques
Metamorphe Gesteine oder Metamorphite
3. Pissarra
1. Laminars
4. Esquist
5. Gneis
6. Marbre
2. Cristal·lines
7. Quarsita
1. Laminated rocks 1. Laminaires 1. Blättrige Gesteine
2. Crystallizated rocks 2. Cristallines 2. Kristallförmige Gesteine
3. Slate 3. Ardoise 3. Schiefer
4. Schist 4. Schiste 4. Kieselschiefer
5. Gneiss 5. Gneiss 5. Gneis
6. Marble 6. Marbre 6. Marmor
7. Quartzite 7. Quartzite 7. Quarzit
280548 _ 0212-0239.indd 231 28/02/11 18:02

6 SOLUCIONARI
RECORDA I CONTESTA quarsita. Pels moviments orogènics ix a la superfície,

és erosionada i els sediments que es formen a partir de
1. Aquest sistema no s’haguera pogut utilitzar en un terreny
la fragmentació, s’uneixen amb altres sediments en les
granític o calcari a causa de la duresa i resistència de la
conques sedimentàries per a formar el conglomerat.
roca.
6.8. En les zones en les quals s’està elevant, predomina
2. Les roques estan formades per minerals.
l’erosió, produïda entre altres coses per l’efecte del fred
3. El petroli és una roca líquida a temperatura ambient. i l’aigua que provoquen el trencament de les roques.
En les zones en què l’escorça s’està enfonsant, es van
4. E
l marbre s’utilitza, entre altres coses, per a fer escultures,
acumulant capes de sediments que, a causa del pes,
i el granit, per a la construcció d’edificis.
es transformaran en roques sedimentàries.
Busca la resposta 6.9. Del petroli es poden obtenir: propà, butà, gasolina,
El gres és una roca detrítica composta per grans d’arena xico- querosé, gasoil, olis lubrificants, asfalts, carbó de coc,
tets. El gres és d’origen sedimentari. ceres parafíniques, quitrà aromàtic, benzé, etc.
6.10. Els fòssils es formen quan, en una zona on s’estan
ACTIVITATS acumulant sediments, restes animals o vegetals que-
den enterrats, i experimenten els processos de trans-
6.1.
formació a causa del pes de les capes sedimentàries.
TIPUS DE ROQUES
En aquest procés, els components orgànics són subs-
Són roques que es formen per tituïts per minerals. Els fòssils de petjades d’animals es
Roques
acumulació i compactació formen quan l’animal deixa impresa la petjada en un
sedimentàries
de sediments.
sediment tou, que en ser recobert per altres materials i
Són roques que es formen per la endurir-se, passa a formar part de la roca sedimentària.
Roques
solidificació del magma per un
magmàtiques 6.11. Entre les roques sedimentàries, les argiles i les calcàri-
descens de la temperatura.
es, i entre les metamòrfiques, els marbres. Les argiles
Són roques formades per la s’utilitzen per a fabricar taulells i rajoles. Les calcàries,
Roques pressió i les temperatures altes com a pedra de construcció o per a fabricar ciment. I
metamòrfiques a les quals es veuen sotmeses en els marbres, per al revestiment de façanes.
l’interior de l’escorça terrestre.
6.12. Com més lenta és la velocitat de cristal·lització del sulfat
de coure, major és la grandària dels cristalls formats.
6.2. Els dos processos que transformen un sediment tou i
amerat en aigua en una roca sedimentària són la com- 6.13. La pasta blava, producte de la cristal·lització brusca de
pactació i la cimentació. En el procés de compactació, la dissolució de sulfat de coure, té un aspecte sem-
el pes comprimeix els components, els quals van en- blant a la pedra tosca, perquè aquesta és producte de
caixant-se i eliminant l’aire i l’aigua. En el procés de la cristal·lització ràpida de l’escuma de la lava.
cimentació, l’aigua dissol els minerals, que es tornen a 6.14. La diferència entre el mineral halita i la roca anomena-
depositar, la qual cosa dóna la consistència d’una cola da sal és que la roca està formada per grans del mineral
d’apegar. halita units entre si.
6.3. Precipitació. En meteorologia, caiguda d’aigua des dels 6.15. La litificació està composta pels processos de compac-
núvols en forma de pluja, neu o granís. En química, tació i cementació. En la compactació, els sediments es
separació d’una substància sòlida que estava dissolta depositen, es comprimeixen i s’encaixen els uns amb els
en un líquid en evaporar-se aquest. altres, eliminant l’aire i l’aigua que hi ha entre aquests.
6.4. La diferència entre les roques volcàniques i les plutòni- En la cimentació, l’aigua dissol minerals que tornen a
ques radica que les primeres es refreden ràpidament depositar-se, fet que adhereix els components entre si.
en eixir el magma a la superfície terrestre i les plutòni- 6.16. Podem deduir que fa milions d’anys, el clima va passar
ques es refreden lentament a certa profunditat en l’inte- de ser calorós i humit, cosa que permetia l’existència
rior de l’escorça terrestre. Les roques plutòniques tenen d’una vegetació de falgueres les restes de les quals van
els minerals més ben cristal·litzats pel temps que tenen contribuir a la formació del carbó, a un clima sec i calo-
per a formar-se. rós, i això va produir una evaporació intensa de l’aigua
6.5. Plutó. Massa de roca magmàtica de diversos quilòme- que va provocar la precipitació del guix i la formació de
tres de diàmetre que es consolida dins de l’escorça. les roques de guix.
6.6. El magma és la mescla de roca fosa i gasos, com el va- 6.17. L’explicació té lògica perquè el fet que a Espanya tro-
por d’aigua i el diòxid de carboni, que es forma davall de bem grans gruixos de calcàries i sabent que les calcàri-
l’escorça terrestre. La lava es forma quan el magma ix a la es més abundants són les formades per acumulació de
superfície, perd els gasos i deixa la roca fosa sense gasos. closques i altres restes orgàniques, ens ajuda a deduir
que Espanya va estar, fa molt de temps, coberta per un
6.7. El gres, roca sedimentària, es veu sotmés a les forces mar càlid, on van viure éssers vius les restes dels quals
que comprimeixen l’escorça terrestre i a temperatures van contribuir a la formació de les calcàries.
elevades i es transforma en una roca metamòrfica, la
280548 _ 0212-0239.indd 232 28/02/11 18:02

6 SOLUCIONARI
6.18. Els rius arrosseguen En les conques 6.28. La diferència fonamental entre les roques magmàtiques
sediments fins a les sedimentàries s’acumulen i les metamòrfiques és que les roques magmàtiques es
zones baixes del relleu. els sediments. fonen a causa de les altes temperatures a què estan
sotmeses i les metamòrfiques no arriben a fondre’s, a
pesar de les altes temperatures a què estan sotmeses.
6.29. La taula dicotòmica s’ha d’elaborar a fi d’identificar els
tipus de roques més freqüents en la superfície terrestre.
Per a això s’utilitzaran criteris com: grans visibles o no,
presència de làmines o no, efervescència o no. Amb
aquests tres criteris podrem diferenciar les roques me-
tamòrfiques de les magmàtiques, les plutòniques de
les volcàniques, i en el cas de roques monominerals,
L’enfonsament progressiu diferenciarem la calcària de la quarsita.
del fons de la conca permet l’acumulació
de moltes capes de sediments. L’elaboració de la taula dicotòmica és, per tant, lliure,
i l’amplitud ha d’anar en funció del nombre de carac-
6.19. Les roques sedimentàries orgàniques són les úniques terístiques de les roques que l’alumne haja estat capaç
que poden cremar perquè es formen a partir de matèria d’assimilar.
orgànica. 6.30. La quarsita és usada per a la construcció de murs ja
6.20. Pot haver-hi una roca detrítica formada per fragments que és extremadament dura i resistent i la pissarra és
de granit que s’han unit entre si per dos processos: utilitzada en cobertes i lloses per a la teulada perquè se
compactació i cimentació. En aquest cas, la roca d’ori- separa bé en làmines fines o lloses.
gen magmàtic sofreix el procés d’erosió i és arrossega- 6.31. a) E
n el gres es poden apreciar els grans d’arena en
da per un riu a una conca sedimentària on experimen- observar-lo per mitjà de la lupa, i l’argila presenta
tarà els processos abans esmentats fins a formar una una consistència compactada.
roca sedimentària. b) E
ls components, els podem observar en la mostra
6.21. La presència de capes molt gruixudes de guix ens de gres.
indica que el clima a Espanya fa 20 milions d’anys c) Q
uan observem una tova calcària, hi distingirem la
devia ser sec i calorós, ja que és el clima en el qual es constitució porosa que té; en el cas del granit hi
formen les roques sedimentàries evaporítiques, com observarem els tres minerals que el formen: quars
el guix i la sal. (blanc), mica (negre) i feldspat (gris). En la calcària
6.22. El granit és una roca més dura i resistent que l’argila bioclàstica podem apreciar amb la lupa les clos-
perquè està format per minerals (mica, quars i feldspat) ques d’éssers vius que la formen.
resistents al trencament i que estan units fortament en-
tre si. L’argila està formada per minerals fràgils units
d’una manera molt feble.
6.23. Els gasos que ixen a la superfície amb el magma són, 6.32. El carbó i el petroli s’anomenen combustibles fòssils pel
principalment, vapor d’aigua i diòxid de carboni. La seu origen orgànic; per aquesta mateixa raó se’ls classi-
roca fosa que ix del volcà i que vessa en forma de rius fica també com a roques sedimentàries orgàniques. És
incandescents és lava, la qual es diferencia del magma a dir, es van originar per l’acumulació de restes vege-
perquè no té gasos, és solament roca fosa. tals o restes procedents del plàncton marí, respectiva-
ment, i sediments que van quedar enterrats i sotmesos
6.24. El marbre és una roca monomineral, ja que està format a temperatures i pressions altes. El carbó procedeix de
per un tipus de mineral, la calcita. La calcita és un mi- l’acumulació de matèria vegetal terrestre (fulles, fustes,
neral i el marbre és una roca formada per cristalls de escorces, espores, etc.) la qual es forma en ambients
calcita. No es poden observar els cristalls si no és amb continentals, com boscos. El petroli s’origina per acu-
un microscopi. mulació de matèria orgànica procedent del plàncton
6.25. El metamorfisme és la transformació d’una roca quan marí, que en patir les pressions i les temperatures al-
ha estat sotmesa a condicions de temperatures i pressi- tes juntament amb els sediments argilencs, canvien de
ons altes. Els dos factors que produeixen el metamorfis- composició i produeixen una mescla negra de gasos,
me són la temperatura i la pressió. El resultat d’aquest líquids i sòlids, que formen el petroli.
procés són les roques metamòrfiques.
6.33. El canvi climàtic és c) l’augment de la temperatura de
6.26. La foto A és el granit i la foto B és el marbre. El marbre l’atmosfera terrestre. El canvi climàtic és l’efecte de
és la roca monomineral. El granit està format per diver- l’augment de diòxid de carboni en l’atmosfera, produït
sos minerals que es poden veure a ull nu. al seu torn pel consum excessiu de combustibles fòssils
6.27. L’esquist ha estat sotmés a un metamorfisme més in- per a mantenir la creixent activitat humana.
tens pel fet que té més cristalls i més grans que no la 6.34. a) L a calor que queda retinguda en l’atmosfera proce-
pissarra. deix del sòl que s’ha calfat amb els raigs del sol.
280548 _ 0212-0239.indd 233 28/02/11 18:02

6 SOLUCIONARI
b) L ’augment de l’activitat humana i, per tant, l’increment 4. Les roques magmàtiques volcàniques es formen quan el
de la demanda d’energia, accelera el consum de com- magma, compost per roques foses i gasos, ix a la su-
bustibles, especialment dels fòssils. La combustió pro- perfície durant una erupció volcànica i se solidifica brus-
dueix diòxid de carboni, que s’acumula en l’atmosfera, cament en l’exterior. Aquestes roques tenen un aspecte
i això augmenta l’efecte d’hivernacle natural. homogeni, no cristal·lí. Per exemple, el basalt, la pedra
c) L ’augment de l’efecte d’hivernacle impedeix que tosca o l’obsidiana.
s’escape més calor a l’espai, raó per la qual queda 5. a) F
als. Són les roques sedimentàries les que solen pre-
atrapat en l’atmosfera, i això eleva la temperatura sentar l’aspecte d’estrats o capes per l’origen.
terrestre, que, al seu torn, provoca un canvi del cli-
b) Verdader.
ma a escala global.
c) F
als. La mescla de roca fosa i gasos rep el nom de
d) L es plantes, les algues i alguns bacteris, com els
magma.
cianobacteris, utilitzen el diòxid de carboni en la fo-
d) F
als. Les roques metamòrfiques han estat sotmeses a
tosíntesi per a produir el seu propi aliment.
temperatures i pressions altes sense arribar a fondre’s.
RESUM 6. Els agents atmosfèrics, Els rius arrosseguen

com la pluja, la neu els fragments fins a les
6.35. Les roques sedimentàries es caracteritzen per estar for- o el gel, fragmenten les zones baixes o el mar.
mades per acumulació i compactació de sediments i roques de la superfície.
les podem diferenciar de la resta de roques perquè pre-
senten una disposició en capes anomenades estrats.
Les roques magmàtiques es van originar a partir del
refredament d’un magma. Les roques metamòrfiques
es van formar per pressions i temperatures elevades.
6.36. Es trenca en làmines fines Marbre

Cristalls visibles de mica Pissarra S’acumulen grans En les conques sedimentàries,
gruixos de sediments on el sòl s’enfonsa lentament,
Cristalls visibles de feldspat Esquist que donaran lloc a les s’acumulen els sediments
Reacciona amb bambolleig Quarsita roques sedimentàries. en capes successives.
Extremadament dura, 7.
Gneis
no reacciona a l’àcid Tipus de roca Formació
Carbó Sedimentària Originat per acumulació
COMPRENC EL QUE LLIG orgànica de fusta en un medi
continental que ha estat
6.37. Relacionar. A mesura que els crustacis que vivien en sotmés a pressions i
aquest mar es desprenien de les closques, van anar temperatures altes.
amuntonant-se en el fons i, finalment, es van conver- Granit Magmàtica, Format per la solidificació
tir en carbonat de calci, pedra calcària. plutònica lenta de la mescla de roca
fosa i gasos en l’interior de
6.38. Sintetitzar. Aigua – Depòsit de closques – Crustacis –
l’escorça terrestre.
la terra es desplaça – precipicis – erosió – cavernes.
Basalt Magmàtica, Format per la solidificació
6.39. Aplicar. Segurament havia de ser temperat perquè les volcànica brusca del magma en
cavernes en les quals vivien estaven al descobert i l’exterior.
solament protegien de la neu i la pluja. No devia ser
molt fred perquè estaven al descobert, però tampoc
molt calorós, ja que diu que es protegien de la neu. 8. La roca metamòrfica entra en contacte, en l’interior de
l’escorça terrestre, amb temperatures i pressions altes i
es fon. Amb el pas del temps, es cristal·litza i es transfor-
ma en roca magmàtica plutònica. La roca magmàtica ix
1. Per a construir l’aqüeducte de Segòvia s’ha utilitzat una a la superfície amb els moviments orogènics de la terra.
roca, el granit. Una roca és la unió de dos minerals o més Una vegada en la superfície, està exposada a l’efecte de
i, en el cas del granit, està compost de quars, feldspat i l’erosió. La roca es comença a fragmentar i forma sedi-
mica. Altres materials usats per a la construcció són: el ments que són arrossegats pel riu cap a una conca se-
guix, l’argila, l’arena i el ciment. dimentària on s’acumulen i passen a formar part de les
capes de sediments que es transformen en roques sedi-
2. La roca que es descriu és la pissarra. És una roca meta-
mentàries pel pes de capes de sediments acumulades
mòrfica laminar.
damunt.
3. És una roca perquè està composta per diversos minerals. 9. a) Sal.
La sienita pertany al grup de roques magmàtiques i es va
b) Petroli.
formar per solidificació lenta del magma en l’interior de
l’escorça terrestre. c) Pedra tosca.
280548 _ 0212-0239.indd 234 28/02/11 18:02

6 SOLUCIONARI
10. La cristal·lització lenta d’una dissolució s’aconsegueix 7. a) Gres. b) Obsidiana. c) Quarsita. d) Guix.
deixant la dissolució destapada a temperatura ambient. 8. L’evaporació ràpida d’una dissolució en un laborato-
Després d’uns quants dies observem que la dissolució
ri s’aconsegueix afegint acetona a la dissolució, ja que
s’ha evaporat. S’obtenen cristalls grans i amb formes l’acetona s’evapora ràpidament i produeix l’evaporació de
geomètriques, apreciables a simple vista, que es poden l’aigua, fet que força la formació ràpida de cristalls. Amb
comparar amb les roques plutòniques, ja que a causa aquest experiment s’intenta recrear la formació de les
del procés lent de cristal·lització en l’interior de l’escorça
roques magmàtiques volcàniques, que cristal·litzen ràpi-
terrestre ha tingut temps de formar cristalls grans. dament en entrar en contacte el magma amb l’atmosfera
terrestre.
9. El que s’observa en el microscopi són els grans minerals
1. El marbre està compost per la unió de minerals de car- de la quarsita. Són arredonits, perquè han patit desgast
bonat càlcic. El marbre és útil per a fer escultures perquè durant el transport a la conca sedimentària. Són tots
és fàcil de treballar. aproximadament de la mateixa grandària, i reflecteixen la
mateixa varietat de colors, ja que tots són de quars.
2. La roca de la fotografia és un granit que pertany al grup
de roques magmàtiques plutòniques. Es va formar per la 10. – Materials de construcció, com el granit, la calcària, la
solidificació lenta de la roca fosa i gasos, el magma, en pissarra.
l’interior de l’escorça terrestre. Presenta minerals cristal· – Usos ornamentals, com el marbre.
litzats recognoscibles: quars, mica i feldspat.
– Recipients, com l’argila.
3. Les roques sedimentàries orgàniques es formen per – Combustibles, com el carbó i petroli.
acumulació de matèria orgànica. En el cas del carbó, la
– Indústria química, com el petroli per a l’elaboració de
matèria orgànica és d’origen vegetal, i queda enterrada i
plàstics, pintures, etc.
sotmesa a grans temperatures i pressions. En el cas del
petroli, s’origina per acumulació de partícules microscò-
AMPLIACIÓ
piques de matèria orgànica procedent del plàncton marí.
1. L a imatge A correspon a una roca, i la B, a un mineral. En
4. a) Verdader.
la imatge A es poden observar a simple vista els minerals
b) F
als. Les roques sedimentàries s’han format per acu-
que la componen, i en la imatge B, la presència de cares.
mulació d’estrats de sediments i les magmàtiques per
solidificació de magma. 2. Les roques sedimentàries detrítiques estan formades per
fragments de minerals i roques units entre si. El procés
c) Fals. El petroli és una roca sedimentària orgànica.
comença amb l’acumulació de sediments que transpor-
d) F
als. Les conques sedimentàries són zones baixes
ten els rius a les conques sedimentàries. El sòl s’enfonsa
fins on els rius arrosseguen els sediments.
lentament i s’emporta capes successives de sediments.
5. Les roques en la superfície terrestre pateixen l’erosió. Per Aquestes capes formaran estrats de roques sedimentàri-
exemple, en les zones fredes, l’aigua que es filtra en la es mitjançant dos processos: compactació i cimentació.
roca es congela quan baixen les temperatures, esquer- En la compactació, els components es comprimeixen a
den la roca. Els fragments de les roques formaran els causa del pes del material que s’hi va depositant da-
sediments, que són els components de les roques sedi- munt, i elimina l’aire i l’aigua que hi ha entre aquests.
mentàries. Aquest procés d’erosió proporciona el materi- En la cimentació, l’aigua continguda en el sediment dis-
al per a la formació de les roques sedimentàries. sol alguns minerals que, en depositar-se de nou, actuen
com un ciment, de manera que adherix els components
6. 4. En ascendir, els magmes es refreden en l’interior de entre si.
la Terra i formen les roques plutòniques. Alguns magmes
arriben a la superfície, ixen pels volcans i formen les 3. Les roques calcàries reaccionen amb un bambolleig da-
roques volcàniques. vant d’un àcid. Són roques sedimentàries, és a dir, s’han
format per compactació i cimentació de sediments. N’hi
ha tres tipus: calcària bioclàstica, travertins i tova calcà-
ria. La calcària bioclàstica es forma per acumulació de
closques d’éssers vius. Els travertins s’originen per pre-
cipitació de carbonat de calci dissolt en l’aigua i tenen
superfície llisa i són compactes. Per exemple, estalactites
i estalagmites. Les toves calcàries també s’originen per
3. En zones més
precipitació de carbonat de calci dissolt en l’aigua, són
profundes, amb 1. El pes poroses i lleugeres i tenen traces de restes vegetals.
pressions 2. Les pressions dels sediments 4. Els cristalls més grans es formen en les roques plutò-
i temperatures i les temperatures en les conques
niques ja que s’originen quan el magma està a certa
encara més altes, altes de l’interior sedimentàries
permet la
profunditat i es va refredant lentament, al llarg de milers
les roques de la Terra
metamòrfiques es transformen transformació d’anys. Durant aquest temps, el magma cristal·litza i els
fonen i formen aquestes roques d’aquests en roques cristalls tenen temps suficient per a créixer.
els magmes. en roques sedimentàries.
metamòrfiques.
280548 _ 0212-0239.indd 235 28/02/11 18:02

6 SOLUCIONARI
5. Les roques plutòniques, com el granit, que es formen a joves (Tenerife, La Palma i El Hierro). Cal assenyalar que
gran profunditat per davall el sòl, es veuen en la super- cada illa és el resultat, no d’un únic episodi eruptiu, sinó
fície terrestre a causa de l’erosió que han patit les capes que s’ha format per etapes o cicles eruptius relativament
de roques que hi ha per damunt en la superfície. curts, separats per períodes llargs d’inactivitat volcànica,
en els quals va actuar, després de l’emersió de l’edifici in-
6. Exemple de la fitxa d’una mostra:
sular, l’erosió. En cada cicle, la superposició de materials
Nom: Granit nous estenia i elevava els edificis insulars. Ara bé, l’acti-
Composició: Quars, feldspat i biotita vitat constructiva no ha continuat en totes de la mateixa
manera, fet que ha caracteritzat de manera diferencial el
Descripció: Els grans d’ortosa tenen creixement i el relleu de cadascuna. Durant, però prin-
tonalitats rosades i cares planes
cipalment després de cada cicle constructiu, han actuat
que reflecteixen la llum. Presenta
textura pegmatítica (microcristalls) els agents erosius, desmantellant i excavant els perfils de
les illes, que tornaven en molts casos a ser suavitzats per
Classificació: Roca plutònica aportacions volcàniques posteriors seguidament reerosi-
Lloc de recollida: La Colilla, Àvila onats. Les aportacions volcàniques successives se super-
posaven sobre materials volcànics i sedimentaris preexis-
Data de recollida: 23/9/06 tents en capes i estrats que hui descobreix l’erosió, fins
7. al punt que aflorava, en algunes illes, el complex basal,
Roca Origen format per materials producte d’emissions submarines
Granit Roca magmàtica, plutònica
(La Gomera, Fuerteventura i La Palma).
Els materials volcànics, colades i depòsits de piroclastos
Marbre Roca metamòrfica, cristal·lina
recobreixen grans zones de les illes, i creen camps de
Pissarra Roca metamòrfica, laminar picó i cendres volcàniques, així com camps de lava de
Argila Roca sedimentària, detrítica
superfícies suaus i plegades, o malpaïsos de superfície
agresta i intransitable. Així mateix, estan distribuïdes, des
Guix Roca sedimentària, evaporítica del cim fins a la costa, elevacions del terreny, que cor-
responen a cons volcànics, reunits o aïllats i que són les
8. Les roques metamòrfiques laminars es formen a causa muntanyes del paisatge canari.
dels canvis experimentats per alguns minerals d’argila i
Uns altres materials es van refredar sota la superfície, i
altres roques en veure’s sotmeses a temperatures i pres-
han estat descoberts per l’erosió, com dics, pitons, doms,
sions altes. Els minerals d’argila originen cristalls de mica
etc., relacionats amb la solidificació de la lava en esquer-
blanca i negra que són laminars. Les roques metamòrfi-
des, fissures i xemeneies volcàniques i visibles en totes
ques laminars se separen en làmines quan es trenquen.
les illes, com ara roques, coltells, fortaleses, etc. En molts
Per exemple, la pissarra, l’esquist i el gneis.
casos, les colades de lava, en fluir lentament i solidificar-
9. El cicle de les roques és el conjunt de processos que ne l’exterior, deixaven al seu pas uns tubs volcànics buits
experimenten les roques i els sediments de la superfície i de gran longitud i amplitud que donen origen als jameos
en l’interior de l’escorça terrestre. Les roques que formen i les coves, en l’interior de les quals apareixen espècies
una muntanya es trenquen i es disgreguen per efecte del úniques d’animals.
clima i l’erosió i formen sediments. Els sediments són Així mateix, un altre element especialment significatiu en
transportats pels rius i reduïts a fragments cada vegada el paisatge és el que constitueixen les calderes volcàni-
més xicotets. S’acumulen en conques sedimentàries o en ques, més o menys grans i múltiple origen (erosió, en-
el mar. L’enfonsament de la superfície terrestre afavoreix fonsament o explosió). Per tot això és un relleu eminent-
l’acumulació de capes de sediments, que sota el pes ment muntanyenc i abrupte, almenys en les illes més
d’unes altres capes, es transformen en roques sedimen- altes (occidentals i centrals), amb cims o dorsals amb un
tàries. fort pendent en els vessants i des d’on naixen barrancs
10. Les roques s’utilitzen en la construcció pel fet que són profunds, que baixen cap a la costa creant al seu pas
dures, resistents, bons aïllants tèrmics i decoratives. Per valls més o menys àmplies amb perfils que varien amb
exemple, el ciment s’obté de la calcària i certes argiles; l’edat i amb els fenòmens de rebliment i reexcavació dels
el guix i l’escaiola s’obtenen del guix, i els materials cerà- seus llits.
mics, com teules i rajoles, s’obtenen de l’argila. 12. El petroli es forma davall de la superfície terrestre per
11. Resposta lliure. Un exemple: volcans a les illes Canàries. la descomposició d’organismes marins. Les restes d’ani-
Les illes Canàries van emergir del mar a causa de l’acti- mals minúsculs que viuen en el mar es mesclen amb les
vitat magmàtica que es va generar, a mitjan terciari, en arenes i llims que cauen al fons en les conques marines
aquesta zona del fons atlàntic. El magma, amb els blocs tranquil·les. Aquests depòsits, rics en materials orgànics,
alçats, va conformar la base dels edificis insulars a través es converteixen en roques generadores de cru.
de la qual es van obrir pas les emissions magmàtiques El procés va començar fa molts milions d’anys, quan van
posteriors. Les illes no presenten la mateixa edat, es cal- sorgir els organismes vius en grans quantitats, i continua
culen edats entre 20 i 10 milions d’anys per a les illes fins al present. Els sediments es van fent més espessos i
més antigues (Lanzarote, Fuerteventura, Gran Canaria i s’enfonsen en el sòl marí davall el seu propi pes. A mesu-
La Gomera) i entre 10 i 0,5 milions d’anys per a les més ra que van acumulant-se depòsits addicionals, la pressió
280548 _ 0212-0239.indd 236 28/02/11 18:02

6 SOLUCIONARI
sobre els que es troben situats més cap avall es multipli- depén dels hidrocarburs, especialment del petroli per a
ca per uns quants milers, i la temperatura augmenta en funcionar al ritme actual.
alguns centenars de graus. El tarquim i l’arena s’endu-
reixen i es converteixen en esquists i gres; els carbonats REFORÇ
precipitats i les restes de closques es converteixen en cal-
1. No, la calcària és una roca i la calcita, un mineral. La
cària, i els teixits tous dels organismes morts es transfor-
calcària està formada per grans o fragments del mineral
men en petroli i gas natural. Una vegada format el petroli,
calcita units entre si. La quarsita és una roca monomine-
aquest flueix cap amunt a través de l’escorça terrestre
ral formada exclusivament pel mineral quars.
perquè la seua densitat és menor que la de l’aigua-sal
que satura els intersticis dels esquists, arenes i roques de 2. Conglomerat
carbonat que constitueixen aquesta escorça. El petroli i el Gres
gas natural ascendeixen a través dels porus microscòpics
Argila SEDIMENTÀRIA
dels sediments situats per damunt. Amb freqüència aca-
ben trobant un esquist impermeable o una capa de roca Calcària
densa: el petroli queda atrapat i forma un depòsit. Ara Petroli
bé, una part significativa del petroli no topa amb roques Carbó
impermeables, sinó que brolla en la superfície terrestre o Granit MAGMÀTICA
en el fons de l’oceà. Entre els depòsits superficials també
Basalt
hi ha els llacs bituminosos i les filtracions de gas natural.
Obsidiana
Prospecció. Per a trobar petroli davall de terra, els ge-
òlegs han de buscar una conca sedimentària amb es- Pedra tosca
quists rics en matèria orgànica que estiguen enterrats el Pissarra METAMÒRFICA
temps suficient perquè s’haja format petroli (des d’unes Esquist
desenes de milions d’anys fins a 100 milions d’anys). A
3. a) U
na roca metamòrfica es transforma en magmàtica
més, el petroli ha d’haver ascendit fins a depòsits porosos
quan les forces tectòniques duen la roca metamòrfica
capaços de contenir grans quantitats de líquid.
cap a l’interior de l’escorça terrestre, on la temperatu-
L’existència de petroli cru en l’escorça terrestre es veu ra fon la roca, i dóna lloc a roques magmàtiques.
limitada per aquestes condicions, que han de complir-se.
b) E
ls sediments que es depositen en les conques sedi-
No obstant això, els geòlegs i geofísics especialitzats en
mentàries o en el mar, s’enfonsen amb la superfície
petroli tenen molts mitjans per a identificar zones favo-
de la terra i el pes de capes successives de sediments
rables per a la perforació. Per exemple, la confecció de
els transforma en roques sedimentàries. Les forces
mapes de superfície dels afloraments de jaços sedimen-
que comprimeixen l’escorça terrestre i les temperatu-
taris permet interpretar les característiques geològiques
res altes produeixen el metamorfisme que dóna lloc a
del subsòl, i aquesta informació pot veure’s complemen-
les roques metamòrfiques.
tada per dades obtingudes perforant l’escorça i extraient
testimonis o mostres de les capes rocoses. D’altra banda, c) E
l magma pot eixir a la superfície mitjançant l’activitat
les tècniques de prospecció sísmica –que estudien d’una volcànica, on es cristal·litza i forma roques magmàti-
manera cada vegada més precisa la reflexió i la refracció ques volcàniques. L’acció de l’erosió disgrega les ro-
de les ones de so propagades a través de la Terra– re- ques els fragments de les quals són transportats pels
velen detalls de l’estructura i la interrelació de les capes rius. Durant el trajecte, els fragments de roca són col-
subterrànies. Però, en darrer terme, l’única manera de pejats i reduïts a fragments cada vegada més xicotets
demostrar l’existència de petroli en el subsòl és perfo- fins a convertir-se en sediments que es depositaran
rant un pou. De fet, quasi totes les zones petrolieres del en les conques sedimentàries.
món van ser identificades al principi per la presència de 4. Resposta oberta. A la Comunitat Valenciana hi ha abun-
filtracions superficials, i la majoria dels jaciments van ser dància de roques i minerals industrials. Per exemple, hi
descoberts per prospectors particulars que es basaven podem trobar argiles com el caolí, matèria primera de la
més en la intuïció que no en la ciència. indústria ceràmica i usada també en la fabricació d’es-
Un camp de pous petrolífers pot incloure més d’un jaci- malts i vidre. A més, hi ha calcàries, de les quals s’obté
ment, és a dir, més d’una única acumulació contínua i ciment, a Bunyol i Sant Vicent del Raspeig. També a Bu-
delimitada de petroli. De fet, poden haver-hi uns quants nyol i a Novelda hi ha marbre. Trobem guix a Soneixa,
depòsits apilats l’un damunt de l’altre, aïllats per capes Bunyol i Sant Vicent del Raspeig. Finalment, podem es-
intermèdies d’esquists i roques impermeables. La gran- mentar la sal, que s’obté principalment a Torrevella.
dària d’aquests depòsits varia des d’unes poques dese- 5. Les roques sedimentàries calcàries presenten en la com-
nes d’hectàrees fins a desenes de quilòmetres quadrats, posició el mineral calcita i proporcions xicotetes d’argiles
i el seu gruix va des d’uns pocs metres fins a diversos i d’altres minerals. Aquestes roques poden tenir dos orí-
centenars. La majoria del petroli descobert i explotat en gens: l’acumulació de closques i esquelets d’éssers vius
el món està en uns pocs jaciments grans. que tenen calcita (mol·luscs, corals i alguns éssers vius
Del petroli s’obté: gas propà i butà, gasolina, querosé, unicel·lulars). Un exemple és la calcària bioclàstica. El
gasoil, olis lubrificants, asfalts, carbó de coc, etc. Si el segon grup d’aquestes roques es formen per precipita-
petroli s’esgotara de sobte, el món es paralitzaria, ja que ció de carbonat de calci a partir de l’aigua que el du en
280548 _ 0212-0239.indd 237 28/02/11 18:02

6 SOLUCIONARI
dissolució. Exemples d’aquestes roques són els travertins cristal·litzar-se, s’originen les roques magmàtiques. Si el
(estalactites i estalagmites) i les toves calcàries. magma arriba a la superfície terrestre (activitat volcànica)
es refreda ràpidament i forma les roques volcàniques. Si
6. Les roques magmàtiques es formen quan el magma se
el magma se solidifica en l’interior de l’escorça terrestre,
solidifica. El basalt i l’obsidiana es formen per solidificació
es formen les roques plutòniques.
brusca del magma quan ix a la superfície. Tenen aspecte
homogeni, no cristal·lí. Pertanyen al grup de les roques 9. a) B
asalt. És una roca de color fosc o negre. És pesant i
volcàniques. dura. Pot tenir forats. És una roca magmàtica volcàni-
ca, que es va formar per solidificació del magma en la
7. Les roques metamòrfiques cristal·lines es formen per
superfície.
canvis que experimenten les roques sotmeses a tem-
peratures i pressions altes sense arribar a fondre’s. Les b) T
ravertí. És una roca que té la superfície llisa i és
roques cristal·lines no presenten làmines, són homogèni- compacta. S’origina per precipitació de carbonat de
es. Es trenquen d’una manera irregular. Per exemple, el calci dissolt en l’aigua. És una roca sedimentària cal-
marbre o la quarsita. cària.
c) G
uix. És una roca molt tova, que es pot ratllar amb
8. Les roques dels sistemes muntanyosos estan exposades a
l’ungla. Formada per acumulació de cristalls precipi-
les forces de l’erosió. La roca que es va formar per cristal·
tats a partir d’aigua-sal (acumulacions d’aigua amb
lització del magma comença a fragmentar-se i forma se-
un contingut elevat en sals). És una roca sedimentària
diments, els quals són transportats al mar pels rius, on es
evaporítica.
depositen en el fons. Els sediments s’acumulen i davall
el pes d’altres capes de sediments es transformen en ro- d) E
squist. Roca metamòrfica que es genera per les
ques sedimentàries. Les roques sedimentàries són com- transformacions que experimenten les roques detríti-
primides per les forces de l’escorça terrestre i sotmeses ques quan estan sotmeses a pressions i temperatures
a altes temperatures, que produeixen la metamorfosi de elevades. És una roca laminar que se separa en làmi-
les roques sedimentàries i donen lloc a les roques meta- nes quan es trenca. Té làmines deformades i molta
mòrfiques. Quan les roques metamòrfiques són sotmeses mica.
a temperatures i pressions que les fonen per a després
280548 _ 0212-0239.indd 238 28/02/11 18:02

280548 _ 0212-0239.indd 239 28/02/11 18:02
7 Els éssers vius
OBJECTIUS
1. Aprendre les característiques que defineixen un ésser viu. 6. Estudiar les característiques dels cinc regnes
2. Conéixer les substàncies químiques principals dels éssers vius.
que componen els éssers vius. 7. Conéixer què és una espècie i la nomenclatura
3. Conéixer l’estructura de les cèl·lules, els tipus científica.
i les funcions. 8. Aprendre els passos per a utilitzar un microscopi
4. Distingir entre cèl·lules animals i vegetals. i fer preparacions per a la seua observació.
5. Diferenciar els organismes unicel·lulars dels
pluricel·lulars, així com els nivells d’organització
d’aquests últims.
CONTINGUTS
CONCEPTES • Els éssers vius, característiques, funcions vitals i composició. (Objectius 1 i 2)
• La cèl·lula, estructura, tipus i funcions. (Objectiu 3)
• Cèl·lules eucariotes animals i vegetals. (Objectiu 4)
• Nivells d’organització dels éssers vius. (Objectiu 5)
• Els cinc regnes. (Objectiu 6)
• Les espècies i la seua nomenclatura. (Objectiu 7)
• La biodiversitat i la seua conservació.
PROCEDIMENTS, • Interpretació de textos científics.

DESTRESES • Observació i interpretació de fotografies, dibuixos i esquemes.
I HABILITATS • Aplicació de criteris per a la classificació de diversos éssers vius.
• Utilització del microscopi en una investigació científica. (Objectiu 8)
• Ús de la lupa binocular com a tècnica d’observació d’éssers vius
per a classificar-los.
• Classificació d’éssers vius aplicant-hi un criteri científic.
ACTITUDS • Desenvolupar una actitud d’interés per conéixer i conservar la diversitat de la vida
a la Terra.
EDUCACIÓ EN VALORS
Educació mediambiental El 1992 es va fer un gran pas en celebrar-se
la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi
La Comissió Mundial sobre Ambient i Desenvolupament
Ambient i el Desenvolupament, més coneguda com la
(WCED) va publicar el 1987 un informe titulat El nostre
Cimera de la Terra, que va tenir lloc a Rio de Janeiro,
futur comú (conegut com a Informe Brutland), en el
al Brasil. Hi van participar caps d’Estat i organitzacions
qual se subratllava que la pobresa dels països del
no governamentals. Van signar la Convenció de
sud i el consumisme extrem dels països del nord són
Diversitat Biològica com a resultat de la cimera
les causes fonamentals de la no-sostenibilitat del
150 nacions. Va ser el primer acord internacional
desenvolupament i de la crisi ambiental. La comissió va
que comprometia els governs a protegir els recursos
recomanar la convocatòria d’una conferència a escala
biològics de la Terra.
internacional per a afrontar el repte de la conservació.
280548 _ 0240-0273.indd 240 28/02/11 18:05

Coneixement i interacció amb el món físic Com sempre, COMPRENC EL QUE LLIG centra el
seu objectiu en la comprensió lectora, incloent-hi una
La secció CIÈNCIA A LES TEUES MANS, Observació de
pregunta, la 60, que exigeix del lector, no solament
cèl·lules al microscopi, pàgina 119, desenvolupa una
la comprensió del text, sinó la valoració del
experiència senzilla que, amb l’objectiu de comprendre
contingut i de la forma.
el significat d’hipòtesi, proporciona una guia de treball
per a aprendre a reconéixer els trets clau d’una Tractament de la informació i competència digital
investigació científica.
Les pàgines d’Internet suggerides en NO T’HO
Comunicació lingüística PERDES ofereixen la possibilitat d’exercitar les
habilitats per al maneig de noves tecnologies, així
Les activitats 1 i 6 remeten a l’annex CONCEPTES
com l’aprenentatge autònom.
CLAU, per a buscar la informació necessària que
permeta la comprensió total del text. Cultural i artística
La secció EN PROFUNDITAT, El microscopi, pàgina Les activitats 33 i 55 requereixen l’ús de destreses
118, és un text instructiu. Aquest tipus de textos artístiques per a la representació precisa d’elements
dirigeixen una activitat cap a un fi. Aquesta finalitat de la naturalesa.
no és possible si no hi ha una comprensió total del
Aprendre a aprendre
contingut, des del punt de vista lingüístic.
La secció EN PROFUNDITAT descriu tots els passos
La secció UNA ANÀLISI CIENTÍFICA, Les colònies de
necessaris per a dur a terme una observació en el
diatomees, pàgina 121, està dirigida cap a l’adquisició
microscopi d’una manera autodidacta.
de nous coneixements a través de les habilitats
de comprensió lectora.
Competències PROVES D’AVALUACIÓ

prova 1 prova 2
a) Explicar què és un ésser viu i en què consisteixen les funcions vitals
1, 2 1, 2
que els diferencien de la matèria inerta. (Objectiu 1)
b) Conéixer les substàncies químiques que componen els éssers vius
3, 4 3, 4
i explicar-ne la funció. (Objectiu 2)
c) Reconéixer que la cèl·lula és la unitat mínima de vida i diferenciar
5, 6 5, 6
entre cèl·lula procariota i eucariota. (Objectiu 3)
d) Diferenciar entre una cèl·lula vegetal i una altra d’animal. (Objectiu 4) 6 7
e) Diferenciar un organisme unicel·lular d’un altre de pluricel·lular i explicar

7, 8, 9 8, 10
els nivells d’organització d’un organisme pluricel·lular. (Objectiu 5)
f) Definir els cinc regnes per les característiques més bàsiques
8 9
i les que els diferencien d’uns altres regnes. (Objectiu 6)
g) Identificar i classificar éssers vius amb claus senzilles. (Objectiu 6) 7 12
h) Definir el concepte d’espècie i comprendre la classificació

10 11
dels éssers vius i la nomenclatura binominal emprada. (Objectiu 7)
280548 _ 0240-0273.indd 241 28/02/11 18:05

7 FITXA 1
OBSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT
EL TERME BIODIVERSITAT és moda, i amb motiu, ja que està en perill.

D’una manera simple, podem identificar biodiversitat amb el nombre d’espècies diferents
en un lloc, en un ecosistema, en una regió, o en la biosfera, fins i tot. Organitza’t
amb els teus companys per a avaluar la biodiversitat en diversos medis propers.
AVALUA LA BIODIVERSITAT DEL TEU VOLTANT
Busca diversos medis del teu entorn per a avaluar-ne la biodiversitat.

Per ser més senzilla d’avaluar, ens centrarem en la biodiversitat vegetal,
i perquè l’estudi siga el més científic possible, tractarem de seguir un mètode
rigorós. Els medis ideals per a avaluar la biodiversitat són prats, praderies,
camps de cultiu abandonats...; en general, llocs amb vegetació herbàcia
o, almenys, baixa.
CONSTRUEIX UNA QUADRÍCULA D’UN METRE QUADRAT

Per a obtenir uns bons resultats, avaluarem la biodiversitat
de manera que puguen comparar els resultats aconseguits 1
m
persones diferents. Tractarem d’obtenir la xifra de plantes
diferents per metre quadrat en cada medi que investiguem.
Per a això, de primer hem de construir el nostre «metre quadrat patró».
• Aconsegueix quatre llistons fins d’alguna fusta lleugera.
• Encola’ls i forma un quadre d’un metre quadrat
de superfície.
• Pots donar més solidesa al conjunt afegint-hi un llistó en diagonal.
ACONSEGUEIX LES DADES

Quan hages seleccionat els medis que vols investigar, has d’obtenir
el nombre d’espècies de plantes diferents per metre quadrat. En resum, has de llançar
la quadrícula i comptar el nombre de plantes diferents que hi ha a l’interior,
encara que no en sàpies el nom.
Perquè els resultats s’acosten més a la realitat, has de llançar la quadrícula
almenys cinc vegades, comptar les espècies diferents i, així, trobaràs la mitjana.
Perquè les dades siguen vàlides, el lloc on cau la quadrícula ha de seleccionar-se
a l’atzar; ho pots aconseguir amb l’ajuda d’un company o companya; un sistema és
que, situat al mig del lloc objecte d’estudi, un de vosaltres gire sobre si mateix amb
la quadrícula, mentre l’altre no mira i li ordena parar de girar a l’atzar; en aquest
moment, qui girava llança la quadrícula davant seu al més lluny possible.
Per a cada medi investigat, fes un informe breu. Hi has d’incloure la data
en la qual fas l’estudi, el lloc, les característiques del medi (altitud, humitat,
inclinació...), la metodologia que empres en l’estudi i els resultats obtinguts.
També hi pots afegir els noms de les espècies que sàpies identificar.
280548 _ 0240-0273.indd 242 28/02/11 18:05

7 FITXA 2
VISITA A UN ESPAI NATURAL
ELS ESPAIS PROTEGITS, com els parcs naturals o nacionals, estan destinats,
entre altres funcions, a salvaguardar ecosistemes valuosos i ben conservats, a fi
de preservar la nostra biodiversitat. És molt interessant visitar-los sempre que siga possible,
ja que amb això podem conéixer el millor del nostre medi natural.
PROCEDIMENT
La visita comença molt abans d’acudir al lloc, que se seleccionarà segons diversos factors,
entre altres, la proximitat al lloc o l’accessibilitat, ja que no totes les zones protegides són visitables.
Has de consultar mapes per a saber-ne la ubicació i el relleu i informar-te sobre altres factors,
com el clima.
Aquestes informacions estan recollides en nombroses publicacions i pàgines d’Internet. Per exemple,
pots visitar la pàgina de la Xarxa de Parcs Nacionals del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí
o la de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge de la Generalitat Valenciana.
Tota la informació que arreplegues abans de la visita t’ajudarà que aquesta siga més fructífera.
Has de parar esment als factors següents:
EL MEDI FÍSIC
En l’ecosistema influeixen el clima, el relleu, el tipus de roques que hi ha i els sòls
als quals donen origen. També influeix la presència de rius, llacs i altres masses d’aigua
i la distància al mar.
LA VEGETACIÓ
No es tracta solament de conéixer les espècies vegetals més importants, sinó també de conéixer
com es disposen en el medi, si formen boscos més o menys rics, quines plantes apareixen juntes,
la relació amb els cursos d’aigua...
LA FAUNA
És l’element menys visible de l’ecosistema, i depén de la vegetació i del medi físic.
Per a observar molts dels animals es requereix l’ús de prismàtics i, sobretot,
molta paciència. Quan no s’observen directament, es poden detectar les petjades,
els excrements, plomes o pells, etc.
L’ACCIÓ HUMANA
En moltes àrees protegides hi ha nuclis de població. En unes altres, encara que no és així,
n’hi ha hagut amb anterioritat i se n’hi aprecien les restes; però, en tot cas, els paisatges
solen estar modificats per les activitats humanes, com la ramaderia, l’agricultura, la silvicultura...
280548 _ 0240-0273.indd 243 28/02/11 18:05

7 FITXA 3
ELS ÉSSERS VIUS I EL MEDI
Anàlisi de la vida que ens envolta

Plantegem un treball en equip, per part de tot l’alumnat, per a recollir informació
sobre les espècies de plantes i animals que conviuen en el nostre entorn. Cadas-
cun de vosaltres heu de fer una relació dels éssers vius que habiten en la vostra
casa o en el vostre entorn més immediat.
Al final, heu d’elaborar entre tots un quadre en el qual apareguen tots els animals
i les plantes. Segurament, la llista serà sorprenent.
La llum i les plantes

Aquest experiment serveix per a demostrar com d’important és el Sol i l’energia
que ens arriba d’aquest per a la vida a la Terra. Agafarem tres plantes similars,
i les sotmetrem a exposicions de llum diferents. Una, la testimoni, l’hem de
tractar d’una manera normal, com fins al moment de l’experiència. Una altra,
l’hem de cobrir amb una bossa de color negre, encara que es pot regar amb la
mateixa freqüència que la planta testimoni. I l’última, l’hem de tapar amb algun
teixit o material que no siga totalment opac. El pas d’una setmana serà, proba-
blement, més que suficient per a veure com d’important és la llum per a la vi-
da. L’objectiu de la pràctica és comparar l’estat de cadascuna de les plantes i
la coloració que presenten. Si la pràctica es du a terme durant més temps, es
podran observar diferències clares de creixement.
Efecte de la salinitat en els éssers vius

Aquest experiment pretén mostrar l’efecte nociu de certes concentracions de
sals en l’aigua per a algunes plantes. Per a això, farem servir cinc plantes de
fesols o de cigrons germinades amb anterioritat, i alhora, cadascuna en un got
de plàstic numerat per a la seua identificació. Així mateix, hem de tenir cinc
botelles d’aigua d’un litre que hem d’identificar de la mateixa manera. En la
primera botella s’aboca aigua destil·lada; en la segona, aigua destil·lada amb
una cullerada de sal; en la tercera, dues; en la quarta, tres, i en la cinquena,
cinc. Regarem cada planta amb l’aigua d’una botella, i regarem sempre totes
les plantes amb la mateixa quantitat d’aigua i a la mateixa hora. Solament ens
queda observar quant de temps tarda cada planta a marcir-se.
280548 _ 0240-0273.indd 244 28/02/11 18:05

A
7 FITXA 4
L’AIGUA I ELS ÉSSERS VIUS
Material
Objectiu
• Tubs d’assaig.
Analitzar la concentració
d’aigua en diversos éssers vius, • Bec de Bunsen.
per a comprendre la importància • Pinces per a calfar els tubs sense cremar-nos.
d’aquesta substància per al • Balança.
manteniment de la vida. • Tisores o cúter.
• Diverses mostres biològiques (fusta, fruites, carn...).
PROCEDIMENT
Per a esbrinar el contingut d’aigua d’alguns éssers La part que queda dins del tub constitueix la
vius, usarem diferents materials orgànics, com carn, matèria seca. La diferència entre el pes inicial
fruita, llavors, fulles i tot el que se’ns ocórrega. i el final representa la massa de l’aigua. Per a
El que farem és pesar el material, extraure’n tota calcular la massa de l’aigua, es resta la massa del
l’aigua i tornar-lo a pesar, per a veure quanta aigua tub amb la mostra seca (Mf) de la massa del tub
contenia. amb la mostra inicial (Mi):
esa tots els tubs d’assaig i anota el valor

P Maigua 5 Mi 2 Mf
1 obtingut. Ara, hem de calcular el percentatge d’aigua.
Introdueix en cada tub una mostra diferent Per a això, necessitem saber la massa del material
2 i torna’ls a pesar. Per a facilitar l’experiència, fresc, abans d’assecar-lo. Ho esbrinarem restant
trosseja bé i esmicola cada mostra. la massa del tub (Mt) de la massa del tub amb la
mostra inicial (Mi):
Agafa amb les pinces cada tub i calfa’l
3 amb el bec de Bunsen. El calfament ha
M 5 Mi 2 Mt
de ser molt suau, per a evitar que es Per a esbrinar el percentatge d’aigua, aplicarem
deteriore el producte. Solament volem que la fórmula següent:
l’aigua que conté isca a poc a poc.
Maigua
uan observes que el material ha quedat
Q %aigua 5 3 100
4 completament sec, però no s’ha deteriorat M
(no fa olor de cremat) deixa’l refredar Veuràs que cada tipus de material té un contingut
i pesa’l de nou. diferent d’aigua, però que aquesta substància
està present en tots els materials biològics.
Notes
280548 _ 0240-0273.indd 245 28/02/11 18:05

7 FITXA 5
MATERIALS DE LABORATORI
La lupa binocular i el microscopi òptic

En aquest full hi ha un dibuix esquemàtic de la lupa • Elaborant unes «transparències» per a projectar i
binocular i un altre del microscopi òptic, instruments explicar a tot el grup el funcionament dels instru-
que els alumnes han de fer servir per a la realització ments.
de les pràctiques següents. • Fotocopiant les imatges perquè els estudiants hi
És convenient que els alumnes coneguen els compo- facen un resum del maneig dels instruments (de
nents i el maneig de cadascun d’aquests aparells, manera individual), amb prèvia explicació en grup.
per això podem emprar didàcticament aquestes figu-
res de dues maneres:
Oculars
Columna
Comandament Cossos
de d’oculars
bloqueig
Cossos Ocular Tub

d’objectius
Comandament
d’enfocament
Anell Revòlver
de subjecció
Caragol
d’enfocament
(macromètric)
Objectius
Caragol Platina
Base Pinces Platina d’enfocament
(micromètric)
Pinça
Braç
Diafragma
Base
Font
d’il·luminació
280548 _ 0240-0273.indd 246 28/02/11 18:05

A
7 FITXA 6
ELS XICOTETS ÉSSERS VIUS DEL JARDÍ
Material
Objectiu
• Terra del jardí. • Quadern de treball.
Estudiar els éssers vius xicotets • Un grapat de fullaraca humida. • Embut.
que viuen entre la fullaraca • Lupa binocular. • Guants de jardí.
i en el sòl d’un jardí. Iniciar-se • Pot de vidre. • Paleta de jardí.
en l’ús de la lupa binocular. • Cartolina de color fosc. • Dos recipients blancs.
• Llum. • Dues bosses de paper.
• Reixeta (a tall de tamisadora).
PROCEDIMENT
1 Arreplega un grapat de fulles humides del terra (és convenient que utilitzes els guants)
i posa’l dins d’una bossa de paper airejada. Amb la paleta, fes unes perforacions
en el sòl per a arreplegar una mostra de terra i posa-la dins de l’altra bossa de paper,
que no has de tancar. L’obtenció de mostres pot ser d’un jardí amb bastant vegetació
del teu centre d’estudis.
2 En el laboratori, revesteix el pot de vidre amb la cartolina. Posa l’embut en la boca

del pot i posa les fulles arreplegades en la part ampla de l’embut. Projecta sobre aquests
objectes una font de llum i calor (llum) perquè els organismes de les fulles baixen
fins a la base del pot.
3 Tamisa per la reixeta la terra extreta i arreplega en un dels recipients blancs els éssers vius
que contenia.
4 Aboca en el segon recipient blanc els animalets del pot; perquè no s’escapen tapa
amb un paper els recipients.
5 Observa els éssers vius amb la lupa binocular.
ACTIVITATS
1 Fes en el quadern una fitxa de cada ésser viu amb les dades següents:
Nom comú
• nom científic …………

• classe …………
• regne ………… Dibuix
• característiques …………
• hàbitat …………
2 Quina relació pot haver-hi entre el sòl i els éssers vius que hi habiten?
280548 _ 0240-0273.indd 247 28/02/11 18:05

7 FITXA 7
OBSERVACIÓ DE CÈL·LULES VEGETALS
Material
Objectiu
• Bulb de ceba.
Observar cèl·lules vegetals • Microscopi, portaobjectes i cobreobjectes.
en el microscopi. Aprendre • Pinces i bisturí.
a fer preparacions • Colorant verd de metil.
microscòpiques. • Comptagotes i paper de filtre.
• Quadern de treball i llapis de colors.
PROCEDIMENT
1 Talla el bulb de ceba en unes quantes parts. Agafa

una de les capes i, en la part interna, marca amb el bisturí,
fent-hi incisions xicotetes, quadrats d’1 cm de costat
aproximadament.
2 Extrau amb les pinces una pelleta, tan fina com siga possible,
d’una de les seccions anteriors.
3 Posa la mostra estesa en el centre d’un portaobjectes.

Repeteix l’operació si la mostra té algun plec.
4 Afig a la mostra unes gotes de verd de metil i espera

fins que s’impregne. Després d’uns cinc minuts, renta
la preparació per a eliminar l’excés de colorant amb l’aigua
d’un comptagotes. Subjecta amb unes pinces la mostra
al portaobjectes perquè no l’arrossegue l’aigua.
5 Posa una gota d’aigua sobre la mostra i tapa-la amb el

cobreobjectes, intentant que no hi haja bambolles d’aire
en la preparació. Eixuga amb paper de filtre el portaobjectes.
6 Col·loca la preparació en el microscopi. Enfoca primer

amb l’objectiu de menys augment i observa per l’ocular.
ACTIVITATS
1 Dibuixa i pinta en el quadern de treball el que observes per l’ocular amb menor i major
augment. Assenyala en els dibuixos els augments amb els quals estigues treballant.
2 És un teixit el que estàs observant? Per què?
3 Quines característiques presenten les cèl·lules que has estudiat en aquesta pràctica?
280548 _ 0240-0273.indd 248 28/02/11 18:05

A
7 FITXA 8
Una biòloga nord-americana estudia les profunditats marines

El fons abissal dels oceans és l’ecosistema més gran de la Terra, ocupa
quasi les tres quartes parts del planeta i se’n coneix poc més de l’u per cent.
Edith Widder treballa en l’Institut Oceanogràfic La bioluminiscència és un fenomen que es produeix
de Harbor Branch, a Florida, i és una de les en l’interior dels animals a causa de reaccions
majors expertes en l’estudi de les criatures del químiques. Com que en el fons abissal no hi ha
fons oceànic. És una de les poques persones molts llocs on amagar-se, la bioluminiscència
que tenen el títol de pilot de submergibles per a compleix diversos propòsits: serveix per a fer
investigació i ha realitzat centenars d’immersions senyals i comunicar-se; com a advertiment; com a
a gran profunditat per a estudiar el fenomen de tàctica de distracció per a confondre un depredador
la bioluminiscència. Per a això, ha desenvolupat o una presa, o per a espantar un adversari.
una càmera de vídeo ultrasensible, equipada amb «És el llenguatge de la llum», afirma la doctora
llum infraroja per a no espantar els animals i poder Edith Widder, que en cada nova immersió
gravar el seu comportament. descobreix espècies i comportaments nous.
La recerca de vida a Mart s’assaja en el riu Tinto

En ambdós llocs es donen unes condicions que farien la vida impossible
a la majoria de les espècies conegudes.
No obstant això, s’han descobert uns bacteris que coure i níquel, tòxics per a la vida. Un equip de
fan pensar que també seria possible trobar vida en biòlegs, dirigit per Ricardo Amils, ha estat estudiant
altres planetes. durant més de deu anys la vida en aquest riu.
Amb més de 90 quilòmetres de longitud, el riu Hi han descobert uns bacteris que són capaços
Tinto, al sud de Huelva, a Andalusia, és el més d’obtenir l’energia que necessiten a partir d’un
semblat a Mart que ha trobat la NASA a la Terra. mineral com la pirita i alliberar òxid de ferro, de
A l’abril del 2003, un grup d’investigadors de color roig.
l’agència espacial nord-americana, en col·laboració Els científics busquen vida en el llit del riu per a
amb el Centre Astrobiològic de Madrid hi va realitzar entendre com subsisteixen en unes condicions
un assaig de la recerca de vida en el planeta roig. tan extremes. Per a obtenir les mostres empren un
El riu Tinto, igual que Mart, és de color roig pel seu robot manejat per control remot, com es pensa fer
alt contingut en ferro i a més conté sofre, mercuri, en l’exploració de Mart.
Els pingüins del zoològic del Japó salven les colònies de Xile i del Perú
Una organització proposa enviar ous de pingüins de Humboldt per a ajudar a repoblar
les colònies dels seus parents del Perú i de Xile, que estan en perill d’extinció.
Segons el pla dissenyat per aquesta organització, expedicions va estudiar i va descriure la fauna i la
zoòlegs xilens viatjaran al Japó per a estudiar flora del continent sud-americà.
els pingüins de Humboldt i les tècniques de Els pingüins de Humboldt nien entre les roques,
reproducció emprades en els zoos nipons. Després, on els seus excrements creen extensions immenses
es procedirà a enviar ous de pingüí als zoològics de guano (fem que s’usa com a fertilitzant). En
i parcs marins de Xile, on seran criats abans de ser les últimes dècades, aquests pingüins han vist
posats en llibertat. exterminades les seues colònies a causa de la
Aquests pingüins reben el nom del científic i pesca sense control de l’anxova (la font principal
explorador alemany Alexander von Humboldt. d’aliment), a la recol·lecció del guano per humans
Aquest aventurer va partir des de les illes Canàries que interrompen les seues postes i per les xarxes
cap a Colòmbia, l’Equador, el Perú, Xile i el dels pescadors, on cada any moren atrapats entre
Brasil fins a arribar a l’Argentina. Al llarg de les 300 i 500 exemplars.
280548 _ 0240-0273.indd 249 28/02/11 18:05

7 ESQUEMA MUT 1
CÈL·LULA ANIMAL
CÈL·LULA VEGETAL
280548 _ 0240-0273.indd 250 28/02/11 18:05

7 ESQUEMA MUT 2
REGNES DELS ÉSSERS VIUS
Regne Moneres Regne Regne
Regne Plantes Regne
280548 _ 0240-0273.indd 251 28/02/11 18:06

7 ESQUEMA MUT 3
APARELL LOCOMOTOR
COMPOSICIÓ QUÍMICA EN LES PLANTES
COMPOSICIÓ QUÍMICA EN ELS ANIMALS
280548 _ 0240-0273.indd 252 28/02/11 18:06

7 SUGGERIMENTS
A LA XARXA DVD/PEL·LÍCULES
INSTITUT NACIONAL DE BIODIVERSITAT L’esperit de la naturalesa. Discovery Channel

DE COSTA RICA
Aquest és un documental de caràcter ecològic, un
www.inbio.ac.cr/
elogi a la bellesa de la selva més gran i verge del
Descobreix la biodiversitat d’aquest xicotet paradís planeta: la bioreserva del parc nacional Manu, que
i coneix els éssers vius dels seus ecosistemes. està entre el riu Amazones i la serralada dels Andes.
Descobrirem els Machiguenga, nadius d’aquest
WORLD WATCH INSTITUTE
gegantesc parc nacional, i farem un seguiment de
www.worldwatch.org/ la vida quotidiana d’aquesta tribu, barrejada amb la
Aquesta prestigiosa institució arreplega i facilita dades història natural d’aquest entorn excepcional.
sobre l’estat de la Terra i el medi ambient, entre altres
Grans moments de la vida salvatge. David
tasques.
Attenborough. BBC
OCELLS D’ESPANYA Selecció dels moments més bons de les sèries
www.pajaricos.es/ sobre la fauna de la BBC.
A la península Ibèrica habiten moltes espècies d’aus, Els grans parcs naturals. Teleconcept
que formen part de la nostra biodiversitat. Aprén a
Privilegiades àrees naturals protegides que s’han
reconéixer-les amb aquesta guia.
convertit en santuaris del medi ambient.
En una Europa fortament poblada i industrialitzada,
LLIBRES aquests llocs de bellesa intacta s’han de mantenir
Esa repelente naturaleza per a les generacions futures. Sis parcs diferents
Nick Arnold. Ed. Molino triats per la seua originalitat i emplaçament natural
Aquest llibre ofereix dades divertides sobre la filmats en les estacions més propícies.
naturalesa i el regne animal.
217 preguntas y respuestas sobre la vida de los
animales. Ed. Susaeta
Llibre amb il·lustracions, fotografies, experiments i
lectures sobre els animals. Inclou fets, xifres i rècords
sorprenents, així com suggeriments per a aprendre
més sobre els temes que interessen.
280548 _ 0240-0273.indd 253 28/02/11 18:06

AVALUACIÓ
1 Quines característiques han de reunir els éssers vius per a ser considerats com a tals?
2 En què consisteix la reproducció asexual? La matèria inerta pot reproduir-se d’aquesta manera?
3 Esmenta els quatre elements que constitueixen, en la majoria, les substàncies químiques dels éssers
vius. A més d’aigua, quines altres substàncies inorgàniques estan presents en els éssers vius?
Descriu-ne alguna de les funcions.
4 Quines substàncies orgàniques donen energia als éssers vius? Quina funció fan els lípids en els
organismes?
5 Explica la teoria desenvolupada pels científics Schleiden i Schwann pel que fa a la cèl·lula.
6 Assenyala els components de la cèl·lula que apareix tot seguit. Quin tipus de cèl·lula és? Quina és la
funció dels vacúols i del citoplasma en la cèl·lula?

7 Identifica l’organisme unicel·lular i el pluricel·lular. Quina característica els diferencia?

A B
8 Quines característiques tenen en comú els organismes del regne dels protoctists i els del regne
dels fongs?
9 Indica quines afirmacions són verdaderes i quines falses i justifica, en aquest darrer cas, la resposta:
a) El cor és un òrgan format per diferents teixits que actuen d’una manera coordinada.
b) El teixit ossi i el teixit muscular tenen cèl·lules que fan la mateixa funció.
c) El tàxon més ampli és el tipus.
d) En els tàxons més amplis s’agrupen molts individus amb poques característiques en comú.
10 Quin sistema fan servir els científics per a designar les espècies de manera que persones d’altres
parts del món ho puguen entendre? Explica’l.
280548 _ 0240-0273.indd 254 28/02/11 18:06

AVALUACIÓ
1 Per què podem afirmar que un estruç és un ésser viu? Quines funcions vitals fa?
2 Explica com es nodreixen els éssers vius autòtrofs. Posa’n exemples.
3 Quina és la funció de l’aigua en els organismes? Com aconsegueixen els organismes l’aigua
necessària?
4 Quin és l’element químic majoritari que contenen les substàncies orgàniques? Explica quin tipus de
substàncies són i les funcions de les proteïnes en els éssers vius.
5 Explica què és i quina funció té en la cèl·lula el material genètic. On està aquest material en les
cèl·lules procariotes? Quins éssers vius són procariotes?
6 Què són i quines estructures tenen en comú un glòbul roig i un bacteri? Descriu la funció d’aquestes
estructures.
7 Dibuixa una cèl·lula vegetal. Assenyala’n els components i identifica els que la diferencien d’una
d’animal.
8 Indica en quines categories es classifiquen els éssers vius segons el nombre de cèl·lules que els
constitueixen. A quin grup pertanyen els bacteris? Per què?
9 Indica en quins regnes s’inclouen organismes amb cadascuna de les característiques següents, i
posa’n exemples:
a) Són pluricel·lulars.
b) Són eucariotes.
c) Les cèl·lules s’agrupen en teixits.
10 Indica quines afirmacions són verdaderes i quines falses, i justifica, en aquest darrer cas, la resposta.
a) Cadascun dels grups i subgrups taxonòmics es denomina categoria taxonòmica o tàxon.

b) Els nivells d’organització dels organismes pluricel·lulars són: teixits i sistemes.
c) Els aparells són agrupacions de diversos sistemes que funcionen d’una manera integrada.
d) La taxonomia és la ciència que estudia la biodiversitat de la Terra.
11 Defineix el concepte d’espècie. Què és el dimorfisme sexual?
12 Classifica els éssers vius següents en un dels cinc regnes, segons

les característiques que observes en la fotografia i descriu-les.
A B C
280548 _ 0240-0273.indd 255 28/02/11 18:06

7 AMPLIACIÓ
1 Quines característiques diferencien un ésser viu d’un ésser inert?
2 En què consisteix la nutrició? Quins tipus d’éssers vius hi ha, segons la forma com la fan?
Podrien viure els uns sense els altres?
3 Quins són els tipus de reproducció que presenten els éssers vius? Explica’n les característiques
de cadascun.
4 Quins són els bioelements que constitueixen les substàncies químiques dels éssers vius?
Per què el carboni es considera un element bàsic per a la matèria viva?
5 Quines són les substàncies orgàniques que formen part de l’estructura dels éssers vius?
Quina molècula tenen els éssers vius que no només no és exclusiva d’aquests, sinó que és
una substància molt abundant a la Terra?
6 Quina és la característica que distingeix les vitamines d’altres substàncies orgàniques?
7 Teoria cel·lular:
a) Quins són els principis de la teoria cel·lular?
b) Què vol dir que «tota cèl·lula prové d’una altra cèl·lula»?
c) Què vol dir que la cèl·lula transmet informació a les cèl·lules filles?
8 Quines cèl·lules són més simples, les procariotes o les eucariotes? Pots dir per què?
9 Quines són les tres parts d’una cèl·lula eucariota? Què hi ha en l’interior del citoplasma?
Quina funció acompleix el nucli cel·lular?
10 Resumeix les diferències entre una cèl·lula vegetal i una altra d’animal. Què és el que poden fer
les cèl·lules vegetals que no fan les animals? Per què les plantes són verdes?
11 Quins són els nivells d’organització dels éssers vius? Posa’n algun exemple.
12 Quins són els cinc regnes d’éssers vius i quines característiques són les més importants
de cadascun?
13 Quins són els únics éssers vius procariotes? Quins són els regnes que contenen organismes
unicel·lulars, siga quin siga el seu tipus de cèl·lules?
14 Nomenclatura binomial:
a) Qui va inventar la nomenclatura binomial? En què consisteix?
b) Si llegim que el llop pertany a l’espècie Canis lupus i el gos a l’espècie Canis familiaris,
quina informació obtenim, simplement analitzant els noms científics d’ambdós éssers vius?
280548 _ 0240-0273.indd 256 28/02/11 18:06

7 REFORÇ
1 Completa el quadre següent
Els cinc regnes dels éssers vius Com són; uns quants exemples
2 Explica quines són les tres funcions vitals dels éssers vius. Si trobàrem un ésser que es reprodueix,
però que no pot nodrir-se ni es relaciona amb el medi, el consideraríem un ésser viu?
3 Descriu la reproducció sexual i posa un exemple d’organismes que es reproduïsquen així.
4 Quina és la diferència entre substàncies orgàniques i inorgàniques? Esmenta les substàncies

inorgàniques que estan presents en els éssers vius.
5 Les cèl·lules:
a) Qui va descobrir la cèl·lula i quan?

b) Què cal per a veure les cèl·lules?
6 Tipus de cèl·lules:
a) Quins són els dos tipus de cèl·lules, segons si tenen nucli o no?
b) Quins són els dos tipus de cèl·lules amb nucli? En què es diferencien?
7 Completa el quadre següent sobre els éssers vius que tenen cada tipus de cèl·lules.
En quins éssers vius estan?

Cèl·lules vegetals
Cèl·lules animals
8 Defineix teixit i òrgan, i posa exemples d’ambdós. En què es diferencien els sistemes i els aparells?
9 Explica com classifica la taxonomia els éssers vius. Quin tàxon inclou diferents ordres? Quin és el
tàxon immediatament superior als gèneres?
10 Explica quin és el procés que ha permés arribar a la diversitat d’espècies que hi ha actualment a la
Terra. Descriu una causa de la pèrdua de biodiversitat.
280548 _ 0240-0273.indd 257 28/02/11 18:06

FITXA 1: ELS ÉSSERS VIUS (I)
NOM: CURS: DATA:
1 Respon a les preguntes següents sobre la matèria viva i els éssers vius. Busca informació
en el llibre.
• Quins són els elements químics més abundants en la matèria viva, i que apareixen en la composició
de tots els éssers vius?
• Com s’anomenen les unitats mínimes de la vida, que formen part de tots els éssers vius?
• En quins dos grans grups es classifiquen els éssers vius, en funció del nombre de cèl·lules
que tenen? Posa exemples d’éssers de cada grup.
• Intenta definir el concepte d’ésser viu. Inclou-hi tots els elements que diferencien els éssers vius
dels inerts: la composició, la presència de cèl·lules i les funcions que fan.
2 Completa el quadre següent sobre les funcions vitals: nutrició, relació i reproducció.
Escriu en què consisteix cadascuna.
Les funcions vitals

Funció En què consisteix
3 Pot existir un ésser viu que no faça una de les tres funcions vitals? Pensa i justifica la resposta.
280548 _ 0240-0273.indd 258 28/02/11 18:06

FITXA 1: ELS ÉSSERS VIUS (II)
4 Escriu en el dibuix següent els noms dels tipus de cèl·lules

i els de les parts indicades.
Cèl·lula eucariota animal
Cèl·lula
Cèl·lules
5 Explica com fa les funcions vitals una cèl·lula com l’ameba.
• Nutrició:
• Relació:
• Reproducció:
280548 _ 0240-0273.indd 259 28/02/11 18:06

FITXA 2: L’ORGANITZACIÓ DE LA MATÈRIA VIVA (I)
NOM: CURS: DATA:
Recorda que...
Una de les diferències principals entre la matèria viva i la matèria inerta
és que la primera està molt més organitzada que la segona.
En la matèria viva, les cèl·lules s’associen en teixits, aquests s’uneixen
per a donar lloc a òrgans, diversos òrgans constitueixen un sistema,
els sistemes s’uneixen per a formar aparells i el conjunt dels aparells
forma l’organisme.
Aquests nivells s’anomenen nivells d’organització. Així, en un ésser viu
podem distingir el nivell d’organització cel·lular, el nivell d’organització
de teixit, el d’òrgan, el d’aparell i el d’organisme.
1 Completa el quadre sobre els nivells d’organització de l’ésser humà. Busca’n en el llibre
la informació necessària.
Els nivells d’organització

Nivell Descripció i exemples

• Hi ha éssers vius que tenen una organització més senzilla que la que has descrit? Quins éssers són?
• Pot haver-hi éssers vius tan senzills que ni tan sols tinguen el nivell d’organització cel·lular?
Per què?
280548 _ 0240-0273.indd 260 28/02/11 18:06

FITXA 2: L’ORGANITZACIÓ DE LA MATÈRIA VIVA (II)
3 Completa el dibuix següent dels nivells d’organització en l’aparell locomotor.
F
F
Os
F
F
F F
4 Informa’t sobre la història del descobriment de les cèl·lules. Respon, tot seguit, a les qüestions següents.
• Què és la teoria cel·lular? Qui i quan la va enunciar?

• Quin invent va permetre observar les cèl·lules? Qui va ser el descobridor de les cèl·lules
i en quin material les va observar per primera vegada?

• Si deixem un tros de carn a l’aire, després d’uns dies apareixen cucs que es transformen en mosques.
Durant molt de temps es va pensar que aquests cucs apareixien del no-res, d’una manera espontània.
És cert que la vida pot aparèixer espontàniament? Qui va demostrar que no era així?
280548 _ 0240-0273.indd 261 28/02/11 18:06

CÈL·LULA ANIMAL CÈL·LULA VEGETAL
1. Membrana plasmàtica
2. Nucli
3. Citoplasma
4. Vacúols
5. Mitocondri
7. Cloroplast
6. Paret cel·lular
1. 1 1.
2. 2 2.
3. 3 3.
4. 4 4.
5. 5 5.
6. 6 6.
7. 7 7.
280548 _ 0240-0273.indd 262 28/02/11 18:06

CÈL·LULA ANIMAL CÈL·LULA VEGETAL

Animal cell plant cell
LA Cellule animale LA cellule végétale
Tierzelle Pflanzenzelle
1. Membrana plasmàtica
2. Nucli
3. Citoplasma
4. Vacúols
5. Mitocondri
7. Cloroplast
6. Paret cel·lular
1. Plasme membrane 1. Membrane plasmatique 1. Zellmembran
2. Nucleus 2. Noyau 2. Zellkern
3. Cytoplasm 3. Cytoplasme 3. Cytoplasma
4. Vacuole 4. Vacuole 4. Vakuole
5. Mitochondria 5. Mitochondrie 5. Mitochondrium
6. Cell wall 6. Paroi cellulaire 6. Zellwand
7. Chloroplast 7. Chloroplaste 7. Chloroplast
280548 _ 0240-0273.indd 263 28/02/11 18:06

APARELL LOCOMOTOR
Aparat locomotor
运动能力
1. Cèl·lula òssia
8. Cèl·lules
musculars
7. Teixit
2. Teixit ossi muscular
3. Òrgan: os
6. Òrgan:
múscul
4. Sistema esquelètic 5. Sistema muscular
1. Celulă osoasă 1 1. 骨细胞
2. Ţesut osos 2 2. 骨组织
3. Organ: osul 3 3. 器官：骨
4. Sistemul osos 4 4. 骨骼系统
5. Sistemul muscular 5 5. 肌肉系统
6. Organ: muşchiul 6 6. 器官：肌肉
7. Ţesut muscular 7 7. 肌肉组织
8. Celule musculare 8 8. 肌肉细胞
280548 _ 0240-0273.indd 264 28/02/11 18:06

7 MULTICULTURALITAT
APARELL LOCOMOTOR
Locomotion system
L’Appareil LocomotEUR
Bewegungsapparat
1. Cèl·lula òssia
8. Cèl·lules
musculars
7. Teixit
2. Teixit ossi muscular
3. Òrgan: os
6. Òrgan:
múscul
4. Sistema esquelètic 5. Sistema muscular
1. Bone cell 1. Cellule osseuse 1. Knochenzelle
2. Bone tissue 2. Tissu osseux 2. Knochengewebe
3. Organ: bone 3. Organe: os 3. Organ: Knoche
4. Esqueletic system 4. Système squelettique 4. Knochen
5. Muscular system 5. Système musculaire 5. Muskulatur
6. Organ: muscle 6. Organe: muscle 6. Organ: Muskeln
7. Muscle tissue 7. Tissu musculaire 7. Muskelgewebe
8. Muscle cell 8. Cellules musculaires 8. Muskelzelle
280548 _ 0240-0273.indd 265 28/02/11 18:06

7 SOLUCIONARI
RECORDA I CONTESTA 7.6. Orgànul. Estructura cel·lular capaç de fer funcions es-
pecífiques. Per exemple, els cloroplasts i els mitocon-
1. L’ós panda gegant és un ésser viu, ja que, com tots ells, dris.
es caracteritza per fer tres funcions vitals: s’alimenta, es
Eucariota. Organisme les cèl·lules del qual tenen un
relaciona amb l’entorn en què viu i pot reproduir-se; naix i
nucli delimitat per una membrana. Són organismes eu-
mor; està format per cèl·lules.
cariotes els protozous, les algues, els fongs, els animals
2. Els pandes s’alimenten principalment de bambú, per la i les plantes. Del grec eû: bé, i káryon: nucli.
qual cosa són organismes de nutrició heteròtrofa.
Procariota. Organisme la cèl·lula del qual no té el mate-
3. Igual que el panda, el bambú, que és un vegetal, fa les rial genètic tancat en un nucli. Els bacteris són organis-
funcions característiques de tots els éssers vius. És a dir, mes procariotes. Del grec pró: abans, i káryon: nucli.
es nodreix, es relaciona amb el medi i es reprodueix.
7.7. La presència d’una paret cel·lular composta, sobretot,
4. En la naturalesa habiten una gran quantitat i varietat d’és- per cel·lulosa, dóna resistència i manté la forma poliè-
sers vius. Per aquest motiu, per a poder estudiar les espè- drica de les cèl·lules vegetals.
cies és necessari classificar-les.
7.8. Els mitocondris són uns orgànuls, presents tant en les
5. Actualment, el criteri que s’utilitza (sistema natural) està cèl·lules animals com en les vegetals, la funció prin-
basat en els graus de semblança (característiques internes cipal dels quals és alliberar energia, necessària per al
i externes) entre els organismes i el grau de parentiu que hi funcionament de la cèl·lula.
ha entre aquests (relacions evolutives).
7.9. Els orgànuls exclusius de les cèl·lules vegetals són els
Busca la resposta cloroplasts.
L’ós panda pertany al regne animal, i el bambú, al vegetal. 7.10. Organisme unicel·lular: bacteri o qualsevol protozou
(ameba, paramecium, etc.). Organisme pluricel·lular:
qualsevol vegetal o animal.
ACTIVITATS
7.11. No. Una colònia està formada per la unió de diferents
7.1. Fotosíntesi. Procés que consisteix a formar compostos organismes unicel·lulars, però cadascun segueix fent
orgànics a partir de diòxid de carboni, aigua i sals mi- d’una manera individual totes les funcions vitals.
nerals, utilitzant l’energia lluminosa del Sol. Les plantes
7.12. El cervell està compost de substància grisa i substància
i les algues fan la fotosíntesi.
blanca, ambdues formades per teixit nerviós.
Autòtrof. Organisme que pot produir substàncies orgà-
7.13. La taxonomia és la ciència que s’encarrega d’identifi-
niques per si mateix, utilitzant una font d’energia, com
car, agrupar i ordenar els éssers vius.
la llum, i agafant del medi substàncies inorgàniques
com l’aigua i les sals minerals. Del grec autós: un ma- 7.14. Els noms dels tàxons per ordre són: regne, tipus, clas-
teix, i trophé: menjar. se, ordre, família, gènere i espècie.
Heteròtrof. Organisme que no pot elaborar el seu propi 7.15. Una família agrupa diversos gèneres.
aliment i, per això, pren la matèria orgànica ja elabora-
7.16. Els organismes del regne animal i els del regne vegetal
da, procedent d’altres éssers vius. Del grec héteros: un
són organismes eucariotes.
altre, i trophé: menjar.
7.17. Tant els organismes del regne dels fongs com els del
Zigot. Cèl·lula ou procedent de la unió d’un òvul i un
regne animal tenen nutrició heteròtrofa.
espermatozoide. A partir del zigot es desenvolupa un
individu. 7.18. Els regnes que tenen organismes amb nutrició autò-
trofa són: regne de les moneres (alguns bacteris tenen
7.2. La recerca de menjar està relacionada amb la nutrició,
nutrició heteròtrofa, i altres, autòtrofa), regne dels pro-
ja que els éssers heteròtrofs necessiten ingerir la matè-
toctists (en aquest regne solament les algues tenen nu-
ria orgànica ja elaborada.
trició autòtrofa) i el regne vegetal.
7.3. Les substàncies orgàniques. Inclouen els glúcids, els
7.19. Els diferents organismes es coneixen en cada país, i
lípids, les proteïnes i els àcids nucleics.
fins i tot en zones diferents d’un mateix país, amb noms
7.4. Les sals minerals fan moltes funcions, com ara formar diferents, els anomenats noms comuns. Açò dificulta
part de diferents estructures (closques, ossos o dents) l’entesa entre els científics i provoca moltes confusions.
o regular moltes de les funcions de l’organisme. Els Per a evitar-ho, es fan servir els noms científics, en llatí
àcids nucleics s’encarreguen de transmetre la informa- o llatinitzats, per a designar les espècies.
ció hereditària de generació en generació.
7.20. La nomenclatura binomial establida per Linné utilitza
7.5. Significa que és la unitat bàsica que constitueix l’es- dos noms. El primer correspon al gènere i la prime-
tructura dels éssers vius, de manera que tots estan for- ra lletra s’escriu amb majúscula, i el conjunt dels dos
mats per una cèl·lula o més. noms correspon a l’espècie.
280548 _ 0240-0273.indd 266 28/02/11 18:06

7 SOLUCIONARI
7.21. Gènere: Linx; espècie: Linx pardinus. 7.36. Són éssers vius la rosella (E), el gall (F) i el peix (G).
Són éssers no vius: el pollastre rostit (D), el robot (A), el
7.22. Un gat domèstic (Felis catus) i un gat salvatge (Felis volcà (B), l’ordinador (C) i l’arbre caigut (H).
sylvestris) són organismes d’espècies diferents, ja que
no poden reproduir-se entre ells. No obstant això, amb- – Robot. Podem considerar que s’alimenta, carregant-
dues espècies pertanyen al mateix gènere, Felis. lo, però no ho transforma en matèria pròpia. No obs-
tant això, encara que és capaç de moure’s (respon-
7.23. Els cianobacteris, quan feien la fotosíntesi, desprenien dre a certs estímuls), no pot reproduir-se.
oxigen com a conseqüència del seu metabolisme, per
– Volcà. No compleix totes les condicions necessàries
la qual cosa aquest oxigen va començar a acumular-se
d’un ésser viu. Pot respondre a canvis en el medi,
en els oceans i a poc a poc es va escapar a l’atmosfera.
mitjançant l’erupció. Teòricament s’alimenta de mag-
La presència d’oxigen a la Terra primitiva va contribuir
ma, tot i que, aquesta matèria, no la pot utilitzar per a
que s’hi donaren les condicions adequades perquè es
transformar-la en matèria pròpia. Així mateix, no pot
produïra l’expansió de la vida.
reproduir-se.
7.24. L’aparició dels protozous, a partir dels bacteris primitius – Ordinador. Podem considerar que s’alimenta carre-
que després van donar lloc als invertebrats marins, és gant-lo. No obstant això, és incapaç de reproduir-se i
el que es coneix com la gran explosió biològica. de relacionar-se.
7.25. Les plantes semblants a les falgueres actuals van ser – Pollastre rostit. Va ser un ésser viu, però en aquest
les primeres formes de vida terrestre. I els primers ani- moment no fa cap de les funcions vitals: nutrició, re-
mals que colonitzaren la terra ferma van ser els inverte- producció i relació.
brats, principalment, els insectes.
– Rosella. Forma part d’un ésser viu, una planta, que
7.26. Les extincions es produeixen generalment per can- fa totes les funcions vitals pròpies dels éssers vius.
vis en les condicions ambientals del planeta, per això – Gall. És un ésser viu, ja que es nodreix, es relaciona
sorgeixen espècies noves que s’acomoden a aquestes i es reprodueix amb organismes de la seua mateixa
condicions noves. espècie.
7.27. La biodiversitat es refereix a la varietat de formes de – Peix. És un ésser viu, ja que es nodreix, es relaciona
vida que habiten la Terra. i es reprodueix amb organismes de la seua mateixa
espècie.
7.28. La biodiversitat no és la mateixa en totes les zones de
la Terra. Varia segons els ecosistemes i les condicions – Arbre caigut. Va ser un ésser viu, però actualment
ambientals de cada zona. no s’alimenta, no respon a canvis en el medi i és
incapaç de reproduir-se.
7.29. Una espècie endèmica és aquella que està exclusiva-
ment en una zona determinada. No; qualsevol espècie, 7.37. – Nutrició autòtrofa: alga (B), molsa (C) i nenúfar (F).
ja siga endèmica o no, pot trobar-se en algun moment – Nutrició heteròtrofa: fong (A), papallona (D) i estrella
en perill d’extinció. de mar (I).
7.30. Els objectes que observem al microscopi han de ser 7.38. a) Relació; b) nutrició; c) reproducció; d) relació; e) re-
molt prims perquè la preparació s’observa per transpa- lació.
rència.
7.39. Entre altres raons podem citar:
7.31. Els augments es calculen multiplicant el nombre que
figura en l’ocular pel nombre que apareix en l’objectiu – Les plantes necessiten l’aigua com a vehicle per a
que estem emprant. Si utilitzem un ocular de 8 aug- transportar, a les parts del vegetal, les substàncies
ments i un objectiu de 15 augments estem veient la que agafen del sòl.
preparació amb 120 augments. – Tots els canvis químics que ocorren en el nostre cos
tenen lloc en el si de l’aigua. L’aigua dissol totes les
7.32. Si hem utilitzat un ocular de 10 augments, en el primer
substàncies que participen en aquests canvis quí-
cas l’objectiu té 4 augments i en el segon cas té 8 aug-
mics.
ments.
– L’aigua transporta substàncies dissoltes d’un lloc a
7.33. Els dibuixos que s’obtinguen de les observacions seran
un altre de l’organisme.
senzills, ja que no és possible distingir els orgànuls de
les cèl·lules. – En els vertebrats, proporciona elasticitat i flexibilitat a
l’organisme. És a dir, actua de lubrificant i d’amorti-
7.34. En els dos tipus de cèl·lules és visible el nucli. dor de moviments bruscos.
7.35. Les dues cèl·lules es diferencien per la forma. A més, la – El volum i la forma de les cèl·lules que no tenen
cèl·lula d’epiteli de ceba presenta paret cel·lular, men- membrana rígida es mantenen gràcies a la pressió
tre que la d’epiteli bucal no en té. que exerceix l’aigua del seu interior, etc.
280548 _ 0240-0273.indd 267 28/02/11 18:06

7 SOLUCIONARI
7.40. 7.46.
Nombre de Tipus de
Biomolècula Funció que acompleix Nutrició
cèl·lules cèl·lules
Glúcids Energètica i estructural
Lípids Energètica, reserva, estructural Autòtrofa /
Moneres Unicel·lulars Procariota
heteròtrofa
Estructural, transportadora,
Proteïnes
defensiva, reguladora, reserva… Unicel·lulars / Autòtrofa /
Protoctists Eucariota
pluricel·lulars heteròtrofa
Transmetre la informació
Àcids nucleics
hereditària
Unicel·lulars /
Fongs Eucariota Heteròtrofa
pluricel·lulars
7.41. a) E
n el fetus, la quantitat d’aigua és major per la gran
activitat que fan les cèl·lules en créixer i formar tei-
xits, òrgans i sistemes nous. Vegetal Pluricel·lulars Eucariota Autòtrofa
b) E
n una persona anciana, l’activitat biològica és me-
nor, per la qual cosa tenen més poc contingut d’ai-
Animal Pluricel·lulars Pluricel·lulars Heteròtrofa
gua.
7.42. a) E
s tracta d’una cèl·lula eucariota, ja que té nucli, en 7.47. En aquest cas, el dòberman i el chihuahua són dues
el qual hi ha contingut el material hereditari. races de gos; ambdues pertanyen a la mateixa espè-
b) E
s tracta d’una cèl·lula vegetal, ja que té paret cel· cie, ja que en teoria poden reproduir-se entre si i en
lular i cloroplasts, a més d’una forma prismàtica i fer-ho originen individus fèrtils i similars als seus pro-
un vacúol que ocupa gran part del contingut del genitors.
citoplasma.
7.48. a) Verdader.
c) A
) Mitocondri; B) Cloroplast; C) Nucli; D) Citoplas-
ma; E) Vacúol; F) Paret cel·lular; G) Membrana b) F
als. La categoria taxonòmica més àmplia és el
plasmàtica. regne.
d) – Mitocondris. Centrals energètiques de la cèl·lula. c) F
als. Una classe inclou ordres diferents, i un tipus
S’hi cremen els nutrients i s’obté energia. inclou classes diferents.
– Cloroplast. Orgànuls en els quals es produeix la d) Verdader.
fotosíntesi. e) F
als. Dos organismes del mateix tipus tindran més
– Paret cel·lular. Recobreix la cèl·lula, i li dóna re- característiques en comú que dos del mateix regne.
sistència i forma.
– Membrana plasmàtica. Separa la cèl·lula de l’ex- UNA ANÀLISI CIENTÍFICA
terior. Permet el pas de substàncies. 7.49. Com la resta dels éssers vius, les diatomees fan les tres
– Vacúol. Acumula substàncies de reserva, princi- funcions vitals: nutrició (són autòtrofes, fan la fotosínte-
palment aigua. si); relació (formen colònies); reproducció (es reprodu-
– Nucli. Conté el material genètic o hereditari. eixen dividint la cèl·lula en dues).
– Citoplasma. Interior de la cèl·lula, conté els orgà- 7.50. Les diatomees tenen organització eucariota. La cèl·
nuls cel·lulars. lula de les diatomees té nucli, orgànul present so-
lament en les cèl·lules eucariotes. No es poden
7.43. a) Ambdues; b) cèl·lula vegetal; c) ambdues; d) cèl·lula
observar a simple vista, ja que són molt menudes (mi-
vegetal; e) ambdues.
croscòpiques). Per a poder observar-les cal utilitzar el
7.44. Aparell locomotor, sistema muscular, cor, múscul ab- microscopi.
ductor, teixit ossi i glòbul roig. 7.51. Les diatomees fan la fotosíntesi, i gràcies a aquest pro-
7.45. a) N
o. Encara que se’ls coneix a tots com a voltors, són cés generen matèria orgànica i oxigen perquè puguen
d’espècies diferents. ser utilitzats per altres éssers vius.
b) 1 - Gypaetus; 2 - Aegypius; 3 - Gyps; 4 - Torgos. 7.52. Les diatomees fan la fotosíntesi, és a dir, fabriquen, a
c) 1
- Nom vulgar: Trencalòs; nom científic: Gypaetus partir de llum solar, els seus propis nutrients (matèria
barbatus. 2 - Nom vulgar: Voltor negre; nom científic: orgànica). És per això que les diatomees són organis-
Aegypius monachus. 3 - Nom vulgar: Voltor comú; mes de nutrició autòtrofa.
nom científic: Gyps fulvus. 4 - Nom vulgar: Voltor tor- 7.53. Les cèl·lules de les diatomees s’assemblen més a les
gos; nom científic: Aegypius tracheliotus. de les plantes pel fet que tenen cloroplasts i paret cel·
d) R
egne (animal); tipus (cordats); classe (ocells); or- lular, dos orgànuls exclusius de les cèl·lules vegetals.
dre (falconiformes); família (accipítrids). Pertanyen al regne dels protoctists.
280548 _ 0240-0273.indd 268 28/02/11 18:06

7 SOLUCIONARI
RESUM
7.54. Segons la forma de nodrir-se, els éssers vius es classifiquen en:
a) Autòtrofs. Fabriquen el seu propi aliment a partir de substàncies inorgàniques senzilles (aigua, diòxid de carboni…).
b) Heteròtrofs. Són incapaços d’elaborar el seu aliment, per això l’han d’agafar del medi en què habiten.
7.55. CÈL·LULA ANIMAL Membrana CÈL·LULA VEGETAL

plasmàtica
Nucli. Conté
el material genètic.
Citoplasma.
Hi ha els orgànuls:
mitocondris, vacúols…
Vesícules i vacúols. Bosses envoltades de

membrana on s’acumulen substàncies.
Cloroplasts.
Mitocondris. S’hi obté l’energia Emmagatzemen un
dels nutrients. pigment verd, la
Paret cel·lular. clorofil·la. S’hi elabora
Paret gruixuda i rígida la matèria orgànica per
composta de cel·lulosa. Membrana mitjà de la fotosíntesi.
plasmàtica
7.56. Les raons principals per a conservar la biodiversitat i d’originar descendents. La matèria inerta no pot reproduir-
evitar la desaparició d’espècies per causes no naturals se de cap manera.
són:
3. Les substàncies químiques dels éssers vius estan compos-
a) R
aons ètiques. Tenim l’obligació ètica de preservar tes principalment per carboni, hidrogen, oxigen i nitrogen.
els recursos naturals de les futures generacions. Les sals minerals són, a més de l’aigua, substàncies inor-
b) R
aons comercials. Molts dels materials que utilit- gàniques que formen els éssers vius, i realitzen funcions
zem per a alimentar-nos i vestir-nos, per a prevenir com formar part de diferents estructures i regular funcions
i guarir malalties i per a cobrir altres necessitats, de l’organisme.
s’obtenen d’organismes vius.
4. Els glúcids són les substàncies orgàniques que donen
c) R
aons estètiques. Per a moltes persones, la natura-
energia als éssers vius. Els lípids tenen dues funcions prin-
lesa és una font d’esbargiment i tenen un alt valor
cipals: s’emmagatzemen com a substàncies de reserva
estètic i espiritual.
energètica i formen estructures.
d) R
aons científiques. És important conéixer el funcio-
nament dels ecosistemes i el paper dels éssers vius 5. La teoria cel·lular de Schleiden i Schwann afirma el següent:
en cadascun d’aquests. a) Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules.
b) La cèl·lula és la unitat més xicoteta dotada de vida.
COMPRENC EL QUE LLIG c) Totes les cèl·lules provenen d’unes altres cèl·lules.
7.57. Identificar. El gegant ho fa en les praderies de la meitat 6. És una cèl·lula eucariota animal. Les vesícules són bosses
nord de la Guaiana i el pigmeu, en regions boscoses, envoltades de membrana que contenen diverses substàn-
concretament en les selves verges. cies. El citoplasma és el líquid viscós on estan els orgànuls,
les vesícules i els mitocondris.
7.58. Relacionar. Perquè la major part dels animals estaven
prop del llac.
7.59. Sintetitzar. Perquè en el fragment es fa referència als

diferents éssers vius (animals, arbres i plantes) que ha- Membrana plasmàtica
biten en les praderies. Nucli
Citoplasma
7.60. Reflexionar. Sí, perquè en el text hi ha moltes referènci-
es als colors, fauna, vegetació i sons del lloc.
Vesícula
Mitocondri
1. Els éssers vius estan formats per cèl·lules i fan les tres fun-
cions vitals: nutrició, relació i reproducció.
2. La reproducció asexual és una manera de reproducció dels

éssers vius en la qual intervé un sol individu que és capaç
280548 _ 0240-0273.indd 269 28/02/11 18:06

7 SOLUCIONARI
7. La foto A representa un organisme unicel·lular, ja que 7.

està compost per una sola cèl·lula i la foto B representa
un organisme pluricel·lular, compost per més d’una cèl·
lula. Nucli
8. Els organismes del regne dels protoctists i els del regne Citoplasma
fongs poden ser unicel·lulars i pluricel·lulars, les seues
cèl·lules són eucariotes, i no tenen teixits. Alguns protoc- Vacúol central
tists i tots els fongs són heteròtrofs.
9. a) Verdader. Mitocondri
b) F
als. El teixit ossi i el teixit muscular tenen cèl·lules Cloroplast
distintes que fan funcions diferents.
Paret cel·lular
c) Fals. El tàxon més ampli és el regne. Membrana
plasmàtica
d) Verdader.
10. Els científics utilitzen la nomenclatura binomial per a de- 8. Segons el nombre de cèl·lules que els formen, els éssers
signar les espècies. Va ser establit per Carl von Linné en vius es classifiquen en unicel·lulars i pluricel·lulars. Els
el segle XVIII. En aquest sistema s’utilitzen dos noms. El bacteris són éssers unicel·lulars, ja que estan formats per
primer correspon al gènere, i s’escriu amb majúscula. El una sola cèl·lula.
segon s’escriu amb minúscula, i el conjunt d’ambdós cor- 9. Els regnes vegetal i animal estan formats per organismes
respon a l’espècie. pluricel·lulars, eucariotes, i les cèl·lules dels quals s’or-
ganitzen en teixits. Els diferencia el tipus de nutrició. Els
PROVA D’AVALUACIÓ 2 organismes del regne vegetal són autòtrofs i els del regne
1. L’estruç és un ésser viu perquè naix i mor, està format per animal són heteròtrofs.
cèl·lules i fa les tres funcions vitals: es nodreix (és heterò- 10. a) Verdader.
trof), es relaciona amb el medi i amb altres éssers vius, i
es reprodueix. b) F
als. Els nivells d’organització dels organismes pluricel·
lulars són: teixits, òrgans, sistemes i aparells.
2. Els éssers vius autòtrofs fabriquen les seues pròpies subs-
tàncies orgàniques a partir de substàncies senzilles que c) Verdader.
agafen del terra i de l’atmosfera. Mitjançant la fotosíntesi,
utilitzen la llum del Sol com a font d’energia per a dur a d) L a taxonomia és la ciència que s’encarrega de classi-
terme aquesta transformació. Són autòtrofs les plantes, ficar els éssers vius en grups o categories taxonòmi-
alguns bacteris i les algues. ques.
3. Els organismes necessiten l’aigua com a mitjà de trans- 11. Una espècie és un conjunt d’individus semblants que po-
port de substàncies i perquè en l’aigua es produeixen les den reproduir-se entre si i donar lloc a una descendència
reaccions químiques. Els éssers vius aconsegueixen l’ai- fèrtil. El dimorfisme sexual es dóna quan el mascle i la
gua de l’exterior directament o d’altres substàncies que la femella d’una mateixa espècie presenten diferències en
contenen. la seua aparença externa.
4. El carboni és l’element químic majoritari que contenen les 12. a) Organisme del regne dels fongs. Pluricel·lular, eucario-
substàncies orgàniques. Les proteïnes són substàncies ta. Sense teixits. Heteròtrofs.
orgàniques que regulen funcions vitals, defenen contra
les infeccions, formen estructures, etc. b) Organismes del regne vegetal. Pluricel·lulars, amb tei-
xits, autòtrofs.
5. El material genètic és una substància que regula i con-
trola el funcionament de la cèl·lula. Correspon a l’ADN, c) Organisme del regne animal. Pluricel·lular, eucariota.
el qual conté la informació hereditària que es transmet Presenta teixits. Heteròtrof.
de cèl·lules mare a cèl·lules filla. El material genètic de
les cèl·lules procariotes està dispers pel citoplasma. Els AMPLIACIÓ
organismes del regne de les moneres són els éssers vius
que tenen aquest tipus de cèl·lula. 1. Un ésser viu es diferencia d’un ésser inert perquè naix i
mor, està compost per matèria orgànica, està format per
6. Un glòbul roig i un bacteri són cèl·lules i tenen en comú cèl·lules i fa les tres funcions vitals de nutrició, relació i
la presència d’una membrana plasmàtica, que separa la reproducció.
cèl·lula de l’exterior i la protegeix, i regula l’entrada i l’ei-
xida de substàncies; un citoplasma, que està constituït 2. La nutrició és la funció vital dels éssers vius mitjançant
per un líquid viscós on estan els orgànuls i el material la qual obtenen energia i les substàncies que necessiten
genètic, que és la substància que controla i regula el per a viure. Segons la nutrició, es distingeixen dos grups
funcionament de la cèl·lula i conté la informació heredi- d’éssers vius:
tària que es transmet d’una cèl·lula a la cèl·lula filla. a) A
utòtrofs. Fabriquen les substàncies orgàniques
que necessiten a partir de substàncies senzilles uti-
280548 _ 0240-0273.indd 270 28/02/11 18:06

7 SOLUCIONARI
litzant energia, mitjançant el procés de la fotosínte- 12. a) R

egne de les moneres. Organismes unicel·lulars pro-
si. cariotes, que presenta nutrició autòtrofa i heteròtrofa.
b) H
eteròtrofs. Agafen la matèria orgànica elaborada. b) R
egne dels protoctists. Organismes unicel·lulars i
Els organismes heteròtrofs depenen de la matèria pluricel·lulars, eucariotes, sense teixits, presenten nu-
orgànica que fabriquen els éssers autòtrofs per a so- trició autòtrofa i heteròtrofa.
breviure. c) R
egne dels fongs. Organismes unicel·lulars i pluricel·
3. Els tipus de reproducció que tenen els éssers vius són: lulars, eucariotes, sense teixits i amb nutrició heterò-
trofa.
a) R
eproducció asexual. Un individu crea la seua des-
cendència sense la intervenció d’un altre individu. d) R
egne vegetal. Organismes pluricel·lulars, eucariotes,
presenten teixits, nutrició autòtrofa.
b) R
eproducció sexual. Dos individus de sexe diferent
aporten una cèl·lula sexual o gàmeta per a formar un e) R
egne animal. Organismes pluricel·lulars, eucariotes,
zigot que es desenvolupa i crea un individu nou. presenten teixits i nutrició heteròtrofa.
4. Els quatre bioelements que constitueixen les substànci- 13. Els únics éssers vius procariotes són les moneres. Els reg-
es químiques que formen els éssers vius són el carboni, nes de les moneres, els protoctists i els fongs contenen
l’hidrogen, l’oxigen i el nitrogen. El carboni constitueix organismes unicel·lulars.
el component majoritari de totes les substàncies orgàni-
ques. 14. a) C
arl von Linné va inventar la nomenclatura binomial
en el segle XVIII. Cada espècie s’anomena amb dues
5. Els glúcids, els lípids i les proteïnes són les substàncies paraules, la primera de les quals correspon al gènere.
orgàniques que formen part de l’estructura dels éssers
vius. L’aigua forma part dels éssers vius i és alhora una b) S
abem que ambdues espècies pertanyen al mateix
substància molt abundant a la Terra. gènere, Canis, però que són dues espècies distintes.
6. Les vitamines no són sintetitzades pels organismes, per la
qual cosa han de ser ingerides en la dieta. REFORÇ
7. a) Els principis de la teoria cel·lular són: 1. Els cinc regnes dels

Com són; uns quants exemples
– els éssers vius estan formats per una o diverses cèl· éssers vius
lules;
Unicel·lulars, procariotes,
– la cèl·lula és la unitat més xicoteta dotada de vida Moneres nutrició autòtrofa o heteròtrofa.
pròpia (es nodreix, es relaciona i es reprodueix); Exemple: els bacteris.
– les cèl·lules provenen d’unes altres cèl·lules. Unicel·lulars i pluricel·lulars,
b) V
ol dir que una cèl·lula dóna origen per bipartició a eucariotes, sense teixits, nutrició
Protoctists
dues cèl·lules idèntiques a la cèl·lula mare. autòtrofa i heteròtrofa.
Exemples: protozous i algues.
c) V
ol dir que les cèl·lules filla reben el material genètic
de la cèl·lula mare, i, per tant, les cèl·lules filla conte- Unicel·lulars o pluricel·lulars,
eucariotes, sense teixits,
nen la mateixa informació. Fongs
heteròtrofs. Exemples:
8. Les cèl·lules més simples són les procariotes, ja que no te- llevats, floridures i fongs.
nen nucli i el material genètic està dispers pel citoplasma. Pluricel·lulars, eucariotes, tenen
teixits, autòtrofs. Exemples:
9. La cèl·lula eucariota està dividida en membrana plasmàti- Vegetal
molses, falgueres i plantes
ca, citoplasma i nucli cel·lular. En el citoplasma es troben amb flors.
els orgànuls que fan diferents funcions cel·lulars. El nucli
cel·lular conté el material hereditari que passa de cèl·lula Pluricel·lulars, eucariotes, tenen
Animal
mare a cèl·lula filla. teixits, heteròtrofs.
10. La cèl·lula vegetal té paret cel·lular, que li aporta forma i

2. Les tres funcions vitals són: nutrició, relació i reproducció.
resistència; les cèl·lules vegetals tenen forma polièdrica,
i les animals adopten formes més diverses; les cèl·lules Si trobàrem un ésser que es reprodueix, però no pogue-
vegetals tenen cloroplasts, que s’encarreguen de fer la fora nodrir-se ni relacionar-se amb el medi, no podríem en
tosíntesi. Les cèl·lules animals tenen vesícules menudes, i realitat considerar-lo un ésser viu. Un exemple d’aquest
les cèl·lules vegetals, un gran vacúol (vesícula) que ocupa cas són els virus, que es reprodueixen dins d’una cèl·lula
gran part del volum cel·lular; les cèl·lules vegetals fan la infectada però no es nodreixen ni es relacionen i no són
fotosíntesi i la clorofil·la que es troba dins dels cloroplasts, considerats éssers vius.
dóna el color verd a les plantes.
3. La reproducció sexual es produeix mitjançant la interven-
11. Els nivells d’organització dels éssers vius són: teixits (teixit ció de dos organismes de sexe diferent que aporten una
ossi), òrgans (os), sistema (sistema ossi o esquelètic) i cèl·lula sexual o gàmeta, que s’uneixen per a formar un
aparell (aparell locomotor). zigot, el qual es desenvolupa i dóna lloc a un individu.
L’ésser humà es reprodueix d’aquesta manera.
280548 _ 0240-0273.indd 271 28/02/11 18:06

7 SOLUCIONARI
4. Les substàncies orgàniques contenen carboni com a 8. Un teixit és una agrupació de cèl·lules que fan la mateixa
component majoritari i són exclusives dels éssers vius. funció, com el teixit muscular. Un òrgan és una agru-
Les substàncies inorgàniques estan presents tant en els pació de teixits que actuen d’una manera coordinada,
éssers vius com en la matèria inerta, generalment no te- per exemple, el cor. Un sistema és una agrupació de
nen carboni i les principals són l’aigua i les sals minerals. diversos òrgans i un aparell és l’agrupació de diversos
sistemes; és a dir, és un nivell d’organització major que
5. a) Robert Hooke va descobrir la cèl·lula el 1665. el sistema.
b) P
er a veure les cèl·lules fa falta un microscopi, perquè
són molt menudes. 9. La taxonomia estableix una classificació jeràrquica ba-
sada a agrupar els éssers vius en categories que, al seu
6. a) L es cèl·lules procariotes no tenen nucli. El material torn, inclouen subcategories més reduïdes. Els ordres
genètic està dispers en el citoplasma. Les cèl·lules eu- estan inclosos en el tàxon classe, i el tàxon immediata-
cariotes tenen un nucli que conté el material genètic. ment superior als gèneres s’anomena família.
b) E
ls dos tipus de cèl·lules eucariotes són la cèl·lula
10. La gran diversitat d’espècies que hi ha a la Terra és el
vegetal i la cèl·lula animal. La cèl·lula vegetal té clo-
resultat de l’evolució. L’evolució va començar amb els
roplasts que fan la fotosíntesi, paret cel·lular que
primers éssers vius i segueix ara mateix. Al llarg d’aquest
dóna forma i resistència a la cèl·lula, forma polièdrica
procés, les espècies van canviant i donen lloc a unes
i un gran vacúol (vesícula) que ocupa gran part del
altres espècies noves mitjançant el procés de la selecció
citoplasma. La cèl·lula animal no té paret cel·lular ni
natural, espècies més ben adaptades a les noves condi-
cloroplasts. Té una forma variada i vesícules xicotetes
cions del medi. Causes de la pèrdua de la biodiversitat
disperses pel citoplasma.
són la destrucció i la fragmentació d’hàbitats, la conta-
7. minació de les aigües, sòls i atmosferes, la caça incon-
En quins éssers vius estan? trolada o la introducció d’espècies exòtiques.
Cèl·lules vegetals Plantes, algues
Cèl·lules animals Animals, protoctists
280548 _ 0240-0273.indd 272 28/02/11 18:06

280548 _ 0240-0273.indd 273 28/02/11 18:06
8 Els animals vertebrats
OBJECTIUS
1. Conéixer les característiques comunes a tots els 4. Conéixer la classificació de la nostra espècie i els
animals. seus orígens.
2. Aprendre a diferenciar els animals vertebrats dels 5. Aprendre els passos per a fer un esquema científic.
invertebrats.
3. Reconéixer les característiques principals de cada
grup de vertebrats, les seues funcions vitals i les
adaptacions al medi en què viuen.
CONTINGUTS
CONCEPTES • Característiques del regne animal i diferència entre vertebrats i invertebrats.
(Objectius 1 i 2)
• Animals vertebrats: definició, característiques comunes i classificació. (Objectiu 3)
• Els cinc grups de vertebrats: com són, com viuen, característiques específiques
i subgrups. (Objectiu 3)
• L’espècie humana: característiques, classificació i origen. (Objectiu 4)
PROCEDIMENTS, • Observació i interpretació d’imatges, mostres, fotografies i dibuixos. (Objectius 1,

DESTRESES 2, 3 i 4)
I HABILITATS • Anàlisi i interpretació d’esquemes anatòmics per a comparar els grups de
vertebrats. (Objectiu 1, 2 i 3)
• Aplicació de criteris diferents per a classificar els vertebrats. (Objectius 3 i 4)
• Elaboració d’esquemes científics. (Objectiu 5)
ACTITUDS • Apreciar la diversitat dels vertebrats i mostrar una actitud favorable cap a la seua
protecció i conservació.
• Valorar la diversitat en l’espècie humana, comprenent que som una espècie més
de vertebrats que habiten el nostre planeta. (Objectiu 4)
EDUCACIÓ EN VALORS
Educació mediambiental i Medi Rural i Marí ha creat des del 1985 una Xarxa
de Centres de Recuperació d’Exemplars d’Espècies
La caça furtiva està promoguda per interessos molt
Amenaçades on són acollits exemplars malalts, ferits
variats. Animals com óssos, raboses i llúdries són
o abandonats i mantinguts sota control veterinari fins
caçats per a ser venuts a pelleters de tot el món.
que es recuperen i són alliberats al medi natural. La
Peixos, esquirols, micos, lloros, camaleons i ocells
col·laboració ciutadana és important.
de colors són capturats solament per a ser venuts a
persones que volen tenir una mascota exòtica a casa. Hem de posar l’accent en els comportaments
A causa d’aquesta i d’altres pressions, moltes espècies individuals que contribuiran a la protecció de les
es troben amenaçades i molt a prop de l’extinció. espècies a escala global, com rebutjar la possibilitat
d’adquirir espècies exòtiques com a mascotes, o
El 1973 es va signar el primer tractat internacional
recórrer al Centre de Recuperació més proper, o al
que posava límits a la caça i la pesca indiscriminades
SEPRONA, sempre que trobem qualsevol animal
i al comerç il·legal d’animals. Tanmateix, l’amenaça
salvatge que necessite ajuda.
continua. A Espanya, la Conselleria de Medi Ambient
280548 _ 0274-0309.indd 274 28/02/11 18:05

Coneixement i interacció amb el món físic Autonomia i iniciativa personal
La secció UNA ANÀLISI CIENTÍFICA, Ous d’ocells i ous En EL RACÓ DE LA LECTURA, el text Viure entre
de rèptils, pàgina 137, proposa una sèrie de qüestions ximpanzés, de Jane Goodall, ens permet reflexionar
que requereixen una explicació dels fenòmens descrits sobre l’origen dels sentiments i la necessitat d’afecte
d’una manera científica, aplicant els coneixements ja dels éssers humans.
adquirits en la unitat a una situació similar. Aquestes observacions ens ajuden a comprendre
Comunicació lingüística les nostres necessitats emocionals, ja que ens fan
Les activitats 3, 6, 10, 13 i 16 requereixen la cerca entendre que formen part de la vida i que afavoreixen
d’informació en l’annex CONCEPTES CLAU del llibre. el nostre desenvolupament com a persones.
La secció EN PROFUNDITAT, Classificació de l’espècie Competència social i ciutadana

humana, pàgina 134, mostra una manera distinta de A partir de la reflexió que hi ha en EL RACÓ DE LA
presentar la informació. És convenient detenir-se en LECTURA sobre la necessitat personal de rebre afecte,
aquesta secció per a extraure el màxim partit a l’anàlisi hem de completar aquesta reflexió per a traslladar
dels esquemes que es mostren, i incidir en tots els l’afecte cap a la resta dels éssers humans, atés que
elements que el formen i els seus significats (barres, això facilita el nostre creixement com a membres
quadres, guions...). solidaris de la societat.
Cultural i artística De la mateixa manera, en l’activitat 7 es planteja
La secció CIÈNCIA A LES TEUES MANS, Realització la identificació de llenguatges utilitzats pels éssers
d’un esquema científic, pàgina 135, explica quines humans, diferents dels llenguatges parlats. L’estudi
característiques ha de reunir un esquema científic. de la utilitat d’aquests llenguatges, les causes que els
En fer un d’aquests esquemes sobre el peix de originen i la necessitat de la seua creació, ens ajudarà
l’exemple, prenem consciència de la importància de a comprendre una altra de les necessitats bàsiques
disposar de certes habilitats artístiques per a poder dels éssers humans: la comunicació. La comunicació
complir els requisits establits. és bàsica per a l’expressió de les emocions, per la qual
cosa el respecte als individus que necessiten uns altres
llenguatges és un dels factors clau per a crear una
societat solidària.
Competències
avaluades
prova 1 prova 2
a) Descriure les característiques del regne animal i diferenciar
1, 9 1, 2
entre un animal vertebrat i un d’invertebrat. (Objectiu 1 i 2)
b) Reconéixer i descriure les característiques d’estructura, organització
i funció dels diferents grups de vertebrats que serveixen
2, 4, 5, 6 4, 5, 9, 10
per a identificar-los i classificar-los a partir de fotografies i dibuixos.
(Objectiu 3)
c) Classificar vertebrats fent servir claus senzilles i tècniques
3, 7 3, 7
d’observació. (Objectiu 3)
d) Explicar en quin grup d’animals es classifica l’espècie humana,
enumerar-ne les característiques diferenciadores i conéixer-ne 8 8
l’origen. (Objectiu 4)
e) Definir un esquema científic i descriure els passos necessaris
10 6
per a fer-ne un. (Objectiu 5)
280548 _ 0274-0309.indd 275 28/02/11 18:05

8 FITXA 1
CLASSIFICACIÓ (I)
CLASSIFICACIÓ DELS VERTEBRATS: ELS PEIXOS

Tots els vertebrats pertanyen al phyllum o fílum cordats. Aquest grup inclou també els ascidis, animals
invertebrats que tenen el que es considera un primordi de columna vertebral. Els que coneixem com a
vertebrats s’agrupen en un subfílum dins dels cordats.
El grup dels peixos és molt extens. Comprén quatre classes: àgnats, placoderms, condrictis i osteïctis.
Per la semblança, normalment s’inclouen en el que es diu superclasse peixos, mentre que la resta
dels vertebrats s’agrupen en la superclasse tetràpodes (perquè tots tenen quatre extremitats).
CLASSES DEL GRUP DELS PEIXOS EXEMPLES I COMENTARIS

Àgnats Ciclòstoms Es tracta d’un grup menut de peixos, que es
caracteritzen per no tenir mandíbula. Exemples
d’aquests peixos són l’amfiox i la llamprea.
Placoderms Peixos primitius, tots extints (van viure en el paleozoic

i els coneixem solament pels fòssils). El nom es deu
al fet que tenien una cuirassa externa que els protegia
el cos. Posseïen aletes apariades. Van viure tant en el
mar com en aigües dolces.
Condrictis Selacis Esquelet de cartílag. L’aleta caudal és heterocerca,

és a dir, posseeix una de les parts més gran que
l’altra. Les brànquies no estan protegides per
opercles. Són els taurons, les ratjades i les mantes.
En aquest grup es troba el peix més gran conegut, el
tauró balena, un gegant que s’alimenta de plàncton.
Osteïctis Són els peixos que tenen esquelet ossi. Aleta caudal homocerca (les dues parts són iguals en
grandària); tenen opercles a una banda i l’altra del cap, que protegeixen les brànquies.
Actinopterigis Teleostis Els peixos actuals. Tots tenen aletes amb radis.
Viuen, pràcticament, en tots els medis aquàtics.
Condrostis La majoria, extints, excepte el Polypterus, de l’Àfrica

i holostis central, i alguna espècie més.
Sarcopterigis Crossopterigis Segons alguns científics, animals del grup dels

i dipnous crossopterigis van ser els avantpassats d’aquells
vertebrats que van conquistar el medi terrestre.
Tots els crossopterigis es van extingir en el passat,
excepte el celacant. Aquest peix, que es coneixia
solament pels fòssils, va ser redescobert recentment
a l’Àfrica. Els dipnous, o peixos pulmonats, són
peixos actuals capaços de respirar fora de l’aigua
i sobreviure en èpoques de sequera.
Acantodis Agullats, fòssils del paleozoic.
280548 _ 0274-0309.indd 276 28/02/11 18:05

8 FITXA 1
CLASSIFICACIÓ (II)
CLASSIFICACIÓ DELS VERTEBRATS. AMFIBIS I RÈPTILS

Amfibis, rèptils, ocells i mamífers tenen en comú l’existència de quatre extremitats, encara que aquestes
poden ser tan diferents com les potes d’un cavall i les ales d’una gavina. Fins i tot n’hi ha alguns que han
perdut les quatre extremitats (com, per exemple, les serps) o dues d’aquestes (com succeeix amb les
balenes i els dofins).
Els amfibis i els rèptils són animals de sang freda, com els peixos. Açò vol dir que la seua temperatura
corporal depén del medi: quan és baixa, l’activitat es fa més lenta o es deté. Aquest fet limita les zones
en les quals poden viure i la seua capacitat de resistència davant els canvis del medi ambient.
CLASSES GRUPS, EXEMPLES I COMENTARIS

Amfibis Són animals tetràpodes, que tenen metamorfosi en el seu desenvolupament. Per la fecundació
externa, estan lligats a l’aigua, encara que tenen hàbits semiterrestres i alguns poden sobreviure
en llocs molt secs. Respiren per pulmons.
Anurs Amfibis sense cua. Granotes i gripaus actuals.
Urodels Amfibis amb cua. Sargantanes, tritons, ofegabous

(Pleurodeles waltl)
Àpodes Tropicals, sense extremitats, xicotets i cecs, semblants

als cucs. Caven túnels en la terra humida.
Lepospòndils Fòssils de l’era primària. Amfibis molt primitius

i Labirintodonts com el diplovertebron.
Rèptils Terrestres. Ponen ous amb corfa i rovell. Pell protegida contra la dessecació. Van tenir l’època
de major abundància i importància en l’era mesozoica (l’era dels dinosaures).
Anàpsids Quelonis Tortugues. Petxina òssia i còrnia. Existeixen des del

triàsic.
Euriàpsids Fòssils. Plesiosaures i rèptils marins semblants, més

o menys contemporanis dels dinosaures.
Arcosaures Grup de rèptils dominants en l’era mesozoica, en

el qual s’inclouen tots els dinosaures. Van existir
centenars d’espècies diferents, les quals van
colonitzar tots els medis terrestres en aquella època.
D’algunes d’aquestes espècies (del grup dels
arcosaures terodonts) es pensa que es van originar
els ocells. De tots els arcosaures, solament els
crocodilians (caimans, cocodrils, al·ligàtors) viuen
en l’actualitat.
Lepidosaures Saures i Ofidis Sargantanes, serps i algun altre rèptil, com la tuatara
de Nova Zelanda. Actuals.
Sinàpsids Rèptils primitius a partir dels quals es van originar

els mamífers.
280548 _ 0274-0309.indd 277 28/02/11 18:05

8 FITXA 1
CLASSIFICACIÓ (III)
CLASSIFICACIÓ DELS VERTEBRATS. OCELLS I MAMÍFERS

Si en el passat els rèptils van dominar el món, es pot dir que, en l’actualitat, els ocells i els mamífers
(sobretot aquests) són els grups dominants en la naturalesa. Són éssers de sang calenta, el nivell
d’activitat dels quals és independent de la temperatura del medi. Tots els ocells són terrestres. Els
mamífers han conquerit tots els medis del planeta.
CLASSES GRUPS, EXEMPLES I COMENTARIS

Ocells Arqueornítids Són éssers amb característiques intermèdies entre
els rèptils i els ocells: per exemple, tenen dentadura
de rèptil i plomes d’ocell. Fòssils del juràssic.
Neornites Odontògnats Fòssils del cretàcic.
Paleògnats Molts fòssils, excepte els actuals casuaris i pingüins.

i impennats
Neògnats Grup que comprén totes les espècies d’ocells

actuals: inclou 19 ordres, com els anseriformes
(ànecs, oques, etc.), ciconiformes (cigonyes,
espàtula, etc.), falconiformes (falcons), gal·liformes
(gallines), passeriformes (tots els tipus d’ocells),
columbiformes (coloms) i altres.
Són animals terrestres, encara que alguns estan molt
habituats a la vida en el mar (però sempre necessiten
tornar a terra, per a descansar i reproduir-se). N’hi ha
que, cada any, fan grans migracions, en algun cas
recorrent tot el planeta (com el xatrac àrtic, que vola
entre l’Antàrtida i les regions àrtiques).
Mamífers Prototeris Comprén mamífers australians molt estranys, com

l’ornitorinc i l’equidna. El primer és aquàtic i té un
bec corni pla. El segon, terrestre, amb una trompa
curta i pues. Són ovípars, els únics mamífers que
ponen ous.
Metateris Marsupials Cangurs, sarigues, etc. La majoria viuen a Austràlia.

Són vivípars. Les criatures naixen molt menudes i
s’allotgen en una bossa que té la mare en el ventre
(el marsupi), en què hi ha les mames.
Euteris Amb placenta i cordó umbilical, desenvolupament

o placentaris fetal en l’úter. Vivípars. Inclou més de 25 ordres,
com ara insectívors (eriçó), quiròpters (ratpenat),
primats (micos i simis), cetacis (dofins i balenes),
carnívors (lleó, tigre, gos), perissodàctils (cavalls)
i artiodàctils (vaques, antílops).
280548 _ 0274-0309.indd 278 28/02/11 18:05

8 FITXA 2
L’ÓS BRU EUROPEU
L’ÓS BRU EUROPEU és un dels animals més amenaçats de la nostra fauna. En territori
espanyol, tot just en queden unes desenes d’exemplars. Es tracta d’un dels mamífers més
característics del bosc atlàntic.
ÓS BRU EUROPEU (URSUS arctos)
Els adults són molt grans, dos me-

tres de llarg i més de 300 kg de pes,
amb orelles arredonides i curtes i
sense cua. El color més comú és el
marró fosc, però alguns exemplars
són més pàl·lids. Es distingeix l’im-
madur pel collaret blanc. Les petja-
des són molt característiques, d’uns
25-30 cm. Amples i amb marques
d’ungles. Fan talls i esgarrons pro-
funds en l’escorça dels fajos i pins, i
hi deixen restes de pèl adherits.
Se’ls segueix bé la pista pel costum
de menjar fages (fruit del faig), que
és capaç d’obrir amb certa facilitat.
Viuen en els boscos mixtos del nord
d’Espanya, en els sistemes Cantà-
bric i Pirinenc (més en el vessant
francés), encara que en poblacions
massa aïllades i disperses. També
volta pels pasturatges d’alta mun-
tanya durant l’estiu.
A l’hivern, l’ós entra en estat de letar-
gia. És el moment triat per les feme-
lles per a donar a llum les cries, les
quals, de seguida, cerquen els mu-
grons i l’abric de la pelussera de la mare. Són molt menudes en
nàixer i solen ser bessones. El pare no participa en la cura de la
prole.
L’ós és un animal solitari i molt territorial, caçador nocturn, en-
cara que la seua dieta completa és omnívora; menja grans
quantitats de fages, glans i baies, tubercles, fongs, carronya,
ous, peixos, mel… preparant-se per a la hibernació.
Si tenim la sort de veure una petjada d’ós en el bosc, la distingi-
rem bé per la mida, que és molt gran, per la impressió de la
planta i per les marques de les ungles.
280548 _ 0274-0309.indd 279 28/02/11 18:05

8 FITXA 3
EL LLOP
ABANS, EL LLOP era un dels carnívors més abundants a Europa. En el nostre país, anys
de persecució van fer que el seu nombre disminuïra dràsticament. Però, en l’actualitat,
les poblacions de llops s’estan recuperant.
EL LLOP (Canis lupus)
El llop es diferencia del gos pastor alemany

perquè té el cap més ample i el pit més estret,
coll curt i actitud baixa del cap. La cua quasi
sempre penja, excepte quan unes quantes fe-
melles mengen juntes, moment en el qual ma-
nifesten la seua jerarquia amb alçaments de la
cua, senyals amb la boca, i una posició més
alçada dels pavellons auditius.
La tècnica de caça està basada en l’assetja-
ment constant de la presa fins que s’esgota o
cau; són les femelles i algun mascle jove les
que més col·laboren, ja que el mascle domi-
nant solament dirigeix l’atac des d’una posició pri-
vilegiada. La femella amb més rang sol assestar la
mossegada definitiva en la jugular de la presa. So-
len capturar en grup ungulats mitjans i grans; tam-
bé cacen individualment ratolins i altres mamífers
xicotets, i carronya.
El llop sol viure en grups familiars amb tres, quatre
o cinc cadells que romanen en la bandada durant
un any; de vegades es formen grups a partir de
dues famílies, però no solen sobrepassar la desena
d’individus. L’udol del llop mascle és un senyal de
territorialitat, alhora que d’avís i possessió de les fe-
melles, i l’emet sobretot a l’hivern, durant l’època
d’aparellament.
A la primavera, les femelles es queden soles amb
la seua ventrada, que cuiden en caus d’altres ma-
mífers, modificats per elles, o en cavitats naturals.
El mascle aporta el menjar.
El llop sempre s’ha considerat un animal perillós, encara
que la veritat és que fa més de cinquanta anys que no hi ha
cap atac a éssers humans. Per aquesta perillositat va ser
perseguit i caçat pels habitants de les zones de llops. No
obstant això, la població ibèrica ha augmentat en les dues
últimes dècades, especialment en les zones muntanyoses
de Zamora i de Lleó.
280548 _ 0274-0309.indd 280 28/02/11 18:05

8 FITXA 4
ELS ESCURÇONS
SAPS RECONÉIXER UN ESCURÇÓ? Solament tres de les serps ibèriques són verinoses.
Són molt diferents de les espècies innòcues, les colobres. En aquesta fitxa tens algunes
dades sobre els nostres escurçons.
ELS ESCURÇONS (Vipera berus, V. aspis I V. latasti)
Els trets principals que serveixen per a identificar un es-

curçó són: que són xicotets, de 15 a 25 cm; el perfil del
morro (pla en la Vipera berus, cap amunt en Vipera as-
pis i amb banya en Vipera latasti); dibuix en forma de
ziga-zaga dorsal per la disposició de les escates i cua
curta. El seu comportament és esquiu, encara que si es
defenen solen preparar l’envestida tancant-se sobre si
Vipera berus
mateixes a punt d’estirar-se. Es mouen ràpidament. La
mossegada, molt dolorosa, solament ocasiona proble-
mes greus en xiquets, ancians o malalts. V. berus és
més comuna en el nord-oest espanyol; V. aspis, en el
nord-est i V. latasti no es troba en el nord. Les dues pri-
meres s’enfilen als arbustos al final de la tardor potser
cercant més bona insolació. L’última sol amagar-se en
els arenals semisoterrada, esperant les possibles pre-
ses. Vipera aspis
Natrix maura, la colobra viperina d’hàbits aquàtics, és
una gran imitadora dels escurçons, fins i tot en el com-
portament, però és inofensiva. La seua cua és més llar-
ga i pot ser, en conjunt, bastant més gran.
Vipera latasti
280548 _ 0274-0309.indd 281 28/02/11 18:05

8 FITXA 5
L’ÀGUILA IMPERIAL IBÈRICA
L’OCELL MÉS MAJESTUÓS de la nostra fauna també és una espècie amenaçada.

Espècie pròpia del bosc mediterrani, el seu hàbitat es restringeix actualment al sud-oest
peninsular.
L’ÀGUILA IMPERIAL IBÈRICA (Aquila heliaca adalberti)
L’àguila imperial ibèrica és un ocell gran, d’uns 80 cm de lon-

gitud, posada. El color del plomatge és marró negrós, amb el
pili i el clatell grocs o blancs. Les plomes escapulars són molt
blanques. Aquesta taca blanca és fàcilment apreciable també
quan vola al llarg de la vora anterior de l’ala. La cua és qua-
drada, curta i ampla, amb cinc, sis o set franges grises. Quan
vola, manté les ales rectes, no en angle cap al davant. Els in-
dividus joves són més clars, encara que s’enfosqueixen amb
l’edat.
Sol nidificar en branques altes de grans arbres aïllats, sobretot
coníferes, prop de marenys o d’estepes. Alguns individus fan
migracions estacionals. L’àrea de distribució a Espanya abasta
tot el sud-oest peninsular (des de les deveses d’Extremadura
fins a Huelva i la zona més occidental de la Meseta meridional).
S’alimenta d’ungulats mitjans, rosegadors, ocells, carronya…, i
la tècnica de caça inclou un vol a altura mitjana i una poderosa
caiguda sobre la presa amb les urpes dirigides cap al davant.
280548 _ 0274-0309.indd 282 28/02/11 18:05

8 FITXA 6
REGISTRE DE DADES
REGISTRAR LES CARACTERÍSTIQUES de la nostra espècie és sempre una experiència

interessant. L’ésser humà té una extraordinària variabilitat en moltes de les seues
característiques externes.
Podem observar aquesta variabilitat simplement observant-nos a nosaltres, els membres
de la nostra família o els nostres amics. Et proposem que emplenes el quadre següent
sobre algunes de les característiques humanes, analitzant-les en unes quantes persones.
DESCRIPCIÓ DE CADA CARACTERÍSTICA EN ALGUNES PERSONES

CARACTERÍSTICA INDIVIDU 1 INDIVIDU 2 INDIVIDU 3 INDIVIDU 4
Sexe (masculí/femení)
Color dels cabells (ros/

negre/castany...)
Color dels ulls (blaus/
verds/marrons/negres)
Cabells (arrissats,
ondulats o llisos)
Presència de serrell en
el cabell sobre el front
Presència de pigues
en la cara
Color de la pell (pàl·lida,
bruna, rosada...)
Forma del nas, vist
de costat
Nas (aplatat o
prominent)
Nas (ample o estret)
Llavis (gruixuts o fins)
Presència de clotets
en les galtes
Presència d’algun
clotet en la barbeta
Cara (ovalada, quadrada,
triangular o arredonida)
Barbeta prominent, o no
Lòbul de l’orella apegat

a la cara, o no
Forma de la palma de la
mà (quadrada o no)
Dits més llargs que la
palma de la mà, o no
Diferència de longitud entre
el dit índex i el del mig
Índex més llarg
que l’anular o viceversa
280548 _ 0274-0309.indd 283 28/02/11 18:05

8 FITXA 7
ON VEURE ANIMALS VERTEBRATS
L’entorn urbà
• Un passeig per qualsevol ciutat ens permet observar bastants animals,
i especialment, ocells. Els teuladins, els coloms i els estornells són
ocells molt freqüents en totes les ciutats. En zones marines i també en
algunes ciutats d’interior, en les quals hi ha rius, hi ha gavines. Són
animals que viuen del rebuig, fàcils de trobar en l’entorn urbà. En zo-
nes concretes es poden trobar també ocells com la garsa, la merla i el
tudó de les Açores (una varietat silvestre de colom). Totes són més
pròpies dels camps, però, a poc a poc, s’han anat instal·lant en les
zones perifèriques de les ciutats. Entre els mamífers, a part de rates i
ratolins, és fàcil observar també ratpenats volant a mitjan vesprada, en
zones on hi ha parcs i jardins.
Tolles i llacunes
• En els entorns de les llacunes es poden observar, sobretot, peixos, amfi-
bis i ocells. És fàcil trobar-hi peixos com la gambúsia (un animal xicotet
introduït), el gatet, la perca, la carpa... En algunes vores cobertes de ve-
getació aquàtica viuen els cullerots i es pot localitzar alguna granota adul-
ta. Pel que fa als ocells, els més abundants en les tolles i llacunes són els
anàtids: ànecs collverds, xibecs, ànecs cullerot, xarxets, ànecs d’ulls
grocs i altres. A més, és fàcil trobar-hi cabussons, polles d’aigua i fotges.
L’arpella vulgar és l’ocell rapaç més important d’aquest ecosistema, i sol
trobar-se sobrevolant-lo, buscant aliment.
Animals de les muntanyes

• Unes bones botes i uns prismàtics és tot el que ens fa falta per a passar
un dia en la muntanya i observar una bona quantitat d’espècies d’ani-
mals. Això sí, si volem veure mamífers, és imprescindible eixir abans
que clarege, buscar informació de quins animals hi ha i on es troben,
dins de la zona a la qual anem, i amagar-nos bé. Recorda que ens hem
de posar en contra del vent ja que, si el vent està a la nostra esquena,
qualsevol animal que observem sentirà la nostra olor immediatament i
fugirà.
• Entre els animals de muntanya més impressionants hi ha les cabres
salvatges. No són animals fàcils de trobar, però abunden en algunes
serres. L’isard també és relativament comú. Tots viuen en les zones
més altes.
• Un animal molt fàcil de veure en algunes muntanyes és el voltor, que
nia en les agulles. Amb sort, trobaràs un grup de nius habitat per una
població reduïda d’aquests grans ocells.
• Recorda que mai s’ha de fer una excursió d’aquest tipus sense compa-
nyia, i sense tenir un guia o un acompanyant expert.
280548 _ 0274-0309.indd 284 28/02/11 18:05

8 FITXA 8
OBSERVACIÓ D’OCELLS
Material
Objectiu
• Calçat còmode i roba adequada.
Fer una excursió per a observar
• Prismàtics.
els ocells.
• Una bona guia d’ocells, de les que hi ha en les llibreries
especialitzades.
PROCEDIMENT
Observar l’entorn en cerca d’ocells Suggeriments per a l’observació
1 Busca informació sobre els llocs propers a 1 No és fàcil utilitzar els prismàtics ràpidament,
la teua casa, en els quals se solen observar així que intenta tenir-los més o menys enfocats
ocells amb facilitat. Intenta trobar itineraris i per a la distància a què estiguen els ocells.
informació en l’ajuntament de la teua ciutat. Per a això, una vegada instal·lat en el teu lloc,
enfoca algun arbre llunyà i assegura’t que el
2 Una vegada en el camp, busca un lloc adequat veus bé.
per a l’observació. En alguns parcs naturals,
per exemple, s’han instal·lat punts d’observació 2 Quan veges un ocell a primera vista, fixa’t
còmodes i ben situats, que et permeten també en la seua posició respecte a algun punt
estudiar la fauna des d’un amagatall apropiat. de referència clar: un arbre, una casa, etc. Si
no ho fas, et costarà bastant localitzar-lo amb
3 Observa l’entorn, de primer, a primera vista. els prismàtics, ja que amb aquest aparell el
Busca els ocells que puga haver-hi volant
camp de visió és molt més reduït.
en aquest moment o posats a terra, els arbres
o l’aigua.
3 Si observes un ocell volant, recorda que has de
4 Una vegada localitzat un exemplar, dirigeix girar la roda d’enfocament dels prismàtics a
cap a ell els prismàtics. Observa’n les mesura que s’allunya o s’acosta. Açò requereix
característiques més importants: color, un poc de pràctica.
grandària, forma del cos i del bec, forma
del cap, etc. 4 Finalment, recorda sempre les mesures de
Si està volant, fixa’t bé en la silueta. Totes seguretat en el camp, així com les normes
aquestes dades et serviran per a identificar de comportament. Deixa-ho sempre tot com
l’espècie amb l’ajuda de la guia de camp. t’ho has trobat (o més bé, si és possible), no
encengues mai foc, no te n’isques dels camins,
etc.
TREBALL A FER
En la teua pròxima eixida al camp, tracta de localitzar • Avitarda. És un habitant de les estepes i solament el
els ocells següents. podem trobar en zones molt determinades, on abun-
• Mallerenga. És un ocell xicotet molt comú, de color da. És el nostre ocell més gran.
blau, amb una taca groga en les ales i un «antifaç»
negre. • Martinet. Amb aspecte de cigonya menuda, blanca, i
bec groc llarg. Abunda en les zones humides, en les
• Merla. Ocell gran, negre i amb el bec roig. El cant és quals busca l’aliment.
melodiós, però molt fort.
• Puput. Un ocell preciós dels boscos de roures, que • Cigonya. Molt fàcil d’observar pel seu costum de niar
té una cresta de plomes en el cap. No és molt comú, en els campanars. Aprofita aquest hàbit per a buscar
però és fàcil de trobar. un niu amb una parella en parada nupcial.
280548 _ 0274-0309.indd 285 28/02/11 18:05

8 ESQUEMA MUT 1
VERTEBRATS I INVERTEBRATS
CARACTERÍSTIQUES DELS MAMÍFERS
280548 _ 0274-0309.indd 286 28/02/11 18:05

8 ESQUEMA MUT 2
OCELL
PARTS DE LA PLOMA
RÈPTIL
280548 _ 0274-0309.indd 287 28/02/11 18:05

8 ESQUEMA MUT 3
AMFIBI
PEIX
MAMÍFER
280548 _ 0274-0309.indd 288 28/02/11 18:05

8 SUGGERIMENTS
A LA XARXA El reino animal. Proyectos apasionantes

LA SALA DELS MAMÍFERS S. Hewitt. Panamericana Editorial
Introdueix el lector en el món dels animals: com
www.ucmp.berkeley.edu/mammal/mammal.html respiren, s’alimenten, es mouen, creixen i es
Pàgina del Museu de Paleontologia de la Universitat reprodueixen. Pas a pas s’explica com crear un
de Califòrnia. Aborda la diversitat dels mamífers cultiu de cucs, com fer un model dels pulmons i com
des d’un punt de vista evolutiu. construir una capsa per a un niu d’ocells en el jardí.
NATIONAL GEOGRAPHIC.COM
DVD/PEL·LÍCULES
www.nationalgeographic.com/kids/creaturefeature/
0004/polar.html/arxive/ Àrtic i Antàrtic. Col·lecció BBC Natura
Documental sobre els pols per a conéixer els animals
Enciclopèdia visual d’animals que inclou sons, que hi viuen, el seu comportament i la manera de viure.
dades divertides, vídeos, etc.
Jungla Tropical. Col·lecció BBC Interactiu
Els alumnes poden endinsar-se en la jungla i trobar-se
LLIBRES
cara a cara amb un jaguar o un gran goril·la.
Atlas de los mamíferos terrestres de España.
Els animals són una gent meravellosa. Warner Bross
J. L. Palomo. Ministeri de Medi Ambient
Entertainment. Director: Jaime Uys
Projecte per a fer un inventari sobre la distribució i
El director va treballar durant quatre anys i va viatjar
l’estat de conservació de les espècies i els hàbitats
100 000 milles per a rodar aquesta irònica visió del
presents en el territori espanyol.
comportament animal, en què podem trobar dotzenes
Atlas y libro rojo de los anfibios y reptiles de España de destacables, sorprenents i divertides escenes.
J. M. Pleguezuelos. Organisme Autònom de Parcs Els ximpanzés salvatges de Jane Goodall (en anglés).
Naturals Director: David Lickley
Eina essencial per a la conservació de l’herpetofauna. Durant quaranta anys, la gran zoòloga Jane Goodall
Per a cada espècie hi ha: informació taxonòmica, va observar els ximpanzés salvatges de l’Àfrica. La
descripció, distribució, variació geogràfica, hàbitats pel·lícula explora la vida i el treball d’aquesta científica
i rang altitudinal, reproducció, hàbitats alimentaris, amb molt d’èmfasi en els ximpanzés que va estudiar.
organització social i comportament.
Arte de pájaros
Pablo Neruda. Lynx Edicions
El poeta xilé reflecteix la seua passió per aquests
animals i la riquesa natural de la seua terra natal, Xile.
280548 _ 0274-0309.indd 289 28/02/11 18:05

AVALUACIÓ
1 Quin és el criteri que s’utilitza per a classificar una aranya dins del grup d’animals invertebrats?
Esmenta les característiques de l’aranya que la diferencien d’uns altres éssers vius com les plantes.
2 Quin grup d’animals vertebrats són homeoterms? Explica aquesta característica.
3 Identifica l’animal que veus en la foto. A quin grup de vertebrats pertany? Quines característiques
observades en aquest animal et permeten classificar-lo en aquest grup?

4 Com pots classificar els vertebrats segons la respiració? Quins grups pertanyen a cada categoria?
Defineix l’òrgan que utilitzen els peixos per a respirar.
5 Explica les característiques més importants dels amfibis. Descriu la sèrie de transformacions que
sofreixen els amfibis al llarg de la vida i que els diferencia de la resta de vertebrats.
6 Quins són els dos tipus de fecundació en els vertebrats? Per què el tauró és ovovivípar? Quina altra
característica diferencia els taurons d’un altre tipus de peixos?
7 Classifica l’animal i assenyala en la imatge les característiques del seu grup. Esmenta els subgrups
en els quals està dividit el grup i a quin pertany.
8 Per què l’ésser humà és un animal mamífer? Què el diferencia d’un altre mamífer com el gat?
a) E
ls amfibis es caracteritzen per tenir quatre extremitats, respirar per pulmons i per la pell, ser
poiquiloterms i patir la metamorfosi.
b) Els animals vivípars desenvolupen l’ou en l’interior de la femella.
c) Cap invertebrat té esquelet.
d) A
lgunes de les característiques pròpies dels animals són: tenen molta sensibilitat, tenen nutrició
heteròtrofa i les seues cèl·lules són eucariotes.
10 Què és un esquema científic? Si hagueres de fer l’esquema científic d’un ocell, quins elements de la
seua anatomia externa hauries de dibuixar?
280548 _ 0274-0309.indd 290 28/02/11 18:05

AVALUACIÓ
1 Quines característiques observem en un elefant que ens permeten afirmar que és un animal? A quin
grup d’animals pertany? Quines característiques el diferencien d’una esponja?
2 Quins són els dos grans grups d’animals i què els diferencia? Quin tipus d’esquelet tenen alguns
invertebrats?
3 Observa les imatges d’animals següents. Identifica a quin grup i subgrup de vertebrats pertany
cadascun. Esmenta les característiques pròpies del grup. Quines característiques diferencien un
animal de l’altre?

A B
4 Fes un quadre en el qual s’arrepleguen tres característiques que diferencien els ocells dels rèptils.
a) La presència d’una columna vertebral diferencia els vertebrats dels invertebrats.

b) Els ocells són vertebrats poiquiloterms que s’han adaptat al vol.
c) Els rèptils són els únics vertebrats que sofreixen la metamorfosi.
d) Els peixos tenen una bufeta natatòria que els permet controlar la profunditat.
6 Què és un esquema científic? Per què creus que cal fer l’esquema realista, mantenint les proporcions
reals i assenyalant les parts principals de l’element observat?
7 Classifica l’animal de l’esquema,

anota les característiques del grup
en els quadres i explica com ocorre la metamorfosi.
8 Identifica l’espècie animal a què ens referim a continuació:

mamífer bípede, amb cervell molt gran, sense cua i que té quatre extremitats.
Descriu les característiques que ens permeten classificar-lo dins del grup de mamífers.
9 Com es diuen els dos subgrups de peixos que es diferencien en el tipus d’esquelet que tenen?
On viuen, com respiren, de què s’alimenten i com es reprodueixen els peixos?
10 Quin grup d’animals vertebrats són poiquiloterms? Explica aquesta característica.
280548 _ 0274-0309.indd 291 28/02/11 18:05

8 AMPLIACIÓ
1 Com es poden classificar els peixos segons el tipus d’esquelet que tenen? Posa’n exemples.
2 En quins grups dels vertebrats hi ha animals aquàtics?
3 Quin és l’òrgan sensorial dels peixos? On està i per a què els serveix?
4 Tots els peixos tenen escates? En quin grup de peixos no hi ha escates, sinó denticles?
5 Quin tipus de fecundació tenen els anurs i com ocorre? Posa’n un exemple.
6 Què és un animal ovovivípar? En quin grup d’animals vertebrats hi ha espècies ovovivípares?
7 Diferències entre vertebrats:

a) Com és la pell dels amfibis?
b) En què es diferencien les escates dels rèptils de les dels peixos?
c) Hi ha algun rèptil que tinga bec?
8 Quina importància té que els ous dels rèptils tinguen closca? Podrien desenvolupar-se si foren com
els dels peixos i els amfibis, és a dir, si estigueren protegits solament per una membrana fina? Per
què?
9 En quin grup de rèptils es classifiquen les sargantanes? I els escurçons? I les tortugues?
10 De què s’alimenten els ocells que, com l’agró, tenen el bec llarg i punxegut?
11 Esmenta quatre característiques pròpies de l’ésser humà.
12 Esmenta les condicions que hem de complir per a elaborar un esquema científic correcte.
13 Explica el procés de metamorfosi de les granotes i esmenta les característiques pròpies dels amfibis.
14 Respiració dels vertebrats:
a) Quins animals vertebrats respiren per brànquies?

b) Quins animals vertebrats respiren per pulmons?
c) H
i ha algun altre tipus de respiració en els animals vertebrats? Aquest tipus de respiració, és
autosuficient o solament serveix de complement a un altre? Explica-ho.
15 Defineix:
a) Animals poiquiloterms.
b) Metamorfosi.
c) Ovovivípars.
d) Brànquies.
280548 _ 0274-0309.indd 292 28/02/11 18:05

8 REFORÇ
1 Què diferencia els animals vertebrats dels invertebrats? Posa un exemple de cada grup d’animals.
Òrgans de vertebrats En què consisteixen i quins grups els tenen

Columna vertebral
Pulmons
Aletes
Ales
Bufeta natatòria
Cua
Closca
3 Quins són els cinc grups de vertebrats? Escriu-los. Després, descriu, per a cadascun d’aquests
grups, la característica que consideres més important i que serveix per a diferenciar-los de tots
els altres grups.
4 Els peixos són ovípars o vivípars? Justifica la resposta.
5 Quin grup de vertebrats són poiquiloterms? Què vol dir la paraula poiquiloterm?
6 Què cobreix el cos dels ocells? Com es reprodueixen els ocells?
7 Explica la metamorfosi dels amfibis.
8 Els rèptils:
a) Què cobreix el cos dels rèptils?

b) Tots els rèptils tenen potes? Quins no en tenen?
Els ocells
Característiques externes importants
Trets importants de l’anatomia interna
10 Els mamífers:
a) Els mamífers són vivípars? Per què?

b) Què vol dir que els mamífers són homeoterms?
c) Què diferencia el grup dels éssers humans d’uns altres mamífers?
11 Esmenta les característiques pròpies dels peixos.
280548 _ 0274-0309.indd 293 28/02/11 18:05

FITXA 1: QUÈ ÉS UN ANIMAL (I)
NOM: CURS: DATA:
1 En els quadres següents resumirem què tenen en comú tots els animals i en què es diferencien
uns grups d’animals d’uns altres. Escriu, per a cada característica, una descripció o les possibles
variacions que hi ha. Busca’n informació en el llibre per a completar els quadres.
Característiques que defineixen el regne animal

Característiques Descripció
Cèl·lules i teixits
Alimentació
Característiques que permeten distingir grups dins del regne animal

Característiques Variacions
Aliments
Desenvolupament embrionari
Medi en què viuen
Esquelet
2 Defineix els dos grups en què es divideix el regne animal. Posa exemples d’animals que pertanyen
a cada grup.
Grup dels invertebrats
Definició:
Exemples:
Grup dels vertebrats
Definició:
Exemples:
280548 _ 0274-0309.indd 294 28/02/11 18:05

FITXA 1: QUÈ ÉS UN ANIMAL? (II)
3 Completa el quadre següent sobre les funcions vitals en el regne animal. Explica en què consisteix
cada funció.
Les funcions vitals en els animals

Funció Descripció
4 Defineix els termes següents. Utilitza la informació del llibre i, si és necessari, consulta una enciclopèdia.
• Sang:
• Aparell digestiu:
• Aparell circulatori:
• Múscul:
• Reproducció asexual:
• Animal ovípar:
280548 _ 0274-0309.indd 295 28/02/11 18:05

FITXA 2: ELS ANIMALS VERTEBRATS (I)
NOM: CURS: DATA:
1 Respon a les qüestions següents. Busca informació en el llibre.

• Quina característica ha de tenir un animal perquè s’incloga en el grup dels vertebrats?
_____________________________________________________________________________________________
• Quin tipus de reproducció tenen tots els vertebrats? Quant al desenvolupament embrionari, quins
són els més abundants, els animals ovípars o els vivípars?
• Quins són els òrgans de la respiració en els vertebrats?
2 Completa les fitxes següents dels grups dels vertebrats. Retola els dibuixos. En el quadre «altres
característiques» escriu les que definisquen més bé cada grup.
Grup:
Pell coberta de:
Extremitats:
Respiració:
Alimentació:
Altres característiques:
Grup:
Pell coberta de:
Extremitats:
Respiració:
Alimentació:
◼ CIENCIAS NATURALES 1.° ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
280548 _ 0274-0309.indd 296 28/02/11 18:05

FITXA 2: ELS ANIMALS VERTEBRATS (II)
Grup:
Pell coberta de:
Extremitats:
Respiració:
Alimentació:
Grup:
Pell coberta de:
Extremitats:
Respiració:
Alimentació:
Grup:
Pell coberta de:
Extremitats:
Respiració:
Alimentació:
280548 _ 0274-0309.indd 297 28/02/11 18:05

PEIX
4. Escates
3. Aleta dorsal
2. Línia lateral
1. Aleta
caudal
7. Columna vertebral
5. Opercle
6. Aleta ventral
1. 1 1.
2. 2 2.
3. 3 3.
4. 4 4.
5. 5 5.
6. 6 6.
7. 7 7.
280548 _ 0274-0309.indd 298 28/02/11 18:05

PEIX
Fish
LE Poisson
Fisch
4. Escates
3. Aleta dorsal
2. Línia lateral
1. Aleta
caudal
7. Columna vertebral
5. Opercle
6. Aleta ventral
1. Caudal (Tail) Fin 1. Nageoire caudale 1. Schwanzflosse
2. Lateral line 2. Ligne latérale 2. Seitenlinie
3. Soft Dorsal Fin 3. Nageoire dorsale 3. Rückenflossenstrahl
4. Scales 4. Écailles 4. Schuppen
5. Operculum (Gill cover) 5. Opercule 5. Vorkiemendeckel
6. Pelvis Fin 6. Nageoire ventrale 6. Brustflossenstrahl
7. Spinal Cord 7. Colonne vertébrale 7. Wirbel Säule
280548 _ 0274-0309.indd 299 28/02/11 18:05

ELS OCELLS
Păsările
鸟类
1. Ala
2. Columna
vertebral
6. Barbes
4. Coll 7. Raquis
3. Quilla 5. Bec
8. Canó
1. Aripă 1 1. 翅膀
2. Coloană vertebrală 2 2. 脊柱
3. Carenă 3 3. 胸骨
4. Gât 4 4. 脖子、
5. Cioc 5 5. 喙
6. Barbă 6 6. 须
7. Rahis 7 7. 脊柱
8. Calamus 8 8. 羽茎
280548 _ 0274-0309.indd 300 28/02/11 18:05

ELS OCELLS
The birds
Les oiseaux
Die Vögel
1. Ala
2. Columna
vertebral
6. Barbes
4. Coll 7. Raquis
3. Quilla 5. Bec
8. Canó
1. Wing 1. Aile 1. Flügel
2. Spinal column 2. Colone vertébrale 2. Rückgrat
3. Keel 3. Bréchet 3. Brustbein
4. Neck 4. Cou 4. Kehle
5. Bill 5. Bec 5. Schnabel
6. Barbs 6. Barbillons 6. Federfahne
7. Shaft 7. Rachis 7. Schaft
8. Calamus 8. Calamus 8. Spule
280548 _ 0274-0309.indd 301 28/02/11 18:05

TIPUS D’OCELLS
Tipuri de Păsări
鸟的种类
1. Aligot comú 2. Oroneta 3. Agró 4. Ànec 5. Gall
1. Şoricar 1 1. 鹰
2. Rândunică 2 2. 燕子
3. Stârc 3 3. 苍鹭
4. Raţă 4 4. 鸭子
5. Cocoş 5 5. 公鸡
280548 _ 0274-0309.indd 302 28/02/11 18:05

TIPUS D’OCELLS
Kinds of Birds
LES Types d’oiseaux
VögelARTEn
1. Aligot comú 2. Oroneta 3. Agró 4. Ànec 5. Gall
1. Buzzard 1. Buse 1. Mäusebussard
2. Swallow 2. Hirondelle 2. Schwalbe
3. Heron 3. Héron 3. Fischreiher
4. Duck 4. Canard 4. Ente
5. Cock 5. Coq 5. Hahn
280548 _ 0274-0309.indd 303 28/02/11 18:05

8 SOLUCIONARI
RECORDA I CONTESTA 8.12.

CAPGRÒS GRANOTA ADULTA
1. Les característiques que fan que un organisme es conside- Vida aquàtica Vida terrestre
re animal són: éssers pluricel·lulars, amb cèl·lules eucari-
otes, nutrició heteròtrofa, presència d’òrgans dels sentits i Brànquies Pulmons
capacitat de desplaçament. Cua Potes
2. La presència de pèl que cobreix el cos, cua, esperó, potes,

bec i dents, pondre ous i tenir mames per a alimentar les 8.13 Metamorfosi. Conjunt de canvis que sofreixen molts
cries. animals, des que ixen de l’ou fins que es converteixen
en adults; per exemple, del cullerot a la granota.
3. El pèl és propi dels mamífers; el bec, dels ocells; la repro-
ducció mitjançant ous correspon a peixos, rèptils, amfibis i 8.14. L’aleta caudal és la que s’encarrega de propulsar els
ocells; finalment, solament els mamífers alimenten les cri- peixos.
es amb llet materna. 8.15. Els peixos cartilaginosos com el tauró tenen un esquelet
de cartílag, no tenen opercle, són ovovivípars i tenen
Busca la resposta
fecundació interna. Els peixos ossis com el barb tenen
És un mamífer monotrema, és a dir: és ovípar, amb bec i un esquelet d’os, tenen opercle i són ovípars amb fe-
dents, però alleta les cries. cundació externa.
8.16. Denticles. Estructures similars a les dents que estan en

ACTIVITATS
la superfície del cos de molts insectes i peixos cartila-
8.1. Una cèl·lula eucariota es caracteritza perquè té un nu- ginosos com els taurons, en què acompleixen la funció
cli i no té paret cel·lular. de les escates i milloren la capacitat hidrodinàmica.
8.2. No tots els animals tenen capacitat per a desplaçar-se. 8.17. Els homínids van passar d’una alimentació carnívora a
Els pòlips i eriçons de mar, per exemple, viuen subjec- una d’omnívora, i per això la grandària de les dents i la
tes a un substrat. de la cara es va anar reduint. D’altra banda, la grandà-
ria del cervell va anar augmentant a mesura que aug-
8.3. Herbívor. Animal que s’alimenta de plantes, com les va-
mentava la complexitat de les estructures cerebrals.
ques i els cavalls. Del llatí herba: herba, i vorare: men-
jar. 8.18.
Carnívor. Referit a un animal, que s’alimenta d’altres
animals, com el lleó o el tigre. Referit a una planta,
que es nodreix d’insectes, com la dionea. Del llatí caro:
carn, i vorare: menjar.
Omnívor. Referit a un animal, que s’alimenta tant de 8.19. Les quatre característiques descrites són pròpies del
plantes com d’animals. Del llatí omnis: tot, i vorare: regne animal, si bé la c) i la d) solament són pròpies
menjar. d’alguns grups.
8.4. L’endosquelet és un esquelet intern, com el que tenen 8.20. Les vèrtebres són ossos curts articulats que formen la
els vertebrats, mentre que l’exosquelet és un esquelet columna vertebral dels vertebrats.
extern, característic dels animals invertebrats, com els 8.21. La simetria bilateral és una característica dels verte-
insectes. brats segons la qual el cos pot dividir-se en dues mei-
tats simètriques mitjançant un únic pla. Aquesta sime-
8.5. El nom de mamífers es deu a la presència de mames
tria és solament externa, ja que els òrgans interns es
en les femelles d’aquest grup.
distribueixen en el cos d’una manera asimètrica. No hi
8.6. Bípede. Animal que té dos peus o potes. ha cap vertebrat que no la tinga.
8.7. Utilitzem el llenguatge escrit, el llenguatge corporal i 8.22. a) L es balenes han de pujar cada cert temps a la su-
llenguatge per senyals, entre altres. perfície perquè necessiten respirar, ja que són ma-
mífers.
8.8. Els ocells han d’incubar els ous fins que naix el pollet i
els rèptils es reprodueixen mitjançant ous que no han b) E
l doll que ix pel llom és aire calent que exhalen
d’incubar i que estan protegits per una coberta que evi- pels conductes nasals.
ta la deshidratació.
c) E
ls mamífers marins manquen d’orelles perquè el
8.9. Els ocells poden volar gràcies al seu cos aerodinàmic, cos és aerodinàmic per a poder nadar i lliscar per
la presència d’ales i la lleugeresa de l’estructura, ja que l’aigua, i les orelles serien un entrebanc.
els ossos són buits, i tenen l’estern molt desenvolupat.
8.23. L’ocell de la imatge D esgarra carn (a); el C és un ocell
8.10. Corni. D’una textura semblant a la que té la banya. que busca insectes en l’aigua (b); l’A menja gra (c), i el
8.11. La fecundació de les granotes és externa. B busca insectes perforant la fusta (d).
280548 _ 0274-0309.indd 304 28/02/11 18:05

8 SOLUCIONARI
8.24. Barbes 8.35. El dibuix representa un ou de rèptil.

Raquis 8.36. Es poden distingir les extremitats articulades, i la dife-
renciació en cap, tronc i cua.
8.37. El sac amb vitel serveix per a alimentar l’embrió mentre
Canó creix i es desenvolupa en l’interior de l’ou.
8.38. L’altre sac associat a l’embrió té la funció d’acumulació

de residus.
8.39. Els dos sacs estan relacionats amb l’alimentació, la di-

8.25. a) E
n els vertebrats poiquiloterms, la temperatura del gestió i l’eliminació de residus.
cos depén del medi en què viuen, no poden auto-
regular-la.
RESUM
b) E
ls animals poiquiloterms no poden autorregular la
temperatura i els homeoterms poden regular-la in- 8.40. Els vertebrats tenen extremitats articulades, un endos-
dependentment de la del medi on viuen. quelet, sistema nerviós desenvolupat, òrgans dels sen-
tits i simetria bilateral.
c) E
ls vertebrats poiquiloterms són els rèptils, peixos i 8.41.
amfibis. Els mamífers i els ocells són homeoterms.
Forma de les Recobriment de Homeoterm/ Tipus de Tipus Tipus de
8.26. Els ossos que formen l’ala de l’ocell i del ratpenat són extremitats la pell poiquiloterm respiració d’alimentació reproducció
els mateixos. La diferència és que els ratpenats tenen
Mamífers Potes Pèl Homeoterm Pulmons Variada Vivípars
les falanges dels dits molt desenvolupades i els ocells,
no. Ocells Potes i ales Plomes Homeoterm Pulmons Variada Ovípars
8.27. A) Saures; B) Quelonis; C) Ofidis; D) Crocodilians. Rèptils Potes Escates Poiquiloterm Pulmons Carnívors Ovípars
Amfibis Potes – Poiquiloterm Pulmons i Carnívors Ovípars
8.28. Respirar a través de la pell li permet fer-ho davall de
pell
l’aigua, i fora de l’aigua respira amb els pulmons i amb
la pell. Peixos Aletes Escates Poiquiloterm Brànquies Carnívors Ovípars
8.29. a) B, D, A, C.
b) La respiració branquial, la té el capgròs o cullerot.
8.42. Identificar. Quan són bons amics i encara més quan els
c) E
l capgròs s’alimenta principalment d’algues, men-
implicats han estat uns quants dies separats.
tre que la granota s’alimenta d’insectes, aranyes i
cucs. 8.43. Relacionar. La va sorprendre el fet que, quan dos xim-
d) Al llarg de la metamorfosi els capgrossos, que tenen panzés es troben després d’haver estat separats, la
brànquies i cua, les perden; desenvolupen en el seu seua conducta s’assembla molt a la de dues persones
lloc quatre potes i pulmons i passen a viure en la en una situació idèntica.
terra. 8.44. Sintetitzar. Humans i ximpanzés s’assemblen en molts
8.30. Les escates d’un rèptil són dures i unides entre si i els gestos i postures.
protegeixen de la dessecació. Les escates dels peixos
8.45. Reflexionar. Vol dir que els humans i els ximpanzés
es munten les unes sobre les altres.
som descendents del mateix animal. Es basa en el fet
8.31. El tauró (A) és un peix cartilaginós que té aletes per a de trobar tantes semblances entre la conducta dels
nadar i brànquies per a respirar en l’aigua. El dofí (B) ximpanzés i la dels humans.
és un mamífer que ha perdut el pèl i les orelles, les
potes s’han adaptat al medi aquàtic en forma d’aletes i PROVA D’AVALUACIÓ 1
respira a través d’un opercle quan ix a la superfície de
l’aigua. El pingüí (C) és un ocell que s’ha adaptat a l’ai- 1. El criteri utilitzat és la presència o no d’un esquelet in-
gua utilitzant les ales com a aletes i perdent les plomes tern. L’aranya té esquelet extern, i per això es classifica
per a tenir un cos aerodinàmic que li permeta nadar. en el grup dels invertebrats. L’aranya és un animal i es
diferencia d’altres éssers vius perquè és pluricel·lular, les
cèl·lules són eucariotes, té nutrició heteròtrofa, gran sen-
sibilitat i capacitat de desplaçament.
8.32. La closca protegeix l’embrió de la dessecació i alhora 2. Els mamífers i els ocells són els vertebrats homeoterms,
permet l’intercanvi gasós. és a dir, són capaços de mantenir la temperatura del seu
8.33. La b), permetre l’intercanvi de gasos amb l’exterior. cos constant i independent del medi.
8.34. Els rèptils no poden transmetre calor a l’ou perquè con- 3. L’animal de la foto és un cangur. És un mamífer i es pot
tinue el desenvolupament, ja que són poiquiloterms. classificar com a tal perquè té cos amb cap, coll, cua,
280548 _ 0274-0309.indd 305 28/02/11 18:05

8 SOLUCIONARI
orelles, té quatre extremitats, el cos està cobert de pèl, PROVA D’AVALUACIÓ 2

en la boca té llavis i dents i té glàndules mamàries.
1. Un elefant és un animal perquè és pluricel·lular, les se-
4. Els vertebrats es poden classificar, segons el tipus de
ues cèl·lules són eucariotes, té nutrició heteròtrofa, gran
respiració, en els que respiren amb pulmons (mamí-
sensibilitat i capacitat de desplaçament. Pertany als ver-
fers, ocells, rèptils i amfibis adults) i els que respiren
tebrats i es diferencia d’una esponja per la presència
amb brànquies (peixos i amfibis en l’estat de cullerot).
d’un esquelet intern.
Els peixos respiren amb brànquies, que són estructures
laminars que estan localitzades darrere de la boca i que 2. Els dos grans grups d’animals són els vertebrats i els in-
agafen l’oxigen de l’aigua. vertebrats, i es diferencien perquè els vertebrats tenen
esquelet intern, amb columna vertebral, i els invertebrats,
5. Els amfibis són animals terrestres, que tenen quatre ex-
no. Alguns invertebrats, com les aranyes i els insectes,
tremitats en forma de pota, tenen la pell humida, fina
presenten un esquelet extern o exosquelet.
i sense recobriments. Es divideixen en anurs i urodels.
Respiren per pulmons, la majoria són ovípars i sofreixen 3. Els animals de les imatges pertanyen al grup rèptils. La
metamorfosi. La metamorfosi és un conjunt de transfor- figura A, una tortuga, és un queloni; la figura B, una serp,
macions que es produeixen en l’individu des que ix de és un ofidi. Els rèptils es caracteritzen per tenir quatre ex-
l’ou fins que es fa adult. tremitats en forma de pota, tenir el cos cobert d’escates,
ser poiquiloterms, respirar amb pulmons i ser ovípars.
6. La fecundació externa i la interna. El tauró és ovovivípar
Les serps muden de pell i són ovovivípares. Les tortugues
perquè la femella desenvolupa l’ou en el seu interior. El
tenen closca.
tauró, a més, té un esquelet cartilaginós i fecundació in-
terna. 4.
Ocells Rèptils
7. L’animal de la imatge és un rèptil. Els rèptils es divideixen
en quatre subgrups: ofidis, quelonis, saures i crocodili- Homeoterms Poiquiloterms
ans. L’animal de l’esquema pertany al grup dels saures. Cos cobert de plomes Cos cobert d’escates
Extremitats anteriors en Extremitats anteriors en
Columna forma d’ales forma de potes
vertebral Pell amb es-
cates
5. a) Verdader.
b) Fals. Els ocells són vertebrats homeoterms que
s’han adaptat al vol.
c) Fals. Els amfibis són els únics vertebrats que patei-
xen la metamorfosi.
d) Verdader.
6. Un esquema científic és un dibuix que representa la re-
Potes alitat d’una manera esquemàtica. És important que l’es-
quema es faça el més realista possible i mantenint les
8. L’home és un mamífer perquè té les característiques prò- proporcions reals, perquè per a respondre a una qüestió
pies d’aquest grup, com són el cos amb cap, coll i orelles, científica es necessiten dades fidedignes que no distorsi-
quatre extremitats, pèl en el cos (encara que poc), boca onen la investigació.
amb llavis i dents i glàndules mamàries. Es diferencia de 7. L’animal és un amfibi. La metamorfosi dels amfibis s’ini-
la resta de mamífers perquè no té cua, té postura alçada, cia amb la posta d’ous de la femella en l’aigua, que pos-
moltes glàndules sudorípares, cervell desenvolupat i la teriorment són fecundats pel mascle. De cada ou naix
capacitat de comunicar-se per mitjà del llenguatge. un cullerot amb cua i brànquies. En desenvolupar-se,
desapareixen la cua i les brànquies i apareixen les potes
9. a) Verdader.
de l’adult que viu en la terra.
b) Fals. Els animals vivípars desenvolupen la cria en Cua
l’interior de la femella.
c) Fals. Cap invertebrat té columna vertebral, però hi

ha invertebrats que tenen exosquelet, per exemple, Columna
els artròpodes. vertebral
Pell humida
d) Verdader.
10. Un esquema científic és un dibuix que representa la rea-

litat d’una manera gràfica. L’esquema científic d’un ocell
hauria d’incloure les ales, les potes, el coll, el cap, el bec,
els ulls, la cua, les plomes.
Potes
280548 _ 0274-0309.indd 306 28/02/11 18:05

8 SOLUCIONARI
8. L’espècie a la qual ens referim és l’ésser humà. És un 13. En la metamorfosi de les granotes, la femella pon els ous
mamífer perquè té un cos amb cap, coll i orelles, té qua- en l’aigua i el mascle els fecunda. De cada ou ix un culle-
tre extremitats, poc de pèl en el cos, la boca amb llavis i rot que respira en l’aigua a través de brànquies, és herbí-
dents, i glàndules mamàries. vor i té cua. Quan es desenvolupa, el cullerot perd la cua i
les brànquies, i desenvolupa potes. La granota adulta viu
9. Els dos subgrups de peixos segons el tipus d’esquelet són fora de l’aigua, per la qual cosa respira amb pulmons, té
els ossis i els cartilaginosos. Els peixos viuen en l’aigua, quatre potes i és carnívora.
respiren per brànquies, s’alimenten d’altres animals, te-
nen fecundació externa i són ovípars. 14. a) E
ls peixos i els cullerots són els animals vertebrats
que respiren per brànquies.
10. Els rèptils, amfibis i peixos són poiquiloterms, és a dir, no b) E
ls mamífers, els ocells, els amfibis i els rèptils respi-
poden regular la temperatura del cos, per la qual cosa ren per pulmons.
aquesta depén de la del medi.
c) E
ls amfibis adults respiren, a més, per la pell, que
serveix de complement a la respiració pulmonar.
AMPLIACIÓ
15. a) Animals poiquiloterms són aquells que no autoregulen
1. Els peixos es poden classificar en ossis i cartilaginosos. la temperatura corporal, que depén del medi.
Els peixos ossis, com els barbs, tenen l’esquelet d’os, i els
b) L a metamorfosi és característica dels amfibis i és un
peixos cartilaginosos, com el tauró, el tenen de cartílag.
conjunt de transformacions que es produeixen des
2. En els mamífers, els ocells, els rèptils i els peixos hi ha que ixen de l’ou fins que es fan adults.
animals aquàtics. c) O
vovivípars són aquells animals en els quals l’ou es
3. L’òrgan sensorial dels peixos és la línia lateral i està als desenvolupa en l’interior de les femelles.
costats del cos. Serveix per a detectar les vibracions del d) L es brànquies són estructures laminars que estan
medi. darrere de la boca i protegides per un opercle, la fun-
ció del qual és la de captar l’oxigen que hi ha dissolt
4. No tots els peixos tenen escates. Els peixos cartilagino-
en l’aigua.
sos, com el tauró, tenen la pell coberta per denticles.
5. Els anurs com la granota tenen fecundació externa. La REFORÇ

granota femella pon els ous en l’aigua i el mascle els fe-
1. Els animals vertebrats tenen una columna vertebral que
cunda.
forma part d’un esquelet intern. Els invertebrats no tenen
6. Un animal ovovivípar és aquell en el qual l’ou es desen- columna vertebral i poden no tenir esquelet o tenir-ne un
volupa en l’interior de la femella. En el grup dels rèptils d’extern.
algunes serps són ovovivípares; alguns amfibis com la
2.
sargantana i peixos com el tauró són també ovovivípars. Òrgans de En què consisteixen
vertebrats i quins grups els tenen
7. a) L a pell dels amfibis és humida, fina i sense recobri-
ment. Columna És l’eix intern compost per vèrtebres.
vertebral El tenen tots els vertebrats.
b) L es escates dels rèptils estan unides entre si per a evi-
tar la dessecació i les escates dels peixos es munten Òrgans del sistema respiratori dels
Pulmons mamífers, ocells, amfibis i rèptils.
les unes sobre les altres.
c) Les tortugues, que tenen un bec corni. Extremitats que serveixen per a nadar,
Aletes
8. La closca dels ous dels rèptils evita la deshidratació. No pròpies dels peixos.
podrien desenvolupar-se sense aquesta coberta dura Extremitat davantera dels ocells que
perquè s’assecarien. Ales
els serveix per a volar.
9. Les sargantanes es classifiquen en el grup dels saures; Òrgan en forma de bossa que tenen
els escurçons, en el dels ofidis, i les tortugues, en el dels Bufeta molts peixos. Els permet omplir-se
quelonis. natatòria d’aire per a controlar la profunditat.
10. Els ocells com l’agró de bec llarg i punxegut s’alimenten Prolongació de la columna vertebral
de peixos. Cua que tenen els mamífers, els ocells,
11. L’ésser humà es caracteritza per la postura erecta, pel alguns amfibis, els rèptils i els peixos.
gran desenvolupament del cervell, per no tenir cua i per Embolcall dur extern a la pell dels
la capacitat de comunicar-se a través del llenguatge, en- Closca
rèptils quelonis.
tre altres característiques.
12. Per a fer un esquema científic correcte hem de mante- 3. Els cinc grups de vertebrats són: mamífers, ocells, rèptils,
nir les proporcions reals, ser fidels al color, ser realistes i amfibis i peixos.
incloure-hi els noms de les parts principals de l’element
Els mamífers es caracteritzen per tenir glàndules ma-
observat.
màries; els ocells, per les ales que els permeten volar;
280548 _ 0274-0309.indd 307 28/02/11 18:05

8 SOLUCIONARI
els rèptils, per les escates dures i unides entre si; els 9.
Els ocells
amfibis, pel procés de metamorfosi que pateixen, i els
peixos, per l’adaptació a la vida aquàtica gràcies a les Característiques Extremitats davanteres en forma
brànquies. externes d’ales, cos cobert de plomes, bec
importants corni sense dents.
4. Els peixos són ovípars encara que hi ha excepcions com
la dels taurons, que són ovovivípars. Trets importants Ossos buits i estern molt
de l’anatomia desenvolupat, anomenat quilla.
5. Els rèptils, amfibis i peixos són vertebrats poiquiloterms; interna
és a dir, la temperatura corporal depén de la del medi, no
poden autoregular-la.
10. a) H
i ha un grup de mamífers que no són vivípars. Els
6. El cos dels ocells està recobert de plomes. Els ocells te- monotremes són ovípars.
nen fecundació interna, són ovípars i han d’incubar els
ous fins que nasca el pollet. b) E
ls mamífers poden regular la temperatura corporal
independentment de la del medi que els envolta.
7. Els amfibis pateixen una sèrie de transformacions que es
produeixen des que ixen de l’ou fins que es fan adults. c) L ’ésser humà no té cua, és bípede, té poc de pèl en
Quan els cullerots ixen de l’ou són aquàtics, tenen cua i el cos, té moltes glàndules sudorípares, glàndules
respiren per brànquies. Quan creixen, desenvolupen po- mamàries desenvolupades, cervell amb més desen-
tes i perden la cua i les brànquies. L’adult és terrestre, té volupament que la resta de mamífers i és capaç de
quatre potes i respira per pulmons. comunicar-se mitjançant el llenguatge.
8. a) E
l cos dels rèptils està cobert d’escates dures i unides 11. Els peixos es caracteritzen per ser fusiformes, les extre-
entre si. mitats tenen forma d’aletes, el cos està cobert d’escates,
b) Els ofidis són els rèptils que no tenen potes. presenten línia lateral i bufeta natatòria, són poiquilo-
terms, respiren per pulmons i són ovípars, la majoria.
280548 _ 0274-0309.indd 308 28/02/11 18:05

280548 _ 0274-0309.indd 309 28/02/11 18:05
9 Els animals invertebrats
OBJECTIUS
1. Aprendre a reconéixer els animals invertebrats, 4. Adquirir criteris per a classificar invertebrats.
distingint-los dels vertebrats. 5. Comprovar la utilitat d’un model experimental per a
2. Reconéixer les característiques principals de cada explicar observacions de la naturalesa.
grup d’invertebrats.
3. Associar les funcions vitals que fan amb les
adaptacions al medi en què viuen.
CONTINGUTS
CONCEPTES • Característiques d’estructura, organització i funció dels invertebrats. (Objectiu 1)
• Diversitat dels invertebrats: grups més importants i les característiques.
(Objectiu 2)
• Adaptacions al medi. (Objectiu 3)
PROCEDIMENTS, • Identificació i descripció de fotografies, dibuixos i esquemes.

DESTRESES I • Aplicació de criteris per a classificar els invertebrats. (Objectiu 2)
HABILITATS • Elaboració de models experimentals. (Objectiu 5)
• Realització d’esquemes i ús de la informació del llibre per a classificar
invertebrats. (Objectiu 4)
ACTITUDS • Comprendre i valorar la diversitat dels invertebrats.

• Prendre consciència de la importància dels invertebrats en l’equilibri
dels ecosistemes i la necessitat de conservar-los.
EDUCACIÓ EN VALORS
Educació mediambiental ajuda a comprendre la necessitat de protegir-los. Els
La importància dels invertebrats és poc apreciada invertebrats són els fabricants d’alguns productes amb
per la nostra societat, a pesar de l’alt valor ecològic, alt valor comercial. Els cucs de seda, per exemple,
econòmic, científic i estètic que tenen. Entre moltes han permés la producció de la seda crua des de
altres funcions, els invertebrats són components fa més de 5 000 anys a la Xina, producció que,
principals de les cadenes alimentàries, mantenen actualment, supera els 30 milions de quilograms l’any.
l’estructura i la fertilitat del sòl, són enemics naturals Les abelles mel·líferes fabriquen mel, cera, pol·len,
d’algunes plagues, pol·linitzen les plantes de les quals gelea reial i pròpolis, i a més tenen un paper clau en
obtenim els aliments i consumeixen les deixalles la pol·linització de cultius agrícoles. La mel és un dels
vegetals i animals fet que contribueix al reciclatge aliments, dels produïts per invertebrats, més importants
de la matèria. Conéixer la contribució que fan a la en tot el món Es calcula que la producció anual de mel
supervivència i el benestar de les nostres vides, en el món arriba a les 884 000 tones.
280548 _ 0310-0347.indd 310 28/02/11 18:11

Coneixement i interacció amb el món físic Tractament de la informació i competència digital
La secció CIÈNCIA A LES TEUES MANS, Elaboració L’activitat 42, del RESUM, proposa una tasca en la
i observació d’un model experimental, pàgina 151, qual, amb la iniciativa i la creativitat personals, es
proposa l’elaboració d’un model per a simular el posaran en joc diverses destreses relacionades amb la
comportament dels sabaters en l’aigua. Aquest model recerca i l’organització de la informació.
ens permetrà comprovar la hipòtesi plantejada, que
explicaria per què els sabaters poden caminar sobre Social i ciutadana
l’aigua. La secció UNA ANÀLISI CIENTÍFICA, Les societats
Comunicació lingüística d’insectes, pàgina 153, descriu les comunitats
d’abelles com un model d’organització social.
Les activitats 4, 8, 10, 16 i 19 es refereixen a la recerca
En aquest cas, la mateixa naturalesa ens convida a
d’informació en l’annex CONCEPTES CLAU.
reflexionar sobre el paper que tenen els individus en
En l’apartat EL RACÓ DE LA LECTURA, es mostra una societat, i la seua importància en el funcionament
un fragment d’una obra de Gerald Durrell, en la qual conjunt d’aquesta.
s’utilitza un llenguatge literari per a descriure les
observacions realitzades per l’autor en un ecosistema Cultural i artística
reduït. Les qüestions plantejades obliguen a establir el En l’elaboració del model requerit per a l’activitat de
paral·lelisme entre les figures literàries i els elements la secció CIÈNCIA A LES TEUES MANS, es posa en
naturals descrits. joc un poc més que la representació d’una situació
Matemàtica natural. En fer el model de sabater, es posen en joc
les habilitats creatives necessàries per a dissenyar un
En la secció UNA ANÀLISI CIENTÍFICA, pàgina 153, objecte que represente d’una manera enginyosa, i útil
queda palés que els nombres formen part de la realitat alhora, l’individu objecte del nostre estudi.
que descriu la naturalesa. L’activitat 40 fa ús de la xifra
proporcionada en el text, a fi de completar la descripció
de l’estructura social del rusc.
Competències
avaluades
prova 1 prova 2
a) Descriure la característica comuna a tots els invertebrats i distingir
1 1, 2
invertebrats de vertebrats. (Objectiu 1)
b) Descriure les característiques d’estructura, organització i funció
2, 4, 6, 8 4, 5, 6, 8
dels grups d’invertebrats i les seues adaptacions. (Objectius 2 i 3)
c) Classificar invertebrats fent servir claus senzilles i tècniques
3, 7 3, 7
d’observació. (Objectiu 4)
d) Descriure adaptacions al medi. (Objectiu 2) 5, 8 9, 10
e) Comprendre la utilitat d’un model experimental en l’observació.

10
(Objectiu 5)
280548 _ 0310-0347.indd 311 28/02/11 18:11

9 FITXA 1
DIVERSITAT D’INVERTEBRATS
ESPÈCIES D’INVERTEBRATS
Es manegen moltes estimacions (més o menys optimistes) de la diversitat de la vida a la Terra.
Es parla, així, de la possibilitat que hi haja entre 4 i 30 milions d’insectes, per exemple. El nombre
d’espècies descrites amb un criteri científic és molt més modest.
Tot seguit, es detalla el nombre d’espècies descrites dels grups d’invertebrats.
LA DIVERSITAT DELS INVERTEBRATS

Grup Nombre d’espècies descrites
Porífers (esponges) 005 000
Celenterats (meduses, corals) 009 000
Platihelmints (cucs plans) 012 200
EXEMPLES I COMENTARIS
Nematodes (cucs cilíndrics) 012 000
Anèl·lids (cucs amb anells) 012 000
Total de cucs 036 200
Mol·luscos 050 000
Artròpodes no insectes 123 151
Insectes 751 000
Total d’artròpodes 874 151
Equinoderms 006 100
Total d’invertebrats 980 041
Font: World Resources Institute (www.wri.org).
ORDRE
Es calcula que queden moltes espècies per descobrir. Aquesta afirmació és vàlida per a tots els grups
d’animals, però és més rellevant en el cas dels animals xicotets o difícils de distingir.
CLASSE
FÍLUM
CLASSIFICACIÓ DELS INVERTEBRATS EN EL REGNE ANIMAL
La denominació d’«invertebrats» no té un sentit científic, En el quadre de la classificació de la pàgina següent
sinó que és merament descriptiva. Es manté per la utili- hem inclòs al final els cordats. Hem preferit reunir tots
tat didàctica. Així, el grup dels invertebrats correspon a els tàxons importants del regne animal, de manera que
diversos phylla (tipus), la categoria taxonòmica de major es pose de manifest la importància i la diversitat dels CATEGORIES SUPERIORS
nivell després del regne. invertebrats sobre els vertebrats.
El nombre de fílums d’invertebrats és el més elevat del En el nostre esquema de classificació hem incorporat
regne animal. De fet, els invertebrats són la majoria dels també els grans «subregnes» del regne animal: meso-
animals. Cal tenir en compte que els vertebrats, encara zous, parazous i eumetazous, així com les agrupacions
que siguen nombrosos, importants en els ecosistemes i internes prèvies a la categoria de fílum. Hem resumit
més propers a nosaltres, solament abasten un fílum, el alguns tàxons, incloent-hi solament els més importants
dels cordats. Aquest fet és curiós, i és convenient que (especialment en grups molt grans, com els insectes).
ho comentem als alumnes.
280548 _ 0310-0347.indd 312 28/02/11 18:11

CATEGORIES SUPERIORS FÍLUM CLASSE ORDRE EXEMPLES I COMENTARIS
Mesozous Mesozous Animals primitius amb característiques entre metazous i protoctists.
Parazous Porífers Calcàries Esponges amb esquelet calcari, amb espícules de carbonat calci.
9
Hexactinèl·lides Esponges amb esquelet silici, espícules amb forma d’estrella.
280548 _ 0310-0347.indd 313

Demosponges Esponges amb esquelet silici, espícules sense forma d’estrella.
Eumetazous Hidrozous Animals senzills amb formes de pòlip i medusa.
Cnidaris
FITXA 2
radiats Escifozous Meduses grans.

o celenterats
Antozous Pòlips amb aspecte floral. Corals i actínies.
Ctenòfors Grup reduït d’animals marins similars a meduses. Luminiscents.
Eumetazous Protostomats Platihelmints Turbel·laris Cucs plans de vida lliure. Planàries.
bilaterals acelomats Trematodes Cucs plans paràsits. L’exemple típic és el paràsit del fetge (Fasciola hepatica).
CLASSIFICACIÓ (I)
Cestodes Cucs plans paràsits, molt allargassats. Tènia o solitari.

Nemertins Grup reduït, no massa conegut de cucs.
Protostomats Rotífers Animals planctònics, de cos transparent, amb una corona radial.
pseudocelomats Gastròtrics
Grups reduïts de cucs poc coneguts, la majoria marins i de vida lliure.
Cinorincs
Gnatostomúl·lids
Nematodes Cucs paràsits, com l’Ascaris.
Priapuloïdeus Cinc grups reduïts de cucs, la majoria marins. És freqüent que, en algunes
Nematomorfs espècies (com els nematomorfs), les larves siguen paràsites i els adults, de
vida lliure. Altres grups, com els acantocèfals, solament comprenen cucs
Acantocèfals
paràsits.
Endoproctes
Loricífers
Protostomats Anèl·lids Poliquets Cucs d’anells marins, amb molts pèls o quetes i brànquies.
eucelomats Oligoquets Cucs d’anells terrestres, quasi sense quetes. Cuc de terra.
Hirudinis Cucs d’anells paràsits, amb dues ventoses. Sangoneres.
Mol·luscos Aplacòfors Mol·luscos sense petxina, semblants a cucs, amb plaques calcàries xicotetes.
Monoplacòfors Mol·luscos amb petxina d’una valva, amb forma cònica plana.
Poliplacòfors Mol·luscos amb petxina formada per moltes plaques. Quitons.
Escafòpodes Petxina amb forma de banya d’elefant
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼

Gastròpodes Petxina espiralada, animals amb peu gran adaptat a la reptació.
Bivalves Petxina amb dues valves, peu xicotet, més adequat per a la fixació.
313
Cefalòpodes Sense petxina, o amb una espiralada plana. Tentacles cefàlics.
28/02/11 18:11
CATEGORIES SUPERIORS FÍLUM CLASSE ORDRE EXEMPLES I COMENTARIS
314
Eumetazous Protostomats Artròpodes Merostomats Fòssils vivents. Solament 5 espècies vives, com la cassola de les Moluques.
bilaterals ( eucelomats Aràcnids Escorpins Aràcnids amb dues pinces i cua amb un agulló i bossa de verí.
9
continuació) (continuació) Araneids Grup de les aranyes.
280548 _ 0310-0347.indd 314

Opilions Animals similars a les aranyes, de cos xicotet i potes molt llargues.
Àcars Àcars i caparres.
Crustacis Branquiòpodes
FITXA 2
Ostracodes Tres grups d’animals diminuts, presents en el plàncton marí i d’aigua dolça.
Copèpodes Comprenen les puces d’aigua i els ciclops.
Cirrípedes Percebes. Viuen fixos al substrat.

Malacostracis Carrancs, llagostes, gambes, llagostins, porquet de Sant Antoni.
CLASSIFICACIÓ (II)
Insectes Odonats Quatre ales en forma de X. Libèl·lules i espiadimonis.

Fasmidis Insectes pal i insectes fulla. Molts no tenen ales.
Mantoïdeus Quatre ales, potes anteriors amb pinces. Pregadéus.
Blatoïdeus Insectes típics i primitius. Panderoles.
Isòpters Tèrmits. Són àpters (sense ales) i socials. Castes (reina, soldat, obrer).
Dermàpters Ales molt fines i plegades. Pinça en l’extrem anal. Són les tisoretes o tallacames.
Hemípters Dues ales endurides fins a la meitat, amb colors vius. Són les xinxes.
Tisanòpters Insectes àpters i allargats. El més conegut és el peixet de plata.
Coleòpters Ales anteriors endurides (èlitres). Escarabats.
Dípters Dues ales, les altres, reduïdes (estabilitzen el vol). Mosques i mosquits.
Lepidòpters Ales grans, acolorides i cobertes d’escates. Papallones i arnes.
Himenòpters Socials. Castes (reina, obrera, soldat). Abelles, vespes, formigues.
Miriàpodes Quilòpodes Cos amb molts segments amb dues potes cadascun. Centpeus.
Diplòpodes Segmentats, quatre potes per segment. Milpeus, grameneres.
Tardígrads Animals semblants als artròpodes, habitants de la molsa.
Onicòfors Aspecte de cuc. Intermedis entre anèl·lids i artròpodes.
Deuterostomats Equinoderms Crinoïdeus Amb aspecte de flor i una tija fixada en el fons. Molts són fòssils.
Asteroïdeus Estrelles de mar. Simetria pentaradiada amb cinc braços.
Ofiuroïdeus Cinc braços llargs, part central eixamplada i plana. Estrella de mar amb potes.
Equinoïdeus Simetria pentaradiada, aspecte semiesfèric. Espines. Eriçons de mar.

Holoturioïdeus Aspecte de cuc gruixut. Són les holotúries, espardenyes o cogombres de mar.
Braquiòpodes Animals de mars freds, amb aspecte de mol·lusc bivalve.

Cordats Ascidis i vertebrats (peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers).
28/02/11 18:11
9 FITXA 3
COM I ON OBSERVAR INVERTEBRATS
COSTA ROCOSA COSTA ARENOSA

En la superfície de les roques po- En la riba, mol·luscos bivalves
dem observar pagellides (gastrò- com la cloïssa, l’escopinya de ga-
podes) i ostres (bivalves). En les llet, la petxina de pelegrí, el peu
esquerdes és freqüent trobar ca- de cabrit, la tellina, la navalla,
Ascidis i vertebrats (peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers).
ragolins i altres gastròpodes. En etc. Són menys freqüents els gas-

els tolls que deixa la marea, car- tròpodes. En les zones de dunes
Animals de mars freds, amb aspecte de mol·lusc bivalve.
rancs i gambetes (crustacis) i ac- podem trobar escarabats de

tínies (celenterats). En algunes molts tipus i papallones específi-
roques submergides pot haver-hi ques d’aquestes zones.
polps (cefalòpodes).
FONS MARÍ LLACS

Els éssers més freqüents en al- Les aigües netes dels llacs no són
guns fons marins són les actínies especialment riques en inverte-
(celenterats) i les esponges. Els brats. Hi trobem algunes larves
corals són molt més escassos en de mosquits i altres insectes. Molt
els nostres mars. Hi podem ob- més escassos són els exemplars
servar també meduses, eriçons i adults d’escarabats i notonectes.
estrelles de mar, alguns crustacis Si hi ha suficient vegetació, hi po-
(carrancs, llagostins, gambetes) i drem trobar crustacis del plànc-
mol·luscos. ton i caragols.
LLACUNES I MARENYS RIUS

En aquestes zones la fauna d’ar- Solament en les zones de corrent
tròpodes és molt abundant. Des- feble, riques en sediments i en ve-
taquen les larves de mosquit, fri- getació, abunden els mateixos
gània, efímera, libèl·lula i la perla animals que en les llacunes. En
o mosca de les pedres. Sol haver- zones de corrent més fort tot just
hi escarabats nadadors i xinxes hi ha plàncton. En les ribes habi-
(la notonecta i el sabater que ten insectes lligats a l’aigua, com
sura en la superfície). També són les libèl·lules. La vegetació de ri-
freqüents els crustacis i els mol· bera atrau moltes papallones.
luscos.
PRATS BOSCOS
Hi predominen els artròpodes: ara- El ric sòl del bosc serveix de recer a
nyes que teixeixen la xarxa entre milers d’espècies d’artròpodes. Un
Braquiòpodes
les herbes, miriàpodes com l’esco- dels més cridaners és el cérvol vo-
lopendra que s’amaguen sota les lant, l’escarabat més gran de la
Cordats
pedres, i multitud d’insectes, com nostra fauna, que viu en boscos de

la llagosta, el pregadéu, les papa- roures. En zones humides també
llones, etcètera. Si hi ha bestiar, trobem mol·luscos, com els cara-
abundaran els insectes que s’ali- gols i els llimacs.
menten d’excrements, com les
mosques i l’escarabat piloter.
BARDISSES MUNTANYA
Les bardisses de les vores de ca- A mesura que pugem, l’altitud fa
mins i finques acullen molts insec- que desapareguen molts dels in-
tes. Hi ha papallones específiques vertebrats. Aquells que resisteixen
dels esbarzerars. També és fre- en zones altes són alguns escara-
qüent observar-hi abelles, abellots bats, com la rosalia (el nom cientí-
i mosques que els imiten. A més, fic de la qual, Rosalia alpina, fa re-
en les flors solen haver-hi escara- ferència al seu hàbitat), i algunes
bats xicotets de colors vius, els cri- papallones.
somèlids.
280548 _ 0310-0347.indd 315 28/02/11 18:11

9 FITXA 4
GUIA DE CAMP DE MOL·LUSCOS MARINS
EN AQUESTA FITXA hi ha algunes de les espècies de mol·luscos més comuns en les

nostres costes. Les línies que estan al costat corresponen, més o menys, a 1 cm, i
serveixen perquè et faces una idea de la grandària de les petxines que s’hi representen.
MOL·LUSCOS BIVALVES
PETXINA DE PELEGRÍ NAVALLA

Pecten jacobaeus Ensis ensis
Comuna en algunes
PETXINA Molt comuna en
costes arenoses. VARIADA costes arenoses.
Espècies semblants: Chlamys varia N’hi ha unes
vieira (Pecten maximus). No excessivament quantes espècies.
comuna. Costes
arenoses.
CLOÏSSA ROSSELLONA TELLINA ESCOPINYA

Venerupis decussatus Venus gallina Donax trunculus Cerastoderma edule
Molt comuna en costes Molt comuna Extremadament comuna Molt comuna en costes
arenoses. Hi ha moltes en costes arenoses. en costes arenoses. arenoses. N’hi ha diverses
espècies semblants. N’hi ha espècies espècies semblants.
similars.
PEU DE CABRIT
Arca noae FULLA DE ROSA MUSCLO O CLÒTXINA
No molt abundant, OSTRA COMUNA Anomia ephippium Mytilus galloprovincialis
en costes arenoses. Ostrea edulis Molt abundant. Pròpia Molt abundant. Viu en
Espècie protegida. Abunda en les roques. de costes rocoses. grups en les roques.
MOL·LUSCOS GASTRÒPODES
Caragol de
punxes
Bolinus
brandaris
Abundant. Pagellida
Patella caerulea Peu de pelicà
Molt abundant Aporrhais
damunt de pespelicani
Orella de mar les roques. Comú.
Haliotis sp. Cerithium Barrina
Cerithium Turritella
Caragolí
En costes arenoses
vulgatum Littorina littorea
i rocoses, molt communis
Abundant. Abundant en
escassa. Abundant.
les roques.
280548 _ 0310-0347.indd 316 28/02/11 18:11

9 FITXA 5
INVERTEBRATS DE TOLLES (I)
EN LES TOLLES hi ha una gran varietat d’invertebrats. Alguns són larves d’animals terrestres, uns altres
passen tota la vida en l’aigua. A continuació, et presentem alguns dels més abundants en les aigües
estancades.
Efímeres
Són insectes pertanyents a un ordre reduït, el dels efe-
meròpters. Es caracteritzen perquè, en l’estat adult, tot
Nimfes d’efímera
just viuen un dia o, fins i tot, solament unes hores, d’ací
el nom. La vida larvària és molt més llarga: les larves,
que en realitat s’han de denominar nimfes (perquè no
semblen un cuc com les larves de papallona, per exem-
ple, sinó que són més semblants a l’adult), són habi-
tants de les tolles d’aigües clares.
Efímeres adultes
Nimfes de libèl·lules
Les nimfes de les libèl·lules i els espiadimonis són com-
pletament aquàtiques. Viuen en les tolles netes, amaga-
des entre la vegetació. Són depredadores i poden cap-
turar altres insectes o fins i tot peixos xicotets. Solament
ixen de l’aigua per a passar a l’estat de pupa i transfor-
mar-se en libèl·lules adultes. Aquestes viuen sempre
molt a prop de l’aigua.
Nimfa de libèl·lula Nimfa d’espiadimonis
Nimfes de perla
Són similars a les de les efímeres. Les nimfes de perla
(mosca de les pedres) són insectes pertanyents a l’ordre
dels plecòpteres, un altre grup no massa conegut. Les
nimfes es troben generalment en les pedres del jaç de
les tolles netes i dels rius.
Nimfes de perla
Nimfes de frigànies
Són nimfes d’insectes de l’ordre tricòpters. S’anomenen
així perquè viuen en l’interior de tubs xicotets fets amb
pedres, trossos de branques, etc., units amb una seda
que les nimfes fabriquen. Les nimfes de frigànies són,
generalment, molt sensibles a la contaminació. Per això,
Nimfa de vida
si en trobem en una tolla o en un riu, podem dir que són lliure
aigües molt netes.
Tubs de nimfes de frigà- Tub i nimfa
nies
280548 _ 0310-0347.indd 317 28/02/11 18:11

9 FITXA 5
INVERTEBRATS DE TOLLES (II)
Larves de dípters
Les més comunes són les larves de mosquits, que tenen
vida completament aquàtica. Per aquest motiu, tradici-
onalment es relacionen els aiguamolls amb la presència
de molts mosquits i es consideren zones insalubres per
les malalties que transmeten (per exemple, la malària i
el dengue en les zones tropicals). Hi ha molts tipus de
Larves de mosquit Larva i pupa de Larva de típula dípters les larves dels quals són aquàtiques. En el dibuix
quironòmid mosquit simúlid (un mosquit
molt gran)
de l’esquerra, n’hi ha alguns exemples.
Escarabats
Hi ha molts escarabats aquàtics: entre els més grans hi
ha els ditiscos, que poden respirar sota l’aigua gràcies a
una bombolla d’aire que capturen sota les ales. En la
superfície podem trobar uns escarabats més menuts,
els girínids, que es caracteritzen perquè naden fent cer-
cles ràpids. Les larves d’aquests escarabats solen ser
totalment aquàtiques, encara que algunes habiten en Larva de girínid (vida
aquàtica)
les ribes.
Girínid adult
Crustacis
Són molt abundants en el plàncton de les tolles i llacu-
nes. En aquesta fitxa destaquem dos tipus: els amfípo-
des i els isòpodes, que són els més apreciables a prime-
ra vista. Són animals exigents amb la qualitat de l’aigua,
per això no en podem trobar en totes les tolles.
Amfípode
Isòpode
Mol·luscos
També molt abundants, inclús en aigües contaminades,
encara que difícils de trobar perquè s’amaguen entre la
vegetació. Els més freqüents són els caragols xicotets Cloïssa d’ai-
d’aigua dolça, encara que també hi ha pagellides, cloïs- Caragols gua dolça
Pagellides d’aigua
ses i musclos perlers d’aigua dolça. dolça
Cucs aquàtics
Són abundants. S’amaguen freqüentment en el fang.
Les planàries, els nematodes i alguns anèl·lids d’aigua
Planària (cuc Nematode (cuc ci- Anèl·lid d’aigua dolça en són alguns exemples. En algun cas poden con-
pla) líndric) dolça (cuc fondre’s amb larves d’insectes, però no ens hem de dei-
d’anells) xar enganyar. Són animals adults.
280548 _ 0310-0347.indd 318 28/02/11 18:11

9 FITXA 6
OBSERVACIÓ D’ANIMALS INVERTEBRATS
Manipulació de petxines i closques

• Presenteu als alumnes una sèrie de petxines de bivalves i closques de gastròpo-
des, si pot ser grans. Habitualment, en els comerços es troben cistelles de clos-
ques tropicals, de poc valor.
• Comenteu als alumnes les parts de les petxines i closques. Expliqueu-los que,
habitualment, els gastròpodes tenen una peça mòbil, l’opercle, que tapa l’ober-
tura de la closca, i que sol desprendre’s amb facilitat quan l’animal mor, raó per
la qual no és fàcil trobar-la. Crideu-los l’atenció també sobre l’estructura de les
petxines dels bivalves, especialment sobre la «frontissa» que permet l’acobla-
ment de les dues valves. Mostreu-los l’empremta de la part interna, que corres-
pon a la zona on estava adherit l’animal viu. Expliqueu-los que les costelles de
moltes petxines són obertures per les quals els animals poden traure els seus
múltiples ulls (un per costella) i apèndixs sensorials.
Observació d’una estrella de mar

• Una estrella de mar seca també és un espècimen interessant per a ser
analitzat en classe. Crideu l’atenció dels alumnes sobre la part inferior del
seu cos, en la qual es veuen els canals dels peus ambulacrals, així com
l’obertura bucal en el centre del cos, per on es produeix l’eixida de l’estó-
mac. Parleu també sobre l’estranya simetria dels equinoderms. Assenya-
leu que es tracta d’una simetria pentaradiada, és a dir, l’animal està orga-
nitzat a partir de cinc eixos de simetria, disposats d’una manera radial
des del centre. Aquesta forma de simetria és única en el regne animal (la
que predomina és la bilateral, amb un sol eix de simetria, com la nostra i
la de tots els vertebrats).
Comportament d’un insecte viu

• Captureu algun insecte (per a alliberar-lo després, naturalment) i demaneu als
alumnes que l’observen. És especialment interessant observar un escarabat
gran. Crideu l’atenció dels alumnes sobre el cos, cobert amb la closca articula-
da, que permet el moviment de totes les parts. Demaneu a la classe que analitze
la manera de caminar. Si l’insecte vola, indiqueu-los que les ales voladores estan
ocultes sota els èlitres. Feu servir una lupa per a observar les peces bucals, les
antenes i els ulls compostos de l’animal.
Observació d’un formiguer

• Busqueu un formiguer. Demaneu als alumnes que l’observen i que trac-
ten de distingir formigues de les dues castes visibles, obreres i soldats
(aquests últims tenen el cap més gran, són més corpulents i tenen man-
díbules visibles). Proposeu que anoten els aliments que transporten les
formigues. Digueu-los que toquen amb un dit el camí de les formigues i
observen què succeeix.
280548 _ 0310-0347.indd 319 28/02/11 18:11

9 FITXA 7
IDENTIFICACIÓ D’INSECTES
Material
Objectiu
• Clau dicotòmica (a continuació).
Usar una clau dicotòmica.
• Fotos d’insectes, o bé algun exemplar viu.
PROCEDIMENT
Clau dels ordres d’insectes
1. Insectes amb dues ales.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Ordre DÍPTERS (mosques i mosquits)

1. Insectes amb més de dues ales, ja siguen transparents
o dures i opaques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
1. Insectes sense ales, almenys aparentment.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
2. Insectes amb quatre ales transparents.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

2. Insectes amb dues ales opaques o semiopaques, que tapen
el segon parell d’ales.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
3. Insectes amb dues ales totalment opaques i dures.. . . . . . . . . . . . . . . . Ordre COLEÒPTERS (escarabats)
3. Insectes amb dues ales només parcialment endurides
i acolorides, de manera que les altres dues ales transparents
apunten per davall de les anteriors.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Ordre HEMÍPTERS (xinxes)
4. Insectes amb quatre ales iguals, disposades en forma de X. . . . . . . . . . . . . . Ordre ODONATS (libèl·lules)
4. Insectes amb ales no completament iguals o no disposades
com una X.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
5. Ales escatoses, amples, acolorides i amb aspecte fràgil.

Alguns tenen, aparentment, només quatre potes. Trompa
amb forma d’espiral.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Ordre LEPIDÒPTERS (papallones)
5. Ales d’una altra forma. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
6. Potes posteriors més grans que les quatre anteriors, i clarament

adaptades per al salt. Ales plegades horitzontalment als costats
del cos quan l’insecte està en repòs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Ordre ORTÒPTERS (llagosta)
6. Potes iguals, cos amb abdomen freqüentment ratllat, cintura
molt estreta entre tòrax i abdomen, ales que queden plegades
cap a arrere en repòs, però no a banda i banda del cos. . . . . . . . Ordre HIMENÒPTERS (abelles i vespes)
7. Sense ales de cap tipus, potes iguals, cintura molt

estreta entre tòrax i abdomen, antenes amb forma colzada.. . . . . . . . . Ordre HIMENÒPTERS (formigues)
7. Sense ales, cos pla, antenes molt llargues, cues allargades
que ixen de l’extrem de l’abdomen, semblen estar coberts
per escates brillants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Ordre TISANURS (peixets de plata)
7. Amb algun vestigi d’ales, normalment ocultes sota uns èlitres
(ales anteriors endurides) molt menuts.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
8. Pinça en la part final de l’abdomen. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Ordre DERMÀPTERS (tisoretes)

8. Sense pinces abdominals, èlitres xicotets però visibles.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Ordre COLEÒPTERS
280548 _ 0310-0347.indd 320 28/02/11 18:11

A
9 FITXA 8
Calamars gegants filmats en el seu ambient

Entre els anys 2001 i 2003 es van organitzar les primeres expedicions per a filmar en el seu
medi ambient l’invertebrat conegut més gran del planeta.
En els orígens de la navegació, es parlava d’un Ángel Guerra, científic del CSIC, ha dirigit
terrible monstre marí que amb els seus tentacles el projecte Operació Kraken, amb l’objectiu
arrossegava els vaixells i els seus tripulants al fons d’investigar la presència de calamars gegants
de l’oceà. En el nord d’Europa se l’anomenava en les costes asturianes.
Kraken i ha sigut protagonista de novel·les com Al setembre del 2005, dos biòlegs japonesos
20 000 llegües de viatge submarí, de Jules van aconseguir les primeres imatges d’un
Verne. El calamar gegant, també conegut com calamar gegant viu, d’uns 8 metres de llarg, a
a Architeutis, pot arribar a mesurar més de 18 més de 900 metres de profunditat. Mentrestant,
metres i pesar més de 500 quilograms. Encara en el nostre país, Ángel Guerra anunciava una
que el seu comportament és pràcticament nova operació per a trobar el famós calamar
desconegut, se sap que viuen a profunditats gegant mitjançant càmeres submergides.
superiors als 1 000 metres i que els catxalots són
els seus depredadors principals.
Trobats els trilobits més antics d’Europa

Els trilobits es van extingir fa 300 milions d’anys, vivien en el fons del mar i eren els primers
éssers recoberts per un exosquelet i amb potes articulades.
La majoria dels invertebrats que actualment poblen En la serra de Còrdova s’han localitzat les restes
el nostre planeta van aparéixer fa uns 550 milions fossilitzades dels trilobits més antics trobats a
d’anys. Els trilobits, els primers i més primitius Europa fins ara. Han sigut necessaris vint anys de
artròpodes, es caracteritzaven per tenir uns ulls treball perquè un grup d’investigadors del Museu
d’estructura molt complexa, similar als que podem Paleontològic de les universitats de Saragossa,
trobar en les abelles. Els trilobits han deixat la seua Huelva i València, dirigits pel catedràtic Eladio
empremta en forma de fòssils, gràcies als quals Liñán, hagen pogut posar al descobert aquest
els investigadors poden desxifrar com ha anat jaciment.
evolucionant la vida al llarg de la història.
Una estudianta xinesa descobreix uns invertebrats capaços de digerir el

plàstic
El descobriment podria servir per a degradar els residus plàstics que fins ara es reciclaven,
es cremaven o s’acumulaven en els abocadors.
En l’institut de Xian, en el centre de la Xina, amb escuma de plàstic. Passat un temps va

l’estudianta de 18 anys Chen Zhongguang, va observar que les larves que s’alimentaven d’escuma
descobrir que l’escuma de la capsa on guardava les engreixaven més que les altres. Amb l’ajuda del
larves per a alimentar els seus ocells estava plena seu pare, professor de Biologia, i després d’un any
de mossegades xicotetes. Aquests invertebrats, de treball, va concloure que aquests invertebrats
coneguts com a cuc de la farina, són les larves produïen una substància especial que els
de l’escarabat petit de la farina i s’empren com a ajudava a digerir el plàstic. Chen creu que aquest
aliment per a ocells, rèptils i xicotets mamífers. descobriment es podria aprofitar per a resoldre el
Quan Chen es va adonar del que passava, va greu problema de la contaminació que causen els
separar els cucs de la farina en dos grups, i en va plàstics, un material que no és biodegradable i que
alimentar un amb fulles i blat, i l’altre, solament roman intacte durant centenars d’anys.
280548 _ 0310-0347.indd 321 28/02/11 18:11

9 FITXA 9
LECTURES
Història d’una papallona i una aranya [...]

Un dia de primavera, un dia preciós de llum i de Aquesta és la història de la papallona; anem a la de
colors, d’aquells que, veient com tot s’envelleix al l’aranya.
nostre voltant, ens admira que mai envellisca el món, L’aranya vivia en el claustre d’un monestir ja ruïnós i
estava jo assegut en una pedra a l’entrada d’un poble. quasi abandonat. Allà s’havia fet una casa, teixida amb
M’ocupava, pel que sembla, a copiar una font molt un fil fosc, entre els buits d’un baix relleu.
pintoresca, a la qual feien ombra alguns àlbers; però,
Jo vaig entrar un dia en el claustre i vaig despertar l’eco
en realitat, el que feia era prendre el sol amb aquest
d’aquelles ruïnes amb el soroll dels meus talons. I se’m
pretext, ja que en més de tres hores que vaig estar allà,
va ocórrer, de primer, que els claustres s’havien fet per
embadalit amb el sorollet de l’aigua i de les fulles dels
als religiosos que duien sandàlies, i vaig començar a
arbres, a penes vaig traçar quatre ratlles en el paper
trepitjar fluixet, perquè fins i tot a mi m’escandalitzava el
del dibuix.
soroll que feia, tan xicotet com era, en aquell edifici tan
Assegut estava, com es diu vulgarment, caçant gran.
mosques, quan van passar per davant dels meus
El cel estava cobert, i el claustre rebia la llum per unes
ulls dues papallones blanques com la neu. Les dues
ogives altes i estretes que el deixaven en penombra
anaven voletejant, tan juntes, que en veure-les em
de manera que, encara que tot em cridava l’atenció,
va semblar que era una sola. Potser havien trencat
no podia veure bé els detalls del baix relleu que havia
ambdues alhora la mòmia de larva que les contenia
començat a copiar.
i, animant-se amb un temperat raig de sol, s’havien
llançat alhora, en la seua segona i misteriosa vida, a El baix relleu representava una processó de monjos
vagar per l’espai. Això pensava jo, quan les papallones amb l’abat al capdavant i servia d’ornament als
van tornar a passar per davant meu i van anar a posar- capitells d’un feix de columnes que formaven un
se en una mata de campanetes blaves, entre les quals dels angles. No sé on vaig trobar una escala que vaig
es van detenir uns quants segons, sense que les ales recolzar en el mur per a pujar-hi per veure’n els detalls;
els deixaren de batre. el cas és que hi vaig pujar, i quan estava més abstret
en la meua ocupació, com que em destorbava per a
Després van tornar a alçar el vol i a fer voltes al meu
examinar al meu gust la mitra de l’abat, una tela fosca
voltant.
i polsosa que l’embolicava quasi tota, vaig estendre la
Jo no sé què volien de mi. Sens dubte en l’instint de mà i la vaig arrancar, i de davall d’aquella cosa sense
les papallones hi ha quelcom de fatal que les du a la nom, que era la seua habitació, va eixir l’aranya.
mort.
Gustavo Adolfo Bécquer Obras completas de Gustavo
S’agiten, com en un vertigen, al voltant de la flama que Adolfo Bécquer Ediciones Cátedra, SA (Adaptació)
no les busca; sembla que ens provoquen, estrenyent
els cercles que descriuen en l’aire entorn dels nostres
caps, i les ahuixem, i vénen de nou.
280548 _ 0310-0347.indd 322 28/02/11 18:11

A
9 FITXA 10
LECTURES
L’abella gandula —Cal treballar, germana.

Hi havia una vegada en un rusc una abella que no I ella va respondre de seguida:
volia treballar, és a dir, que recorria els arbres d’un en —Un d’aquests dies ho faré!
un per a agafar el suc de les flors; però en comptes de
—No és qüestió que ho faces un d’aquests dies –li van
conservar-lo per a convertir-lo en mel, el prenia del tot.
respondre–, sinó demà mateix. Recorda-ho.
Era una abella gandula. Tots els matins tot just el sol
I la van deixar passar.
calfava l’aire, l’abella treia el cap per la porta del rusc,
veia que feia bon temps, es pentinava amb les potes, A poqueta nit del dia següent es va repetir el mateix.
com fan les mosques, i començava llavors a volar, molt Abans que li digueren res, l’abelleta va exclamar:
contenta del dia tan bonic. Brunzia morta de gust de —Sí, sí, germanes! Ja recorde el que he promés!
flor en flor, entrava en el rusc, en tornava a eixir, i així —No és qüestió que recordes el que has promés –li
passava tot el dia mentre les altres abelles es mataven van respondre–, sinó que treballes. Hui és dènou
treballant per a omplir el rusc de mel, perquè la mel és d’abril. Doncs bé: esperem que demà, dia vint, hages
l’aliment de les abelles nounades. portat una gota de mel si més no. I ara, passa.
Com que les abelles són molt serioses, van començar a I en dir-li això, es van apartar per a deixar-la entrar.
disgustar-se amb la conducta de la germana gandula.
En la porta dels ruscs hi ha sempre unes quantes Però el vint d’abril va passar en va, com tots els altres
abelles que estan de guàrdia per a tenir cura que no hi Amb la diferència que en caure el sol l’oratge es va
entren cuques. Aquestes abelles solen ser molt velles, tornar boig i va començar a bufar un vent fred.
amb gran experiència de la vida i tenen el llom pelat L’abelleta gandula va volar apressada cap al rusc,
perquè han perdut tots els pèls en fregar-lo contra la pensant com de calenteta estaria allà dins. Però quan
porta del rusc. va voler entrar, les abelles que estaven de guàrdia l’hi
Un dia, van detenir l’abella gandula quan anava a van impedir.
entrar, i li van dir: —No entres! –li van dir fredament.
—Companya: és necessari que treballes, perquè totes —Jo vull entrar! –va demanar l’abelleta. —Aquest és el
les abelles hem de treballar. meu rusc.
L’abelleta va contestar: —Aquest és el rusc d’unes pobres abelles treballadores
—Jo estic tot el dia volant, i em canse molt. –li van contestar les altres–. No hi ha entrada per a les
gandules.
—No és qüestió que et canses molt –van respondre–,
sinó que treballes un poc. És el primer advertiment que —Demà sense falta treballaré! –va insistir l’abelleta.
et fem. — No hi ha demà per a qui no treballa – van respondre
I en dir-li això la van deixar passar. les abelles, que saben molta filosofia.
Però l’abella gandula no canviava. De manera que la I en dir-li això la van espentar cap a fora.
vesprada següent, les abelles que estaven de guàrdia Horacio Quiroga La abeja haragana Editorial Losada
li van dir: (Adaptació)
280548 _ 0310-0347.indd 323 28/02/11 18:11

9 FITXA 11
LECTURES
A través de l’espill i el que Alícia hi va —Per a això està ací al mig l’arbre –va assenyalar la rosa–.
trobar De què serviria, si no?
I no obstant això, ací estava el tossal, a la vista d’Alícia; —Però què podria fer en un moment de perill? –va
de manera que no podia fer res més que començar continuar preguntant Alícia.
de nou. Aquesta vegada, el camí la va dur cap a un —Podria bordar –va contestar la rosa.
gran massís de flors, vorejat de margarides, amb un —Borda «bup, bup»! –va exclamar una margarida–,
guaiaber plantat al mig. per això li diuen guaiaber.
—Oh, lliri irisat! –va dir Alícia, dirigint-se cap a una flor —No sabies això! –va exclamar una altra margarida, i
d’aquella espècie que es bressolava dolçament amb la van començar totes a cridar alhora, i es va produir un
brisa–, com m’agradaria que pogueres parlar! enrenou ensordidor de veuetes cridaneres.
—És clar que podem parlar! –va dir el lliri–, però —Calleu totes! –va cridar el lliri irisat, fent cabotades
solament ho fem quan hi ha algú amb qui pague la apassionadament d’una banda a l’altra i tremolant
pena de fer-ho. de vehemència–. Sabeu que no puc seguir-vos –va
Alícia es va quedar tan atònita que no va poder dir ni pantaixar molt excitat, inclinant el cap cap a Alícia–,
una paraula durant una estona: la sorpresa la va deixar que si no ja veuríeu el que és bo!
sense parla. Al final, i com que el lliri sol continuava —No t’ha d’importar –va dir Alícia per a tranquil·litzar-lo.
bressolant-se suaument, es va decidir a dir-li amb una
veu molt tímida, gairebé un murmuri: I inclinant-se damunt de les margarides, que estaven
precisament començant una altra vegada a cridar, els
—I poden parlar també les altres flors? va murmurar:
—Tan bé com tu –va replicar l’iris–, i per descomptat —Si no calleu d’una vegada us colliré a totes!
bastant més fort que tu.
En un instant es va fer el silenci i algunes de les
—Per cortesia no ens correspon a nosaltres parlar margarides rosades es van posar lívides.
primer, no és veritat? –va dir la rosa–. Però ja m’estava
jo preguntant quan començaries a parlar, i em deia: —Així m’agrada! –va aprovar el lliri–. Aquestes
«Per la cara que té, a aquesta xica, no ha de margarides són les pitjors! Quan un comença a parlar,
faltar-li el cervell, encara que no semble tampoc es posen totes a xisclar alhora d’una manera que n’hi
massa intel·ligent». De totes maneres tens el color ha per a marcir-se!
adequat i això és, després de tot, el que més importa. —I com és que podeu parlar totes d’una manera tan
—A mi tant me fa el color que tinga –va observar el bonica? –va preguntar Alícia, esperant posar el lliri de
lliri–. El que és una llàstima és que no tinga els pètals bon humor amb l’afalac–. He estat en molts jardins
un poc més ondulats, perquè estaria molt millor. abans, però en cap on les flors pogueren parlar.
A Alícia, no li estava agradant tanta crítica, de manera Lewis Carroll

que es va posar a preguntar-los coses: A través del espejo y lo que Alicia encontró.
—A vosaltres, no us fa por estar plantades ací soles Ediciones Cátedra, SA (Adaptació)
sense que ningú us cuide?
280548 _ 0310-0347.indd 324 28/02/11 18:11

A
9 ESQUEMA MUT 1
ANÈL·LIDS
MOL·LUSCOS
Ano
INSECTES
280548 _ 0310-0347.indd 325 28/02/11 18:11

9 ESQUEMA MUT 2
ARÀCNIDS
EQUINODERMS
APARELLS BUCALS DELS INSECTES
280548 _ 0310-0347.indd 326 28/02/11 18:11

9 ESQUEMA MUT 3
CRUSTACIS
PORÍFERS
GRUP DELS EQUINODERMS
280548 _ 0310-0347.indd 327 28/02/11 18:11

9 SUGGERIMENTS
A LA XARXA ¡Qué bueno que haya insectos!

Allan Fowler. Ed. Children’s Press
FAUNA IBÈRICA Los insectos son animales
www.fauna-iberica.mncn.csic.es Judith Holloway & Clive harper. Ed. Modern
Pàgina del projecte de catalogació de la fauna Currículo Press
iberobalear. Orientat a especialistes, però de gran El mundo de los insectos
interés. Lobsenz Norman. Ed. Navarro
INSECTES A INTERNET DVD/PEL·LÍCULES

www.insects.org Animals i plantes. Insectes i rèptils. Volum II.
Univers extraordinari.
Pàgina molt completa sobre insectes. Destaca la secció
Microcosmos. Miramax
de macrofotografies, amb comentaris sobre un gran
Documental sobre la vida dels insectes en tolles i
nombre d’espècies d’insectes.
rierols.
CONQUILIOLOGIA: L’ART I LA CIÈNCIA La IV fase. Saul Bass. Paramount Pictures, 1979
DE LA NATURA En un desert dels Estats Units s’està produint una
www.worldwideconchology.com invasió de formigues que obeeix a unes pautes
Una de les pàgines més completes sobre mol·luscos. intel·ligents.
Orientada al col·leccionisme, reuneix milers de Arac Attack. Ellory Elkayem. Warner Home Video,
fotografies de petxines de totes les regions del món, 2002
classificades per ambients. Els habitants d’una ciutat minera d’Arizona
descobreixen que un abocament químic ha fet que
LLIBRES centenars d’aranyes experimenten una mutació que les
fa créixer d’una manera descomunal.
Las hormigas
Maria Angels Julivert. Parragón Ediciones Cuques. Disney Pixar, 1998
Pel·lícula animada per ordinador. En nom «dels
Cómo y por qué de las hormigas y abejas
insectes oprimits del món», una enginyosa formiga
Ronald Rood. Ed. Molino
anomenada Flic contracta un grup de guerrers per a
defendre la seua colònia.
280548 _ 0310-0347.indd 328 28/02/11 18:11

AVALUACIÓ
1 Quin criteri utilitzes per a classificar l’organisme de la fotografia

com a invertebrat? A quin grup pertany?
2 Esmenta els grups d’invertebrats que coneixes i indica dues

característiques importants de cadascun.
3 Identifica a quins grups d’invertebrats pertanyen els animals

representats a continuació i assenyala’n les parts.
4 Què és la ràdula i per a què serveix? Quin grup d’invertebrats en tenen?
5 Com s’han adaptat alguns dels mol·luscos gastròpodes al medi terrestre? Esmenta les característiques que
diferencien aquest grup de mol·luscos dels bivalves.
Característiques del cos Medi en què viuen

Platihelmints
Nematodes
Anèl·lids
a) Un artròpode té una closca amb parts articulades.

b) Els mol·luscos tenen simetria radial.
c) Els cucs són aquells animals que tenen simetria bilateral, el cos tou i no tenen esquelet.
d) Els bivalves constitueixen el grup més nombrós d’animals.
e) El grup de mol·luscos està format pels gastròpodes, els bivalves i els miriàpodes.
8 De quina manera s’han adaptat els insectes a diferents tipus d’alimentació? Posa’n exemples. Com els ha
ajudat aquesta característica en la seua supervivència?
9 Defineix els termes següents: porífers, valva, quitina i metamorfosi.
10 Per què s’elabora un model experimental en una investigació científica?
280548 _ 0310-0347.indd 329 28/02/11 18:11

AVALUACIÓ
1 Com definiries els animals invertebrats? Esmenta els grups d’invertebrats que coneixes.
2 Per què la presència de la closca en els artròpodes

no permet classificar-los dins del grup dels vertebrats?
3 Identifica l’animal de la fotografia, i assenyala

a quin grup pertany. Quines característiques
t’han ajudat a classificar-lo?
Grup Característiques Exemples

Porífers Esponges
Celenterats Translúcids, forma de sac
Planàries, cuc de terra
Equinoderms Estrelles de mar
Mol·luscos Tous, amb peu i massa visceral
Exosquelet, peces articulades
5 Explica la metamorfosi i quins grups d’invertebrats la fan.
a) Aparell ambulacral. d) Pòlip.

b) Quetes. e) Simetria bilateral.
c) Muda.
7 Identifica els animals següents segons les característiques descrites a continuació:
a) Animals que tenen peu transformat en tentacles en el cap.

b) Animals que tenen un conjunt de tubs i vesícules amb funcions com la locomoció o la respiració.
c) Animals el tòrax dels quals presenta tres parells de potes articulades i un o dos parells d’ales.
d) Animals tous, amb peu i massa visceral.
a) L’aparell ambulacral dels equinoderms és utilitzat en la reproducció dels animals.

b) E
ls gastròpodes tenen una closca amb dues valves, no tenen un cap diferenciat i tenen un peu
xicotet i excavador.
c) Els porífers són animals que tenen el cos perforat per molts porus microscòpics.
d) Els miriàpodes tenen el cos dividit en molts segments, cadascun amb dues o quatre potes.
e) El grup dels artròpodes està format per aràcnids, insectes, crustacis i gastròpodes.
9 Fes un quadre en què compares les característiques dels aràcnids i els crustacis. Quina adaptació
han desenvolupat cadascun d’aquests grups per a defendre’s dels depredadors?
10 Per què els insectes han colonitzat tots els ambients del nostre planeta?
280548 _ 0310-0347.indd 330 28/02/11 18:11

9 AMPLIACIÓ
1 Quina diferència hi ha entre la closca dels mol·luscos i la closca dels artròpodes?

2 Explica com s’alimenten els celenterats.
3 Per què es pensava antigament que les esponges eren plantes? A quin grup d’invertebrats
pertanyen?
4 Quines característiques tenen els anells dels anèl·lids?
5 Defineix els òrgans, aparells o parts del cos següents i indica en quin grup o grups d’invertebrats
apareixen:
a) Aparell ambulacral.
b) Clitel.
c) Cefalotòrax.
d) Pedipalps.
6 Què vol dir que els insectes tenen metamorfosi?
7 Es pot dir que els mol·luscos són un grup d’animals exclusivament aquàtics? Posa’n exemples.
8 Quin grup d’artròpodes viuen en el mar? Posa’n exemples.
9 Quins són els únics invertebrats capaços de volar? Creus que açò té alguna relació amb el fet
que siguen uns animals extremadament abundants i variats?
10 Esmenta les adaptacions de l’aparell bucal al tipus d’alimentació d’insectes com la formiga,
la papallona i el mosquit.
11 Si diem que hem vist un animal amb òscul i porus, de quin animal parlem?
12 Quins animals tenen un sistema de conductes i vesícules plens d’aigua que recorre tot el cos
i els serveix, entre altres funcions, per a la locomoció?
13 Quin animal, quan perd un braç, el regenera i, a més, a partir del fragment del braç, sorgeix un
individu que és idèntic al primer?
14 Què és una pupa?
15 Escriu un criteri que ens servisca per a diferenciar…
a) Un gastròpode i un bivalve.
b) Un nematode i un anèl·lid.
c) Un crustaci i un insecte.
d) Un miriàpode i un crustaci.
280548 _ 0310-0347.indd 331 28/02/11 18:11

9 REFORÇ
Exemples d’animals invertebrats A quin grup pertanyen i com són
Medusa
Escarabat
Estrella de mar
Caragol
Aranya
Esponja
Cuc
2 Què és un animal invertebrat? Per què diem que no podem definir els invertebrats, com a grup, per
«allò que tenen», sinó que els definim per «allò que no tenen»?
3 Quin és el grup d’animals més extens? En quines parts del nostre planeta podem trobar-ne?
4 Poden tenir esquelet els invertebrats?

Posa’n un exemple.
5 Explica com és el cos dels artròpodes.
6 Indica per què es pot dir que les esponges

(porífers) són animals primitius i senzills.
Compara’ls amb un insecte i escriu les
teues conclusions.
7 Què és un cuc? On viuen els cucs? Esmenta els tres tipus de cucs.
8 Quins són els quatre grups d’artròpodes? Quin dels quatre és el més ampli?
9 Completa el quadre següent sobre els mol·luscos:
Grups de mol·luscos Característiques

Gastròpodes
Bivalves
Cefalòpodes
280548 _ 0310-0347.indd 332 28/02/11 18:11

FITXA 1: LA DIVERSITAT DELS INVERTEBRATS (I)
NOM: CURS: DATA:
1 Completa l’esquema amb els grups d’invertebrats. Escriu en els quadres els noms dels grups i les
característiques més importants de cada un.
2 Identifica el grup al qual pertanyen els mol·luscos següents. Indica en cada cas el nom del grup
i explica per què els hi incloem.
280548 _ 0310-0347.indd 333 28/02/11 18:11

FITXA 1: LA DIVERSITAT DELS INVERTEBRATS (II)
3 Completa l’esquema sobre els grups dels artròpodes.
Grup: Grup:
Característiques principals: Característiques principals:
Exemples: Exemples:
Grup: Grup:
Característiques especials: Característiques especials:
Exemples: Exemples:
280548 _ 0310-0347.indd 334 28/02/11 18:11

VESPA
1. Ales
2. Tòrax 3. Cap
4. Antenes
7. Ocels 8. Ull compost
6. Abdomen
5. Potes
9. Peces bucals
1. 1 1.
2. 2 2.
3. 3 3.
4. 4 4.
5. 5 5.
6. 6 6.
7. 7 7.
8. 8 8.
9. 9 9.
280548 _ 0310-0347.indd 335 28/02/11 18:11

VESPA
Wasp
LA GUÊPE
Wespe
1. Ales
2. Tòrax 3. Cap
4. Antena
7. Ocels 8. Ull compost
6. Abdomen
5. Potes
9. Peces bucals
1. Wings 1. Ailes 1. Flügeln
2. Thorax 2. Thorax 2. Brust
3. Head 3. Tête 3. Kopf
4. Antenna 4. Antenne 4. Antenne
5. Legs 5. Pattes 5. Beine
6. Abdomen 6. Abdomen 6. Hinterleib
7. Ocelli 7. Ocelles 7. Facettenauge
8. Compound eye 8. Œil composé 8. Punktaugen
9. Mouthparts 9. Mandibules 9. Mundwerkzeuge
280548 _ 0310-0347.indd 336 28/02/11 18:11

PORÍFERS
Poriferi
多孔动物门
1. Òscul
2. Cavitat atrial
3. Canals
4. Porus
1. Oscul 1 1. 吸附器官
2. Cavitate atrială 2 2. 心房腔
3. Canale 3 3. 管
4. Pori 4 4. 毛孔
280548 _ 0310-0347.indd 337 28/02/11 18:11

PORÍFERS
Sponge
LES PORIFÈRES
Schwämme
1. Òscul
2. Cavitat atrial
3. Canals
4. Porus
1. Osculum 1. Oscule 1. Osculum
2. Spongocoel 2. Atrium 2. Hohlräumen
3. Channels 3. Canaux 3. Kanäle
4. Pores 4. Pores 4. Poren
280548 _ 0310-0347.indd 338 28/02/11 18:11

APARELLS BUCALS D’INSECTES

Aparatul bucal al insectelor
昆虫口器
1. Boca mastegadora. 2. Boca xupladora. 3. Boca mastegadora i 4. Boca picadora i

Formiga Papallona llepadora. Abella xupladora. Mosquit
1. Gură pentru muşcat. Furnică 1 1. 咀爵式口器。蚂蚁
2. Gură pentru supt. Fluture 2 2. 虹吸式口器。蝴蝶
3. Gură pentru muşcat-lins. 3 3. 嚼吸式口器。蜜蜂

Albină
4 4. 刺吸式口器。蚊子
4. Gură pentru înţepat-supt.
Ţânţar
280548 _ 0310-0347.indd 339 28/02/11 18:11

APARELLS BUCALS D’INSECTES
Insect mouth types

L’Appareil buccaL DES insectes
Mundwerkzeuge der InsekteN
1. Boca mastegadora. 2. Boca xupladora. 3. Boca mastegadora i 4. Boca picadora i

Formiga Papallona llepadora. Abella xupladora. Mosquit
1. Biting mouth. Ant 1. Bouche qui mâche. 1. Beissender Mund.

Fourmie Ameisen
2. Tubular mouth. Butterfly
2. Bouche qui absorbe. 2. Saugender Mund.
3. Biting-sucking mouth. Papillon Schmetterling
Bee
3. Bouche qui mâche et 3. Beissend-leckender
4. Piercing-sucking mouth. lêche. Abeille Mund. Biene
Mosquito
4. Bouche qui hache et 4. Stechend-saugender
absorbe. Moustique Mund. Stechmücke
280548 _ 0310-0347.indd 340 28/02/11 18:11

9 SOLUCIONARI
RECORDA i CONTESTA 9.6. El peu és musculós i l’utilitzen, segons l’espècie, per a

diverses funcions com: nadar, reptar, excavar, etcètera.
1. El calamar, com la resta dels invertebrats, no té columna
vertebral. 9.7. El cos dels mol·luscos està dividit en cap, massa visce-
ral i peu.
2. No; hi ha un gran nombre d’invertebrats beneficiosos. En-
tre els beneficiosos podem citar les abelles, que pol·linitzen 9.8. Gastròpodes. Grup d’animals invertebrats amb closca
les plantes, produeixen mel i ceres; les aranyes controlen en forma espiral i amb un peu gran en la part ventral
altres insectes nocius, com els mosquits; els mol·luscos, del cos, el qual els permet reptar pel terra, com els ca-
com el calamar, la sépia, el polp, la clòtxina, etcètera, són ragols. Del grec gaster: ventre o estómac, i podós: peu.
una font econòmica per ser l’aliment d’un gran nombre de Bivalves. Grup d’animals invertebrats que tenen una
persones; les esponges i els celenterats inclouen molts in- closca amb dues valves o peces articulades que encai-
dividus que són utilitzats per a obtenir fàrmacs anticance- xen l’una en l’altra, com les cloïsses o les escopinyes de
rosos, antidepressius, etc. gallet. Del llatí bi: dos, i valva: porta.
3. Grups d’invertebrats: Cefalòpodes. Grup d’animals invertebrats que tenen el
a) Porífers. cap envoltat de tentacles i que, generalment, no tenen
closca, com el polp. Del grec kephalé: cap, i podós:
b) Anèl·lids.
peu.
c) Mol·luscos.
9.9. Les ostres pertanyen al grup dels bivalves perquè la
d) Artròpodes. closca està formada per dues valves articulades.
Busca la resposta 9.10. Artròpodes. Grup d’animals invertebrats que estan re-
coberts d’un exosquelet i que tenen el cos segmentat i
Mol·luscos, cefalòpodes.
proveït de potes articulades, com l’escarabat o la formi-
ga. Del grec arthron: articulat, i podós: peu.
ACTIVITATS
9.11. L’exosquelet dels artròpodes els protegeix dels depre-
9.1. El nom de porífer fa referència al fet que tenen el cos dadors, evita la dessecació i proporciona el suport ne-
perforat per molts porus microscòpics. cessari per a l’aparell muscular.
9.2. Es diferencien en el fet que els pòlips tenen forma 9.12. Per a poder créixer, els artròpodes han d’alliberar-se de
de sac i estan fixos en el fons del mar, mentre que la coberta externa i formar-ne una de nova.
les meduses tenen forma d’ombrel·les i tenen vida
9.13. Els insectes també s’anomenen hexàpodes perquè te-
lliure. A més, els pòlips tenen l’única obertura que fa
nen sis parells de potes que ixen del tòrax.
de boca i d’anus, en posició contrària a les meduses.
S’assemblen en el fet que ambdues formes tenen si- 9.14. Els insectes respiren a través de tràquees.
metria radial i una única obertura, envoltada de tenta-
9.15. Els quelícers són un parell d’apèndixs que parteixen del
cles, la qual comunica amb la cavitat gastrovascular,
cefalotòrax, que tenen funció tàctil i els serveixen per a
que funciona com a estómac.
menjar. Aquests quelícers en les aranyes es transfor-
9.3. Les diferències entre els tres grups de cucs són: a) Els men en ungles verinoses.
platihelmints tenen un cos pla, prim, tou i dividit en
9.16. Miriàpodes. Grup d’animals invertebrats que tenen
segments. Alguns tenen vida lliure aquàtica i uns altres
dues antenes i un cos llarg i dividit en molts anells, ca-
són paràsits dins d’animals. Tenen reproducció asexu-
dascun dels quals té un o dos parells de potes, com el
al per escissió i sexual amb fecundació interna; b) Els
centpeus i el milpeus. Del grec myriás: molt nombrós, i
nematodes són cucs cilíndrics, no segmentats, de cos
podós: peu.
tou. Viuen en quasi tots els hàbitats, amb vida lliure o
paràsita. Reproducció sexual amb fecundació interna; 9.17. Els escorpins i les caparres pertanyen al grup dels aràc-
c) Els anèl·lids són cucs anellats, de cos tou i cilíndric. nids.
Presenten metameria, és a dir, cada segment és igual 9.18. Els centpeus tenen un parell de potes en cada seg-
que l’anterior i fa les mateixes funcions. Són aquàtics i ment, i els milpeus, dos parells.
terrestres, i molts són paràsits.
9.19. Equinoderms. Grup d’animals invertebrats de simetria
9.4. Platihelmints. Grup d’animals invertebrats, amb forma radial coberts per plaques i espines. Es desplacen pel
de cuc de cos pla i allargat. La majoria són paràsits, fons del mar gràcies als múltiples peus ambulacrals.
com les tènies. Del grec platýs: pla, i hélmis: cuc. Per exemple, les estrelles i els eriçons de mar. Del grec
Anèl·lids. Grup d’animals invertebrats, amb el cos allar- ekhînos: eriçó, i dérma: pell.
gat i tou, dividit en segments o anells, com el cuc de 9.20. L’aparell ambulacral és exclusiu dels equinoderms. Con-
terra. Del llatí, annellus: anell xicotet. sisteix en una xarxa de tubs plens d’aigua que recorren
9.5. Els anèl·lids terrestres respiren a través de la pell, per la perifèria de l’animal i emeten cap a l’exterior uns tubs
la qual cosa ha de ser fina i romandre humida, amb la xicotets proveïts de ventoses, els quals constitueixen els
finalitat d’afavorir la superfície d’intercanvi dels gasos peus ambulacrals. Aquest aparell serveix a l’animal per a
respiratoris. la locomoció, per a capturar preses i per a respirar.
280548 _ 0310-0347.indd 341 28/02/11 18:11

9 SOLUCIONARI
9.21. Si els insectes com els sabaters perderen la capa im- b) L es tènies són hermafrodites i cadascun dels seus
permeabilitzant, no podrien viure i desplaçar-se per la segments té aparell genital femení (ovaris) i aparell
superfície de l’aigua. genital masculí (testicles). La fecundació es du a
terme entre anells diferents del mateix individu. En
9.22. La presència d’una fina capa de cera que recobreix la
cada segment s’acumulen ous fecundats. Els últims
quitina de l’exosquelet permet als sabaters desplaçar-
segments estan plens d’ous, i poden desprendre’s
se per la superfície de l’aigua sense enfonsar-se.
i eixir amb la femta de l’allotjador. Quan un porc
9.23. La substància que impermeabilitza l’exosquelet dels (allotjador intermedi) menja residus en què hi ha
insectes els permet desplaçar-se sobre diverses super- aquests ous, arriben al seu intestí, allà es dissol la
fícies, en el cas de l’aranya, la seua tela, sense enfons- closca i deixa al descobert l’embrió que hi ha en l’in-
ar-se o quedar-s’hi apegats. terior. L’embrió travessa la paret intestinal i arriba,
9.24. òscul per mitjà de la sang, als músculs de l’animal, on es
transformarà en una larva. Quan una persona men-
cavitat atrial
ja la carn infestada de porc, la larva arriba a l’intestí
aigua a igua humà i s’hi fixa mitjançant els garfis i les ventoses.
amb nutrients amb nutrients A continuació, la larva creix longitudinalment i dóna
lloc a l’individu adult.
9.30. A – Bivalve. B – Gastròpode. C – Cefalòpode. D – Gas-
tròpode.
porus 9.31. a) P
elecípodes. Grup de mol·luscos que no presenten
cap diferenciat, amb un peu pla en forma de des-
aigua aigua amb tral, i amb el cos cobert per dues valves. Del grec
amb nutrients nutrients pelekys: destral, i podós: peu.
b) E
ls bivalves, a diferència dels gastròpodes, presen-
ten una closca o petxina formada per dues valves, i
9.25. (celenterat) pòlip medusa (celenterat)
el cap i el peu són molt reduïts. A més, totes les es-
pècies són aquàtiques i respiren per mitjà de bràn-
quies. D’altra banda, els gastròpodes tenen un cap
ben desenvolupat, tenen una closca helicoïdal i un
peu ample i pla.
esponja
(porífer) 9.32. a) E
l nàutil pertany al grup dels mol·luscos cefalòpo-
des. Com la resta de cefalòpodes, el nàutil presenta
peu modificat en forma de tentacles, amb un cap
(celenterat) esponja pòlip (celenterat) ben diferenciat i un parell d’ulls de visió molt per-
feccionada.
9.26. Es tracta d’una relació mutualista, en la qual ambdues
espècies es beneficien. En aquesta relació, el bernat b) L a diferència principal radica en el fet que el nàutil
ermità rep protecció i camuflatge de l’anemone enfront té una closca externa, mentre que el polp no en té.
dels depredadors. L’anemone, a canvi, aconsegueix ali- 9.33. a) Crustacis; b) aràcnids; c) insectes; d) miriàpodes.
ment que no utilitza el bernat ermità, així com transport.
9.34. El porquet de Sant Antoni pertany al grup dels crusta-
9.27. Es deu principalment al tipus d’aparell respiratori que cis. L’incloem en aquest grup, ja que té el cos dividit en
han desenvolupat. Així, els anèl·lids aquàtics respiren cefalotòrax, on té un parell d’antenes, i abdomen seg-
a través de brànquies, estructures idònies per al medi mentat, té set parells de potes, respira per brànquies i
aquàtic. En canvi, els anèl·lids terrestres respiren a tra- és terrestre.
vés de la pell, raó per la qual ha de ser fina i romandre
9.35. a)
humida, amb la finalitat d’afavorir la superfície d’inter-
canvi dels gasos respiratoris. Braç
9.28. a) L a fotografia A representa l’eruga i la fotografia B,

l’anèl·lid.
b) S
’assemblen en el cos cilíndric i segmentat. Es di-
ferencien en el fet que els segments de l’anèl·lid te-
nen els mateixos òrgans i fan les mateixes funcions
i els de l’eruga no. L’anèl·lid és un adult i l’eruga és
la larva dels insectes lepidòpters. Aparell
ambulacral
9.29. a) L
es tènies viuen com a paràsits en l’intestí de deter-
minats vertebrats (éssers humans, vaques, porcs,
gossos, etc.). Utilitzen les ventoses i els garfis per a Peus ambulacrals
adherir-se a l’intestí de l’allotjador.
280548 _ 0310-0347.indd 342 28/02/11 18:11

9 SOLUCIONARI
b) L a gran majoria d’estrelles de mar són carnívores RESUM

i s’alimenten de mol·luscos (preferentment de clo-
9.42.
ïsses i ostres). Per a això envolten la petxina del
mol·lusc amb els peus ambulacrals, amb els quals Tenen un cap ben
estiren les valves. Una vegada obertes les valves, desenvolupat amb quatre
l’estrella introdueix la part inferior de l’estómac, que tentacles.
trau a l’exterior a través de la boca. Havent menjat,
l’estrella retrau l’estómac i torna a la posició inicial. No tenen el cap diferenciat.
El peu és xicotet.
9.36. A – Porífer. B – Aràcnid. C – Anèl·lid. D – Artròpode, Gastròpodes
crustaci. E – Equinoderm. F – Artròpode, insecte. G – Els marins respiren per
Celenterat. H – Mol·lusc, gastròpode. brànquies i els terrestres,
per pulmons. N’hi ha
espècies herbívores i
UNA ANÀLISI CIENTÍFICA carnívores.
9.37. a) Tèrmits, formigues i vespes.
No tenen cap diferenciat.
9.38. Les característiques principals que s’hi poden reco- El peu és xicotet.
néixer són:
MOL·LUSCOS
Closca o petxina formada per
– El cos està dividit en anells diferents, els quals Bivalves
dues valves.
s’agrupen i es diferencien en tres regions: cap, tòrax
i abdomen.
Respiren per brànquies i
– Tenen un parell d’antenes, on hi ha els sentits de s’alimenten filtrant l’aigua.
l’olfacte i del tacte.
Tenen un cap ben
– Tenen dos ulls composts molt grans i un parell d’ulls desenvolupat i peu transformat
simples (ocels). en tentacles.
– En el tòrax es localitzen els tres parells de potes arti- N’hi ha espècies amb closca
culades i dos parells d’ales. Cefalòpodes externa, sense closca, o amb
closca interna.
– L’abdomen és segmentat.
9.39. En les abelles obreres, aquest tercer parell de potes Respiren per brànquies i són
està modificat amb la finalitat de recol·lectar el pol·len carnívors.
de les flors. Cos dividit en cefalotòrax
9.40. a) P
er a conéixer el nombre d’obreres, hem d’aplicar i abdomen.
una regla de tres:
Tenen quatre parells de
99 3 70 000 Aràcnids potes.
Nombre d’obreres 5 5 69 300
100 Respiren per tràquees, són

carnívors i no sofreixen
b) Si
restem de les 70 000 abelles totals les 69 300 metamorfosi.
obreres, obtenim el nombre d’abellots més la reina, Cos dividit en cap, tòrax
és a dir, 699 abellots i 1 reina. Per a esbrinar el (en alguns cefalotòrax) i
percentatge d’abellots, apliquem la regla de tres de abdomen.
nou:
Tenen cinc parells de potes.
699 3 100
Crustacis
Percentatge abellots 5 5 0,99 % ARTRÒPODES Respiren a través de la
70 000 superfície del cos o per

brànquies. Són carnívors,
9.41. Abellots: l’única missió en el rusc és intervenir en la fe- alguns filtradors. Sofreixen
cundació. Obreres: són estèrils i s’encarreguen de dur metamorfosi.
a terme tots els treballs del rusc (neteja, alimentació,
Cos dividit en cap i tronc.
defensa, etc.). Reina: és fèrtil. Pon els ous dels quals
naixen els altres individus del rusc. Tenen un parell o dos de
A causa de l’especialització de funcions de cada classe, potes per segment.
totes elles són imprescindibles per a seguir el funciona- Miriàpodes Respiren a través de
ment del rusc. tràquees. L’alimentació
és variada. No sofreixen
metamorfosi.
280548 _ 0310-0347.indd 343 28/02/11 18:11

9 SOLUCIONARI
b) C
ucs: animals que tenen el cos tou i manquen d’es-
Cos dividit en cap, tòrax i quelet.
abdomen.
c) M
ol·luscos: animals que tenen el cos dividit en cap,
Tenen tres parells de potes. massa visceral i peu, que és musculós i l’utilitzen per
ARTRÒPODES Insectes Molts tenen un o dos parells
a nadar, reptar o excavar. El cos està recobert d’un
d’ales.
mantell.
Respiren per tràquees.
d) A
rtròpodes: animals el cos dels quals està cobert per
L’alimentació és molt variada.
Sofreixen metamorfosi. un exosquelet compost de quitina. Tenen apèndixs ar-
ticulats.
Tenen simetria radial.
Presenten esquelet intern e) E
quinoderms: animals amb simetria radial i presència
format per plaques sota la d’un esquelet intern format per plaques situades sota
pell. No tenen cap diferenciat la pell.
Equinoïdeus, i la boca sol estar situada en
Asteroïdeus, 3. L’animal de la primera foto és una esponja que pertany
la part inferior del cos.
EQUINODERMS Ofiuroïdeus, al grup dels porífers. La segona imatge correspon a una
Holoturoïdeus Es desplacen mitjançant aranya, artròpode del grup dels aràcnids.
i Crinoïdeus. l’aparell ambulacral.
Respiren a través de la pell.
Són carnívors. Sofreixen

metamorfosi.
9.43. a) Respiren a través de la pell.

b) Respiren a través de la pell.
c) Respiren per brànquies.
d) Respiren per tràquees.
e) R
espiren a través de la superfície del cos o per
brànquies. porus òscul
9.44. Anèl·lids, artròpodes i equinoderms.
9.45. Els equinoderms presenten l’aparell ambulacral que Abdomen Cefalotòrax
els permet desplaçar-se i que intervé en la respiració.
9.46. Identificar. El protagonista va observar que en la molsa

hi havia uns senyals redons i es va preguntar per
l’origen d’aquests.
9.47. Relacionar. Els senyals redons que hi havia en la molsa
eren massa irregulars i desordenats. No podien ser les
petjades d’un animal perquè estaven en un vessant
massa vertical i implicaven un pas molt errant. Quelícers
Potes
9.48. Sintetitzar. Els paranys de les aranyes que es descriuen
en el text són redons i estan construïts sobre la molsa. Pedipalps
Tenen una trapa folrada de seda amb una vora
bisellada que encaixa sobre un túnel recobert també
amb seda. 4. La ràdula és una espècie de llengua amb dents xicotetes
9.49. Aplicar. Per a amagar-s’hi dins i caçar els insectes que que tenen els mol·luscos gastròpodes per a obtenir els ali-
s’hi aproximen. ments.
5. Els mol·luscos del medi terrestre respiren per pulmons i
PROVA D’AVALUACIÓ 1 el peu segrega un moc per a facilitar el desplaçament. Els
bivalves es diferencien dels gastròpodes per la presència
1. L ’animal de la fotografia és una bavosa i pertany al grup d’una petxina formada per dues valves, perquè no tenen
dels mol·luscos gastròpodes. És un invertebrat ja que no té cap diferenciat i tenen un peu excavador, i s’alimenten per
columna vertebral. En aquest cas, tampoc tenen un esque- filtració. Els gastròpodes tenen el cap ben desenvolupat, el
let extern com alguns membres del mateix grup. peu és musculós, en la boca tenen la ràdula amb la qual
2. a) Porífers i celenterats: animals aquàtics d’organització estripen les preses i quasi tots tenen una closca enrotllada
senzilla, sense òrgans ni aparells. en espiral.
280548 _ 0310-0347.indd 344 28/02/11 18:11

9 SOLUCIONARI
6. 2. La closca en els artròpodes és un esquelet extern, és

Medi en què
Característiques del cos a dir, part dura i resistent que serveix de suport o de
viuen
protecció a l’animal, però no té columna vertebral, que
Cos pla, prim, tou, és el conjunt d’ossos de la part dorsal del tronc dels
Aquàtics o
dividit en segments vertebrats, format per vèrtebres enfilades les unes amb
Platihelmints medis humits;
i sense òrgans de les altres.
paràsits.
locomoció.
3. L’animal de la fotografia és una vespa que pertany al
Cos cilíndric, tou, no Vida lliure grup dels artròpodes, insectes. La vespa té un cos di-
està dividit en anells en ambients
Nematodes vidit en cap amb antenes, tòrax i abdomen, unes potes
i els seus extrems aquàtics i
terrestres; alguns articulades, ales i un exosquelet format per peces arti-
acaben en punta. culades.
són paràsits.
Aquàtics i 4.
Cos tou, cilíndric Grup Característiques Exemples
terrestres;
Anèl·lids i dividit en anells
alguns són
(metameria). Cos amb forma de sac,
paràsits. Porífers Esponges
perforat per porus
7. a) Verdader. Anemones,
b) Fals. Els mol·luscos tenen simetria bilateral. Translúcids, forma de
Celenterats meduses,
sac
c) Verdader. corals
d) F
als. Els insectes constitueixen el grup més nombrós
Cos allargat, cilíndric Planàries, cuc
d’animals. Cucs
o pla de terra
e) F
als. El grup de mol·luscos està format pels gastròpo-
des, els bivalves i els cefalòpodes. Closca amb plaques Estrelles de
Equinoderms
8. Els insectes han desenvolupat diversos aparells bucals i punxes mar
per a adaptar-se a la varietat d’aliments dels medis que Tous, amb peu Polps,
han conquistat. Per exemple, les papallones tenen la Mol·luscos
i massa visceral caragols
boca xupladora per a prendre el nèctar de les flors i els
insectes tenen la boca picadora i xupladora que els per- Aranyes,
Exosquelet, peces
met picar altres animals i xuplar l’aliment. Totes aquestes Artròpodes abelles,
articulades
carrancs
adaptacions els han ajudat a viure en quasi tots els am-
bients del planeta, i a desenvolupar formes de supervi-
vència segons les característiques del medi en el qual es 5. La metamorfosi consisteix que l’animal que ix de l’ou és
troben. molt diferent de l’animal adult, i el seu desenvolupament
9. Porífers. Grup d’invertebrats al qual pertanyen les espon- es produeix en diverses fases, en les quals va canviant de
ges naturals. Es caracteritzen per tenir un cos en forma forma. Aquest tipus de desenvolupament és característic
de sac i perforat per nombrosos porus que es comuni- dels insectes, encara que es dóna en grups com mol·
quen mitjançant canals. luscos, crustacis i equinoderms.
Valva. Forma que pren la petxina d’alguns mol·luscos, 6. a) A

parell ambulacral. Sistema de tubs interns, plens
com els bivalves. d’aigua, que formen els peus ambulacrals acabats en
ventoses. Té funció locomotora i intervé en la respira-
Quitina. Substància que forma l’exosquelet dels insectes. ció.
Metamorfosi. Procés de transformació de l’animal des de b) Q
uetes. Xicotets apèndixs locomotors presents en els
l’estat de larva fins al d’adult, per mitjà de diverses fases anells dels anèl·lids.
en les quals va canviant de forma. Desenvolupament ca- c) M
uda. Procés mitjançant el qual els artròpodes s’alli-
racterístic dels insectes. beren de l’esquelet extern i en formen un de nou,
10. En una investigació científica podem elaborar un model fet que els permet créixer. Les mudes se succeeixen
experimental que ens permeta recrear en un laboratori la diverses vegades al llarg de la vida de l’animal.
situació que estem observant i investigant en la naturale- d) Pòlip. Forma de sac tubular amb l’obertura en l’extrem
sa. En el laboratori podem observar la situació i compro- superior del cos, que presenten alguns celenterats. Vi-
var si la hipòtesi que estem manejant sobre la situació és uen fixos en el fons del mar.
vàlida o no. e) S
imetria bilateral. El cos de l’organisme pot ser dividit
per un pla de simetria.
7. a) Cefalòpodes del grup mol·luscos.
1. Els invertebrats són animals que no tenen columna ver- b) Equinoderms.
tebral, encara que poden tenir esquelet intern o extern, c) Insectes del grup artròpodes.
de diferents tipus. Els grups d’invertebrats són: porífers i
d) Gastròpodes del grup mol·luscos.
celenterats, cucs, mol·luscos, artròpodes i equinoderms.
280548 _ 0310-0347.indd 345 28/02/11 18:11

9 SOLUCIONARI
8. a) F
als. L’aparell ambulacral dels equinoderms és utilit- b) C
litel. Eixamplament del cos, característic dels cucs
zat en la locomoció i la respiració dels animals. de terra, pertanyents al grup dels anèl·lids. Intervé en
la reproducció.
b) F
als. Els gastròpodes tenen una closca enrotllada en
espiral, tenen un cap ben desenvolupat amb quatre c) C
efalotòrax. Fusió del cap i el tòrax en alguns grups
tentacles i el seu peu és musculós i l’utilitzen per a d’artròpodes, com els aràcnids.
reptar.
d) P
edipalps. Apèndixs dels aràcnids que tenen funció
c) Verdader. defensiva i tàctil.
d) Verdader. 6. Els insectes experimenten el procés de metamorfosi per
a arribar a adults, és a dir, naixen com a larves que des-
e) F
als. El grup dels artròpodes està format per aràcnids,
prés d’una o dues fases larvàries arriben a la maduresa
insectes, crustacis i miriàpodes.
sexual.
9.
ARÀCNIDS CRUSTACIS 7. Encara que la majoria dels mol·luscos viuen en el mar
i l’aigua dolça, n’hi ha que, com el caragol d’horta, són
Cos dividit en cefalotòrax i Cos dividit en cap, tòrax i terrestres.
abdomen. abdomen.
8. Els crustacis són artròpodes que viuen en el mar, com
Quatre parells de potes. Cinc parells de potes. per exemple, el llamàntol, la gamba i la cabra de mar.
Respiren per tràquees. Respiren per brànquies. 9. Els únics invertebrats capaços de volar són els insectes.
Terrestres. Aquàtics, poc terrestres. Gràcies a aquesta capacitat han ocupat tots els ambients
del planeta i són animals abundants i variats.
Carnívors. Carnívors.
10. L’aparell bucal de les formigues està adaptat a llepar,
No presenten metamorfosi. Presenten metamorfosi. mossegar i xuplar líquids i té una boca mastegadora. Les
Primer parell de potes papallones tenen una boca xupladora que s’enrotlla quan
Tenen pedipalps amb
convertit en pinces per a està en repòs. Els mosquits tenen una boca picadora i
funció defensiva i tàctil.
defendre’s. xupladora.
11. Si diem que hem vist un animal amb òscul i porus, par-
10. Els insectes han colonitzat tots els ambients del nostre lem d’una esponja.
planeta a causa de la gran capacitat d’adaptació. Les ales 12. Els equinoderms tenen un aparell ambulacral que els
han facilitat l’expansió dels insectes per tot el planeta. permet moure’s i respirar.
13. L’estrella de mar té gran poder de regeneració i és capaç
AMPLIACIÓ
de formar un nou individu a partir del fragment d’un braç
1. La closca dels mol·luscos és un embolcall rígid, dur i ex- que incloga part del disc central.
terior produït pel mantell que recobreix el cos de l’animal 14. La pupa és una fase larvària de la metamorfosi de les
i serveix per a protegir-lo. Pot estar formada per una o papallones.
dues peces. La closca dels artròpodes (exosquelet) és un
esquelet extern compost per quitina i format per peces 15. a) Desenvolupament del cap. b) Presència d’anells.
articulades, que acompleix la funció de protegir l’animal c) Presència d’ales. d) Tipus de respiració.
dels depredadors i evitar-ne la dessecació.
REFORÇ
2. Els celenterats són animals carnívors. Tenen tentacles
amb vesícules urticants que utilitzen per a paralitzar i 1.
capturar les preses, que arrosseguen fins a l’obertura que Exemples
d’animals A quin grup pertanyen i com són
comunica amb la cavitat gastrovascular, on se’ls men-
invertebrats
gen.
Celenterats. Tenen forma de paraigua
3. Es pensava que les esponges eren plantes perquè no
Medusa amb l’obertura en l’extrem inferior.
es movien, romanien fixes a un substrat rocós, i algunes Viuen surant en l’aigua.
tenien aparença de plantes. Pertanyen al grup dels porí-
fers. Artròpodes, insectes. Tenen dos
parells d’ales. Les ales anteriors són
4. Els anells dels anèl·lids presenten metameria, repetició Escarabat gruixudes, dures i opaques, i les
d’anells idèntics i que fan la mateixa funció, i quetes, que posteriors, membranoses. Aparell bucal
són apèndixs locomotors. mossegador i mastegador.
5. a) A
parell ambulacral. Exclusiu dels equinoderms, com- Equinoderms, asteroïdeus. Tenen
post d’una sèrie de tubs interns, plens d’aigua, que simetria radial, cos pla format per
recorren el cos de l’animal i que acaben en uns tubs un disc pentagonal amb cinc o més
Estrella de mar
més fins o peus que actuen com a ventoses, depe- braços. Tenen esquelet intern, aparell
nent de la pressió de l’aigua en el seu interior. S’utilit- ambulacral i boca situada en la part
zen per al desplaçament i intervenen en la respiració. inferior del cos.
280548 _ 0310-0347.indd 346 28/02/11 18:11

9 SOLUCIONARI
6. Les esponges són animals primitius. Se sap que existien

Exemples
d’animals A quin grup pertanyen i com són ja en el precambrià anterior i des de llavors no han sofrit
invertebrats variacions. Són animals senzills perquè no tenen òrgans
ni aparells. Els insectes, d’altra banda, són animals molt
Mol·luscos, gastròpodes. Terrestres, més complexos, que han desenvolupat adaptacions molt
amb una closca enrotllada en forma diverses als diferents medis del planeta i han ocupat tots
Caragol d’espiral. Tenen un peu musculós que
els ambients. Tenen òrgans i aparells, i experimenten me-
segrega un moc que facilita el seu
desplaçament.
tamorfosi. La característica comuna entre porífers i insec-
tes és la de no tenir esquelet intern, la qual cosa inclou
Artròpodes, aràcnids. Tenen el cos ambdós en el grup dels invertebrats.
dividit en cefalotòrax i abdomen. Tenen
dos quelícers, dos pedipalps i quatre 7. Cucs són aquells animals que tenen simetria bilateral, el
Aranya cos tou i manquen d’esquelet. Els cucs poden viure en l’ai-
parells de potes. Estan proveïdes
d’ungles, garfis i glàndules verinoses gua, com la planària; en la terra, com el cuc de terra; i uns
per a capturar les preses. altres són paràsits i viuen a costa d’un hoste, com la tènia.
Hi ha tres grups de cucs: platihelmints, nematodes i anèl·
Porífers. Animals aquàtics incapaços lids.
de desplaçar-se. Tenen formes
diferents, encara que la forma corporal 8. Els quatre grups d’artròpodes són els aràcnids, els crusta-
Esponja cis, els miriàpodes i els insectes. El grup més ampli és el
generalitzada és la d’un «sac» amb una
obertura gran en la part superior i molts dels insectes.
porus xicotets en les parets. 9.
Anèl·lids. Tenen el cos tou, cilíndric i Grups de mol·luscos Característiques

Cuc
dividit en anells.
Closca en espiral. Peu gran, ventral,
Gastròpodes
serveix per a reptar.
2. Animal invertebrat és aquell que no té columna vertebral,
és a dir, que no és vertebrat. Dins dels invertebrats hi ha Closca amb dues valves. Peu xicotet
Bivalves
una gran diversitat de grups amb característiques molt dis- per a fixar-se en el substrat.
tintes entre si, per això es diu que es defineixen per «allò
Tenen closca externa solament els
que no tenen» i no per «allò que tenen». nàutils; la resta no tenen closca o
Cefalòpodes
3. El grup d’animals més extens és el dels artròpodes. Els ar- solament tenen una peça interna.
tròpodes es troben en quasi tots els ambients del nostre Peu transformat en tentacles.
planeta.
4. Els invertebrats poden tenir esquelet extern o exosquelet.
Per exemple, les closques dels mol·luscos o els exosque-
lets dels artròpodes.
5. El cos dels artròpodes té les característiques següents:
– Simetria bilateral.
– Cos dividit en cap, tòrax i abdomen. Presència d’ante-
nes, ulls i peces bucals en el cap.
– Apèndixs articulats, com potes, antenes, ales.
– Presència d’un exosquelet format per peces articulades i
compost per quitina.
280548 _ 0310-0347.indd 347 28/02/11 18:11

10 Les plantes i els fongs
OBJECTIUS
1. Conéixer les característiques pròpies del regne 4. Conéixer les característiques pròpies del regne
vegetal i la seua classificació. dels fongs, i els grups més importants d’aquest
2. Reconéixer els òrgans d’una planta, així com regne.
la seua forma i funció. 5. Aprendre els passos necessaris per a fer una
3. Conéixer les formes de nutrició i de reproducció classificació.
de les plantes.
CONTINGUTS
CONCEPTES • Les plantes, definició del regne, característiques comunes i classificació.

(Objectiu 1)
• Les parts de les plantes: arrel, tija i fulles. Estructures i funcions.
(Objectiu 2)
• La nutrició, la relació i la reproducció de les plantes. (Objectiu 3)
• El regne dels fongs: característiques i classificació. (Objectiu 4)
• Observació, mostreig i classificació de plantes. (Objectiu 5)
PROCEDIMENTS, • Anàlisi i interpretació d’il·lustracions i dibuixos que mostren cicles o seqüències

DESTRESES d’esdeveniments.
I HABILITATS • Descripció dels trets estructurals, organitzatius i funcionals de les plantes
a partir de fotografies i dibuixos.
• Utilització de claus dicotòmiques per a classificar plantes.
ACTITUDS • Interés per conéixer la gran diversitat de les plantes i per trobar els trets comuns
que defineixen el regne.
• Desenvolupament d’una actitud favorable a la conservació de la biodiversitat.
EDUCACIÓ EN VALORS
Educació mediambiental
Ressaltar la importància de la diversitat biològica que dóna l’opció de substituir una espècie susceptible
i genètica de les plantes en l’agricultura. Al llarg de a una plaga per una altra d’immune. Però actualment
la història, l’ésser humà ha utilitzat prop de deu mil poc més d’un centenar de plantes constitueixen la
espècies vegetals per a alimentar-se. Els agricultors base de la nostra alimentació, a causa de la introducció
han seleccionat i millorat plantes, per crear part de la d’un nombre reduït de varietats comercials modernes
diversitat genètica agrícola que actualment coneixem. i molt uniformes. Els camperols i les comunitats rurals
Aquesta diversitat és fonamental per a millorar la que han contribuït al desenvolupament d’aquesta
productivitat i la qualitat dels cultius i constitueix, a més, biodiversitat han rebut pocs incentius per a conservar-la
un element clau per a la seguretat alimentària. i el seu paper no ha estat suficientment reconegut.
Per exemple, la diversitat permet eliminar plagues ja
280548 _ 0348-0395.indd 348 28/02/11 18:11

Coneixement i interacció amb el món físic Matemàtica
La secció CIÈNCIA A LES TEUES MANS, Observació, En el text introductori de la unitat els nombres ens
mostreig i classificació. Estudi de fulles, pàgina 167, permeten comprendre en tota la dimensió el contingut
proposa l’observació de les fulles de les plantes per a del text: la grandesa de les sequoies roges.
identificar trets clau que permeten dur a terme una
classificació científica útil. Tractament de la informació
i competència digital
UNA ANÀLISI CIENTÍFICA, La nutrició de les plantes,
pàgina 169, analitza l’experiment de Van Helmont, L’activitat 47 del llibre proposa la realització d’una
a partir de com s’han d’identificar els pressupostos classificació, per a la qual és necessari recopilar la
científics i proporcionar una interpretació científica informació que es considere necessària, així com
dels resultats. presentar-la fent ús dels formats que l’organitzen
Comunicació lingüística més bé.
Les activitats 3 i 6, de recerca en l’annex Conceptes Cultural i artística

clau, són necessàries per a completar la comprensió
dels epígrafs. El fragment reproduït en EL RACÓ DE LA LECTURA,
pertanyent a l’obra El bosc animat, és una bella imatge
En EL RACÓ DE LA LECTURA, el text seleccionat, un
personificada de la naturalesa. L’anàlisi detallada de
fragment d’El bosc animat, requereix un pas més en la
cadascuna de les descripcions permet admirar l’enginy
competència de comunicació lingüística. Les activitats
de l’autor, així com valorar la riquesa del llenguatge
proposades van més enllà de la simple comprensió
com a eina d’expressió artística.
lectora, ja que algunes preguntes fan que s’haja de fer
una interpretació dels recursos literaris utilitzats per
l’autor.
Competències
avaluades
prova 1 prova 2
a) Reconéixer i descriure les característiques de l’estructura,
organització i funció de les plantes a partir de fotografies i dibuixos. 1 5
(Objectiu 1)
b) Classificar plantes fent servir claus senzilles i tècniques
d’observació i identificar els trets més rellevants que expliquen la 3 3, 8
pertinença a un grup determinat. (Objectiu 1)
c) Descriure les parts d’una planta i explicar-ne la funció. (Objectiu 2) 2, 5 10
d) Descriure el procés de nutrició de les plantes, explicant el paper de

6 4, 7
la fotosíntesi. (Objectiu 3)
e) Descriure el procés de reproducció de les angiospermes,
4, 10 1, 2
explicant el paper que tenen les flors, els fruits i les llavors. (Objectiu 3)
f) Reconéixer i descriure les característiques d’estructura, organització
7 6
i funció dels fongs a partir de fotografies i dibuixos. (Objectiu 4)
g) Descriure els passos per a fer una classificació. (Objectiu 5) 9 8
280548 _ 0348-0395.indd 349 28/02/11 18:11

10 FITXA 1
EL REGNE VEGETAL
1
ESTIMANT EL NOMBRE D’ESPÈCIES DE PLANTES
Conéixer la biodiversitat d’un territori, d’un país, d’un marcat com a meta confeccionar-la. Aquest és un pri-
continent, fins i tot del planeta, pot ser una feina àrdua. mer pas per a avaluar l’estat de conservació de la diver-
Qualsevol investigador sap que, encara que s’han cata- sitat vegetal.
logat al voltant de dos milions d’espècies d’éssers vius, Hi ha hagut uns quants intents de calcular el nombre
el nombre real d’espècies existents a la Terra pot ser d’espècies del regne vegetal. El 1974, G. L. Stebbins ja
molt més gran. Açò és un fet clar quan es parla d’éssers va estimar un nombre de 231 413 espècies. El 1992,
microscòpics, o de grups no massa coneguts com els Robert May en va proposar 270 000. El 2000, Prance i
fongs, però també es descobreixen, ara i adés, espècies Beenjie en van proposar 320 000. Recentment, el 2001,
pertanyents a grups que es consideraven ben estudiats, Rafaël Govaerts va elevar el nombre fins a 422 127 es-
com els mamífers. pècies de plantes. Cap dels anteriors investigadors, ex-
En el cas de les plantes, els científics tampoc poden cepte l’últim, indiquen el mètode que van seguir per a
posar-se d’acord pel que fa al nombre d’espècies. Açò fer l’estimació.
es deu, fonamentalment, a la gran quantitat d’espèci- El 2002, i seguint un mètode alternatiu d’estimació, ba-
es noves que apareixen contínuament en territoris poc sat en el recompte d’espècies del país més gran i afegint
explorats, com les selves. Encara que la flora de països el nombre d’espècies endèmiques dels altres països,
com el nostre és ben coneguda, i són relativament po- David Bramwel (director del Jardí Botànic Viera y Clavijo
ques les sorpreses, el desconeixement sobre què poden a Las Palmas, illes Canàries) va proposar un nombre
contenir els grans ecosistemes com el bosc tropical, du quasi idèntic al de Govaerts: 421 968 .
els investigadors a haver de fer estimacions, basades en
En la taula a peu de pàgina hi ha les dades de Di Castri,
criteris diversos.
F. i altres, publicats el 1994. A diferència d’altres esti-
Els nombres que s’ofereixen en els textos són sempre macions, aquestes xifres atenen el nombre d’espècies
estimacions aproximades, que han variat al llarg del de cada grup de plantes. En aquesta taula podem ob-
temps. Per exemple, la primera estimació del nombre servar que, en l’actualitat, el grup de les angiospermes
d’espècies de plantes angiospermes va ser la de la IUCN és absolutament dominant en la flora. Aquesta és una
Red List, que va xifrar el nombre d’aquests vegetals en situació que es deu a l’èxit evolutiu d’aquestes plantes
31 000 espècies. Més tard, Peter Raven, el 1999, va enfront dels altres tàxons, i que no ha estat així durant
xifrar el nombre en unes 100 000. Actualment es pensa tota la història de la Terra (en èpoques passades van do-
que aquestes xifres són massa baixes. minar les gimnospermes i, abans, els pteridòfits). D’altra
banda, hem de pensar si, en el cas de les plantes més
És sorprenent que després de 250 anys d’estudis botà-
xicotetes, els briòfits, no queden encara moltes espè-
nics no tinguem encara una llista de noms d’espècies.
cies per descobrir en els racons més inaccessibles del
La Global Strategy for Plant Conservation (GSPC) s’ha
planeta.
TÀXON ESPÈCIES CONEGUDES ESPÈCIES ESTIMADES
Briòfits 16 000 26 000
Pteridòfits 12 000 14 000
Gimnospermes 750 800
Angiospermes 235 000 400 000
Total 63 750 440 800
280548 _ 0348-0395.indd 350 28/02/11 18:11

10 FITXA 2
MÓN VEGETAL (I)
PLUSMARQUES VEGETALS
De vegades, no és fàcil establir qui és més que qui en 84 m d’alçada, 31,3 m de circumferència i 2 000 to-
relació amb certes característiques. Dins del món ani- nes de pes.
mal i vegetal hi ha molts exemples de gestes. A manera • Les fulles més grans: Les de la palmera africana de
orientativa i d’entreteniment se citen aquests exemples. la ràfia, (Raphia farinifera), i del yolillo o palmera ama-
Potser n’hi ha altres casos; però del que es tracta és de zònica (Raphia taedigera). Les fulles arriben a la lon-
despertar la curiositat fent servir exemples d’espècies gitud de 19 m, amb pecíols de 4 m. La victoria de la
conegudes. Guyana arriba als 2 m de diàmetre. El bananer té fu-
• La planta més abundant: El gram (Cynodon dactylon) lles de fins a 6 m de llarg i 2 m d’ample.
té una àmplia distribució per tot el món. Les seues ti- • L’arbre amb més fulles: El xiprer té de 45 a 50 mili-
ges rèptils i els rizomes estan adaptats al trepig. ons de fulles tipus agulla. El roure té aproximadament
• L’arbre més alt: La sequoia gegant (Sequoiadendron 250 000 fulles.
giganteum), que arriba als 110 m i supera els 2 500 • Planta herbàcia de fulles més grans: Són les d’una
anys de vida. Pot superar les 1 300 tones de pes i els planta herbàcia de Veneçuela coneguda vulgarment
28 metres de circumferència. El pi de Douglas, de Ca- com a paraguas del pobre, la Gunnera pitteriana. Pot
lifòrnia, pot arribar als 100 m. El freixe de muntanya de trobar-se com a planta ornamental en jardins botà-
Tasmània (Eucalyptus regnans), als 95 m, encara que nics, en els quals destaca pel diàmetre de les fulles,
se cita que el 1872 en va caure un exemplar de 132 m. de fins a 4 metres.
• L’arbre més xicotet: El salze nan o salze àrtic (Salix • Les fulles més longeves: Les fulles del llorer i del pi
reticulata), de 2 a 10 cm d’alçada. tarden 6 anys a caure. Altres arbres de fulla perenne
les reposen en períodes més curts de temps.
• La canya més alta: Dendrocalamus brandisii i D. gi-
ganteus, originàries de l’Índia: més de 40 m i un dià- • El fruit més gran: El del kathal (Artocarpus heterop-
metre de 30 cm. La del bambú de l’Índia (Bambusa hyllus), de la regió indomalaia. Els fruits pesen 25 kg
arundinacea), pot arribar als 37 m d’alçada. A Euro- (poden assolir els 40 kg) i mesuren 1 m de llarg. Són
pa, pot arribar als 25 m. comestibles a pesar de l’olor desagradable que fan.
• El càctus més gran: El saguaro (Carnegiea gigantea), • El fruit més dolç: El de Pentadiplandra brazzeana,
d’Arizona, Califòrnia i Mèxic. Arriba als 17 m (hi ha originari de l’Àfrica. Un tros de 30 g endolceix tant
cites de 40 m) i pesa de 6 a 10 tones. Pot viure 200 com 60 kg de sucre.
anys. • La llavor més gran: La del coco de les Seychelles (Lo-
• La fusta més pesant: La d’Olea laurifolia, arbre de l’Àfri- doicea maldivica), que pot arribar als 20 kg de pes,
ca del Sud la densitat de la qual és de 1 490 kg/m3. No encara que, normalment, pesen 10 kg. Se li atribuei-
sura en l’aigua. xen virtuts afrodisíaques, potser per la semblança
amb la pèlvis d’una dona.
• La fusta més lleugera: Aeschynomene hispida de
Cuba. Té una densitat de 44 kg/m3. La fusta de balsa, • Les llavors més xicotetes: La de les orquídies epífites:
la densitat de la qual és de 40 a 380 kg/m3. 1,2 milions pesen 1 g.
• El tronc més ample: L’arbre d’El Tule o xiprer de Moc- • La planta amb més llavors: L’orquídia veneçolana
tezuma, que es troba en la localitat mexicana d’Oaxa- (Cycnoches chlorochilon), pot contenir 3,7 milions de
ca, té un tronc de 58 m de circumferència i una edat llavors en cada beina. L’Acropera pot produir 74 mili-
de 2 000 anys. Està emparentat amb el taxodi del Re- ons de llavors per planta.
tiro de Madrid. Un castanyer, Castanea sativa, de l’illa • Les llavors més longeves amb certesa: Són les obtin-
de Sicília, conegut com el castanyer dels Cent Cavalls, gudes d’exemplars d’herbari que han germinat, i es
que tenia uns 4 000 anys d’edat, va arribar a un perí- coneix la data exacta de la seua recol·lecció, es tro-
metre de 57,9 m. Aquest arbre es va partir en 3 i ac- ben diverses lleguminoses de les espècies Cassia bi-
tualment mesura 51 m. Alguns baobabs (Adansonia capsularis amb 115 anys; Cassia multijuga, amb 158;
digitata) poden arribar a un perímetre de 43 m. Goodia lotifolia, amb 105; i Trifolium pratense, amb
• L’arbre més voluminós: L’arbre de Lindsey Creek, 100 anys.
una sequoia que va ser tombada per una tempesta • Les llavors més antigues: Llavors trobades el 1954
el 1905, tenia un tronc de 2 549 m3 de volum i un en llots congelats de Miller Creek (Canadà) i que es
pes de 3 300 tones. Actualment és la sequoia gegant van fer germinar el 1966; es creu que tenien uns
coneguda com a General Sherman (a Califòrnia), de 10 000 anys d’edat, però la datació és dubtosa.
280548 _ 0348-0395.indd 351 28/02/11 18:11

10 FITXA 2
MÓN VEGETAL (II)
1
• La flor més gran: L’Amorfofal·lus (Amorphophallus • L’arbre que viu a més altitud: L’Abies squamata, un
titanum), planta de les selves tropicals de l’illa de Su- avet que pot viure a 4 600 m d’altitud.
matra (sud-est d’Àsia), té una flor que mesura 2,5 m • La planta més longeva: És un arbust mexicà conegut
d’alçada i pesa 75 kg. Una altra flor de grandària con- com a governadora (Larrea tridentata). Un exemplar
siderable és la raflèsia (Rafflesia arnoldii), també del descobert l’any 1980 al sud de Califòrnia tenia una
sud-est d’Àsia. Arriba a un diàmetre d’1 m, 2 cm de edat calculada en 11 700 anys.
gruix i un pes de 9 kg. Tarda 9 mesos a germinar i la
flor solament dura 4 o 5 dies. La flor més alta és la de • Els arbres més longeus: Les coníferes: avets, cedres,
Foliata galeola, d’Austràlia, que creix fins als 15 m pícees i pins. Alguns teixos tenen 9 000 anys d’edat.
d’alçada. El cedre japonés (Cryptomeria japonica) pot arribar
als 5 200 anys. El pi americà (Pinus longaeva), de Ca-
• La flor més xicoteta: La de la Pilea microphylia, de lifòrnia, i el baobab africà poden superar els 5 000
les Antilles. Mesura 0,35 mm. La de la llentia d’aigua, anys. La sequoia gegant dels Estats Units pot superar
Wolffia augusta, d’Austràlia. Mesura 0,6 mm. els 4 000 anys; el castanyer (Castanea sativa), els
• La planta amb més flors: La bromeliàcia gegant 3 000. Dels arbres autòctons espanyols, l’olivera (Olea
(Puya raimondii) produeix una inflorescència als 150 europaea) pot viure 1 500 anys; el teix, 1 600, i el dra-
anys amb més de 8 000 flors. go (Dracaena draco), de Canàries, 900 anys.
• L’arbre més vell: És un pi de Tasmània, de l’espècie
• L’orquídia més xicoteta: La Platystele jungermannoi-
Dacrydium franklinni, que supera els 5 000 anys
des, de l’Amèrica Central. Les flors mesuren 1 mm
d’edat. D’edat similar és un pi de cinc agulles que es
d’ample.
troba a Nevada (Estats Units), Pinus arista, que pot
• Una planta sense clorofil·la: L’esquamària (Lathraea tenir 4 900 anys.
squamaria), no té clorofil·la ni en necessita: és paràsi- • Els arbres menys longeus: Els fruiters. La pomera,
ta d’altres plantes. uns 30 anys.
• La flor més pudent: La flor de l’amorfofal·lus (Am- • L’arbre «vivípar»: És el mangle (Rhizophora sp.). La
morphophallus titanum), que també és la més gran llavor germina i comença a desenvolupar-se en el ma-
del món. Viu al sud-est d’Àsia i produeix una olor hor- teix arbre, i les plantes xicotetes cauen a l’aigua amb
rible de carn podrida i excrements per a atraure els la part de les arrels cap al fons. La marea les du su-
insectes pol·linitzadors. La de la rafflèsia també és rant en posició vertical fins que toquen fons, moment
pestilent. en què les plàntules despleguen la xarxa d’arrels i
s’ancoren al terreny.
• Les flors que viuen a més altitud: En el cim de la
muntanya Kamet, a 7 756 m d’altitud, a l’Himàlaia,
s’han vist florir les plantes Ermamia himalayensis i Ra-
nunculus lobatus.
280548 _ 0348-0395.indd 352 28/02/11 18:11

10 FITXA 3
L’ESCORÇA DELS ARBRES
L’ESCORÇA dels arbres està formada per un teixit mort que, mentre està en el tronc, ofereix
protecció a la planta. No obstant això, deus haver observat que està solcat per moltes esquerdes
i es desprén amb certa facilitat del tronc. Açò ocorre perquè l’arbre segueix creixent en grossària
i, finalment, esquinça la seua pròpia escorça al mateix temps que en fabrica una altra davall de
l’antiga.
El «disseny» de les escorces és tan distint que, a vegades, és fàcil distingir un arbre d’un altre
atenent solament les característiques de les escorces.
Material
Objectiu
• Fulls de paper fort DIN A3.
Fer una col·lecció de calcs
• Corda o xinxetes.
d’escorces dels arbres
de l’entorn (centre d’estudis, • Llapis de cera.
un parc pròxim o voltants • Cartolines.
del barri). • Tisores.
• Cola.
PROCEDIMENT
Busca una part de l’escorça en la qual el disseny

siga clar, sense molses o líquens. Si és necessari,
neteja-la amb un raspall.
Fixa un full de paper al voltant d’un tronc mitjançant

unes xinxetes o una corda. Pots subjectar el full amb
la mà, però tingues en compte que no es pot moure
durant el procés de calc.
Frega les ceres per la banda ampla sobre el paper.

Els relleus ixents s’han de marcar ben bé, mentre
que les esquerdes o no es marquen o es fa d’una
manera suau. Pots utilitzar ceres negres o de diversos
colors, també pots usar papers de colors diferents.
Una vegada fet el calc, separa’l de l’arbre i retalla’l

amb una grandària apropiada perquè siga presentable.
Pots apegar-lo a una cartolina amb una fitxa amb les
dades de l’arbre al qual pertany.
280548 _ 0348-0395.indd 353 28/02/11 18:11

10 FITXA 4
XICOTETA GUIA D’ARBRES (I)
1
ACÍ TENS les característiques dels arbres més comuns que pots trobar en el camp o en les
ciutats. Alguns no són autòctons de la zona ibèrica, però s’han portat per a jardineria. Uns altres
es conreen per a obtenir-ne els fruits.
Amb aquesta guia podràs identificar-los.
NOMS COMUNS ALÇADA

CARACTERÍSTIQUES FOTOGRAFIES
I CIENTÍFIC MITJANA
Agulles planes, verd fosc, esteses a banda i banda del
brot. Cons alts i alçats, amb bràctees visibles. S’obrin
i alliberen les llavors al principi de la tardor.
Avet És un arbre propi de zones fredes i muntanyoses. A la
40 m península Ibèrica es troba, fonamentalment, als Pirineus,
Abies alba
on pot formar boscos mixtos (d’avets i faigs o roures).
A Andalusia hi ha un avet especial, el pinsap (Abies
pinsapo), molt escàs, que viu solament en certes serres
de Cadis.
Agulles verd fosc o blavoses, branques horitzontals.

Cons molt arredonits sense extrem enfonsat. La copa és
de color verd intens, quasi negre. Quan l’arbre és adult,
sol perdre la branca guia (la més alta), que es doblega o
Cedre del Líban
30 m es bifurca. Per això l’aspecte de l’arbre és aplatat, no
Cedrus libani piramidal com el de l’avet.
Es tracta d’una espècie que, com indica el nom, és
originària de l’Àsia Menor. És molt abundant en els
jardins.
Agulles afilades i menudes. Cons llargs i penjants, amb

esquames arredonides. Arbre triangular, amb branques
regulars i el més usat com a arbre de Nadal. Escorça
Avet roig
30 m marró ataronjat.
Picea abies
És un arbre introduït. Es conrea en jardins i parcs,
encara que n’hi ha alguns exemplars que s’han instal·lat
en els nostres boscos.
Agulles curtes, verd-blavós, per parells. Arbres joves

cònics, els vells tenen la capçada aplanada i aspecte de
para-sol. L’espècie es distingeix molt bé perquè l’escorça
Pi roig té color roig ataronjat en la part més alta i en les branques
35 m de la capçada. Forma grans boscos en terrenys
Pinus sylvestris
muntanyosos. Productor de fusta.
És un dels nostres pins més abundants, i el característic
de les grans pinedes del centre peninsular.
Agulles fines verd grisenc. Branques en verticils anuals.

Gemmes grans en forma de ceba. Flors femenines
Pi pinastre
36 m xicotetes i roges, per parells, en els extrems dels brots.
Pinus pinaster
És un pi menys abundant que l’anterior, encara que
també és molt important en la nostra flora.
280548 _ 0348-0395.indd 354 28/02/11 18:11

10 FITXA 4
XICOTETA GUIA D’ARBRES (II)
NOMS COMÚ ALçada

Fulles com esquames, xicotetes, verd fosc, sense

punta, estretament atapeïdes en la tija. Cons grans,
arredonits.
Xiprer
15 m Es tracta del xiprer típic de la regió mediterrània, i és
Cupressus
característic per la forma allargada. En el nostre país
sempervirens
podem trobar molts altres arbres i arbustos similars,
procedents en la majoria dels casos de repoblació
i jardineria.
Fulles grans, gruixudes, rígides, amb puntes afilades,

verd fosc, creixen al voltant de tot el brot. Branques en
distints verticils anuals. Escorça grisa i rugosa per les
Ginebre bases de les fulles. Els cons femenins són globus
25 m grans, daurats i brillants.
Juniperus communis
A pesar de ser una gimnosperma, no produeix pinyes
ni estructures similars. Els falsos fruits són similars a
baies dures.
Les fulles són agulles llargues i afilades, de color

verd fosc per l’anvers i pàl·lides pel revers. Molt
ramificat, amb rebrots en la base i capçada ampla
i estesa d’adult.
Teix
15 m Els fruits són molt cridaners, i tenen una part verda
Taxus baccata
dura central, envoltada per una cúpula (l’aril) de
color roig intens. El teix és un arbre verinós, perquè
conté una substància tòxica. L’única part no verinosa
és l’aril dels fruits.
Palmera excelsa Fulles dividides en uns 30 segments en ventall amb

11 m llargs pecíols. És una palmera típica en els jardins,
Trachycarpus fortunei que es conrea per la seua espectacularitat.
Fulles de color verd blavós, caduques, en rosetes i

separades. Branques de color taronja. Flors femenines
Xop blanc o àlber crema o verdoses. Cons redons amb esquames cap a
20 m fora. Branques horitzontals.
Populus alba
Arbre típic de zones humides, sol formar part dels
boscos en galeria de la vora dels rius.
Fulles alternes, lobulades, verd fosc per l’anvers,

blanc pel revers. Gemmes blanques i amb pèls.
Salze blanc Escorça blanca amb marques grans en forma de
20 m diamant. Capçada oberta i arredonida.
Salix alba
És un arbre que necessita molta humitat, i és típic
del bosc en galeria que s’instal·la en la vora dels rius.
280548 _ 0348-0395.indd 355 28/02/11 18:11

10 FITXA 4
XICOTETA GUIA D’ARBRES (III)
1
NOMS COMÚ ALÇADA
Fulles alternes, arredonides, amb pèls rígids. Llavors

Avellaner (avellanes) cobertes per una bràctea verda. Sol ser un
12 m
Corylus avellana arbust amb moltes tiges, raó per la qual té un aspecte
irregular. Les branques solen ser llargues i caigudes.
Fulles alternes, triangulars, amb dents dobles, fines.

Escorça brillant i marró quan és jove, es torna blanca
Bedoll
15 m i després, fosca. Branques pèndules.
Betula pendula
És un arbre xicotet que, a més, no sol viure molt de
temps (solament uns 70 anys, poc per a un arbre).
Fulles alternes, ovalades, amb vores ondades. Verd clar

que s’enfosqueix a l’estiu. Escorça llisa, grisa, que
Faig només s’esquerda un poc. Fruit espinós.
25 m
Fagus sylvatica És un arbre propi del bosc atlàntic i, per això, no és
massa abundant en el nostre país. A pesar d’això, està
molt distribuït en el nord.
Fulles alternes, llargues, dentades, nervis prominents

i paral·lels. Llavor (castanya) embolicada per un fruit
espinós.
Castanyer
25 m Els troncs solen ser de color gris quan són joves. Els
Castanea sativa
castanyers vells tenen un tronc de color fosc, quasi
negre, i generalment buit, del qual ixen troncs
grisencs, molt rectes.
Fulles perennes, alternes, estretes, verd fosc en

l’anvers, color clar en el revers. La bellota està tancada
Alzina en una cúpula de color marró grisenc clar. Es tracta
20 m d’un arbre amb aspecte de para-sol, que fa molta
Quercus ilex ombra. Encara que en el nostre país està habitualment
en deveses (arbres separats, en un pastiu), els boscos
d’alzines naturals són molt densos.
Fulles alternes, lòbuls arredonits. Nervis que van cap als

lòbuls i les esquerdes. Bellotes sobre peduncles llargs,
cilíndriques i llargues. Capçada arredonida, tronc curt,
Roure pènol
23 m branques prop del sòl.
Quercus robur
Aquest és el roure típic de la regió atlàntica i cantàbrica
del nostre país. En la resta del territori ibèric viu una
altra espècie, Quercus pyrenaica, l’anomenat reboll.
Fulles alternes, perennes, amb vores ondades i lòbuls

poc profunds acabats en una punxa. L’anvers és verd
Surera fosc i el revers és gris. Capçada baixa i estesa, tronc i
16 m branques retorçats. Escorça grisa, gruixuda i
Quercus suber suberosa, que s’arranca per a aprofitar-la (és el
suro). Quan es lleva l’escorça a l’arbre, el tronc té un
color taronja intens.
280548 _ 0348-0395.indd 356 28/02/11 18:11

10 FITXA 4
XICOTETA GUIA D’ARBRES (IV)
NOMS COMÚ ALçada

Fulles oposades, en forma de ventall, amb cinc lòbuls

punxeguts. Fines, brillants, verd clar. Gemma amb
Erable esquames marrons. Llavors per parells amb
15 m expansions en forma d’ales.
Acer platanoides
Els fruits (a la dreta) s’anomenen sàmares, i són
característics de les espècies del gènere Acer.
Fulla cordiforme quasi redona, amb pèls taronja en

les aixelles dels nervis, en la cara inferior. Gemma
Tell de fulla petita o ovoide i llisa. Utilitzat en les avingudes de ciutats,
til·ler 20 m pel seu aspecte, molt frondós i espectacular, i pel
Tilia cordata color groc tan bonic que agafa a la tardor.
Les fulles s’utilitzen per a fer una infusió
tranquil·litzant (la famosa til·la).
Fulles oposades dividides en 9-13 folíols dentats, el

terminal més llarg, pecíol curt. Flors purpúries en
ramellets que pengen. Gemmes grans i negres.
Escorça grisa esquerdada.
Freixe
25 m Fa poca ombra. És un arbre comú, encara que no
Fraxinus excelsior
solen formar boscos. En el nostre país solament hi ha
algunes freixenedes extenses. És més habitual que
estiga barrejat amb altres arbres, en les zones
humides dels boscos, o en prats del nord d’Espanya.
Fulles alternes amb 7-9 folíols, el terminal més llarg,

pecíol curt, color bronze que passa a verd clar. És un
arbre molt alt i bastant elegant, propi del bosc
Noguera
25 m atlàntic, però conreat en molts llocs per les llavors.
Juglans regia
Produeix uns fruits de color verd, carnosos però
bastant durs, que tenen una sola llavor, l’anou.
Aquesta té l’escorça dura i dins té rugositats.
Fulles alternes, en forma d’ou, dentades, amb pèls

blancs en el revers. Flors grans, blanques o rosades.
Poma verda, quan madura és parcialment roja.
Pomera borda El sabor és bastant àcid.
10 m
Malus sylvestris La pomera borda és la menys comuna de les
pomeres, ja que són molt més abundants les
varietats conreades, moltes d’aquestes no són
autòctones.
280548 _ 0348-0395.indd 357 28/02/11 18:11

10 FITXA 4
XICOTETA GUIA D’ARBRES (V)
1
NOMS COMÚ ALçada
Fulles alternes, llargues, punxegudes i finament

dentades, plegades en V a prop de la base. Flors
blanques, primerenques. Sovint, l’arbre floreix abans
Ametler que isquen les fulles, i aquesta floració és de les més
5m
Prunus dulcis primerenques del bosc mediterrani. El fruit és de
color verd groguenc. En el seu interior hi ha la llavor,
l’ametla. L’arbre es conrea en tota la regió
mediterrània.
Fulles alternes, penjants, amb dents dirigides cap al

davant, llargues, de color verd apagat, que es fan
roges a la tardor. Escorça brillant, marró vermellós,
amb porus grocs; es desprén en tires. Gemmes
agrupades. Flors blanques. El fruit és la cirera.
N’hi ha diferents varietats, les quals es distingeixen,
Cirerer fonamentalment, pel fruit. El cirerer bord, silvestre
15 m
Prunus avium i sovint conreat en els jardins, té fruits xicotets, amb
molt poca polpa, però molt saborosos. El cirerer comú,
conreat, produeix fruits grans, que, en desprendre’s de
l’arbre, conserven el peduncle. Hi ha una altra varietat
de cirerer conreada que produeix la cirera picota,
cireres un poc més grans que, en desprendre’s de la
branca, perden el peduncle.
Fulles lanceolades, pecíols un poc alats. Verd brillant.

Tronc curt. Capçada arredonida. Fruit esfèric i gran
Taronger (taronja). Hi ha diverses varietats de taronges: de suc,
8m
Citrus sinensis de taula... Hi ha també un taronger que produeix fruits
amargs, i s’utilitza, sobretot, en jardineria. És el
taronger que adorna els carrers de les nostres ciutats.
Fulles oposades, lanceolades i punxegudes, pecíol molt

curt. Verd fosc mat per l’anvers, pèls blancs pel revers.
Vora amb corba. Tronc i branques vells molt retorçats.
L’arbre pot ser molt alt, però moltes de les varietats
Olivera d’olivera arriben solament a 2 o 3 metres d’alçada.
13 m Flors molt xicotetes. Fruits d’1 a 3 cm (olives). Hi ha
Olea europaea diversos tipus d’olives, que corresponen a varietats
diferents d’olivera: picual (Jaén), arbequina (Catalunya),
etc. Premsant les olives en fred s’obté l’oli verge d’oliva.
Mitjançant tractaments posteriors es produeix oli
refinat.
280548 _ 0348-0395.indd 358 28/02/11 18:11

10 FITXA 5
L’ESTUDI DE LES PLANTES
Jardí de molses
Es pot fer una plantació xicoteta de molses en un recipient com una cube-
ta. Si es recol·lecten molses, poden semblar totes iguals, però quan creixen
i produeixen els esporangis, observem que són diferents. Es necessita una
mescla de terres vegetals per a cobrir el fons del recipient amb 4 cm. El
recipient, el taparem amb un vidre recolzat en unes fustes perquè deixe
una escletxa. Al recipient, li farem forats de 2 mm perquè drene. Si no s’hi
poden fer forats (per ser de vidre), posem de primer 2 cm de graveta i des-
prés la terra. Deixem el cultiu en l’ampit d’una finestra perquè hi arribe la
llum. A l’estiu hem d’evitar la llum directa del sol, la resta de l’any pot estar
al descobert. Les molses solen viure en zones humides i ombrívoles, algu-
nes ho fan sobre roques calcàries. No hem d’omplir tota la superfície de
molses sinó àrees reduïdes. Cal regar-la de tant en tant amb un polvoritza-
dor.
Herbari
Es pot fabricar una col·lecció de plantes premsades (recol·
lectades en solars, camps abandonats, etc.). Les plantes arre-
plegades s’han de netejar de terra. Hem de posar cada planta
entre dos fulls de paper de periòdic (absorbent) i davall del
pes d’uns llibres o en una premsa, si en tenim. És important
canviar sovint els papers, ja que aquests agafen l’aigua de la
planta i poden oxidar-se.
L’objectiu és aconseguir que la planta s’asseque i quede el
més plana possible per a poder arxivar-la. Hem de tenir en
compte el gruix de les plantes, ja que com més gruixudes, més
aigua tenen, i necessiten més canvis de papers i més temps.
Hem d’intentar que unes fulles mostren l’anvers i altres, el re-
vers. Si la planta és molt llarga, podem trencar-la en ziga-zaga.
Els canvis de papers, els hem de fer amb cura de no trencar
les fulles que puguen quedar apegades. Una vegada acabat el
procés, apeguem amb tires de paper engomat la planta a una cartolina amb la fitxa corresponent a les
seues dades i la data de recol·lecció.
Monocotiledònies i dicotiledònies
El professorat ha de recordar les característiques que diferencien aquests dos grups
de plantes. Les nervacions de les fulles, la forma de les arrels, la simetria dels ele-
ments florals, la distribució dels vasos conductors en la tija, el nombre de cotilèdons
de les llavors, els porus dels grans de pol·len, etc. Els alumnes, distribuïts en grups,
han de buscar plantes dels dos tipus en el centre d’estudis o els voltants, prendre
nota de les característiques de cada una i organitzar-les en dues llistes. S’ha de fer
una posada en comú per a comprovar el treball realitzat per tots els grups.
280548 _ 0348-0395.indd 359 28/02/11 18:11

10 FITXA 6
DIAGRAMES I FÓRMULES FLORALS (I)
1
INFORMACIÓ PRÈVIA
Diagrames florals
Els diagrames i les fórmules florals són maneres d’expressar les característiques d’una flor.
Els diagrames florals són projeccions de les flors en les quals les peces més externes corresponen als
verticils inferiors (els sèpals) i les més internes o centrals als ovaris. Equivalen a talls transversals idealitzats
d’una flor i en aquests es representa el nombre de peces de cada classe, el grau de soldadura de les peces
i la disposició relativa dels elements florals.
Rosella (Papaver) Viola (Viola) Campaneta (Campanula) Lami (Lamium)
A’ 1 B’ C’ D’
2
3
4
1 k2 C2 1 2 A 8 G(2 2 2O) ↓ k5 C5 A5 G(2) ✾ k5 C(5) A5 G(2) ↓ k(5) [C5 A4] G(2)
Exemples de flors amb els seus diagrames i fórmules florals.
Fórmules florals
Les fórmules florals són un conjunt de símbols, lletres i nombres que expliquen, d’una manera ordenada,
la simetria de la flor, el nombre de peces per verticil, la soldadura de les peces (si n’hi ha), la posició de
l’ovari, etc.
Per a la simetria, els codis més utilitzats són aquests:
Símbol Simetria
Espiral Flor acíclica, peces dels verticils en espiral.
✾ Flor actinomorfa, amb simetria radial.
↓ Flor zigomorfa, amb simetria bilateral.
1 Flor dissimètrica, amb dos plans de simetria.
280548 _ 0348-0395.indd 360 28/02/11 18:11

10 FITXA 6
DIAGRAMES I FÓRMULES FLORALS (II)
INFORMACIÓ PRÈVIA
El nombre de peces florals s’indica a continuació dels símbols

corresponents a cada verticil:
Símbol Verticil
K Calze, nombre de sèpals.
C Corol·la, nombre de pètals.
P Perigoni o periant (calze 1 corol·la).
A Androceu, nombre d’estams.
G Gineceu, nombre de carpels.
Si són dos els verticils que intervenen, s’ha d’expli- seria G(22)). Si el nombre de peces és molt elevat
citar el nombre de peces per verticil (exemple: un (més de 15 o 20), no s’especifica el nombre exacte
androceu format per dos verticils de tres estams, sinó el símbol º. La fórmula de la rosella, Papaver
cadascun seria A3 + 3). rhoeas, és: +K2 C2+2 A º G(2-20).
Les peces soldades s’indiquen posant entre parèn- Imaginem una flor ideal de la qual, d’un sol tall,
tesis el nombre corresponent, o entre claudàtors, si poguérem seccionar-ne tots els verticils, és a dir, els
la soldadura afecta dues classes de peces (exem- sèpals del calze, els pètals de la corol·la, els estams
ple: una corol·la de cinc pètals soldats entre si i sol- de l’androceu (per les anteres) i els ovaris del gine-
dats a quatre estams separats és [C(5)A4]). ceu.
La posició de l’ovari s’indica subratllant el nombre En observar el tall, veuríem la secció de la flor; l’es-
de carpels (ovari súper) o posant una ratlla damunt quema d’aquesta secció serà el diagrama floral i s’hi
(ovari ínfer) (exemple: un gineceu súper de dos representen tots els elements que la formen.
carpels seria G(2); i un gineceu ínfer de dos carpels
Esquema que il·lustra l’obtenció d’un diagrama floral d’una flor ideal.
280548 _ 0348-0395.indd 361 28/02/11 18:11

10 FITXA 6
DIAGRAMES I FÓRMULES FLORALS (III)
1
Material
• Flors d’espècies diferents. • Plantilla de diagrama floral.
• Pinces fines. • Llapis, goma d’esborrar i retolador.
• Bisturí. • Paper vegetal.
• Quadern de laboratori.
PROCEDIMENT
• Plantilla de diagrama floral. Apega una còpia de • Gineceu. Per la forma externa, de vegades, pots
la plantilla de diagrama floral en el quadern de saber el nombre de carpels que el formen i si es-
laboratori. Has de dibuixar-hi amb el llapis les tan o no soldats. Talla el gineceu amb el bisturí
parts de la flor, i després, l’has de passar a paper transversalment per a poder estudiar-ne el contin-
vegetal. Utilitzant sobre el paper vegetal un retola- gut. Els ovaris poden estar solts o units a les parets
dor negre permanent de punta superfina, has de dels carpels o a l’eix central. Dibuixa l’esquema en
calcar l’esbós amb el llapis perquè el resultat final la posició que ocupen. Fes el dibuix en la zona
quede net. central de la plantilla.
• Flor completa. Mira la flor i estudia-la abans de • Fórmula floral. Intenta confeccionar la fórmula flo-
descompondre-la, així podràs descobrir algunes ral d’aquesta espècie amb totes les dades obtingu-
de les seues característiques, com comptar el des. Demana ajuda al professor o professora.
nombre de sèpals, pètals o estams. Pren nota en
• Dibuix en net. Per a acabar, passa el dibuix a un
el quadern de laboratori del que descobrisques.
paper vegetal com s’ha indicat abans. Posa-hi el
• Calze. Separa’n els sèpals, fixa’t en si estan solts nom de la flor i la fórmula floral.
o soldats entre si. Dibuixa l’esquema en la posició
que ocupen, respecta si una part està coberta pel
sèpal contigu. Si estan soldats, n’has d’unir els
extrems. Fes el dibuix en la zona més externa de
la plantilla.
CALZE
• Corol·la. Separa’n els pètals. De vegades la corol·
la està formada per pètals soldats en forma de COROL·LA
tub, només podràs separar-la sencera de la flor.
Dibuixa sobre la plantilla l’esquema en la posició ANDROCEU
que ocupen i respecta si una part està coberta pel
pètal contigu. Si estan soldats, n’has d’unir els ex- GINECEU
trems. Fes el dibuix en la zona de la plantilla que
s’indica.
• Androceu. Els estams poden estar solts o soldats
als pètals o als carpels. Fixa’t en la forma de les
anteres. Desprén-los amb l’ajuda de les pinces.
Dibuixa l’esquema de la secció de les anteres en la
posició que ocupen. Si estan soldats, has d’unir-
los a les peces amb les quals estan adherits. Fes
el dibuix en la zona de la plantilla que s’indica.
280548 _ 0348-0395.indd 362 28/02/11 18:11

10 FITXA 7
FONGS
CLASSIFICACIÓ DELS FONGS
DIVISIONS CARACTERÍSTIQUES
Myxomicota Formen cossos fructífers i produeixen espores. Fuligo varians pot arribar als
o Arquimicetes 30 cm, Cribaria rufa creix sobre fusta en descomposició.
Eumycota Se’n distingeixen tres classes:

o Fongs verdaders • Ficomicets o fongs inferiors. Molts són microscòpics i viuen en ambients
molt humits.
• Ascomicets. Presenten hifes amb envans, i formen espores en unes
estructures anomenades ascs. En aquest grup s’inclouen els llevats i les
tòfones.
• Basidiomicets. Són els fongs que formen bolets. Formen les espores en unes
estructures anomenades basidis, que estan en el bolet o cos fructífer. Aquest
grup inclou moltes espècies amb valor alimentari i farmacèutic.
Deuteromycota Grup constituït per un gran nombre d’espècies la classificació de les quals
o Fungi imperfecti no és definitiva.
ALGUNS BOLETS DELS NOSTRES CAMPS I BOSCOS

Coprinus comatus.
Les espècies d’aquest gènere
es caracteritzen perquè
el barret es torna líquid
quan el bolet madura.
Tòfones. Són els únics

fongs que presenten
bolets subterranis,
que creixen davall terra.
Per a localitzar-les cal
un gos tofoner o un porc.
Russula emetica.
Lepiota procera. Peziza sp. Auricularia auricula-judae. Pleurotus eryngii.
280548 _ 0348-0395.indd 363 28/02/11 18:11

10 FITXA 8
GUIA DE CAMP DE BOLETS
1
ELS BOLETS creixen en llocs humits i sobre terra orgànica en descomposició sobre la qual
s’alimenten. Aquesta fitxa reuneix alguns dels bolets, comestibles o verinosos, que podem
trobar en camps o boscos
BOLETS COMESTIBLES BOLETS VERINOSOS
MÚRGOLA EIG DE FAGEDA

R
(Morchella vulgaris) (Amanita muscaria)
Es desenvolupa a l’abril i al Creix a la tardor en
juny en les males herbes ri- boscos caducifolis. Es
ques en humus, també és caracteritza per tenir
freqüent en els espais oberts. un barret de 15 cm de
El barret és de color gris fosc diàmetre aproximada-
amb reflexos olivacis, amb ment amb forma de
cavitats anguloses que li do- platerets, de color roig
nen un aspecte de rusc. No escarlata que es pot descolorir fins a un color taron-
s’ha de menjar crua. ja vermellós per la pluja. El peu és alt, prop de l’àpex
té un anell i en la base una espècie de sac anome-
nat volva (estructura d’on ix el bolet).
ROVELLÓ
(Lactarius deliciosus)
És una espècie molt apreciada
i popular. Apareix a la tardor, FARINERA BORDA
en boscos de coníferes. El bar- (Amanita phalloides)
ret, de color ataronjat amb zo-
nes verdoses, s’assembla a un
embut. Quan es talla el peu És tardorenc, es desenvolupa
apareix un cercle taronja. en els boscos caducifolis o en
zones humides de pinedes. El
barret és convex de color ver-
XAMPINYÓ SILVESTRE dós. El peu presenta un anell
(Agaricus campestris) i una volva blanquinosos.
Abunda en prats i jardins du- Aquesta espècie és la cau-
rant les estacions de primave- sant de la majoria d’enverina-
ra i tardor. El barret és convex ments.
de color blanc amb taques
crema. Els exemplars joves MATAGENT
són comestibles. (Boletus satanas)
Es desenvolupa en boscos
ROSSINYOL calcaris en l’època tardoren-
(Cantharellus cibarius) ca. Es caracteritza perquè és
gran i té un barret de fins a
Creix en boscos caducifolis
20 cm de diàmetre, gris clar i
(de fulla caduca) i boscos de
un gran peu eixamplat en la
coníferes. Es pot trobar en les
base.
èpoques de maig a novem-
bre. El barret té forma de
trompa i és de color groc ata-
ronjat. Desprén una olor agra- RECORDA QUE els bolets poden ser molt perillosos.
dable (fruitera). Per a cuinar- No toques ni culles bolets sense que t’acompanye
lo se sol utilitzar sec. una persona especialista en fongs.
280548 _ 0348-0395.indd 364 28/02/11 18:11

10 FITXA 9
La biòloga Pilar Carbonero, membre

de la Reial Acadèmia d’Enginyeria
Aquesta investigadora és la primera dona a Espanya que passa a formar part de l’Acadèmia, grà-
cies al seu treball en l’estudi de mètodes per al desenvolupament de cereals i plantes de cultiu.
Nascuda al Marroc en 1942, Pilar Carbonero és Es calcula que en l’any 2020 la població mundial
catedràtica de Bioquímica i Biologia Molecular s’incrementarà en 2 000 milions de persones. Els
de la Universitat Politècnica de Madrid. En els cereals com el blat, la dacsa o l’arròs constitueixen
darrers anys s’ha dedicat a l’estudi dels processos una de les fonts d’alimentació principals, per la qual
de formació i germinació dels cereals que, segons cosa augmentar la producció d’aquestes plantes és
la seua opinió, és un tema de gran importància un dels majors reptes dels investigadors.
del qual depén l’alimentació de tota la població Segons Pilar Carbonero, cal intentar conéixer bé
mundial. La seua tasca investigadora i científica com responen les plantes al fred, a la calor, a l’atac
ha estat reconeguda amb diversos premis i d’insectes i de malalties. Coneixent bé aquests
honors, entre els quals hi ha haver estat elegida factors es podran introduir mecanismes ecològics
en l’any 2003 membre de la Reial Acadèmia nous que permeten produir collites d’una manera
d’Enginyeria d’Espanya. més efectiva en tot el planeta.
Trobat l’ésser viu més gran del planeta

És més gran que la balena blava o la sequoia gegant, s’estén per un àrea més gran
que 1 600 camps de futbol i la major part està oculta davall terra.
Viu en el bosc nacional de Malheur, a Oregon, No obstant això, en el cas d’aquest fong, aquesta
(Estats Units), i se’l coneix com el fong de mel, associació no és beneficiosa per a l’arbre, ja que el
a causa del color daurat dels bolets, encara que miceli envaeix l’arrel, l’infecta i li provoca la mort.
el nom científic és Armillaria ostoyae. Un equip Les autoritats responsables del manteniment dels
d’experts en micologia, dirigits per Catherine Parks, boscos d’Oregon estan emprant productes que
va presentar els resultats de l’anàlisi d’aquest enforteixen les arrels dels arbres per a impedir que
enorme fong. S’estima que pot pesar fins a 7 000 les hifes del fong s’hi puguen introduir.
tones. Igual que altres espècies de fongs, aquest
gegantesc ésser depén de les plantes, en les arrels Els experts creuen que en altres zones menys
de les quals desenvolupa una estructura porosa, estudiades n’hi podrien haver exemplars fins i tot
formada per micelis, de la qual obté l’aliment. més grans que aquest gegant.
Desenvolupada una planta capaç de detectar explosius

La planta ha estat modificada perquè les flors canvien de color quan les arrels
entren en contacte amb productes químics procedents d’aquests explosius.
Científics de l’empresa danesa Aresa Biodetection, Bill Reid, expert en mines terrestres, creu que
en col·laboració amb la Universitat de Copenhaguen, és una idea interessant encara que amb alguns
han aconseguit modificar una planta de la família inconvenients perquè les flors no són molt grans
dels créixens, anomenada Arabidopsis thaliana. i la intensitat del color podria ser massa lleu per a
Quan les arrels entren en contacte amb diòxid de constituir un indicador precís.
nitrogen, un gas que desprenen gradualment els Carsten Meier, fundador de l’empresa, afirma que
explosius enterrats, les flors blanques es tornen de ja s’han fet experiments amb la planta, consistents
color roig. a fer-la créixer en caixes que contenien mines
Aquesta planta podria convertir-se en un localitzador terrestres, abans de poder provar-les en situacions
biològic d’explosius enterrats. reals.
280548 _ 0348-0395.indd 365 28/02/11 18:11

10 ESQUEMA MUT
1
FALGUERA MOLSA
angiosperma giMNosperma
280548 _ 0348-0395.indd 366 28/02/11 18:11

A
10 ESQUEMA MUT 2
PARTS DE LA PLANTA
280548 _ 0348-0395.indd 367 28/02/11 18:11

10 ESQUEMA MUT 3
1
LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES
PROCESSOS DIÜRNS PROCESSOS NOCTURNS
F F
F F
F
F
280548 _ 0348-0395.indd 368 28/02/11 18:11

10 ESQUEMA MUT 4
flor
Cáliz
(sépalos)
FONG
280548 _ 0348-0395.indd 369 28/02/11 18:11

10 ESQUEMA MUT 5
1
CICLE VITAL D’UNA PLANTA
2.
1.
3.
10.
8. 4.
7. 5.
9.
6.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
280548 _ 0348-0395.indd 370 28/02/11 18:11

10 SUGGERIMENTS
A LA XARXA LLIBRES
LES PLANTES I ELS FONGS Peligro vegetal
www.hiperbiologia.net/biodiversidad/6reinos.htm Ramón Caride. Ed. Anaya
Hipertext dels sis regnes, de la Universitat del Nord-est, Història de ficció sobre l’existència d’un
de l’Argentina. supercereal que pot posar fi a la fam del món.
Introducción a la micología
ATLES FOTOGRÀFIC DE L’ANATOMIA Alexopoulos i Mims. Ed. Omega
DE LES PLANTES Ofereix una taxonomia estructurada i actualitzada
botweb.uwsp.edu/anatomy/ i representacions gràfiques molt clares de les
estructures morfològiques dels fongs.
Fotos de parts de plantes, amb especial atenció
a la seua histologia. Las plantas mágicas
Paul Sedir. Edicomunicación
JARDÍ BOTÀNIC CANARI VIERA
Y CLAVIJO (GRAN CANARIA)
DVD/PEL·LÍCULES
www.step.es/jardcan
Animals i plantes. El món vegetal. Vol. II.
Per a descobrir algunes dades sobre les plantes
Univers extraordinari
úniques de Canàries i els ecosistemes de les illes.
L’Amazones. Director: Keith Merril
ASSOCIACIÓ MICOLÒGICA JOAQUIM Documental sobre el viatge per la conca del riu Amazones
CODINA d’un xaman indi, Julio Mamani, i l’etnobotànic Dr. Mark
Plotkin, a la recerca de plantes medicinals.
www.grn.es/amjc/bolets.htm
La selva maragda. 1985. Universal Pintures video.
Taxonomia i imatges dels fongs que hi ha en els
Director: John Boorman
diferents tipus de boscos del nostre país.
Basada en fets reals, narra la història d’un xiquet, fill
d’un enginyer americà que està construint una presa
en la selva amazònica, que desapareix en la jungla
sense deixar cap rastre.
280548 _ 0348-0395.indd 371 28/02/11 18:11

AVALUACIÓ
1
1 A quin regne pertany l’ésser viu de la fotografia de la dreta?
Explica les característiques d’aquest regne. Esmenta una
característica que el diferencia del regne animal.
Quines parts de l’ésser viu de la fotografia es distingeixen

2
clarament? Per què són de color verd? Explica el procés que
permet a aquests éssers vius fabricar el seu propi aliment.
3 En quin grup classificaries la planta que es mostra en la

fotografia? Per què?
4 Dibuixa una flor i assenyala’n les parts principals. Explica què són i la funció
que tenen els estams.
5 Explica les funcions de la tija.
6 Assenyala en el dibuix de la dreta el recorregut que fan la saba bruta i la saba

elaborada i per on absorbeixen les plantes l’aigua i les sals minerals. Explica la
diferència entre la saba bruta i la saba elaborada.
7 Explica les característiques dels fongs i la funció del bolet.
8 Completa les afirmacions següents:
a) E
l calze està format per unes fulles verdes i xicotetes que protegeixen la flor
fins que s’obri, anomenades __________________.
b) Quan la planta recupera la posició inicial en cessar l’estímul extern, es tracta
d’una resposta ______________________.
c) El procés mitjançant el qual la planta degrada les substàncies orgàniques per a obtenir energia
es diu _______________________.
d) La superfície de les arrels presenta gran quantitat de __________________________ pels quals
la planta absorbeix l’aigua i les sals minerals.
9 Explica com s’estableixen els criteris per a l’estudi i la classificació de fulles.
10 Indica i explica d’una manera breu les etapes del cicle vital d’una planta.
280548 _ 0348-0395.indd 372 28/02/11 18:11

AVALUACIÓ
1 En quin procés està participant l’abella que pots observar

en la fotografia? Explica en què consisteix i la funció que fa.
2 Com es poden reproduir les plantes? Dibuixa i explica el cicle

de la reproducció de les plantes angiospermes.
3 Explica quines característiques diferencien les angiospermes

de les gimnospermes.
4 Explica el procés que fa la planta en el dibuix següent.

O2
CO2
5 Explica el procés de formació i la funció del fruit de les plantes amb flors.

6 Esmenta les característiques generals dels fongs. Quins són els tres tipus de fongs?
a) La saba bruta i la saba elaborada són transportades a través de la planta pels vasos
conductors.
b) Durant la respiració la planta absorbeix diòxid de carboni i expulsa oxigen.
c) La clorofil·la capta l’energia lluminosa del Sol.
d) La fotosíntesi degrada les substàncies orgàniques per a obtenir l’energia que necessiten
les cèl·lules.
e) L’aigua i les sals minerals són absorbides pels estams, situats en el revers
de les fulles.
8 Classifica la planta de la fotografia d’acord amb la clau següent:
1. Plantes sense flors........................... Anar a 2

Plantes amb flors............................. Anar a 3
2. Plantes sense vasos conductors......... Grup A
Plantes amb vasos conductors........... Grup B
3. Llavors tancades en un fruit............... Grup C
Llavors no protegides per un fruit....... Grup D
Grup A: Molses i hepàtiques
Grup B: Falgueres
Grup C: Angiospermes
Grup D: Gimnospermes
9 Explica les característiques dels éssers vius del regne vegetal. En quins grups es classifiquen
les plantes?
10 Assenyala les parts principals de la flor i explica l’estructura dels seus òrgans reproductors
femenins. Què es forma quan el gra de pol·len fecunda l’òvul? On es produeix
la fecundació?
280548 _ 0348-0395.indd 373 28/02/11 18:11

10 AMPLIACIÓ
1
1 Quin criteri utilitzem per a classificar les plantes en dos grups? Com es classifiquen, al seu torn,
aquests grups i quina és, segons tu, la característica més important de cadascun?
2 Explica com es reprodueixen les molses.
3 Com es diu la tija subterrània de les falgueres? Com són les fulles i l’arrel d’aquestes plantes?
4 Quin tipus de plantes tenen flors xicotetes que s’agrupen en cons o inflorescències?
Esmenta altres característiques d’aquest grup i assenyala’n alguna espècie.
5 Quin tipus de planta és l’alzina? On està la llavor en aquest tipus de plantes?
6 Descriu una fulla, tot esmentant-ne les parts i els processos que hi tenen lloc.
7 On es troben les gemmes d’una planta? Quina funció tenen?
8 La nutrició de les plantes:
a) Què és la fotosíntesi? Per què les plantes són verdes?

b) Quins canvis es produeixen en la saba quan aquesta passa de bruta a elaborada?
c) Per a què utilitzen les plantes la glucosa que produeixen en la fotosíntesi?
d) Si les plantes respiren i, alhora, fan la fotosíntesi, quins gasos expulsen a l’atmosfera?
9 Quines respostes de les plantes són moviments transitoris? Posa’n exemples.
10 Descriu l’estructura d’una flor. Digues totes les parts que la componen.
11 Les plantes que fan la pol·linització pel vent produeixen milions de grans de pol·len.
En canvi, les que són pol·linitzades per insectes produeixen menys pol·len. A què creus
que són degudes aquestes diferències?
12 Per què augmenta molt el pes de l’ovari quan es converteix en un fruit? Què succeeix,
al mateix temps, amb el calze i la corol·la de la flor?
13 La reproducció de les plantes:
a) Què és el tub pol·línic?

b) Què és una antera?
c) Què és el pistil?
14 Has vist alguna vegada un coco? És un fruit gran, dur, amb un interior buit. La planta que els produeix, el
cocoter, és típica de les costes tropicals. De vegades, en algunes zones del tròpic, podem observar que hi
ha cocoters en illes molt aïllades, separades centenars de quilòmetres de la costa. Fins i tot hi ha illots que
solament tenen cocoters i algunes altres plantes, molt escasses, com a única vegetació. Com han arribat els
cocoters fins aquestes illes tan aïllades? Què té el fruit d’especial?
280548 _ 0348-0395.indd 374 28/02/11 18:11

10 REFORÇ
Grups de plantes Característiques

Molses i hepàtiques
2 Quines són les característiques que comparteixen un pi i una falguera que ens permet classificar-los
en el regne vegetal?
Funcions vitals Com les fan les plantes

Nutrició
Reproducció
Relació
4 Dibuixa una planta model i descriu-ne les parts principals i per a què serveixen.
5 Què és una flor? Què és un fruit? Què és una llavor?
6 Explica el cicle vital d’una planta.
7 Les fulles.
a) Com es diu, científicament, la «cueta» de les fulles?

b) Com es diu la cara «de dalt» d’una fulla? I la que queda cap avall?
c) Quines funcions es fan en les fulles?
8 Completa el quadre següent sobre la fotosíntesi i la respiració de les plantes.
Quins gasos prenen i expulsen?

En fer la fotosíntesi
En la respiració
9 La nutrició de les plantes.
a) Què és la fotosíntesi?
b) Què és la clorofil·la?
c) Les plantes poden fer la fotosíntesi de nit? Per què?
d) En què es diferencien la fotosíntesi i la respiració?
e) Què és la saba bruta? I l’elaborada?

a) Sorus.
b) Transpiració.
c) Tegument.
280548 _ 0348-0395.indd 375 28/02/11 18:11

FITXA 1: QUÈ ÉS UNA PLANTA? (I)
1
NOM: CURS: DATA:
1 Completa el quadre següent amb les característiques que defineixen els vegetals i que totes les plantes
tenen en comú. Busca’n informació en el llibre.
El regne vegetal
Característiques Descripció
Cèl·lules i teixits
Alimentació
Parts
Color
Moviment
i desplaçament
2 Identifica en el dibuix següent l’herba, l’arbust i l’arbre. Escriu les característiques de les tiges.
280548 _ 0348-0395.indd 376 28/02/11 18:11

FITXA 1: QUÈ ÉS UNA PLANTA? (II)
3 Completa el quadre següent sobre la classificació de les plantes. Descriu les característiques
que defineixen els grups i esmenta un exemple o dos de plantes que pertanyen a cada un dels grups.
Els grups de plantes

Grups Descripció
4 Escriu, en els dibuixos, les parts de cada planta. Identifica el grup a què pertanyen
i escriu les característiques d’aquest grup.
• Nom del grup:
• Característiques del grup:
• Nom del grup:
• Característiques del grup:
280548 _ 0348-0395.indd 377 28/02/11 18:11

FITXA 2: ALIMENTACIÓ I RESPIRACIÓ DE LES PLANTES (I)
1
NOM: CURS: DATA:
Recorda que...
Les plantes són éssers autòtrofs: produeixen els seus
propis aliments. El procés d’alimentació de les plantes té
els passos següents:
1. Les plantes agafen aigua i sals del sòl (saba bruta).
2. La saba bruta es transporta cap a les fulles.
3. En les fulles es transforma en saba elaborada, que
conté els aliments de la planta. Aquesta transformació
es fa mitjançant la fotosíntesi, gràcies a la llum del Sol.
Per a fer-la, les plantes agafen diòxid de carboni de
l’aire.
4. La saba elaborada es reparteix per tota la planta.
Com els animals, les plantes respiren: agafen oxigen de
l’aire i expulsen diòxid de carboni.
1 Completa el quadre sobre l’alimentació de les plantes. Busca’n en el llibre la informació

que necessites.
L’alimentació vegetal
Fase Què ocorre?
• Quines són les substàncies que les plantes necessiten agafar del medi (del sòl i de l’aire)
per a alimentar-se?
• Les plantes poden fer la fotosíntesi de nit? Per què?
280548 _ 0348-0395.indd 378 28/02/11 18:11

FITXA 2: ALIMENTACIÓ I RESPIRACIÓ DE LES PLANTES (II)
3 En el dibuix següent, indica quines són les funcions de la tija, l’arrel i les fulles
que estan relacionades amb l’alimentació.
Fulles:
Tija:
Arrel:
4 Respon a les qüestions següents sobre la nutrició de les plantes. Utilitza la informació
que pots trobar en el llibre.
• Quins gasos expulsen les plantes al llarg del dia? Quins processos tenen lloc durant el dia,
que produeixen aquests gasos?
• Quins gasos expulsen les plantes durant la nit? Per què no expulsen els mateixos gasos
a la nit que durant el dia?
• Explica per què se sol dir que no és bo dormir en una habitació tancada on hi ha moltes plantes.
280548 _ 0348-0395.indd 379 28/02/11 18:11

FITXA 3: DE LA FLOR A LA LLAVOR (I)

1
NOM: CURS: DATA:
1 Completa el quadre amb les diferències entre la reproducció sexual

i la reproducció asexual en les plantes. Busca’n informació en el llibre.
La reproducció de les plantes

Reproducció asexual Reproducció sexual
2 Retola el dibuix de les parts d’una flor. Utilitza tots els termes que hi ha relacionats a l’esquerra
del dibuix.
• Corol·la
• Calze
• Estams
• Gineceu
• Pètals
• Sèpals
• Peduncle
3 Completa el quadre. Indica la funció que fan les diferents parts d’una flor.
Funcions de les parts de la flor

Parts Funcions
Calze
Corol·la
Estams
Gineceu
280548 _ 0348-0395.indd 380 28/02/11 18:11

FITXA 3: DE LA FLOR A LA LLAVOR (II)

4 Completa el dibuix de la reproducció d’una angiosperma. Explica a continuació

què succeeix en cadascuna de les fases de la reproducció.
• Pol·linització:
• Fecundació dels òvuls:
• Formació dels fruits:
• Germinació de les llavors:
280548 _ 0348-0395.indd 381 28/02/11 18:11

1
2. Pol·linització
1. Arbre en flor
3. Gra de pol·len
9. Germinació 7. Llavor 4. Tub pol·línic
8. Fruit 5. Òvul
6. Fecundació
1. 1 1.
2. 2 2.
3. 3 3.
4. 4 4.
5. 5 5.
6. 6 6.
7. 7 7.
8. 8 8.
9. 9 9.
280548 _ 0348-0395.indd 382 28/02/11 18:11


LIFE cycle OF A PLANT
LE Cycle de vie d’une plante
Der Lebenskreislauf der Pflanzen
2. Pol·linització
1. Arbre en flor
3. Gra de pol·len
9. Germinació 7. Llavor 4. Tub pol·línic
8. Fruit 5. Òvul
6. Fecundació
1. Flowered tree 1. Arbre en fleur 1. Blühender Baum
2. Pollinitation 2. Pollinisation 2. Bestäubung
3. Pollen grain 3. Grain de pollen 3. Pollen Körner
4. Pollen tube 4. Tube pollinique 4. Pollenschlauch
5. Ovule 5. Ovule 5. Ovum
6. Fertilisation 6. Fécondation 6. Befructung
7. Seed 7. Graine 7. Samen
8. Fruit 8. Fruit 8. Frucht
9. Germination 9. Germination 9. Keimung
280548 _ 0348-0395.indd 383 28/02/11 18:11

1
PARTS DE LA PLANTA
Părţile plantei
植物的各部分
1. Anvers
2. Revers
4. Pecíol
3. Limbe
5. G
emma
apical 8. Nus
7. Fulles 6. Estomes
9. Tija
11. Pèls 12. Tegument

absorbents
10. Arrel
1. Faţ a frunzei 1 1. 束
2. Reversul frunzei 2 2. 背面
3. Limb 3 3. 叶缘
4. Peţiol 4 4. 叶柄
5. Mugur apical 5 5. 芽
6. Stomate 6 6. 气孔
7. Frunze 7 7. 叶子
8. Nod 8 8. 节
9. Tulpină 9 9. 茎
10. Rădăcină 10 10. 根
11. Perişori absorbanţi 11 11. 吸水绒毛
12. Piloriza (var. caliptră; 12 12. 蘑菇帽
scufie)
280548 _ 0348-0395.indd 384 28/02/11 18:11

PARTS DE LA PLANTA
External plant parts

Parties de la plante
Aufbau von Pflanzen
1. Anvers
2. Revers
4. Pecíol
3. Limbe
5. G
emma
apical 8. Nus
7. Fulles 6. Estomes
9. Tija
11. Pèls 12. Tegument

absorbents
10. Arrel
1. Overleaf 1. Endroit 1. Oberblatt

2. Underleaf 2. Envers 2. Unterblatt
3. Lamina 3. Limbe 3. Limbo
4. Petiole 4. Pétiole 4. Blattstiel
5. Terminal bud 5. Bourgeon 5. Blattknospe
6. Stoma 6. Stomates 6. Spalt
7. Leaves 7. Feuilles 7. Blätter
8. Node 8. Nœud 8. Knoten
9. Stem 9. Tige 9. Achse
10. Root 10. Racine 10. Wurzel
11. Roothair 11. Radicelles 11. Wurzelhaare
12. Rootcap 12. Coiffe 12. Wurzelhaube
280548 _ 0348-0395.indd 385 28/02/11 18:11

1
ELS FONGS
Ciupercile
真菌
1. Bolet
2. Espores
3. Miceli
4. Hifes
1. Ciupercă 1 1. 蘑菇
2. Spori 2 2. 孢子
3. Miceliu 3 3. 菌丝体
4. Hife 4 4. 菌丝
280548 _ 0348-0395.indd 386 28/02/11 18:11

ELS FONGS
THE MUSHROOMS
LES CHAMPIGNONS
DIE PILZE
1. Bolet
2. Espores
3. Miceli
4. Hifes
1. Stipe 1. Anneau 1. Stiel
2. Spores 2. Spores 2. Sporen
3. Mycelium 3. Mycélium 3. Myzel
4. Hyphae 4. Hyphtes 4. Hyphe
280548 _ 0348-0395.indd 387 28/02/11 18:11

10 SOLUCIONARI 1
RECORDA I CONTESTA 10.4. Les molses manquen de veritables òrgans (arrel, tija
i fulles), per això absorbeixen l’aigua per tota la su-
1. El 1972 es va llançar la sonda espacial Pioneer 10, i un
perfície del cos. Això implica que han de viure en
any més tard, la Pioneer 11. Ambdues duien a bord una
hàbitats sempre humits.
placa metàl·lica, dissenyada per l’astrònom Carl Sagan,
en la qual s’especificava, entre altres coses, la forma i la 10.5. Les espores de les molses es localitzen al final
grandària dels éssers humans. del filament del cauloide, en unes càpsules xicotetes.
En les falgueres es localitzen en el revers de les fulles
2. Les sequoies, com la resta de les plantes, són organismes
o frondes, en uns bonys menuts de color marró, ano-
pluricel·lulars amb cèl·lules eucariotes, tenen teixits i són
menades sorus.
autòtrofes.
10.6. Gimnospermes. Grup de plantes les llavors de les
3. Sobretot es diferencien per la impossibilitat de desplaçar-
quals no estan tancades en un fruit, com els pins
se i la capacitat de les plantes de produir els seus propis
i els avets. Del grec gymnós: nu, i spérma: llavor.
aliments.
Angiospermes. Grup de plantes amb flors i llavors
4. Les sequoies es reprodueixen mitjançant flors. Per a això fan
tancades en un fruit, com la pomera o la rosella.
arribar el gra de pol·len des de la flor d’una planta fins a la
Del grec aggeîon: vas o receptacle, i spérma: llavor.
flor d’una altra, utilitzant per a això el vent. No totes les plan-
tes es reprodueixen igual, algunes, com les falgueres i les 10.7. La diferència principal radica en el fet que les gim-
molses, no tenen flors i es reprodueixen mitjançant espores. nospermes no tenen fruits verdaders, mentre que les
5. Les plantes fan funcions diferents, de gran importància angiospermes sí. La llavor de les angiospermes està
tant per a les persones com per a la resta d’éssers vius. protegida pel fruit, mentre que en les gimnospermes,
Algunes d’aquestes funcions són: la llavor es protegeix per pinyes o falsos fruits.
– A través de la fotosíntesi generen gran quantitat d’oxi- 10.8. Els pèls absorbents de l’arrel, com el nom indica,
gen, un gas fonamental per al desenvolupament de la s’encarreguen de l’absorció d’aigua i de sals minerals
resta d’éssers vius. A més, en la fotosíntesi s’utilitza diò- del sòl.
xid de carboni, per la qual cosa les plantes actuen com
10.9. El creixement en longitud de la tija es produeix a tra-
a albelló d’aquest gas.
vés de la gemma terminal apical.
– Produeixen un microclima en el seu entorn. Aquelles zo-
nes amb moltes plantes són més plujoses que les zones 10.10. Els estomes són uns porus, situats en el revers de la
on a penes hi ha vegetació. fulla, a través dels quals entren i ixen vapor d’aigua
i gasos.
– Conserven els sòls i en mantenen la fertilitat.
10.11. La saba bruta és la mescla d’aigua i sals minerals
– Protegeixen contra la pèrdua de sòl. Les arrels protegei-
que entren en la planta, i que és distribuïda pels va-
xen el sòl de les pluges fortes i del vent.
sos conductors fins a les fulles. La saba elaborada
– Serveixen d’aliment a altres éssers vius. conté les substàncies orgàniques (principalment su-
cres) i l’aigua, elaborats per la fotosíntesi. Aquesta
Busca la resposta
saba es distribueix des de les fulles, a través d’altres
Les sequoies pertanyen al grup de plantes amb flors gimnos- vasos conductors, a tots els òrgans de la planta.
permes, ja que les llavors no estan protegides per un fruit.
10.12. No, ja que necessiten aquestes sals minerals per a
ACTIVITATS sintetitzar, per mitjà de la fotosíntesi, els compostos
orgànics.
10.1. Les plantes, a diferència dels animals:
10.13. Les plantes respiren tant de nit com de dia. Durant el
– Fan la nutrició autòtrofa. Tenen en les cèl·lules ve-
dia, la fotosíntesi és més intensa que la respiració. Per
getals una substància anomenada clorofil·la, que es
això, les plantes produeixen més oxigen que el que
troba en les tiges i fulles verdes que no són llenyo-
consumeixen i agafen de l’aire més diòxid de carboni
ses. Aquesta substància intervé en l’alimentació de
que el que produeixen. L’oxigen produït és utilitzat
la planta (fotosíntesi).
pels animals per a respirar. Aquests retornen diòxid
– Viuen fixes en el sòl i no són capaces de desplaçar-se. de carboni, que és reciclat per les plantes.
10.2. La clorofil·la és una substància de color verd, que es Durant la nit, com que no hi ha llum solar, no es fa
troba en els cloroplasts de les cèl·lules vegetals. La fun- la fotosíntesi i les plantes solament respiren.
ció és captar l’energia lluminosa, perquè la planta puga
fer la fotosíntesi. 10.14. Els sèpals tenen com a funció principal la de protegir
10.3. F
lor. Estructura que conté els òrgans reproductors de la flor abans que aquesta s’òbriga. Els pètals tenen
les plantes angiospermes i gimnospermes. com a funció principal la d’atraure els insectes i altres
animals perquè transporten el gra de pol·len.
Llavor. Estructura dels vegetals on està l’òvul fecundat
i madur, que conté l’embrió i substàncies de reserva. 10.15. Les parts de la flor que intervenen en la reproducció
Quan germina dóna lloc a una planta nova. són els estams, en els quals es formen els gàmetes
280548 _ 0348-0395.indd 388 28/02/11 18:11

10 SOLUCIONARI
masculins, i els pistils, en els quals es formen els gà- que no reben llum, no tenen clorofil·la, requisit fona-
metes femenins. mental perquè la planta puga fer la fotosíntesi.
10.16. El pol·len és desplaçat d’una flor a una altra pel vent o 10.28. a) A - Nit; B - Alba; C - Migdia. b) Sí, les plantes res-
transportat per animals (insectes, determinats ocells i piren tant de dia com de nit. Com a conseqüència de
ratpenats). Aquest procés s’anomena pol·linització. la respiració, les plantes alliberen diòxid de carboni
10.17. La missió principal del fruit és protegir la llavor i col· i consumeixen oxigen. Les plantes solament fan la
fotosíntesi durant el dia, ja que per a això necessiten
laborar en la seua dispersió.
l’energia de la llum del Sol.
10.18. U
na vegada formades, les llavors han d’allunyar-se
10.29. a) Els pètals de les flors són fulles transformades.
tant com siga possible de la planta mare. En cas con-
L’aigua tenyida de roig puja des del peduncle fins a
trari creixerien juntes i competirien per l’espai i per
les fulles (pètals). b) L’ascens de l’aigua es veu afa-
l’aliment.
vorit per la transpiració; és a dir, per l’eliminació de
10.19. A diferència de les plantes, els fongs són organismes l’excés de l’aigua, en forma de vapor, a través de les
heteròtrofs, incapaços de fabricar la seua pròpia ma- fulles.
tèria orgànica, per la qual cosa han d’agafar-la d’altres
10.30. La nutrició de les plantes ocorre en l’ordre següent:
éssers vius.
a) L ’arrel absorbeix l’aigua i les sals minerals que for-
10.20. Els fongs habiten generalment en el medi terrestre,
men la saba bruta.
sempre en zones humides, ocults de la llum del Sol
i amb molta matèria orgànica. b) La saba bruta puja des de l’arrel fins a les fulles.
c) El diòxid de carboni entra a través dels estomes.
10.21. No s’han de menjar fongs collits per persones inex-
pertes, ja que hi ha fongs verinosos que s’assemblen d) L es cèl·lules de les parts verdes del vegetal fan la
als comestibles. Els fongs verinosos poden provocar fotosíntesi.
la mort. e) Es desprén oxigen i es forma la saba elaborada.
10.22. No. El bolet sols és la part reproductora, generalment f) L a saba elaborada és transportada a totes les
visible, d’alguns fongs, com el xampinyó, el rovelló o parts de la planta.
l’amanita.
10.31. És un moviment temporal, ja que si canviàrem la po-
10.23. La fulla A no té forma d’acícula, té els nervis no paral· sició del test, la tija creixeria cap a la zona des d’on
lels, té fulles simples amb vora no llisa, per tant, per- vinguera la llum en la nova posició.
tany al grup D. La fulla B tampoc té forma d’acícula,
10.32. Les fulles reduïdes en forma d’espina dels cactus
els nervis no són paral·lels, és una fulla composta en
permeten reduir l’evaporació i protegir-se de l’atac
nombre imparell, per això podem afirmar que pertany
dels animals. Els cactus es desenvolupen en llocs
al grup F.
molt secs i calorosos, amb precipitacions anuals
10.24. Les plantes no poden desplaçar-se, ja que no tenen mitjanes inferiors a 200 mm i amb temperatures su-
òrgans de locomoció. No obstant això, sí que poden periors a 45 ºC. Per a poder sobreviure en aquests
fer certs moviments. Per exemple, el gira-sol segueix llocs tan extrems han hagut d’adaptar-s’hi. Entre les
la trajectòria del Sol en els seus moviments, la campa- adaptacions més importants hi ha la reducció extre-
neta de nit obri les flors en caure el Sol i les fulles de ma de les fulles, la capacitat d’emmagatzemar aigua
la mimosa o dels trèvols s’estenen durant el dia. en la tija, l’aparició de pèls en algunes espècies per a
10.25. a) Generalment viuen en el medi terrestre, però al- evitar la deshidratació i protegir-se de cremades i un
gunes poden viure en el medi aquàtic. sistema d’arrels poc profundes però que s’estenen
molt en longitud per a absorbir la màxima quantitat
b) E
l color que hi predomina és el verd, a causa de
d’aigua de pluja.
la presència en les cèl·lules d’una substància ano-
menada clorofil·la. 10.33.
Antera (grans
c) Nutrició autòtrofa. de pol·len)
Estigma
d) Pluricel·lulars.
Filament
10.26. La part de la planta que ens mengem és:
a) Flor. Estam
b) Fulles.
Pistil Pètal
c) Arrel.
d) Fruit.
e) Fulles.
f) Fruit.
10.27. La majoria de les arrels són subterrànies, fet pel qual Òvuls
no els arriba la llum solar. Les cèl·lules de l’arrel, com Calze (sèpals)
280548 _ 0348-0395.indd 389 28/02/11 18:11

10 SOLUCIONARI 1
10.34. a) Produeixen nèctar. INSECTES RESUM
No produeixen nèctar. VENT
10.44.
b) Flors grans. INSECTES Es Tenen
Tenen vasos Tenen
Flors xicotetes. VENT reprodueixen arrel, tija
conductors? flors?
per i fulles?
c) Pètals verds o de poc color. VENT
Pètals de colors vius. INSECTES Molses Espores No No No
d) Formen molt de pol·len. VENT Falgueres Espores Sí Sí No

Formen poc de pol·len. INSECTES Gimnospermes Llavors Sí Sí Sí
e) Flors amb olor. INSECTES Angiospermes Llavors Sí Sí Sí
Flors sense olor. VENT
10.45. La llavor i el fruit es poden incloure en l’apartat
10.35. En els pins, la pol·linització es fa sempre pel vent.
de reproducció sexual de les plantes.
Per a facilitar aquesta dispersió del gra de pol·len
pel vent, els cons masculins es disposen en els ex- 10.46.
trems de les branques.
ransport de gra de pol·len des de
T
10.36. a) Per a evitar la tala excessiva de boscos, és impor- l’antera d’una flor fins a l’estigma
tant l’actitud del consumidor. Reutilitzar el paper d’una altra.
Pol·linització
i reciclar-lo són comportaments que ajuden a la Transport per vent o animals,
conservació dels boscos i a reduir-ne la tala. com insectes, ocells o ratpenats.
b) E
l reciclatge es pot definir com l’obtenció de la Fecundació en l’interior
matèria primera originàriament utilitzada per al de l’ovari.
producte que ha donat lloc al residu. Reciclar és, El gra de pol·len desenvolupa
Fecundació
per tant, l’acció de tornar a introduir en el cicle de un tub pol·línic que arriba fins
producció i de consum productes materials obtin- a l’òvul.
guts de residus. L’òvul fecundat es converteix
c) U
tilitzar sempre els contenidors destinats al pa- en llavor, que conté l’embrió
i reserves alimentoses.
per i al cartó, per a desprendre’ns de tot el paper
sobrant (quaderns, apunts en fulls, periòdics, Formació S’assequen calze i corol·la.
de llavor i fruit
revistes…). L’ovari creix per a formar el fruit,
que protegeix la llavor i facilita
d) M
esures per a l’estalvi i reutilització del paper: la seua dispersió.
usar paper reciclat, reduir el consum de paper,
ls fruits madurs se separen
E
reutilitzar paper usat per una cara, reutilitzar so- i dispersen per vent, animals
bres, reduir el pes del paper utilitzat, evitar emba- o aigua.
latges de paper innecessari, no fer servir produc- Dispersió
i germinació Les llavors germinen, es trenquen
tes d’un sol ús (tovallons, mocadors), etc. i creix l’embrió.
e) E
s poden reciclar també els plàstics, el vidre, l’alu- Es desenvolupa una planta nova.
mini, la fusta...
10.37. L’arbre tenia al voltant de 27 anys. 10.47. a) L levats: unicel·lulars; uns, paràsits; uns altres,
útils per a l’ésser humà.
UNA ANÀLISI CIENTÍFICA b) F
loridures: pluricel·lulars; unes, paràsites; unes
altres, produeixen descomposició.
10.38. La planta obté l’energia del Sol. c) F
ongs que formen bolets: pluricel·lulars, viuen
10.39. El salze va guanyar 75 kg (77 kg massa final – 2 kg en llocs humits, amb ombra i amb matèria en des-
massa inicial). La terra havia disminuït solament composició. El bolet produeix espores.
500 g (0,5 quilograms). 10.48.
10.40. No, ja que la terra solament havia disminuït en 500 g
(0,5 kg) el seu pes original, mentre que l’arbre havia Amb vasos Amb Formen Tenen Posseeixen
augmentat en 75 kg el seu pes. conductors espores llavors teixits flors
10.41. La resposta b. L’aigua subministrada a la terra havia Molses No Sí No Sí No

sigut l’única responsable del creixement de la planta. Falgueres Sí Sí No Sí No
10.42. La diferència de massa de la terra es deu a les sals
minerals que la planta va agafar de la terra al llarg COMPRENC EL QUE LLIG
dels cinc anys.
10.49. Identificar. A la seua manera, els arbres lluiten entre
10.43. Les arrels permeten a les plantes absorbir aigua i ma- si per aconseguir una ració més gran de Sol i de terra.
tèria inorgànica de la terra.
280548 _ 0348-0395.indd 390 28/02/11 18:11

10 SOLUCIONARI
10.50. Relacionar. Alguns són cobdiciosos, però la majoria 6. La saba bruta és la mescla d’aigua i sals minerals ab-
són bondadosos, senzills, ingenus, mancats de va- sorbides per l’arrel. La saba elaborada és la saba que
nitat. s’ha transformat, mitjançant la fotosíntesi, en una mescla
de substàncies orgàniques.
10.51. Sintetitzar. Els bolets descrits mostren una enorme
varietat de formes, colors i organització: grans i en-
fonsats, diminuts i blancs, còncaus i morats, ocres,
platejats, rojos, grocs, aïllats o agrupats en colònies...
10.52. Aplicar. Les descripcions fan la sensació de constant
moviment i agitació entre els arbres que l’habiten.
1. L’ésser viu de la fotografia pertany al regne vegetal. Saba elaborada

Les característiques del regne vegetal són:
– Són éssers pluricel·lulars, amb cèl·lules organitza-
Saba bruta
des en teixits.
– Les cèl·lules són eucariotes, amb paret cel·lular
de cel·lulosa. Tenen cloroplasts que contenen cloro-
fil·la, pigment verd que intervé en la fotosíntesi.
– Tenen nutrició autòtrofa.
– Viuen fixats al sòl.
Absorció d’aigua
2. En la fotografia es distingeixen clarament les fulles i sals minerals
de la planta. Són verdes a causa de la presència
de la clorofil·la, gràcies a la qual les plantes poden
7. Els fongs són éssers pluricel·lulars eucariotes que viuen
fer la fotosíntesi. En la fotosíntesi, la clorofil·la cap-
en llocs humits, ocults de la llum del sol, i són tots heterò-
ta l’energia lluminosa del Sol que permetrà realitzar
trofs. El bolet és una estructura en la qual es produeixen
el procés fotosintètic. La planta agafa l’aigua i les sals
les espores. Sol ser aèria, com en els rovellons, encara
minerals del sòl, les quals formaran la saba bruta,
que pot ser subterrània, com és el cas de les tòfones.
i les porta cap a les fulles. A més, la planta pren
de l’atmosfera el diòxid de carboni que necessita 8. a) E
l calze està format per unes fulles verdes i xicotetes
per a elaborar les substàncies orgàniques. Una ve- que protegeixen la flor fins que s’obri, anomenades
gada transformada la saba bruta en saba elaborada, sèpals.
aquesta és repartida per tota la planta a través dels
b) Quan la planta recupera la posició inicial en cessar
vasos conductors.
l’estímul extern, es tracta d’una resposta temporal.
3. La planta següent és una gimnosperma. En la fotogra-
fia podem observar les flors femenines i masculines, c) E
l procés mitjançant el qual la planta degrada
poc cridaneres i xicotetes agrupades en cons o inflo- les substàncies orgàniques per a obtenir energia es
rescències. diu respiració.
4. Els estams són els òrgans reproductors masculins. d) L a superfície de les arrels presenta gran quantitat
Estan formats pel filament, prim i allargat, i l’antera. de pèls absorbents pels quals la planta absorbeix l’ai-
En les anteres estan els grans de pol·len, dels quals gua i les sals minerals.
s’originen els gàmetes masculins.
9. Es tria un criteri per a separar els exemplars en dos
grups. La separació en dos grups no ha de dependre
Estigma Antera (grans
de pol·len) d’interpretacions personals, sinó que han de ser objecti-
vament distints. Una vegada separats en dos grups, triem
Filament
Estam criteris nous que ens permeten dividir cada grup en altres
dos grups nous. Es repeteix aquest procés fins que tots
els exemplars d’un grup siguen iguals i no es puguen
Pistil Pètal
separar en grups distints.
10. – Pol·linització. Els insectes i altres animals duen els

grans de pol·len d’unes flors a unes altres.
Calze (sèpals) Òvuls
– Fecundació. Es produeix en l’ovari. El pol·len fecunda
5. La tija és la part aèria de la planta i té com a funcions l’òvul.
mantenir la planta dreta, servir de suport a la resta
d’estructures, transportar substàncies i emmagatze- – Formació de llavor i fruit. La llavor conté l’embrió i les
mar aigua i reserves alimentàries. reserves alimentàries. L’ovari creix i forma el fruit.
280548 _ 0348-0395.indd 391 28/02/11 18:11

10 SOLUCIONARI 1
– Dispersió i germinació. La dispersió es fa per vent, ani- Els tres tipus de fongs existents són: llevats, floridures,
mals o aigua. En condicions favorables, la llavor germi- i fongs que formen bolets.
na i es desenvolupa una planta nova.
7. a) Verdader.
PROVA D’AVALUACIÓ 2 b) F
als. Durant la respiració la planta absorbeix oxigen
i expulsa diòxid de carboni.
1. L’abella de la fotografia està pol·linitzant una flor. La pol·
linització és el transport del gra de pol·len des de l’ante- c) Verdader.
ra d’una flor fins a l’estigma d’una altra. La pol·linització d) F
als. La respiració degrada les substàncies or-
forma part del cicle vital d’una planta i permet que el gra gàniques per a obtenir l’energia que necessiten
de pol·len arribe a l’òvul per a fecundar-lo. les cèl·lules. La fotosíntesi fabrica les substàncies
2. Les formes de reproducció són: orgàniques a partir d’aigua, sals minerals i diòxid
de carboni, amb l’energia captada del Sol.
– Reproducció asexual. Hi intervé un sol individu que
origina una planta nova. e) F
als. L’aigua i les sals minerals són absorbides per les
arrels.
– Reproducció sexual. Generalment hi intervenen dos
individus, cadascun dels quals aporta una cèl·lula re- 8. La planta de la fotografia és angiosperma, ja que té flors
productora o gàmeta. Els gàmetes s’uneixen i formen i fruit.
una nova planta. 9. Els éssers vius del regne vegetal es caracteritzen per:
Cicle vital d’una planta – Ser pluricel·lulars, amb cèl·lules organitzades en teixits.
Arbre Els insectes – Les cèl·lules són eucariotes.
en flor participen
en la
– Tenen nutrició autòtrofa.
pol·linització – Viuen fixats al sòl.
duent Les plantes es classifiquen en dos grans grups: plan-
els grans tes sense flors, com les molses, hepàtiques i falgueres,
de pol·len i plantes amb flors, que al seu torn es divideixen en gim-
d’unes
nospermes i angiospermes.
Gra flors
Després de
de pol·len a unes
la 10. El pistil és l’òrgan reproductor femení. Està format
altres.
dispersió per una estructura en forma de botelles. La part su-
la llavor perior es diu estigma; el coll, estil, i la base, ovari. En
germina. Llavor Tub
pol·línic l’ovari estan els òvuls i és on es produeix la fecundació.
Quan el gra de pol·len fecunda l’òvul, es forma la llavor
Fruit Òvul
Formació En l’interior que conté l’embrió.
de llavor de l’ovari es produeix
i fruit. la fecundació. Estigma Antera (grans
de pol·len)
3. Les gimnospermes són generalment de fulla perenne,
Filament
no tenen fruit i tenen flors xicotetes i poc cridaneres que Estam
formen cons. Les angiospermes, per contra, solen ser de
fulla caduca, tenen fruit i flors molt vistoses.
Pistil Pètal
4. La planta del dibuix està respirant. Les plantes respi-
ren prenent oxigen de l’atmosfera i expulsant diòxid
de carboni. Les plantes respiren en les mitocòndries
Calze (sèpals) Òvuls
de les cèl·lules i durant el procés les substàncies or-
gàniques es degraden per a alliberar energia útil per a
AMPLIACIÓ
la cèl·lula.
1. Les plantes es classifiquen en dos grups utilitzant el crite-
5. El fruit de les angiospermes, o plantes amb flors, es forma
ri de presència o absència de flor. Així, tenim dos grups:
en fecundar-se l’òvul i formar-se la llavor. L’ovari creix
plantes sense flors i plantes amb flors.
i es transforma en fruit. El fruit protegeix la llavor i en
facilita la dispersió. Les plantes sense flors es divideixen en molses i hepà-
tiques, d’una banda, i falgueres, de l’altra. Les molses i
6. Les característiques generals dels fongs són:
les hepàtiques es caracteritzen perquè no tenen vasos
– Éssers unicel·lulars o pluricel·lulars. conductors, i les falgueres perquè són més grans i tenen
– Amb cèl·lules eucariotes. vasos conductors.
– La seua nutrició és heteròtrofa. Les plantes amb flors es divideixen en dos grups: gimnos-
permes, les llavors de les quals no estan protegides per un
– Cos format per hifes, filaments microscòpics ramificats
fruit, i angiospermes, les llavors de les quals estan tanca-
que formen el miceli.
des en un fruit, que les protegeix i en facilita la dispersió.
– Es reprodueixen per espores.
280548 _ 0348-0395.indd 392 28/02/11 18:12

10 SOLUCIONARI
2. Les molses es reprodueixen per mitjà d’espores. Les es- – Corol·la. Fulles de colors anomenades pètals.
pores estan dins de les càpsules al final d’un filament
que ix del cauloide. Quan les espores maduren, la càp- – Estams. Òrgans reproductors masculins, formats pel
sula s’obri i el vent les dispersa. Finalment, germinen per filament i l’antera, on estan els grans de pol·len.
formar molses noves. – Pistil. Òrgan reproductor femení, constituït per una es-
3. El rizoma és la tija subterrània de les falgueres. És curt i tructura en forma de botella en la base de la qual,
discorre horitzontalment. Les fulles ixen del rizoma, són l’ovari, hi ha els òvuls.
grans i s’anomenen frondes. Estan molt dividides. L’ar- 11. Hi ha més poques probabilitats que el pol·len arribe
rel creix al llarg del rizoma i serveix per a absorbir aigua a la seua destinació final si aquest és transportat pel vent,
i fixar la planta al sòl. ja que el vent el dispersa i solament una xicoteta fracció
4. Les gimnospermes són les plantes que tenen flors arribarà a la flor. En canvi, els insectes i altres animals
xicotetes que s’agrupen per formar cons o inflorescènci- retenen el pol·len en les potes durant el trajecte cap
es. Generalment són de fulla perenne, les llavors no estan a una flor.
protegides per un fruit. Un exemple de planta gimnosper-
12. El pes de l’ovari augmenta quan es converteix en un
ma és l’avet.
fruit perquè acumula reserves alimentàries. El calze
5. L’alzina és una planta angiosperma que té les llavors tan- i la corol·la de la flor s’assequen i cauen en convertir-se
cades en un fruit anomenat bellota o gla. l’òvul fecundat en llavor.
6. La fulla d’una planta s’uneix amb la tija pel pecíol. La part 13. a) E
l tub pol·línic és una estructura desenvolupada
eixamplada de la fulla es diu limbe. La cara superior del pel gra de pol·len quan arriba a l’estigma que permet
limbe és l’anvers, i la inferior, el revers. En les fulles es fecundar l’òvul que hi ha dins de l’ovari.
produeixen la respiració i la fotosíntesi de les plantes.
b) L’antera és l’engruiximent final de l’estam d’una flor.
7. Les gemmes d’una planta es localitzen al llarg de la tija
(gemmes axil·lars) i al final d’aquesta (gemmes terminals c) E
l pistil és l’òrgan reproductor femení que està cons-
apicals). Les gemmes estan relacionades amb el creixe- tituït per una estructura o unes quantes, en forma
ment de la planta, ja siga de la tija, a partir de les gemmes de botella, on hi ha els òvuls.
terminals apicals, o de branques noves, a partir de les
gemmes axil·lars. 14. El coco és un fruit que pot surar i té una llavor molt re-
sistent. El coco pot ser transportat a grans distàncies
8. a) L a fotosíntesi és el procés mitjançant el qual la
pels corrents marins, i es poden veure cocos surant
planta transforma la saba bruta en saba elaborada.
en les costes del mar de Noruega, i encara amb possibili-
Per a això, la planta necessita l’energia del Sol cap-
tats de ser germinats després en llocs adequats.
tada per la clorofil·la i el diòxid de carboni, el qual
agafa a través dels estomes. Les plantes són verdes REFORÇ
a causa de la presència de la clorofil·la, pigment verd
que capta la llum del Sol. 1.
Grups de plantes Característiques
b) A
partir de la saba bruta la planta elabora substàncies
Molses i hepàtiques P
lantes sense flors. No tenen
orgàniques, com els glúcids, que formen la saba ela-
vasos conductors. No tenen arrel,
borada. tija ni fulles veritables. Formen
espores per a reproduir-se.
c) L es plantes utilitzen la glucosa per a obtenir energia
útil per a les cèl·lules. En la respiració, la glucosa es Falgueres lantes sense flors. Tenen vasos
P
degrada. En el procés es necessita oxigen i es des- conductors. Presenten arrel, tija,
prén diòxid de carboni. anomenada rizoma, i fulles (fron-
des). Es reprodueixen per espores.
d) Quan les plantes respiren expulsen diòxid de carboni
i quan fan la fotosíntesi expulsen oxigen a l’atmosfera.
Gimnospermes lantes amb flor. Generalment,
P
9. Són moviments transitoris aquells moviments en els fulla perenne. Llavors no
quals la planta recupera la posició inicial quan cessa protegides per fruit. Flors
el canvi ambiental. Per exemple, el moviment dels gira- menudes i poc cridaneres, que
sols i altres plantes cap a la llum per a emmagatzemar formen inflorescències o cons.
Cada individu té flors masculines
la major quantitat possible de raigs solars o el moviment
i flors femenines.
de les plantes carnívores quan tenen un insecte damunt.
Angiospermes Plantes amb flors. Generalment,
10. La flor d’una planta consta de les parts següents: de fulla caduca. Llavors tancades
en un fruit que les protegeix
– Peduncle. Uneix la flor a la tija.
i en facilita la dispersió. Flors
– Calze. Fulles verdes i xicotetes, anomenades sèpals, si- de colors vius, generalment
hermafrodites.
tuades a la base de la flor i la protegeixen fins que s’obri.
280548 _ 0348-0395.indd 393 28/02/11 18:12

10 SOLUCIONARI 1
2. Un pi i una falguera es classifiquen en el regne vege- contenir i protegir la llavor, contribuir a la dispersió de la
tal perquè són pluricel·lulars, amb cèl·lules eucariotes, llavor i atraure els animals que les dispersen. La llavor és
nutrició autòtrofa i perquè viuen fixats al sòl. La cèl·lula l’òvul transformat i madur, després de la fecundació. La
eucariota vegetal es caracteritza per tenir una paret de llavor conté l’embrió del qual es pot desenvolupar la nova
cel·lulosa, que li dóna rigidesa, i tenir cloroplasts en els planta, amb les condicions apropiades.
quals hi ha la clorofil·la, pigment verd gràcies al qual fan
6. El cicle vital d’una planta té quatre etapes: pol·linització, fe-
la fotosíntesi. Les plantes fabriquen el seu propi aliment
cundació, formació de llavor i fruit, dispersió i germinació.
mitjançant la fotosíntesi.
Els insectes participen en la pol·linització duent els grans
3.
Funcions vitals Com les fan les plantes de pol·len des de l’antera d’una flor fins a l’estigma d’una
Nutrició Nutrició autótrofa. Elaboren altra. Quan arriba el gra de pol·len a l’estigma desenvo-
matèria orgànica mitjançant lupa un tub pol·línic que arriba fins a l’òvul de l’ovari.
la fotosíntesi a partir d’aigua En l’interior de l’ovari es produeix la fecundació i l’òvul
i sals minerals. fecundat es converteix en llavor, que conté l’embrió de la
futura planta i les reserves alimentàries. El calze i la corol·
Reproducció Reproducció asexual: hi intervé
la cauen i l’ovari comença a créixer fins a convertir-se en
un sol individu que origina una
planta nova (per exemple, per el fruit, la funció del qual és protegir la llavor i facilitar la
espores). seua dispersió. Quan els fruits estan madurs se separen
Reproducció sexual: generalment de la planta i es dispersen. Després de la dispersió la
hi intervenen dos individus, llavor germina si troba les condicions apropiades. Durant
cadascun dels quals aporta una la germinació, la llavor s’infla i esclata i l’embrió creix fins
cèl·lula reproductora o gàmeta. a formar una planta nova.
Els gàmetes s’uneixen i es forma
una planta. 7. a) Científicament, la «cueta» de les fulles es diu pecíol.
Relació Les plantes poden rebre informació b) L a cara «de dalt» d’una fulla es diu anvers, i la que
del medi i respondre-hi però queda cap avall, revers.
sense desplaçar-se. Respostes
temporals: es recupera la posició c) E
n la fulla es fan la fotosíntesi i l’intercanvi de gasos
inicial quan cessa l’estímul extern. amb l’atmosfera.
Respostes definitives: es basen en
el creixement. 8.
Quins gasos prenen i expulsen?
Prenen el diòxid de
En fer la fotosíntesi
carboni i expulsen l’oxigen.
4. Les parts principals són les fulles, la tija i l’arrel. Les fulles
són generalment verdes i tenen forma laminar. En aques- Prenen l’oxigen i expulsen
En la respiració el diòxid de carboni.
tes es fa la fotosíntesi i l’intercanvi de gasos amb el medi.
La tija és la part aèria de la planta i la seua funció és
mantenir la planta dreta, servir de suport a la resta d’es- 9. a) L a fotosíntesi és el procés mitjançant el qual la planta
tructures, transportar substàncies i emmagatzemar aigua transforma la saba bruta en saba elaborada. Per a
i reserves alimentàries. L’arrel és la part de la planta que això, la planta necessita l’energia del Sol, captada per
hi ha davall terra. Les seues funcions són fixar la planta al la clorofil·la, i el diòxid de carboni, que agafa a través
sòl, absorbir aigua i sals minerals i acumular substàncies dels estomes. Les plantes són verdes a causa de la
de reserva. presència de la clorofil·la, pigment verd que capta la
llum del Sol.
Fulles
b) L a clorofil·la és el pigment verd que tenen les plantes,
el qual capta l’energia lluminosa del Sol.
Tija c) L es plantes no poden fer la fotosíntesi de nit perquè

no hi ha llum solar.
d) L a fotosíntesi i la respiració són dos processos in-
versos. La fotosíntesi és utilitzada per la planta
Arrel per a elaborar les substàncies orgàniques que li ser-
veixen d’aliment, mentre que durant la respiració
degrada aquestes substàncies per a obtenir energia
útil per a la cèl·lula. En la fotosíntesi, la planta agafa
5. La flor és la part reproductiva de les plantes gimnos- diòxid de carboni de l’atmosfera i expulsa oxigen, i
permes i angiospermes. La funció d’una flor és produir durant la respiració agafa oxigen i expulsa diòxid de
llavors a través de la reproducció sexual. El fruit prové carboni.
de l’ovari de la flor després de ser fecundat. Es dóna e) L a saba bruta està composta per l’aigua i les sals
en les plantes angiospermes. El fruit té les funcions de minerals absorbides per l’arrel de la planta. La saba
280548 _ 0348-0395.indd 394 28/02/11 18:12

10 SOLUCIONARI
elaborada és una mescla de substàncies orgàniques, b) Transpiració. Eliminació de l’excés d’aigua que ha
com els glúcids, que serveixen d’aliment a les plantes. agafat una planta, en forma de vapor, a través dels
10. a) S
orus. Bonys menuts de color marró, presents en estomes.
la part posterior de les frondes, on hi ha els espo- c) Tegument. Embolcall situat en les zones apicals finals
rangis i les espores de les falgueres. de les arrels, per on creixen.
280548 _ 0348-0395.indd 395 28/02/11 18:12

11 Els éssers vius
més senzills
OBJECTIUS
1. Identificar les característiques principals dels 5. Conéixer algunes malalties infeccioses, la forma
organismes que formen el regne dels protoctists. de contagi i el tipus de microorganisme que les
2. Conéixer l’estructura dels bacteris, així com la causa.
manera com fan les funcions vitals. 6. Entendre com funcionen les vacunes i els
3. Reconéixer l’estructura general dels virus, així antibiòtics, i valorar la importància d’un ús
com el cicle d’infecció. controlat d’aquests.
4. Analitzar les causes per les quals determinats 7. Aprendre els passos per a agafar mostres i poder
microorganismes poden ser beneficiosos o observar microorganismes en el microscopi.
perjudicials per a la biosfera i per a les persones.
CONTINGUTS
CONCEPTES • Característiques generals del regne dels protoctists. (Objectiu 1)
• El regne de les moneres, les característiques principals, estructura
i cicle vital. (Objectiu 2)
• Característiques, estructura i cicle d’infecció dels virus. (Objectiu 3)
• Els microorganismes i el seu paper en la biosfera. (Objectiu 4)
• Les malalties infeccioses, el seu procés infectiu, prevenció i curació.
(Objectius 5 i 6)
PROCEDIMENTS, • Interpretació i elaboració de dibuixos esquemàtics.

DESTRESES • Observació i interpretació de fotografies, imatges, dibuixos i gràfiques.
I HABILITATS • Classificació d’éssers vius aplicant-hi un criteri científic.
• Maneig del microscopi per a reconéixer i classificar éssers vius. (Objectiu 7)
• Anàlisi de textos científics.
ACTITUDS • Apreciar el valor i el benefici de la majoria dels microorganismes. (Objectiu 4)

• Mostrar interés per conéixer els organismes que no es veuen a simple vista. (Objectiu 7)
• Comprendre la importància dels hàbits de prevenció de malalties. (Objectius 5 i 6)
EDUCACIÓ EN VALORS
Educació per a la salut
L’esperança de vida en el món occidental ha augmentat És molt important, per tant, que estiguem ben informats
fins a quasi els 80 anys gràcies a l’ús dels antibiòtics, sobre el tractament que hem de seguir per a guarir una
entre altres avenços de la medicina. No obstant això, infecció d’origen bacterià, mantenint la dosi i els dies de
l’abús dels antibiòtics contribueix a l’augment de la tractament indicats pel metge, sense disminuir-los quan
capacitat dels bacteris de desenvolupar formes de ens comencem a trobar bé, ni allargar el tractament si
resistència a aquests medicaments. seguim malalts.
280548 _ 0396-0427.indd 396 28/02/11 18:14

Coneixement i interacció amb el món físic utilitzades fins ara, però el desenvolupament de les
quals és fonamental per a poder dur a terme aquest
La secció CIÈNCIA A LES TEUES MANS, Observació de
exercici.
microorganismes, pàgina 183, planteja una experiència
que, a més de treballar una part del mètode científic, Per a completar el desenvolupament d’aquestes
convida a la reflexió sobre les implicacions que tenen els habilitats, l’activitat 33 planteja un exercici de
esdeveniments científics per a la vida de les persones. «lectura»de gràfiques, i la interpretació científica
d’aquestes.
En la secció UNA ANÀLISI CIENTÍFICA, El creixement
dels bacteris, pàgina. 185, es presenten d’una manera Matemàtica
gràfica els resultats observats en el creixement de les La mateixa secció UNA ANÀLISI CIENTÍFICA
colònies de bacteris, de manera que a partir d’aquests mostra la naturalesa matemàtica del creixement
s’elabore una interpretació científica que explique els dels bacteris. La resolució de les activitats
resultats. proposades requereix la posada en funcionament
Comunicació lingüística de destreses matemàtiques bàsiques, com són el
càlcul i el raonament matemàtic.
En l’activitat 4 es remet a l’annex CONCEPTES CLAU
per a la resolució de l’exercici. Tractament de la informació
La secció UNA ANÀLISI CIENTÍFICA, presenta la
i competència digital
informació important en un format distint de l’utilitzat En la secció NO T’HO PERDES es proporciona una
fins en aquesta unitat. Es tracta de gràfiques, la lectura adreça d’Internet dedicada a la grip, en la qual es pot
de les quals requereix altres habilitats diferents de les buscar la informació rellevant sobre aquesta malaltia.
criteris d’Avaluació
Competències
avaluades
prova 1 prova 2
a) Reconéixer i descriure les diferències d’estructura, organització
i funció dels diferents grups que componen el regne dels protoctists 2, 3 2
i reconéixer criteris de classificació. (Objectiu 1)
b) Identificar i classificar exemplars dels regnes dels protoctists
i de les moneres amb tècniques d’observació i claus senzilles. 1 1
(Objectius 1 i 2)
c) Fer dibuixos esquemàtics de l’estructura típica dels organismes
4, 5 3, 4
del regne de les moneres i descriure’n les funcions vitals. (Objectiu 2 )
d) Reconéixer l’estructura i el cicle d’infecció dels virus. (Objectiu 3) 6, 7 5
e) Analitzar i comprendre el paper beneficiós i perjudicial

8 8
dels micoorganismes en la biosfera. (Objectiu 4)
f) Explicar l’origen, les vies de contagi i la curació de malalties
9 6, 7
infeccioses comunes. (Objectiu 5)
g) Comprendre la diferència entre vacunes i antibiòtics i les malalties
10 9
que tracten. (Objectiu 6)
h) Descriure els processos de presa de mostres, observació i classificació
11 10
de microorganismes observats en el microscopi. (Objectiu 7)
280548 _ 0396-0427.indd 397 28/02/11 18:14

11 FITXA 1
PROTOCTISTS
1
CLASSIFICACIÓ DELS PROTOCTISTS
El quadre següent presenta algunes característiques dels grups principals de protozous i uns quants exemples.
FÍLUM CARACTERÍSTIQUES GÈNERES D’INTERÉS

Sarcomastigophora Els pertanyents al subfílum mastigophora es desplacen Trypanosoma, leishmània,
mitjançant flagels. La majoria són paràsits. Trychomonas
Els del subfílum rizòpodes es desplacen per pseudopodis. Ameba, globigerina,

Viuen en aigua dolça o marina. Alguns són paràsits. Nummulites (fòssil)
Apicomplexa Es desplacen mitjançant moviments del cos. Formen Plasmodium

o esporozous espores. Són paràsits interns, causen epidèmies.
Microsporidis Es desplacen per pseudopodis. Formen espores. Nosema

Són paràsits interns.
Ciliophora Són els protozous més complexos. Es desplacen Didinium, parameci,

mitjançant cilis. Presenten macronucli, micronucli, vorticel·la, estentor
citostoma i citofaringe. Es reprodueixen per conjugació.
Habiten en diversos medis aquàtics.
La taula següent representa els grups principals d’algues amb les característiques i uns quants exemples.
FÍLUM CARACTERÍSTIQUES EXEMPLES

Pirròfits Algues unicel·lulars flagel·lades. Contenen els pigments Genodium, Ceratium
o dinòfits clorofil·la a i c, carotens i dinoxantina. Tenen midó
com a substància de reserva.
Euglenòfits Algues unicel·lulars amb un flagel. Contenen clorofil·la, Euglena viridis,

neoxantina i zeaxantina. El paramil és la substància Noctiluca splendens
de reserva.
Crisòfits Algues unicel·lulars que poden aparéixer agrupades. Navicula, diatomees,

Són les diatomees, algues que tenen frústuls («closques») Pinnularia
de silici. Contenen clorofil·la b, carotens i dinoxantina.
Tenen crisolaminarina com a substància de reserva.
Feòfits Algues pluricel·lulars filamentoses. Contenen clorofil·la Cua de paó, Laminaria

o algues brunes a i c, carotens i ficoxantina. Presenten laminarina digitata, fucus
com a substància de reserva. En aquest grup hi ha algues
molt grans, com els sargassos.
Rodòfits Algues amb tal·lus filamentós, molt semblants a les plantes Carragheen,
o algues roges superiors, pel seu aspecte i la seua grandària. Contenen Coral·lina mediterrània,
clorofil·la a i d, ficoeritrina i ficocianina. Tenen midó de florídies Lithophyllum incrustans,
com a substància de reserva. Poden viure a molta profunditat. Ceramium rubrum
Cloròfits Algues unicel·lulars o pluricel·lulars. Contenen clorofil·la Volvox, Spyrogira

o algues verdes a i b, carotens i neoxantina. Presenten midó (unicel·lulars), encisam
com a substància de reserva. Viuen en una gran varietat de mar, Enteromorpha,
d’hàbitats, però són especialment abundants Codium tomentosum,
en les costes, en aigües lluminoses. Acetabulària
280548 _ 0396-0427.indd 398 28/02/11 18:14

11 FITXA 2
GUIA DE CAMP DE LES ALGUES MARINES
POSSIBLEMENT no estigues familiaritzat amb l’estudi de les algues per l’hàbitat

on es desenvolupen. En aquesta fitxa es mostren algunes algues marines molt
comunes, ordenades segons el grup al qual pertanyen.
ALGUES BRUNES ALGUES ROGES

• Cua de paó (Padina pavonia). Presenta • Lithophyllum incrus-
una forma en ventall. Mesura uns 10 tans. Es caracteritza
cm d’alçada. Es desenvolupa pel seu aspecte de
sobre roques en aigües pedra. Normalment
tranquil·les poc profundes està en les roques
de zones mediterrànies dels mars meriodio-
i atlàntiques. nals del Mediterrani
• Fucus (Fucus vesiculosus). i de l’Atlàntic.
El sargàs vesiculós és una
alga color verd fosc d’uns 30 a • Ceramium rubrum.
100 cm de longitud. Es caracteritza per presentar en Es caracteritza per-
els extrems de les bifurcacions què té els apèndixs
del tal·lus unes bufetes finals dels tal·lus
plenes d’aire. Creix en amb forma de tena-
les costes de l’Atlàntic lles. S’empra per a
i del mar del Nord. Se fabricar gels que
n’extrauen substàncies s’usen en l’elaboració
que s’utilitzen amb de productes alimen-
diverses finalitats com taris i per a cultivar
la tonificació de l’intestí microorganismes en
i com a laxant, entre altres el laboratori.
aplicacions.
ALGUES VERDES
• Encisam de mar (Ulva lactuca). Coneguda • Codium vermilara. Alga mediterrània
amb el nom comú d’enciam de mar. Es troba amb tal·lus molt bifurcat
en les zones costaneres a poca i esponjós. L’espècie C.
profunditat. S’utilitza en bursa o còdium té
l’alimentació humana. forma de bossa, de
vegades és arrossegada
fins a la vora del mar
per les ones.
• Acetabulària. Viu al Mediter-

rani sobre restes de petxines
o roques. S’utilitza en investi-
gació. • Enteromorpha intestinalis. És una
de les algues més freqüents en
les zones costaneres. El tal·lus pot
superar els 50 cm de longitud.
280548 _ 0396-0427.indd 399 28/02/11 18:14

11 FITXA 3
ELS LÍQUENS
1
ELS LÍQUENS estan formats per l’associació d’una alga unicel·lular i un fong.
Gràcies a aquesta associació, aquests organismes poden viure junts en llocs
on no sobreviurien per separat.
NI ALGUES NI FONGS, SINÓ AMBDUES COSES ALHORA
Els líquens estan formats per l’associació d’una alga unicel·lular

i un fong. El fong protegeix l’alga de la dessecació i l’alga subminis-
tra al fong els nutrients obtinguts amb la fotosíntesi.
Els líquens poden viure en qualsevol clima sense contaminació
atmosfèrica. Es desenvolupen sobre escorces d’arbres, murs, ro-
ques o sobre el sòl.
Segons la morfologia, es poden dividir en tres tipus:
• Líquens crustacis: formen una espècie de crosta adherida al
substrat.
• Líquens foliacis: tenen aspecte laminar i s’uneixen al substrat
per un grup d’hifes (filaments propis del fong).
• Líquens fruticulosos: tenen forma d’arbust xicotet. Es fixen
al substrat mitjançant uns cordons d’hifes. Liquen
Els líquens tenen un paper important en la naturalesa, ja que inter-
venen en la formació del sòl: creen una capa de matèria orgànica
sobre la qual es desenvolupen les plantes. Es consideren indicadors
naturals de la contaminació atmosfèrica, ja que són sensibles als Cèl·lules
gasos sulfurosos produïts per les indústries i al monòxid de carboni de l’alga
(CO) dels vehicles.
Filaments
(hifes)
del fong
Detall d’un liquen.

Les parts amb forma
de «cràter» són
estructures per a la
reproducció.
TREBALL A FER
1. Fes un dibuix esquemàtic d’un tall transversal d’un 3. De quins materials està construïda una casa, si en
liquen i indica’n els components. Fixa’t en la fotogra- els murs creixen líquens del gènere Lecanora?
fia microscòpica d’aquesta fitxa. 4. Com intervenen els líquens en la formació de sòl?
2. Classifica els líquens de les fotografies segons la
morfologia.
280548 _ 0396-0427.indd 400 28/02/11 18:14

11 FITXA 4
ELS PROTOZOUS
ELS PROTOZOUS SÓN UN GRUP MOLT AMPLI i difícil d’observar, ja que són organismes
microscòpics. En aquesta fitxa pots veure dues fotografies de protozous típics, un parameci
i una ameba.
EL PARAMECI (gènere Paramoecium)
Els paramecis són protozous ben coneguts,

que mesuren fins a 0,1 mm (100 µm) de
longitud: es poden veure a simple vista com
«taques» en les mostres d’aigua.
Són éssers unicel·lulars, però molt comple-
xos. Observant-los al microscopi, s’aprecia
que tenen dos vacúols pulsatius, un a cada
costat del cos. Es diuen pulsatius perquè
es mouen rítmicament: quan un està con-
tret, l’altre es dilata. Sembla que s’ocupen
de la circulació d’aigua per la cèl·lula.
El parameci té una espècie de boca, que
es diu citostoma, i que continua amb un
tub anomenat citofaringe. La citofaringe
desemboca en un vacúol que s’ocupa de
fer la digestió de l’aliment (partícules de
matèria orgànica i protozous i algues xico-
tetes).
Els paramecis es desplacen gràcies als ci-
lis, espècie de «pèls mòbils» que cobreixen
tot l’exterior de la cèl·lula.
L’AMEBA (gènere Amoeba)
Les amebes són protozous grans, però difí-

cils de trobar en les tolles. La forma és molt
irregular, ja que es desplacen mitjançant
pseudopodis, prolongacions de la cèl·lula
que actuen com a falsos peus. Els pseudo-
podis serveixen també per a capturar l’ali-
ment: l’ameba projecta dues d’aquestes
prolongacions per envoltar altres proto-
zous, que engloba en el seu interior.
Dins de la cèl·lula, en el microscopi es pot
observar l’existència d’un nucli i nombro-
sos grànuls, que corresponen als vacúols
i altres orgànuls. Just en la zona del cito-
plasma més propera a la membrana,
s’aprecia una banda més «neta», que es
creu més fluida. Açò pot tenir relació amb
la flexibilitat del protozou.
280548 _ 0396-0427.indd 401 28/02/11 18:14

11 FITXA 5
MATERIALS DE LABORATORI
1
La lupa binocular i el microscopi òptic

En aquest full hi ha un dibuix esquemàtic de la lupa • Elaborar unes «transparències» per a projectar i
binocular i un altre del microscopi òptic, instruments explicar a tot el grup d’alumnes el funcionament
que els alumnes utilitzaran per a la realització de les dels instruments.
pràctiques següents. És convenient que els alumnes • Fotocopiar les imatges perquè els estudiants hi fa-
coneguen els components i el maneig de cadascun cen un resum del maneig dels instruments (de ma-
d’aquests aparells, per això podem emprar didàctica- nera individual), amb prèvia explicació en grup.
ment aquestes figures de dues maneres:
Oculars
Columna
Cossos
d’oculars
Comandament
de bloqueig
Ocular Tub
Cossos
Comandament d’objectius
d’enfocament
Torn revòlver
Anella Caragol
de subjecció d’enfocament
(macromètric)
Objectius
Caragol Platina
d’enfocament
(micromètric)
Base Pinces Platina
Pinça
Braç
Diafragma
Base
Font d’il·luminació
280548 _ 0396-0427.indd 402 28/02/11 18:14

11 FITXA 6
OBSERVACIÓ DE PROTOZOUS I ALGUES MICROSCÒPIQUES
Material
Objectiu
• Cultiu de protozous.
Reconéixer protozous i algues
• Microscopi, portaobjectes i cobreobjectes.
microscòpiques mitjançant
la utilització del microscopi òptic. • Comptagotes.
• Quadern de treball.
• Pot de vidre.
PROCEDIMENT
1 Fes un cultiu de protozous i algues microscòpiques de la manera

següent: agafa una mostra d’aigua, en un pot de vidre, d’una tolla,
font o estany on la matèria orgànica siga abundant. Afig al pot un poc
de fullaraca triturada dels voltants. Tapa el pot i deixa’l en repòs durant
uns quants dies, en un lloc càlid.
2 Agafa una mostra del cultiu amb un comptagotes i posa-la sobre un

portaobjectes, posa-hi damunt un cobreobjectes evitant que s’hi formen
bombolles.
3 Observa la preparació en el microscopi amb menys i més augment.

Tracta d’identificar els microorganismes que hi veges amb els dibuixos
que t’ofereix aquesta fitxa. En el cas que no hi detectes cap organisme,
torna a agafar una altra mostra del fons del pot i repeteix el procediment.
Esentor
Vorticel·la Didinium
Ameba
Parameci
Opalina Colpidium
Exemples de protozous observables en aquesta experiència.
ACTIVITATS
1 Dibuixa en el quadern les algues microscòpiques i els protozous

que observes en la mostra. Indica els augments amb què estàs
treballant.
2 Quan mires per l’objectiu, quines diferències trobes entre les algues
i els protozous?
3 Trobes algunes algues que formen colònies?

Com es diuen?
280548 _ 0396-0427.indd 403 28/02/11 18:14

11 FITXA 7
1
L’Institut Pasteur és el centre més important
del món en la investigació de microorganismes
Va ser creat en 1888, a París, per Louis Pasteur, considerat actualment
com el fundador de la ciència de la microbiologia.
Aquest institut és un dels centres més amb la inflamació que es produeix quan apareix
importants del món relacionats amb l’estudi dels l’acne.
microorganismes i les malalties infeccioses. Així,per L’institut deu el nom al químic i biòleg francés Louis
exemple, un grup de científics d’aquest centre va Pasteur. Nascut el 1822, va descobrir els bacteris
desxifrar la informació continguda en l’interior del relacionats amb els processos de fermentació
bacteri causant de l’acne, un microorganisme que del vi i la cervesa i va desenvolupar el procés de
es troba de manera habitual en la pell dels éssers pasteurització, necessari per a conservar la llet i que
humans. encara hui se segueix utilitzant. Va estudiar malalties
Els responsables del descobriment van poder com la ràbia, la tuberculosi o la verola, i gràcies a les
esbrinar que l’activitat d’aquest bacteri, coneguda vacunes que va desenvolupar, es van poder salvar
com a Propionobacterium acnes, està relacionada milers de vides.
S’envien líquens a l’espai exterior

En l’any 2005, en el marc d’una missió espacial, diverses espècies de líquens, entre les quals
algunes que es poden trobar a Espanya, van ser enviades a bord de la càpsula Foton M-2.
L’experiment Lichens tenia com a objectiu investigar combatre la falta d’aigua, que els fa aptes per a
la capacitat de supervivència dels líquens en un sobreviure sense créixer ni fer la fotosíntesi durant
ambient tan extrem com el de l’espai. Durant dues períodes de fins a 15 anys.
setmanes se’ls va exposar a temperatures entre En missions anteriors es van enviar a l’espai bacteris,
–40 i 50 ºC, a radiació còsmica i ultraviolada i al llevats i certes llavors de plantes; però la radiació
buit absolut. Malgrat tot, els líquens van arribar a va destruir la major part de les cèl·lules o els teixits
la Terra vius i sense patir cap dany. Els líquens són exposats. Els líquens, a pesar de l’aparent senzillesa,
éssers pluricel·lulars capaços de viure en entorns han estat els primers organismes complexos capaços
tan inhòspits com els sòls volcànics, l’alta muntanya de resistir les condicions de l’espai.
o les regions antàrtiques.
El poder de supervivència dels líquens es deu en
part a les estratègies que han desenvolupat per a
La vacuna contra la malària pot protegir els xiquets durant 18 mesos

Un equip de científics espanyols de l’Hospital Clínic de Barcelona va provar aquesta vacuna amb
xiquets que tenien entre un i quatre anys d’edat, i van obtenir uns resultats molt prometedors.
Els estudis de la vacuna contra la malària van D’altra banda, el director de l’estudi, Pedro Alonso,
començar el 2003 en un Centre d’Investigació creu que els resultats obtinguts són fonamentals
de Salut de Moçambic, dependent de l’Hospital per a produir una vacuna més efectiva que ajude a
Clínic de Barcelona. Per a això es van seguir els controlar la malària.
progressos de 1 442 xiquets que havien rebut La malària és una malaltia infecciosa que mata
diverses dosis de la vacuna. Durant els 18 mesos més d’un milió de persones l’any en els països del
de seguiment dels xiquets, la vacuna va reduir la Tercer Món. Està produïda per un protozou que es
malària en més d’un 40 % dels casos. transmet als éssers humans a través de les picades
La doctora Clara Menéndez, membre de l’equip d’algunes espècies de mosquit. Aquests protozous
d’investigadors, va destacar que és la primera són éssers unicel·lulars que viuen com a paràsits
vegada que una vacuna contra la malària té una dins del cos, ataquen els glòbuls rojos i produeixen
durada tan perllongada. unes febres altíssimes.
280548 _ 0396-0427.indd 404 28/02/11 18:14

11 ESQUEMA MUT 1
GRUPS DE PROTOZOUS
Flagel
Cilis Pseudopodis
BACTERI
280548 _ 0396-0427.indd 405 28/02/11 18:14

11 ESQUEMA MUT 2
1
REGNE: ______________________________ ______________________________
TIPUS CÈL·LULA: ______________________________ ______________________________
UNICEL·LULAR/
PLURICEL·LULAR: ______________________________ ______________________________
virus
280548 _ 0396-0427.indd 406 28/02/11 18:14

11 ESQUEMA MUT 3
CICLE D’INFECCIÓ D’UN VIRUS

1.
2.
3.
1.
2.
3.
VIES D’INFECCIÓ
280548 _ 0396-0427.indd 407 28/02/11 18:14

11 ESQUEMA MUT 4
1
TIPUS DE LÍQUENS
TIPUS DE BACTERIS
280548 _ 0396-0427.indd 408 28/02/11 18:14

11 SUGGERIMENTS
A LA XARXA Serendipia. Descubrimientos accidentales

en la ciencia
PERSEGUINT EL MISTERIÓS MICROBI Royston M. Roberts. Alianza Editorial
www.microbeworld.org El paper de l’atzar, del que és accidental, ha
Pàgines de l’American Society For Microbiology, amb sigut –i és– determinant en molts descobriments
casos i experiments divertits amb microorganismes. científics i invencions tècniques. L’autor analitza
les circumstàncies, més o menys conegudes, de
ZOOLOGIA DE MICROORGANISMES descobriments tan famosos com el del principi
d’Arquimedes o el de la penicil·lina.
commtechlab.msu.edu/sites/dlc-me/zoo/index.html
Zoològic virtual amb espècies exòtiques. El zoo inclou
DVD/PEL·LÍCULES
fotos de microorganismes, classificació, dades de la
seua grandària i alimentació.
La Vida. Editorial Planeta
Sèrie de dibuixos animats que arreplega, entre altres
LLIBRES temes, l’efecte dels microorganismes en el cos humà.
El Pulgar del Panda
Estranys propers. Vida invisible a la Terra.
Stephen Jay Gould. Ed. Hermann Blume
Sèrie de televisió PBS Home (en anglés) enfocada
Assajos sobre evolució explicats amb enginy.
als microorganismes i la història sobre el treball
Lamarck y los mensajeros detectivesc dels científics, la investigació dels quals
M. Sandin. Ed. Istmo els du fins als sistemes de vida microscòpics i la seua
utilitat en el control de malalties, la lluita contra la fam
La funció dels virus en l’evolució. o la neteja de residus tòxics.
Microbes in action. Illustrated advanced biology
C.J. Clegg. Ed. John Murria
Aquest llibre examina les característiques dels
microbis, i dóna exemples detallats de cada grup.
280548 _ 0396-0427.indd 409 28/02/11 18:14

AVALUACIÓ
1
1 Indica a quin regne i a quin grup d’éssers vius pertany el microorganisme de la fotografia. Esmenta
les característiques del grup i en quins subgrups es pot subdividir. Quin altre grup d’organismes
pertany a aquest regne?
2 Els protozous s’assemblen més als animals que a una alga. En què s’assemblen els protozous
als animals? Per què no s’inclouen aleshores en el regne dels animals?
3 Quin tipus d’éssers vius són les algues? Què les caracteritza? Les algues es poden dividir en tres grups:
esmenta’ls i explica la diferència entre aquests.
4 Dibuixa un organisme del regne de les moneres, identifica quin organisme és, assenyala’n les parts de
l’estructura i explica dues característiques pròpies del grup.
La nutrició dels bacteris

Tipus de nutrició Font d’alimentació Paper en la biosfera
Paràsits
S’usen per a la fabricació
d’aliments.
Simbionts
Fabriquen les seues substàncies
orgàniques.
6 Dibuixa un virus en què n’assenyales els components principals i n’expliques les característiques.
7 Quina és la funció vital que un virus té en comú amb un ésser viu? Explica com fan aquesta funció.
8 Quin paper acompleixen els bacteris en la digestió dels animals? I alguns microorganismes en l’alimentació
d’animals marins? Quin és el principal efecte perniciós de certs microorganismes en l’ésser humà?
9 Completa.
Les malalties produïdes per la invasió d’un microorganisme es diuen __________________________________.

Les malalties es transmeten d’un individu malalt a un de sa per _______________________________________.
Els antibiòtics són un mètode ________________ per a combatre malalties.
10 Defineix vacuna i antibiòtic, i explica en què es diferencien.
11 Explica el procés complet que seguiries per a determinar si una aigua és potable o no.
280548 _ 0396-0427.indd 410 28/02/11 18:14

AVALUACIÓ
1 Quins éssers vius veus en les fotografies? A quin regne pertanyen? Explica quines característiques
tenen en comú aquests éssers vius i quines els diferencien.
1. 2.
2 Les algues que no són microscòpiques s’assemblen més a les plantes que a un protozou.
Per què no s’inclouen, aleshores, en el regne vegetal? Què tenen en comú amb les plantes?
3 Explica les característiques i la funció del material genètic en els bacteris. Mitjançant
quin procés es reprodueixen els bacteris?
4 Descriu la nutrició dels cianobacteris i explica l’impacte que ha tingut la presència d’aquests
bacteris en el desenvolupament de la vida a la Terra.
5 Descriu com ocorre la reproducció dels virus i explica la conseqüència de la seua presència
en els éssers vius.
6 Quin paper tenen els microorganismes en la curació de malalties de l’ésser humà? Qui va descobrir
la penicil·lina? Els antibiòtics curen qualsevol tipus de malaltia?
a) E
l període d’incubació d’una malaltia és el temps que tarden a produir-se els efectes
causats per una infecció.
b) L es vacunes i els antibiòtics són mètodes preventius que eviten que desenvolupem
certes malalties.
c) P
er a prevenir les malalties infeccioses és important la higiene corporal i el consum
de begudes i aliments en bon estat.
d) Els microorganismes es transmeten d’un individu malalt a un altre de sa per contagi.
8 Quins efectes tenen els antibiòtics en la flora intestinal si considerem que els antibiòtics
tenen la capacitat d’anul·lar els bacteris que produeixen malalties? Coneixent la capacitat
de resistència i d’adaptació dels bacteris, què succeiria si prenguérem els antibiòtics
d’una manera indiscriminada i sense control?
9 Explica el paper beneficiós dels microorganismes en els animals.
10 Quin instrument necessitem per a classificar els organismes d’una mostra d’aigua? Descriu quin
procés seguiries per a classificar-los, des de la presa de la mostra fins a arribar a una conclusió.
280548 _ 0396-0427.indd 411 28/02/11 18:14

11 AMPLIACIÓ
1
1 Quins són els únics éssers vius procariotes? Hi ha procariotes en algun altre regne d’éssers vius?
Quins són els regnes que contenen organismes unicel·lulars, siga quin siga el seu tipus de cèl·lules?
2 Els éssers més senzills.
a) Com es reprodueixen els bacteris?

b) Quina grandària tenen els éssers del regne de les moneres? Quant pot mesurar un bacteri?
c) Q
uè és un virus? Per què no els incloem en el regne de les moneres? Podrien incloure’s
en un altre regne?
3 Esmenta tres característiques que diferencien els protozous de les algues. A quin tipus de cèl·lules
s’assemblen un grup i l’altre?
4 Quina és la diferència entre una cèl·lula eucariota i una altra de procariota?
5 A partir de quin criteri es poden classificar les algues? Esmenta i descriu breument
els tres tipus d’algues.
6 Quines funcions acompleixen els protoctists en la naturalesa?
7 Dibuixa un bacteri i assenyala’n els components. Explica la funció de la membrana cel·lular

i del material genètic.
8 Quin grup de bacteris i quina característica d’aquest grup van ajudar a fer habitable la Terra
fa milions d’anys?
9 Quin mecanisme utilitzen els bacteris per a sobreviure en condicions adverses?
10 Quines són les mesures d’higiene i prevenció que podem prendre per a evitar les malalties
infeccioses?
11 Descriu els efectes beneficiosos i perjudicials dels microorganismes en els éssers vius i el seu medi.
12 Explica quin és el procés d’una malaltia infecciosa,

per exemple la grip, des que infecta un organisme
fins que és curada.
13 Què va descobrir Alexander Fleming? Per què va tenir

un impacte tan important aquest descobriment
en la medicina?
14 Explica com es beneficien mútuament el fong i l’alga

unicel·lular que formen un liquen. Quins beneficis aporten
els líquens a altres éssers vius?
280548 _ 0396-0427.indd 412 28/02/11 18:14

11 REFORÇ
1 a) Què són els bacteris? On els podem trobar? Tenen alguna utilitat per a les persones?
b) Què són els protozous? On estan? N’hi ha algun que cause malalties?
2 Identifica a quins tipus d’éssers vius ens referim a continuació:

a) U
nicelul·lars, heteròtrofs, amb cèl·lula eucariota i que es desplacen mitjançant flagels, cilis
o pseudopodis.
b) Unicel·lulars, amb cèl·lula procariota, heteròtrofs en la majoria, i es reprodueixen per bipartició.
c) Unicel·lulars o pluricel·lulars, amb cèl·lula eucariota, autròtrofs, tenen cloroplasts i són aquàtics.
Estructura dels bacteris

Components Descripció
Citoplasma
Flagels
Controla i regula el funcionament de la cèl·lula i està
dispers en el citoplasma.
Càpsula bacteriana
Regula l’entrada i l’eixida de substàncies.
Embolcall rígid que envolta la membrana cel·lular.
4 Explica el procés de reproducció dels bacteris.
5 Com s’alimenten els bacteris paràsits? Quin efecte tenen en altres éssers vius?
6 Què és un virus? Quins són els tres components bàsics que formen l’estructura d’un virus?

7 Fes un esquema del procés de reproducció d’un virus, en què assenyales els passos que segueix per a entrar
i eixir de la cèl·lula.
8 Indica algunes de les funcions beneficioses dels microorganismes en els éssers vius.
9 Esmenta per quines vies d’entrada els microorganismes patògens poden infectar un ésser viu. Com es diuen
les malalties produïdes per un microorganisme?
10 Quin és el mitjà principal amb què comptem per a combatre i curar una infecció? És eficaç en tots els tipus
d’infecció?
11 Quins éssers vius formen un liquen? Quins tipus de líquens podries esmentar?
12 Què són les vacunes i quina funció acompleixen en la lluita contra les malalties infeccioses?
280548 _ 0396-0427.indd 413 28/02/11 18:14

FITXA 1: MONERES I PROTOCTISTS
1
NOM: CURS: DATA:
Recorda que...
Les moneres són éssers vius unicel·lulars, les cèl·lules dels quals són
procariotes (no tenen nucli).
Els protoctists formen un grup gran i molt variat, que tenen
cèl·lules eucariotes. N’hi ha d’unicel·lulars i de pluricel·lulars.
En els pluricel·lulars, les cèl·lules no formen teixits.
• Quins éssers vius hi ha en la fotografia superior?
• A quin regne pertanyen? Quines són les característiques que tenen tots els éssers vius
d’aquest regne?
• Quins altres éssers vius s’inclouen en el mateix regne? En què es diferencien dels bacteris?
2 Completa l’esquema següent d’un parameci. Busca’n informació en el llibre.
280548 _ 0396-0427.indd 414 28/02/11 18:14

PROCÉS D’INFECCIÓ D’UN VIRUS
2. Reproducció i acoblament
dels components vírics
1. Entrada 3. Eixida
del virus de virus nous
en la cèl·lula
Romanés Àrab
1. 1
2. 2
3. 3
Xinés
1.
2.
3.
280548 _ 0396-0427.indd 415 28/02/11 18:14

1
PROCÉS D’INFECCIÓ D’UN VIRUS
Viral infection
LE Processus D’INFECTION VIRALE
Verlauf der Virusinfektion
2. Reproducció i acoblament
dels components vírics
1. Entrada 3. Eixida de
del virus virus nous
en la cèl·lula
1. Virus enters the cell. 1. Entrée du virus dans une 1. Das Virus kommt in der
cellule Zelle ein.
2. Reproduction: viral particles
are assembled 2. Reproduction: 2. Die Virusteile lagern sich
assemblage zu neuen Viren
3. New viruses leave the cell. de composants viraux zusammen.
3. Propagation de 3. Die neuen Viren kommen

nouveaux virus aus.
280548 _ 0396-0427.indd 416 28/02/11 18:14

TIPUS DE BACTERIS
Tipuri de bacterii
细菌的种类
1. Coc. Forma arredonida. 2. Bacil. Forma allargada. 3. Vibrió. Forma de coma. 4. Espiril. Forma espiral.
1. Coc. Formă rotunjită 1 1. 球菌。圆形
2. Bacil. Formă de bastonaş 2 2. 球菌。圆形
3. Vibrion. Formă de virgulă 3 3. 弧菌。逗号形
4. Spiril. Formă spiralată 4 4. 螺旋菌。螺旋形
280548 _ 0396-0427.indd 417 28/02/11 18:14

1
TIPUS DE BACTERIS
Types of bacteria
LES Types de bactéries
BakterienARTEN
1. Coc. Forma arredonida. 2. Bacil. Forma allargada. 3. Vibri. Forma de coma. 4. Espiril. Forma espiral.
1. Coccus. Sphere shaped 1. Coccus. Forme arrondie 1. Kokke. Kreisrundförmige
2. Bacillus. Rod shaped 2. Bacille. Forme allongée 2. Bazillus. Stäbchenförmige
3. Vibrio. Comma shaped 3. Vibrion. Forme de virgule 3. Vibrio. Kommaförmige
4. Spirillum. Spiral shaped 4. Spirille. Forme de spirale 4. Spirillen. Spiralförmige
280548 _ 0396-0427.indd 418 28/02/11 18:14

11 SOLUCIONARI
RECORDA I CONTESTA Fitoplàncton. Organismes aquàtics que suren en l’ai-

gua de llacs i oceans i fan la fotosíntesi, com les al-
1. No es coneixia l’existència dels microorganismes abans
gues i alguns vegetals.
de Leewenhoek perquè ningú havia utilitzat un instrument
òptic que li permetera observar vida més enllà d’on arriba 11.5. La diferència més important és que els organismes
la vista. del regne dels protoctists tenen cèl·lules amb orga-
nització eucariota, és a dir, amb nucli diferenciat;
2. Els microorganismes, podem trobar-los en qualsevol lloc
mentre que els del regne de les moneres tenen cèl·
de la Terra: el sòl, l’aire, l’aigua o en l’interior dels éssers
lules d’organització procariota, és a dir, sense nucli
vius. Es troben fins i tot en condicions ambientals en les
diferenciat.
quals no és possible trobar uns altres éssers vius, com en
les fosses abissals, en fonts termals, en esquerdes volcà- 11.6. Segons la nutrició els bacteris poden classificar-se en:
niques, etc. Alguns científics fins i tot creuen en la possi- – Heteròtrofs, aquells que s’alimenten de substànci-
bilitat que alguns bacteris hagen viscut alguna vegada a es orgàniques procedents d’altres éssers vius. De-
Mart. Els microorganismes es troben pertot arreu a causa penent de l’origen d’aquestes substàncies, podem
de la capacitat que tenen d’adaptar-se a qualsevol canvi diferenciar els bacteris heteròtrofs en:
ambiental.
• Paràsits, si obtenen l’aliment d’altres éssers vius
3. La paraula microorganisme s’utilitza sovint per a designar als quals perjudiquen.
un enorme conjunt d’éssers vius, quasi sempre unicel·
• Sapròfits, si viuen sobre matèria orgànica morta
lulars, que tenen una grandària inferior a 0,1 mm. Per
o en descomposició.
això van tardar tant de temps a ser vistos, i no es van
descobrir fins que no es van perfeccionar les tècniques • Simbionts, si viuen associats a un altre ésser viu.
microscòpiques.
– Autòtrofs, són aquells capaços de fabricar les se-
4. Al regne de les moneres. ues pròpies substàncies orgàniques a partir de
substàncies inorgàniques.
5. Resposta oberta. Alguns exemples de malalties infeccioses:
Per la forma, els bacteris es classifiquen en:
– Produïdes per virus: febre groga, grip, hepatitis, herpes,
galteres, poliomielitis, ràbia, xarampió, sida, varicel·la, – Cocs, tenen forma arredonida.
verola.
– Bacils, tenen forma allargada.
– Produïdes per bacteris: botulisme, còlera, diftèria, farin-
– Espirils, tenen forma de moll o espiral.
gitis, gangrena gasosa, gastroenteritis, gonorrea, lepra,
meningitis, pesta, pneumònia, sífilis. – Vibrions, tenen forma de coma.
– Produïdes per protozous: disenteria, malaltia de Cha- 11.7. Els cianobacteris són un grup de moneres que tenen
gas, malaltia de la son, kala-azar, malària. cloroplasts i són, per tant, autòtrofs. Formen part
– Produïdes per fongs: blastomicosi, candidosi, peu d’at- del plàncton vegetal del mar i de les aigües dolces.
leta, tinya. Els cianobacteris van contribuir a l’acumulació d’oxi-
gen en l’atmosfera gràcies a la fotosíntesi que fan.
Busca la resposta 11.8. Els virus són tan xicotets que no és possible obser-
No. De fet, la gran majoria acompleixen un paper impor- var-los en el microscopi òptic. Per a això cal recórrer
tantíssim en l’equilibri dels ecosistemes, incloent-hi el mateix al microscopi electrònic, ja que permet més capacitat
organisme humà. A més, la humanitat ha aprés a utilitzar-los d’augment que l’òptic.
en el seu benefici, per la gran varietat de metabolismes que 11.9. Es consideren paràsits obligats perquè depenen
presenten. de la cèl·lula hoste per a la seua multiplicació.
11.10. Els virus, a diferència dels éssers vius, no són capa-
ACTIVITATS
ços de fer per si sols cap de les funcions vitals (nu-
11.1. Tots els organismes inclosos en el regne protoctists trició, relació i reproducció). No obstant això, quan
estan constituïts per cèl·lules eucariotes i poden ser s’introdueixen dins d’una cèl·lula, sí que són capaços
unicel·lulars o pluricel·lulars. de reproduir-se, utilitzant per a això tota la maquinària
de la cèl·lula a la qual han parasitat.
11.2. La majoria dels protozous tenen la capacitat de des-
plaçar-se pel medi en el qual viuen, per a això tenen 11.11. La flora intestinal té un paper important en el nos-
apèndixs anomenats cilis o flagels, o bé formen pseu- tre organisme, ja que ens permet finalitzar la digestió
dopodis, prolongacions del citoplasma. de determinades substàncies que no poden ser apro-
fitades pel tub digestiu. A més, proporciona vitamines
11.3. Les algues no tenen veritables teixits, ja que no hi ha i altres substàncies útils per a l’organisme. La flora
cap diferència entre les cèl·lules, tant en l’aparença intestinal està composta exclusivament per bacteris.
com en les funcions.
11.12. Els microorganismes que poden causar-nos malalties
11.4. Zooplàncton. Plàncton format per animals xicotets. són: virus, bacteris, protozous i fongs unicel·lulars.
280548 _ 0396-0427.indd 419 28/02/11 18:14

11 SOLUCIONARI 1
11.13. Els bacteris causants de malalties en els éssers vius 11.21. Cal esperar que la resposta siga que no s’ha observat
s’anomenen patògens. cap microorganisme en l’aigua neta de l’aixeta. Sí, és
el que s’esperava, ja que aquesta aigua està tracta-
11.14. Les malalties infeccioses són les produïdes per mi-
da amb productes que eliminen els microorganismes
croorganismes i es transmeten a través del con-
presents en l’aigua.
tagi d’una persona portadora del microorganisme
a una persona sana. Les formes principals de contagi 11.22. Resposta lliure. Identificació i dibuixos segons els es-
són: els animals, l’aire, les relacions sexuals, a través quemes de l’apartat «Ciència a les teues mans».
de la pell i per l’aigua i els aliments en mal estat.
11.23. L’aigua de la tolla no s’ha de beure, ja que es consi-
11.15. La febre és una situació corporal en la qual la tempe- dera aigua no potable per la presència de microorga-
ratura és superior a 37,8 ºC, quan es mesura en algun nismes patògens causants de malalties.
punt extern de l’organisme, i més de 38 ºC quan es
11.24. Si trobem microorganismes en una mostra d’aigua
mesura per via rectal. La temperatura pot oscil·lar se-
potable, hem de sospitar que quan es va recollir i ma-
gons factors diferents, com l’hora del dia (augmenta
nipular la mostra es van utilitzar instruments i conte-
a la vesprada i disminueix al matí), el sexe, l’activitat
nidors que estaven contaminats per altres mostres.
física, o la temperatura i la humitat exterior. La febre
moderada facilita els mecanismes de defensa del 11.25. A: flagels; B: pseudopodis; C: cilis; D: es tracta d’un
nostre cos davant de les infeccions, ja que es crea protozou immòbil que manca d’estructures per a des-
una temperatura no adequada per al desenvolupa- plaçar-se.
ment dels microorganismes. 11.26. Els cianobacteris i les algues unicel·lulars són orga-
11.16. nismes autòtrofs, és a dir, capaços de fabricar les
Malaltia Via d’entrada seues pròpies substàncies orgàniques per fotosíntesi.
Refredat Respiratòria En canvi, els bacteris i els protozous patògens són
organismes heteròtrofs, que es nodreixen a costa d’al-
Sida Contacte sexual
tres éssers vius, als quals causen malalties.
Pneumònia Respiratòria
11.27.
Salmonel·losi Digestiva Tipus de Unicel·lulars/ Tipus de Lloc en què
cèl·lula pluricel·lulars nutrició habiten
Còlera Digestiva
Bacteris Procariota Unicel·lulars Autòtrofa/ Tot tipus
Malària o paludisme Pell heteròtrofa de medis
Peu d’atleta Pell Protozous Eucariota Unicel·lulars Heteròtrofa Medis
aquàtics
11.17. Les vacunes s’utilitzen abans que es produïsca la o humits
malaltia, amb la finalitat que l’organisme quede protegit Algues Eucariota Unicel·lulars/ Autòtrofa Medis
en un futur contra aquesta malaltia. És per això que les pluricel·lulars aquàtics
vacunes constitueixen un mètode preventiu. Els antibi-
òtics, s’utilitzen per a combatre malalties perquè tenen 11.28. a) Les marees roges es deuen a l’acumulació d’una
substàncies que impedeixen el creixement dels micro- alga roja unicel·lular (dinoflagel·lat).
organismes que causen la malaltia, una vegada que
b) Les algues roges alliberen un gran nombre de
aquesta ja s’ha produït.
substàncies contaminants (toxines), que són fil-
11.18. Els antibiòtics només són efectius contra els bacteris trades pels animals marins (peixos, mariscos i bi-
i certs fongs, i no ho són contra els virus. El refredat valves), per la qual cosa queden contaminats.
és una malaltia infecciosa produïda per un virus, per c) Les persones es contaminen a través del consum
la qual cosa, en aquest cas no són efectius els anti- d’animals (peixos, mariscos i bivalves) contaminats.
biòtics.
11.29. La cel·lulosa és una substància molt abundant en les
11.19. Les hifes del fong d’un liquen proporcionen l’aigua i la
plantes, que no pot ser assimilada pels animals herbí-
matèria inorgànica que necessita l’alga per a fer la fo-
vors (s’alimenten de plantes), però sí que és assimilada
tosíntesi. Les cèl·lules de l’alga fabriquen les substàn-
per uns bacteris concrets. Aquests bacteris viuen en el
cies alimentoses per al fong mitjançant la fotosíntesi.
tub digestiu d’aquests animals herbívors, i s’alimenten
11.20. És molt difícil trobar líquens en un parc d’una gran de la cel·lulosa, per tant, tenen nutrició heteròtrofa. Els
ciutat, ja que no sobreviuen a les condicions de con- productes sobrants del trencament de la cel·lulosa sí
taminació característiques de les ciutats. Per això són que poden ser assimilats per aquests animals, i així
utilitzats com a indicadors de la contaminació. se’n beneficien ambdós: el bacteri i l’herbívor.
280548 _ 0396-0427.indd 420 28/02/11 18:14

11 SOLUCIONARI
11.30. a) Bacteri (A), virus (B). Els virus no són cèl·lules

A B C
autèntiques, ja que no tenen estructures cel·lulars;
b) A
a: Citoplasma
b: Material genètic
c: Flagel
Virus de la sida Bacteri intestinal Parameci
f: Membrana
(0,11 µm) (1 µm) (20 µm)
e: Paret
d: Càpsula b) Longitud 50 mm 50 mm / 0,001 50 mm / 0,02
/ 0,00011 mm mm amplària del mm amplària del
B amplària del bacteri 5 parameci 5
h: Càpsida virus 5 454 545 5 50 000 5 2 500
virus bacteris paramecis
c) Els virus no Procariota Eucariota

són autèntiques
cèl·lules, per
i: Embolcall això no tenen
g: Material
genètic ni organització
procariota ni
c) eucariota.
a: Citoplasma o interior cel·lular. S’hi fabriquen
les substàncies necessàries perquè el bacteri d) Solament es Fa totes les fun- Fa totes
puga fer les seues funcions vitals. reprodueix en cions vitals: és les funcions
l’interior de les un ésser viu. vitals: és un
b: Material genètic. Controla i regula el funciona- cèl·lules d’altres ésser viu.
ment de la cèl·lula. organismes. No
c: Flagels. Òrgans de locomoció. és un ésser viu.
d: Càpsula bacteriana. Serveix de protecció i d’aïlla- e) Generalment, la grandària dels microorganismes
ment a determinats bacteris causants de malalties. procariotes és molt menor que la dels eucariotes.
e: Paret cel·lular o bacteriana. Dóna forma i prote- La diferència fonamental és que els procariotes no
geix el bacteri. tenen nucli diferenciat i manquen de la majoria
d’orgànuls cel·lulars, mentre que els eucariotes tenen
f: Membrana cel·lular. Permet i regula l’entrada i les dues coses.
l’eixida de substàncies al seu través.
g: Material genètic. Controla i regula les funcions 11.32. La manera més eficaç per a lluitar contra aques-
del virus. ta malaltia, d’origen víric, és la vacunació. Es tracta
h: Càpsida. Embolcall que envolta i protegeix el d’una mesura preventiva, amb la qual s’aconsegueix
material genètic. protegir els individus, i eradicar així la malaltia.
i: E
mbolcall. Membrana que envolta la càpsida.
Serveix per a reconéixer la cèl·lula hoste i adhe- 11.33. A la primeria del segle XX hi havia un percentatge
rir-s’hi. bastant elevat d’individus que morien per aquestes
b) A
mbdós tenen en comú que tenen un material malalties. En els últims anys, però, la situació és més
genètic amb informació necessària per a ocupar favorable, ja que s’ha assolit millorar la salut de la
les seues funcions vitals (en els virus, exclusiva- població, sobretot, per l’ús generalitzat de vacunes,
ment per a reproduir-se). la utilització d’antibiòtics, la millora de les condicions
higièniques i de l’alimentació.
11.31.
11.34. a) Els bacteris. Les càries són esquerdes en les
A B C dents que solen ser causades per la descompo-
sició generada pels bacteris de la boca. Aquests
bacteris són els encarregats de convertir els ali-
ments, especialment els sucres, en àcids. Els
bacteris, l’àcid, les restes de menjar i la saliva es
barregen en la boca i formen una substància ape-
galosa anomenada placa que s’apega a les dents.
Virus de la sida Bacteri intestinal Parameci La part exterior de la dent està recoberta per una
(0,11 µm) (1 µm) (20 µm)
capa dura d’esmalt. L’interior és tou i conté nervis
a) 0,11 µm 3 1 µm 3 0,001 20 µm 3 0,001 i vasos sanguinis. Les càries es produeixen quan
0,001 mm 5 mm 5 0,001 mm 5 0,02 mm els àcids van dissolent l’esmalt i arriben fins a la
0,00011 mm mm cavitat interior de la dent (formant així cavitats).
280548 _ 0396-0427.indd 421 28/02/11 18:14

11 SOLUCIONARI 1
Moltes vegades la càries causa dolor, especial- 11.43. a) Les algues.
ment quan la descomposició arriba al nervi.
b) Els virus.
b) Sí, és una malaltia infecciosa, ja que l’organisme
c) Els bacteris.
es posa malalt quan l’infecten els bacteris que
produeixen la càries. d) Els protozous.
c) La millor manera de prevenir la càries és llavar- 11.44. No; hi ha bacteris perjudicials i beneficiosos. Entre
se les dents després de cada menjada, així com els bacteris beneficiosos podem citar els que vi-
suprimir el consum de dolços i de llaminadures uen en l’interior dels animals, els fotosintetitzadors
(aliments rics en sucres). que formen part del plàncton, els bacteris descompo-
nedors i els que s’utilitzen per a produir aliments, com
UNA ANÀLISI CIENTÍFICA el formatge o el iogurt, o en la fabricació d’antibiòtics.
11.35. Entre les 6 i 8 primeres hores es produeix el creixe- 11.45. Segons la manera com obtinguen l’aliment, els bacte-
ment més ràpid dels bacteris; durant les primeres 6 ris heteròtrofs poden ser:
hores el creixement és moderat i a partir de les 8 ho- – Paràsits. Obtenen l’aliment d’altres éssers vius, als
res no es produeix creixement, i es manté el nombre
quals perjudiquen.
de bacteris fins a les 9 hores, moment en què el nom-
bre comença a decréixer. – Sapròfits. Viuen sobre matèria orgànica en des-
composició.
11.36. Durant les primeres hores el creixement és moderat
pel fet que la població inicial de bacteris és reduïda. – Simbionts. S’associen amb altres organismes per a
Entre les 8 i 9 hores els bacteris deixen de créixer obtenir un benefici mutu.
pel fet que la població de bacteris és massa nombro-
11.46. Descomponedors. Trobem organismes descompo-
sa, i ja no hi ha nutrients suficients.
nedors en els bacteris i en els fongs unicel·lulars.
11.37. Al cap de 8 hores s’hauran produït uns 300 milions Aquests organismes ocupen un paper fonamental
de bacteris. en el reciclatge de la matèria. Aquests organismes
s’alimenten de les restes d’altres éssers vius (restes o
11.38. La temperatura molt alta i la falta d’aliment poden ser cadàvers d’éssers vius) i transformen aquestes restes
desfavorables per a la vida dels bacteris. en substàncies útils per a les plantes.
11.39. La població bacteriana deixa de créixer a causa de la Formen el plàncton. Els protozous i les algues unicel·
falta d’aliment i d’espai. lulars formen part del zooplàncton i fitoplàncton,
respectivament. El plàncton serveix d’aliment per a
11.40. Si els bacteris dupliquen el nombre cada mitja hora, animals marins com la balena.
això significa que, cada mitja hora, els nostres bacte-
Constitueixen la flora intestinal. La flora intestinal té
ris es multipliquen per dos. Suposant que tenim un
un paper important en el nostre organisme, ja que
sol bacteri inicial, i que tarda mitja hora a dividir-se
ens permet finalitzar la digestió de determinades
i donar lloc a altres dos, llavors: A les 00:30 tenim 2
substàncies que no poden ser aprofitades pel tub di-
bacteris. A la 01:00 tenim 2 3 2 bacteris. A la 01:30
gestiu. A més, proporcionen vitamines i altres subs-
tenim 2 3 2 3 2 bacteris.
tàncies útils per a l’organisme. La flora intestinal està
.......................................................... composta exclusivament per bacteris.
al cap de 24 hores (48 mitges hores) tindrem Intervenen en la fabricació d’aliments. Alguns bacte-
ris sapròfits viuen en matèria orgànica en descompo-
2 3 2 3 2 3 2 3 2 3 2................ 5 248 5 sició, com la llet i el vi, i la transformen en substàncies
5 140 737 488 355 328 bacteris. inorgàniques que són aprofitades per a la fabricació
11.41. L’ús generalitzat d’antibiòtics reduiria considerable- del iogurt, el formatge i el vinagre, per exemple.
ment o eliminaria la presència dels bacteris bene- S’empren en la indústria farmacèutica. Determinats
ficiosos en el tub digestiu. Com a conseqüència, el bacteris produeixen substàncies que s’utilitzen per a
tub digestiu no podria absorbir i aprofitar certes subs- fabricar antibiòtics que tenen la capacitat d’impedir el
tàncies que solament poden ser digerides gràcies als creixement de microorganismes patògens.
bacteris de la flora intestinal.
11.47. Molts científics creuen que els virus es troben en la
RESUM frontera entre el que està viu i el que no, ja que per si
11.42. Els microorganismes pertanyen als regnes dels pro- sols no són capaços de fer cap de les funcions vitals
toctists i les moneres. La característica comuna és la (reproducció, nutrició i relació). És per això que no
mida microscòpica. s’inclouen en cap dels cinc regnes dels éssers vius.
280548 _ 0396-0427.indd 422 28/02/11 18:14

11 SOLUCIONARI
COMPRENC EL QUE LLIG 5. La nutrició dels bacteris

11.48. Relacionar. Perquè no sap mirar pel microscopi Paper
i el bacteriòleg ha de dir-li com fer-ho («Ajuste aquest Tipus de nutrició Font d’alimentació
en la biosfera
caragol, … potser el microscopi està desenfocat…»).
Paràsits S’alimenta Produeixen
11.49. Sintetitzar. Té fama com a escriptor perquè és cone- a costa d’altres malalties.
éssers vius.
gut com «un dels pares de la literatura de ciència-
ficció» i una gran part de les seues novel·les es van Sapròfits S’alimenten de S’utilitzen
convertir en pel·lícules. matèria orgànica per a la fabricació
morta o en d’aliments.
11.50. Identificar. Una preparació amb el bacil del còlera. descomposició.
11.51. Reflexionar. Tenia la intenció de robar els microbis Simbionts Viuen associats Col·laboren en
a un altre individu la digestió dels
del bacteriòleg.
del qual obtenen animals.
l’aliment.
PROVA D’AVALUACIÓ 1 Autòtrofs Fabriquen Col·laboren
les seues amb l’oxigenació
1. L’organisme de la fotografia és una ameba, protozou per- substàncies de l’atmosfera.
tanyent al regne dels protoctists. Els protozous són éssers orgàniques.
unicel·lulars, amb cèl·lules eucariotes, heteròtrofs, que
viuen en medis aquàtics. Es poden subdividir en quatre 6. La càpsida és l’embolcall format per proteïnes que pot
subgrups segons la manera de desplaçar-se: flagel·lats, adoptar diferents formes i que envolta l’àcid nucleic.
ciliats, rizòpodes i esporozous. L’embolcall extern està per fora de la càpsida, però no
el tenen tots els virus. L’àcid nucleic és el material here-
2. Els protozous s’assemblen als animals en el tipus de cèl·
ditari del virus.
lules. No obstant això no s’inclouen en el regne animal
perquè són éssers unicel·lulars, mentre que els animals
són pluricel·lulars.
3. Les algues són éssers vius inclosos en el regne dels pro-

toctists. Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars, són au-
tòtrofes i la majoria són aquàtiques. Es poden classificar,
segons el pigment que tinguen, en algues verdes, algues
brunes i algues roges.
4. És un bacteri. Els bacteris són éssers vius unicel·lulars

amb cèl·lules procariotes.
Flagel
Material Àcid nucleic Càpsida

genètic
Embolcall
extern
Citoplasma 7. Els virus comparteixen amb els éssers vius la capacitat

per a reproduir-se, però amb la diferència que necessi-
Càpsula ten infectar una cèl·lula viva per a poder fer-ho. El virus
bacteriana entra en una cèl·lula viva, produeix còpies de si mateix
i els components s’acoblen per formar els virus nous, que
ixen de la cèl·lula infectada.
Paret
bacteriana 8. Els bacteris formen la flora intestinal dels animals,
col·laboren en la digestió i produeixen vitamines útils per
Membrana als animals. Protozous i algues formen part del plànc-
cel·lular ton que serveix d’aliment per a animals marins com
la balena. L’efecte perniciós més important de certs mi-
croorganismes en l’ésser humà és el de produir malalties
infeccioses.
280548 _ 0396-0427.indd 423 28/02/11 18:14

11 SOLUCIONARI 1
9. Les malalties produïdes per la invasió d’un microorga- 7. a) Verdader.
nisme es diuen malalties infeccioses. Les malalties es b) F
als. Les vacunes són preventives i els antibiòtics,
transmeten d’un individu malalt a un de sa per contagi. curatius.
Els antibiòtics són un mètode curatiu per a combatre
c) Verdader.
malalties.
d) Verdader.
10. Una vacuna és un preparat que conté microorganismes
d’una malaltia, que es troben afeblits i que ensenyen 8. L’ús de l’antibiòtic durant més temps del prescrit anul·
al cos a lluitar contra la malaltia. L’antibiòtic és una subs- la l’acció beneficiosa dels bacteris de la flora intestinal
tància produïda per un fong o un bacteri que permet alhora que l’acció perniciosa dels bacteris patògens. Si
eliminar els microorganismes que produeixen la malaltia. s’usen els antibiòtics d’una manera indiscriminada, es
corre el perill que els bacteris adopten formes resistents
11. Per a determinar si una aigua és potable o no, hem a l’antibiòtic, i s’adapten a una situació desfavorable.
d’agafar una mostra de l’aigua en qüestió, posar-la en
un pot net de vidre, agafar, amb un comptagotes, un poc 9. Alguns microorganismes, com els que formen part del
de l’aigua i posar-la en el portaobjectes d’un microsco- plàncton, serveixen d’aliment a alguns animals marins
pi. A continuació, hauríem d’observar per a identificar com la balena. Uns altres formen part de la flora intes-
els possibles microorganismes que poden haver-hi tinal, i col·laboren en la digestió dels aliments en el tub
en l’aigua. digestiu dels animals.
PROVA D’AVALUACIÓ 2 10. Per a classificar els organismes d’una mostra d’aigua ne-
cessitem un microscopi òptic. Hem d’agafar una mostra
1. La imatge 1 correspon a una diatomea, que és una alga, de l’aigua en qüestió, posar-la en un pot net de vidre,
i la imatge 2, a un parameci, que és un protozou. Els dos agafar amb un comptagotes un poc de l’aigua i posar-la
éssers pertanyen al regne dels protoctists. Les caracte- en el portaobjectes d’un microscopi. A continuació, hem
rístiques que tenen en comú són: tenen cèl·lules eucari- d’observar per a identificar els possibles microorganis-
otes; no tenen teixits ni òrgans; són d’estructura senzilla mes que poden haver-hi en l’aigua.
i generalment molt xicotets. Els protozous són microscò-
pics, unicel·lulars, heteròtrofs i viuen en medis aquàtics. AMPLIACIÓ
Les algues poden ser unicel·lulars i pluricel·lulars, i són
autòtrofes. 1. Els únics éssers procariotes són els bacteris. No hi ha
procariotes en cap altre regne. Els regnes dels protoctists
2. Les algues no s’inclouen en el regne vegetal perquè i de les moneres contenen organismes unicel·lulars, amb
no formen teixits ni òrgans. No obstant això, s’assemblen cèl·lula eucariota en el cas dels protoctists i amb cèl·lula
a aquestes perquè les cèl·lules són semblants i tenen clo- procariota en el cas de les moneres.
roplasts i paret cel·lular.
2. a) E
ls bacteris es reprodueixen per bipartició, i produ-
3. El material genètic dels bacteris es troba dispers eixen dos bacteris fill. Cadascun, al seu torn, torna a
en el citoplasma i controla i regula el funcionament de la dividir-se pel mateix procés, per la qual cosa en po-
cèl·lula. No està envoltat per una membrana. Els bacteris ques hores, d’un sol bacteri es poden originar milers
es reprodueixen per bipartició. de bacteris idèntics.
4. Els cianobacteris són autòtrofs, és a dir, són capaços b) E
ls éssers vius del regne de les moneres són micros-
de fabricar el seu propi aliment a partir de matèria in- còpics i un bacteri pot mesurar 1 µm.
orgànica. Els cianobacteris tenen un pigment semblat
a la clorofil·la amb el qual fan la fotosíntesi. Aquests bac- c) U
n virus és un ésser que no es pot considerar viu, ja
teris van ser responsables, durant la formació de la Terra, que no fa les funcions vitals típiques dels éssers vius
de l’acumulació d’oxigen en l’atmosfera, fet que va per- per si mateix. Un virus necessita infectar cèl·lules vi-
metre la vida a la Terra tal com la coneixem ara. ves per a poder reproduir-se, és un paràsit obligat. No
està inclòs en el regne de les moneres perquè no és
5. Els virus necessiten infectar una cèl·lula viva per a re- un ésser viu a pesar que comparteix amb els bacteris
produir-se. El virus entra en una cèl·lula viva, produeix la característica de no tenir un nucli diferenciat. No
còpies de si mateix, els seus components s’acoblen no- es podria incloure en cap altre regne perquè no es
vament per formar els virus nous, i aquests ixen de la considera un ésser viu.
cèl·lula infectada, i la destrueixen. Els virus són paràsits
obligats, produeixen malalties infeccioses. 3. Els protozous són éssers heteròtrofs, exclusivament
unicel·lulars i que es poden desplaçar mitjançant fla-
6. Alguns microorganismes s’utilitzen per a obtenir antibi- gels, cilis o pseudopodis. Les algues són autòtrofes, po-
òtics i altres medicaments, que intervenen en la curació den ser unicel·lulars o pluricel·lulars i no tenen capacitat
de malalties de l’ésser humà. La penicil·lina va ser desde desplaçament autònom. Els protozous s’assemblen
coberta per Alexander Fleming el 1928. Els antibiòtics a les cèl·lules dels animals, i les algues, a les cèl·lules
solament curen malalties d’origen bacterià, no víric. vegetals.
280548 _ 0396-0427.indd 424 28/02/11 18:14

11 SOLUCIONARI
4. La diferència entre les cèl·lules eucariotes i les procariotes 11. Els microorganismes desenvolupen funcions beneficioses
està en el nucli. Les cèl·lules eucariotes tenen un nucli per al medi, com ara descompondre restes animals i vegetals
diferenciat de la resta de la cèl·lula i les procariotes, no. per a convertir-les en substàncies inorgàniques aprofita-
bles per les plantes; alguns serveixen com a aliment per
5. Les algues es poden classificar segons el tipus de pig-
a animals aquàtics, com els microorganismes del plàncton;
ment que tinguen, a més de la clorofil·la.
en el tub digestiu dels animals col·laboren en la digestió
Les algues verdes tenen més clorofil·la, d’ací ve el color dels aliments; l’ésser humà, a més, els utilitza per a la fa-
verd que presenten. Poden ser unicel·lulars o pluricel· bricació d’aliments, com el iogurt i el formatge, i l’obtenció
lulars i viuen sobre la superfície de les aigües tant mari- d’antibiòtics i altres medicaments.
nes com continentals.
12. El virus que produeix la grip es contagia per l’aire, en-
Les algues brunes deuen el seu color a la presència d’un tra en l’organisme per les vies respiratòries. Produ-
pigment groguenc. Viuen en el mar i poden ser unicel· eix símptomes com la congestió nasal, esternuts, tos
lulars o pluricel·lulars. i febre. Una vegada dins, els virus infecten les cèl·lules
Les algues roges tenen un pigment roig capaç de captar de les vies respiratòries, en l’interior de les quals es mul-
la llum que arriba a la profunditat dels oceans. Poden ser tipliquen. Quan abandonen les cèl·lules, les destrueixen,
unicel·lulars o pluricel·lulars. i provoquen així el malestar que es produeix durant
la grip. Aquesta malaltia infecciosa no pot ser tracta-
6. Els protozous que formen el zooplàncton i les algues
da amb antibiòtics i es pot tractar amb medicaments
que formen part del fitoplàncton, serveixen d’aliment
que alleugen els símptomes, ja que l’organisme respon
d’animals marins; les algues serveixen d’aliment a molts
a la infecció a partir del tercer dia d’haver-se iniciat.
animals i l’ésser humà les utilitza per a l’elaboració de
medicaments i adobs i amb finalitats industrials. 13. Alexander Fleming va descobrir la penicil·lina i la seua
eficàcia per a combatre malalties d’origen bacterià. Grà-
7. La membrana cel·lular regula l’entrada i l’eixida de subs- cies a aquest descobriment, actualment es poden com-
tàncies. El material genètic es troba dispers pel citoplas- batre malalties que, abans del descobriment dels antibi-
ma, i controla i regula el funcionament de la cèl·lula. òtics, es cobraven la vida de milions de persones.
14. El fong del liquen proporciona l’aigua i la matèria inor-
gànica perquè l’alga faça la fotosíntesi, i l’alga aporta,
mitjançant la fotosíntesi, les substàncies que utilitza
Flagel
el fong com a aliment. Els líquens serveixen d’aliment
per a animals com el ren i el caribú i s’utilitzen com a
Material indicadors de la contaminació, en la producció d’antibi-
genètic òtics i en la fabricació de pigments, productes químics
i colorants alimentaris.
Citoplasma REFORÇ
1. a) E
ls bacteris són organismes que pertanyen al regne
Càpsula
de les moneres. Són éssers unicel·lulars, amb cèl·
bacteriana
lules procariotes, que viuen en tots els llocs del pla-
neta. Tenen una estructura senzilla. La majoria són
Paret heteròtrofs encara que hi ha també bacteris autòtrofs.
bacteriana Es reprodueixen per bipartició i formen espores de
resistència en condicions adverses. Tenen moltes uti-
Membrana litats per a les persones, entre les quals destaquen
cel·lular la intervenció en la fabricació d’aliments, antibiòtics
8. Els cianobacteris van ajudar a fer habitable la Terra fa mi- i medicaments.
lions d’anys gràcies a la fotosíntesi, ja que van permetre b) E
ls protozous són organismes microscòpics, unicel·
l’acumulació d’oxigen en l’atmosfera. lulars i heteròtrofs, que pertanyen al regne dels pro-
9. Els bacteris resisteixen condicions adverses gràcies a toctists. Es troben en medis aquàtics salats i dolços.
estar proveïts d’una paret gruixuda, i formar espores de Alguns protozous, com l’ameba, produeixen malalti-
resistència. Quan les condicions canvien i el medi es fa es, ja que viuen com a paràsits en altres éssers vius.
habitable una altra vegada, es desenvolupa un bacteri 2. a) Protozous.
nou a partir de l’espora.
b) Bacteris.
10. Per a evitar les malalties infeccioses hem de mantenir la hi-
giene corporal i consumir aliments i begudes en bon estat. c) Algues.
280548 _ 0396-0427.indd 425 28/02/11 18:14

11 SOLUCIONARI
3. 7. 1. Entrada 2. Reproducció 3. Eixida de

Estructura dels bacteris
del virus i acoblament virus nous.

Components Descripció en la cèl·lula. dels components
vírics.
Citoplasma Ocupa l’interior cel·lular on es
fabriquen les substàncies necessàries
per al funcionament del bacteri.
Flagels Prolongacions filamentoses
d’alguns bacteris que els permeten
desplaçar-se.
Material genètic Controla i regula el funcionament
de la cèl·lula, i està dispers en el
citoplasma. 8. Els microorganismes acompleixen funcions beneficio-
Càpsula Serveix de protecció i d’aïllament. ses per als éssers vius com ara la descomposició de la
bacteriana Envolta la paret cel·lular. matèria morta; són aliment per a alguns animals; formen
la flora intestinal; intervenen en la fabricació d’aliments,
Membrana Regula l’entrada i l’eixida
cel·lular de substàncies. antibiòtics i medicaments.
9. Els microorganismes patògens poden entrar per les vies
Paret cel·lular Embolcall rígid que envolta
bacteriana la membrana cel·lular. respiratòries, per la pell, per la via digestiva i per contacte
sexual. Aquests microorganismes produeixen malalties
4. Els bacteris es reprodueixen per bipartició. Un bacteri infeccioses.
es divideix en dos bacteris fill idèntics que, al seu torn, 10. Els antibiòtics són el mitjà principal per a combatre
quan arriben a la maduresa, es divideixen. Els bacteris una infecció, però solament és eficaç si la malaltia és
es poden dividir cada 30 minuts, per la qual cosa en poc produïda per un bacteri. En el cas dels virus s’utilitzen
de temps poden originar milers de bacteris idèntics. medicaments per a alleujar els símptomes.
5. Els bacteris paràsits s’alimenten d’uns altres éssers vius, 11. Un liquen està format per un fong i per una alga unicel·
als quals provoquen malalties. lular. Hi ha líquens foliosos, fruticulosos i crustacis.
6. Un virus és un ésser que no fa les funcions vitals per 12. Una vacuna és un preparat que conté microorganis-
si mateix, però que és capaç de reproduir-se en infectar mes morts o afeblits d’una malaltia determinada que
cèl·lules vives. Un virus està compost per una càpsida ensenyen al cos a lluitar contra la malaltia.
(embolcall de proteïnes), un embolcall extern que envolta
la càpsida, i l’àcid nucleic o material hereditari del virus,
que es troba dins de la càpsida.
280548 _ 0396-0427.indd 426 28/02/11 18:14

280548 _ 0396-0427.indd 427 28/02/11 18:14
12 La matèria
i les seues propietats
OBJECTIUS
1. Conéixer quines són les propietats de la matèria. 5. Comprendre la necessitat de definir un sistema
2. Reconéixer les magnituds fonamentals internacional d’unitats.
més usuals: longitud, massa, temps i temperatura. 6. Conéixer les unitats d’ús més comunes.
3. Reconéixer algunes magnituds derivades, 7. Aprendre a fer canvis d’unitats.
com la superfície, el volum i la densitat. 8. Aprendre els passos per a fer una representació
4. Aprendre a prendre mesures i a expressar-les gràfica.
d’una manera correcta.
CONTINGUTS
CONCEPTES • La matèria i les seues propietats generals i específiques. (Objectiu 1)
• Magnituds fonamentals i derivades. (Objectius 2 i 3)
• Unitats: sistema internacional d’unitats i unitats d’ús comú.
(Objectius 5 i 6)
PROCEDIMENTS, • Interpretació i elaboració de gràfics. (Objectiu 8)

DESTRESES I • Resolució de problemes numèrics que incloguen canvis d’unitats. (Objectiu 7)
HABILITATS • Realització de mesuraments utilitzant les unitats adequades del sistema
internacional d’unitats. (Objectiu 4)
• Maneig d’aparells de mesura senzills que permeten verificar
algunes de les propietats generals de la matèria.
ACTITUDS • Mostrar interés per fer mesuraments precisos.
EDUCACIÓ EN VALORS
Explicar a l’alumnat que per la diferència de densitat Aquesta coberta impedeix l’entrada d’oxigen i de llum,
entre el petroli i l’aigua, els abocaments de petroli al mar, i provoca la mort d’animals i plantes marins. A mesura
accidentals o no (operacions de càrrega, descàrrega que s’evaporen els compostos volàtils del cru, aquest
i neteja de vaixells petroliers) causen grans impactes en es torna molt més viscós i dens. Per l’acció de l’onatge
els ecosistemes marins i costaners. es polvoritza en grans xicotets, i aquests es depositen
en el fons marí, en què formen una capa de paviment
El petroli abocat forma una marea negra que, a causa de
asfàltic incompatible amb la vida i difícil d’eliminar.
la seua densitat inferior a la de l’aigua del mar, es queda
en la superfície, sobre la qual forma una capa aïllant.
280548 _ 0428-0453.indd 428 28/02/11 18:15

Coneixement i interacció amb el món físic Tractament de la informació
En la secció CIÈNCIA A LES TEUES MANS, i competència digital
Representacions gràfiques, pàgina 199, el primer La secció EN PROFUNDITAT, L’error en les mesures,
pas per a dur a terme l’activitat requereix l’elecció pàgina 198, combina les destreses matemàtiques
adequada de les variables a mesurar, aquestes han amb algunes tècniques relacionades amb l’obtenció
d’estar condicionades pel fet científic que es pretén d’informació.
analitzar. Les magnituds solament poden ser mesurades amb
La secció UNA ANÀLISI CIENTÍFICA, La mesura i la instruments adequats. Però qualsevol mètode de
història, pàgina 201, permet una reflexió sobre l’impacte mesura causa errors, per la qual cosa es fa necessari
que ha tingut el desenvolupament científic i tecnològic l’ús de la mitjana aritmètica, amb la finalitat que les
en l’evolució de les societats. dades proporcionades per a qualsevol investigació
siguen fiables.
Comunicació lingüística
En la secció CIÈNCIA A LES TEUES MANS,
L’activitat 4 planteja la cerca d’informació en l’annex Representacions gràfiques, pàgina 199, s’incideix en
CONCEPTES CLAU. els mètodes de representació de la informació.
Matemàtica Social i ciutadana
La unitat completa està dedicada a estudiar les En EL RACÓ DE LA LECTURA, un text de l’autor
propietats de la matèria. Totes les propietats tractades d’aquesta secció titulat La naturalesa dels cossos ens
ací són magnituds, ja siguen fonamentals o derivades, permet reflexionar, a partir d’un concepte científic, sobre
i per tant totes es representen numèricament. Les les opinions individuals i la possibilitat que no hi haja
destreses matemàtiques són necessàries per a arribar veritats absolutes. Aquesta conclusió ens ajudarà a
als objectius d’aquesta unitat. respectar els nostres semblants.
Competències
avaluades
prova 1 prova 2
a) Explicar què és la matèria i distingir entre propietats generals
1 2
i específiques. (Objectiu 1)
b) Diferenciar les magnituds físiques fonamentals de les derivades.
2 1
(Objectius 1 i 2)
c) Reconéixer magnituds fonamentals com la longitud, la massa, el
3 3
temps i la temperatura, i les unitats més usades. (Objectiu 2 i 6)
d) Reconéixer magnituds derivades com la superfície, el volum i la
4, 5 8
densitat, i les unitats més usades. (Objectiu 3 i 6)
e) Realitzar mesures i experiències senzilles que permeten interpretar
6 6, 7
quantitativament propietats de la matèria. (Objectiu 4)
f) Comprendre i expressar mesures d’acord amb el sistema
7 4
internacional d’unitats. (Objectius 5)
g) Aprendre el maneig de l’instrumental científic. (Objectiu 4) 8 5
h) Fer conversions o canvis d’unitats oportuns. (Objectiu 7) 9 9
i) Fer representacions gràfiques per a analitzar les dades obtingudes

10 10
en un experiment. (Objectiu 8)
280548 _ 0428-0453.indd 429 28/02/11 18:15

12 FITXA 1
EL VOLUM. OBSERVACIONS I MESURES
1
AQUESTA FITXA conté una sèrie de pràctiques senzilles perquè treballes el concepte
de volum, la seua mesura i altres aspectes, com les diferències de compressibilitat
de gasos, líquids i sòlids.
MESURAR EL VOLUM DE LÍQUIDS I SÒLIDS AMB MÈTODES CASOLANS
Volum de líquids
En un laboratori, utilitzaries una proveta. Però aquesta
pràctica la pots fer fora del laboratori, simplement
usant un vas mesurador dels que s’utilitzen en la cui-
na. Estan a la venda en moltes tendes i supermercats.
Aquests vasos mesuradors solen estar graduats amb
diverses escales, per a mesurar tant líquids com al-
guns productes d’ús habitual (sucre, farina...). Nosal-
tres podem utilitzar l’escala dels líquids per a mesurar
volums. Això sí, has de tenir en compte que aquests
mesuradors no són instruments de laboratori; per tant,
la mesura mai pot considerar-se massa exacta.
Volum de sòlids irregulars
➡
Fes servir el mesurador de l’epígraf anterior. Ompli’l
amb 0,2 litres d’aigua, aproximadament. Després, in-
trodueix en l’aigua el sòlid el volum del qual vols me-
surar. Si no sura, intenta espentar-lo cap al fons amb
un filferro o qualsevol objecte fi.
Observa quant ha pujat el nivell de l’aigua en introduir
el sòlid. Resta el valor del nivell actual de l’aigua del
valor inicial. Aquest és el volum del sòlid.
El nivell de
l’aigua ha pujat
en introduir-hi
el sòlid.
TREBALL A FER
Utilitza un vas mesurador i aigua per a mesurar el volum mesurador. Per exemple, 2 L. Després, fes-ho amb una
de distints sòlids irregulars que trobes a casa (però vés quantitat més menuda, com 125 ml (és a dir, 0,125 L).
amb compte, no tots els objectes sòlids es poden intro- A continuació, inventa un procediment per a mesurar el
duir en aigua). Quan domines el procediment, inventa volum d’un cos sòlid més gran: una pilota gran, un meló
mètodes per a resoldre els problemes següents, usant d’Alger... Et donem una pista: si fiques un sòlid en un got
solament material que pugues trobar a casa. amb aigua fins a dalt, l’aigua se n’ix i cau per les parets
En primer lloc, intenta mesurar una quantitat de líquid del got.
que no es puga mesurar directament amb l’escala del
280548 _ 0428-0453.indd 430 28/02/11 18:15

12 FITXA 2
DENSITAT
SEGUIM MESURANT amb mètodes casolans. En aquest cas, intentarem mesurar

la densitat, o, més ben dit, ordenar una sèrie de materials en funció de la densitat que tinguen.
Per a això, solament necessites un recipient amb aigua.
COM DETERMINAR SI UN MATERIAL ÉS MÉS DENS QUE UN ALTRE
El principi d’Arquimedes
Probablement, hages sentit en cursos anteriors en què consisteix l’anomenat principi d’Arquimedes.
Aquest principi permet deduir si un cos sòlid té més o menys densitat que un líquid determinat, i també
per a comparar les densitats de dos líquids que no es mesclen entre ells. Del principi d’Arquimedes, es
dedueix que si un sòlid o un líquid suren en un altre líquid, és perquè tenen més poca densitat que
aquest. I, per contra, si s’hi enfonsen és perquè la seua densitat és més gran que la del líquid que els
conté.
TREBALL A FER
Fes servir el principi d’Arquimedes per a comparar les car-hi el líquid que t’indiquem. Observa si el que tires en
densitats de l’aigua, de diversos líquids, i d’alguns mate- l’aigua sura o no i anota-ho en les taules. Prova-ho amb
rials sòlids. Per a això, simplement necessites un got líquids diferents que tingues a casa i descarta els resul-
d’aigua (o un recipient més gran si utilitzes cossos sòlids tats si es barreja amb l’aigua.
més grans), i introduir-hi els objectes adequats o bé abo-
PROVA 1. DENSITATS DE LÍQUIDS COMPARADES AMB L’AIGUA
Líquid Oli Vinagre

Es mescla amb l’aigua?
Sura o s’enfonsa?
Anota ací si la densitat

és major o menor
que la de l’aigua
PROVA 2. DENSITATS DE SÒLIDS COMPARADES AMB L’AIGUA
Material Acer Plàstic Fusta

Es mescla amb l’aigua?
Sura o s’enfonsa?
Anota ací si la densitat

és major o menor
que la de l’aigua
Anota ací els materials més densos
Anota ací els materials més poc densos
280548 _ 0428-0453.indd 431 28/02/11 18:15

12 FITXA 3
MESURES DE MASSES I VOLUMS EN EL LABORATORI
1
Material
Objectiu
• Balança de balançons, balança electrònica, proveta.
Aprendre a utilitzar instruments
• Un grapat de sal, aigua.
de laboratori: balances
i provetes.
PROCEDIMENTS
Mesura de masses amb balança de balançons Mesura de masses amb balança electrònica
1 Assegura’t que la balança està equilibrada, per a Una balança electrònica és més fàcil de
això verifica que la llengüeta assenyala el 0. manejar que una de balançons, però has de
seguir un procediment determinat si vols fer
2 Com que no han de posar-se les substàncies
mesures exactes:
directament sobre els balançons de la balança,
perquè podrien deteriorar-los, posa-hi primer 1 Encén la balança i assegura’t que marca 0.
un vidre de rellotge. Col·loca’l en el balançó
esquerre de la balança. Observaràs que es 2 Posa-hi el vidre de rellotge i prem la tecla de
desequilibra cap a aquest costat. tara. Així, aconseguiràs que la balança torne a
marcar 0 a pesar que el vidre de rellotge estiga
3 Amb l’ajuda d’unes pinces, posa els pesos damunt del balançó.
necessaris en el balançó de la dreta. No toques
mai els pesos amb les mans. Comença per les 3 Lleva’n el vidre i posa-hi damunt el sòlid que
més grans i si te’n passes, substitueix-la per la vols pesar. Deixa’l amb compte damunt del
immediatament inferior. Així, fins que equilibres balançó.
la balança i la llengüeta torne a marcar el zero.
4 Llig en la pantalla de la balança la massa
4 Una vegada aconseguit l’equilibri, suma la indicada.
massa de tots els pesos que has utilitzat.
Aquesta és la massa del vidre de rellotge. 5 Retira l’objecte de la balança, apaga-la
i neteja-la si s’ha tacat.
5 Ara, lleva el vidre de rellotge de la balança,
posa-hi damunt el sòlid a pesar i torna a Mesura de volums de líquids
col·locar-lo sobre la balança.
Per a mesurar volums de líquids s’utilitza la
6 Com que la balança s’haurà desequilibrat, proveta. Es tracta d’un tub graduat amb una
afig-hi més pesos fins a assolir l’equilibri, i escala en la qual s’indica la capacitat.
suma el valor de totes.
1 Introdueix en la proveta el líquid el volum del
7 El pes del sòlid serà la diferència entre aquest qual vols mesurar.
últim valor i el que vas obtenir quan vas pesar 2 Situa els ulls a l’altura de la superfície lliure
solament el vidre de rellotge. del líquid.
8 Quan acabes, guarda els pesos en el seu lloc, 3 Localitza quina divisió de l’escala coincideix amb
neteja els balançons i deixa la balança en l’altura del líquid. Has de tenir en compte que la
repòs. superfície del líquid és corba i la referència que
has d’usar és el punt més baix d’aquesta
superfície.
4 Determina la capacitat a què correspon
aquesta divisió.
280548 _ 0428-0453.indd 432 28/02/11 18:15

12 FITXA 4
MESURES DE VOLUMS I CÀLCUL DE DENSITATS EN EL LABORATORI
Material
Objectiu
• Balança de qualsevol tipus, proveta.
Utilitzar instruments de mesura
• Aigua, un tap de suro, un objecte que s’enfonse
per al volum i la massa,
(per exemple, un pes xicotet).
i calcular després la densitat.
PROCEDIMENTS
Mesura del volum d’un sòlid irregular... Determinació de la densitat

que no s’enfonsa en l’aigua d’una substància líquida
Per a mesurar el volum d’un sòlid irregular s’aplica Per a mesurar la densitat de sòlids o líquids pot
la impenetrabilitat de la matèria: els sòlids, en ser emprar-se un procediment basat a mesurar-ne la
submergits en un líquid, desallotgen un volum massa i el volum, com ja hem fet en les fitxes
igual al seu. Per tant, mesurant l’augment de anteriors, i esbrinar el quocient entre ambdues
volum produït en el líquid, coneixem el volum del magnituds.
sòlid. Ara bé, què passa si el sòlid sura?
1 Mesura la massa i el volum tal com s’indica
Vegem-ho:
en les fitxes anteriors. Com que es tracta d’un
líquid, per a mesurar-ne la massa l’has de
1 Posa aigua en la proveta, per exemple, fins a la posar en un recipient. Així, necessitaràs pesar
meitat. Anota el volum en aquest moment.
el recipient abans, per a descomptar la massa
2 Introdueix amb compte el pes en la proveta, (o bé calibrar la balança amb el recipient).
deixa’l que s’hi deposite en el fons i mesura el 2 Esbrina el quocient entre el valor de la massa
volum nou. Per la diferència amb l’anterior pots
i el del volum, així calcularàs el valor de la
conéixer el volum del sòlid introduït.
densitat.
3 Per a saber el volum del tap, posa’l en l’aigua.
3 Expressa els resultats en unitats del sistema
Posa-hi el pes damunt i veuràs que el conjunt
internacional.
se’n va cap al fons. En aquest moment, mesura
el volum total i anota el nivell a què arriba
Determinació de la densitat
l’aigua.
d’un cos sòlid
4 Calcula el volum del conjunt format pel tap
i el pes. 1 Mesura la massa i el volum tal com s’indica en
les pràctiques anteriors. Utilitza el procediment
5 Com que coneixes el volum d’aigua i el del pes,
més adequat, de tots els que coneixes, per a
per diferència pots obtenir el del tap.
mesurar el volum del sòlid.
2 Esbrina el quocient entre el valor de la massa

i el del volum, així calcularàs el valor de la
densitat.
3 Expressa els resultats en unitats del

sistema internacional.
280548 _ 0428-0453.indd 433 28/02/11 18:15

12 FITXA 5
1
Un grup de físics desenvolupa materials amb propietats distintes
de les habituals
Aquests materials s’anomenen «metamaterials» o «materials esquerrans», perquè tenen
invertides moltes de les característiques físiques dels materials equivalents normals.
Els científics Sheldon Schultz i David Smith, de la La Universitat de Navarra compta ja amb un projecte
Universitat de Califòrnia, han treballat utilitzant un per a desenvolupar «materials esquerrans» amb
material combinat, produït a partir d’una sèrie de propietats electromagnètiques noves. Els científics
fibres de vidre i coure. El nou compost fa, per creuen que tindrà aplicacions en àrees com les
exemple, que les microones que el travessen es transmissions de microones, el disseny d’antenes
dobleguen en la direcció oposada a la que prediuen i els compostos òptics.
les lleis de la física.
L’estrany fenomen del gel calent

Investigacions portades a terme pel físic nord-americà Bridgman van demostrar que l’aigua pot
romandre en estat sòlid a temperatures per damunt de 0 ºC.
Aquest fenomen es produeix en sotmetre l’aigua a Aquest tipus de gel és més dens que el normal, per
grans pressions que permeten que aquest element la qual cosa no suraria en l’aigua, i pot romandre en
passe a un estat sòlid a pesar que la temperatura estat sòlid a una temperatura de 75 ºC .
estiga per damunt dels zero graus. Bridgman va A causa de les condicions tan especials que es
demostrar que pot haver-hi diversos tipus de gel. necessiten per a obtenir aquest tipus de gel, les
En concret, l’anomenat gel «número cinc» s’obté a seues propietats s’estudien per mitjans indirectes.
una pressió més gran de 20 000 atmosferes.
Els púlsars són les estrelles més denses de l’univers

Descoberts per primera vegada el 1967, són un tipus d’estrella moribunda, coneguda com a
estrella de neutrons, que emet senyals de ràdio.
Els púlsars són els nuclis residuals de l’explosió un grapat d’aquesta matèria, pesaria com tota la
d’una supernova. serralada de l’Himàlaia junta.
Són esferes no massa grans, entre 50 i 1 000 Els púlsars van ser descoberts gràcies a les anàlisis
quilòmetres de circumferència (entre 5 i 10 de Jocelyn Bell, una jove irlandesa de 24 anys que
vegades més xicotetes que la Terra), constituïdes preparava el seu doctorat en Física. Aquesta
per neutrons, una matèria amb una densitat científica va ser la primera persona que va detectar
inimaginable de centenars de milions de tones per i estudiar els senyals de ràdio emesos per aquests
centímetre cúbic. Així, per exemple, si agafàrem objectes celestes.
280548 _ 0428-0453.indd 434 28/02/11 18:15

12 FICHA 6
lectures
RECURSOS Per a l’AULA
El problema d’Arquimedes
Es coneixen diverses versions del problema de la Tot seguit l’en va traure i va abocar-hi al recipient la
corona d’or. Vitruvi, arquitecte de l’antiga Grècia mateixa quantitat d’aigua que s’havia desbordat,
(segle I aC), ho explica de la manera següent: mesurant-la prèviament, fins a omplir-lo. D’aquesta
manera va determinar el pes del tros de plata que
«Quan Hieró II va arribar al poder, va decidir donar
corresponia a un determinat volum d’aigua. Tot seguit
una corona d’or a un temple en agraïment pels fets
va realitzar la mateixa operació amb el tros d’or i,
venturosos; va ordenar fabricar-la a un orífex i li va
després de tornar a afegir la quantitat d’aigua
lliurar el material necessari. El mestre va complir
desbordada, va concloure que aquesta vegada s’havia
l’encàrrec el dia fixat. El rei en va estar molt satisfet:
vessat menys líquid en una quantitat equivalent a la
l’obra pesava justament el mateix que el material que
diferència dels volums dels trossos d’or i plata de pesos
se li havia lliurat a l’orfebre. Però poc de temps
iguals. Després va tornar a omplir el recipient, hi va
després el sobirà es va assabentar que aquest havia
col·locar la corona i es va adonar que es vessava una
robat una part de l’or i l’havia substituït per plata.
major quantitat d’aigua que quan hi havia depositat el
Hieró es va enfurir i va demanar a Arquimedes que
lingot d’or; partint d’aquest excés de líquid,
inventara algun mètode per descobrir l’engany.
Arquimedes va calcular el contingut d’impureses de
Pensant en aquest problema, el savi va anar a les plata, i va descobrir d’aquesta manera l’engany».
termes i, en entrar a la banyera, va observar que es
………………….
va vessar certa quantitat d’aigua, corresponent a la
profunditat a la qual s’havia afonat el seu cos. En Segons les dades disponibles, Arquimedes tenia dret
descobrir d’aquesta manera la causa del fenomen, no a afirmar que la corona no era d’or pur. No obstant
es va quedar a les termes, sinó que es va llançar al això, el siracusà no va saber determinar exactament
carrer, despullat i ple d’alegria, i va córrer fins a casa quina quantitat d’or havia furtat l’orífex. L’hauria
seua exclamant en veu alta: determinada si el volum de l’aliatge d’or i plata
haguera sigut justament igual a la suma de volums
–Eureka!, eureka! (ho he trobat).
dels seus components.
Quan va arribar a casa, Arquimedes va agafar dos
trossos del mateix pes que la corona, un d’or i un altre Yakov Perelman
de plata, va omplir amb aigua un recipient fins a les Física Recreativa
vores i hi va col·locar el lingot de plata. Editorial Mir
(Adaptació)
280548 _ 0428-0453.indd 435 28/02/11 18:15

12 ESQUEMA MUT 1
1
MESURES DE SUPERFÍCIE
G F
G
G F
MESURA DE VOLUM
F
G
F
G
280548 _ 0428-0453.indd 436 28/02/11 18:15

12 ESQUEMA MUT 2
LA DENSITAT
900 g.
m
d5 5 5
v
1 000 g.
m
d5 5 5
v
280548 _ 0428-0453.indd 437 28/02/11 18:15

12 SUGGERIMENTS
1
A LA XARXA ¿Por qué sucede lo que sucede?
Andrea Frova. Alianza Editorial
GUIA DE RECURSOS Obra de divulgació científica amb més de 250
www.science-education.org/ preguntes relacionades amb la vida quotidiana.
Guia de recursos educatius disponibles en Internet Física para niños y jóvenes
per als professors de Ciències. Janice Vancleave. Limusa Willey Editorial
101 experiments sobre el moviment, la calor, la llum,
QUÈ ÉS LA MATÈRIA? les màquines i el so. Limusa.
www.nyu.edu/pages/mathmol/textbook/ Ciencia divertida
whatismatter.html Ontario Science Center. Ed. Oniro
Jocs i experiments sobre la ciència.
Pàgina web de la Universitat de Nova York, en anglés,
que explica amb un llenguatge senzill què és la matèria
i quines són les seues propietats. DVD/PEL·LÍCULES
Una catàstrofe anomenada Prestige. SEO-BirdLife
LA MATÈRIA QUE ENS ENVOLTA Narra l’operatiu de SEO/BirdLife després de la marea
www.isftic.mepsyd.es negra provocada pel petrolier Prestige. Inclou
testimonis de voluntaris de diferents nacionalitats.
Pàgina del Ministeri d’Educació sobre la matèria.
Vida al congelador. BBC Warner. David Attenborough
Aquest documental és un retrat de l’Antàrtida, un
LLIBRES
ecosistema dramàtic amb una massa gelada subjecta a
Biografía de la física expansions i contraccions cícliques, els canvis de les
George Gamow. Alianza Editorial quals determinen l’alimentació, els patrons de vida i el
Aquest llibre exposa la història de la física amb comportament d’una variada vida salvatge.
senzillesa i rigor.
280548 _ 0428-0453.indd 438 28/02/11 18:15

AVALUACIÓ
1 L’amor, l’amistat o el saber, són matèria? Raona la resposta. Què són propietats generals
de la matèria? Tota la matèria té massa i volum?
2 Per què la longitud és una magnitud física i el color, no? Explica els dos tipus de magnituds que coneixes
i posa un exemple de cadascun.
3 Si una llanda es comprimeix, en canvia la massa? Quin tipus de magnitud és i què mesura? Quines unitats s’usen?
4 Creus que 1 kg de plom ocupa el mateix volum que 1 kg de palla? Troba quin és el volum d’un cub de plom
que mesura 15 cm per cada costat.
5 Si la densitat del quars és de 2,7 g/cm3, troba quina massa tenen 2 cm3 de quars.
6 Com mesuraries la superfície d’un hexàgon aplicant la fórmula matemàtica d’un triangle? Quina és la fórmula
que permet calcular la superfície d’un triangle?
7 Relaciona amb fletxes les dues columnes:
Metres • • Massa d’una aspirina

Tones • • Capacitat d’un refresc
mg • • Profunditat del mar
km • • Capacitat d’una garrafa d’aigua
cL • • Distància entre dues ciutats
Litres • • Massa d’un elefant
8 Identifica els instruments científics següents, que serveixen per a mesurar magnituds,
i indica quina magnitud mesuren:
a) b) c)

9 Completa la taula següent.
Quilogram (kg) Decigram (dg) Decagram (dag)

350 000
801
0,000 12
0,000 005
10 Per què es fan representacions gràfiques amb els resultats d’un experiment?
280548 _ 0428-0453.indd 439 28/02/11 18:15

AVALUACIÓ
1
1 Explica la diferència entre magnituds fonamentals i magnituds derivades. Relaciona amb fletxes
les dues columnes:
Longitud
Massa Magnitud fonamental
Densitat
Temps Magnitud derivada
Volum
Velocitat
2 Què anomenem propietats de la matèria? Quines propietats ens permeten diferenciar una matèria
d’una altra? Posa’n un exemple. Quines propietats es poden mesurar? Posa’n exemples.
3 Què és la temperatura? Quin tipus de magnitud és? Quants són 35 ºC en kelvin? Quina és la unitat
de temperatura en el sistema internacional?
4 Per què s’utilitzen els múltiples i submúltiples de les mesures del sistema internacional de mesures?
Esmenta la unitat de mesura de la longitud i alguns dels seus múltiples i submúltiples.
5 Què és una proveta? Explica totes les mesures que pots fer amb una proveta.
6 En una proveta de 250 cm3 es mesuren 200 cm3 d’aigua. A continuació, s’hi introdueix una pedra de 100 g
de massa. El nivell d’aigua puja fins a 225 cm3. Quin és el volum de la pedra? Quina n’és la densitat?
7 Calcula la densitat dels cubs següents. Quin és menys dens?
Plom Aigua Suro

Volum 5 30 cm3 Volum 5 30 cm3 Volum 5 30 cm3
Massa 511,34 g Massa 5 1,00 g Massa 5 0,24 g
8 Si la capacitat d’una proveta és de 200 ml, troba quina és la seua capacitat en cm3.
9 Fes les conversions següents:
a) 234 dies a minuts.

b) 3 hectograms a grams.
c) 3 500 centímetres quadrats a decàmetres quadrats.
d) 13 hectòmetres a decímetres.
10 Explica com es dibuixa una gràfica corresponent a les dades obtingudes en un experiment i que ens
permeta veure la relació que hi ha entre dues variables.
280548 _ 0428-0453.indd 440 28/02/11 18:15

12 AMPLIACIÓ
1 Què és una magnitud fonamental? Com s’expressa i quin sistema d’unitats de mesura s’utilitza
per a comparar dos objectes entre si en totes les parts del món?
2 Quin instrument utilitzem per a mesurar el volum d’un sòlid irregular? Quin procediment hauríem
de seguir per a fer-ho?
3 Què significa que un cos és més dens que un altre?
4 Quina unitat utilitzaries per a mesurar la diferència de temps entre el primer i el segon finalista,
en una final d’etapa ajustada de la Volta a Espanya? I per a mesurar la longitud d’un insecte?
5 Com mesuraries la massa d’un líquid?
6 Fes les transformacions d’unitats següents:
a) 165 000 m a km.

b) 0,12 dag a mg.
c) 360 minuts a hores.
d) 765 342 dm a hm.
7 Com podries mesurar la massa d’un full en una balança de cuina, en la qual el valor més xicotet
que es pot mesurar és de 10 g?
8 Què té més densitat: 1 kg de plom o 1 kg de palla?
9 Defineix:
a) Propietats específiques.
b) Cinta mètrica.
c) Densitat.
d) Pes.
e) Temperatura.
280548 _ 0428-0453.indd 441 28/02/11 18:15

12 REFORÇ
1
1 Què és matèria? Quin tipus de propietats té la matèria? Explica en què consisteix cadascuna.
Posa’n exemples.
2 Què s’anomena magnitud? Esmenta tres propietats de la matèria que siguen magnituds
i tres que no ho siguen.
3 Què diferencia una magnitud fonamental d’una de derivada? Posa un exemple de cadascuna.
4 Quina és la magnitud que mesura la distància entre dos punts? És una unitat fonamental o derivada?
Per què? Quina és la unitat de longitud en el sistema internacional? Esmenta alguns múltiples i submúltiples
de la unitat.
5 Per què és útil el canvi d’unitats? Posa’n un exemple.
6 Què hem de fer per a mesurar la superfície d’un camp de futbol? Quina unitat faries servir?
7 Per què diem que la temperatura és una propietat general de la matèria, i no una propietat
característica?
8 Quina magnitud fem servir per a indicar la quantitat de matèria que té una substància? Amb quin instrument
es mesura? Quina és la unitat en el sistema internacional?
9 Quina és la unitat de temps en el sistema internacional? Quines altres unitats poden utilitzar-se
i quines són les equivalències entre aquestes?
10 El volum:
a) Quina informació ens dóna la magnitud del volum d’un objecte?

b) Com es mesura el volum d’un sòlid geomètric?
c) Com mesuraries el volum d’un líquid?
11 La densitat:
a) Si 1 L d’aigua té una massa d’1 kg, quina és la densitat de l’aigua, expressada en kg/L?
Quina és, expressada en g/cm3?
b) Si omplis amb aigua una piscina de 150 000 L, quina és la massa de l’aigua continguda en la piscina?
Calcula aquest valor a partir de la fórmula de la densitat.
c) Com podem determinar la densitat d’un cos sòlid irregular?
280548 _ 0428-0453.indd 442 28/02/11 18:15

FITXA 1: DENSITAT
NOM: CURS: DATA:
Recorda que...
Per a calcular el valor de la densitat d’un cos, hem de dividir la massa
pel volum. Obtenim així un valor que expressem, normalment, en g/cm3,
encara que també en g/L o kg/m3 .
La massa d’un cos és una mesura de la quantitat de matèria que el
forma. La densitat, per tant, ens indica la quantitat de matèria que hi
ha en un volum determinat d’aquest cos. Aquest és un concepte difícil
d’entendre, però podem aclarir-lo amb l’exemple dels objectes que hi
ha a l’esquerra: un bloc de suro i una roca, el granit.
Observa que ambdós objectes tenen més o menys la mateixa grandària.
De fet, tenen aproximadament el mateix volum. Però si els pesem, ens
adonem ràpidament que el granit pesa molt més que el suro. La massa
és molt més gran. Pensa en el que açò significa: en el mateix volum, el
granit té molta més matèria (la massa és més gran) que el suro. El granit
és, per tant, un material més dens que el suro.
Si férem l’experiment al revés, és a dir, buscant un tros de granit que
pesara el mateix que el bloc de suro, descobriríem que, per a la mateixa
massa, el suro ocupa molt més volum.
• Si un metre cúbic d’aire pesa 1 kg, quina és la densitat

de l’aire, expressada en kg/m3?
• Expressa la densitat de l’aire en g/cm3 i en g/L. Recorda

les equivalències: 1 kg 5 1 000 g i 1 m3 5 1 000 L 5
5 1 000 000 cm3.
• La densitat de l’aigua pura és exactament 1 g/cm3.

Imagina que omplim una botella que té una massa de
250 g, amb un litre d’aigua, i una altra botella exactament
igual la deixem buida, és a dir, plena d’aire. Quant pesa la
botella plena d’aigua? I la que està plena d’aire?
• Finalment, intenta calcular quantes vegades és més

densa l’aigua que l’aire.
280548 _ 0428-0453.indd 443 28/02/11 18:15

1
MESURA DE LA SUPERFÍCIE
Superfície 5 base 3 altura

2
3. Altura
4. Radi
G F
1. Superfície
Superfície 5 p 3 r 2
G
G F
2. Base
1. 1 1.
2. 2 2.
3. 3 3.
4. 4 4.
280548 _ 0428-0453.indd 444 28/02/11 18:15

MESURA DE LA SUPERFÍCIE
Area measurements
Mesure de la surface
Massnahme der Fläche
F
Superfície 5 base 3 altura

2
3. Altura
4. Radi
G F
1. Superfície
Superfície 5 p 3 r 2
G
G F
2. Base
1. Area 1. Surface 1. Fläche
2. Base 2. Base 2. Boden
3. Height 3. Hauteur 3. Höhe
4. Radius 4. Rayon 4. Radius
280548 _ 0428-0453.indd 445 28/02/11 18:15

1
MESURA DEL VOLUM
Măsurarea volumului
体积测量
3. Volum
1. Volum inicial
de l’objecte 5. Volum
F
del gas
G
4. Volum
F
final
G
2. Mesura del volum 6. Mesura del volum d’un gas

d’un objecte irregular
1. Volumul obiectului 1 1. 物体体积
2. Măsurarea volumului 2 2. 不规则物体体积

unui obiect neregulat
3
的测量
3. Volum iniţial
3. 初始体积
4
4. Volum final
4. 最终体积
5
5. Volumul gazului
5. 气体体积
6
6. Măsurarea volumului
6. 气体体积的测量
unui gaz
280548 _ 0428-0453.indd 446 28/02/11 18:15

MESURA DEL VOLUM
measurement of volume
Mesure du volume
Messung des Volumens
3. Volum
1. Volum inicial
de l’objecte 5. Volum
F
del gas
G
4. Volum
F
final
G
2. Mesura del volum 6. Mesura del volum d’un gas

d’un objecte irregular
1. Volume of the object 1. Volume de l’objet 1. Objektvolumen
2. Measuring the volume 2. Mesure du volume 2. Messung des Volumens

of an irregular object d’un objet irrégulier des unregelmässigen
objekts
3. Initial volume 3. Volume initial
3. Anfangsvolumen
4. Final volume 4. Volume final
4. Endsvolumen
5. Volume of the gas 5. Volume du gaz
5. Gasvolumen
6. Measuring the volume 6. Mesure du volume
of a gas du gaz 6. Volumenmessung eines
Gases
280548 _ 0428-0453.indd 447 28/02/11 18:15

12 SOLUCIONARI 1
RECORDA I CONTESTA c) S
i 1 hm 5 1 000 dm, llavors 2 hm 5 2 3 1 000 5
5 2 000 dm
1. Actualment, fem servir el quilogram per a mesurar la mas-
sa, i el litre per a mesurar el volum. d) S
i 1 hm 5 10 dam, llavors 2 hm 5 2 3 10 5
5 20 dam
2. Exemples d’algunes substàncies: l’aigua dels rius i els
llacs, el granit amb el qual es construeixen cases i que es 12.11. La unitat de superfície en el sistema internacional és
troba en la litosfera, la fusta dels arbres, etc. el metre quadrat (m2).
3. S’utilitza una cinta mètrica per a mesurar el costat d’un pati 12.12. a) L a superfície del quadrat es calcula multiplicant
i el resultat s’ha de donar en metres. el valor del costat per si mateix.
4. a) Calcular la superfície del pati donaria una idea més b) L a superfície del rectangle es calcula multiplicant
exacta de com és de gran. el valor de la base per l’altura.
Busca la resposta c) L a superfície d’un triangle s’obté multiplicant
la base per l’altura (on l’altura és un segment
Amb una proveta es pot mesurar el volum.
perpendicular que ix de la base fins a arribar al
vèrtex oposat) i dividint per dos.
ACTIVITATS
d) L a superfície del rombe s’obté multiplicant la
12.1. Les propietats generals de la matèria són la mas- longitud d’un costat per la distància perpendi-
sa i el volum. S’anomenen així perquè tota matèria cular entre dos costats oposats, o bé dividint per
té aquestes propietats. dos el producte de les longituds de les seues
diagonals.
12.2. Tres propietats de la matèria són color, lluïssor i sa-
bor. e) L a superfície d’un cercle es calcula multiplicant
el nombre p (3,1416) pel valor del radi al quadrat.
12.3. L’aire és matèria, encara que no puguem veure’l,
perquè té una massa i un volum. 12.13. La superfície és una magnitud derivada de la longitud
perquè s’expressa mitjançant la combinació matemà-
12.4. Substància. Cadascuna de les diferents classes de
tica de magnituds fonamentals.
matèria amb propietats fixes i invariables que servei-
xen per a diferenciar-ne unes d’unes altres. 12.14. El volum és la magnitud que mesura l’espai que
12.5. Una magnitud física és una propietat que podem me- ocupa un cos. La capacitat es refereix a la capacitat
surar o quantificar. d’un recipient de contenir el volum d’un líquid.
Del volum total d’un cos, una part està ocupat per
12.6. El resultat d’una mesura s’expressa mitjançant la massa del cos, per la qual cosa la seua capacitat
una quantitat seguida d’una unitat. La quantitat ex- sol ser inferior al volum.
pressa les vegades que es repeteix la unitat triada.
La unitat és el patró de comparança d’una magnitud. 12.15. Si 1 dm3 equival a 1 L, 2 dm3 equivalen a 2 L. A
banda, un litre conté 1 000 mL, per la qual cosa
12.7. Aquest llibre mesura aproximadament 29,5 cm el recipient al qual ens referim té una capacitat
de longitud i 21 cm d’amplària. Per a expressar de 2 000 mL.
les mesures en el sistema internacional hauríem
d’expressar-les en metres: 0,295 m de longitud i 12.16. Massa i volum no són el mateix. El volum és l’espai
0,21 m d’amplària. que ocupa un cos i la massa és la quantitat de matè-
ria que té un cos. Podem trobar el cas de dos objectes
12.8. La a) és incorrecta perquè comença amb majúscula; que ocupen el mateix espai, però la massa varia.
la b) és incorrecta perquè acaba en punt; la c) és
incorrecta perquè acaba en -s; la e) és incorrecta per- 12.17. Si un gram equival a 0,001 kg, llavors un quilogram
què comença amb majúscula i acaba amb un punt. conté 1 000 grams. Això significa que 2 kg equivalen
a 2 000 g.
12.9. a) S
i 1 mm 5 0,001 m, llavors 25 mm 5 25 3
3 0,001 5 0,025 m 12.18. La densitat és una magnitud referida a la quantitat
b) S
i 1 dam 5 10 m, llavors 5,3 dam 5 5,3 3 10 5 de massa continguda en un determinat volum i pot
5 53 m utilitzar-se en termes absoluts o relatius. És una mag-
c) S
i 1 km 5 1 000 m, llavors 1,2 km 5 1,2 3 nitud derivada de la massa i el volum.
3 1 000 5 1 200 m 12.19. L’aigua és més densa que el suro. Es pot compro-
d) S
i 1 µm 5 0,000 001 m, llavors 5 000 µm 5 var mesurant la massa que tenen els dos elements
5 5 000 3 0,000 001 5 0,005 m en un volum determinat. La densitat de l’aigua és
d’1 g/cm3 i la del suro de 0,25 g/cm3 .
12.10. a) S
i 1 hm 5 100 m 5 0,1 km (100 m 3 1 km /
1 000 m), llavors 2 hm 5 2 3 0,1 5 0,2 km 12.20. Les substàncies que suren en l’aigua són l’oli i la ga-
b) S
i 1 hm 5 100 m, llavors 2 hm 5 2 3 100 5 solina, pel fet que la seua densitat és menor que la
200 m de l’aigua.
280548 _ 0428-0453.indd 448 28/02/11 18:15

12 SOLUCIONARI
12.21. Si la densitat de l’oli és de 0,9 g/cm3, llavors

12.32. a) Si 1 cm 5 0,01 m, 26 cm 5 26 3 0,01 5 0,26 m;
0,0009
kg/m3 5 900 kg/m3. b) Si 1 mm 5 0,001 m, 240 mm 5 240 3 0,001 5
1 000 000 5 0,24 m; c) Si 1 km 5 1 000 m, 4,5 km 5 4,5 3 1 000 5

5 4 500 m; d) Si 1 hm 5 100 m, 26,2 hm 5 26,2 3
1 kg 5 1 000 g 1 m3 5 1 000 000 cm3 3 100 5 2 620 m.
12.22. La temperatura es mesura amb el termòmetre. El 12.33. Convertim les hectàrees del pati en metres quadrats:
termòmetre més conegut és el de vidre, constituït 2,5 hectàrees 5 2,5 3 10 000 5 25 000 m2.
per un tub de vidre segellat que conté un líquid Les superfícies del camp de futbol, pista de bàsquet
com el mercuri o l’alcohol, el volum del qual canvia i pista de tenis són:
amb la temperatura de manera uniforme. Aquest Camp de futbol 5 100 m 3 100 m 5 10 000 m2
canvi de volum es veu en una escala graduada.
Pista de bàsquet 5 18 m 3 15 m 5 270 m2
12.23. a) 285 K 2 273 5 12 ºC; b) 290 K 2 273 5 17 ºC; Pista de tenis 5 23,77 m 3 8,23 m 5 195,6 m2
c) 254 K 2 273 5 19 ºC .
Total 5 10 000 1 270 1 195,6 5 10 465,6 m2
12.24. Unitats de mesura del temps són el segon i l’any. Hi haurà espai suficient per a les tres instal·lacions,
ja que ocupen 10 465,6 m2 dels 25 000 m2 disponibles.
12.25. Els errors en la presa de mesures es compensen re-
petint diverses vegades la mesura i calculant la mitja- 12.34. Un full de paper de 21 cm d’amplària per 29,6 cm de
na aritmètica de totes aquestes. llarg té una superfície de 799,2 cm2. Per a expressar
el resultat hem de convertir la mesura a la unitat del
12.26. La precisió d’un aparell és la mesura més xicoteta que
sistema internacional, el metre quadrat: Si 1 cm2 5
podem fer amb aquest. És més precís el cronòmetre
5 0,000 1 m2, llavors 799,2 cm2 5 799,2 3 0,000 1=
que mesura mil·lèsimes de segon, ja que és una me-
5 0,0799 m2.
sura més xicoteta que les dècimes de segon de l’altre
cronòmetre. 12.35. a) 320 mm 5 320 3 0,1 5 32 cm; b) 3,5 m 5 3,5 3
12.27. La gràfica ens indica que la temperatura augmenta 3 100 5 350 cm; c) 25 dm 5 25 3 10 5 250 cm;
d’una manera constant. El tram horitzontal del co- d) 2 km 5 2 3 10 000 5 20 000 km; e) 1,4 hm 5 1,4 3
mençament ens assenyala el temps que tarda l’aigua 3 1 000 5 1 400 cm; f) 8 µm 5 8 3 0,000 1 5
a començar a calfar-se de manera homogènia. El del 5 0,000 8 cm.
final ens diu que arriba al punt d’ebullició i a par- 12.36. Podríem fer-ho mesurant el gruix de tot el lli-
tir d’aquell moment l’aigua comença a evaporar-se bre i dividint aquest valor pel nombre de pàgines
i la temperatura roman constant. del llibre.
12.28. Observaríem que l’aigua tarda més temps a calfar-se 12.37. El volum de la piscina és de 4 m 3 10 m 3 2 m =
de manera homogènia, i per això el tram horitzontal 5 80 m3. La superfície de cadascuna de les dues pa-
inicial serà més llarg. A menor quantitat d’aigua major rets de l’amplària de la piscina és de 2 m 3 4 m = 8 m2.
velocitat de calfament. La superfície de cadascuna de les parets de la llar-
12.29. El vidre és transparent, per la qual cosa s’usa per a fer gària de la piscina és de 2 m 3 10 m = 20 m2. La
finestres; l’aigua és refrigerant i s’utilitza com a líquid superfície total de les parets de la piscina és la suma
refrigerant en els automòbils; el granit és resistent, de les quatre parets; és a dir, 8 + 8 + 20 + 20 = 56 m2.
i s’usa en la construcció. Finalment, la superfície del sòl de la piscina és de
10 m 3 4 m 5 40 m2.
12.30. Si convertim les 28 milles de distància entre l’aeroport
12.38. Equivalència: 1 cm3 5 1 mL 5 0,001 L. La capa-
de Gatwick i Londres a quilòmetres podrem comparar
citat d’un cos de 3,4 cm3 5 3,4 3 0,001 5
les dues distàncies: Si 1 milla equival a 1,609 km,
5 0,0034 L.
28 milles equivalen a: 28 3 1,609 5 45 km. Els dos
aeroports estan a la mateixa distància de les ciutats 12.39. De primer, hem de saber quants mil·lilitres equivalen
respectives; és a dir, 45 km. a 10 L 5 10 3 1 000 5 10 000 mL. Després, hem de
calcular quantes botelles de 250 mL es poden omplir
12.31.
Múltiple o submúltiple amb 10 000 mL 5 10 000 / 250 5 40. Aquest és,
Mesura
del metre per tant, el nombre de botelles d’aigua necessàries
Distància de València Quilòmetre per a omplir la garrafa.
a Alacant
12.40. En primer lloc, hem de convertir el volum de
Diàmetre de la cabota Mil·límetre cm3 a m3 per a treballar amb la mateixa unitat de la
d’un clau densitat.
Longitud d’un bolígraf Centímetre 1 cm3 5 1 mL 5 0,001 L 5 0,001 L 3 1 m3/1 000 L 5
5 0,000 001 m 3 ; 750 cm 3, per tant equivalen a
Longitud de l’aula Metre
750 3 0,000,001 5 0,000 75 m3.
280548 _ 0428-0453.indd 449 28/02/11 18:15

12 SOLUCIONARI 1
Si la densitat és igual al volum dividit per la massa, 12.48.
llavors la massa és igual al volum per la densitat.
Densitat
Donades les densitats, podem calcular fàcilment Substància Massa (kg) Volum (m3)
(kg/m3)
la massa necessària de cada material per a fabricar
una bota: Fusta de cedre 57 000 100 570
3 3
Massa poliuretà 5 30 kg/m 3 0,000 75 m 5 Aigua 1 000 1 1 000
5 0,022 5 kg Plom 22 600 2 11 300
Massa goma 5 25 kg/m3 3 0,000 75 m3 5 0,018 75
Or 57 900 3 19 300
quilograms
Massa poliestiré 5 28 kg/m3 3 0,000 75 m3 5 0,021 Plata 21 000 2 10 500
quilograms Quars 5 200 2 2 600
La bota més lleugera serà la de goma, ja que és la Mercuri 54 400 4 13 600
que menys massa té i, per tant, la que pesa més poc.
Alumini 5 400 2 2 700
12.41. Mesura Aparell de mesura Alcohol 96º 800 1 800
Temps que empra Cronòmetre
un atleta en una cursa 12.49. Si mesclem aigua amb gasolina, la gasolina quedarà
dalt perquè la densitat és menor que la de l’aigua.
Temperatura de l’aigua Termòmetre
a la banyera
Massa d’un sac Balança
de creïlles
12.50. Les unitats de mesura que apareixen en el text són:
longitud de passes, peu, colze, polze i batecs del cor.
12.42. La substància A és més densa perquè a igual volum,
la substància A té més massa, com ens indica la 12.51. Instruments de mesura esmentats en el text són
balança, i això significa que té més densitat que el rellotge de sol, que mesura el temps; la balan-
la substància B. ça, que mesura la massa; i el regle, que mesura la
12.43. El volum del clau de ferro es calcula aplicant longitud.
la fórmula de la densitat. Si densitat 5 massa/vo-
12.52. Des que els egipcis mesuraven els camps fins
lum, sabem que volum 5 massa/densitat, per tant,
que Galileu va mesurar el balanceig del llum de
volum 5 20 g / 7,9 g/cm3 5 2,53 cm3.
Pisa van passar 4 600 anys (3 000 1 1 600). Per
12.44. Per a conéixer la massa, de primer hem de convertir a saber quant de temps ha passat fins ara, sola-
les unitats: 500 mg 5 500 3 0,001 5 0,5 g. ment hem de sumar els 3 000 anys abans de Crist
La suma dels pesos és de 100 1 2 1 0,5 5 102,5 g, i l’any en què som.
i ens indica la massa de la cadena d’or. Per a ex-
pressar aquesta mesura en mil·ligrams convertim 12.53. Convertim 350 km en metres: 350 3 100 5 35 000
la unitat: 102,5 g 5 102,5 3 1 000 5 102 500 mg. metres. Si un pas són 0,75 metres, 350 metres
tenen 35 000 / 0,75 5 46 666 passes. La distància
12.45. Si 1 quilogram correspon a 1 000 g, en dividir-lo per
entre Madrid i València és de 46 666 passes egípcies.
250 g, la grandària de la caixa menuda, sabem que
la caixa gran és quatre vegades més gran que la me- 12.54. S’obté la quantitat més gran amb el polze perquè
nuda. La suma del preu de quatre caixes menudes és és la unitat de mesura més xicoteta de les tres.
de quatre euros, així, s’estalvia 1 euro comprant una
caixa gran en lloc de quatre de menudes. 12.55. Sabem que una hora té 60 minuts i que cada
12.46. Si la densitat del petroli és menor que la del mar, minut té 60 segons; per a calcular els segons
el petroli no s’enfonsarà, sinó que es quedarà en que té una hora multipliquem 60 min 3 60 s 5
la superfície. En el cas d’un vessament de petroli, 5 3 600, que és el nombre de batecs en una hora.
l’impacte més immediat és la mort de la vida marina
RESUM
per asfíxia o per toxicitat dels vessaments.
12.56.
12.47. Calculem la densitat en grams per metre cúbic. Per
a això, convertim en primer lloc la massa en grams: Magnitud Longitud Massa Temps Temperatura Superfície Volum Densitat
2,7 kg 5 2,7 3 1 000 5 2 700 g. Unitat metre quilogram segon kelvin metre metre quilogram
A continuació, calculem el volum a partir de la quadrat cúbic per metre
capacitat del bidó: 3 L 5 3 L 3 1 cm3/0,001 L 5 cúbic
5 3 000 L. Símbol m kg s K m2 m3 kg/m3
Finalment, calculem la densitat.
12.57. La massa és una propietat general de la matèria i una
Densitat 5 massa/volum 5 2,700 g / 3 000 cm3 5
magnitud fonamental alhora.
5 0,9 g/ cm3.
280548 _ 0428-0453.indd 450 28/02/11 18:15

12 SOLUCIONARI
12.58. Per a calcular la densitat d’un cilindre de fusta, n’hem 7. Metres Massa d’una aspirina
de mesurar la massa i el volum, i, a continuació, apli- Tones Capacitat d’un refresc
car la fórmula de la densitat, dividint la massa entre
mg Profunditat del mar
el volum.
km Capacitat d’una garrafa d’aigua
12.59. Tres magnituds derivades són: superfície (m2), volum
cL Distància entre dues ciutats
(m3) i densitat (kg/m3).
Litres Massa d’un elefant
12.60. Els submúltiples del quilogram són: hectogram (hg) 5
8. En les fotografies observem una proveta que serveix
5 0,1 kg; decagram (dag) 5 0,01 kg; gram (g) 5
per a mesurar el volum; una balança, per a mesurar
5 0,001 kg; decigram (dg) 5 0,000 1 kg; centigram
la massa, i un termòmetre, per a mesurar la temperatura.
(cg) 5 0,000 01 kg; mil·ligram (mg) 5 0,000 001 kg.
9. Quilogram (kg) Decagram (dag) Decigram (dg)
35 3 500 350 000
12.61. Relacionar. La d’Aristòtil.
8,01 801 80 100
12.62. Aplicar. Com un cos pesant, perquè si es deixara en
0,00012 0,012 1,2
l’aire cauria a terra; és a dir, tendeix cap avall.
0,000005 0,0005 0,05
12.63. Identificar. Com un cos lleuger, perquè en deixar-la
en l’aigua puja cap a la superfície.
10. Les representacions gràfiques dels resultats d’un experi-
12.64. Relacionar. Sí. Ho creien així perquè observaven ment permeten analitzar les dades obtingudes i veure
que uns pujaven a la superfície mentre que uns altres la relació que hi ha entre dues variables.
baixaven al fons del mar.
1. Les magnituds fonamentals es poden determinar mitjan-
1. L’amor, l’amistat o el saber no són matèria, ja que çant una mesura directa i són independents entre si. Les
no poden ser percebuts pels sentits, no tenen mas- magnituds derivades s’expressen mitjançant combinació
sa ni volum. Les propietats generals de la matèria matemàtica de les magnituds fonamentals.
són comunes a tota la matèria i serveixen per a defi-
Longitud
nir-la. Tota la matèria té massa i volum, perquè són
les propietats generals d’aquesta. Massa Magnitud fonamental
Densitat
2. La longitud és una magnitud física perquè es pot
Temps Magnitud derivada
quantificar i mesurar, mentre que el color, no. Hi ha
Volum
dos tipus de magnituds físiques: magnituds fona-
mentals i magnituds derivades. Les magnituds fona- Velocitat
mentals són aquelles que es poden mesurar d’una
2. Anomenem propietats de la matèria les qualitats que ser-
manera directa i són independents entre si. Per exem-
veixen per a descriure-la. Aquelles propietats que ens
ple, la massa i la longitud. Les magnituds derivades
permeten diferenciar una substància d’una altra s’ano-
són aquelles que s’expressen mitjançant combina-
menen propietats específiques. Per exemple, la transpa-
cions matemàtiques de les magnituds fonamentals.
rència d’un cristall el diferencia de la fusta, que no per-
Per exemple, la densitat i la superfície.
met passar la llum. Les propietats que podem mesurar
3. Si una llanda es comprimeix no en canvia la massa. o quantificar són les magnituds. Per exemple, la longitud,
És una magnitud fonamental que mesura la quan- ja que podem mesurar la distància entre dos punts.
titat de matèria que té un cos. La massa es mesura 3. La temperatura és una magnitud que ens permet mesu-
en quilograms en el sistema internacional d’unitats. rar l’estat tèrmic d’un cos i que està relacionada amb el
seu estat intern. És una magnitud fonamental perquè es
4. La palla ocupa més volum que el plom perquè pot mesurar directament. 35 ºC són 308 kelvin. El kelvin
és menys densa. Un cub de plom de 15 cm per costat és la unitat de temperatura en el sistema internacional,
ocupa un volum de 15 cm 315 cm 3 15 cm 5 3 375 encara que els graus Celsius són els més usats.
centímetres cúbics 5 3,375 L.
4. S’utilitzen els múltiples i submúltiples de les mesures
5. M
assa 5 densitat 3 volum 5 2,7 g/cm 3 3 2 cm 3 5 del sistema internacional de mesures perquè les di-
5 5,4 g. mensions dels objectes que volem mesurar varien
molt. Per exemple, un llibre, el mesurem en centíme-
6. Per a mesurar la superfície d’un hexàgon es divideix en tres i la distància entre dues ciutats, en quilòmetres. Si
triangles, i es calcula la superfície dels triangles. El resultat la distància entre ciutats, la mesurem en centímetres,
de la suma de la superfície dels triangles ens dóna la su- estaríem manejant quantitats enormes. La unitat de
perfície total de l’hexàgon. La fórmula que permet calcular mesura de la longitud és el metre (m). Alguns múltiples
la superfície d’un triangle és base 3 altura / 2. són el quilòmetre (km), hectòmetre (hm) i decàmetre
280548 _ 0428-0453.indd 451 28/02/11 18:15

12 SOLUCIONARI 1
(dam). Els submúltiples són el decímetre (dm), centíme- 500 cm2 5 0,35 m2 5 0,35 m2 3 dam2 /100 m2 5
c) 3
tre (cm), mil·límetre (mm) i micròmetre (µm). 5 0,003 5 dam2
5. La proveta és un tub cilíndric graduat de manera que, en d) h
m 5 1 300 m 5 1 300 m 3 1 dm / 0,1 m 5
introduir-hi el líquid, la seua pròpia altura ens indica 5 13 000 dm
el volum que conté, ja que ho veiem directament en l’es-
10. Per a fer una representació gràfica corresponent a les
cala de la proveta. Amb la proveta es pot mesurar el vo-
dades obtingudes en un experiment es dibuixen els eixos
lum d’un sòlid de manera irregular, líquids i gasos.
de coordenades sobre un paper mil·limetrat, s’hi mar-
Per a mesurar el sòlid, introduïm el sòlid en una proveta
quen els punts de la gràfica i s’uneixen mitjançant una
amb aigua i mesurem el volum d’aigua desplaçada
línia.
pel sòlid. Per a mesurar un líquid, s’utilitza la proveta,
que en omplir-la amb el líquid ens indica el volum
que ocupa. Els gasos es mesuren emprant una proveta AMPLIACIÓ
invertida i mesurant el volum d’aigua que desplaça.
1. Una magnitud fonamental és una propietat de la matèria
6. Volum de la pedra: 225 cm3 2 200 cm3 5 25 cm3. que es pot determinar de manera directa amb un mesu-
Densitat de la pedra 5 massa / volum 5 rament. S’expressa mitjançant un nombre i una unitat de
100 g mesura. Generalment, s’utilitza el sistema internacional
5 5 4 g/cm3 d’unitats, també conegut com sistema mètric.
25 cm3
2. Per a mesurar el volum d’un sòlid irregular s’utilitza una
7. El suro és el material menys dens dels tres. proveta graduada. S’ompli la proveta d’aigua, es mesura
el volum d’aigua. Tot seguit, s’hi introdueix el sòlid irregu-
lar i es mesura el volum nou. La diferència entre ambdós
equival al volum del sòlid.
3. Si un cos és més dens que un altre vol dir que, per al
mateix volum, el primer té més quantitat de matèria que
l’altre.
4. Utilitzaria el segon per a mesurar la diferència en l’arriba-
Plom da de dos ciclistes, i els centímetres per a mesurar la
Volum 5 30 cm3 longitud d’un insecte.
Massa 511,34 g
5. En primer lloc es mesura la massa d’un recipient buit que
Densitat 5 11,34 g / 30 cm3 5 0,378 g/cm3
després s’ompli amb el líquid. A continuació, es mesura
la massa del got amb el líquid. Es resten ambdues mas-
ses, la diferència és el valor de la massa del líquid.
6. a) 165 000 m / 1 000 m 5 165 km
b) 0
,12 dag 3 0,01 kg / 1 dag 5 0,0012 kg;
0,0012 kg 3 1 mg / 0,000 01 kg 5 120 mg

c) 360 min 3 1 h / 60 min 5 6 h
Aigua
Volum 5 30 cm3 d) 7
65 342 dm 3 0,1 m / 1 dm 5 76 534 m;
Massa 5 1,00 g 76 534 m 3 1 hm / 100 m 5 765,34 hm
Densitat 5 1,0 g / 30 cm3 5 0,033 g/cm3 7. Agafem un nombre de fulls de paper el pes del qual siga
superior al valor que la balança siga capaç de registrar i
es pesen. El valor obtingut es divideix pel nombre de
fulls.
8. 1 kg de plom té més densitat que 1 kg de palla, ja que si
dues substàncies tenen la mateixa massa, a la de menor
volum, correspon més densitat (densitat i volum són in-
versament proporcionals).
Suro
Volum 5 30 cm3 9. a) P
ropietats específiques. Són les propietats de la ma-
Massa 5 0,24 g tèria que ens permeten distingir unes substàncies
Densitat 5 0,24 g / 30 cm3 5 0,008 g/cm3 d’unes altres. Per exemple, el color, l’olor, l’estat físic
i la densitat.
8. 1 mL 5 1 cm3, per tant: 200 mL 5 200 cm3
b) C
inta mètrica. Instrument que ens permet mesurar la
9. a) 234 dies 3 24 h 3 60 min 5 336 960 min longitud. Fabricada per un material que no s’estira,
b) 3 hg 5 0,3 kg 5 0,3 kg 3 1 g / 0,001 kg 5 300 g en aquesta està marcada la distància que correspon
a un metre.
280548 _ 0428-0453.indd 452 28/02/11 18:15

12 SOLUCIONARI
c) D
ensitat. És la magnitud que es refereix a la quantitat gons siga el cas. El canvi d’unitats ens permet expressar
de massa continguda en un volum determinat. Densi- una mateixa mesura amb diferents unitats i, a més, ens
tat = massa / volum. En el sistema internacional permet comparar mesures de diferents objectes en una
la massa es mesura en kg/m3 . mateixa unitat. Per exemple, podem expressar l’amplària
d’un carrer en quilòmetres o metres.
d) P
es. És la massa patró amb la qual comparem
una massa que volem mesurar en una balança. 6. Per a mesurar la superfície d’un camp de futbol, que
e) T
emperatura. És una magnitud que permet mesurar és rectangular, fem servir l’equació matemàtica que cor-
l’estat tèrmic d’un cos i que està relacionada respon al rectangle; és a dir, superfície = base 3
amb el seu estat intern. La unitat de temperatura en 3 altura. Faríem servir el metre com a unitat.
el sistema internacional és el kelvin (K). 7. La temperatura és una propietat general de la matèria,
i no una propietat característica, perquè és comuna a tota
REFORÇ la matèria i no ens permet diferenciar una substància
d’una altra. La temperatura varia segons l’estat intern
1. Matèria és allò de què estan fets els objectes, tot el que
de la substància en el moment concret.
ens envolta i podem sentir amb els nostres sentits.
La matèria té dos tipus de propietats: les generals 8. La massa és una magnitud fonamental que mesura
i les específiques. Les propietats generals són aquelles la quantitat de matèria que té un cos. La balança és l’ins-
comunes a tota la matèria i que serveixen per a definir-la. trument que ens permet mesurar la massa d’un cos.
Per exemple, la massa i el volum. Les propietats específi- 9. La unitat de temps en el sistema internacional és el segon
ques són aquelles que permeten distingir unes substàncies (s). Altres unitats que poden utilitzar-se per a mesurar el
d’unes altres. Per exemple, la densitat o el color. temps són:
2. Magnitud és la propietat de la matèria que es pot mesurar – Minut (min): equival a 60 segons.
i quantificar. La longitud, la densitat i el volum són mag- – Hora (h): equival a 60 minuts.
nituds. El color, la lluïssor o la bellesa no són magnituds, – Dia (d): equival a 24 hores.
ja que no es poden mesurar. – Any: correspon a 365 dies.
3. Una magnitud fonamental és aquella que es determina – Segle: equival a 100 anys.
mitjançant una mesura directa. És independent 10. a) El volum mesura l’espai que ocupa un objecte.
de les altres magnituds i es poden combinar matemàtica-
ment entre elles per a expressar-ne de noves. Per exem- b) E
l volum d’un sòlid geomètric es mesura fent servir
ple, la longitud, la massa i el temps són magnituds fona- l’equació matemàtica corresponent a la forma
mentals. Una magnitud derivada és aquella que de l’objecte.
s’expressa mitjançant la combinació matemàtica de les c) E
l volum d’un líquid es pot mesurar utilitzant un
magnituds fonamentals. Per exemple, la densitat s’obté recipient graduat, com la proveta.
dividint la massa pel volum.
11. a) S
i densitat = massa/volum = 1kg/1 L = 1kg/1L =
4. La magnitud que mesura la distància entre dos punts és = 1000g/1000cm3 = 1g/cm3.
la longitud. La longitud és una magnitud fonamental b) S
i sabem que la densitat és 1 kg/L, la fórmula de la
perquè es pot mesurar directament. La unitat de longitud densitat es pot expressar com a densitat x volum=
en el sistema internacional és el metre. Els múltiples del massa; la massa total de l’aigua continguda en la pis-
metre són el quilòmetre, l’hectòmetre i el decàmetre. cina deu ser = 1kg/L 3 150000L = 150000 kg.
Els submúltiples són el decímetre, el centímetre, el mil·
límetre i el micròmetre. c) P
er a mesurar el volum d’un sòlid irregular es fa ser-
vir una proveta graduada. S’ompli la proveta d’aigua
5. El canvi d’unitats és útil perquè els objectes que mesu-
i es mesura el volum d’aigua. Tot seguit, hi introduïm
rem poden tenir mesures grans o xicotetes, i per això ne-
cessitem utilitzar unitats més grans o més menudes se- el sòlid irregular i mesurem el volum d’aigua que
desplaça.
280548 _ 0428-0453.indd 453 28/02/11 18:15

13 La matèria i la seua diversitat
OBJECTIUS
1. Identificar les formes en què pot presentar-se 5. Aprendre alguns mètodes per a separar
la matèria. els components d’una mescla.
2. Diferenciar els estats de la matèria i els seus canvis. 6. Conéixer les característiques dels principals
3. Conéixer les condicions en què una substància materials artificials de la nostra època.
pot canviar d’estat. 7. Comprendre la necessitat de reciclar
4. Reconéixer la diferència entre una mescla i una els residus.
substància pura, i entre un element 8. Aprendre a traure conclusions d’un experiment
i un compost. científic.
CONTINGUTS
CONCEPTES • La matèria: formes, estats i canvis. (Objectius 1, 2 i 3)
• Mescles: definició i mètodes de separació. (Objectius 4 i 5)
• Substàncies pures: compostos i elements. (Objectiu 4)
• Materials del segle XXI. (Objectiu 6)
• Residus i reciclatge. (Objectiu 7)
PROCEDIMENTS, • Aplicació de tècniques de laboratori per a la separació de components

DESTRESES de mescles. (Objectiu 5)
I HABILITATS • Observació i interpretació de dibuixos, esquemes i imatges.
• Obtenció de conclusions d’un experiment científic. (Objectiu 8)
• Maneig d’instrumental científic.
ACTITUDS • Comprendre i valorar el procés i la necessitat del reciclatge. (Objectiu 7)
EDUCACIÓ EN VALORS
La cadena de reciclatge comença quan els consumidors D’ací es fan botelles noves. El vidre arreplegat també
separen els envasos dels productes de la resta dels s’usa en construcció per a formar agregats i asfalt.
residus i els depositen en els contenidors. Hi ha tres El paper i el cartó poden ser reciclats independentment
tipus de contenidors: groc (envasos) on es depositen o juntament amb altres materials biodegradables. En el
envasos de plàstic, llandes i brics; blau (paper i cartó), reciclatge directe se’n separen les fibres en aigua i es
on es depositen els cartons de caixes, periòdics, lleven els contaminants no fibrosos. La fibra es pot usar,
revistes, papers d’embolicar; i verd clar (vidre), on es llavors, per a fer paper reciclat. El plàstic és classificat
depositen els envasos de vidre. L’ajuntament és d’una manera selectiva, distingint la part aprofitable de
l’encarregat de la recollida dels residus, que són la no aprofitable. Els materials són mòlts i fragmentats
traslladats a les plantes de reciclatge per a completar el en parts xicotetes. Es renten per a eliminar impureses,
procés. En el cas del vidre, és 100 % reciclable i a partir s’eixuguen, es barregen i s’homogeneïtzen els materials.
d’un envàs utilitzat se’n fabrica un de nou que pot tenir Es fon la massa plàstica homogènia, es refreda i es
les mateixes característiques del primer. Els vidres se pica. El resultat s’usa per a fabricar bosses, canonades,
separen per colors. En la planta de reciclatge, el vidre peces.
arreplegat és triturat i afegit a una mescla de vidre fos.
280548 _ 0454-0485.indd 454 28/02/11 18:18

Coneixement i interacció amb el món físic Comunicació lingüística
En la secció CIÈNCIA A LES TEUES L’activitat 2 remet a l’annex CONCEPTES CLAU
MANS,Interpreació de resultats i obtenció de per a la cerca d’informació.
conclusions d’un experiment, pàgina 215, es du a El text seleccionat per al RACÓ DE LA LECTURA, La
terme un experiment complet que permet respondre fabricació de cavorita, és un relat de ficció que utilitza
d’una manera inequívoca a una pregunta científica. un gran varietat de conceptes científics. La proposta
Es tracta de veure si la cera és una substància simple més interessant de la secció COMPRENC EL QUE LLIG,
o composta. l’activitat 45, sol·licita una reflexió sobre la veracitat dels
Al llarg de la unitat, una sèrie d’activitats, com fets descrits i una justificació per a la resposta. Es tracta
la 14, la 15, la 26 i la 35, centren l’atenció sobre la de desenvolupar una actitud nova en la comprensió
naturalesa química dels materials que componen lectora: la valoració del contingut, a partir de la
alguns objectes d’ús quotidià. Aquest coneixement informació proporcionada en el text.
ens ajuda a prendre decisions per a millorar la nostra
actitud com a consumidors. Aprendre a aprendre
En la secció UNA ANÀLISI CIENTÍFICA, L’enigma de Les activitats 41 i 42, plantejades en el RESUM, són un
les claus, pàgina 217, les activitats estan dissenyades treball de síntesi sobre els continguts de la unitat, i que
per a aplicar els coneixements adquirits i proporcionar faciliten la tasca d’aprenentatge, que proporciona una
les explicacions científiques corresponents als fets metodologia d’autoavaluació.
que es descriuen en el text. En aquest cas, cap de les
respostes està implícita en el text.
Competències
avaluades
prova 1 prova 2
a) Explicar les diferents formes en les quals es presenta la matèria
i les diferències entre sòlids, líquids i gasos i les característiques 1, 2 1, 2
respectives. (Objectius 1 i 2)
b) Explicar per mitjà de tècniques i experiències senzilles les propietats
3, 5 3
dels estats de la matèria i les seues transformacions. (Objectiu 2 i 3)
c) Representar les dades obtingudes, interpretar resultats i obtenir
conclusions d’experiments que expliquen les propietats 11 7
i els canvis de la matèria. (Objectius 2 i 8)
d) Definir mescla, dissolució, substància pura, element i compost.
6, 8 4, 6
(Objectiu 4)
e) Diferenciar les mescles de les substàncies, per la possibilitat
de separar-les per processos físics aprofitant les propietats 4, 7 5
que diferencien cada substància de les altres. (Objectiu 5)
f) Explicar les característiques dels materials del segle XXI. (Objectiu 6) 9 9
g) Explicar el procés de reciclatge de residus i la necessitat

10 8
de reciclar. (Objectiu 7)
280548 _ 0454-0485.indd 455 28/02/11 18:18

13 FITXA 1
OBSERVAR I ANALITZAR LA MATÈRIA
1
IDENTIFICAR substàncies pures, mescles homogènies o heterogènies, etc., és senzill
en molts casos, però no en tots. Les activitats següents et poden servir per a aclarir
les idees sobre aquest tema.
CLASSIFICANT SUBSTÀNCIES EN EL TEU ENTORN MÉS PROPER
Emplena el quadre següent marcant amb una X les caselles corresponents. Afig algunes substàncies de
les que utilitzes d’una manera quotidiana.
Substància pura Substància pura Mescla Mescla

Sistema material
i simple i composta homogènia heterogènia
Vi
Granit
Aigua
Ferro
Suc de taronja
Sal de taula
Sucre
Gasosa
Vinagre
MODELS DE BOLES PER A REPRESENTAR SUBSTÀNCIES PURES,

MESCLES HOMOGÈNIES I MESCLES HETEROGÈNIES
Imagina que representes les substàncies pures mitjançant boles d’un color, que pots mesclar amb boles de
diferents colors per a formar mescles. Tens boles de tres colors diferents: blanques, blaves i roges. Dibuixa en
el quadern com t’imagines que estarien distribuïdes les boles en el cas que tingueres els sistemes materials
següents:
a) Substància pura blava.
b) Substància pura roja.
c) Substància pura blanca.
d) Mescla homogènia de roig i blau.
e) Mescla heterogènia de blanc i roig.
f) Mescla homogènia de les tres substàncies.
g) Mescla heterogènia de les tres substàncies.
h) Mescla homogènia de roig i blau, que es converteix en heterogènia en afegir-hi blanc.
280548 _ 0454-0485.indd 456 28/02/11 18:18

13 FITXA 2
SEPARACIÓ D’UNA MESCLA D’ARENA, LLIMADURES DE FUSTA
I LLIMADURES DE FERRO
Material
Objectiu
• Arena. • Una espàtula.
Fer la separació • Un tros de ferro (un clau). • Un vas de precipitats.
dels components
• Un tros de fusta. • Un matràs Erlenmeyer.
d’una mescla heterogènia,
• Aigua. • Un embut.
mitjançant procediments físics
• Una llima. • Paper de filtre.
senzills.
• Un vidre de rellotge.
PROCEDIMENT
• L’arena, la serradura i les llimadures de ferro constitueixen una mescla heterogènia
de tres sòlids. És heterogènia perquè a primera vista som capaços de distingir-ne
els components.
• Per a separar els components d’una mescla s’empren les diferències en alguna
de les seues propietats característiques. En aquest cas, el ferro és l’únic que és
atret per un imant. L’arena és més densa que l’aigua, i, per tant, no sura. D’altra
banda, la fusta sol ser més poc densa que l’aigua i, per tant, sura.
• De primer separem el ferro de la mescla amb l’imant. Després n’eliminem les
llimadures de fusta per flotació. Finalment, en retirem l’arena per decantació
i filtració.
1 Amb la llima, extrau unes llimadures de ferro i unes altres

de fusta.
2 Mescla les llimadures amb l’arena en el vidre de rellotge.

Observa que es tracta d’una mescla heterogènia.
3 Acosta l’imant al vidre de rellotge i veuràs que les llimadures

de ferro s’hi enganxen.
4 Posa aigua en el vas de precipitats i afig-hi les llimadures de

fusta i l’arena que queden en el vidre de rellotge.
Agita-ho i deixa-ho reposar uns minuts.
5 Com que la fusta té més poca densitat que l’aigua, les

llimadures de fusta queden surant. Amb ajuda de l’espàtula
retira-les i estén-les sobre un paper de filtre perquè s’eixu-
guen.
6 Cobreix l’embut amb el paper de filtre tal com es mostra en

aquesta imatge. Posa l’embut sobre el matràs Erlenmeyer
i aboca l’aigua amb l’arena, que estarà en el fons. L’aigua
travessarà el paper de filtre, mentre que l’arena hi quedarà
retinguda.
280548 _ 0454-0485.indd 457 28/02/11 18:18

13 FITXA 3
SEPARACIÓ D’UNA MESCLA D’ARENA I SAL.
DISSOLUCIÓ, FILTRACIÓ I DESTIL·LACIÓ
1
Material
Objectiu
• Arena. • Un matràs Erlenmeyer.
Separar l’arena i la sal • Sal. • Un embut.
d’una mescla, utilitzant
• Aigua. • Paper de filtre.
un procediment que consta
• Un vas de precipitats. • Un aparell de destil·lació.
de tres passos: dissolució,
filtració i destil·lació
o evaporació.
PROCEDIMENT
• L’arena i la sal constitueixen una mescla heterogènia de dos sòlids.
És heterogènia perquè a primera vista som capaços de distingir-ne els
components.
• Per a separar els components d’una mescla s’empren les diferències
en alguna de les seues propietats característiques. En aquest cas, usarem
la dissolució en aigua: la sal es dissol en aigua i l’arena, no.
• De primer farem una dissolució, després una filtració i, finalment,
una destil·lació.
1 Mescla la sal amb l’arena en el vas de precipitats. Observa que es tracta

d’una mescla heterogènia.
2 Posa aigua en el vas de precipitats. Agita-ho i deixa-ho reposar uns

minuts.
3 Observaràs que la sal s’ha dissolt, mentre que l’arena s’ha depositat
en el fons del recipient.
Termòmetre
4 Cobreix l’embut amb el paper de filtre. Posa Aigua corrent

l’embut sobre el matràs Erlenmeyer i aboca el
Refrigerant
contingut del vas. L’aigua amb la sal travessarà
el paper de filtre, mentre que l’arena quedarà
retinguda.
5 Munta l’aparell de destil·lació i destil·la la mescla

d’aigua i sal.
6 Si no vols recuperar l’aigua i no t’importa

que el procés siga més lent, en lloc d’una
destil·lació pots fer una evaporació. Mescla
a separar
Has de mantenir la mescla a l’aire unes
hores o uns dies i deixar que
l’aigua vaja evaporant-se a
poc a poc.
Aparell de destil·lació
280548 _ 0454-0485.indd 458 28/02/11 18:18

13 FITXA 4
SEPARACIÓ D’UNA MESCLA D’AIGUA I OLI.
ÚS DE L’EMBUT DE DECANTACIÓ
RECURSOS Per a l’AULA
Material
Objectiu
• Aigua.
Separar una mescla • Oli.
d’oli i aigua, aplicant
• Un vas de precipitats.
la diferència de densitats
• Un embut de decantació.
d’aquestes substàncies,
• Un matràs Erlenmeyer.
i fent servir un embut de
decantació.
PROCEDIMENT
• L’aigua i l’oli formen una mescla heterogènia, ja que no
es mesclen. Com que l’oli té més poca densitat, es
queda surant sobre l’aigua. Si agitem molt la mescla, o
fins i tot si la fiquem en una batedora domèstica, podem
arribar a obtenir el que es diu una emulsió (la maionesa, Embut de
per exemple, és una emulsió): la capa d’oli es trenca en decantació
gotes diminutes i sembla com si s’haguera dissolt en
l’aigua, però no és així. Si deixem reposar l’emulsió,
obtindrem de nou una capa d’oli sobre l’aigua.
• Per a separar l’oli i l’aigua aprofitarem precisament la
diferència de densitats d’ambdues substàncies.
Aquesta separació per densitats es diu decantació. Per
a separar-les sol emprar-se un embut de decantació.
Substància
més poc
1 Mescla l’aigua i l’oli en el vas de precipitats. densa (oli)
Observaràs que l’oli sura sobre l’aigua.
Substància
2 Posa en el suport l’embut de decantació. més densa
Assegura’t que la clau està tancada. (aigua)
3 Posa el matràs Erlenmeyer o un vas de

precipitats en l’eixida de l’embut i aboca-hi Clau
la mescla d’aigua i oli.
4 Obri la clau de l’embut i deixa caure l’aigua.

Quan estiga a punt de començar a eixir l’oli,
tanca la clau.
Muntatge per a la decantació
280548 _ 0454-0485.indd 459 28/02/11 18:18

13 FITXA 5
SIMULANT UNA DEPURADORA EN EL LABORATORI
1
Material
Objectiu
• Dos vasos de precipitats.
Aplicar els coneixements • Un colador de cuina.
sobre separació de mescles
• Paper de filtre.
per a simular els processos
• Un embut.
als quals se sotmet l’aigua
• Suport, anou i pinça.
en una planta depuradora.
• Aigua, fang, alguns trossets de restes sòlides
(plàstics, estelles de fusta...).
PROCEDIMENT
• El treball d’una depuradora, com saps,
consisteix a tractar aigües residuals,
carregades de sediments, contaminades,
etc., perquè puguen tornar a la xarxa
hidrològica o a les lleres naturals, sense
perill. Aquesta tasca es pot simular d’una
manera molt senzilla en el laboratori.
Vegem com.
De primer, hem de preparar l’aigua per a
depurar-la. Per a això mescla en un dels
vasos, aigua de l’aixeta amb fang o argila,
afig-hi les restes sòlides més grans i agita-ho
tot. Podràs observar que has constituït una
mescla heterogènia.
Ara, procedim a la depuració. Per a això,
seguirem el procediment següent.
1 Posa el colador damunt del vas buit i fes

passar la mescla a través d’aquest.
Observaràs que queden atrapades les
restes més grans. Aquesta operació és
una filtració.
2 Deixa reposar ara el líquid que ha travessat el colador: al cap de poc començaràs
a observar que l’aigua es va aclarint des de la superfície cap avall i que el fang va
depositant-se en el fons del recipient. Açò és una decantació.
3 Mentrestant, prepara l’embut amb el paper de filtre. Fes passar el líquid a través de
l’embut. Has fet una segona filtració que et permet obtenir un aigua molt més clara
i neta. És aigua depurada.
Ara bé, l’aigua depurada pot no ser potable. Perquè pogueres beure’n amb seguretat,
caldria tractar-la químicament. Però aquesta és la tasca que fan altres plantes diferents,
les potabilitzadores, en les quals s’afig clor a l’aigua, entre altres substàncies. Aquest
tractament químic es fa amb la intenció d’eliminar els microorganismes que poguera
contenir l’aigua, i que ens causarien malalties si els ingerírem.
280548 _ 0454-0485.indd 460 28/02/11 18:18

13 FITXA 6
SEGURETAT EN EL LABORATORI
EL LABORATORI és un lloc on pots aprendre moltes coses, però has de respectar moltes normes
perquè el teu treball siga segur. Conserva aquesta fitxa, ja que et serà útil cada vegada
que treballes en el laboratori.
COMPORTAMENT RESPONSABLE EN UN LABORATORI QUÍMIC
Possiblement, el laboratori de química siga el lloc més perillós de l’escola o l’institut. Els accidents no solen
ocórrer per mala sort, en realitat solen ser conseqüència d’imprudències provocades, en la major part
dels casos, pel desconeixement de la perillositat dels productes químics i alguns dels aparells que es mane-
gen en el laboratori.
Els accidents més comuns, afortunadament no massa greus en la majoria dels casos, solen ser cremades
produïdes per substàncies químiques, líquids o recipients calents, i talls amb utensilis de vidre trencats.
La seguretat absoluta és impossible d’aconseguir; no obstant això, molts riscos poden reduir-se al mínim, i fins
i tot eliminar-se, si et comportes d’una manera adequada. Has de tenir en compte que la prevenció d’acci-
dents depén sobretot de l’actitud que mostres en el laboratori.
La mateixa naturalesa del treball científic, el mètode científic, té com a principi bàsic l’ordre i el rigor i, preci-
sament, aquestes dues virtuts són l’essència de les recomanacions que et donem a continuació.
1. Mou-te pel laboratori sense presses i evita els desplaçaments no justificats. Quan et mogues intenta
no xocar contra cap taula o aparell. Evita tocar, fregar o colpejar distretament els teus companys o compa-
nyes: poden estar fent una manipulació perillosa i tenir un accident si es mouen o es distrauen.
2. Si dus els cabells llargs, arreplega’ls en una cua, en cas contrari corres el risc de cremar-te’ls. El mateix pot
ocórrer si dus bufandes, mocadors, corbates...
3. Abans de fer res assegura’t que has entés perfectament el que has de fer. Si tens dubtes, pregunta al pro-
fessor o professora. És fonamental que en tot moment tingues clar el que fas. Davant la més mínima incer-
tesa, para i pregunta.
4. No toques ni maneges aparells, utensilis o productes químics que no hages d’utilitzar o per a la manipula-
ció dels quals no estigues instruït.
5. Usa els productes químics amb molta prudència. Evita el contacte directe i, per descomptat, mai olores
ni ingerisques substàncies desconegudes.
6. Mai elimines els residus pel teu compte. Abans de llançar res pregunta al professor ja que pots originar
danys als companys, als equips i a les instal·lacions, al medi ambient i a tu mateix.
7. Quan acabe la sessió de treball verifica que tot ha quedat net i en ordre. Renta els utensilis seguint
les instruccions del professor i deixa’ls en els llocs destinats a això. Apaga els aparells elèctrics i tanca
les claus de gas i d’aigua.
8. Llava’t bé les mans abans d’abandonar el laboratori.
A aquestes recomanacions generals, s’hi han d’afegir les particulars que indicarà el professorat per a experi-
ments concrets, per exemple: com calfar líquids en la flama, mesclar substàncies o manejar aparells
de laboratori específics.
280548 _ 0454-0485.indd 461 28/02/11 18:18

13 FITXA 7
1
L’Agència Espacial Europea desenvolupa fibres tèxtils «intel·ligents»
El projecte està inclòs dins d’una iniciativa per a investigar noves tecnologies
i materials que es puguen emprar en l’exploració espacial.
Entre els projectes de tecnologia avançada de i fins i tot veles solars (vehicles propulsats per la
l’Agència Espacial Europea (ESA) es troba el llum del Sol).
desenvolupament de materials nous basats en Marco Guglielmi, director de la secció d’Estratègia
fibres tèxtils «intel·ligents». Aquests materials Tecnològica de l’ESA, considera que aquest tipus de
poden canviar de forma en aplicar-hi electricitat projectes serveixen per a comprovar i demostrar les
i són molt rígids alhora que ultralleugers. Gràcies aplicacions d’idees noves sobre futures tecnologies
a aquestes característiques es poden emprar per a espacials.
suportar les estructures de panells solars, antenes
Investiguen materials nous per a les peces de vestir

Investigadors de tot el món s’esforcen per crear materials que servisquen
per a confeccionar peces de vestir noves que s’adapten a necessitats diferents.
Alex Fowler, científic de la Universitat de químic que es converteix en vitamina C quan entra
Massachusetts, pretén utilitzar fibres tèxtils que en contacte amb la pell. La fibra aportaria al cos
continguen una varietat inofensiva del bacteri tanta vitamina com el suc de dues llimes.
Escherichia coli. El bacteri podria utilitzar la brutícia, De la seua banda, a Itàlia, la companyia Corpo Novo
la suor i les substàncies causants de la mala olor ha dissenyat una samarreta fabricada amb un teixit
com a font principal d’aliment, de manera que «intel·ligent» que recupera la forma i que no necessita
deixaria la roba neta sense necessitat de llavar-la. planxar-se. A més, aquesta samarreta té la propietat
Al Japó, enginyers de l’empresa Fuji Spinning han d’apujar les mànegues quan fa molta calor, i
desenvolupat un teixit capaç de contenir un compost augmentar així la ventilació de la pell.
El reciclatge del vidre redueix la contaminació

L’ús del vidre reciclat redueix el consum de recursos naturals
i el consum d’energia necessari per a la seua obtenció.
La major part del vidre es fabrica amb tres El vidre que procedeix d’objectes reciclats
components bàsics: arena, calcària i carbonat requereix una temperatura de fosa més baixa, per
sòdic. El procés d’extracció de l’arena consumeix la qual cosa durant aquest procés es consumeix
energia i produeix 200 quilograms de residus per fins a un 26 % menys d’energia. La manera més
cada tona obtinguda. Per a produir vidre, aquests fàcil de recuperar el vidre és organitzar els residus
materials han de ser calfats fins a temperatures de que generem, separant els materials i depositant-
1 400 graus per a fondre’ls i fer-los tornar los en els contenidors corresponents. Reciclar
transparents. vidre significa generar més pocs residus i estalviar
energia per col·laborar en la protecció del planeta.
280548 _ 0454-0485.indd 462 28/02/11 18:18

13 ESQUEMA MUT 1
CARACTERÍSTIQUES DELS TRES ESTATS

Estat físic Forma Volum
Sòlid
Líquid
Gas
CANVIS D’ESTAT
TEORIA CINÈTICA
Sòlid Líquid Gas
280548 _ 0454-0485.indd 463 28/02/11 18:18

13 ESQUEMA MUT 2
1
CANVIS D’ESTAT I TEORIA CINÈTICA
COMPONENTS DE LES MESCLES
280548 _ 0454-0485.indd 464 28/02/11 18:18

13 ESQUEMA MUT 3
MÈTODES DE SEPARACIÓ DE MESCLES
280548 _ 0454-0485.indd 465 28/02/11 18:18

13 ESQUEMA MUT 4
1
PROCÉS DE TRACTAMENT DE RESIDUS SÒLIDS URBANS
3.
2.
9.
10.
1. 11.
4.
12.
13.
5.
14. 8.
15. 7. 6.
Ordena els passos del procés del tractament de residus sòlids urbans segons la numeració
del dibuix superior.
Matèries primeres 1.
Residus perillosos 2.
Processos de reciclatge 3.
Paper 4.
Transport 5.
Metall 6.
Recollida de residus 7.
Consum domèstic 8.
Vidre 9.
Processament i manufactura 10.
Incineració 11.
Abocador 12.
Separació de residus 13.
Plàstic 14.
Compost 15.
280548 _ 0454-0485.indd 466 28/02/11 18:18

13 SUGGERIMENTS
A LA XARXA Experimentos sencillos con sólidos y líquidos

H. Jürgen. Ed. Oniro
PROJECTE PUNT D’EBULLICIÓ Amb materials disponibles en qualsevol casa i sense
www.k12science.org/curriculum/boilproj/ necessitat d’aparells complicats, es poden fer
experiments senzills i divertits que ajuden a entendre
Un web curiós que planteja un projecte més bé els estats de la matèria que compon el nostre
de col·laboració entre centres per a investigar món, especialment l’aigua, i com s’hi comporten els
sobre el punt d’ebullició de l’aigua. objectes.
CHEM4KIDS Fem i reciclatge (Joves descobridors:

fets i experiments mediambientals)
www.chem4kids.com/ Rosie Harlow i Sally Morgan. King/Isher
Web que ensenya els fonaments de la química Aquest llibre explica (en anglés) la diferència entre
d’una manera clara i divertida. residus biodegradables i no biodegradables, i com
el vidre, el metall i la llana són fàcilment reciclables.
RECICLATGE Es donen suggeriments de com es pot reciclar
a casa.
www.epa.gov/recyclecity/
Divertida pàgina web de l’Agència de Protecció
Ambiental (EPA) dels Estats Units sobre el reciclatge. DVD/PEL·LÍCULES
Inclou jocs i altres activitats.
Ice Age 2: El desgel. 20th. Century Fox.
Director: Carlos Saldaña
LLIBRES L’edat de gel està arribant a la fi i els animals estan
gaudint molt del paradís en què s’ha convertit el seu
Esa caótica química món arran del desglaç.
Nick Arnold i Tony de Saulles. Ed. Molino
Llibre de divulgació de la química en clau d’humor.
280548 _ 0454-0485.indd 467 28/02/11 18:18

AVALUACIÓ
1
1 Indica l’estat en què es troba la matèria que conté les partícules que es mostren
tot seguit. Quina és la diferència que observes en cada dibuix?

A B C
2 Quines característiques comparteixen els líquids i els gasos, que no tenen els sòlids? Explica la raó.
3 Identifica els estats de la matèria i les transformacions que ocorren en les fotografies que hi ha
a continuació. Explica què succeeix en l’interior de la matèria quan canvia d’un estat a un altre.
A B
4 Explica les diferències que hi ha entre un element químic i un compost químic.

Indica un exemple de cadascun.
5 Assenyala quines de les afirmacions següents són falses i per què:
a) Les partícules en l’estat líquid estan més separades i lliures que en l’estat gasós.
b) Si una substància s’uneix amb una altra per a formar-ne una de nova és un canvi físic.
c) Totes les mescles es poden separar per filtració.
d) Si deixes aigua en un got i algunes molècules es converteixen en gas, això es diu evaporació.
6 Què és una mescla? Quins processos físics intervenen quan se separen dues substàncies o més
mitjançant una destil·lació? Quina és la propietat que permet separar-les?
7 Com se separa la mescla heterogènia d’un sòlid amb un líquid? És un procés físic o químic?
Per què? Posa un exemple d’aquest tipus de mescla.
8 Què són les propietats característiques d’una substància pura? Què és una dissolució
i quins són els seus components?
9 Explica de què està composta la fibra de carboni i quines són les seues propietats i utilitats.
10 Explica en quina part del procés de tractament de residus sòlids urbans pots intervenir
per a col·laborar amb un aprofitament més bo dels recursos naturals.
11 Què ocorre quan es calfa un vas de precipitats que conté iode? Quan ocorre aquest fenomen,
quin és el canvi que experimenten les partícules que formen el sòlid?
280548 _ 0454-0485.indd 468 28/02/11 18:18

AVALUACIÓ
1 Observa les fotografies següents, identifica

els estats en què es troba la matèria en
cadascuna d’aquestes i dibuixa les partícules
que constitueixen la matèria.
2 Explica, utilitzant la teoria cinètica, per què

els sòlids tenen forma pròpia i volum fix
i és molt difícil deformar-los.
3 Què ens indica l’olor característica de moltes

A B C
substàncies sòlides, com la càmfora i els perfums
sòlids? Com es diu el procés de transformació?
a) La temperatura d’ebullició és sempre més alta que la de fusió.

b) Les mescles homogènies estan formades sempre per una única substància.
c) Els elements químics es poden descompondre per procediments químics.
d) Totes les mescles són heterogènies.
5 Si una mescla està composta per sofre i llimadures de ferro, com separaries el ferro de la mescla?
És un procés físic o químic? Per què? Quina propietat de la matèria et permet separar la mescla?
6 Explica les diferències entre substàncies pures i mescles, i entre mescles homogènies i heterogènies,
i posa exemples de cadascuna.
7 Si es mescla arena i clorur de sodi (sal), quin tipus de mescla obtens? Si a aquesta barreja, hi afegim aigua,
l’agitem i deixem passar uns minuts, on queda l’arena? I la sal? Si es filtra, què passa?
Si el que queda es calfa, què succeeix?
8 Completa el dibuix de l’esquema de tractament de residus sòlids urbans que hi ha tot seguit.
M
et
al
l Separació
de residus
Co
m
po
st
Abocador
Matèries primeres
Processament Residus
i manufactura perillosos
9 Esmenta tres materials sintètics que usem habitualment. Explica’n les propietats i els usos.
280548 _ 0454-0485.indd 469 28/02/11 18:18

13 AMPLIACIÓ
1
1 Quins són els postulats de la teoria cinètica? Què expliquen aquests postulats en relació amb la matèria?
2 Per què, quan calfem un sòlid, es pot produir un canvi d’estat? Respon tenint en compte que la matèria
està formada per partícules.
3 Quins canvis d’estat es produeixen quan calfem un sòlid i un líquid? Quins canvis d’estat
tenen lloc quan refredem un gas i un líquid? Esmenta els processos que ocorren en passar
d’un estat a un altre.
4 Posa exemples de cadascun dels canvis d’estat.
Exemples de canvis d’estat

Fusió
Solidificació
Sublimació
5 Estats de l’aigua:
a) A 1 ºC, l’aigua és líquida o sòlida?
b) A 100 ºC, l’aigua és líquida o gasosa?
6 Què és un dissolvent? Què és un solut? Què formen? Posa exemples de dissolucions líquides,
sòlides i gasoses.
7 Per a mesclar dos metalls, és a dir, per a fer un aliatge, és necessari fondre’ls prèviament. El resultat,
l’aliatge, és una dissolució o una mescla? Pot haver-hi, en conseqüència, dissolucions sòlides?
8 Podríem separar, mitjançant destil·lació, una dissolució formada per tres substàncies líquides? Per què?
9 En quines propietats físiques es basa la decantació? Si dues substàncies tenen una densitat molt semblant,
encara que no igual, serviria d’alguna cosa intentar una decantació per a separar-les?
10 Quan es produeix un canvi químic, què és el que canvia: les propietats generals de la substància que es
modifica o les propietats específiques? I quan es produeix un canvi físic?
11 En què es basen els mètodes de separació de mescles? Esmenta’n alguns. Com es pot separar una mescla
homogènia d’un sòlid amb un líquid?
12 Quina diferència hi ha entre un compost i un element químic?
Propietats Usos
Vidre
Fibra de vidre
Fibra òptica
Fibra de carboni
14 Explica el procés de tractament de residus sòlids urbans.
280548 _ 0454-0485.indd 470 28/02/11 18:18

13 REFORÇ
1 En quin estat està la matèria que observes en el dibuix? Explica, utilitzant la teoria
cinètica, les característiques d’aquest estat de la matèria.
Sòlids Líquids Gasos

Forma
Volum
3 Què és la condensació? Com es diu el procés invers?
4 Què són les temperatures d’ebullició i de fusió d’una substància? Per què es consideren
característiques específiques d’una substància?
5 Què succeeix amb les partícules que formen un líquid quan es calfen?
6 Què és una dissolució? Posa uns quants exemples de dissolucions que podem trobar en la vida
quotidiana.
7 Quin mètode triaries per a separar els components d’una mescla d’alcohol i aigua? Per què?
Explica com faries la separació.
8 Quin mètode triaries per a separar els components d’una mescla d’arena i aigua? Per què?
Quins instruments necessitaries per a fer-ho?
9 Decideix si els canvis següents són físics o químics.
a) S
i deixem un got amb un poc d’aigua sobre una taula, l’endemà no hi ha aigua.
Ha tingut lloc un canvi físic o químic? Per què?
b) Q
uan cremem un paper i s’apaga, únicament queden cendres. Aquestes cendres
estan formades per la mateixa substància que el paper? S’ha produït un canvi físic o químic?
c) Imagina ara que mesclem dues substàncies i aparentment no ocorre res.

Però, si calfem la mescla, comença a eixir-ne vapor. En aquest cas, quin tipus de canvi
hi ha hagut?
d) P
osem 2 L d’aigua en el congelador i mesurem el volum del gel resultant. El volum
ha canviat. Quin tipus de canvi és?
10 Què és un element químic? Què és un compost químic? Què és una substància pura?
11 Quines són les propietats del plàstic que el fan tan útil i necessari en la societat actual?
Quin n’és l’origen? Per què es considera un material sintètic si prové d’una substància natural?
12 Explica les mesures que podem prendre per a reduir la producció de residus.
280548 _ 0454-0485.indd 471 28/02/11 18:18

FITXA 1: ELS ESTATS DE LA MATÈRIA
1
NOM: CURS: DATA:
1 Explica les frases següents.
• La matèria és discontínua.
• Les partícules que formen la matèria estan en moviment continu.
• El volum dels gasos és variable.
• Els gasos exerceixen una força (pressió) contra les parets del recipient en què estan.
2 Imagina un globus amb un gas en l’interior. Com saps, les partícules s’ordenen de manera
que ocupen tot el volum disponible. En el primer dibuix hem simplificat el nombre de partícules
(com saps, realment en un globus hi ha molts milions de partícules movent-se contínuament).
• Completa els dibuixos de la dreta quan la temperatura augmenta (el globus augmenta el volum)
i quan la temperatura disminueix (el volum del globus es redueix). Explica els dibuixos.
• Imagina ara que es mesura la massa d’un altre globus que conté el mateix gas i es comprova
que té una massa més gran. Tria el dibuix que representa aquest segon globus i explica la resposta.
280548 _ 0454-0485.indd 472 28/02/11 18:18

FITXA 2: SUBSTÀNCIES PURES I MESCLES (I)
NOM: CURS: DATA:
Recorda que...
En la naturalesa la matèria pot agrupar-se per formar substàncies pures
o mescles.
• Les substàncies pures no poden descompondre’s en altres components
més senzills. L’or, per exemple, és una substància pura; tots els àtoms
d’un anell d’or són àtoms d’or.
• Les mescles poden ser homogènies o heterogènies, quan es
diferencien els seus components.
• Les dissolucions són mescles homogènies. Els aliatges són un tipus
especial de mescles homogènies.
• Exemples de mescles heterogènies són l’arena d’una platja
o moltes roques (per exemple, el granit).
1 Escriu davall de cada dibuix si correspon a una substància pura, a una mescla homogènia
o a una mescla heterogènia. Boles iguals corresponen a àtoms o molècules d’una mateixa substància.
2 Classifica les substàncies de la llista en substàncies pures, mescles homogènies o mescles heterogènies.
• Bronze.
• Sal. Substància pura Mescla homogènia Mescla heterogènia
• Dissolució d’aigua i sucre.

• Got ple d’aigua i arena.
• Fusta.
• Paper.
280548 _ 0454-0485.indd 473 28/02/11 18:18

FITXA 2: SUBSTÀNCIES PURES I MESCLES (II)
1
3 Completa l’esquema següent amb els passos necessaris per a separar una mescla d’aigua,
arena i alcohol.
Mescla d’aigua,
arena i alcohol
es filtra
➤
➤
Arena humida
en el filtre
es calfa fins que arribe

es deixa assecar a la temperatura d’ebullició de l’alcohol
➤
➤
➤
es refreda
➤
4 Explica els fenòmens següents relacionats amb les mescles.
• Els components d’algunes mescles no es poden diferenciar a simple vista.
• L’aspecte homogeni d’una substància no garanteix que es tracte d’una substància pura.
• En una mescla, ja siga homogènia o heterogènia, en general hi ha àtoms d’almenys

dos elements químics diferents.
• Els components de les mescles amb dos líquids o més que tenen una densitat diferent
poden separar-se utilitzant un mètode anomenat decantació.
280548 _ 0454-0485.indd 474 28/02/11 18:18

3. Transport
2. Recollida de residus
9. Vidre
10. Paper
11. Metall
1. Consum 12. Plàstic 4. Separació
domèstic de residus
13. Compost
5. Abocador
ge
iclat
14. M
atèries
e rec
primeres
osd
e ss
Proc
8.
15. Processament 7. Residus

i manufactura perillosos 6. Incineració
1. 1 1.
2. 2 2.
3. 3 3.
4. 4 4.
5. 5 5.
6. 6 6.
7. 7 7.
8. 8 8.
9. 9 9.
10. 10 10.
11. 11 11.
12. 12 12.
13. 13 13.
14. 14 14.
15. 15 15.
280548 _ 0454-0485.indd 475 28/02/11 18:18

1
Processing of urban solid waste
LE Processus de traitement des déchets solides
Verarbeitung des Siedlungsmülles
3. Transport
2. Recollida de residus
9. Vidre
10. Paper
11. Metall
1. Consum 12. Plàstic 4. Separació
domèstic de residus
13. Compost
5. Abocador
e
latg
14. M
atèries e cic
primeres der
s os
es
roc
8.P
15. Processament 7. Residus

i manufactura perillosos 6. Incineració
1. Household consumption 1. La consommation domestique 1. Eigenverbrauch
2. Rubbish collection 2. Ramassage des déchets 2. Müllabfuhr
3. Transport 3. Transport 3. Transport
4. Rubbish separation 4. Tri des déchets 4. Getrenntsammlung
5. Rubbish tip 5. Décharge 5. Müllplatz
6. Incineration 6. Incinération 6. Müllverbrennung
7. Dangerous waste 7. Déchets dangereux 7. Gefährliche Abfälle
8. Recycling 8. Procédés de recyclage 8. Abfallrecycling
9. Glass 9. Verre 9. Glas
10. Paper 10. Papier 10. Papier
11. Metal 11. Métal 11. Metal
12. Plastic 12. Plastic 12. Kunststoff
13. Compost 13. Compost 13. Kompostierung
14. Raw material 14. Matières premières 14. Urstöffe
15. Processing and 15. Transformés et manufacturés 15. Angeklagte und

manufacturing Fertigprodukt
280548 _ 0454-0485.indd 476 28/02/11 18:18

CANVIS D’ESTAT
Schimbarea stării
变化状态
1. Líquid
ió
s
9. Fusió
2. Vaporització
3. Condensació
8. Solidificació
6. Sublimació
5. Sublimació regressiva
7. Sòlid 4. Gas
1. Lichid 1 1. 液体
2. Evaporare 2 2. 蒸发
3. Condensare 3 3. 凝结
4. Gaz 4 4. 气体
5. Sublimare regresivă 5 5. 凝华
6. Sublimare 6 6. 升华
7. Solid 7 7. 固体
8. Solidificare 8 8. 凝固
9. Fuziune 9 9. 熔化
280548 _ 0454-0485.indd 477 28/02/11 18:18

1
CANVIS D’ESTAT
Changes of states
Changements d’état
Aggregatzustand
1. Líquid
9. Fusió
2. Vaporització
3. Condensació
8. Solidificació
6. Sublimació
5. Sublimació regressiva
7. Sòlid 4. Gas
1. Liquid 1. Liquide 1. Flüssigkeit
2. Vaporisation 2. Vaporisation 2. Verdampfen
3. Condensation 3. Condensation 3. Kondensieren
4. Gas 4. Gaz 4. Gas
5. Deposition 5. Sublimation régressive 5. Resublimieren
6. Sublimation 6. Sublimation 6. Sublimieren
7. Solid 7. Solide 7. Feststoff
8. Freezing 8. Solidification 8. Erstarren
9. Melting 9. Fusion 9. Schmelzen
280548 _ 0454-0485.indd 478 28/02/11 18:18

13 SOLUCIONARI
RECORDA I CONTESTA 13.9. Els components d’una dissolució són el dissolvent

i el solut. El dissolvent és el component que hi ha
1. a) El gel està format per aigua. b) El gel està en estat sòlid. en més quantitat en la dissolució i el solut és el com-
c) És possible trobar-lo en estat gasós, com el vapor d’aigua, ponent minoritari de la dissolució.
i en estat líquid, com l’aigua.
13.10. La densitat permet separar l’oli i l’aigua per decanta-
2. Sí, una substància pot canviar d’estat. Pot ocórrer quan ció, ja que ambdós tenen densitats diferents.
canvien les condicions en què està aquesta substància. Per
exemple, en baixar la temperatura, l’aigua pot passar a l’es- 13.11. Per a separar diversos líquids mesclats que formen
tat sòlid, en forma de gel. una dissolució, s’utilitza el mètode de destil·lació,
basat en la diferència de temperatura d’ebullició
3. L’aigua de mar està formada per diverses substàncies senzi- dels components de la mescla. Per a això s’empra
lles. Les més abundants són l’aigua i la sal (clorur de sodi). un aparell de destil·lació. En la destil·lació es bull la
L’aigua que bevem també conté unes altres sals (sulfats, mescla i, a mesura que els components van arribant
carbonats, fluor), encara que en una concentració més al punt d’ebullició, s’evaporen i passen per un tub
reduïda que en l’aigua de mar. refrigerant on es refreden els vapors generats, que
passen a l’estat líquid una altra vegada, i són arreple-
Busca la resposta gats en recipients on s’emmagatzema cadascun dels
líquids. Com que cada component té una tempera-
Que l’aigua s’evapora significa que canvia de l’estat líquid tura d’ebullició diferent, els components es poden
a l’estat gasós, a causa de l’augment de la temperatura. arreplegar per separat a mesura que es condensen i
passen a l’estat líquid de nou.
ACTIVITATS
13.12. No es pot dir el mateix en el cas de les mescles,
13.1. Els sòlids tenen forma pròpia i volum fix. Els líquids no ja que una mescla és la unió de dues substàncies
tenen forma pròpia, tenen volum fix i poden fluir. Els o més, en proporcions variables, que en conserven
gasos no tenen forma pròpia ni volum fix i poden fluir. les propietats.
13.13. Les mescles no tenen propietats específiques perquè

13.2. Model. Abstracció de la realitat que la representa
cadascun dels components manté les seues propi-
d’una manera simplificada.
etats. Els compostos tenen propietats específiques
Fluir. Referit a un líquid o a un gas, córrer o despla- que els diferencien d’unes altres substàncies, ja que
çar-se per algun lloc. les substàncies més simples que els formen perden
les propietats que tenien abans de combinar-se. Els
13.3. Segons la teoria cinètica, els líquids i els gasos po- elements químics són substàncies que no poden ser
den fluir perquè les partícules que els formen no es- dividides en altres de més simples, i tenen propietats
tan molt unides i poden desplaçar-se les unes sobre específiques que els distingeixen de la resta.
les altres o moure’s lliurement.
13.14. La majoria dels plàstics s’obtenen a partir del petroli.
13.4. El canvi d’estat invers a la fusió es diu solidificació, pro-
cés mitjançant el qual un líquid passa a l’estat sòlid. 13.15. La fibra de carboni s’utilitza en la fabricació de les
bicicletes per la resistència i la lleugeresa que té.
13.5. La vaporització és el procés general de transforma-
ció d’un líquid a l’estat gasós. En l’ebullició, el canvi 13.16. No es pot escriure la fórmula de la cera d’un ciri ja
d’estat té lloc quan el líquid arriba a la temperatura que és una mescla de diverses substàncies.
del punt d’ebullició, mentre que l’evaporació es pro-
dueix d’una manera gradual, a qualsevol temperatura. 13.17. L’experiment compara la temperatura de fusió de
l’aigua amb la de la cera per a esbrinar si la cera és
13.6. Una propietat general de la matèria és comuna a tota una substància simple o no.
la matèria i serveix per a definir-la però no per a dis-
tingir una substància d’una altra (exemple de propie- – En primer lloc, es posa a calfar un vas de preci-
tats generals: massa i volum). Una propietat especí- pitats amb aigua i dins es posa un altre vas més
fica ens permet distingir una substància d’una altra. menut amb gel picat i un termòmetre.
Per exemple, el color, l’olor, la densitat, etc.
– S’anota la temperatura d’inici de fusió del gel
13.7. Les fletxes roges representen els canvis d’estat pro- i la que hi ha quan ja s’ha fos tot.
duïts per calfament, com la fusió i la vaporització,
i les fletxes blaves representen els canvis produïts – Es repeteixen els passos anteriors però, en lloc
per refredament, com la condensació. de gel picat, es posa la cera. S’anota la tempera-
tura d’inici de fusió de la cera i la temperatura
13.8. Els mètodes de separació de mescles heterogènies quan la cera ja està completament fosa.
són flotació, decantació, separació magnètica i també
sedimentació i centrifugació. – Es comparen les dades i es trauen conclusions.
280548 _ 0454-0485.indd 479 28/02/11 18:18

13 SOLUCIONARI 1
d’aire. Encara que té més poca massa d’aire, el volum
segueix sent el mateix, ja que l’aire restant ocupa tot el
Termòmetre volum del recipient.
13.22. L’aigua que tenia el got s’ha evaporat. S’assecaria
millor en una habitació més càlida, ja que el procés
d’evaporació es produeix per calfament.
13.23. L’aire que envolta el got està més calent i el vapor
Bany
Cera
maria
d’aigua contingut en l’aire al voltant del got es con-
densa en entrar en contacte amb el got fred i refredar-
se. S’ha produït una condensació.
13.24. Sabem que l’aigua ha començat a bullir quan co-
mencen a aparéixer bambolles. L’aigua ha de tenir en
aquest moment la temperatura d’ebullició, és a dir,
100 ºC. Si continuem calfant l’aigua, la temperatura
no augmenta, sinó que es manté constant. L’aigua
que desapareix de la cassola s’evapora i s’incorpora a
l’aire com a vapor d’aigua.
13.18. Tant la cera industrial com la cera pura d’abelles són
mescles d’altres substàncies. 13.25. a) El pas de sòlid a líquid es diu fusió.
13.19. Un material tindrà un interval de temperatures de fusió b) El pas de gas a líquid es diu condensació.
més ample si té més substàncies en la seua composi- c) El pas de líquid a gas es diu vaporització.
ció i si la diferència de la temperatura de fusió entre les
d) El pas de líquid a sòlid es diu solidificació.
distintes substàncies de la mescla és més gran.
13.26. El perfum es pot sentir en tota l’habitació perquè
13.20. en evaporar-se, les partícules que formen el perfum
Poden
Forma Volum es desuneixen i se separen, de manera que es mouen
fluir
lliurement i ocupen tot l’espai disponible. Es produeix
Sòlids Forma Volum fix, No poden el fenomen d’evaporació, el perfum passa de forma
pròpia. encara que fluir. líquida a gasosa.
Oposen pot variar
resistència lleugerament 13.27. a) El ferro líquid està en el nucli de la Terra.
als canvis amb canvis b) L ’aigua, la trobem en estat gasós en l’atmosfera
de forma. de temperatura. en forma d’humitat o vapor d’aigua.
Líquids No tenen Volum fix, Poden fluir 13.28. El butà és gasós a la pressió atmosfèrica, però a
forma encara que si no estan la pressió d’envasament es troba en estat líquid.
pròpia, es dilaten en un Quan s’obri la clau d’eixida de la bombona, dismi-
s’adapten amb la calor. recipient.
nueix la pressió en l’interior, es produeix la vapo-
al recipient.
rització del combustible que flueix pel tub d’eixida.
Per a mantenir constant la pressió d’eixida d’aquests
Gasos No tenen No tenen volum Poden fluir. gasos s’intercala una vàlvula de regulació de pressió
forma fix. Poden que du incorporada la clau de pas.
pròpia. expandir-se
i ocupar l’espai 13.29. El dissolvent és l’element A; el solut, l’element B,
disponible i la dissolució, el C.
o comprimir-se 13.30.
per a ser Mescla Mescla Substància
continguts homogènia heterogènia pura
en un recipient.
Aigua
X
de mar
13.21. Granit X
Oxigen X
Aire X
Ferro X
Llet amb

X
A B cacau
En el dibuix A es representa el recipient ple d’aire. Aigua X

En el dibuix B apareix el mateix recipient amb la meitat
280548 _ 0454-0485.indd 480 28/02/11 18:18

13 SOLUCIONARI
13.31. a) L ’aigua i el sucre es poden separar per evaporació RESUM

de l’aigua.
13.41.
b) L ’aigua, l’arena i la sal es poden separar filtrant Paper
de filtre
l’aigua amb sal i arena per a retenir les partícules
sòlides no dissoltes en l’aigua, l’arena. Tot seguit,
deixem evaporar l’aigua i ens queda la sal.
c) Gasolina i aigua es poden separar per decantació,

ja que són líquids de diferents densitats que no són
solubles entre si.
La filtració separa un líquid i un sòlid
13.32. Es tira sal sobre les carreteres a l’hivern perquè
que no són solubles entre si.
la sal disminueix el punt de congelació de l’aigua,
per la qual cosa la manté líquida a temperatures més
baixes i n’accelera la fusió.
13.33. a) Canvi químic.

b) Canvi químic. Embut de
c) Canvi físic. decantació
d) Canvi físic.
13.34. a) L ’aigua de la botella està composta per: aigua,

bicarbonats, sulfats, clorurs, calci, magnesi, sodi,
potassi i residu sec. La decantació es basa en la densitat diferent
de dos líquids que no són solubles entre si.
b) E
s tracta d’una mescla, ja que l’aigua, que fa
de dissolvent, té dissolts uns quants soluts, com Matràs Tub
el bicarbonat o el calci. refrigerant
c) É
s una mescla homogènia perquè presenta un as- Mescla Recol·lector
pecte uniforme.
13.35. a) E
l polietilé és apte per a la conservació d’ali-
ments perquè impedeix el pas dels bacteris, l’aire
i la humitat a l’interior del bric.
La destil·lació separa líquids solubles entre si, però
b) S
i l’envàs fóra únicament de cartó no podria con- amb un punt d’ebullició diferent.
tenir aliments de llarga durada.
13.42.
F
Líquid
G

Va
p
ó
si
or
13.36. Elena ha descobert que davall de la capa d’òxid es
ó
Fu
Co
itz
ci
ca
ac
n de
podia observar el material original de què estan fetes

ifi
ió
ns
lid
les claus, el ferro.

a
So
ci
ó
Sublimació
F
G
13.37. En la platja hi ha molta humitat o presència de vapor F

Sòlid G Gas
d’aigua en l’aire a causa de la proximitat del mar. Sublimació regressiva
13.38. No, el ferro ha sofrit un canvi químic i la capa de color
marró és el ferro combinat amb l’oxigen. COMPRENC EL QUE LLIG
13.39. El vapor d’aigua, després d’una dutxa calenta, en 13.43. Identificar. «Energia radiant, em va explicar, era qual-
refredar-se amb l’aire de fora del bany, es condensa sevol cosa com la llum i la calor, o com els llamps
i forma gotes d’aigua en l’espill. L’aigua experimenta Röntgen de què es va parlar tant fa un any, si fa no fa,
un canvi d’estat. o com les ones elèctriques de Marconi, o com la gra-
vitació».
13.40. a) F
als. El ferro i l’òxid de ferro no són la mateixa
substància. El ferro és una substància pura i l’òxid 13.44. Identificar. Cavor pensava fabricar la cavorita amb
de ferro és una barreja producte de l’oxidació, que una complicada mescla de metalls i una substància
té propietats diferents de la del ferro ja que s’ha nova anomenada helium.
modificat la seua naturalesa.
13.45. Reflexionar. Sembla un conte. Qui conta la història
b) F
als. En oxidar-se el ferro es produeix un canvi descriu el que deia Cavor d’una manera poc concreta,
químic ja que varia la naturalesa de la substància. i indica que el que sap, li ho va contar el senyor Cavor
c) Verdader. d’una manera un poc difusa.
280548 _ 0454-0485.indd 481 03/03/11 15:15

13 SOLUCIONARI 1
PROVA D’AVALUACIÓ 1 6. Una mescla és la unió de dues substàncies o més, en
proporcions variables, que conserven les seues propietats
1. La fotografia A correspon a les partícules d’un líquid; i els components de les quals poden separar-se per pro-
la B, a les d’un sòlid, i la C, a les d’un gas. Les partí- cessos físics. En la destil·lació es produeix de primer un
cules del líquid estan menys unides i menys ordenades procés d’evaporació. Posteriorment hi ha un procés de
que les del sòlid, que estan unides i molt juntes. A més, condensació, que es fa en el tub refrigerant, i el líquid
les del sòlid no canvien de posició, mentre que les obtingut de nou s’arreplega en un col·lector. Els compo-
del líquid poden desplaçar-se les unes sobre les altres. nents se separen segons les temperatures d’ebullició.
Les partícules del gas no estan unides i estan més sepa-
rades que les dels líquids. Es poden moure lliurement. 7. La mescla heterogènia d’un sòlid amb un líquid es pot
separar per filtració. Són processos físics, ja que no s’al-
tera la naturalesa de les substàncies. Per exemple, una
mescla d’aigua i arena.
8. Les propietats característiques d’una substància pura

són aquelles que serveixen per a diferenciar-la d’una
altra substància pura. Les més utilitzades són el punt
A B C de fusió, el punt d’ebullició i la densitat. Una dissolució
és una mescla homogènia de diverses substàncies els
2. Els líquids i els gasos no tenen forma pròpia, sinó
components de les quals estan en proporcions varia-
que adopten la del recipient on estan. A més, els gasos
bles. Les dissolucions estan formades per un dissol-
i els líquids poden fluir. Els sòlids sí que tenen forma
vent, component que es troba en més quantitat, i un
pròpia i no poden fluir, pel fet que les partícules que
solut, el component minoritari.
el constitueixen estan molt unides i juntes, i no canvien
de posició. 9. La fibra de carboni és un material sintètic fabricat
amb plàstics reforçats amb carboni. És una fibra resis-
3.
tent, elàstica i lleugera, per això és utilitzada en la indús-
tria automobilística i per a fabricar material esportiu.
Fusió 10. Per a col·laborar amb el millor aprofitament dels recur-

sos naturals podem reduir el consum, separar els resi-
dus per al reciclatge i comprar productes fets amb mate-
rial reciclat.
Solidificació
11. El iode s’evapora i passa de l’estat sòlid al gasós mitjan-
çant la sublimació. Durant aquesta transformació, algu-
nes de les molècules del sòlid poden vibrar molt ràpida-
A B ment, véncer les forces de cohesió i escapar-se com a
Quan el gel es calfa i arriba al seu punt de fusió, les par- molècules gasoses a l’espai lliure: el sòlid se sublima.
tícules que el formen adquireixen més energia, es mouen
més ràpidament fins que se separen i es transformen
en un líquid. Quan l’aigua es refreda i arriba a la tempe- PROVA D’AVALUACIÓ 2
ratura de solidificació, ocorre el fenomen contrari.
Les partícules del líquid perden energia i deixen de mou- 1.
re’s per a ajuntar-se i unir-se, i passen a l’estat sòlid.
4. Un element químic és una substància pura que no es pot

descompondre en altres de més simples. Es coneixen més
de cent elements químics en la naturalesa, com l’oxigen,
l’hidrogen, el sofre o el ferro. Els compostos químics són
substàncies químiques que poden descompondre’s
en unes altres substàncies. Per exemple, l’aigua o la sal.
A B C
5. a) Fals. Les partícules en l’estat líquid estan menys se-
parades i lliures que en l’estat gasós. G as S ò li d Líquid
b) Fals. Si una substància s’uneix amb una altra per

a formar-ne una de nova, és un canvi químic, perquè
la substància original perd la seua naturalesa.
c) Fals. Filtració és una de les formes de separar

les mescles segons les propietats.
d) Verdader.
280548 _ 0454-0485.indd 482 03/03/11 15:15

13 SOLUCIONARI
2. D’acord amb la teoria cinètica les partícules que formen 9. Material Propietats Utilitat
els sòlids estan molt juntes i unides entre si, per la qual
cosa, en moure’s, no poden canviar de posició encara que Vidre Dur i fràgil alhora; Envasos i
sí que poden vibrar. Això explica per què els sòlids tenen transparent; aïllant finestres.
de l’electricitat i la calor.
forma pròpia i volum fix i és molt difícil deformar-los.
Fibra Conductora de la llum. Cables de
3. L’olor característica de moltes substàncies sòlides, com òptica telèfon i
la càmfora i els perfums sòlids, ens indica que s’està pro- ordinador.
duint un canvi d’estat de la matèria, de sòlid a gasós,
Fibra Aïllant tèrmic, Fabricació
anomenat sublimació. de vidre emmotlable i inoxidable. d’embarcacions
i carrosseries
4. a) Verdader.
de vehicles.
b) F
als. Les mescles poden tenir una aparença homogè-
nia però estan formades per diverses substàncies. AMPLIACIÓ
c) F
als. Els elements químics no es poden descompon- 1. Els postulats de la teoria cinètica són:
dre en substàncies més xicotetes. – La matèria està formada per partícules xicotetes.
– Les partícules que formen la matèria estan en cons-
d) F
als. Les mescles poden tenir aparença homogènia
tant moviment i hi ha una força de cohesió que fa que
o heterogènia.
s’atraguen entre si. En l’estat sòlid, les partícules es-
5. Podria separar les llimadures de ferro del sofre amb tan molt pròximes les unes de les altres i es mouen
un imant que atraguera el ferro. El ferro té la propietat oscil·lant al voltant d’unes posicions fixes. Les forces
de ser atret per un imant. Aquest mètode de separació de cohesió són molt grans. En l’estat líquid, les partí-
és un procés físic, ja que ni el sofre ni el ferro sofreixen cules estan més separades i es mouen de manera que
alteració química. poden canviar les posicions, però les forces de cohesió
impedeixen que se separen completament. En l’estat
6. Una substància pura és matèria formada per un sol gasós, les partícules estan completament separades
component i té unes propietats específiques que la di- les unes de les altres i es mouen lliurement. No hi ha
ferencien de la resta de les substàncies. Per exemple: forces de cohesió.
l’aigua. Una mescla és la combinació de dues substàn- Aquests postulats expliquen les propietats i els estats de
cies o més que mantenen les característiques específi- la matèria, a través d’un model que representa com es
ques i els components de les quals poden separar-se per comporta la matèria per dins.
mecanismes físics. Per exemple: l’aigua de mar.
2. Quan es calfa un sòlid les partícules que el formen adqui-
Les mescles homogènies són combinacions de substàn- reixen més energia i es mouen més ràpidament, fins que
cies que no es poden distingir a simple vista, tenen apa- se separen, i es transformen en un líquid. Per exemple, el
rença homogènia. Aquestes mescles es diuen dissoluci- ferro, quan arriba a una certa temperatura (temperatura
ons. L’aigua amb sucre o l’acer en són alguns exemples. de fusió del ferro: 1 808 K) es fon i passa a l’estat líquid.
En les mescles heterogènies podem distingir els compo-
nents de la mescla a simple vista. Per exemple, aigua i 3. Quan es calfa un sòlid, aquest es fon i passa a l’estat
arena. líquid o experimenta sublimació i passa a l’estat gasós.
En calfar un líquid, aquest es vaporitza i passa a l’estat
7. Si es mescla arena i clorur de sodi (sal) s’obté una mes- gasós. Quan es refreda un líquid, se solidifica i passa a
cla heterogènia. Si a aquesta mescla s’afig aigua, s’agita l’estat sòlid. El gas, en refredar-se, pot condensar-se i
i es deixen passar uns minuts, l’arena es troba en el fons, passar a líquid o sofrir una sublimació regressiva i passar
ja que sedimenta. La sal es dissol en l’aigua i no es veu. a sòlid.
Si es filtra la mescla, aconseguim separar l’arena, que es
4.
queda en el filtre, i l’aigua amb sal. Si es calfa a continua- Exemples de canvi d’estat
ció, l’aigua s’evapora i queden els cristalls de sal.
Fusió El mercuri es fon a una
8. Recollida de residus temperatura de –38,83 ºC,
per això es presenta en estat
Transport líquid a temperatura ambient.
Vi
dr
Consum M Pa
pe
e Solidificació El magma se solidifica quan entra
et
Pl al r Separació en contacte amb l’atmosfera i forma
domèstic às l
tic
Co
m
de residus la lava.
po
st Abocador Sublimació El gel sec se sublima a –78 ºC
ge
iclat i passa a l’estat gasós (diòxid de
Matèries rec carboni).
de
primeres os
ess
Proc
Processament Residus 5. a) A 1 ºC l’aigua és líquida.
i manufactura perillosos Incineració
280548 _ 0454-0485.indd 483 28/02/11 18:18

13 SOLUCIONARI 1
b) A
100 ºC l’aigua està passant de líquid a gas 14. Els residus sòlids produïts pel consum domèstic són
perquè és la seua temperatura d’ebullició. arreplegats d’una manera selectiva i separats segons
la destinació final. Una part, la que no es pot aprofitar
6. Un dissolvent és el component d’una dissolució que
o reciclar, acaba en els abocadors; una altra part és inci-
hi ha en més quantitat. El solut és el component més
nerada, i els residus perillosos (radioactius) són emma-
minoritari. El dissolvent i el solut formen una dissolució,
gatzemats d’una manera adequada. Els residus recicla-
que és una mescla homogènia de diverses substàncies.
bles, com paper, cartó, alumini, plàstic, etc., són duts
Dissolució líquida: l’aigua de mar. Dissolució gasosa:
a plantes de reciclatge on es preparen per a convertir-
l’aire. Dissolució sòlida: l’acer.
se en material que puga ser processat i manufacturat
7. L’aliatge és una dissolució sòlida, ja que és una mescla de de nou en el mercat.
dos sòlids, amb aspecte homogeni.
8. Sí que es podria. Cada líquid té una temperatura d’ebulli-
REFORÇ
ció diferent, per això s’aniran evaporant i després con-
densant en diferents moments, fet que permet arreple- 1. La matèria del dibuix està en estat sòlid. Els sòlids estan
gar-los en recol·lectors distints. formats per partícules que es troben molt unides entre
9. La decantació es basa en la densitat diferent de dos lí- si i molt juntes. En moure’s, no canvien de posició, sola-
quids no solubles entre si. La decantació seria difícil, ja ment poden vibrar.
que cal una diferència de densitats significativa. 2.
Sòlids Líquids Gasos
10. Quan es produeix un canvi químic, canvien les propietats
Forma Fixa Variable Variable
generals i específiques. En el canvi físic canvien solament
les propietats específiques. Volum Fixa Fixa Variable
11. Els mètodes de separació de mescles es basen en les
diferents propietats específiques de la matèria, com 3. La condensació és el procés mitjançant el qual un gas
el punt d’ebullició, la densitat, la solubilitat, etc. La mes- passa a l’estat líquid, com ocorre amb la condensació
cla homogènia d’un sòlid amb un líquid es pot separar del vapor d’aigua en els núvols per a donar lloc a les
per evaporació, calfant la mescla fins que el líquid s’eva- gotes de pluja. El procés invers és la vaporització, en la
pore, i el sòlid s’obté en forma pura. qual un líquid passa a l’estat gasós per ebullició o per
evaporació.
12. Un element químic és una substància pura que no es pot
descompondre en altres de més senzilles. Es coneixen 4. La temperatura o punt d’ebullició és la temperatura a la
més de cent elements químics en la naturalesa, com qual un element o compost químic passa de l’estat lí-
l’oxigen, l’hidrogen, l’heli, l’or, la plata, el ferro, etc. Un quid a l’estat gasós. El punt o la temperatura de fusió és
compost químic és una substància pura que es pot des- el moment en què una substància passa de l’estat sòlid
compondre en altres de més senzilles. Per exemple, l’ai- a l’estat líquid. Aquestes propietats específiques de les
gua, que es descompon en oxigen i hidrogen, o la sal substàncies les diferencien d’unes altres.
(clorur de sodi), que es descompon en clor i sodi.
5. Quan les partícules que formen un líquid es calfen, se
13. Propietats Usos separen i s’escapen les unes de les altres, i transformen
Vidre Dur i fràgil; transparent; Fabricació el líquid en gas.
aïllant de l’electricitat d’envasos
i la calor; alguns, i finestres. 6. Una dissolució és una mescla homogènia de diverses
resistents a canvis substàncies. La dissolució està formada per una fase dis-
bruscos de temperatura. persa anomenada solut, que és la que està en menor
quantitat, i un dispersant anomenat dissolvent, que és la
Fibra Fibrós; aïllant tèrmic; Fabricació
substància que hi ha en més quantitat. Exemples: la llet,
de vidre emmotlable; no s’oxida. d’embarcacions
i carrosseries el café amb llet i sucre, les begudes gasoses.
de cotxes.
7. Una barreja d’alcohol i aigua es pot separar per destil·
Fibra Capacitat de conduir la Fabricació de lació, ja que aquestes substàncies tenen diferents tem-
òptica llum. cables de peratures d’ebullició. En calfar la barreja l’alcohol, que és
telèfon, més volàtil que l’aigua, s’evapora en primer lloc. A con-
ordinadors, etc.
tinuació es refreda en passar per un tub refrigerant. Es
recupera el component en forma líquida per mitjà de la
Fibra Fibra resistent, elàstica Fabricació de condensació.
de i lleugera. bicicletes,
carboni raquetes de 8. Els components d’una mescla d’arena i aigua se separen
tenis, cascos per filtració, ja que l’arena no és soluble en l’aigua. Per
protectors a això, necessitem un embut, un paper de filtre i un re-
i en la indústria cipient per a l’aigua, quan ja estiga separada de l’arena,
automobilística.
que es queda en el paper de filtre.
280548 _ 0454-0485.indd 484 28/02/11 18:18

13 SOLUCIONARI
9. a) S
’ha produït un canvi físic, perquè l’aigua no varia – Es pot modificar fàcilment amb la calor.
la composició en passar a l’estat gasós. – És un bon aïllant tèrmic i elèctric.
b) L es cendres resultants no estan formades per les ma- – És barat.
teixes substàncies que el paper, ja que amb la com-
Per contra, cremar-lo resulta molt contaminant i no és
bustió s’han produït canvis químics que han convertit
biodegradable ni fàcil de reciclar.
el paper en cendra. La cendra té unes propietats es-
El plàstic es fa, sobretot, a partir del petroli. Es consi-
pecífiques distintes de les del paper.
dera un material sintètic o artificial, ja que no es troba
c) E
s produeix un canvi químic, ja que en calfar la mes-
en la naturalesa com a tal, sinó que s’obté per transforma-
cla, n’ix el vapor d’aigua i canvia la composició quími-
cions químiques, provocades per l’ésser humà, a partir
ca de les substàncies.
de materials naturals, com el petroli.
d) E
l volum del gel és més gran que el de l’aigua, ja
12. • Disminuir el consum de productes innecessaris; com-
que aquesta es dilata en solidificar-se, però la com-
prar productes duradors; consumir productes no tòxics.
posició de l’aigua es manté igual, per la qual cosa és
• Reutilitzar els productes que puguen tenir un nou ús
un canvi físic.
(reparant-los, donant-los o venent-los). Per exemple,
10. Un element químic és una substància que no es pot des-
usar tovallons de tela i no de paper, reomplir botelles,
compondre en altres de més senzilles. Un compost quí-
reutilitzar caixes i recipients…
mic és una substància que pot descompondre’s en altres
de més senzilles per mètodes químics. Una substàn- • Reciclar els residus com el paper, el cartó, el vidre, el
cia pura és aquella que té unes propietats específiques metall de les llandes, el plàstic, les piles, etc. Perquè
que la diferencien d’altres substàncies, i pot ser un ele- el reciclatge siga rendible, hem de comprar productes
ment o un compost. reciclats. Quan adquirim productes reciclats, creem un
incentiu econòmic perquè s’arrepleguen els materials
11. Les propietats del plàstic són:
de deixalla que es puguen reciclar per a ser processats
– És un material lleuger però amb resistència al trenca- i manufacturats i que entren en el mercat com a pro-
ment i al desgast. ductes nous.
– És impermeable a l’aigua.
– No sofreix modificacions químiques davant de moltes
substàncies. No s’oxida, ni es podreix.
280548 _ 0454-0485.indd 485 28/02/11 18:18

14 La composició
de la matèria
OBJECTIUS
1. Aprendre a reconéixer els àtoms 6. Conéixer les propietats dels elements
com a components de la matèria. més abundants en la naturalesa.
2. Identificar els elements químics en la taula 7. Reconéixer les propietats de l’aigua
periòdica. i la importància que té.
3. Familiaritzar-se amb els símbols dels elements. 8. Aprendre els passos per a fer un informe
4. Distingir entre àtom, molècula i cristall. científic.
5. Comprendre el significat de les fórmules
de les substàncies.
CONTINGUTS
CONCEPTES • Els àtoms: definició i teoria atòmica. (Objectiu 1)
• Àtoms, molècules i cristalls. (Objectiu 4)
• Elements químics: taula periòdica, símbols i propietats dels elements
més abundants. (Objectius 2, 3 i 6)
• L’aigua: les propietats i la importància. (Objectiu 7)
PROCEDIMENTS, • Utilització i anàlisi de representacions i models gràfics.

DESTRESES • Elaboració d’informes científics. (Objectiu 8)
I HABILITATS • Comprensió i maneig de fórmules de substàncies. (Objectiu 5)
ACTITUDS • Mostrar interés per conéixer l’estructura de la matèria.

• Valorar les propietats d’elements i substàncies i les aplicacions que tenen.
EDUCACIÓ EN VALORS
Educació per a la salut
La radioactivitat és una propietat dels àtoms d’alguns a donar seguiment a hormones i altres compostos
elements, com l’urani, el tori, el poloni i el radi, els químics dels organismes. Per altra banda, la radiació
quals emeten radiacions que tenen la propietat pot danyar les cèl·lules de l’organisme i l’exposició a
d’impressionar plaques fotogràfiques, ionitzar gasos, nivells alts pot ser nociva, i fins i tot fatal, si es fa d’una
produir fluorescència, travessar cossos opacs a la llum manera inadequada. El risc per a la salut no solament
ordinària, etc. Les radiacions ionitzants poden destruir depén de la intensitat de la radiació i la durada de
les cèl·lules tumorals i són una teràpia eficaç contra el l’exposició, sinó també del tipus de teixit afectat i la
càncer. Amb les radiacions es poden fer exploracions seua capacitat d’absorció. Per exemple, els òrgans
del cervell i els ossos i usar elements radioactius per reproductors són 20 vegades més sensibles que la pell.
280548 _ 0486-0511.indd 486 28/02/11 18:18

Coneixement i interacció amb el món físic Com en la resta de les unitats, EL RACÓ DE LA
LECTURA és la secció destinada principalment a
En la secció CIÈNCIA A LES TEUES MANS, Elaboració
treballar la comprensió lectora, aquesta vegada amb
d’un informe científic, pàgina 231, es treballa un dels
un fragment de l’obra El món al final del temps.
aspectes fonamentals en la investigació científica:
la comunicació dels resultats. Sense necessitat de Matemàtica
dur a terme cap experiment, i partint exclusivament
En l’activitat 3, l’ús de les eines de càlcul ens guia cap a
d’informació ja existent, es descriuen els aspectes
un resultat numèric. Una vegada més, els nombres ens
que ha de tenir en compte un bon informe científic.
proporcionen una «visió» mental d’una realitat invisible
Les activitats proposades posen a prova la qualitat de
als nostres ulls: la grandària de l’àtom.
l’informe resultant.
En el text introductori, relatiu a les activitats Tractament de la informació
científiques del matrimoni Curie, es descriu d’una i competència digital
manera literària la intensitat de les radiacions del En la secció UNA ANÀLISI CIENTÍFICA, L’aire: un bé
poloni i del radi, que van ser les causants de la mort comú en perill, pàgina 233, es proposa una activitat,
de Marie Curie. Aquesta informació és suficient per la 33, que es pot fer de manera informàtica si disposem
a prendre consciència dels riscos de l’exposició a les del programari adequat. És interessant fomentar la
substàncies químiques perilloses sense les mesures utilització de tots els mitjans tecnològics que l’alumnat
de protecció adequades. tinga a l’abast per a representar, de manera neta i
Comunicació lingüística atractiva, diversos valors en diagrames de barres.
L’activitat 10 remet a la busca d’informació

en l’annex CONCEPTES CLAU.
Competències
avaluades
prova 1 prova 2
a) Definir àtom i enumerar els postulats de la teoria atòmica
1, 2 1
de Dalton. (Objectiu 1)
b) Representar un àtom segons els models atòmics. (Objectiu 1) 1 2
c) Definir element químic, símbol, nombre atòmic i familiaritzar-se

3 3
amb la taula periòdica. (Objectius 2 i 3)
d) Identificar elements químics en la taula periòdica. (Objectiu 2) 4 4
e) Explicar les diferències entre àtom, molècula i cristall. (Objectiu 4) 6 7
f) Reconéixer molècules de substàncies per mitjà de dibuixos.

7 8
(Objectiu 4)
g) Explicar què és una fórmula química i quina informació aporta.
8 5
(Objectiu 5)
h) Explicar les propietats d’elements químics de la naturalesa
5 10
i relacionar-les amb els usos que se’n fan. (Objectiu 6)
i) Conéixer la composició de l’aigua i les seues propietats. (Objectiu 7) 10 6
j) Explicar els passos per a fer un informe científic. (Objectiu 8) 9 9
280548 _ 0486-0511.indd 487 28/02/11 18:18

488
SISTEMA PERIÒDIC DELS ELEMENTS
14
280548 _ 0486-0511.indd
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18
1 2
488
1 H He
FITXA 1
Hidrogen Heli
Nombre F 1
3 4 5 6 7 8 9 10
atòmic H
F
Símbol Negre - sòlid
2 Li Be Blau - líquid B C N O F Ne
Nom F Hidrogen
Liti Beril·li Roig - gas Bor Carboni Nitrogen Oxigen Fluor Neó
Morat - artificial
11 12 13 14 15 16 17 18
SISTEMA PERIÒDIC
3 Na Mg Al Si P S Cl Ar
Sodi Magnesi Alumini Silici Fòsfor Sofre Clor Argó
19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36
4 K Ca Sc Ti V Cr Mn Fe Co Ni Cu Zn Ga Ge As Se Br Kr
Potassi Calci Escandi Titani Vanadi Crom Manganés Ferro Cobalt Níquel Coure Zinc Gal·li Germani Arsènic Seleni Brom Criptó
37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54
5 Rb Sr Y Zr Nb Mo Tc Ru Rh Pd Ag Cd In Sn Sb Te I Xe
Rubidi Estronci Itri Zirconi Niobi Molibdé Tecneci Ruteni Rodi Pal·ladi Plata Cadmi Indi Estany Antimoni Tel·luri Iode Xenó
55 56 57 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86
6 Cs Ba La Hf Ta W Re Os Ir Pt Au Hg Tl Pb Bi Po At Rn
Cesi Bari Lantani Hafni Tàntal Tungsté Reni Osmi Iridi Platí Or Mercuri Tal·li Plom Bismut Poloni Àstat Radó
87 88 89 104 105 106 107 108 109 110 111
7 Fr Ra Ac Rf Db Sg Bh Hs Mt Ds Rg
Franci Radi Actini Rutherfordi Dubni Seaborgi Bohri Hassi Meitneri Darmstadti Roentgeni
58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71
LANTÀNIDS F 6 Ce Pr Nd Pm Sm Eu Gd Tb Dy Ho Er Tm Yb Lu
Ceri Praseodimi Neodimi Prometi Samari Europi Gadolini Terbi Disprosi Holmi Erbi Tuli Iterbi Luteci
90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 100 101 102 103
ACTÍNIDS F 7 Th Pa U Np Pu Am Cm Bk Cf Es Fm Md No Lr
Tori Protactini Urani Neptuni Plutoni Americi Curi Berkeli Californi Einsteni Fermi Mendelevi Nobeli Laurenci

28/02/11
18:18
1
14 FITXA 2
LES PROPIETATS DE L’AIGUA
El dissolvent universal
• Una de les propietats més importants de l’aigua és ser el dissolvent universal d’una
gran quantitat de substàncies de naturalesa diferent. Pots comprovar la capacitat
de l’aigua de dissoldre diferents substàncies. Prova amb sucre i un got d’aigua.
Afig-hi una cullerada xicoteta de sucre i remena’l fins que es dissolga. Vés afegint-
hi més cullerades i remenant-lo. Cada vegada la dissolució és més concentrada.
Arribarà un moment que no se’n pot dissoldre més i quedarà sucre en el fons del
got. Es diu llavors que la dissolució està saturada.
• Prova amb substàncies diferents, com sal, oli, tinta, arena, alcohol, acetona…
Observa quines substàncies es dissolen en aigua i quines no es dissolen.
El volum de l’aigua
• L’aigua, contràriament a altres substàncies, augmenta de volum en congelar-se.
Per això, el gel sura sobre l’aigua. Comprova-ho, és molt fàcil.
• Ompli d’aigua un pot de melmelada i tanca’l, però sense enroscar del tot la tapa.
Posa’l dins d’un pot més gran de plàstic o de llanda i, a continuació, introdueix-
ho tot en el congelador.
• Deixa-ho un dia o una nit i trau-ho. Veuràs que la tapa ha botat, perquè el gel s’ha
expandit, o, si la tapa no ha pogut saltar, el pot haurà esclatat (per això el posem en
un altre de més gran, per no omplir el congelador de vidres).
Màgia gelada?
• A l’hivern, per a evitar que es forme gel en les carreteres, s’acostuma a escam-
par-hi sal. Açò és així perquè l’aigua amb sal necessita per a congelar-se tempe-
ratures més baixes que l’aigua pura. Així, és més difícil que es congele (necessi-
ta que les temperatures baixen molt més). Pots usar aquesta propietat de l’aigua
per a guanyar un desafiament curiós.
• Proporciona a algun amic o amiga un got d’aigua molt gelada amb un glaçó de
gel surant. A més, dóna-li un saler i un cordell de cotó un poc gruixut. Ara desa-
fia’l a traure el gel de l’aigua sense tocar-lo amb les mans. Quan es rendisca,
serà el teu torn.
• Posa el cordell sobre el glaçó i posa-hi un poc de sal per damunt. Es fondrà una
part del gel per l’efecte de la sal, però, en uns pocs minuts, es tornarà a congelar
de nou i el cordó quedarà atrapat amb el gel. Finalment, només haurem d’esti-
rar-lo per traure el glaçó del got.
280548 _ 0486-0511.indd 489 28/02/11 18:18

14 FITXA 3
1
Un missatge enviat a possibles civilitzacions extraterrestres
conté símbols químics
El missatge va ser enviat pel doctor Frank Drake, en 1974, emprant l’antena
de ràdio de l’observatori d’Arecibo, a Puerto Rico.
El missatge de ràdio, enviat una sola vegada, va Actualment, Frank Drake és el president de
ser dirigit a suposades civilitzacions intel·ligents l’Institut SETI (sigla en anglés per al projecte
existents en el cúmul globular d’estrelles M13 , de recerca de vida extraterrestre), de Califòrnia.
on s’espera que arribe en «tan sols» 25 000 anys. El missatge va ser un intent complex i romàntic
Consistia en una cadena de nombres binaris (bits) dins d’aquest projecte, ja que perquè algú el puga
en la qual estan representats els nombres de l’1 sentir en el lloc al qual va ser dirigit, hauria d’estar
al 10, la forma de l’ésser humà, el sistema solar i atent en el moment que hi arribe i estar també,
els nombres atòmics dels cinc elements essencials exactament, en la mateixa freqüència d’emissió.
per a la vida a la Terra. En una part del missatge es Si aquestes civilitzacions arribaren a comprendre
pot llegir CHON i P, per carboni, hidrogen, oxigen, el significat, la resposta tardaria 50 000 anys a
nitrogen i fòsfor. A més, hi estan representats els arribar a la Terra.
nombres 1, 6, 7, 8 i 15, nombres atòmics d’aquests
elements.
Creen un microscopi per a observar àtoms

Físics de la Universitat de Buenos Aires (UBA) han desenvolupat un dispositiu que combina
tècniques dels microscopis d’efecte túnel amb un raig làser i permet observar àtoms.
El doctor Óscar Martínez, director del Laboratori La punta de l’agulla va recorrent la superfície del
d’Electrònica Quàntica de la UBA, explica que amb material que es vol estudiar mentre el raig làser la
el microscopi òptic normal no es poden veure àtoms il·lumina. La llum reflectida, a causa d’un efecte físic
a causa de la limitació que imposa la longitud d’ona relacionat amb la forma de la punta, es fa un milió
de la llum normal, que és unes 2 000 vegades més de vegades més intensa, cosa que equival a un milió
gran que el diàmetre típic d’un àtom. En canvi, el de llums encesos, posats tots en el mateix punt.
nou microscopi utilitza la llum d’un raig làser per a El microscopi mesura la quantitat de llum reflectida
il·luminar una agulla metàl·lica. en la mostra i permet observar imatges amb una
resolució molt alta.
Els científics debaten sobre l’estructura de l’aigua

Experiments recents que buscaven com s’enllacen les molècules de l’aigua
han donat resultats conflictius, per la qual cosa els científics admeten
que encara no comprenen la complexitat de la seua estructura.
Un equip de científics, encapçalats per Anders Les mans d’una molècula poden agafar els peus
Nilsson, del Centre d’Acceleració Lineal de d’una altra molècula, i es forma el que s’anomena
Stanford, va presentar evidències que les molècules un enllaç d’hidrogen.
d’aigua estan unides d’una manera més feble del La imatge tradicional de l’aigua en estat líquid,
que es pensava. Per contra, Richard Saykally, defesa per Saykally, diu que cada molècula
de la Universitat de Califòrnia, publicava en la està envoltada per tres més, a les quals s’uneix
revista Science d’octubre del 2004 resultats que amb peus i mans, és a dir, amb quatre enllaços
contradeien el que va esbrinar Nilsson. d’hidrogen. En canvi, el grup de Nilsson creu que
Segons Saykally, una molècula d’aigua sembla una l’aigua adquireix una estructura nova, on una
V amb mans i peus. Les mans serien els dos àtoms molècula agafa dues de les seues veïnes amb
d’hidrogen en els extrems de la V i la punta serien solament una mà i un peu.
els peus, formats per un àtom d’oxigen.
280548 _ 0486-0511.indd 490 28/02/11 18:18

14 ESQUEMA MUT 1
ÀTOM
TAULA PERIÒDICA
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18
1 2
1 H He
Hidrogen Heli
F
1
3 4 F
Negre - sòlid 5 6 7 8 9 10
H
2 Li Be F Hidrogen
Blau - líquid B C N O F Ne
Liti Beril·li Roig - gas Bor Carboni Nitrogen Oxigen Fluor Neó
Morat - artificial
11 12 13 14 15 16 17 18
3 Na Mg Al Si P S Cl Ar
Sodi Magnesi Alumini Silici Fósfor Sofre Clor Argó
19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36
4 K Ca Sc Ti V Cr Mn Fe Co Ni Cu Zn Ga Ge As Se Br Kr
Potassi Calci Escandi Titani Vanadi Crom Manganés Ferro Cobalt Níquel Coure Zinc Gal·li Germani Arsènic Seleni Brom Criptó
37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54
5 Rb Sr Y Zr Nb Mo Tc Ru Rh Pd Ag Cd In Sn Sb Te I Xe
Rubidi Estronci Itri Zirconi Niobi Molibdé Tecneci Ruteni Rodi Pal·ladi Plata Cadmi Indi Estany Antimoni Tel·luri Iode Xenó
55 56 57 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86
6 Cs Ba La Hf Ta W Re Os Ir Pt Au Hg Tl Pb Bi Po At Rn
Cesi Bari Lantani Hafni Tàntal Tungsté Reni Osmi Iridi Platí Or Mercuri Tal·li Plom Bismut Poloni Àstat Radó
87 88 89 104 105 106 107 108 109 110 111
7 Fr Ra Ac Rf Db Sg Bh Hs Mt Ds Rg
Franci Radi Actini Rutherfordi Dubni Seaborgi Bohri Hassi Meitneri Darmstadti Roentgeni
58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71
F 6 Ce Pr Nd Pm Sm Eu Gd Tb Dy Ho Er Tm Yb Lu
Ceri Praseodimi Neodimi Prometi Samari Europi Gadolini Terbi Disprosi Holmi Erbi Tuli Iterbi Luteci
90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 100 101 102 103
F 7 Th Pa U Np Pu Am Cm Bk Cf Es Fm Md No Lr
Tori Protactini Urani Neptuni Plutoni Americi Curi Berkeli Californi Einsteni Fermi Mendelevi Nobeli Laurenci
280548 _ 0486-0511.indd 491 28/02/11 18:18

14 ESQUEMA MUT 2
1
ELEMENTS EN L’UNIVERS
ELEMENTS EN ELS ÉSSERS VIUS
ELEMENTS EN L’ESCORÇA TERRESTRE
280548 _ 0486-0511.indd 492 28/02/11 18:18

14 ESQUEMA MUT 3
MOLÈCULES I CRISTALLS
FÓRMULA DE L’AIGUA
F
H2O
F
ESTRUCTURA DE L’AIGUA
280548 _ 0486-0511.indd 493 28/02/11 18:18

14 SUGGERIMENTS
1
A LA XARXA Elementos esenciales, átomos, quarks
y la tabla periódica
SOCIETAT AMERICANA DE QUÍMICA
M. Tweed. Ed. Oniro
www.chemistry.org Aquest llibre acompanya els joves en un viatge cap
Pàgina amb recursos per a l’ensenyament de molts al profund i meravellós món de la matèria, possible
tòpics relacionats amb la química. gràcies als extraordinaris coneixements que tenim en
l’actualitat, però també a la saviesa i la comprensió
GUIA DE CIÈNCIES dels mil·lennis que ens precedeixen.
www.science-education.org/ Me llamo Marie Curie: La radiactividad
Guia de recursos educatius disponibles en Internet me va a regalar dos premios Nobel
per al professorat de Ciències. Lluis Cugota i Luisa Vera. Parragón Ediciones
Biografia de Marie Curie.
LLIBRES
DVD/PEL·LÍCULES
Atlas básico de física y química
D. A. Parragón Ediciones Els mèrits de Madame Curie. Vertigo Films.
Llibre de consulta sobre els camps fonamentals Director: Claude Pinoteau
de la física i la química. Pel·lícula sobre la vida de Marie Curie.
Breviario del Sr. Tompkins: en el país Flubber i el professor guillat. Walt Disney Pictures,
de las maravillas. La investigación del átomo 1997. Director: Les Mayfield
George Gamow. Fondo de Cultura Económica El boig professor Philip Brainard ha inventat un nou i
de España revolucionari compost. És verd, vola i sembla de goma,
és Flubber.
Posa a l’abast del lector, en clau d’humor, el
comportament de les partícules elementals de la
matèria, fusió i fissió nuclear, entre altres temes.
280548 _ 0486-0511.indd 494 28/02/11 18:18

AVALUACIÓ
1 Quina és la unitat més xicoteta de la matèria? Representa-la mitjançant un dibuix model que n’incloga
els components.
2 Escriu els postulats de la teoria atòmica de John Dalton. Segons el dibuix que has fet
en la pregunta anterior, quina correcció es pot fer a la teoria de Dalton?
3 Quina informació ens facilita el nombre atòmic d’un element químic? Per què no poden existir
elements distints amb el mateix nombre atòmic?
4 Indica el nombre de protons, el nombre atòmic i el símbol dels elements químics següents:
13 29 19
Al Cu K
Alumini Coure Potassi

5 En quina activitat industrial s’utilitza el ferro? Per què?
6 Quin dels dibuixos següents representa un cristall? Per què?
A B
7 Dibuixa un model de molècula d’una substància simple i un altre d’una molècula de substància composta,
diferenciant els àtoms pel color.
8 Escriu les fórmules químiques dels compostos següents:
a) Amoníac. Molècula formada per un àtom de nitrogen i dos d’hidrogen.

b) Sulfat de calci. Molècula formada per un àtom de calci, un de sofre i quatre d’oxigen.
c) Diòxid de carboni. Molècula formada per un àtom de carboni i dos d’oxigen.
9 Quins són els passos que has de seguir per a fer un informe científic que arreplegue les teues conclusions?
10 On i en quins estats trobem l’aigua en el nostre planeta? Quina propietat de l’aigua permet que sobrevisca
la vida aquàtica en els mars de les zones polars, fins i tot amb temperatures per davall de 0 ºC?
280548 _ 0486-0511.indd 495 28/02/11 18:18

AVALUACIÓ
1
1 Què significa la paraula àtom? Quina teoria va proposar el científic John Dalton, en el segle xix,
per a explicar la diferència entre les substàncies? Desenvolupa la resposta.
2 Dibuixa un àtom model, indica’n els components i explica com es distribueixen.
3 Què és la taula periòdica? Què representa el símbol d’un element químic? Posa’n un exemple.
4 Indica el nombre de protons, nombre atòmic i el símbol dels elements químics següents:
26 56 12
Fe Ba Mg
Ferro Bari Magnesi

5 Quina és la composició de les substàncies següents?

a) NaOH.
b) FeH2.
c) CH4.
d) Cl2O.
6 Dibuixa una molècula d’aigua. Quins elements la formen i en quina proporció? Escriu-ne la fórmula química.
Quina funció té l’aigua com a dissolvent en l’interior dels éssers vius?
7 Indica quines de les afirmacions següents són falses i per què.
a) Les molècules compostes són unions d’àtoms distints entre si com, per exemple, el diòxid de carboni.
b) Els cristalls són grups de molècules unides entre si.
c) Moltes substàncies compostes estan formades per cristalls.
d) Els àtoms tenen protons i neutrons en el nucli i un núvol de molècules al voltant.
e) Els àtoms aïllats tenen tendència a formar molècules amb altres elements.
8 Què representa el dibuix que hi ha a continuació? Quina és la seua fórmula si saps que les boles
representen àtoms d’oxigen? És una substància simple o composta? Per què?
Àtoms
d’oxigen
9 Si hagueres de fer un informe científic sobre les emissions contaminants de les activitats
humanes, explica quin tipus d’informació arreplegaries per a fer-ne la introducció.
10 Quina és la característica del carboni que el fa imprescindible per a la vida? On podem trobar-lo?
El carboni combinat amb l’oxigen, és un element o un compost químic?
280548 _ 0486-0511.indd 496 28/02/11 18:18

14 AMPLIACIÓ
1 Si dividim l’aigua d’un got en quantitats cada vegada més xicotetes i arribem a un punt
que, si seguim dividint, el resultat ja no és aigua, com es diuen les partícules que tenim
en aquest moment? Com es diuen les partícules que obtindríem si férem la divisió
de les anteriors? Per què ja no tindríem aigua?
2 L’àtom és indivisible, com deia Dalton? Com és en realitat?
3 Què és un element químic? Com estan reunits i ordenats els elements químics?
4 Si un àtom de ferro ocupara un volum d’1 mm3, quin volum ocuparien els àtoms
que hi ha en un gram de ferro? (En un gram de ferro hi ha deu mil trilions d’àtoms).
5 En què es diferencien uns àtoms d’uns altres? Explica per què els àtoms d’oxigen i d’heli són distints.
6 Què és el nombre atòmic? Com es representa en la taula periòdica?
7 Què és un símbol químic? Per què el símbol del ferro és Fe tant en castellà com en valencià? Per què utilitzem
el símbol Cl per al clor, i no C, que és més simple?
8 Què és una molècula? En què es diferencien les substàncies simples de les substàncies compostes?
Com representem la molècula d’una substància composta? Posa’n un exemple.
9 Què representa la fórmula d’un cristall? Dibuixa la disposició dels àtoms de clor i sodi en el clorur de sodi.
Símbol Presència
Característiques
i nombre atòmic en l’univers
Hidrogen
Heli
11 Esmenta elements amb propietats semblants al sodi. Com els has trobat?
12 Quina composició tenen les substàncies representades per les fórmules següents?
a) Fe2O3
b) CH4
c) Cu2SO4
13 Completa el quadre, indicant les propietats dels elements següents que els fan útils per a l’ésser humà:
Element Propietats Usos

Alumini
Magnesi
Silici
Ferro
280548 _ 0486-0511.indd 497 28/02/11 18:18

14 REFORÇ
1
1 Com creia Demòcrit, fa més de dos mil anys, que era la matèria? En què s’assemblava aquella concepció
de la matèria a la del científic John Dalton, que va viure en el segle XIX?
2 Quins són els enunciats de la teoria atòmica de Dalton?
3 Posa un exemple de substància que es forma per la unió de dos àtoms d’elements diferents.
4 Posa un exemple de substància formada per àtoms d’un sol element.
5 Estructura de l’àtom:
a) Quines són les partícules més xicotetes que formen l’àtom?

b) Quines són les que formen el nucli de l’àtom?
c) On estan les altres partícules?
d) Dibuixa un model d’àtom en el qual s’aprecien els protons, els neutrons i els electrons.
6 En què es diferencien els àtoms de dos elements químics distints?
7 Els elements químics i la taula periòdica.
a) Amb quina finalitat es va crear la taula periòdica d’elements químics?

b) Quin tipus d’informació ens dóna la taula periòdica?
c) Com estan ordenats els elements en la taula?
d) Quants elements diferents hi ha en la taula periòdica?
8 Explica les diferències entre:

a) Un àtom i una molècula.
b) Una molècula d’una substància simple i una molècula d’una substància composta.
c) Una molècula i un cristall.
9 Què és una fórmula química? Posa’n un exemple.
10 Si diem que el clorur de sodi, és a dir, la sal comuna, està format per un àtom de sodi
i un altre de clor, quina n’és la fórmula? Quina estructura forma la unió d’àtoms de sodi i clor?
11 Què representa el dibuix que hi ha a continuació? És una substància simple o composta? Per què?

12 De quins elements estan compostes les estrelles? On està l’hidrogen a la Terra?
13 Quins són els gasos que es troben en major concentració en l’aire? Esmenta’n les característiques.
14 Quin és l’element químic bàsic en la formació dels compostos orgànics que formen els organismes?
On es pot trobar a la Terra?
15 On està el calci en els éssers vius? Quin n’és el símbol i el nombre atòmic?
280548 _ 0486-0511.indd 498 28/02/11 18:18

FITXA 1: ÀTOMS I MOLÈCULES
NOM: CURS: DATA:
Recorda que...
Tota la matèria que ens envolta, ja siguen substàncies pures
o mescles, està formada per àtoms.
• Els àtoms són partícules molt xicotetes. En un tros de matèria,
per xicotet que siga, hi ha moltíssims milions d’àtoms.
• Els àtoms poden agrupar-se entre si i formar molècules.
• La diversitat de la matèria s’explica, d’una banda,
per l’existència d’àtoms de diferent tipus; i, de l’altra, per les
diferents combinacions que es produeixen entre els àtoms.
• Els àtoms estan formats, al seu torn, per partícules més
xicotetes: els protons i els neutrons, que s’agrupen en el nucli,
i els electrons, que es mouen al voltant del nucli.
• Els àtoms més abundants són els d’hidrogen i els d’heli.
• En els elements químics, tots els àtoms són del mateix tipus.
En els compostos químics hi ha àtoms, almenys, de dos
elements diferents.
1 Assenyala si les afirmacions següents són verdaderes o falses i justifica d’una manera raonada les
respostes.
• Els objectes d’or són grocs perquè els àtoms d’or són grocs. ________________________________________
• L’aigua és un líquid perquè les molècules que el formen estan en estat líquid.
• Entre els protons i els neutrons del nucli atòmic i els electrons que giren al seu al voltant hi ha aire.
2 Contesta.
• Si una substància està formada per àtoms d’un sol element químic, llavors podem afirmar que es tracta
d’una substància pura.
• Si una substància està formada per àtoms d’un sol compost químic, llavors podem afirmar que es tracta
d’una substància pura.
280548 _ 0486-0511.indd 499 28/02/11 18:18

1
ELEMENTS DE L’UNIVERS (UNIVERS I ÉSSERS VIUS)
1. Univers 5. Éssers vius
2. Hidrogen 2. Hidrogen
3. Altres elements
6. Oxigen 8. Nitrogen
3. Altres elements 4. Heli 7. Carboni
1. 1 1.
2. 2 2.
3. 3 3.
4. 4 4.
5. 5 5.
6. 6 6.
7. 7 7.
8. 8 8.
280548 _ 0486-0511.indd 500 28/02/11 18:18

ELEMENTS DE L’UNIVERS (UNIVERS I ÉSSERS VIUS)

Elements IN THE Universe (Universe and living creatures)
LES éléments de l’univers (l’univers et les êtres vivants)
Elementen des Kosmos
1. Univers 5. Éssers vius
2. Hidrogen 2. Hidrogen
3. Altres elements
6. Oxigen 8. Nitrogen
3. Altres elements 4. Heli 7. Carboni
1. Universe 1. Univers 1. Kosmos
2. Hydrogen 2. Hydrogène 2. Wasserstoff
3. Another elements 3. Autres éléments 3. Andere Elemente
4. Helium 4. Hélium 4. Helium
5. Living creature 5. Êtres vivants 5. Lebewesen
6. Oxygen 6. Oxygène 6. Sauerstoff
7. Carbon 7. Carbone 7. Kohlenstoff
8. Nitrogen 8. Azote 8. Stickstoff
280548 _ 0486-0511.indd 501 28/02/11 18:18

1
L’ÀTOM
Atomul
原子
1. Electrons
2. Neutrons
3. Protons
1. Electroni 1 1. 电子
2. Neutroni 2 2. 中子
3. Protoni 3 3. 质子
280548 _ 0486-0511.indd 502 28/02/11 18:18

L’ÀTOM
The atom
L’atome
Das Atom
1. Electrons
2. Neutrons
3. Protons
1. Electrons 1. Électrons 1. Elektronen
2. Neutrons 2. Neutrons 2. Neutronen
3. Protons 3. Protons 3. Protonen
280548 _ 0486-0511.indd 503 28/02/11 18:18

14 SOLUCIONARI 1
RECORDA I CONTESTA 14.9. El diagrama de l’univers presenta més homogeneïtat
i el diagrama de l’escorça terrestre és més divers.
1. Un element químic és una substància que no es pot
El diagrama del nucli terrestre seria completament
descompondre en altres de més senzilles i està format
homogeni, ja que està constituït per un aliatge de fer-
per àtoms iguals que es diferencien d’uns altres en algu-
ro i níquel.
nes de les propietats. Un compost químic està format per
la unió de dos àtoms diferents o més. 14.10. Oxigen. Element químic, gasós, incolor, inodor i
2. Un àtom no es pot veure de cap de les dues formes (c). insípid que forma part de l’aire i que és essencial
per a la respiració i la combustió. Del grec oxýs: àcid,
3. a) E
ls gasos que hi ha en l’aire són: nitrogen, oxigen, va- i génos: que produeix.
por d’aigua, ozó, diòxid de carboni, hidrogen molecular
i alguns gasos nobles, com l’argó. Hidrogen. Element químic gasós, no metàl·lic, incolor,
b) E
l nitrogen és el gas que s’hi troba en una proporció inodor i més lleuger que l’aire. Combinat amb l’oxi-
més alta, un 78 %. gen forma l’aigua. Del grec hidro: aigua, i génos: que
produeix.
c) Els éssers vius usem l’oxigen per a respirar.
Nitrogen. Element químic gasós i no metàl·lic, incolor,
Busca la resposta inodor, insípid i transparent. Del grec nitron: nitrat,
i génos: que produeix.
Un cristall és una agrupació sòlida d’àtoms units entre si, orde-
nats d’una manera regular. 14.11. Els compostos de nitrogen que hi ha en el sòl
ACTIVITATS es diuen nitrats. Els nitrats són sals de l’àcid nítric
i són aprofitats per les plantes, que els trans-
14.1. L’hidrogen i l’oxigen són elements químics perquè formen en compostos orgànics nitrogenats com
cadascun està format per àtoms iguals. Els àtoms de els aminoàcids.
l’oxigen tenen el símbol O, i els de l’hidrogen, H. Els
àtoms de l’oxigen i de l’hidrogen són distints entre si. 14.12. Els tres elements més abundants de l’aigua de mar,
a més de l’hidrogen i de l’oxigen, són el clor, el sodi
14.2. Segons Dalton, els àtoms són esferes xicotetes indi- i el magnesi.
visibles que es diferencien entre si en la massa i la
grandària. 14.13. Els metalls que componen l’escorça terrestre són:
14.3. onvertim el diàmetre d’un àtom d’hidrogen en
C l’alumini, el ferro, el magnesi i el calci.
centímetres:
14.14. La fórmula de l’aigua ens indica que està formada
Equivalència: 1 m 5 100 cm. per dos àtoms d’hidrogen i un d’oxigen.
i l’àtom d’hidrogen mesura 0,000 000 000 1 m,
S
llavors en centímetres mesura: 14.15. És transparent, per això permet la vida d’organismes
0,000 000 000 1 3 100 5 0,000 000 01 cm fotosintetitzadors; és més densa que el gel, per la qual
cosa permet la vida aquàtica davall del gel en condi-
Dividim 1 cm pel diàmetre de l’àtom d’hidrogen
cions de fred intens; és un bon dissolvent, per la qual
per a esbrinar quants en caben en aquest centímetre:
cosa està present en totes les reaccions químiques en
1 cm / 0,000 000 01 5 1 000 000 000 d’àtoms d’hi-
l’interior d’un ésser viu.
drogen en línia mesuren un centímetre.
14.4. El platí (Pt) té 78 protons, l’or (Au) en té 79 i el mer- 14.16. Qualitat de l’aigua embotellada
curi (Hg) té 80 protons. 100
90 Fontclara
14.5. Els elements anomenats gasos nobles, que es troben 80 Cumbres
en el grup 18 de la taula periòdica, són substàncies Fuenbuena
Concentració mg/L
70
simples i estan formats per àtoms aïllats. Els gasos 60 Frescura
nobles són l’heli (He), el neó (Ne), l’argó (Ar), el criptó 50 Lozoya
(Kr), el xenó (Xe) i el radó (Rn). 40
30
14.6. Els cristalls, a diferència de les molècules, estan
20
formats per un gran nombre d’àtoms units entre si 10
els quals formen agrupacions sòlides ordenades 0
d’una manera regular. g/L g/L g/L g/L
lcim dim a t sm s im
14.7. La fórmula ens indica que és una substància simple Ca So lf e
Su gn
perquè està formada per dos àtoms del mateix ele- Ma
ment, el clor. Aquesta substància es troba en forma Minerals
de gas.
Els passos a seguir per a l’elaboració de l’informe
14.8. En les fires es venen globus plens d’heli perquè l’heli
són descriptius; per això, l’informe sobre la qualitat
és un gas lleuger, no inflamable i no implica riscos per
dependrà de les marques d’aigua utilitzades.
a la salut humana.
280548 _ 0486-0511.indd 504 28/02/11 18:18

14 SOLUCIONARI
Àtom de clor
14.17. La qualitat de l’aigua en una zona en què abunden
guixos tendeix a ser baixa, a causa de l’abundant pre- Àtom de sodi
sència de calci que arreplegaria l’aigua en infiltrar-se
d)
per les roques formades per sulfat de guix. L’aigua
tindria un sabor desagradable.
14.18.
N2 O2 H2
14.19. El ferro (Fe) es troba en el període 4, grup 8. e) L es propietats de la substància no són les ma-
teixes que les dels elements que la formen. El
El calci (Ca) es troba en el període 4, grup 2.
fet que el clorur de sodi siga salat no implica
El brom (Br) es troba en el període 4, grup 17.
que el sodi també ho siga.
El neó (Ne) es troba en el període 2, grup 18.
El níquel (Ni) es troba en el període 4, grup 10. f) E
l clor i el sodi formen molècules i el clorur de sodi
forma cristalls.
El sofre (S) es troba en el període 3, grup 16 .
g) A
questes substàncies tenen propietats tan dife-
14.20. L’àtom és la unitat més xicoteta d’un element químic rents perquè els àtoms estan units i organitzats
que manté la seua identitat i les seues propietats, d’una manera diferent.
i que no és possible dividir mitjançant processos
químics. Una molècula és una partícula formada 14.23. La molècula de CO o monòxid de carboni està for-
per un conjunt d’àtoms. mada per un àtom de carboni i un d’oxigen; la mo-
lècula de NO (monòxid de nitrogen) està formada
14.21. A B per un àtom de nitrogen i un altre d’oxigen; la molè-
cula de C4H10 (butà) està formada per quatre àtoms
de carboni i 10 d’hidrogen.
14.24.
Substància
Compost
simple
Cu (coure) X
SO2 (diòxid de sofre) X
a) E
l primer dibuix representa una substància com-
posta perquè està formada per dos elements H2SO4 (àcid sulfúric) X
distints. L’esfera roja representa els àtoms d’una He (heli) X
de les substàncies i les boles blanques represen-
N2 (nitrogen) X
ten els àtoms de l’altra substància. Una bola roja
i dues de blanques formen una molècula de la 14.25. a) El sucre està format per tres elements.
substància composta.
b) E ls elements són el carboni, l’hidrogen i l’oxigen.
b) E
n el segon dibuix hi ha una mescla, ja que es- c) En la molècula de sacarosa hi ha 12 àtoms
tan els dos elements barrejats però en molècules de carboni, 22 àtoms d’hidrogen i 11 d’oxigen.
separades, que mantenen les seues propietats
específiques. 14.26. H2SO4 .
c) E
l pas de l’electricitat ha produït un canvi químic, 14.27. El monòxid de carboni (CO) és un gas i està en forma
ja que ha canviat la naturalesa de la substància. de molècula, ja que els àtoms dels gasos no es tro-
ben units entre si i es mouen lliurement. El plom està
14.22. a) En la substància clor hi ha un element, el clor.
en forma de cristall.
b) En la substància sodi hi ha un element, el sodi. 14.28. A B C D
c) E
l clorur de sodi està format per dos elements,
el sodi i el clor.
a) E
n el cas D hi ha substància pura, i en els A, B i C
hi ha mescla.
b) E
ls casos A i C són compostos, i els casos B i D
són substàncies simples.
c) Són gasos els casos A, B i C, i és sòlid el cas D.
280548 _ 0486-0511.indd 505 28/02/11 18:18

14 SOLUCIONARI 1
14.29. Els elements més abundants de l’univers són l’hidro-
1 300
gen (H) el nombre atòmic del qual és 1, i l’heli (He)
Quantitat CO2 mg/m3

amb nombre atòmic 2. Els elements més abundants 1 250
de l’escorça terrestre són l’oxigen (O), nombre atòmic 1 200
8, i el silici (Si), nombre atòmic 14 . 1 150
14.30. Cap d’aquests «elements» es considera actualment 1 100
element químic. 1 050
1 000
14.31.
Elements Elements 950
Gasos nobles
en estat gasós en estat sòlid
ns
r ts
res
te
ge
jou
cre
ab
llu
en
ma
nd
Di
me
ss
Hidrogen Carboni Heli
um
Di
ve
Di
Di
Di
Di
Oxigen Silici
Di
Magnesi
Alumini RESUM
14.38.
Àtoms Molècules Cristalls
14.32. El nitrogen i l’oxigen no figuren en la taula perquè la
seua concentració no sofreix variacions contaminants. Unitat més xicoteta de Unió de dos Unió de molts
la matèria. àtoms o més. àtoms.
14.33. Aire net
Aire contaminat L’àtom està format per Molècules de Estructura
un nucli en el substàncies atòmica ordenada
2 000 qual hi ha protons simples i regular.
1 500 i neutrons, formades per
1 000 i per electrons àtoms iguals.
500 en la perifèria.
100
50 Els elements Molècules de Poden estar
40 estan formats substàncies formats per
30 per àtoms iguals. compostes àtoms iguals,
20 La combinació formades per la com els metalls,
10 d’elements dóna lloc a unió o per àtoms
9 substàncies compostes de diferents distints, com el
8 formades per àtoms àtoms. clorur de sodi.
7 diferents.
6
5
4 14.39. El model atòmic de Dalton considerava els àtoms com
3
2
a partícules molt menudes i indivisibles que formaven
1 la matèria. Aquestes partícules es diferenciaven entre
0 si per la massa i la grandària, i tenien propietats dife-
SO2 NO CH4 Partícules C0 C02
sòlides rents. Els elements químics estan formats per àtoms
iguals i els compostos químics, per àtoms distints.
14.34. Els hidrocarburs estan formats per carboni i hidrogen.
14.40. Electrons
14.35. El diòxid de carboni està en la llista de contami-
nants perquè, a pesar de ser una substància present
en l’atmosfera, s’hi troba en quantitats anormalment
elevades a causa de l’activitat humana.
14.36. L’ús de l’automòbil en les ciutats produeix emissions

de C02 que s’acumulen en l’atmosfera amb el conse-
güent augment del seu nivell de concentració. NUCLI
14.37. Segons el gràfic, les emissions de diòxid de carboni

disminueixen durant el cap de setmana, fet que in-
dica que les emissions dels vehicles són una de les
fonts principals de diòxid de carboni, ja que el cotxe
s’usa més durant la setmana per a anar al treball, Neutrons
que durant el cap de setmana.
Protons
280548 _ 0486-0511.indd 506 28/02/11 18:18

14 SOLUCIONARI
14.41. L’ozó està relacionat amb l’oxigen, ja que l’ozó està 4. Alumini Símbol: Al Nombre de protons: 13
format per tres àtoms d’oxigen. L’ozó és un gas in- Nombre atòmic: 13
color i d’olor acre, que en grans concentracions pot Coure Símbol: Cu Nombre de protons: 29
tornar-se blau. L’ozó es troba de manera natural en Nombre atòmic: 29
l’estratosfera, formant la denominada capa d’ozó. Potassi Símbol: K Nombre de protons: 19
Nombre atòmic: 19
5. El ferro s’utilitza en la indústria siderúrgica per a obtenir
14.42. Reflexionar. En la referència de l’autor es diu d’una acer a partir de la mescla de ferro i carboni, ja que és
manera expressa que l’autor és un dels mestres indis- mal·leable i tenaç.
cutibles de la ciència-ficció. El títol es refereix al món
6. El dibuix B representa un cristall, ja que els àtoms estan
al final del temps. El personatge viu en una estrella, la units de manera regular, en agrupacions sòlides.
qual cosa és impossible.
7.
14.43. Identificar. De plasma. No, nosaltres estem fets de
substàncies orgàniques.
14.44. Relacionar. Perquè escrivia quatre pàgines cada dia.
Àtoms
1. La unitat més xicoteta de la matèria és l’àtom. d’oxigen
Electrons
Àtom
d’oxigen
Àtoms
d’hidrogen
8. a) Amoníac: NH2 .
NUCLI
b) Sulfat de calci: CaS4 .
c) Diòxid de carboni: CO2 .
9. Un informe científic ha d’incloure el títol i l’autor de
l’informe com a portada i els apartats següents:
– Objectius de la investigació, on es planteja el proble-
Neutrons ma que es vol investigar i s’ha de formular la hipòtesi
de treball.
Protons
– Introducció, on s’arreplega informació sobre el tema
de la investigació.
2. Els postulats de la teoria atòmica de Dalton són:
– Mètode emprat en l’estudi.
– Totes les substàncies estan formades per partícules – Resultats i conclusions.
molt menudes i indivisibles, anomenades àtoms.
– Bibliografia.
– Hi ha diferents tipus d’àtoms que es diferencien en
10. L’aigua del nostre planeta es troba a tot arreu. L’aigua
l’estructura atòmica i les seues propietats. Cada ele-
cobreix les tres quartes parts de la Terra i representa un
ment químic està format per àtoms iguals entre si.
percentatge alt de la composició dels éssers vius. És, a
– Les substàncies compostes estan formades per la més, el medi on es produeixen la majoria de reaccions
unió de dos àtoms diferents o més. En el dibuix an- implicades en les funcions vitals. L’aigua líquida és més
terior representem un àtom format per partícules més densa que el gel, així que el gel sura sobre l’aigua i crea
xicotetes, que es distribueixen de la manera següent: una barrera tèrmica per davall de la qual es manté una
protons i neutrons en el nucli, i els electrons, que es temperatura que permet la vida aquàtica.
mouen en forma de núvol al voltant del nucli.
3. El nombre atòmic ens indica el nombre de protons que té PROVA D’AVALUACIÓ 2

el nucli de l’àtom de l’element químic. El nombre atòmic, 1. En grec, la paraula àtom significa ‘indivisible’. El científic
és a dir, el nombre d’àtoms presents en el nucli, és el que John Dalton va proposar una teoria per a explicar les di-
diferencia un element químic d’un altre. Si dos elements ferències entre les substàncies:
tenen el mateix nombre atòmic, en realitat, estem parlant
– Totes les substàncies estan formades per partícules
del mateix element.
molt xicotetes i indivisibles, anomenades àtoms.
280548 _ 0486-0511.indd 507 28/02/11 18:18

14 SOLUCIONARI 1
– Hi ha diversos tipus d’àtoms que es diferencien en la 7. a) Verdader.
seua estructura atòmica i les seues propietats. Cada ele- b) F
als. Els cristalls són grups d’àtoms units entre si que
ment químic està format per àtoms iguals entre si. formen agrupacions sòlides i regulars.
– Les substàncies compostes estan formades per la unió c) Verdader.
de dos àtoms diferents o més. d) Fals. Els àtoms tenen protons i neutrons en el nucli
2. Electrons i un núvol d’electrons al voltant.
e) Fals. Els àtoms aïllats tenen tendència a romandre
sols i a no unir-se amb altres àtoms.
8. El dibuix representa una molècula d’oxigen. La fórmu-

la química és O2. És una substància simple perquè està
composta per àtoms iguals.
9. Per a elaborar la introducció hauria de buscar infor-

NUCLI mació sobre què és un contaminant, procedència dels
contaminants, nivells mínims acceptables, nivells nocius
per a la salut, efectes en la salut i medi ambient.
10. El carboni té una gran capacitat de formar compostos

distints i és la base de tots els compostos orgànics que
Neutrons formen els organismes. El carboni es pot trobar en:
Protons – L’escorça terrestre, en què forma jaciments de carbó.

– Forma cristal·lina pura, com el diamant.
ls components de l’àtom es distribueixen de la manera
E
següent: protons i neutrons en el nucli, i els electrons, que – Combinat amb oxigen, com a monòxid i diòxid de car-
es mouen en forma de núvol al voltant del nucli. boni.
– Combinat amb altres elements. El carboni és un ele-
3. La taula periòdica és la manera com la comunitat científi-
ment químic.
ca ha reunit i ordenat els elements químics coneguts. Hi
estan ordenats segons el nombre atòmic, en set fileres o AMPLIACIÓ
períodes i díhuit columnes. Els elements amb propietats
químiques similars formen grups que coincideixen en la 1. Les partícules que obtindríem serien les molècules d’ai-
mateixa columna. El símbol d’un element químic repre- gua, que al seu torn es poden dividir, cadascuna, en dos
senta el seu nom. Generalment s’agafa la lletra inicial del àtoms d’hidrogen i un d’oxigen. Els àtoms estan formats
nom de l’element. Per exemple, C correspon al carboni, per electrons, neutrons i protons. Si poguérem dividir-los
H a l’hidrogen. ja no seria aigua perquè els elements no estarien units
4. Ferro Símbol: Fe Nombre de protons: 26 per enllaços.
Nombre atòmic: 26 2. L’àtom en realitat està format per unes altres partícules
Bari Símbol: Ba Nombre de protons: 56 més xicotetes, els protons, els neutrons i els electrons.
Nombre atòmic: 56
3. Un element químic està format per àtoms iguals diferents
Magnesi Símbol: Mg Nombre de protons: 12 als àtoms d’altres elements. Cada element químic té un
Nombre atòmic: 12 nom i es representa mitjançant un símbol. Tots els ele-
5. a) L a substància està composta per un àtom de sodi, un ments coneguts en l’actualitat estan reunits en la taula
d’oxigen i un d’hidrogen. periòdica.
b) Un àtom de ferro i dos d’hidrogen. 4. Si 1 àtom ocupara un volum d’1 mm3, llavors deu mil
c) Un àtom de carboni i quatre d’hidrogen. trilions d’àtoms (1 g de ferro) ocuparien un volum de deu
d) Dos àtoms de clor i un d’oxigen. mil trilions de mm3 .
6. L’aigua està composta per dos àtoms d’hidrogen i un 5. Els àtoms es diferencien entre si pel nombre de protons
àtom d’oxigen. La fórmula química és H2O. En l’interior del nucli. Els àtoms de l’oxigen i de l’heli són distints per-
dels éssers vius l’aigua actua com a dissolvent, raó per què l’àtom de l’heli té dos protons, i el de l’oxigen, huit.
la qual està present en la majoria dels processos quí-
mics. 6. El nombre atòmic representa el nombre total de protons
del nucli. Es representa en la taula periòdica per un nom-
bre situat en la part superior esquerra del símbol de l’ele-
Àtom d’oxigen ment químic.
7. Un símbol químic és un signe abreujat que s’utilit-

za per a identificar els elements i els compostos quí-
mics en lloc dels noms complets. El símbol del ferro és
Àtoms d’hidrogen Fe perquè deriva del seu nom en llatí, ferrum (ferro).
280548 _ 0486-0511.indd 508 28/02/11 18:18

14 SOLUCIONARI
S’utilitza el símbol Cl per al clor per a diferenciar-lo 13.

del símbol del carboni, que és C. Element Propietats Usos
8. Una molècula és una partícula formada per un conjunt Alumini

Metall tou, però Fabricació
d’àtoms units entre si. Les substàncies simples estan
que en barrejar-se d’avions, vaixells,
compostes per àtoms iguals units entre si. Les subs- amb altres metalls automòbils.
tàncies compostes són agrupacions d’àtoms distints forma aliatges durs
units entre si. La molècula d’una substància composta i lleugers.
es representa per una fórmula que ens informa sobre
els elements que intervenen en la molècula i el nombre
Magnesi Metall que crema Fabricació
d’aquests. Exemple: H2O.
amb facilitat de bengales
9. La fórmula d’un cristall representa el tipus d’àtoms i desprén una llum i en pirotècnia.
que constitueixen el cristall i la proporció en què està blanca molt intensa. En el passat
cadascun. s’utilitzava en
aparells de flaix
Àtom de clor per a la fotografia.
Àtom de sodi
Silici Semiconductor. Fabricació
de microxips.
Ferro Metall mal·leable Obtenció d’acer

i tenaç que forma (aliatge de ferro
aliatges amb i carboni i altres
propietats diferents. elements).
REFORÇ
1. Demòcrit considerava que la matèria estava formada per

10. partícules molt xicotetes que va anomenar àtoms, que
en grec significa ‘indivisible’. Dalton, en el segle XIX, va
Símbol arribar a la mateixa conclusió que Demòcrit però basada
Presència
i nombre Característiques
en l’univers en l’experimentació, i, per tant, amb fonament científic.
atòmic
2. Els enunciats de la teoria atòmica de Dalton són:
Hidrogen H, 1
Gas incolor, – Les substàncies estan formades per partícules xicote-
83 % tes i indivisibles, anomenades àtoms.
inodor,
de la matèria
insípid, molt – Hi ha diversos tipus d’àtoms, que es diferencien en
de l’univers.
inflamable.
algunes de les propietats i cada element químic està
format per àtoms iguals entre si i diferents dels àtoms
Heli He, 2 Gas noble, 15,9 % d’altres elements químics.
més lleuger de tota la – Els compostos químics estan formats per la unió de
que l’aire, matèria de dos àtoms diferents o més. La proporció d’àtoms de
no inflamable. l’univers. cada classe que s’uneixen per a formar una substància
és sempre la mateixa.
3. FeS2, H2O, NaCl, etc.

11. Els elements amb propietats semblants al sodi (Na) són:
4. O2, Cl2, H2, etc.
liti (Li), potassi (K), rubidi (Rb), cesi (Cs) i franci (Fr). Són
els elements que estan en la mateixa columna o grup 5. L’àtom:
del sodi. a) L ’àtom està format per tres tipus de partícules: pro-
12. a) F
e2O3 està formada per dos àtoms de ferro i tres tons, neutrons i electrons.
d’oxigen. b) Els protons i els neutrons formen el nucli.
H4 està formada per un àtom de carboni i quatre
b) C c) Les altres partícules es mouen al voltant del nucli.
d’hidrogen.
c) Cu2SO4 està formada per dos àtoms de coure,
un àtom de sofre i quatre d’oxigen.
280548 _ 0486-0511.indd 509 28/02/11 18:18

14 SOLUCIONARI
d) Model d’àtom: 9. Una fórmula química és la representació dels elements

Electrons que formen un compost o molècula. En la fórmula
química s’indiquen mitjançant els símbols els elements
presents en cada molècula, i com a subíndex, al costat
de cadascun, el nombre d’àtoms d’aquest element pre-
sents en una unitat elemental del compost o com a pro-
porció general. Exemple: C4H10O2.
10. La fórmula del clorur de sodi és NaCl. La unió d’àtoms
NUCLI
de sodi i clor formen una estructura cristal·lina amb si-
metria cúbica.
11. El dibuix representa una molècula. És una substància
composta formada per tres àtoms, dos iguals i el tercer,
Neutrons diferent.
Protons
12. Les estrelles estan compostes per hidrogen i heli. L’hidro-
gen està a la Terra, lliure en l’atmosfera; combinat amb
6. Els àtoms de dos elements químics distints es diferencien oxigen en forma d’aigua; combinat amb carboni i oxigen,
en el nombre de protons que formen el nucli. en compostos orgànics i combinat amb altres elements,
7. a) L a taula periòdica es va crear per a reunir i ordenar en roques i minerals.
els elements químics coneguts. 13. Els gasos que es troben en una proporció més alta
en l’aire són el nitrogen (78%) i l’oxigen (21%). El nitro-
b) E
n la taula periòdica trobem el nom i el símbol
gen és un gas inodor, incolor, insípid i inert. L’oxigen és
dels elements, així com el nombre atòmic. A més, ens
un gas incolor, inodor i insípid.
informa sobre grups d’elements que comparteixen
propietats químiques semblants, en trobar-se cada 14. El carboni és la base de tots els compostos orgànics
grup en una mateixa columna. que formen els organismes. El carboni es pot trobar
en l’escorça terrestre, en què forma jaciments de car-
c) E
ls elements químics estan ordenats segons el nom-
bó; en forma cristal·lina pura, com el grafit o el diamant;
bre atòmic.
combinat amb oxigen, com a monòxid i diòxid de carboni
d) En la taula hi ha 103 elements diferents. o combinat amb altres elements, en compostos orgànics
8. a) L ’àtom és la unitat més xicoteta de la matèria i la mo- o hidrocarburs.
lècula és la unió de dos àtoms o més. 15. El calci està en la closca dels ous, les petxines, les perles,
els corals, i en els ossos i les dents dels animals. El símbol
b) L a molècula d’una substància simple està formada
del calci és Ca, i el nombre atòmic, 20.
per àtoms iguals, i la d’una substància composta,
per àtoms distints entre si.
c) U
na molècula és l’agrupació d’àtoms dels elements,
que no són gasos nobles, units entre si. El cristall és
també una agrupació d’àtoms units entre si, que for-
men agrupacions sòlides i regulars.
280548 _ 0486-0511.indd 510 28/02/11 18:18

280548 _ 0486-0511.indd 511 28/02/11 18:18
Temes de Ciència
per al segle xxi
PAre, MAre: vull una MASCOTA
Quan demanem aquest desig, amb freqüència en que s’acostume a la presència i companyia de
acostar-se el Nadal i pensant en el regal del Pare Noel les persones que en tenen cura. Això ens ajuda a
o del dia de Reis, sempre pensem en un cadell tendre, entendre que hi haja mascotes com les taràntules
afectuós i indefens, a qui oferir el nostre afecte i de qui i els escorpins.
rebre companyia.
No obstant això, no podem tenir la mascota que
El gos i el gat són les mascotes per excel·lència, nosaltres decidim, sinó una d’aquelles que la
però qualsevol espècie que puga ser mantinguda en legislació ens permeta, ja que els governs han de vetlar
captivitat pot convertir-se en una mascota. La llista per les conseqüències mediambientals que pot tenir
de mascotes possibles és molt extensa, la majoria el trasllat de determinades espècies cap a ecosistemes
pertanyen a grups com els ocells, els peixos, els rèptils, distints dels d’origen.
els amfibis, i fins i tot els artròpodes.
Així doncs, abans de triar una mascota, cal que ens
Abans d’accedir a la nostra petició, el pare i la mare informem de quines espècies estan prohibides
voldran estar segurs que som conscients de la com a mascotes.
responsabilitat que assumirem. Per a tranquil·litzar-los,
Podem trobar algunes d’aquestes lleis en l’adreça
hem de tenir tota la informació necessària sobre què és
següent:
una mascota, què en podem esperar, quines atencions
necessita i quins requisits legals ens exigeix l’ajuntament www.proyectando.com/refugios/leyes/leyes.htm
per a posseir la mascota triada.
Una mascota salvatge o domèstica?
Què és una mascota? Per a definir el terme salvatge ens hem d’enfrontar
Si pensem un poc en les diferents situacions ja a una nova interpretació del terme domèstic. Una
conegudes, una mascota pot ser: o bé un animal espècie salvatge és aquella espècie animal que viu en
domèstic de companyia que no és forçat a treballar ni llibertat, en el seu entorn natural, i els exemplars només
tampoc és menjat; o bé una figura o un objecte que es poden aconseguir mitjançant la captura. Un animal
representa o simbolitza un esdeveniment públic, un domèstic, per contra, és una espècie que es cria en
projecte o una companyia. Per exemple, la mascota de captivitat, amb la intervenció de l’ésser humà, encara
les Olimpíades de Barcelona de 1992 va ser Cobi. que es tracte d’una espècie exòtica. Així, sabem que
en les muntanyes de Galícia hi ha cavalls salvatges,
En quasi totes les societats humanes les mascotes que pertanyen a una raça diferent de les dels cavalls
suposen un fenomen social des de molt antic. En domèstics.
la majoria dels llocs del món, el gos i el gat són les
mascotes per excel·lència, amb segles de tradició i La supervivència de determinades espècies salvatges
cria selectiva. Però també s’han fet un lloc moltes és un tema preocupant, i per evitar-ne l’extinció la
espècies, algunes amb gran tradició, com els ocells majoria dels països del món s’han reunit i elaborat un
cantaires, els cavalls, les carpes de colors, etc. Conveni sobre el Comerç Internacional d’Espècies de
Fauna i Flora Salvatge Amenaçades, que es coneix
com a CITES.
Quines espècies poden ser mascotes?
És un acord entre els governs per evitar que el comerç
Ja sabem que una mascota és un animal domèstic.
d’espècies salvatges provoque l’extinció de les espècies
Ara hem d’utilitzar el diccionari per saber a què ens
més vulnerables. En el conveni es relacionen unes
estem referint.
5 000 espècies animals i 25 000 espècies vegetals, i ha
Segons el diccionari, un animal domèstic és aquell resultat tan efectiu que des que va entrar en vigor l’any
que «es cria i viu en companyia de les persones». 1975, cap de les espècies relacionades s’ha extingit a
causa del comerç.
Si domesticar consisteix a acostumar un animal
salvatge a la companyia de les persones, aleshores Algunes espècies salvatges estan en perill d’extinció,
qualsevol espècie animal pot ser domèstica, sempre i el seu comerç es permet tan sols en circumstàncies
280548 _ 0512-0531.indd 512 28/02/11 17:05

PAre, MAre: vull UNA MASCOTA
excepcionals. Entre aquestes es troben moltes adultes, però les seues necessitats d’espai, aigua i sol
espècies del grup dels primats. segueixen sent les mateixes, encara que adequades
La gran majoria té limitat el nombre d’individus que a la seua grandària. Per a mantenir les condicions
es poden capturar cada any per a comerciar-hi en naturals de vida ja no és suficient amb un terrari,
altres països. Podem trobar, per exemple, espècies de sinó que necessitaran un estany. Però qui pot tenir
cocodrils, caimans, escorpins o papallones. un estany a casa? Si no és així, és millor que ens
oblidem de la tortuga, ja que de cap manera hem
Abans d’adquirir una mascota, hem d’estar segurs que d’abandonar-la en un riu.
no es tracta d’una espècie protegida; és a dir, que té
el certificat CITES. Només així ens assegurarem que La tortuga d’orelles roges, originària de Florida, ha
adquirim una mascota legal. estat alliberada de manera massiva als rius i llacs
espanyols, quan les persones que en tenien cura no
La relació completa d’espècies incloses en el conveni van poder proporcionar-los l’hàbitat que necessitaven.
CITES està en l’adreça: www.cites.org/eng/app/ En arribar a aquestes zones humides, es va produir
appendices.shtml. una gran expansió d’individus d’aquesta espècie, ja
que:
• Es reprodueix molt abans que les tortugues
autòctones.
• Produeix més descendència.
• Té una dieta més diversa, per això no té problemes
per a aconseguir aliment, i assoleix una mida major
que les espècies autòctones.
• És més resistent a la contaminació i a la presència
humana, fet que li permet ocupar tot tipus de medis
aquàtics.
Per tots aquests motius, alguns experts afirmen que
la seua presència provocarà la desaparició d’altres
espècies de tortugues.
Aquest problema afecta no solament la península
Ibèrica, sinó també molts altres estats europeus,
i fins i tot països d’altres continents. Perquè ens
fem una idea de la importància del fet, només entre
1989 i 1994 se’n van vendre a tot el món 26 milions
d’individus, la majoria dels quals són alliberats al medi
natural.
L’expansió és tal que a la Unió Europea ja se n’ha
prohibit la importació.
Quan adquirim una mascota hem de tenir en compte
les seues necessitats no només presents, sinó també
futures, i si disposarem dels mitjans i el temps
necessaris per a dedicar-los l’atenció suficient. Amb
aquesta informació cal valorar la conveniència de
triar la mascota més adequada. No es tracta només
El benestar de la meua mascota
de satisfer els nostres desitjos, sinó principalment
Finalment, hem decidit comprar una xicoteta tortuga d’atendre les necessitats de la mascota, sense perdre
de la Florida (o d’orelles roges). Les venen en qualsevol de vista les conseqüències per a l’entorn.
botiga d’animals, són molt assequibles i tan menudes
Podem trobar molta informació sobre les mascotes més
que quasi no necessiten espai a casa: un xicotet terrari
comunes en l’adreça següent: www.misanimales.com/.
és suficient. Però això és només al principi.
Aquestes tortugues poden viure fins a 40 anys, i
arriben a una longitud de 30 centímetres quan són
280548 _ 0512-0531.indd 513 28/02/11 17:05

Beneficis de les mascotes Els drets de les mascotes

Està demostrat que les mascotes exerceixen una El 15 d’octubre del 1978, la Lliga Internacional
influència molt positiva en el benestar de les persones. dels Drets de l’Animal va proclamar una Declaració
Tant és així, que actualment s’utilitzen en medicina Universal dels Drets de l’Animal, que va ser aprovada
per al tractament de malalties cròniques, mancances per la UNESCO (Organització de les Nacions Unides
afectives, solitud i discapacitats, mitjançant l’anomenada per a l’Educació, la Ciència i la Cultura), i posteriorment
TERÀPIA ASSISTIDA AMB ANIMALS DE COMPANYIA. per l’ONU (Organització de les Nacions Unides).
Però aquest ús té els seus orígens en la història Parem atenció als articles següents d’aquesta
passada. Existeix una pintura de l’any 1250 aC, declaració.
anomenada Primavera en el groc, en la qual apareix
una persona cega guiada per un gos. Article 4
Per a aquest tipus de teràpies no s’utilitza qualsevol Tot animal salvatge té dret a viure lliurement
espècie animal, sinó unes espècies determinades en el seu ambient natural, terrestre, aeri o aquàtic,
amb una intel·ligència que els permet establir una i a reproduir-se.
relació personal i afectiva amb els éssers humans Article 5
i adaptar-se a les seues formes de vida.
Tot animal que pertanga a una espècie que visca
Així, una taràntula o una serp pitó mai podran demostrar tradicionalment en l’entorn humà, té dret a viure
afecte. En canvi, sí que ho fan els gossos, els gats, els i créixer al ritme i en les condicions de vida i llibertat
cavalls, els ocells, els dofins, etc. que siguen pròpies de la seua espècie.
Article 10
Els dofins no són animals domèstics, però són fàcilment
domesticables. Ara bé, les seues necessitats vitals no les Cap animal ha de ser explotat per divertiment de
l’ésser humà.
pot satisfer ni són assequibles per a qualsevol persona,
per això només n’hi ha en zoològics i centres dedicats a
la naturalesa, on disposen de les cures, les atencions i la
Després de tots els termes analitzats, i a la vista dels
companyia que necessiten.
articles anteriors, és fàcil extraure’n les conclusions
Els gossos, els gats i els cavalls, en canvi, són espècies següents:
majoritàriament domèstiques. No són animals salvatges, – Segons l’article 4, posseir un animal salvatge com
i la majoria no poden viure en llibertat, ja que no serien a mascota atempta contra els drets dels animals.
capaços de trobar els recursos que necessiten per a Un escorpí, una taràntula o una boa, a més de
sobreviure. no proporcionar-nos l’afecte que esperem de les
mascotes, està patint innecessàriament per viure en
De tots, la mascota estrella és, sense cap dubte, el gos.
un entorn al qual no s’adaptaran mai, i estan sent
privats d’experimentar la forma de vida pròpia de
la seua espècie. A més, són animals potencialment
perillosos per a les persones, per això requereixen
una vigilància constant.
– Segons l’article 5, les espècies domèstiques,
malgrat que visquen naturalment en l’entorn de
l’ésser humà, no deixen de ser animals amb unes
necessitats pròpies de la seua espècie que no els
poden ser negades. Un husky siberià està adaptat
a unes condicions de temperatura i d’espai que no
són possibles en un apartament de la majoria de les
ciutats espanyoles.
– Segons l’article 10, els beneficis que ens proporciona
la companyia d’una mascota domèstica només són
possibles quan la relació és recíproca, és a dir, que
l’animal també ha de rebre atenció, afecte, cura i
dedicació.
280548 _ 0512-0531.indd 514 28/02/11 17:05

Ja és a casa la meua mascota! educar-la, perquè la seua presència no represente

una molèstia per a la resta dels membres de la
Siga quina siga la mascota triada, hem assumit
família.
una responsabilitat triple:
– Amb la societat. Legalment, hem assumit unes
– Amb la mascota. Haurem de respectar-la d’acord
responsabilitats determinades per les lleis establides
amb els drets dels animals.
per diferents òrgans governamentals: provincial,
– Amb la família. Hem decidit tenir una mascota, autonòmic, nacional, comunitari i internacional.
i haurem de responsabilitzar-nos de cuidar-la i
280548 _ 0512-0531.indd 515 28/02/11 17:05

fongs al rebost
Segur que en més d’una ocasió, en agafar una llesca Collir bolets a la muntanya no és un joc. No sols
de pa de motle per preparar-nos un sandvitx, hi hem posem en risc la nostra salut, sinó que també privem
observat unes xicotetes taques verdoses que ens la naturalesa dels seus cicles propis, ja que els fongs
resulten un poc desagradables. Si les taques apareixen reciclen la matèria orgànica, i retornen el carboni
sobre la crosta, solem retallar les vores de la llesca i i altres elements al seu estat natural, perquè tornen
utilitzar-ne la resta. a ser utilitzats per les plantes.
En alguna ocasió, també, quan obrim el pot de la
melmelada, hi observem un borrissol blanc que
forma unes brosses menudes sobre la superfície de
la melmelada. Com que ens fa llàstima llançar el pot
sencer, solem retirar la superfície «tacada» de la
melmelada amb una cullereta, i prou.
Siguen el que siguen aquestes «coses», aparentment
hem fet el millor per garantir que no ingerim cap
substància nociva. Però, n’estem segurs?
No ens conformem amb aquestes accions, i esbrinem
un poc més sobre les taques dels aliments.
Fongs o bolets?
Els fongs no són plantes, ja que s’alimenten de la
matèria orgànica d’altres éssers vius (heteròtrofs),
però tampoc són animals, ja que els manquen els
òrgans dels sentits i no es poden desplaçar. Per això,
encara que són eucariotes com els animals i les
plantes, els seus components s’agrupen en un regne
distint: el regne dels fongs.
Existeix una classificació científica dels fongs una mica
complexa. No obstant això, perquè puguem endinsar-
nos en la diversitat d’espècies d’aquest regne, podem
classificar-los en tres grups: bolets, llevats i floridures.
Sempre que sentim a parlar de fongs, pensem en
els bolets. Però els bolets no són més que l’òrgan
reproductor d’alguns tipus de fongs, com si fóra el
«fruit» dels fongs.
La majoria dels bolets són comestibles, però uns altres
són extremadament perillosos. En alguns casos, han
rebut un nom molt adequat, com el Boletus satanas,
també conegut com a matagent.
En altres casos, tanmateix, dins d’un mateix gènere
hi ha espècies mortals i espècies comestibles. És el
cas de l’Amanita phalloides (farinera borda) i l’Amanita
ovoidea (farinera). La primera és molt tòxica i provoca
danys tan greus a l’organisme que poden causar la
mort. La segona, en canvi, és comestible. A més, hi
ha altres espècies d’aquest gènere, l’Amanita verna i
l’Amanita virosa, que també són tòxiques, encara que
menys que l’Amanita phalloides.
Totes elles s’assemblen, per això només un expert en
bolets pot diferenciar-les.
280548 _ 0512-0531.indd 516 28/02/11 17:05

fongs al rebost
Fongs microscòpics: els llevats per al creixement dels fongs: humitat i matèria orgànica
en descomposició són dos dels requisits bàsics.
Els llevats són fongs unicel·lulars que es troben
dispersos àmpliament per la naturalesa, sobre les Com que els fongs es reprodueixen per espores,
fulles, les flors, els fruits, la pell, les plomes, i fins aquestes es troben presents en l’aire de qualsevol espai,
i tot per l’interior de l’aparell digestiu dels animals. natural o artificial. D’aquesta manera, sempre que es
presenten les condicions per al desenvolupament d’un
Els llevats es caracteritzen pel tipus de
determinat tipus de fong, en començarà la invasió.
nutrició.«S’alimenten» d’hidrats de carboni (sucres)
mitjançant un procés anomenat fermentació. Quan el fong colonitza el substrat, s’alimenta de
El resultat d’aquesta fermentació no solament els les substàncies orgàniques mitjançant una sèrie de
proporciona l’energia que necessiten, sinó que reaccions químiques, a partir de les quals obté matèria
genera com a productes de rebuig uns altres tipus de i energia per a dur a terme les seues funcions vitals.
substàncies, com l’alcohol, l’àcid làctic o l’àcid acètic Però, a més, es generen uns productes de rebuig que
(component del vinagre). tenen utilitats molt diferents, segons el tipus de fong i
el substrat sobre el qual es desenvolupa.
Aquest procés natural l’aprofita la indústria per a
fabricar productes com el vi, la cervesa, el pa i fins i tot Els llevats duen a terme la fermentació, que s’utilitza
antibiòtics. A més, alguns d’aquests productes de rebuig en diversos processos industrials.
són conservants excel·lents, com l’àcid làctic. En el cas de les floridures, tots coneixem la producció
Cap llevat és nociu per si mateix per a l’ésser humà. d’antibiòtics a partir de floridures del gènere Penicillium.
Tanmateix, són els principals responsables del A més, són utilitzats en la fabricació d’alguns aliments,
deteriorament dels aliments amb sucre, com la fruita i com els formatges. La Penicillium roqueforti s’utilitza per
les begudes sense alcohol. a donar gust al cabrales, i el camembert deu el seu gust
i aspecte a la floridura Penicillium camemberti.
Els llevats tenen un aspecte similar al dels bacteris i es

reprodueixen de la mateixa manera.
Fongs filamentosos: les floridures

Floridures i micotoxines
El tercer gran grup de fongs de la nostra classificació
són les floridures. Hem vist que cada espècie de fong du a terme un
conjunt de reaccions químiques característiques de
Aquests fongs estan formats per filaments microscòpics, l’espècie i el substrat sobre el qual es troba. Aquestes
que els donen aquest aspecte característic de «borra» reaccions químiques variaran en intensitat, segons
vellutada. A vegades, a més, les espores que es formen la temperatura, la humitat i la quantitat de substrat
en l’extrem dels filaments els donen un aspecte disponible.
pulverulent.
A vegades, sota determinades condicions més
Floridures, llevats i bolets són organismes heteròtrofs restrictives, algunes floridures produeixen una sèrie
que s’alimenten de les substàncies orgàniques que hi de productes intermedis altament tòxics: són les
ha en el substrat on creixen. micotoxines. Les més importants són les produïdes
Per aquesta raó, el substrat no és casual, ja que per floridures dels gèneres Aspergillus, Fusarium
reuneix una sèrie de condicions que el fan favorable i Penicillium.
280548 _ 0512-0531.indd 517 28/02/11 17:05

fongs al rebost
Les més perilloses són les aflatoxines i les patulines, Alguns aliments contenen de manera natural substàncies
ambdues cancerígens molt potents. Les aflatoxines, amb activitat antimicrobiana, com l’àcid làctic dels
per exemple, les produeixen les floridures del gènere iogurts, motiu pel qual tenen una major duració que la
Aspergillus, que estan molt difoses arreu del món, llet fresca.
i proliferen en molts aliments, especialment els
En canvi, en els aliments frescos aquestes substàncies
cacauets, la dacsa i les llavors de cotó.
no existeixen, per això les condicions de conservació
A diferència dels bolets, la perillositat de les floridures han de ser les tradicionals: ambient fred i sec, que
és potencial, és a dir, ha d’haver-hi unes condicions retarda el desenvolupament de les floridures.
particulars per a la producció d’aquestes toxines. Així,
Quant als aliments ja florits, hem de rebutjar-los
per exemple, s’han detectat aflatoxines i patulines en
totalment. No ens estem referint, és clar, als productes
peres, pomes, cebes i albergínies florides.
que es venen ja «florits», com els formatges, ja que en
Igualment, en determinades condicions, el P. aquests productes les floridures estan inactives. O algú
camemberti ha estat documentat com a productor ha vist alguna vegada que una peça de rocafort s’haja
d’aflatoxines. No obstant això, s’utilitza per a la florit encara més després de comprar-la?
fabricació del formatge camembert sense cap risc per
Finalment, per a retardar l’aparició de floridura en les
a la salut, ja que s’elabora en condicions controlades.
fruites fresques, el fred és l’únic mètode a què podem
recórrer.
Del camp a l’ésser humà
En essència, les floridures estan presents
majoritàriament en els productes agrícoles,
especialment en els farratges dels animals, ja que
l’emmagatzematge d’aquests productes és el més
susceptible d’experimentar contaminacions per les
floridures.
No obstant això, les micotoxines no solen ser nocives
per als animals, ja que es presenten en quantitats
ínfimes. El perill per als éssers humans existeix quan
s’acumulen en els organismes dels animals, que
actuen com a amplificadors dels efectes.
Però no es tracta només del consum directe de carn
animal, les micotoxines s’acumulen també en els
productes derivats com la llet i els ous.
La contaminació per micotoxines en alguns productes
agrícoles representa un problema gravíssim per a molts També per l’aire…
països, amb repercussions econòmiques importants. En algunes zones d’Amèrica s’han documentat des
Recordem que la micotoxina és una substància de fa diversos anys uns casos mèdics molt greus i
química, i, per tant, no pot ser eliminada dels productes sorprenents.
contaminats.
Es tracta de bebés de menys de sis mesos que pateixen
una alteració que ha rebut el nom d’hemorràgia
Compte amb els aliments… pulmonar. Molts han mort a causa d’aquesta alteració.
No podem fer molt per a evitar les micotoxicosis
produïdes per aliments ja contaminats per micotoxines. El diagnòstic d’aquesta malaltia apunta a un fong poc
Tanmateix, sí que podem, i és necessari adoptar, comú, denominat Stachybotrys chartarum, com a
mesures d’higiene i conservació d’aliments, per evitar- causant d’aquesta reacció en allotjar-se les espores als
hi la proliferació de floridures. pulmons, i alliberar-hi toxines molt potents. En tots els
casos analitzats, aquest fong estava present a les cases
Hem de saber que els aliments envasats contenen dels bebés.
conservants i acidulants que retarden la degradació
produïda pels fongs. Destaquen els antioxidants
E330-333 i els conservants E200-299.
280548 _ 0512-0531.indd 518 28/02/11 17:05

fongs aL rebost
Aquest fong es desenvolupa només sobre fusta o paper

que s’hagen mantingut molt humits durant uns quants
dies. No hi ha referències d’aquest fong a Espanya, a
causa fonamentalment que la fusta no és el material
de construcció bàsic.
Tanmateix, unes altres floridures, menys tòxiques,
creixen habitualment a les nostres llars. En qualsevol
cas, les espores es transmeten per l’aire. En una casa
amb floridura, sempre hi haurà espores en l’aire. Els
efectes d’aquestes espores en la salut seran similars als
del pol·len i altres al·lergògens: problemes respiratoris
similars a l’asma, irritació de nas o gola, tos seca, etc.
Siga quin siga el tipus de floridura, hem de prendre Si aquestes arribaren a desenvolupar-se, haurien de ser
mesures per a corregir ràpidament les humitats que eliminades sistemàticament amb aigua i lleixiu, i eliminar
es produeixen a casa, abans de ser envaïdes per les a continuació tots els estris emprats en la neteja, per
floridures. evitar la contaminació d’altres superfícies o objectes.
280548 _ 0512-0531.indd 519 28/02/11 17:05

els Microorganismes i els seus combatents
Tots nosaltres hem patit més d’una vegada algun tipus

MICROORGANISMES QUE HABITEN
d’infecció, com ara una ferida o un gra infectats, una
EL COS HUMÀ
infecció de gola, d’orella...
On.... Qui.....
La major part de les infeccions es combaten amb
antibiòtics, encara que a hores d’ara tots sabem que Orella externa Aspergillus (fong)
la grip no es combat amb antibiòtics, tot i ser també Pell Candida (fong)
una infecció. Intestí prim Clostridium (bacteri)
Açò vol dir que els antibiòtics no combaten les Intestins Escherichia coli (bacteri)
infeccions, sinó que destrueixen un determinat tipus
de microorganisme. Gardnerella vaginalis
Vagina
(bacteri)
Com que tot pot arribar a ser una mica complicat,
és convenient que anem, a poc a poc, desglossant Estómac Lactobacillus (bacteri)
cadascun dels participants en aquests fets. Uretra Mycobacterium (bacteri)
Staphylococcus aureus
Nas
Habitants microscòpics (bacteri)
Si definim els microorganismes com a éssers vius que Staphylococcus epidermis
Ull
només són visibles al microscopi, podem incloure-hi (bacteri)
éssers vius de tots els regnes, ja que l’única condició
Streptococcus salivarius
per anomenar-los així és la mida minúscula. Boca
(bacteri)
Però en realitat tots els microorganismes pertanyen
Trichomonas hominis
al regne de les moneres, al regne dels fongs i al regne Intestí gros
(protoctist)
dels protoctists i són, a més, unicel·lulars. Els virus
també formen part dels microorganismes, encara que
no són del tot éssers vius, i no s’inclouen en cap dels Microorganismes patògens
regnes esmentats.
Patogen vol dir que «causa malaltia». En realitat, un
Els microorganismes es troben a tot arreu. De fet, percentatge molt reduït de tots els microorganismes
molts viuen dins del nostre organisme, on troben són nocius per a l’ésser humà. De fet, en el cos humà
allotjament i aliment sense produir cap efecte nociu. viuen uns 700 trilions de bacteris, un nombre molt
A canvi, protegeixen l’organisme de la invasió d’altres superior al de cèl·lules humanes, que és d’uns 70
microorganismes patògens. trilions.
No obstant això, la majoria són inofensius sempre El microorganisme patogen té un únic interés per
que les diferents poblacions de microorganismes l’hoste: trobar un lloc adequat per reproduir-se, ja que
que ocupen un mateix espai es mantinguen en unes la reproducció és el mecanisme de supervivència de
proporcions constants. Així i tot, quan es produeix les espècies.
un canvi en el medi, com per exemple una variació
Els diferents mecanismes de reproducció utilitzats
en el pH, que fa desaparéixer una espècie
per bacteris, fongs, virus i protozous, són els causants
determinada, la seua competidora aprofita per
de les diverses formes de desenvolupament de les
augmentar de població. És en aquests casos quan
malalties infeccioses que produeixen. Això condiciona
es pot produir una infecció.
en gran manera els tractaments que s’utilitzaran per
Càndida, per exemple, és un fong que viu sobre la combatre’ls, per tant, aprofundirem un poc més en els
superfície de la pell, i també es troba a la boca mecanismes d’infecció de virus i bacteris.
i el tracte intestinal. En persones amb el sistema
immunitari molt afeblit, com ara els diabètics, nadons
o portadors del VIH, aquest fong pot créixer fora de
Mecanisme d’infecció d’un virus
control i envair l’organisme. En l’esquema següent es mostra el mecanisme
d’infecció d’un virus.
Com veiem en la taula següent, fongs, bacteris
i protozous són microorganismes que viuen de manera El dany que produeix el virus en l’organisme consisteix
natural en altres éssers vius, entre els quals hi ha en la destrucció de les cèl·lules. Però aquest efecte es
l’ésser humà. veu limitat, ja que cada tipus de virus té com a objectiu
un determinat tipus de cèl·lules hoste.
280548 _ 0512-0531.indd 520 28/02/11 17:05

Procés d’infecció d’un virus
1. Entrada del virus 2. Reproducció i acoblament 3. Eixida de nous virus.

a la cèl·lula. dels components vírics.
Així, el virus del refredat ataca les cèl·lules de que, si es produeixen, causen greus perjudicis en
les mucoses de les vies respiratòries altes, mentre l’organisme infectat. Les autoritats sanitàries de
que el de la grip pot arribar fins als pulmons. El virus cada regió organitzen campanyes d’informació als
de l’hepatitis B ataca les cèl·lules del fetge; els virus ciutadans, perquè tota la població d’aquest grup
de la diarrea ataquen les cèl·lules de les parets del d’edat siga vacunada gratuïtament als centres de
tracte digestiu; el virus de l’herpes ataca les cèl·lules salut.
nervioses de la pell; etc. Fins ara teníem clar que els antibiòtics combaten les
Els primers símptomes de la malaltia apareixen malalties bacterianes, mentre que la millor defensa
quan les cèl·lules hoste esclaten, tot i que aleshores contra una malaltia vírica és la vacuna. No obstant
l’organisme ja ha començat a organitzar les defenses. això, si observem detingudament la taula de la pàgina
Normalment, el nostre sistema immunitari necessita anterior, veurem que la major part de les malalties
tres dies per a combatre un virus, els tres dies que que hi trobem són d’origen bacterià.
tarda a desaparéixer la febre. A què es deu? Com funciona realment la vacuna,
i què tenen en comú virus i bacteris?
Mecanisme d’infecció d’un bacteri
Quan es produeix una infecció, l’organisme comença
Els bacteris entren a l’organisme per les mateixes vies
una primera defensa general, que dóna lloc als
que els virus, però tenen una grandària infinitament
processos de febre i la inflamació i enrogiment dels
major que aquells, per això els mecanismes de
teixits. Una segona defensa, que entra en acció uns
defensa del sistema immunitari s’activen molt abans.
dies més tard, té l’objectiu de destruir específicament
En condicions normals, aquest sistema podria eliminar
les cèl·lules infectades pel microorganisme. Aquesta
la infecció amb els seus propis mitjans.
segona defensa queda registrada en el sistema
Sempre, és clar, que no es tracte d’un bacteri immunitari, i si l’organisme és envaït novament per
que produïsca exotoxines. Aquestes substàncies, l’agent patogen, aquesta defensa entrarà en acció
fabricades per alguns bacteris patògens, són verins immediatament i l’individu no patirà la infecció.
molt potents i són el verdader perill d’aquests bacteris,
Les vacunes tenen com a finalitat desenvolupar
que provoquen danys característics i exclusius
en el sistema immunitari els mecanismes de segona
d’aquestes toxines.
defensa de les malalties més perilloses abans que es
En altres casos, el perill està en uns compostos de produïsquen. Quan tinga lloc la infecció, la segona
la paret bacteriana, anomenats endotoxines, que defensa s’activarà quan reconega la presència d’un
s’alliberen en morir el bacteri i que causen així els marcador que posseeix el patogen.
símptomes característics d’una infecció, com ara la
La base per al desenvolupament de les vacunes és
febre.
identificar aquests «marcadors».
Vacunes: antivíriques o antibacterianes?
Durant els primers 14 anys de vida, totes les persones
han de vacunar-se d’una sèrie de malalties infeccioses
280548 _ 0512-0531.indd 521 28/02/11 17:05

els MicroorganismEs i els seus combatents
RN HEPATITIS B
Els antibiòtics (del grec anta: contra, i bios: vida) són
medicaments utilitzats per a combatre les infeccions
TÈTANUS-DIFTÈRIA-TOS FERINA microbianes, encara que actualment en restringim
2 HAEMOPHILUS POLIO- la denominació als medicaments contra les infeccions
HEPATITIS B
MESOS influenzae b MIELITIS bacterianes.
MENINGOCOC C Els principis d’acció dels antibiòtics no són específics,
TÈTANUS-DIFTÈRIA-TOS FERINA
per això són considerats d’ampli espectre, ja que cada
4 POLIO- tipus d’antibiòtic és eficaç contra un grup ampli de
HAEMOPHILUS influenzae b bacteris. Es distingeixen dos tipus d’antibiòtics, segons
MESOS MIELITIS
MENINGOCOC C el mecanisme d’actuació:
TÈTANUS-DIFTÈRIA-TOS FERINA • Bacteriostàtics: la seua eficàcia consisteix a inhibir
POLIO- el creixement o la multiplicació dels bacteris.
6 HAEMOPHILUS
HEPATITIS B
MESOS influenzae b MIELITIS • Bactericides: la seua finalitat consisteix a destruir
directament el bacteri.
MENINGOCOC C
Així, en un prospecte d’amoxicil·lina, podem llegir
15 TRIPLE VÍRICA (GALTERES, RUBÈOLA
MESOS I XARAMPIÓ)
açò:
18 TÈTANUS-DIFTÈRIA-TOS FERINA POLIO-

PROPIETATS
MESOS HAEMOPHILUS influenzae b MIELITIS
L’amoxicil·lina és una penicil·lina semisintètica activa
DIFTÈRIA- per via oral i amb acció bactericida sobre un ampli
TÈTANUS- POLIO- espectre microbià.
4 ANYS TRIPLE VÍRICA
TOS FERINA MIELITIS L’amoxicil·lina actua, com totes les penicil·lines,
ACEL·LULAR
inhibint la síntesi de la paret bacteriana. És
11 ANYS TRIPLE VÍRICA HEPATITIS B bactericida, i en el seu ampli espectre d’activitat
s’inclouen la majoria dels patògens responsables de
14 ANYS TÈTANUS-DIFTÈRIA ADULTS les infeccions més freqüents:
Tots els bacteris relacionats en aquest calendari … … … … … … …

contenen toxines que estimulen la segona defensa. INDICACIONS
En el cas dels virus, és possible crear vacunes Xxxxxx (amoxicil·lina) està indicat per al tractament
per a tots sempre que s’haja desxifrat prèviament d’infeccions sistèmiques produïdes per patògens
l’estructura del virus i el mecanisme d’actuació. sensibles a l’amoxicil·lina o localitzades en: l’aparell
Per aquesta raó, no existeix encara cap vacuna respiratori, l’aparell genitourinari, l’aparell digestiu,
contra la sida. Les vacunes són la millor defensa otorinolaringologia, odontoestomatologia, cirurgia,
contra algunes malalties molt perilloses, per a les dermatologia, febre tifoide i paratifoide (especialment
quals ni tan sols existeix tractament mèdic. indicat en el tractament dels portadors biliars crònics),
uretritis gonocòcica.
Antibiòtics, antivírics i antifúngics

Els antivírics no són medicaments molt habituals, ja
En la major part dels casos, les malalties produïdes que els virus només «viuen» dins la cèl·lula hoste,
per microorganismes tenen símptomes generals, com i és difícil dissenyar una estratègia d’assetjament als
els que hem descrit per a la primera defensa d’una virus sense danyar-ne els processos cel·lulars.
infecció.
Per tant, els antivírics, a diferència dels antibiòtics,
són extremadament específics. El més conegut i
freqüent és l’aciclovir, utilitzat per a tractar l’herpes
simple i l’herpes zòster. Aquest antiviral actua inhibint
la multiplicació del virus. Segons la gravetat de la
virosi, es pot aplicar en crema, en comprimits o per
via intravenosa.
Existeixen també antivírics per a la grip, que sols
s’utilitzen en persones amb un risc altíssim, ja que
l’eficàcia dels antivirals no s’ha demostrat totalment.
280548 _ 0512-0531.indd 522 28/02/11 17:05

Els medicaments antifúngics serveixen per a combatre i antivíriques, i algunes són tan incompatibles que,
les infeccions provocades per fongs. Aquestes infeccions aplicades al microorganisme incorrecte, provoquen
s’anomenen micosis, i generalment es desenvolupen un agreujament de la infecció.
en les zones superficials i externes del cos, com el pèl, El que és un inhibidor del creixement per a un
les ungles, la pell o les mucoses. Per a aquestes micosis microorganisme, resulta un aliment exquisit per a un
existeixen antifúngics també d’ampli espectre, amb altre.
eficàcia demostrada.
Així, en el prospecte d’una crema antibiòtica es llig
Més complicades de resoldre, però, són les micosis el següent:
sistèmiques; és a dir, les que afecten els òrgans interns.
El tractament és difícil a causa de la complexitat dels
Dipropionat de betametasona i sulfat
medicaments antifúngics utilitzats i dels greus efectes
de gentamicina
secundaris, els quals no impliquen tanta gravetat quan
l’aplicació es fa per via tòpica. PROPIETATS: Xxxxx crema és eficaç a causa de
l’efecte antiinflamatori, antipruriginós i vasoconstrictor
del dipropionat de betametasona.
No sense el teu metge.... La gentamicina és un antibiòtic bactericida d’ampli
Bacteris, fongs i virus poden provocar infeccions de espectre, actiu contra una gran varietat d’agents
la pell amb símptomes molt semblants. Un altre tipus patògens comuns de la pell.
d’organismes, microscòpics però no microbis, poden Els bacteris sensibles a l’acció de la gentamicina
provocar també infeccions de la pell, com la sarna, inclouen soques sensibles d’estreptocos,
produïda per àcars que caven túnels dins la pell, on Staphylococcus aureus, Pseudomonas…
depositen els ous. … … … … … … …
Quan les alteracions són externes, és temptador CONTRAINDICACIONS:
medicar-nos sense consultar el metge aplicant-nos
Així mateix, no s’haurà d’usar en cas de tuberculosi,
una pomada de les que ja tenim, per provar...
infeccions fúngiques, herpes simple, varicel·la
Un gran error. Les pomades per als problemes i verola.
dermatològics poden ser antibiòtiques, antimicòtiques
280548 _ 0512-0531.indd 523 28/02/11 17:05

foc i aigua: una mescla perillosa?
Segons el diccionari, aquesta paraula té diverses

accepcions, la majoria referides a una superfície ferma
sobre la qual s’assenta alguna cosa. Així, si ens referim
al planeta, el sòl seria la superfície de la Terra.
Ara bé, el mateix diccionari conté una altra accepció
del terme que s’utilitza en agricultura, i que el defineix
com el conjunt de matèries orgàniques i inorgàniques
de la superfície terrestre, capaç de sostindre la vida
vegetal.
Trobem ací una primera condició per a l’existència
de vegetació: el sòl. Sense necessitat d’aprofundir en
les característiques físiques, la definició anterior ens diu
que la vegetació només és capaç de desenvolupar-se
sobre un sòl. És a dir, si no hi ha sòl, no pot haver-hi
vegetació.
El mes d’agost del 2006, entre els dies 4 i 14, es van

produir a Galícia una sèrie d’incendis forestals que
van devastar les quatre províncies gallegues, i van
arrasar un total de 90 000 hectàrees de bosc.
Uns mesos després, la meteorologia invertia la
tendència, i es precipitava la pluja sobre Galícia, fet
que va causar greus inundacions. El cas més greu
va ser el del municipi corunyés de Cee, que va patir
quatre inundacions en un mes.
Les províncies més afectades per les inundacions van
ser la Corunya i Pontevedra, les mateixes que ja van
sofrir en major proporció els danys del foc. Els habitants
recorden haver viscut pitjors temporals de pluja i aigua,
però mai havien patit unes conseqüències tan greus.
Durant els incendis forestals, els experts predeien
greus conseqüències en l’època de pluges. Mesos
després, i amb els bancs de marisc coberts de fang, El sòl, un bé escàs
tots apunten als incendis forestals com a responsables
El procés de formació comença amb l’alteració dels
d’aquesta catàstrofe.
materials rocosos originals, a causa de l’acció de la
Quina relació hi ha entre els uns i les altres? pluja, les temperatures i els microorganismes. Aquest
procés és el mateix que desgasta els relleus en el cicle
Sòl i vegetació de les roques. Tanmateix, durant la formació del sòl es
produeix una modificació fonamental en aquest procés:
Per a respondre a la pregunta que ens hem plantejat, els materials resultants no són transportats cap a un
ens calen uns coneixements previs que anirem altre lloc, sinó que s’hi mantenen. Això només ocorre
desglossant a poc a poc. quan el terreny és horitzontal, i no existeixen agents
Comencem per comprendre què és el sòl, des del punt geològics que arrosseguen els materials solts que es
de vista de la naturalesa. van generant.
280548 _ 0512-0531.indd 524 28/02/11 17:05

Formació del sòl
Els fenòmens atmosfèrics actuen S’instal·len éssers vius, El resultat és la formació d’una El sòl desenvolupat permet una
sobre les roques de la superfície i que col·laboren a disgregar capa superficial que recobreix vegetació de major grandària i
produeixen la meteorització. les roques, i proporcionen les roques i es formen la ubicació d’animals.
compostos orgànics. horitzons.
Així, el procés de desgast avança en profunditat poc es pensava que l’activitat erosiva de l’aigua era
i altera cada vegada més l’aspecte i la composició causada principalment per l’escolament, però ara,
del terreny, que és colonitzat per fi per la vegetació. s’ha descobert que el major poder erosiu l’exerceixen
Aquest procés complet pot durar uns deu mil les gotes de pluja en impactar directament en el sòl.
anys, encara que podem trobar sòls en etapes de La força de l’impacte d’una gota d’aigua és
desenvolupament intermèdies, bé perquè no han proporcional a la seua mida i la velocitat de caiguda.
finalitzat el seu procés de formació, bé perquè el Però a mesura que n’augmenta la grandària, també
procés es va interrompre en canviar les condicions ho fa la velocitat, ja que el moviment de la pluja
de l’entorn. és funció de l’atracció gravitatòria. Així, a mesura
Podem dir, partint de les característiques descrites que augmenta la grandària de la gota, la força de
anteriorment, que el sòl és un recurs no renovable l’impacte es multiplica exponencialment: una gota
a l’escala temporal humana. de 5 mm de diàmetre tindrà una energia unes
500 vegades superior a la d’una gota d’1 mm de
Per a conéixer més sobre les condicions de formació diàmetre.
d’un sòl, en la pàgina www.edafologia.net es mostren
diferents recursos relacionats amb l’edafologia. Hi Com intervé la cobertura vegetal per evitar aquest
destaca el llibre electrònic Introducción a la Edafología. desastre?
1. En primer lloc, frena les gotes de pluja. En xocar
La cobertura vegetal i l’erosió contra les fulles de les plantes, aquestes reben
I ara arribem al punt més complex de tot el procés. l’impacte principal, fet que redueix l’energia de
les gotes, que arriben al sòl amb una mida i una
D’una banda, el sòl es desenvolupa quan es donen velocitat menors.
les condicions climàtiques i geològiques adequades.
Gràcies al desenvolupament del sòl, la vegetació pot 2. Algunes gotes que arriben directament al sòl es
colonitzar el terreny i viure-hi. troben també amb una coberta de restes vegetals
que actuen com un matalàs, que esmorteeix
Però quan això ha ocorregut, és la mateixa vegetació també l’impacte directe contra el sòl.
d’un sòl la que el protegeix dels agents geològics.
És a dir, la vegetació es converteix en la coberta 3. La capa d’aigua que finalment s’acumula en el
protectora del sòl, i per això l’anomenem cobertura sòl, no flueix amb rapidesa, ja que troba un munt
vegetal. d’obstacles i, per tant, queda retinguda sobre el
sòl. Això li proporciona temps suficient per a ser
De quina manera protegeix la cobertura vegetal el sòl? absorbida, i queda emmagatzemada com a reserva
L’aigua és 800 vegades més pesant que l’aire, però d’aigua per a les plantes.
pesa aproximadament el mateix que l’arena. Fins fa
280548 _ 0512-0531.indd 525 28/02/11 17:05

Així doncs, la vegetació no protegeix només el sòl de

desaparéixer, sinó que actua en benefici propi, ja que
facilita l’emmagatzematge de l’aigua necessària perquè
hi puga créixer en èpoques de sequera.
Què va passar a Galícia?
Quan al final van arribar les pluges, tan desitjades
com temudes, i a causa del canvi climàtic que s’està
començant a sentir de manera real, aquestes van
arribar amb una gran virulència.
Encara que és cert que aquestes províncies gallegues
han conegut temporals molt més intensos, durant la
tardor de 2006 s’havia produït un canvi dràstic en les
condicions del paisatge: faltaven els boscos que havien
format part de la geografia de les poblacions més
afectades.
Per si això no fóra poc, en els sòls dels boscos pot ser l’única causa. L’augment d’inundacions
s’amuntonaven tones de cendres, que no havien estat devastadores té relació amb un altre tipus d’alteracions
retirades, i que no necessitaven grans pluges per a ser del paisatge, com ara la construcció d’edificacions en
arrossegades fàcilment. zones de risc.
El resultat: una pluja intensa que arranca grans La conseqüència més greu de la desforestació és
quantitats de sòl; un escolament laminar resultant la desertificació, que consisteix en la transformació
que arrossega les cendres juntament amb el sòl; i d’una àmplia zona amb vegetació en un lloc similar a
cap barrera natural que esmorteïsca aquest devessall un desert, a causa de les intervencions humanes en
d’aigua, fang i cendra. el medi.
La conseqüència més greu d’aquests aiguats Si parlem de desert, pensem en zones seques, sense
és la pèrdua de sòl, que és irreversible i dificultarà vegetació, sense aigua... Una altra vegada l’aigua.
la recuperació de la vegetació existent. Per què l’absència de vegetació pot transformar una
Si vols aprendre un poc més sobre les causes de la zona en desert, encara que hi seguisca plovent?
pèrdua de sòl en altres zones del món, ací tens una
adreça molt interessant: www.seafriends.org.nz/enviro/ Desforestació i desertificació
soil/erosion.htm
En una zona amb vegetació, l’aigua és retinguda per
la vegetació en la superfície del sòl, cosa que li permet
Diverses causes per a una mateixa
filtrar-se travessant la primera capa del sòl. Quan
conseqüència arriba a la zona més profunda, el terreny és bastant
En el cas gallec, hem descobert que el foc ha sigut el saturat d’aigua i l’aigua circula seguint la morfologia
causant de la destrucció de la cobertura vegetal. En del terreny, per a dirigir-se cap a les zones baixes.
altres països del món, la destrucció de la vegetació Aquesta circulació freàtica, la velocitat de la qual es
s’origina per la necessitat de terres per al cultiu, mesura en dies i mesos, alimenta els rius i els llacs
l’edificació, l’explotació de recursos minerals, etc. durant les èpoques de sequera.
La destrucció progressiva dels boscos rep el nom de Una part de l’aigua continua escolant-se, fins a
desforestació, i és un fenomen mundial que preocupa arribar a la zona següent, on es localitzen els aqüífers.
cada dia més els governs. Aquesta degradació de la En aquestes zones, la velocitat de circulació de l’aigua
naturalesa vegetal va acompanyada de la desaparició es mesura en centenars i milers d’anys.
del sòl, fet que converteix la desforestació en un procés
irreversible. Anys després d’haver desforestat la regió, quan plou,
la major part de l’aigua s’escola ràpidament per la
En la pàgina travel.mongabay.com/deforestation.html, superfície del terreny, l’erosiona, i arriba directament
es mostren fotografies verdaderament impactants dels al riu, que s’ompli de sediments. Només una part
estralls que l’erosió ha causat en àrees desboscades mínima de l’aigua caiguda pot travessar la superfície
de la selva pluvial (rainforest). del sòl i arribar a la zona més profunda. Però aquesta
És veritat que l’absència de cobertura vegetal pot zona, a causa de la manca d’aigua, no està saturada,
amplificar els efectes d’una inundació, però no en per tant la poca aigua que s’infiltra pot penetrar
280548 _ 0512-0531.indd 526 28/02/11 17:05

en profunditat, i difícilment s’estableixen fluxos d’aigua a recurs natural no renovable, no és l’erosió, sinó la
subterrània que recarreguen els cursos d’aigua. urbanització i l’ocupació de les valls fluvials i altres
El resultat és una manca progressiva d’aigua en sòls d’alt valor agrícola, amb edificacions, carreteres
la regió, així com una pèrdua de sòl que dificulta i altres infraestructures.
la recuperació de la vegetació, fet que agreuja el Aquesta mateixa invasió ha sigut la causa de les
problema de la manca d’aigua. impressionants inundacions a Baiona, a la província
de Pontevedra, l’octubre del 2006. Però també ho ha
La desertificació a Espanya sigut en la majoria de les inundacions que tenen lloc
en la zona est i sud-est peninsular.
El territori espanyol té un total de 3 440 subconques
hidrogràfiques. El grau de desertificació de cadascuna Així doncs, una planificació adequada del territori,
és una mesura integrada per l’aridesa, l’erosió, els que comprenga totes les mesures de conservació del
incendis o la sobreexplotació d’aqüífers, entre altres medi natural, serà l’eina adequada que puga evitar
factors. una successió de catàstrofes com la que es va viure a
Galícia l’estiu del 2006.
Ara bé, el procés que realment està causant una
major pèrdua irreparable de sòl fèrtil a Espanya, com
280548 _ 0512-0531.indd 527 28/02/11 17:05

residus útils, residus perillosos
El problema dels residus és un assumpte d’importància Era un bon sistema, encara que actualment seria
mundial i un dels problemes mediambientals més molt difícil de gestionar, a causa dels nous hàbits de
preocupants. consum.
Tant és així que organismes nacionals i supranacionals En l’actualitat, algunes organitzacions han sabut
estan desenvolupant legislacions encaminades a transformar la reutilització en una activitat econòmica
elaborar unes directrius que permeten reduir la rendible: arrepleguen mobles rebutjats pels propietaris,
producció de residus. els restauren i els tornen a posar a la venda a preus
És per això que a Espanya s’elabora el Pla Nacional molt competitius.
de Residus Urbans (PNRU), que té l’objectiu de En altres països s’han iniciat projectes per a la
previndre la producció de residus, establir els sistemes reutilització dels residus sòlids com a materials de
de gestió i promoure’n, per aquest ordre, la reducció, construcció de baix cost.
reutilització, reciclatge i altres formes de valorització.
Per a poder contribuir als objectius establits en el Reciclatge
PNRU necessitem comprendre en profunditat els Quan no és possible la reutilització, la tercera opció
diferents processos de tractament de residus. Ara per a aprofitar els residus sense incrementar el volum
els descobrirem de forma organitzada, ordenant la de deixalles és el reciclatge.
destinació dels residus de la nostra bossa dels fems.
Segons el diccionari, reciclar consisteix a sotmetre
Composició dels residus sòlids urbans un material usat a un procés perquè es puga tornar a
utilitzar. Mentre que la reutilització consisteix a tornar
Matèria orgànica 30 % Paper 25 % Tèxtils 10 % a usar un objecte sense modificar-ne l’estructura, en el
reciclatge es reutilitza una part de l’objecte, obtinguda
mitjançant algun procés d’extracció.
Mentre que la reutilització depén de nosaltres, el
reciclatge, llevat de poques excepcions, sols pot dur-se
a terme en indústries especialitzades. Per això, la nostra
participació en el procés de reciclatge consisteix en la
separació selectiva de les deixalles.
Actualment, és possible trobar contenidors per a
la recollida selectiva de vidre, paper i cartó, envasos
(plàstics, metàl·lics i brics), residus orgànics i roba.
En alguns municipis d’Espanya, fins i tot hi ha una
recollida selectiva d’olis domèstics.
Plàstics 7 % Metalls 8 % Altres 10 % Vidre 10 %
Per saber més sobre la composició dels residus, en la

El reciclatge dels residus orgànics
pàgina web escuelas.consumer.es/web/es/reciclaje/ Després d’haver separat els vidres, els envasos i el
index.php tens una presentació magnífica amb tots els paper i el cartó, normalment la resta dels fems els
detalls referents a cada tipus de deixalla. duem al contenidor de residus orgànics.
Fins ara, la destinació final dels residus orgànics era
No ho tires! Utilitza-ho de nou l’abocador. Tanmateix, el principi del reciclatge haurà
de ser aplicat també als residus biodegradables, per
Si el primer pas per a disminuir el volum de residus
transformar-los en matèria útil mitjançant un procés
consisteix a reduir l’adquisició de productes amb
anomenat compostatge.
excés d’embalatge, el segon pas és trobar una
aplicació per a aquells objectes que han deixat de El compost és un producte derivat de la fermentació
tindre l’ús original. Ens referim a reutilitzar. de la matèria orgànica, i que serveix com a adob per
a l’agricultura.
Si preguntem a la gent gran, recordaran que les
botelles de vidre amb les quals s’envasava la gasosa, El centre de tractament de residus de Las Dehesas,
la cervesa o el vi, es retornaven a la botiga a canvi a la Comunitat de Madrid, disposa d’una capacitat
d’un import que s’havia abonat prèviament en el de tractament de 200 000 tones/any de matèria
moment de la compra. Era una espècie de fiança, orgànica. Compta amb 22 túnels de fermentació i
que només es recuperava quan l’envàs retornava a 22 més de maduració, on, en quatre setmanes, es
l’establiment de venda. desenvolupa el procés. Aquest es du a terme de
280548 _ 0512-0531.indd 528 28/02/11 17:05

resIdus ÚTILs, residus PErillosos
manera hermètica, de manera que tot l’aire procedent

dels túnels es fa circular a través de filtres biològics,
que eliminen les males olors. Finalment, el compost
s’envia a la planta d’afinament, on s’obté un producte
disponible per a la comercialització.
Informació i esquema extrets de la pàgina web www.
mambiente.munimadrid.es/index.html
Valorització energètica
Al principi d’aquesta unitat havíem esmentat el terme
valorització com un dels objectius que es persegueixen
amb el PNRU.
La valorització consisteix a obtenir dels residus un
valor afegit. Quan parlem de valorització energètica
ens referim, concretament, a l’obtenció d’energia útil a
partir dels residus.
La producció de gas en els abocadors a causa de la
fermentació de la matèria orgànica enterrada és un
fenomen conegut. Aquest biogàs o gas d’abocador té
una composició diversa, encara que el gas que més
hi abunda és el metà. A més, conté quantitats ínfimes
de compostos de sofre i altres compostos aromàtics,
que són els que proporcionen l’olor característica dels
abocadors.
Els dissenys dels abocadors han tingut sempre en
compte la presència del biogàs, ja que, en primer lloc,
l’acumulació de bosses de metà pot produir explosions
i donar lloc a incendis que es propaguen a les àrees
annexes a l’abocador, com de fet ha ocorregut prou
sovint.
A més, aquest gas, de naturalesa tòxica, pot escapar-se
a través de diàclasis, badalls, fissures, etc., per tant,
representen un risc greu no controlat.
L’extracció de biogàs dels abocadors s’ha convertit en
un requisit de la legislació per poder considerar-los
Residus perillosos a casa:
realment controlats. En uns casos, aquest gas s’aprofita on es tiren?
per a la producció d’energia elèctrica. En uns altres, Si ens centrem en els contenidors disponibles
simplement es crema quan ix pels conductes. actualment per a la recollida selectiva, ens trobem el
Aquest procés, anomenat biometanització, comença fet que la major part dels residus perillosos acaben
a desenvolupar-se industrialment, de tal manera que en els fems «orgànics». Ací tens una llista de residus
fins i tot els residus orgànics són un bé preuat. Alguns qualificats de perillosos:
municipis han dissenyat un contenidor de color marró • Envasos de productes de neteja, de cosmètics
per a la recollida selectiva de residus orgànics o o higiènics.
biodegradables. • Pintures, vernissos i dissolvents.
Un exemple magnífic de gestió de residus el constitueix • Insecticides, plaguicides, etc.
la planta de tractament de residus sòlids de la Ribera, • Medicaments caducats.
a Tudela, Navarra.
• Tubs fluorescents.
En aquesta pàgina trobaràs tota la informació relativa • Piles, bateries i mòbils.
a la biometanització, l’estructura de la planta, la seua
capacitat de gestió de residus, i molt més: Hi ha diverses iniciatives privades que en gestionen
www.mancoribera.com/. alguns. Per exemple, els medicaments i les radiografies
280548 _ 0512-0531.indd 529 28/02/11 17:05

residus ÚTILs, residus perillosos
es recullen a les farmàcies. Les piles usades també es

recullen en alguns centres comercials.
En general, i mentre que no hi haja mitjans millors
per a gestionar les deixalles, la majoria d’ajuntaments
disposen de zones denominades ecoparcs. Aquestes
zones són parcs de contenidors, en els quals es poden
llançar tots aquells residus que no s’ajusten a cap de
les categories esmentades fins ara.
En la taula següent es relacionen els tipus de residus
que es poden depositar a l’ecoparc instal·lat per
l’ajuntament de Moralzarzal, així com la quantitat
màxima per persona i dia que es pot abocar de
cadascun dels residus.
Els abocadors
Finalment, després de separar tots els residus
reutilitzables, reciclables i que es poden valoritzar,
a més d’aquells que necessiten un tractament
especial per a ser destruïts, arribem a l’abocador.
RESIDUS ADMISSIBLES QUANTITAT MÀXIMA

PAPER I CARTÓ PRODUCCIÓ DOMÈSTICA NORMAL
VIDRE PRODUCCIÓ DOMÈSTICA NORMAL
METALLS PRODUCCIÓ DOMÈSTICA NORMAL
PLÀSTICS PRODUCCIÓ DOMÈSTICA NORMAL
BRICS PRODUCCIÓ DOMÈSTICA NORMAL
FUSTES 50 KG/PERSONA/DIA
MOBLES I OBJECTES VOLUMINOSOS 50 KG o 1 UNITAT DE PES SUPERIOR
ELECTRODOMÈSTICS 50 KG o 1 UNITAT DE PES SUPERIOR
MATALASSOS 50 KG o 1 UNITAT DE PES SUPERIOR
RUNES 50 KG/PERSONA/DIA
RESTES DE JARDINERIA 50 KG/PERSONA/DIA
OLI VEGETAL 20 LITRES/PERSONA/DIA
OLIS DE MOTOR 20 LITRES/PERSONA/DIA
BATERIES D’AUTOMÒBIL 2 UNITATS
PILES (BOTÓ, ALCALINES, BATERIES DE TELÈFONS MÒBILS) 2 KG/PERSONA/DIA
MEDICAMENTS 5 KG/PERSONA/DIA
AEROSOLS 10 UNITATS/PERSONA/DIA
RADIOGRAFIES 10 UNITATS/PERSONA/DIA
TUBS FLUORESCENTS 10 UNITATS/PERSONA/DIA
PINTURES I/O RECIPIENTS CONTAMINATS 10 KG/PERSONA/DIA
280548 _ 0512-0531.indd 530 28/02/11 17:05

residus ÚTILs, residus PErillosos
Malgrat tots els filtres per què ha passat fins ara, el Recomanem molt la visita de la pàgina web següent:
material que arriba a l’abocador no és biodegradable www.vaersa.com/servicios/peliculas/vertedero.swf.
al 100 %, i encara que així fóra, la descomposició S’hi mostra, pas a pas, la construcció d’un abocador,
dels fems genera una sèrie de líquids (lixiviats) i la restauració posterior.
altament contaminants. Des del punt de vista tècnic, el problema dels residus
Per evitar la contaminació dels llits fluvials i altres sembla tractat impecablement. No obstant això, a
medis aquàtics, els abocadors haurien de situar-se causa de l’augment de la producció de deixalles i a la
sobre materials impermeables (argiles o guixos), i en manca de sòl, els abocadors tenen una vida útil molt
zones estables geològicament. curta.
Igual que ocorre amb les explotacions mineres, Si no volem acabar vivint sobre abocadors
els projectes dels abocadors inclouen uns plans restaurats, hem de potenciar la reducció de residus
de recuperació del terreny, una vegada en finalitza i la reutilització, com a regles clau per a detindre el
la vida útil. problema creixent dels residus.
280548 _ 0512-0531.indd 531 28/02/11 17:05

Annex Grans biografies
Leonardo da Vinci: Nicolau Copèrnic:
la figura del Renaixement patrimoni de la humanitat
Va nàixer el 1452 al poble toscà de Vinci, proper a Va nàixer el 1473 a Toruń (Polònia). Als 19 anys va
Florència (Itàlia). Fill d’un ric notari florentí i d’una començar els estudis a la Universitat de Cracòvia i va
camperola, va rebre l’educació més exquisida. Tutelat continuar la seua formació a la Universitat de Bolonya
per Andrea del Verrocchio, es va iniciar en diverses (Itàlia), considerada com una de les millors de l’època.
activitats, des de la pintura de retaules i taules fins a Va ser un clergue savi que coneixia el llatí i el grec.
l’elaboració de grans projectes escultòrics en marbre Dominava les matemàtiques, la filosofia i la cartografia
i bronze. Als 20 anys ja formava part del gremi de i també practicava hàbilment la medicina, les finances
pintors de Florència. i l’advocacia; però, sobretot, l’apassionava l’astronomia.
El 1482, Leonardo va entrar al servei de Ludovico Els seus importants avanços en aquesta última van
Sforza, duc de Milà, com a enginyer i arquitecte. canviar la visió del món, però en l’època no va ser
L’artista s’oferia en aquella època com a pintor, comprés i els seus coetanis van acabar ridiculitzant-lo.
escultor, inventor i hidràulic. Ja en aquells dies tenia De l’astronomia, en diu en el pròleg del seu llibre,
deixebles per a qui va escriure el seu Tractat de la Revolucions dels orbes celestes: «...de la gran quantitat
Pintura. d’arts i ciències amb les quals s’eleva l’esperit humà,
De 1495 a 1497 va treballar en la seua obra mestra, són preferents, segons el meu coneixement, aquelles
El Sant Sopar, pintura mural per al refectori del monestir que se centren en allò que és més magnífic i que
de Santa Maria delle Grazie (Milà). Desgraciadament, mereix de ser sabut. A aquelles pertany aquesta ciència
l’ús experimental d’oli sobre guix sec hi va provocar que tracta de la meravellosa transformació de l’univers,
problemes tècnics que van ocasionar el ràpid de la marxa dels planetes, la seua mida i distàncies,
deteriorament de l’obra cap a l’any 1500. l’aparició i desaparició, en poques paraules: la que
El 1499, la família Sforza va ser expulsada de Milà per explica la formació de l’orbe. Però què hi ha més bell
les tropes franceses i Leonardo va tornar a Florència que el cel que abasta tota la bellesa?».
l’any següent. Dos anys més tard va entrar al servei Les boires constants del nord d’Europa dificultaven
de Cèsar Borja, duc de Romanya, on va compaginar l’observació dels astres, però així i tot va aconseguir
la seua activitat artística i l’enginyeria militar. Durant 27 observacions pròpies. La resta dels seus estudis
el segon període florentí, Leonardo va pintar diversos són recopilacions d’altres savis, que per ser inexactes
retrats, un dels quals, La Gioconda, es convertiria més el van conduir a alguns errors. Fins i tot va considerar
endavant en el retrat més famós de tota la història de que no tenia observacions suficients per a participar
la pintura. en el concili del Laterà, on es va estudiar la reforma
De 1514 a 1516, Leonardo va viure a Roma sota el del calendari, i no hi va assistir. A causa de la indecisió
mecenatge de Giuliano de Mèdici. Apassionat pel i la falta de convenciment en allò que analitzava, va
coneixement i la investigació, en aquesta ciutat va endarrerir la publicació de les seues investigacions.
desenvolupar la majoria dels seus descobriments Va ser un autor poc prolífic. La seua obra més
tècnics i científics. determinant va ser Revolucions dels orbes celestes,
Entre els documents originals que se’n conserven, (De revolutionibus orbiun coelestium), que va suposar
s’han identificat dissenys dels que posteriorment una innovació del pensament astronòmic del moment.
arribarien a ser l’avió, el tanc de guerra, el tub Va morir un any després d’aconseguir el permís per a
respirador de busseig, el paracaigudes i l’helicòpter. imprimir l’obra, l’estiu de 1543.
Com a estudiós de les ciències naturals, va analitzar
una varietat de restes fòssils, encara que no va poder
oferir una explicació coherent sobre el seu origen.
Les seues investigacions en anatomia, òptica
i hidràulica es van anticipar a molts dels avanços
de la ciència moderna.
El 1516 es va traslladar a França, a la cort de
Francesc I, on va passar els últims anys al castell
de Cloux, prop d’Amboise. Hi va morir el 2 de maig
de 1519.
280548 _ 0532-0547.indd 532 28/02/11 17:07

Tycho Brahe Galileo Galilei (Galileu):
Va nàixer el 13 de desembre de 1546 a Knudstrup pare de l’astronomia, la física
(ciutat del sud de Suècia que en aquells moments i la ciència modernes
pertanyia a Dinamarca). Va ser el fill del governador
Va nàixer el 15 de febrer de 1564, fill d’una família
del castell de Helsingborg. Per una promesa de son
culta. Als 17 anys va ingressar a la Universitat de Pisa
pare, de ben xicotet va ser apadrinat pel seu oncle
(Itàlia), on es va especialitzar en matemàtiques, ciències
Joergen, que era un poderós terratinent. El 1559
físiques i medicina. Als 25, per la gran capacitat que va
va ser enviat a la Universitat de Copenhaguen per
demostrar, ja era professor de Matemàtiques en aquesta
estudiar dret i filosofia, estudis que corresponien
universitat. Posteriorment es va traslladar a la Universitat
a la seua condició nobiliària i que li permetrien
de Pàdua (Itàlia).
accedir a càrrecs estatals.
Va ser capaç de definir els conceptes d’acceleració,
El 21 d’agost de 1560, Tycho Brahe va observar
inèrcia dels cossos en moviment i de la fricció que els
un eclipsi de Sol, fet que va ser l’inici de la seua passió
atura. Tots concretats i explicats en el llibre Diàlegs
per l’astronomia.
sobre dues noves ciències (1638).
Posteriorment, per desig del seu oncle, va anar a
Científic brillant i amb una gran reputació durant el seu
estudiar a la universitat de Leipzig per continuar la
temps, es va atrevir a qüestionar la ciència establida
formació nobiliària, on, tot i les pressions familiars,
fins llavors i les seues aportacions a l’astronomia
va centrar-se en l’estudi del cel. Als 16 anys va
el van dur a ser condemnat per la Inquisició.
comprendre la necessitat de realitzar càlculs rigorosos
Finalment, el van obligar a admetre que les seues
i exactes sobre el moviment dels astres. Va prosseguir
investigacions eren errònies, i va haver de negar,
els estudis per diverses universitats: Wittenberg,
sense creure-ho, que la Terra girava al voltant
Rostock, Basilea i Augsburg. A poc a poc va
del Sol. «I tanmateix, es mou»…
augmentar una col·lecció d’instruments astronòmics
al mateix temps que augmentaven els seus Va construir brúixoles magnètiques, termòmetres
coneixements matemàtics. i altres instruments, i va dissenyar planificacions
enginyoses de fortificacions militars. Una de les
Les seues contribucions per al coneixement de
seues aportacions principals va ser el telescopi,
l’univers van començar amb el descobriment, el 1572,
que aconseguia una imatge dels objectes ampliada
d’una supernova, i van seguir amb les interpretacions
fins a 30 vegades. El 1609 va ser presentat
del moviment dels cometes. Però la major aportació va
públicament després d’aplicar les tècniques
ser el desenvolupament d’un model de sistema solar
de combinació de lents que s’utilitzaven a Holanda.
que va permetre seguir avançant en el coneixement
d’aquest. Gràcies al seu telescopi va poder observar els astres.
Els seus mesuraments i observacions es van plasmar
Tot i l’admiració que mostrava per l’obra de Copèrnic,
en el llibre El missatger de les estrelles, on afirmava:
els prejudicis de l’època li van fer rebutjar el seu
«Done gràcies a Déu, que li ha complagut d’escollir-me
model heliocèntric. Insatisfet, a més, amb la teoria
per a ser el primer que observa les meravelles ocultes
de Ptolemeu, l’única opció que li restava va consistir
per als segles passats. M’he cerciorat que la Lluna és
a proposar el seu propi model del sistema solar.
un cos semblant a la Terra».
El model de Brahe conservava la immobilitat de la
Es va adonar del moviment rotatori de Venus i Mercuri
Terra i oferia a la vegada els avantatges de la hipòtesi
al voltant del Sol i va confirmar que la Via Làctia estava
copernicana. Estava format per un sistema de cinc
formada per un gran nombre d’estrelles.
planetes que giraven al voltant del Sol, i aquest conjunt
al seu torn girava al voltant de la Terra. Aquest model
no va ser inútil per complet: es va convertir en la
transició i el refugi dels astrònoms que van trencar
amb Ptolemeu, però no tenien la voluntat d’optar per
Copèrnic.
Quan va morir Federic II, el 1588, va abandonar
Dinamarca i es va traslladar a Praga sota la protecció de
l’emperador Rodolf II, que el va nomenar matemàtic
de la cort. Va morir sobtadament als 55 anys per
una retenció urinària que s’havia imposat durant un
passeig amb l’emperador.
280548 _ 0532-0547.indd 533 28/02/11 17:07

Johannes Kepler Jan Baptist van Helmont: pare
Va nàixer el 1571 a Weil der Stadt, al ducat alemany de de la bioquímica o pont entre
Württemberg. Des de molt menut va tindre una salut l’alquímia i la química?
molt delicada; va patir forts mals de cap, segurament
Va nàixer el 12 de gener de 1577 a Brussel·les al si
associats a una miopia.
d’una família aristocràtica. Als tres anys va morir el
Va estudiar Teologia a la universitat protestant de seu pare. Guiat per l’interés de sa mare, va estudiar
Tübingen, i el 1594 va ingressar com a professor humanitats. Es va traslladar a la prestigiosa Universitat
d’Aritmètica, Geometria i Retòrica a la universitat de Lovaina per a assistir als cursos d’art. Va intentar
austríaca de Graz. Va dedicar el temps lliure estudiar filosofia, però va fracassar.
a desenvolupar la seua afició per l’astronomia.
Va passar per un estat místic, i va renunciar a tots
A Graz va contraure matrimoni amb Barbara Müller.
els béns materials en favor de la seua germana.
Quan els protestants van ser obligats a convertir-se No conforme amb això, va estudiar medicina per
al catolicisme a Àustria el 1600, Johannes Kepler es consagrar la vida al servei dels pobres i els necessitats.
va exiliar a Praga tal com li va suggerir Tycho Brahe, Va tenir una formació mèdica purament teòrica,
que es va posar en contacte amb ell després de llegir fonamentada en la lectura de llibres d’Hipòcrates
les seues investigacions. Després de la mort de Brahe, i Galé, tot i que li va ser atorgada una càtedra de
Kepler el va reemplaçar com a matemàtic i astrònom cirurgia.
de la cort de l’emperador.
Van Helmont no estava d’acord amb les doctrines
En el primer llibre, Mysterium cosmographicum, clàssiques i va proposar-se de desmantellar la
va deixar constància dels avantatges geomètrics que patologia humoral. Va emmalaltir de sarna, i com que
oferia la teoria heliocèntrica, ja que encara considerava no va trobar remei en la medicina tradicional, va deixar
que les òrbites planetàries eren circulars. Amb Tycho la seua càtedra i el seu país a la recerca d’una cura.
Brahe, va evolucionar cap a un sistema combinat, Després de molt de temps, un curandero el va guarir
heliocèntric i geocèntric. amb un preparat de sofre i mercuri. Aquesta cura va
Kepler va trobar desajustaments greus entre els càlculs fer que prenguera interés per la química i les seues
realitzats sobre el desplaçament dels cossos celestes propietats.
i les seues observacions, cosa que el va conduir a Va tornar amb la intenció de reformar la pràctica de
pensar que les òrbites no podien ser circulars. la medicina. Va estudiar profundament la química
El 1609 va publicar l’obra Astronomia nova, on experimental i es va adscriure a l’escola iatroquímica,
explicava les dues primeres «lleis de Kepler». Les va que confiava en les explicacions químiques, tant
desenvolupar basant-se en càlculs sobre l’òrbita de per a justificar la fisiologia de l’organisme humà com
Mart. Va anunciar que els planetes giraven en òrbites en la terapèutica per a solucionar les malalties.
el·líptiques amb el Sol en un dels seus focus, i que es Van Helmont va reconéixer l’existència de gasos
desplaçaven a més velocitat com més prop del Sol es diferents i va identificar el diòxid de carboni. Va ser
trobaven. el primer a reconéixer l’existència de gasos distints
Posteriorment, tot i la desfeta familiar per la defunció de l’aire atmosfèric. Va confirmar que l’aigua era el
de la seua dona i el fill i l’acusació a sa mare de principal constituent de la matèria viva. Va ser el primer
bruixeria, Kepler va continuar les investigacions amb a aplicar fonaments químics en les investigacions
èxit. Estava convençut de l’harmonia i la simplicitat sobre la digestió i la nutrició, que a més va associar
que governen l’univers. Després de nou anys de amb problemes fisiològics.
mesuraments i càlculs, va publicar Harmonices mundi, Va morir a la seua propietat de Vilvoorde (Països Baixos
on formulava la tercera llei del moviment dels planetes. espanyols, hui Bèlgica) a causa d’una intoxicació,
El 1630, durant un viatge, va morir a Ratisbona el 1644.
(Alemanya). En la làpida es va gravar el següent epitafi,
pensat per ell mateix: «Vaig mesurar els cels, i ara
mesure les ombres. Al cel va brillar l’esperit. A la terra
descansa el cos».
280548 _ 0532-0547.indd 534 28/02/11 17:07

Evangelista Torricelli Anton van Leeuwenhoek
Va nàixer el 15 d’octubre de 1608 a Faenza (Itàlia). Va nàixer el 24 d’octubre de 1632 a Delft (Holanda).
Com molts joves de la seua època va començar A Amsterdam va rebre formació com a mercader tèxtil.
estudiant humanitats. Ja a Roma, va iniciar la formació Era un jove curiós, es va formar de manera autodidacta
en ciències, de la qual va ser tutor el prestigiós frare llegint llibres i publicacions de ciències naturals,
benedictí Benedetto Castelli, un dels primers deixebles matemàtiques i química, i fins i tot es va atrevir amb
de Galileu. el complex camp de l’astronomia.
Castelli va ensenyar al seu mestre Galileu els avanços Quan va contraure matrimoni, va tornar a viure a Delft.
del seu pupil, i li va demanar que l’acollira. Galileu va A la seua ciutat natal va obrir un comerç de teles,
acceptar la proposta i Torricelli es va traslladar i utilitzava les lupes que ell mateix construïa per a
a Florència per aprendre amb Galileu. Per desgràcia, reconéixer la qualitat dels teixits.
la formació només va poder durar tres mesos, ja que el Gràcies a l’afició per l’òptica, va millorar la tècnica
mestre va morir. dels microscopis, amb els quals va dur a terme
Després de la mort de Galileu, Torricelli es va establir descobriments pioners. Va aplicar tècniques de
definitivament al palau ducal a Florència i va ser bufament i poliment del vidre per desenvolupar
nomenat professor de Matemàtiques de l’Acadèmia les lents biconvexes. Les va fixar i muntar sobre
d’aquesta bella ciutat, així com filòsof i matemàtic platines de llautó, en una estructura molt semblant
del gran duc Ferran II. a les ulleres actuals. Les acostava a l’ull per a poder
Durant aquesta etapa va realitzar els seus observar objectes, que muntava sobre el cap d’una
descobriments més rellevants. Gràcies al principi agulla. Amb aquest microscopi rudimentari va ampliar
del baròmetre, va demostrar l’existència de la pressió quasi tres-centes vegades la mida dels objectes.
atmosfèrica. El torr, una unitat de pressió, té aquest Va mantenir en secret l’art de construir les seues lents,
nom en el seu honor. En el camp de la hidràulica va de manera que fins que no es va desenvolupar
enunciar el conegut teorema de Torricelli. També el microscopi compost, durant el segle xix, no
va treballar amb l’equilibri dels cossos. es va poder continuar amb el nivell de les seues
Va estudiar el moviment i va aprofundir en la trajectòria observacions. Al llarg de la vida va fer més de
dels projectils. El 1644 va publicar les seues experiències 500 lents, i va arribar quasi als 480 augments.
titulades Òpera geomètrica. Aquesta publicació, Va començar observant les fibres musculars i va
al costat d’altres obres, li va suposar una dura acusació continuar amb la confirmació del descobriment
de plagi per part del matemàtic francés Roberval. Hui de la xarxa de capil·lars de Marcello Malpighi:
es creu que van arribar als mateixos resultats de manera Leeuwenhoek va observar la circulació de la sang
independent. Les aportacions de Torricelli a la geometria pels capil·lars de l’orella d’un conill i en la membrana
van ser determinants per al desenvolupament del interdigital de la pota d’una granota. També va realitzar
càlcul integral. la primera descripció precisa dels glòbuls rojos.
Va millorar tècnicament el telescopi i el microscopi, Va observar l’aigua d’un estany, l’aigua de pluja,
i va fabricar nombroses lents en les quals va gravar el i fins i tot la saliva humana. En la primera va descobrir
seu nom. Gràcies a aquesta activitat va guanyar molts el que ell denominaria animàlculs, posteriorment
diners. classificats com a protozous. Va realitzar les primeres
Va morir a Florència, el 25 d’octubre de 1647, als 39 descripcions de bacteris xicotets, trets de la tosca
anys. de les seues dents, i va observar els espermatozous
humans. Totes aquestes observacions el van
enfrontar amb la teoria de la generació espontània,
completament acceptada per la comunitat científica
de l’època.
El 1680 va ingressar a la Royal Society de Londres,
presentat per Reinier de Graaf, metge de Delft. Va
morir el 26 d’agost de 1723, a Delft, a l’edat de 90
anys. El 31 d’agost va ser enterrat a l’església vella
d’aquesta ciutat.
280548 _ 0532-0547.indd 535 28/02/11 17:07

Robert Hooke Carl von Linné
Va nàixer el 1635 a l’illa de Wight, situada enfront de Va nàixer el 23 de maig de 1707 al sud de Suècia,
la costa meridional d’Anglaterra. El seu pare, un humil a Stenbrohult. El seu pare era un sacerdot luterà
sacerdot rural, sense diners per a poder-lo enviar a i un excel·lent jardiner. Aquesta passió va ser heretada
l’escola, li va ensenyar a llegir i a escriure, a més de per Linné, que des de jove va mostrar un gran amor
l’aritmètica i els clàssics. Després de la mort del seu per les plantes i la manera d’anomenar-les.
pare va ser acollit per l’Església, i es va traslladar a Va ingressar a la Universitat de Lund en 1727 per a
Òxford per a cantar amb el cor. Allí deixaria el camí estudiar medicina. També va estudiar a la Universitat
eclesiàstic per a fer-se científic. d’Uppsala, on principalment es va dedicar a recollir
El 1660 es va traslladar a Londres. Dos anys més i estudiar plantes. Va acabar els seus estudis mèdics
tard va fundar la Royal Society. Dins de la societat, a la Universitat de Harderwijk. Posteriorment es va
Hooke era conegut per ser un home prolífic en inscriure a la Universitat de Leiden per a especialitzar-se,
descobriments i invents, a més es va veure embolicat ja que com a metge havia de preparar i prescriure els
en nombroses disputes, especialment amb Newton, derivats medicinals de les plantes.
sobre la paternitat d’algun descobriment; en concret, Va organitzar expedicions botàniques i etnogràfiques
els relacionats amb la gravetat. a Lapònia i a Suècia. Va arribar a enviar els seus propis
Hooke va inventar el microscopi compost. En les alumnes d’expedició perquè li recol·lectaren espècies
seues observacions de suros, va apreciar uns espais rares; així va aconseguir una col·lecció de plantes,
polièdrics, que va anomenar cèl·lules. Molts dels seus formada per espècies de quasi tots els continents.
descobriments apareixen en el llibre Micrographia, Va publicar la primera edició de la classificació
on va descriure la seua teoria de la combustió. Es diu dels éssers vius, on va aplicar les seues regles de
que si haguera continuat amb les anàlisis químiques, classificació: Systema Naturae, treball pel qual
hauria descobert l’oxigen. se’l coneix com a pare de la taxonomia moderna.
La seua contribució a la ciència és indiscutible, però La nomenclatura binomial permet anomenar amb
estranya. Va oferir moltes idees interessants, que altres precisió totes les espècies d’animals i vegetals,
científics van desenvolupar i perfeccionar. Com a i hui és usada per tota la comunitat científica.
constructor d’instruments i dispositius no va tenir rival. Es va proposar de facilitar l’autosuficiència de l’economia
A més de l’esmentat microscopi, va perfeccionar el sueca, aclimatant plantes de gran valor comercial per a
telescopi i el baròmetre. També va inventar un tambor conrear-les a Suècia. Tanmateix, el fred del clima suec
giratori per al registre de la pressió i la temperatura. va fer fracassar els intents de conrear cacau, café, te,
Es considera l’instrument fundador de la meteorologia bananes i arròs. Tampoc va trobar plantes a Suècia que
científica, ja que va ser el precursor dels instruments pogueren reemplaçar el te o el café, ni per a fer farina.
utilitzats per registrar els canvis de les condicions del Les investigacions no van fer que abandonara
temps. la medicina, i gràcies al seu prestigi es va convertir
Va dedicar la major part de la vida a una altra gran en el metge personal de la família reial sueca.
passió: l’arquitectura. Va ajudar en la reconstrucció de El final de la seua vida va estar marcat per
Londres després del gran incendi que quasi va destruir una profunda depressió que li va canviar el caràcter.
la ciutat el 1666. Va ser el dissenyador de l’observatori Segurament va sofrir una sèrie d’infarts lleus que
de Greenwich, de l’edifici del Reial Col·legi de Metges li van causar la mort el 1778. La família va vendre
i de l’Hospital Reial de Bethlem. Va morir a Londres la biblioteca i les seues col·leccions al naturalista
el 1703. britànic sir James Edward Smith, qui va fundar la
Societat Linneana de Londres perquè vetlara
per la seua conservació.
280548 _ 0532-0547.indd 536 28/02/11 17:07

Matthias Jakob Schleiden Theodor Schwann
Va nàixer el 5 d’abril de 1804 a Hamburg (Alemanya). Va nàixer el 7 de desembre de 1810 a Neuss
Va créixer en una família acomodada, ja que el seu (Alemanya). Va assistir al col·legi jesuïta de Colònia.
pare era un metge prestigiós. Va ingressar a la Facultat Va iniciar els estudis de medicina a la Universitat
de Dret de la Universitat de Heidelberg, on es va de Bonn, on va ser deixeble de Johannes Müller,
doctorar el 1826, però l’advocacia no el satisfeia. i els va concloure a Berlín, on es va graduar el 1834.
Es va recuperar d’un intent de suïcidi i va donar un La seua tesi doctoral va ser reconeguda i admirada
gir radical a tota la seua vida. El 1832, Schleiden va per tots els metges de l’època. Va ser professor
començar a estudiar medicina a la Universitat de de Fisiologia i Anatomia Comparada a les universitats
Göttingen. Gràcies al professor Bartling, va conéixer belgues de Lovaina i de Lieja, en aquesta última
el món de la botànica i es va traslladar a Berlín per a fins que es va jubilar el 1880.
centrar-se en l’estudi embriològic i l’estructura cel·lular El nom de Schwann es relaciona amb el
de les plantes. En aquells anys la seua personalitat desenvolupament de la teoria cel·lular, en detriment
seguia sent inestable. Com a científic, era imaginatiu de la teoria fibril·lar. A aquests canvis hi va contribuir
i brillant, encara que molt poc rigorós. l’ús dels microscopis amb lents acromàtiques aplicats
El 1839, Schleiden va rebre el segon doctorat en en l’estudi dels éssers vius. Va demostrar que l’origen
Botànica i va ser nomenat professor a la Universitat de dels teixits madurs dels animals es troba en cèl·lules
Jena, càrrec que va ocupar entre 1839 i 1862. L’excés embrionàries específiques.
de treball, derivat de la doble tasca com a professor Schwann va mantenir la tesi que hi havia d’haver una
i degà, el va sumir en una altra depressió. coincidència fonamental en l’estructura i el creixement
Com a investigador, no li interessava la descripció tant dels animals com dels vegetals. Aquestes
anatòmica, sinó el desenvolupament i la gènesi idees van ser descrites en el llibre Investigacions
dels vegetals. Això el va dur a menysprear els seus microscòpiques. Gràcies a les seues observacions,
companys botànics: deia que sols denominaven va arribar a la conclusió que la cèl·lula és l’element
i descrivien plantes. constitutiu de tot cos viu, ja siga vegetal o animal.
Va observar l’estructura microscòpica dels vegetals, Uns altres autors van completar més tard la teoria
dels quals va afirmar que estaven compostos per unitats cel·lular. El desenvolupament d’aquesta va ser la base
més o menys recognoscibles: les cèl·lules. del naixement de dues disciplines noves: la citologia,
o estudi de l’estructura i la funció de cèl·lula, i la
Va ser el promotor de la teoria cel·lular en els vegetals, histologia, o ciència que estudia l’estructura cel·lular
i un any després el seu amic Schwann la va fer dels teixits.
extensiva als animals. D’aquesta manera, es va unificar
l’estructura cel·lular de les dues ciències: la botànica En els estudis sobre la digestió, va ser un dels
i la zoologia. introductors del concepte de metabolisme. Amb la
fermentació va descriure els «gèrmens» organitzats
Alguns descobriments posteriors van demostrar l’error del llevat, encara que la publicació dels resultats
d’algunes hipòtesis de Schleiden, en concret les que dels seus estudis va ser molt criticada pels químics
es referien al paper del nucli en la mitosi o divisió alemanys Friedrich Wölher i Justus von Liebig.
cel·lular. El 1863 es va acomiadar de la universitat
i va exercir com a professor a Dorpat (Tartu, Estònia). Theodor Schwann era una persona molt discreta.
La resta de la vida la va viure com un erudit. Va morir Catòlic convençut, va fer sotmetre la seua obra,
el 23 de juny de 1881 a Frankfurt del Main. Investigacions microscòpiques, a l’aprovació de
l’arquebisbe Malinas, encara que no per això va deixar
passar l’oportunitat de desaprovar alguns miracles
reconeguts per l’Església. Va morir a Colònia el 1882
quan visitava la seua germana.
280548 _ 0532-0547.indd 537 28/02/11 17:07

Charles Robert Darwin Maria Mitchell: la dona que va trencar
Va nàixer el 1809 a Shrewsbury (Anglaterra). les regles de la societat del seu temps
Va ser el cinqué fill d’una família britànica rica i Tercera dels fills d’una família quàquera, va nàixer el
sofisticada. Va passar transitòriament per la Universitat 1818 a l’illa de Nantucket (Massachusetts). Els pares
d’Edimburg per a començar Medicina, tot i que el van estimular l’educació dels deu fills, fins i tot en
1827 va ingressar a la Universitat de Cambridge per a contra del costum social d’aquella època. El pare,
preparar-se com a sacerdot de l’Església d’Anglaterra. Guillem, la va iniciar en l’astronomia i la navegació
Després de graduar-se a Cambridge el 1831, el celeste. La mare li va ensenyar a ser independent
jove Darwin, amb només 22 anys, va ser convidat a partir del seu treball.
a viatjar com a naturalista amb el vaixell Beagle, en En l’adolescència, l’afició pels astres li va permetre
una expedició científica. Durant el viatge, va tindre mantenir contacte amb astrònoms professionals, i amb
l’oportunitat d’observar en diferents continents i illes 13 anys va predir el seu primer eclipsi de Lluna. Als
la diversitat de les formacions geològiques, així com 16 anys va concloure l’educació formal, però Maria va
una àmplia varietat de fòssils i organismes vius. seguir estudiant amb persistència. Amb 18 anys, la
La seua formació científica va ser guiada per dues seua capacitat i interés li van permetre convertir-se en
figures importants de Cambridge: el geòleg Adam la primera dona bibliotecària.
Sedgwick i el naturalista John Stevens Henslow. Amb només 29 anys, va ser la primera dona que va
Aquest el va ajudar a tenir més confiança en si mateix, descobrir un cometa amb el seu telescopi. Aquest
a més de potenciar el seu afany per l’observació cometa es diu en l’actualitat cometa Mitchell 1847VI.
i la col·lecció d’espècimens. Aquest descobriment la va fer mereixedora de la
Quan va tornar a Anglaterra el 1836, Darwin va medalla al mèrit, que li va ser concedida pel rei Federic
començar a construir la hipòtesi sobre la capacitat VII de Dinamarca.
de les espècies per a canviar. Influenciat per Malthus Va ser la primera professora d’Astronomia dels
i les seues teories sobre l’equilibri de les poblacions Estats Units als 47 anys, a la Universitat de Vassar,
humanes, va aplicar immediatament els seus i va aconseguir que el departament d’Astronomia
raonaments als animals i a les plantes. El 1838 s’equiparara amb el de les universitats de Yale
ja havia desenvolupat l’estructura de la teoria i Harvard. L’única diferència era que a Vassar només
evolutiva, basada en la selecció natural. estudiaven dones intel·ligents.
El 1858 va fer pública la teoria de la selecció natural El 1848 es va convertir en la primera dona acceptada
en un document presentat al mateix temps que Alfred per l’Acadèmia d’Arts i Ciències. El 1853, Maria va
Russel Wallace, encara que la teoria completa es va tenir l’honor de rebre el primer títol avançat atorgat
publicar el 1859 amb el títol L’origen de les espècies. per la Universitat d’Indiana.
Els majors atacs a la selecció natural no van venir dels
També es va implicar en la vida política i social
científics, sinó dels opositors religiosos. La comunitat
del seu país. El 1875 va ser escollida presidenta
científica va reconéixer la validesa de la teoria, i va
de l’Associació Americana per la Millora de les Dones,
ser escollit membre de la Royal Society (1839) i de
des d’on va centrar la seua lluita en la reforma del
l’Acadèmia Francesa de Ciències (1878). Darwin va
sistema educatiu en favor de les dones.
passar la resta de la vida desenvolupant diferents
aspectes de la seua teoria. Va morir el 1882 i va ser Entre les aportacions científiques destaquen
enterrat a l’abadia de Westminster. les observacions dels canvis en les taques solars,
les conclusions sobre la naturalesa de Júpiter, i les
diferències entre les llunes d’aquest planeta. Per totes
les investigacions i el seu treball va rebre tres graus
honorífics de doctorat.
Va morir el 28 de juny de 1889, i va deixar com
a herència política el dret de les dones a l’educació,
i com a herència científica, l’accés de la dona a la
ciència. En honor seu se li va donar el seu nom
a un cràter de la Lluna.
280548 _ 0532-0547.indd 538 28/02/11 17:07

Jules Verne: el pioner de la ciència-ficció Maria Sklodowska-Curie: primera
que es va avançar al seu temps científica amb el premi Nobel
Va nàixer el 8 de febrer de 1828 a Nantes (França). Va nàixer el 7 de novembre de 1867 a Varsòvia
La seua joventut va transcórrer entre els enfrontaments (Polònia). El seu pare era físic i la seua mare, música.
amb el pare i les crisis de malenconia provocades pel Maria va ser una alumna amb unes capacitats
rebuig de la seua cosina Caroline, de la qual estava excepcionals (va aprendre a llegir amb quatre anys).
enamorat. Va ser un home de salut fràgil, minat per Es va graduar als 15 anys, edat en què va concloure
atacs de paràlisi, una diabetis que li va provocar oficialment la formació acadèmica.
la pèrdua de visió i d’audició, i una coixesa causada Maria va continuar la formació a la universitat
per una ferida de bala. alternativa de Polònia, tot i que finalment es va
Es va traslladar a París per a estudiar dret, i allí traslladar a París. Allí va completar els seus estudis
el seu oncle el va introduir en els cercles literaris, de física i matemàtiques a la Universitat de la Sorbona
on va conéixer la família Dumas. Finalitzats els (París), es va doctorar el 1895 i es va dedicar a la
estudis, i contra la voluntat de son pare, es va fer docència fins al matrimoni amb el professor de Física
escriptor. Els seus començaments, condicionats per Pierre Curie.
la necessitat econòmica, es van dirigir cap a les Amb Pierre va formar un equip de treball productiu;
operetes i el teatre, que eren més comercials mentre ell observava les propietats de les radiacions,
i rendibles en aquells moments. Maria purificava els elements radioactius. Els seus
Es va casar el 1857 amb Honorine de Vyane. estudis amb l’urani els van portar a descobrir la
Va treballar com a agent de borsa sense molt d’èxit. radioctivitat. El 1902, el matrimoni Curie va donar
El seu editor i amic P. J. Hetzel li va aconsellar que a conéixer el resultat de les seues investigacions
es dedicara a la literatura. La relació laboral entre i el 1903 se’ls va concedir el Premi Nobel de Física,
l’editorial de Hetzel i Verne va durar més de quaranta compartit amb Henri Becquerel (descobridor també
anys. La primera novel·la, Cinc setmanes en globus, de la radiació); es va convertir així en la primera dona
adaptada d’un relat descriptiu de l’Àfrica, va ser un èxit a rebre el guardó científic més important.
fulminant. El 1910 va publicar el Tractat de radioactivitat, i el
Influenciat per la passió per la ciència i la tecnologia, 1911, ja vídua, li van concedir el Premi Nobel de
Jules Verne va ser qui millor va conjugar el Química, aquesta vegada per l’aïllament del radi
desenvolupament científic amb els relats èpics. metàl·lic.
Destacava la fortalesa humana en la lluita per dominar A l’Institut del Radi, de París, amb la col·laboració
i transformar la natura. de la seua filla Irène, va orientar les investigacions cap
L’obra de Jules Verne s’estén des de la ciència-ficció a una aplicació mèdica de la radiació: va utilitzar les
fins a l’aventura pura i simple. Entre les seues obres propietats dels raigs X per a localitzar la metralla en
destaquen La volta al món en huitanta dies, 20 000 els ferits de guerra i, posteriorment, per destruir les
llegües de viatge submarí, Viatge al centre de la Terra, cèl·lules canceroses.
Els fills del capità Grant o Miquel Strogoff. Quasi al final de la seua carrera recordava les
Durant dotze anys es va deixar seduir pel món de la condicions del local on treballaven quan van descobrir
política i va arribar a ser regidor d’Amiens. el radi: «Ni tan sols teníem un moble on guardar els
Els atacs de paràlisi i les seqüeles que li produïen es productes radiants obtinguts, que col·locàvem sobre
van agreujar progressivament durant l’últim any taules i prestatges. Recorde l’estranya alegria que vam
de vida. Després de disparar-se un tir a l’estómac, sentir quan se’ns va ocórrer entrar a la nit al laboratori,
la seua agonia va durar uns quants dies. Va morir el 24 i vam veure per tot arreu les siluetes il·luminades
de març de 1905, a Amiens (França). feblement dels productes del nostre treball».
Va morir el 1934 de leucèmia, causada segurament
per la radiació acumulada al cos. Enterrada al
cementeri de Sceaux, les seues cendres jauen al costat
de les del marit al Panteó dels Homes Il·lustres, prop
de l’Institut Curie, on prossegueix el desenvolupament
de les seues investigacions.
280548 _ 0532-0547.indd 539 28/02/11 17:07

Robert Falcon Scott Roald Engebrecht Amundsen
Va nàixer el 6 de juny de 1868 al poble anglés de Va nàixer el 16 de juliol de 1872 a Borge (Noruega).
Devonport. Encara que el seu pare regentava una De jove somiava ser un explorador polar, però per
cerveseria, la vocació de la família des de sempre va desig de la mare va estudiar Medicina a Oslo.
ser el mar, per això, quan va acabar els estudis Als 21 anys, ja orfe, va canviar el rumb de la seua vida
el 1881, li va aconsellar que s’allistara en l’Armada. i es va dedicar per complet a preparar-se per a ser un
Després d’una carrera militar brillant, el 1892 va ser bon explorador.
nomenat primer tinent del vaixell HMS Majestic. Però Es va embarcar en un vaixell durant tres anys, un
Scott era ambiciós i no deixava de pensar en grans període de formació que li donaria més opcions de
expedicions i aventures. La vida d’un oficial de la tenir èxit en els seus projectes. Va salpar el 1897 del
marina en temps de pau li resultava poc emocionant port d’Anvers a bord del Bèlgica amb rumb als mars
i havia de canviar. antàrtics. Els gels van fer encallar el vaixell i l’escorbut
Avalat per sir Clements Markham, pioner de les va atacar la tripulació. Amb el capità també malalt,
exploracions polars i president de la Royal Geographical Amundsen va assumir el comandament. La seua
Society, Scott va escometre la primera expedició entre perícia i experiència per a combatre el fred rigorós
1900 i 1904. A bord del vaixell Discovery va descobrir va fer possible sobreviure a la primera hivernada
el mar de Ross. La regió va ser batejada amb el nom de antàrtica.
Terra del Rei Eduard VII. El 31 de desembre de 1902 Per continuar amb les costoses expedicions cap al
va aconseguir arribar fins al punt més septentrional desitjat pol nord, va comprendre que no podria obtenir
on mai havia arribat fins aleshores l’ésser humà, de finançament sense trobar una finalitat científica. Es
coordenades 82°17’ sud. va traslladar a Hamburg, on va estudiar magnetisme
Obsessionat amb la idea de ser el primer d’arribar i va elaborar un pla detallat per a estudiar el nord
al pol sud, va reprendre l’expedició el 1910, tot magnètic. Aprofitant aquesta expedició, també
i ser informat al començament del viatge que Roald buscaria el pas nord-oest cap a Amèrica.
Amundsen també es dirigiria cap aquest pol. Per A bord del Gjoa, va hivernar dos anys a la Terra del Rei
a Scott aquesta expedició es va convertir en una Guillem IV, propera al cercle polar àrtic. S’hi van dur
carrera personal per derrotar el noruec. a terme mesuraments precisos que van permetre fixar
L’expedició va arribar al pol sud el gener de 1912, amb exactitud el pol nord magnètic, i es van construir
on va descobrir la sorpresa més desagradable, observatoris que van ser equipats amb aparells de
i l’última, de la seua vida: Amundsen hi havia arribat mesura. Gràcies a aquesta expedició es van obtenir
un mes abans. dades suficients perquè els experts en magnetisme
pogueren treballar durant 20 anys. Al mateix temps,
Mentre que el grup noruec va tornar a la base sa l’expedició va estudiar i va aprendre dels costums
i estalvi, tota l’expedició de Scott va morir en el esquimals, les robes, l’alimentació i l’ús dels gossos.
viatge de tornada, a causa d’unes inclemències
meteorològiques extremes, condicions que solament Quan ja era un explorador amb experiència, va
han tornat a ser registrades una vegada des de projectar una nova expedició a l’Àrtic. Una vegada
1960. El patiment causat per les nevades intenses iniciat el viatge, va arribar la notícia que Peary havia
i, en principi, la negativa a abandonar les mostres arribat al pol nord, motiu pel qual va canviar el rumb
geològiques, va alentir la marxa de l’expedició. i es va dirigir cap a l’Antàrtida.
El 29 de març de 1912, Scott i els seus quatre Amundsen va ser el primer home que va arribar al pol
companys van morir durant el camí en una tempesta. sud el desembre de 1911, un mes abans que Scott.
Els cadàvers i el diari de l’expedició van ser trobats Després d’haver aconseguit un dels dos extrems de la
el 12 de novembre de 1912. Les últimes paraules Terra, no va abandonar la possibilitat d’anar al pol nord, i
de Scott en el seu diari van ser: «Hauríem de resistir el 1925 va intentar debades sobrevolar-lo en companyia
fins al final, però ens estem afeblint i la fi no pot d’Ellsworth i Nobile. Un any més tard, aquesta vegada
estar lluny. És una llàstima, però crec que no puc a bord del dirigible Norge, va aconseguir arribar al pol
escriure més. Per l’amor de Déu, tinguen cura dels nord.
nostres». El 1928 amb 56 anys, va desaparéixer quan intentava
auxiliar l’expedició del dirigible Itàlia, de Nobile, a bord
d’un hidroavió.
280548 _ 0532-0547.indd 540 28/02/11 17:07

Alexander Fleming Edwin Powell Hubble
Va nàixer el 1881 a Ayrshire (Escòcia). Va ser el Va nàixer el 20 de novembre de 1889 a Marshfield
seté dels huit fills d’una família de camperols. Va (Missouri, Estats Units). Va estudiar Matemàtiques
estudiar Medicina a la Universitat de Londres, on i Astronomia, i posteriorment Dret durant tres anys
compatibilitzava els estudis amb un treball en una a la Universitat d’Oxford. Va practicar l’atletisme
companyia naviliera. Va dur una vida senzilla, dedicat i la boxa, i, com altres joves de la seua època, va ser
al treball, i no se li van conéixer relacions sentimentals. soldat en la Primera Guerra Mundial.
Es va especialitzar en bacteriologia amb una beca a El 1917 es va doctorar en Física a l’observatori Yerkes
l’hospital de St. Mary de Londres, on va dedicar el seu de la Universitat de Chicago. George Hali, el fundador
treball a la investigació mèdica. Fleming es va unir i director de l’observatori Mont Wilson, proper a
a l’equip de sir Almroth Wright, científic conegut Pasadena (Califòrnia), li va oferir un lloc de treball on
per buscar agents farmacològics que augmentaren va romandre fins que va morir en un accident el 1953.
l’eficiència natural dels leucòcits. Durant la seua vida va utilitzar per a les observacions
Durant la Primera Guerra Mundial va treballar com els millors telescopis. Hubble va ser el primer a utilitzar
a metge militar a França. Finalitzada la guerra, va el telescopi Hale de l’observatori Monte Palomar.
tornar a l’hospital St. Mary per continuar la seua tasca. A més, quan va arribar a l’observatori Mont Wilson
La mortaldat registrada als hospitals de campanya, va coincidir amb la fi de la construcció del telescopi
a causa de la infecció de les ferides de metralla, Hooker, que era el més potent del món en aquell
va condicionar la seua carrera científica, que va moment.
dedicar a la investigació de les defenses del cos humà Les observacions realitzades per Hubble durant
contra les infeccions bacterianes. els anys 1923 i 1924 van veure la llum el 30 de
El descobriment de la penicil·lina va ocórrer gràcies desembre d’aquest any. Va confirmar les observacions
a un esdeveniment fortuït. Fleming, el setembre d’Emmanuel Kant sobre l’existència del que va
de 1928, estudiava les mutacions en colònies denominar «universos illa». Hubble va afirmar, sense
de estafilococs, i un dels cultius es va contaminar cap tipus de dubte, que les nebuloses observades fins
accidentalment pel fong Penicillium notatum. Va llavors amb telescopis menys potents, no formaven
observar que els estafilococs s’havien fet transparents part de la nostra galàxia. Va confirmar l’existència de
al voltant del fong. Fleming va interpretar aquest galàxies diferents de la Via Làctia. A més, va poder
fenomen correctament, ja que va concloure que el fong observar estrelles individuals en el braç de l’espiral
produïa una substància antibacteriana. Traient partit d’Andròmeda.
dels recursos limitats de què disposava, Fleming Va col·laborar amb Milton Humason en les
va contribuir al desenvolupament de les propietats investigacions sobre la relació que hi ha entre la
antibiòtiques del fong Penicillium notatum. velocitat a la qual s’allunyen les galàxies i la distància
Els seus treballs en el desenvolupament dels antibiòtics que hi ha entre aquestes. Les seues investigacions
han estat essencials per a l’augment de l’esperança van concloure el 1929 amb la publicació de la Llei
de vida de la població i, sobretot, per a la disminució de recessió de galàxies, també coneguda com a llei
de la mortalitat infantil. Va ser, a més, pioner en l’ús de Hubble, que permetia calcular tant la mida com
d’antisifilítics. l’edat de l’univers. Aquesta llei va posar els fonaments
Nomenat professor del Royal College of Surgeons el que sostenien les primeres hipòtesis de l’expansió de
1919, i Sir, el 1944, les seues aportacions a la ciència l’univers. El seu origen s’explica actualment amb la
van ser reconegudes el 1945 amb el Premi Nobel teoria de la Gran Explosió o Big Bang.
de Fisiologia o Medicina, que va compartir amb els Hubble va ser el precursor de la classificació dels
científics britànics Howard Walter Florey i Ernst Boris diferents tipus de galàxies, que encara perdura sense
Chain. massa canvis. La divulgació dels seus descobriments
Va morir el 1955, a Londres, a causa d’un atac de cor. va quedar reflectida en l’obra Realm of the Nebula
Va ser enterrat com a heroi nacional a la cripta de la (1936).
catedral de Sant Pau de Londres. Va participar en el disseny dels majors telescopis de
Monte Palomar. Per totes les aportacions en el camp
de l’astronomia i la cosmologia es va posar el seu nom
al telescopi orbital llançat a l’espai el 1990.
280548 _ 0532-0547.indd 541 28/02/11 17:07

Irène Joliot-Curie: científica Edmund Hillary
per mèrits propis Va nàixer el 1919 a Auckland (Nova Zelanda). De
Va nàixer el 12 de setembre de 1897 a París (França). menut va anar a una escola que es trobava a dues
Filla dels famosos científics Pierre i Marie Curie, es hores de camí des de sa casa. Durant el trajecte llegia
podria dir que estava predestinada a donar la vida per llibres, darrere dels quals es protegia d’una incipient
la ciència. Els seus avis la van educar de molt menuda. timidesa. Amb 16 anys va descobrir per primera
Eugène, l’avi patern, li va fer molt de costat en aquells vegada la neu i els cims del Ruapehu, durant una
anys i, igual que son pare, li va ensenyar a estimar excursió amb l’escola superior on estava estudiant.
la naturalesa i les arts, especialment la poesia. Aquella experiència li va marcar la vida. Durant molt
de temps, alhora que treballava en l’empresa apícola
Els pares no van menysprear la seua educació, i van
del pare, feia excursions freqüents a les muntanyes
seguir les seues conviccions morals, que estaven en
neozelandeses. Va aprendre totes les tècniques
desacord amb les convencions socials de l’època.
necessàries per a ser un gran escalador.
Al mateix temps li van motivar l’interés per l’esport.
Irène va ser una persona autònoma des de molt jove. Hillary es va casar en dues ocasions. La primera
esposa, Louise, i la seua filla Belinda, van morir en un
La Primera Guerra Mundial li va marcar molt la
accident d’avió al Nepal. Posteriorment, va contraure
personalitat. Va ajudar la seua mare a instal·lar unitats
matrimoni amb June Mulgrew. El seu fill Peter Hillary
de raigs X als hospitals militars, a més de formar el
ha seguit el camí del seu pare i ha escalat l’Everest en
personal perquè les utilitzara correctament. Acabada
dues ocasions.
la guerra, el 1921 va iniciar la formació com a
investigadora. Al laboratori va conéixer qui seria el seu El Comité Britànic per a l’Himàlaia, gràcies a la
company d’èxits i fracassos, Frederic Joliot, amb qui es reputació de bon muntanyenc, el va seleccionar per a
va casar el 1926. Van treballar junts tota la vida. Es van participar en les expedicions que va organitzar el 1951
especialitzar en l’estudi de l’estructura de l’àtom i 1952. Però va ser el 29 de maig de 1953, quan va
i de la física nuclear. Van demostrar l’existència del aconseguir arribar al cim de l’Everest, situat a 8 850
neutró, la partícula neutra del nucli atòmic. metres sobre el nivell del mar, acompanyat del xerpa
Tenzing Norgay. Hi va assolir així un dels pocs reptes
El 1934 van descobrir la radioactivitat artificial mentre
que li quedaven per aconseguir, a ell personalment
buscaven una resposta per a la desacceleració de les
com a escalador, i en general a la humanitat.
partícules alfa quan creuen la matèria, descobriment
pel qual un any més tard van rebre el Premi Nobel L’expedició amb què va aconseguir el seu objectiu
de Química. estava dirigida pel coronel John Hurt, i van participar-hi
onze escaladors britànics i 800 xerpes.
Van utilitzar mètodes similars per a crear una sèrie
d’isòtops radioactius que han resultat indispensables Lluny d’aturar-se, Edmund Hillary, després d’escalar
en medicina. Aquests descobriments han tingut una uns altres deu cims de l’Himàlaia, va buscar nous
gran utilitat pràctica, i actualment són utilitzats tant reptes. El 1956 es va unir a l’expedició organitzada per
per la investigació científica com per la indústria. la Commonwealth, i el 4 de gener de 1958 va arribar
al pol sud en tractor, de manera que va obrir la primera
Irène va escapar a Suïssa durant la Segona Guerra
ruta antàrtica amb vehicles pesants.
Mundial. Posteriorment, va tornar a París com a
directora de l’Institut del Radi el 1946 i de la Comissió Amant del Nepal, i concretament de l’Himàlaia, ha
d’Energia Atòmica Francesa. aprofitat la seua fama i prestigi per a crear la fundació
Himalayan Trust. El seu objectiu és la millora de la
El 17 de març de 1956, igual que la seua mare,
qualitat de vida dels xerpes. Ha finançat la creació
va morir a París per les lesions que li va causar la
d’escoles, hospitals, ponts, aeroports, a més d’altres
leucèmia, originada per les exposicions prolongades
infraestructures bàsiques per a millorar-los la vida.
a la radioactivitat dels materials amb què treballava.
En l’actualitat és l’únic neozelandés viu que apareix en
un bitllet de banc. Hillary és el primer estranger que té
el nomenament de Ciutadà d’Honor del Nepal.
280548 _ 0532-0547.indd 542 28/02/11 17:07

Isaac Asimov Gerald Durrell
Va nàixer a la ciutat de Petrovitx (Rússia). Oficialment Va nàixer el 1925 a Jamshedpur (Índia). Va créixer
la data de naixement és el 2 de gener de 1920, encara amb el model estricte d’educació d’una família
que no hi haja cap document que ho acredite. Quan britànica. Lawrence Durrell, el seu germà, és també
tenia tres anys, la seua família va emigrar als Estats un escriptor conegut. El 1928, després de la mort
Units, en concret a Nova York. del seu pare, la família va tornar a Anglaterra.
Des de la infantesa llegia tots els còmics de ciència- Posteriorment, es van traslladar a l’illa grega de Corfú,
ficció que li queien a les mans; ja començava on va viure experiències que van marcar-li la vida
a destacar l’afició literària. Amb 11 anys va començar personal i professional. Sempre envoltat per animals,
a escriure d’una manera continuada, i als 18 va vendre es va interessar per observar-los i cuidar-los, quasi
el seu primer relat, Abandonat fora de Vesta, pel qual com si fóra el seu pare.
va cobrar 64 dòlars. Quan la família va tornar de nou a Anglaterra, va patir
A l’escola pública de Nova York, Isaac va destacar des les penúries de la Segona Guerra Mundial. Al principi
del primer dia. Era un xiquet superdotat amb alguna li va costar trobar treball. El van contractar com a
cosa més que una mitjana d’excel·lent. Va ingressar ajudant en un aquari i després en una botiga d’animals
a la Universitat de Columbia amb només 15 anys domèstics. El 1945 va començar a treballar al zoològic
per a estudiar Bioquímica, i es va graduar el 1939. de Whipsnade.
Després de la Segona Guerra Mundial, es va doctorar El seu afany per l’aventura i l’estudi dels animals el
en Bioquímica a Boston, on va exercir com a professor van dur a organitzar, i fins i tot finançar, expedicions
auxiliar durant deu anys. Tanmateix, el van acomiadar a la recerca d’animals. En una, va arribar fins a
de la universitat, i ell mateix ho justificava: «Per escollir la Guyana (antiga Guaiana Britànica) el 1949.
ser un dissertant excel·lent i un escriptor científic, en D’altres expedicions el van conduir al Paraguai,
comptes d’un investigador merament mediocre». Va l’Argentina, Sierra Leone, l’Illa Maurici, Assam, Mèxic
deixar la docència i es va dedicar per complet a la i Madagascar. Ja amb la seua esposa, el 1962 va
literatura. viatjar a Nova Zelanda, Austràlia i Malàisia per filmar
una sèrie per a la televisió. Abans havia fundat el
Es va professionalitzar com a escriptor, i en el seu estil zoològic de Jersey, del qual va ser durant molt de
hi va barrejar un format literari sobri i l’aspecte científic temps director. Va morir al gener de 1995 després
que conservava de la seua formació. El van contractar d’una llarga malaltia.
també per a escriure en revistes de ciència-ficció.
Asimov ha publicat més de 500 publicacions d’èxit per Gerald Durrell va ser un prestigiós naturalista.
a totes les edats. Se l’ha qualificat com el mestre de la L’apassionava la conservació dels animals i el seu
ciència-ficció i de la divulgació científica. Va escriure entorn, i va viure tota la vida envoltat d’animals, la
sobre temes diversos: misteri, humor, història i fins i tot majoria dels quals van ser protagonistes dels seus
diversos volums sobre la Bíblia i William Shakespeare. llibres.
L’obra d’Asimov ha estat guardonada a tot el món, Els coneixements i la capacitat per a comunicar
i moltes de les seues novel·les han sigut adaptades les seues experiències el van dur a ser, a més d’un
al cinema per diversos directors. Entre els llibres presentador de televisió popular, un prolífic escriptor
més coneguts es troben Pedra en el cel o Jo, robot, d’èxit, que va divulgar el sentiment naturalista.
però destaca per damunt dels altres la trilogia de La seua obra és coneguda arreu del món. Les novel·les
La Fundació: Fundació, Fundació i Imperi i Segona de Durrell posseeixen un gran contingut biogràfic.
Fundació, en els quals va contar la caiguda i el En les seues històries es barregen la invenció amb la
ressorgiment d’un imperi galàctic futurista. Gràcies a realitat, o les anècdotes familiars amb una descripció
aquests llibres va aconseguir el premi Hugo a la millor rigorosa dels costums dels animals. Els llibres més
sèrie de ciència-ficció. reconeguts s’emmarquen dins la Trilogia de Corfú: La
Després de ser contagiat de sida per una transfusió meua família i altres animals, Ocells, bèsties i parents i
de sang durant una operació, Isaac Asimov va morir El jardí dels déus.
el 6 d’abril de 1992 sense que la societat coneguera
la malaltia. Els prejudicis i rebutjos per la sida van
provocar el seu silenci, segons va afirmar la vídua
d’Asimov. El cos va ser incinerat, i les cendres,
espargides.
280548 _ 0532-0547.indd 543 28/02/11 17:07

Neil Alden Armstrong Dian Fossey: va donar la vida
Va nàixer el 5 d’agost de 1930 a la granja del seu avi pels seus amics els goril·les
a Wapakoneta (Ohio, Estats Units). Ja de ben menut Va nàixer el 1932 a San Francisco. La seua infantesa
l’apassionava l’aeronàutica, i als 15 anys va començar va estar marcada per la separació dels pares
la formació com a pilot, per a obtindre’n un any més i la posterior unió de sa mare amb una nova parella.
tard la llicència. En acabar la secundària, va iniciar
Va estudiar Teràpia Ocupacional al San Jose State
els estudis d’enginyeria aeronàutica a la Puerdue
College, i va acabar de formar-se al Kosair Children’s
University de La Fayette.
Hospital de Kentucky, que desenvolupava tècniques
El 1949, va ingressar a la marina, on es va formar per treballar amb xiquets amb necessitats especials.
com a pilot militar. El 1950 va ser enviat a Corea, on Dian Fossey tenia una capacitat única per a
va dur a terme 78 missions aèries de combat. Pels comunicar-se i jugar amb aquests xiquets.
seus mèrits militars va ser condecorat tres vegades. Va
Es va sentir atreta per Àfrica quan el 1960 va llegir
ingressar a la NASA com a pilot civil de proves d’alta
el llibre del zoòleg George B. Schaller, especialitzat
velocitat i va ser seleccionat per a provar l’avió X-15, un
en goril·les de muntanya. Tres anys després va viatjar
prototip que arribava a velocitats supersòniques i grans
al continent africà, i gràcies a la col·laboració de
altures.
l’antropòleg Louis Leakey, va poder localitzar el primer
El 1962 va ingressar en el cos d’astronautes de grup de goril·les; ella va descriure aquest moment
la NASA. Quatre anys més tard va dirigir com únic com el més impactant de la seua vida. Aquelles
a comandant una missió espacial en la qual, primeres trobades no van ser fàcils, però a poc a poc
acompanyat pel comandant David Scott, va dur a es va guanyar la confiança dels primats, especialment
terme una maniobra d’acoblament a l’espai. Va ser la de Digit, un mascle de lloms platejats amb el qual
la primera d’aquest gènere, però va fracassar en va aconseguir una autèntica complicitat.
perdre’s el control del conjunt.
Gràcies al seu treball, va rebre el doctorat en Zoologia
No obstant això, la seua vida va culminar el 20 de per la Universitat de Cambridge. Dian Fossey va
juliol de 1969. En aquest cas va ser el comandant aconseguir avanços tant en el coneixement dels
de la missió lunar a la nau espacial Apollo 11. La primats com en el foment de la seua protecció.
tripulació la componien, a més, el tinent coronel Malauradament, els caçadors furtius es van endinsar,
Michael Collins, pilot del mòdul de comandament, com tantes altres vegades, en el territori del seu grup,
i el coronel Edwin I. Aldrin, encarregat de pilotar el i Digit va morir en una d’aquestes massacres. Aquest
mòdul lunar. fet va provocar la ira incontrolada de la zoòloga, que
Armstrong, de 39 anys d’edat, va ser el primer home va començar una campanya amb entrevistes amb les
que va deixar les seues petjades en la superfície lunar autoritats, a més de posar paranys als furtius, als quals
a les 20.55 h, hora de Mèxic, del 21 de juliol, i va va perseguir amb l’ajuda dels guardes forestals.
romandre 2 hores i 14 minuts fora del mòdul d’allunatge Els seus reportatges en la revista National Geographic
Eagle. L’arribada havia tingut lloc un dia abans a la van començar a conscienciar la població. Es van iniciar
regió lunar anomenada Mar de la Tranquil·litat. Una campanyes per a promoure la protecció dels goril·les
volta sobre sòl lunar, a més de desplegar la bandera de muntanya, i es van crear fundacions com la Digit
dels Estats Units i instal·lar diversos aparells científics, Fundation o el Karisoke Research Center.
van recollir aproximadament 22 kg de roques per
El 1983 va publicar el seu gran llibre: Tretze anys
a estudiar-les posteriorment a la Terra. Van tornar
amb els goril·les de muntanya, també conegut com
triomfalment al nostre planeta el dia 24 de juliol.
Goril·les en la boira, en el qual narrava les experiències
A la tornada a la Terra, Armstrong va ser nomenat i els contactes amb els primats, i en desmitificava el
responsable de les activitats aeronàutiques caràcter agressiu. La dimensió internacional del seu
de la NASA, organització que va abandonar per treball va ser la causa que rebera amenaces de mort
incorporar-se a l’activitat docent com a catedràtic perquè abandonara Virunga, i el 27 de desembre
a la Universitat de Cincinnati. El seu passeig lunar de 1985 va ser trobada a la seua cabanya morta a
és una dels fites més importants de la història. ganivetades. El seu assassí va ser el cap dels furtius
Ell mateix ho va resumir en la frase cèlebre: que mataven els goril·les. L’últim que va escriure Dian
«És un pas curt per a l’home, però un gran salt Fossey en el seu diari va ser: «Quan un s’adona del
per a la humanitat». valor de la vida, es preocupa menys per discutir sobre
el passat, i es concentra més en la conservació per al
futur».
280548 _ 0532-0547.indd 544 28/02/11 17:07

Jane Goodall: Lady Ximpanzé Carl Sagan
Va nàixer el 3 d’abril de 1934 a Londres, i ja de Va nàixer l’11 de novembre de 1934 a Nova York. Fill
menuda l’atreien els animals. Va deixar els estudis d’immigrants russos, ja durant la infantesa li agradava
als 18 anys i va treballar durant algun temps com a llegir relats de ciència-ficció. Alumne destacat, de
secretària. xiquet tenia clar el que volia ser. Als 20 anys es va
Més tard, el paleontòleg i antropòleg Louis Leakey li graduar en Física, i posteriorment es va doctorar en
va oferir un treball com a assistent, i la va proposar Astronomia i Astrofísica.
per a realitzar un estudi sobre els ximpanzés salvatges Va treballar en la NASA col·laborant en el projecte
del llac Tanganyika. Jane va acceptar i el juliol de que duria la Mariner 4 fins a Mart. Al mateix temps,
1960 arribava al parc nacional de Gombe, a Tanzània. també era professor a la Universitat de Harvard.
Allí va gaudir del seu treball i de la forma de vida L’apassionava la possibilitat de l’existència de vida
d’aquell país, on va començar les investigacions extraterrestre. Va col·laborar amb el científic soviètic
sobre els ximpanzés. Va interrompre aquest treball I. S. Shklovski en la recerca de dades des d’un punt
per a reprendre els estudis i, després de cinc anys de de vista científic. Fruit d’aquesta col·laboració van
formació intensiva, el 1965 es va doctorar en Etologia publicar el llibre Vida intel·ligent a l’univers.
per la Universitat de Cambridge. A Harvard no van aprovar ni les hipòtesis ni els debats
A la tornada, va dedicar més de trenta anys a estudiar que proposava, per això va traslladar-se a la Universitat
la vida dels ximpanzés. Amb aquests estudis va de Cornell, a Ithaca. La resta de la vida va ocupar el
demostrar que eren socials i polítics, que mantenien càrrec de director del laboratori de ciències.
lluites pel territori, estaven molt evolucionats, i eren A la universitat va realitzar nombrosos experiments
sensibles i capaços de fer qualsevol tipus d’activitat sobre l’origen de la vida, com la confirmació de la
mental. multiplicació en el laboratori de les biomolècules
El 1971 va relatar les seues experiències i observacions principals. Va arribar a presidir el grup d’estudis de la
en el llibre En la senda de l’home, on va explicar i va NASA sobre intel·ligència artificial i robòtica, i va crear
justificar el comportament, les habilitats i la manera la comissió per a seleccionar el contingut del disc que
de comunicar-se dels ximpanzés. Amb el temps s’ha duria cadascun dels vehicles espacials.
convertit en una de les obres científiques més llegides. Implicat amb els seus valors, va criticar les grans
El seu amor pels ximpanzés la va portar a afirmar que potències per produir armament nuclear. Va col·laborar
si haguera de triar «prefereix alguns ximpanzés en l’eradicació dels CFC, a més de participar en
a alguns humans». diversos programes de protecció ecològica. Es va
El 1977 va fundar l’Institut Jane Goodall, destinat a oposar a les pseudociències i va criticar durament les
l’estudi i la protecció de les poblacions de ximpanzés. religions.
El 1991 va iniciar el programa Roots & Shoots, amb el Es va convertir en un autor d’èxit, ja que va ser capaç
qual es va dedicar a conscienciar els joves en favor del de divulgar el rigor de la ciència des d’un punt de vista
medi ambient i els animals. comprensible per al lector. Seduït per la televisió, va
Ha viatjat incansablement a fi de transmetre el seu ser autor i presentador de la sèrie Cosmos. La manera
missatge al món. L’abril de 2002, va ser nomenada d’explicar la realitat que ens envolta la va convertir
Missatgera de la Pau per les Nacions Unides; a més, en la sèrie de divulgació científica de major èxit de la
va participar en la Conferència de les Nacions Unides televisió.
per al Desenvolupament Sostenible, celebrada durant Se li va diagnosticar una malaltia anomenada
el mes d’agost d’aquest mateix any a Johannesburg. mielodisplàsia, que va convertir l’última etapa de
Aquests últims anys, la primatòloga els ha dedicat la seua vida en una prova molt dura. En tres ocasions
a impartir conferències regularment. Participa en es va sotmetre a un trasplantament de medul·la òssia
programes i crides per a salvar, sobretot, els animals i quimioteràpia. Va morir el 20 de desembre de 1996,
en perill greu d’extinció: «Només si els comprenem a Seattle, als 62 anys, a causa d’una pneumònia.
podrem cuidar-los. Només si els cuidem podrem
ajudar-los. Només si els ajudem se salvaran».
280548 _ 0532-0547.indd 545 28/02/11 17:07

Margarita Salas Falgueras: la primera Stephen William Hawking: l’home
dona investida doctora honoris causa que va posar l’univers al nostre abast
en la universitat espanyola Va nàixer el 8 de gener de 1942 a Oxford (Anglaterra).
Va nàixer el 1938 a Canero (Oviedo). Va ser una Ja de xiquet va mostrar sempre una fascinació pel
alumna destacada i disciplinada. Es va llicenciar en cosmos. Encara que el pare volia que fóra metge,
Ciències Químiques per la Universitat Complutense de va estudiar Física en el Col·legi Major Universitari
Madrid (1960) amb una mitjana d’excel·lent. Tres anys d’Òxford. Alumne brillant, després d’obtenir el doctorat
més tard es va doctorar en Ciències amb la qualificació va passar a ser investigador, i més tard, professor.
d’excel·lent cum laude. És una dona dedicada Es va incorporar al Departament de Matemàtiques
tenaçment al treball i, en general, als diversos projectes Aplicades i Física Teòrica de la Universitat de
que ha emprés. Cambridge. El 1980 va ocupar el prestigiós lloc de
Margarita Salas va començar les investigacions amb Professor Lucasià de Matemàtiques, que el 1669
Alberto Sols, qui va dirigir la tesi, i posteriorment se’n també va ocupar Isaac Newton. El professor Hawking
va anar als Estats Units com a deixeble de Severo té dotze doctorats honorífics, a més d’haver rebut
Ochoa (premi Nobel). Aquest la va animar perquè nombrosos guardons, medalles i premis. Entre altres
tornara per a donar un impuls al desenvolupament destaca el Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia
modest de la biologia molecular a Espanya. de 1989.
Ha destacat en el camp de l’enzimologia i en el El seu treball científic s’ha centrat en l’estudi de les lleis
coneixement dels mecanismes de transmissió de la bàsiques que regeixen l’univers: ha tractat d’aproximar
informació genètica, concretament en la replicació la teoria de la relativitat i la mecànica quàntica per a
de l’ADN, on segueix treballant amb el virus fago f29. poder explicar l’origen de l’univers. En col·laboració
amb Roger Penrose, va arribar a la conclusió que
La seua labor com a científica, la recullen més de
l’espai i el temps han de tenir un principi, que els dos
trenta tesis doctorals dirigides i quasi 300 publicacions
científics van denominar el Big Bang, i un final dins
en revistes internacionals de primera fila.
dels forats negres. En l’actualitat, els seus estudis se
En l’actualitat reparteix les activitats com a professora centren en el comportament gravitacional dels forats
d’investigació del CSIC, i com a investigadora en el negres.
Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (CSIC-
Ha publicat amb èxit diversos llibres de divulgació:
UAM) de Madrid. És presidenta de l’Institut d’Espanya
Breu història del temps, Forats negres, universos
(1995), organisme que agrupa la totalitat de les
bebés i altres assajos, i L’univers en una closca de nou.
acadèmies científiques espanyoles. Des de l’any 2003
El 2005 ha revisat i ampliat les dades de Brevíssima
s’asseu en la butaca «i» de l’Acadèmica de la Llengua,
història dels temps.
i és la primera científica que té aquest honor.
Les reflexions de Hawking sempre han estat
Defensora del paper que ha de tenir la dona en la
valorades per la societat. En una de les nombroses
ciència, en una conferència que va oferir a la
conferències comentava: «Durant tota la meua vida
Universitat de València dins del cicle És el temps de
m’he sentit fascinat per les grans preguntes que
les dones, va dir: «Cada vegada hi ha més
tots nosaltres ens hem plantejat alguna vegada, i
científiques, però encara n’hi ha poques en llocs
he intentat trobar-hi respostes científiques. Si, igual
de responsabilitat». Margarita Sales relatava així les
que jo, has mirat alguna vegada les estrelles, i has
dificultats que va experimentar el 1967 quan va tornar
intentat ser plenament conscient del que estàs
dels Estats Units per a impulsar la biologia molecular
observant, aleshores tu també has començat a
en un ambient dominat pels homes, i on li va costar
sorprendre’t del que fa que l’univers existisca. Les
molt que se la reconeguera pel seu treball. Recentment
preguntes són clares, i són decebedorament simples.
en una entrevista per al diari EL PAÍS, sense embuts
Però les respostes sempre han semblat trobar-se més
deia: «Per descomptat, no sóc partidària de “lobbies”,
enllà de les nostres capacitats. Fins ara».
ni de quotes ni de res així. Entre altres coses perquè
les dones no és que hi hagen d’arribar. És que ja hi Una esclerosi lateral l’immobilitza i l’obliga a
són». desplaçar-se amb cadira de rodes des del 1985.
280548 _ 0532-0547.indd 546 28/02/11 17:07

280548 _ 0532-0547.indd 547 28/02/11 17:07
El paper de la dona
en la ciència
Si fóra costum enviar les xiquetes a les escoles i fet que la repercussió i el coneixement que tenim sobre
els férem després aprendre les ciències, com es fa el seu treball i sobre elles mateixes siga escàs, i fins i
amb els xiquets, elles aprendrien a la perfecció tot haja passat inadvertit.
i entendrien les subtileses de totes les arts i les Pot semblar-nos que aquesta circumstància i la
ciències igual que ells… discriminació que pateix la meitat de la població, pel
La ciudad de las damas, simple fet de ser dona, estan actualment superades,
Christine de Pisan (1405). i sobretot si es tracta de l’àmbit científic i de les altes
Editorial Siruela (Adaptació) esferes de la saviesa. Podem pensar que «això és
un pensament del passat», però la realitat és ben
Aquest fragment ens mostra com de normal era, diferent.
durant molt de temps, mantindre les dones allunyades Si bé és cert que, tot i que en el passat resultava
d’una formació que mai es va negar als homes; però estrany veure una dona investigant en un laboratori fent
també ens mostra la determinació d’algunes d’elles per treballs de camp, hui en dia no ens resulta insòlit que
a aconseguir una igualtat d’oportunitats ja des de la les dones s’encarreguen de portar a terme projectes
formació bàsica. d’investigació. Però, també és cert que, dissortadament,
Aquesta secular diferència d’oportunitats ha fet que és freqüent trobar dones que ocupen llocs de menor
la història de la ciència estiga plena d’homes cèlebres responsabilitat que homes que tenen la mateixa o
que han aportat molts descobriments i han donat menor capacitació.
lloc a grans avanços al nostre món i, en canvi, que En l’actualitat, quan pràcticament tots els països
la presència de les dones siga bastant més escassa, occidentals neguen l’existència de discriminació per
encara que no menys important. raons de sexe a les seues institucions, cada vegada
hi ha més dones que van a la universitat, fins i tot
Se li atribueix a Newton, en una carta dirigida a Robert
el nombre de dones que es matriculen en moltes
Hooke el 1676, una famosa frase, que deia: «Si he
carreres científiques és superior al d’homes. Així mateix,
pogut veure tan lluny, és perquè he pujat als muscles
el nombre de dones que acaben els estudis universitaris
de gegants», i esmentava quatre «gegants»: Copèrnic,
supera, en moltes llicenciatures, al d’homes. Per tant,
Kepler, Galileu i Tycho Brahe. Però, val a dir que la llista
caldria esperar un increment progressiu de la presència
de «gegants» és molt més extensa i que alguns d’ells
femenina en l’àmbit acadèmic, però no és així.
són dones. Es coneixen bastants dones científiques,
grans personalitats que, superant els obstacles i En un informe de la Unió Europea, es revela que, a
prejudicis del seu temps, van ser capaces de tirar avant pesar d’haver-hi més llicenciades que llicenciats, són
i lluitar per allò en què creien. els homes els que ocupen majoritàriament els llocs
de professor titular. L’any 1999, tan sols el 27 % dels
La seua condició femenina va ser, sens dubte, la que
investigadors europeus eren dones, percentatge que
va motivar el principal prejudici contra elles. Ara bé,
va pujar al 29 % el 2003.
la seua tenacitat i el seu treball han demostrat que
nàixer amb un sexe o un altre no atorga major ni Però aquesta diferència no és igual en tots els països.
menor capacitat a ningú, i que els prejudicis derivats A Finlàndia, França i Espanya, les dones representen
de condicions humanes com el sexe, la nacionalitat, un 18 % dels professors titulars, mentre que a Holanda,
les creences, etc., no tenen cap fonament i no són Alemanya i Dinamarca baixa fins un 6,5 %.
una altra cosa que el reflex de la més absoluta Així, les dades i les estadístiques es converteixen
incultura i ignorància dels que les sostenen. en una eina molt valuosa per a posar de manifest
Al llarg de la història de la humanitat, han existit l’existència de desigualtats de gènere en la carrera
grans dones que han afavorit l’avanç de molts camps investigadora de la dona. No obstant això, hem de
del saber; científiques, tecnòlogues, historiadores… tenir en compte que hi ha determinats sectors que
han contribuït de manera notable al coneixement. han mostrat un interés especial per a promoure la
L’aportació de les dones a la ciència es remunta paritat de gènere en l’àmbit científic.
3 200 anys arrere. Els seus treballs i els seus èxits han L’any 1971, als EUA, es va fundar l’Association
sigut, indubtablement, decisius per al coneixement de for Women in Science, i en la dècada de 1980 van
la ciència i per a fer d’aquest un món millor. Però, a començar diverses iniciatives a la Comunitat Europea,
vegades, condicionants aliens a la seua capacitat han principalment als països nòrdics i Gran Bretanya, per
280548 _ 0548-0558.indd 548 03/03/11 15:16

a treballar sobre aquest tema. Aquestes iniciatives Un exemple cridaner dels petits passos que s’estan
van culminar amb la formació del Grup de Hèlsinki, la fent en aquest sentit pot ser el cas de la famosíssima
funció principal del qual era examinar la situació de les revista Time, que triava l’home de l’any (Man of the
dones científiques en 30 països europeus i els resultats year) fins que, el 2003, van canviar per elegir la
obtinguts es van publicar, l’any 2000, en l’informe persona de l’any (Person of the year). Des d’aquest
ETAN* (European Technology Assessment Network on moment fins a 2006, ja han triat tres dones com a
Women and Science). «persones de l’any».
Les dades d’aquest informe demostren que les dones

investigadores i docents estan «subrepresentades en els
Alguns noms de científiques
llocs clau als 30 països» (segons les mateixes paraules internacionals
del comissari europeu d’Investigació Philippe Busquin). A pesar que hi ha una majoria d’homes, hi ha moltes
dones que han deixat la seua empremta en el saber,
Entre els resultats de l’informe, es va posar de manifest però tan sols en podem esmentar algunes. Això fa que
el que s’ha anomenat «efecte tisora» en l’evolució de les no estiguen totes les que són, o han sigut, importants
escales científiques i que es presenta clarament en tots en ciència, ja que intentar recollir tota aquesta informació
els països analitzats. Segons aquest efecte, encara que ocuparia una gran extensió i no és l’objectiu d’aquest
el nombre de dones que comencen i acaben estudis material. A més, aquest treball resultaria impossible,
superiors és major al d’homes, la relació s’inverteix si perquè la història i el nom de moltes d’elles ha quedat
ens fixem en els llocs d’investigadors i professors, de ocult, intencionadament o no.
manera que es va accentuant aquesta diferència segons
s’ascendeix en l’escala investigadora. També caldria deixar constància que no és la seua
condició femenina la que els atorga la fama, sinó el
Esperem que aquesta realitat vaja canviant i arribem seu treball. La condició de dona solament és una de les
a una equiparació d’oportunitats en què la condició característiques que defineixen qualsevol ésser humà.
sexual d’una persona no siga un impediment per Per contra, aquesta condició ha resultat, de vegades,
a desenvolupar tota la seua capacitat, científica, un gran entrebanc per al seu desenvolupament personal,
tècnica, o de qualsevol altre tipus, a més de no afectar i, per tant, un obstacle més que s’afig en la carrera
de manera positiva ni negativa en la seua evolució de qualsevol científic, i que en el cas de les dones,
personal ni professional. lamentablement, també cal superar.
Estat d’homes i dones en ciència, en sis països europeus (1997)

100
% Homes i dones en cada nivell
Homes-Bèlgica
90 Homes-França
Homes-Alemanya
80 Homes-Holanda
Homes-Espanya
70 Homes-Regne Unit
60 Dones-Bèlgica
Dones-França
50 Dones-Alemanya
Dones-Holanda
40 Dones-Espanya
Dones-Regne Unit
30
20
10
0
Estudiants Predoctorals Professors/es Professors/es Professors/es
ajudants associats/des titulars
∗
L’informe complet es pot consultar, i descarregar en format PDF, en les adreces següents:
«http://www.amit-es.org/etan.htm» i «http://www.cordis.lu/rtd2002/science-society/women.htm»
280548 _ 0548-0558.indd 549 28/02/11 17:09

• Hipàtia (370 - 415). Filla de Teó, un dels savis • Sophie Germaine (1776 - 1831). Des que va nàixer,
d’Alexandria, va destacar com a astrònoma i els seus pares la van mantenir a casa, per a evitar-li
matemàtica. Va treballar a la famosa biblioteca els perills dels carrers de París durant la revolució,
d’Alexandria, on va desxifrar complexos conceptes per la qual cosa va dedicar molt de temps a la
de geometria, filosofia, astronomia..., i va calcular lectura a la biblioteca familiar. Per ser dona, no li
amb precisió els moviments dels astres. La seua van permetre matricular-se a l’École Polytechnique
mort va estar motivada per afers polítics i per de París, encara que va aconseguir el material que
l’enemistat del bisbe Ciril. s’impartia a les aules. Va fer els primers escrits amb
el pseudònim de Senyor Le Blanc, i va obtenir el
• Trótula de Salern (morta el 1097). Pertanyia a premi de l’Académie per haver elaborat una teoria
la famosa Escola Mèdica de Salern. Va escriure matemàtica per a les vibracions de les superfícies
moltes obres, de les quals se’n conserven dues: elàstiques.
De passionibus mulierum curandorum i Ornatum
mulierum, aquesta última sobre cosmètica i malalties • Ada Byron Lovelace (1815 - 1852). Filla del poeta
epitelials. Defensora d’una medicina preventiva i poc Lord Byron, va ser educada per sa mare, Annabella
agressiva, de la neteja, de les dietes equilibrades i de Milbanke, la princesa del paral·lelogram, amb una
l’exercici físic. Recomanava cures especials per a la acurada formació cultural, musical i científica, també
dona i el nounat, després del part. va estudiar amb els millors matemàtics, entre els quals
hi havia Babbage. Junt amb ell, va treballar en un
• Margaret Cavendish (1623 - 1674). Duquessa
«enginy analític», una autèntica màquina intel·ligent:
de Newcastle. Va participar en discussions sobre
el primer ordinador de la història. Va escriure unes
la matèria i el moviment, l’existència del buit, la
notes que recullen el que es pot considerar com el
percepció i el coneixement. Va intervenir en la
primer programa informàtic. El 1979 el Departament
formulació de les primeres teories moleculars.
de Defensa dels EUA va posar el nom d’ADA a un
Va arribar a escriure deu llibres de filosofia natural.
llenguatge de programació, en honor d’aquesta
• Mary Wortley Montagu (1689 - 1762). Es va educar científica.
de manera autodidacta a la biblioteca paterna on
• Florence Nightingale (1820 - 1910). Des de menuda,
va conéixer la pràctica de la vacunació. Mary va
els seus pares li van ensenyar els coneixements
fer inocular els seus propis fills contra la verola i va
d’Euclides, Aristòtil, etc., però es van oposar a la idea
tractar d’introduir les vacunes a Europa, però els
que estudiara Matemàtiques per «no ser adequat
prejudicis de metges i científics no ho van permetre,
per a dones». Al final, va estudiar Matemàtiques i
la qual cosa va retardar seixanta anys l’ús de la
Infermeria. Durant la guerra de Crimea, es va fer
vacuna a Europa.
càrrec de la infermeria als hospitals britànics i va
• Gabrielle du Chatelet (1706 - 1746). Va nàixer a utilitzar els seus coneixements matemàtics per a
França i va viure molts anys junt amb Voltaire, amb realitzar estudis estadístics i millorar la sanitat. Va
qui va treballar sobre la naturalesa del foc. Va traduir al fundar l’escola d’infermeria de Londres. El 1907 es
francés Principia Mathematica de Newton i va anticipar va convertir en la primera dona que va rebre l’Ordre
la idea que la calor i la llum tenen la mateixa causa. del Mèrit.
• Maria Gaetana Agnesi (1718 - 1779). Des dels cinc • Alice Eastwood (1859 - 1953). Va nàixer al Canadà
anys parlava francés i italià correctament, i als nou, i de jove va ingressar en un convent, on va aprendre
també llatí, grec i hebreu. Amb aquesta edat, va molt sobre plantes. Va treballar de criada en una
pronunciar un discurs en llatí en què va defensar casa que disposava d’una gran biblioteca, on va llegir
l’educació superior de la dona. El 1748 va publicar temes relacionats amb moltes àrees i va ampliar
una obra en la qual va compilar, traduïts, molts els seus coneixements sobre plantes. Va arribar a
treballs de grans científics, com ara Newton i Leibniz. convertir-se en una de les especialistes botàniques
més importants de l’època i va efectuar grans
• Carolina Herschel (1750 - 1848). Filla d’un músic aportacions a la taxonomia. Va ser professora de
que va oferir una educació acurada a tots els seus Botànica i directora de la revista Zoe i de l’herbari
fills, excepte a ella, que va ser destinada al servei de l’Acadèmia de Ciències de Califòrnia.
domèstic. La curiositat per l’astronomia la va portar
a estudiar Matemàtiques i Geometria. Va treballar • Agnes Pockels (1862 - 1935). Va nàixer a Alemanya
amb el seu germà William, junt amb qui va descobrir i va estudiar Ciències Químiques, amb l’especialitat
8 cometes, 560 estrelles, 2 500 nebuloses i diverses en superfícies moleculars. Va realitzar la major part
galàxies. Tots dos van construir un telescopi amb el del seu treball experimental a la cuina de casa, a
qual, a més, van descobrir el planeta Urà. causa de la discriminació que hi havia a Alemanya
280548 _ 0548-0558.indd 550 28/02/11 17:09

contra la dona en aquell moment. Els seus treballs • Barbara McClintock (1902 - 1992). Va nàixer als
es van publicar el 1891 en la revista Nature. EUA i es va llicenciar en Agricultura. Va treballar
amb genetistes de la talla de Rollins Emerson i
• Marie Curie (1867 - 1934). El nom de soltera era Marcus Rhoades. Va estudiar els cromosomes de la
Marie Sklodowska. Va nàixer a Polònia en una dacsa amb un mètode inventat per ella mateixa. Va
família de professors. Va estudiar Ciències Físiques descobrir la transposició genètica; és a dir, l’existència
a la Sorbona, gràcies als diners que havia estalviat d’elements genètics mòbils que canviaven de posició
treballant quan era jove, malmenjant i malvivint en entre cromosomes. A mitjan segle xx, va publicar un
unes golfes. Es va llicenciar amb el número u de la important treball, que en un principi va ser rebutjat
promoció i es va casar amb Pierre Curie, amb qui va per «increïble», i pel qual, més tard, li van atorgar el
treballar tota la vida en condicions realment adverses. premi Nobel de Fisiologia o Medicina de 1983.
El matrimoni Curie va descobrir la radioactivitat i va
aïllar dos elements radioactius nous: el poloni i el • Kathleen Lonsdale (1903 - 1971). Era la més jove
radi. Va rebre el premi Nobel de Física, junt amb el de deu germans. Els seus pares es van separar
seu marit, el 1903. Va ser catedràtica a la Sorbona i quan ella tenia cinc anys i va tenir una infància
el 1911 va obtindre el premi Nobel de Química, ara difícil a Londres durant la Segona Guerra Mundial.
en solitari. Marie Curie no hauria rebut el seu primer Va estudiar cristal·lografia amb William Bragg
premi Nobel si el seu marit no haguera pressionat (premi Nobel de Física) i va ser una de les primeres
el jurat dient que no acceptaria el seu si no li’l integrants de la Royal Society. Va demostrar que
concedien també a la seua dona. Encara que el jurat l’anell de benzé és pla i hexagonal.
va acceptar-ho i Marie va rebre el guardó, mai no li • Grace M. Hopper (1906 - 1992). Militar de professió,
van permetre votar en les decisions següents. es va llicenciar en Matemàtiques i es va doctorar
• Helen Bradford Thompson Wooley (1874 - 1947). el 1934. Va treballar a l’Institut de Matemàtiques
Va estudiar Filosofia i Neurologia a la Universitat de de Nova York, però hi va renunciar per allistar-se
Chicago. Doctora cum laude el 1900, amb una tesi en el Cos Naval del Servei d’Emergència de Dones
sobre les diferències psicològiques entre homes Voluntàries, on es va unir a l’equip d’investigació
i dones. El 1903 va publicar dos llibres amb els d’ordinadors de la Universitat de Harvard. Va inventar
resultats de la tesi, en els quals mostra que les un nou compilador, i va desenvolupar el primer
diferències d’habilitats i capacitats entre dones llenguatge de programació, el COBOL (Common
i homes no són biològiques, sinó socioeducatives. Business-Oriented Language).
Junt amb Helen Cleveland, va desenvolupar • Virginia Apgar (1909 - 1974). Professora
l’«Escala Merrill-Palmer», sèrie de tests mentals per d’Anestesiologia al Centre Mèdic de Colúmbia,
a infants basats en l’aparell de Maria Montessori. va ser la creadora d’una prova molt senzilla, que,
practicada als nounats, permet detectar fàcilment
• Lise Meitner (1878 - 1968). Va nàixer a Viena, filla
i ràpidament alteracions del ritme cardíac, la
d’un advocat jueu, protegit per l’emperador Francesc
respiració, el to muscular, la percepció del color,
Josep i l’emperadriu Sissi. Es va llicenciar en Física i
etc. Aquest test s’aplica actualment a tots els
va treballar amb Max Planck i Albert Einstein. A ella
bebés, i es coneix com el test Apgar.
es deu el descobriment de la fissió nuclear, encara
que els resultats van ser publicats per Otto Hahn, • Dorothy Crowfoot Hodgkin (1910 - 1994). Filla
que va guanyar el premi Nobel en solitari, ja que va d’un arqueòleg i d’una botànica, va nàixer al
negar la participació de Lise en el descobriment. Caire, on els seus pares estaven treballant. Es va
La seua troballa va servir per a elaborar la bomba educar a Anglaterra i es va llicenciar en Ciències
atòmica en el projecte Manhattan, en el qual Lise no Químiques. Va estudiar l’estructura atòmica dels
va voler intervenir. cristalls, centrant-se en compostos orgànics de
tipus proteic, com la insulina, la penicil·lina i la
• Irène Joliot-Curie (1897 - 1956). Filla major de Marie
vitamina B12. Els seus descobriments han tingut
i Pierre Curie. La seua formació va estar dirigida pel
moltes aplicacions en Biologia i Medicina. Va
seu avi patern, un metge que li va proporcionar una
obtindre el premi Nobel de Química de 1964.
educació científica acurada i completa. Als 18 anys,
dirigia un equip de raigs X i va ser la primera persona • Mary Leaky (1913 - 1996). Filla d’un pintor, va
capaç de produir radioactivitat artificial. Amb 48 créixer sense anar a l’escola, per la qual cosa no va
anys, va ser nomenada directora de l’Institut del Radi. entrar a la universitat, encara que va treballar com a
Junt amb el seu marit, Jean-Frédéric Joliot, va ser la arqueòloga gràcies als dots de dibuixant. Es va casar
primera a fotografiar un neutró, per la qual cosa tots amb Louis Leaky, el famós antropòleg, amb qui va
dos van compartir el premi Nobel de Química el 1935. treballar a l’Àfrica, on va realitzar importantíssimes
280548 _ 0548-0558.indd 551 28/02/11 17:09

troballes de fòssils de l’evolució humana. Un dels • Marie Anne Poulze Lavoisier (1758 - 1836). Esposa
descobriments més importants va ser el de les del famós Lavoisier, dominava les matemàtiques, la
petjades de Laetoli (Tanzània), que va demostrar que física i la química. Va establir les bases del sistema
els australopitecs eren bípedes. de nomenclatura química.
• Rosalind Franklin (1920 - 1958). Durant la infància, • Mary Anning (1799 - 1847). Va descobrir el primer
va destacar com una xiqueta prodigi per la gran esquelet quasi complet d’un plesiosaure.
intel·ligència. Amb 18 anys, es va matricular a la • Maria Mitchell (1818 - 1889). Va ser la primera
Universitat de Cambridge en Ciències Químiques, dona astrònoma als EUA i la primera admesa en
Físiques i Matemàtiques. Després es va especialitzar l’Associació Americana per a l’Avanç de la Ciència.
en cristal·lografia i en difracció de raigs X, tècnica • Eleanor Ormerod (1830 - 1901). Especialista en
amb la qual va estudiar l’estructura de l’ADN, i va entomologia, va escriure molts articles sobre plagues
aconseguir uns resultats excel·lents, que no havia d’insectes i com controlar-les.
assolit Maurice Wilkins. Rosalind va obtindre la
famosa foto 51, en què s’observa una creu reveladora • Ellen Swallow Richards (1842 - 1911). Llicenciada
de l’estructura helicoïdal de l’ADN. Wilkins, però, en Química, va treballar en aplicacions químiques
a l’esquena de Rosalind, va donar aquesta foto a en la vida quotidiana, com ara purificació d’aigua,
James Watson, que la va utilitzar, junt amb Francis nutrició, sanitat, etc.
Crick, per a reconstruir un model de l’estructura de • Sofja Kovalevski (1850 - 1891). Se la considera
l’ADN. Watson, Crick i Wilkins van rebre el premi una de les matemàtiques russes amb més
Nobel per aquest descobriment i no van esmentar, renom. Famosa per la seua tesi sobre equacions
en cap moment, els mèrits de Rosalind. Va morir de diferencials. Va ser professora de Matemàtiques
càncer el 1958 sense saber les repercussions dels Avançades a la Universitat d’Estocolm i després
seus descobriments. de morir va ser elegida membre de l’Acadèmia de
Ciències de Sant Petersburg.
• Jocelyn Bell-Burnell (1943). Tot i que no va ser una
bona estudiant, amb sols 17 anys es va entestar a ser • Hertha Ayron (1854 - 1923). Va estudiar l’arc elèctric
astrònoma. Es va llicenciar en Ciències Físiques i va i va inventar un ventilador amb el qual s’eliminaven
fer la tesi a Cambridge, on va descobrir els púlsars, els gasos verinosos de les trinxeres durant la Primera
un tipus d’estrelles de neutrons que emeten senyals Guerra Mundial.
de ràdio. Per aquest descobriment va obtindre el • Florence Rena Sabin (1871 - 1953). Va estudiar
premi Nobel de Física el 1974. les cèl·lules sanguínies i va oferir gran quantitat de
• Ellen Ochoa (1958). Doctora en Enginyeria Elèctrica dades per a la comprensió dels mecanismes de
per la Universitat de Stanford. Directora de la branca defensa del cos humà. Va millorar la sanitat pública
de Tecnologia de Sistemes Intel·ligents de la NASA. als EUA, ja que va aconseguir una disminució en un
Astronauta de la NASA des del 1990, ha participat 50 % de les morts per tuberculosi.
en quatre missions espacials: el 1993, 1994, 1999 • Mileva Maric (1875 - 1948). Matemàtica esposa
i 2002. d’Einstein, amb qui va treballar en l’elaboració de la
Aquesta és una mostra reduïda d’una llista molt més teoria de la relativitat.
llarga, que confirma el paper tan transcendental de la • Maude Slye (1879 - 1954). Zoòloga, va investigar
dona en la investigació científica. Fora d’aquesta llista, la relació de l’herència amb el càncer.
però, encara s’han quedat moltes grans personalitats: • Muriel Robertson (1883 - 1973). Va estudiar el cicle
• Agnòdice (300 aC). Metgessa atenenca. vital del tripanosoma, la qual cosa va comportar el
control de la malaltia de la son. També va identificarla
• Hildegarda de Bingen (1098 - 1179). Especialista
gangrena com una de les principals causes de mort
en cosmologia, zoologia, botànica i mineralogia.
durant la Primera Guerra Mundial.
• Marie Cunitz (1610 - 1664). Astrònoma que va • Emmy Noether (1882 - 1935). Està considerada
ordenar les taules de moviments planetaris de Kepler. com la creadora de l’àlgebra moderna.
• Anne Finch (1631 - 1678). Excel·lent estudiant • Emma Amalie Noether (1882 - 1935). Molt valorada
de llengües clàssiques, que es va inclinar per les per Einstein gràcies als seus treballs sobre la teoria
matemàtiques i la ciència. de la relativitat.
• Laura Bassi (1711 - 1778). Una de les millors • Lee Hazen (1885 - 1975) i Rachel Fuller Brown
professores d’Anatomia de la Universitat de Bolonya. (1898 - 1980). Fisiòlogues que van descobrir la
• Anna Morando (1716 - 1774). Famosa pels seus nistalina, una substància fungicida molt usada en
models anatòmics de cera. medicina.
280548 _ 0548-0558.indd 552 28/02/11 17:09

• Gerty Theresa Cori (1896 - 1957). Va rebre el premi més lleuger i resistent a la calor, que s’usa en moltes
Nobel de Medicina el 1947, pels seus estudis sobre aplicacions, des de planxes fins a naus espacials.
fisiologia cel·lular. • Patricia Billings (1926). Inventora del Geobond,
• Margaret Mead (1901 - 1978). Famosa per les seues un material indestructible i incombustible usat en
investigacions en l’àrea de l’antropologia cultural. construcció.
• Maria Göppter-Mayer (1906 - 1972). Premi Nobel de • Edith Flamigen (1929). Famosa pels seus estudis
Física de 1963, pels seus treballs sobre el nucli atòmic. sobre el refinament de petroli i l’obtenció de gasolines
• Rachel Carson (1907 - 1964). Especialista en biologia més netes i segures.
marina, va ser una de les primeres persones a detectar • Christiane Nüsslein-Volhard (1942). Premi Nobel de
els efectes dels pesticides en el medi ambient. Fisiologia o Medicina de 1995 pels seus descobriments
• Marguerite Perey (1909 - 1975). Va ser membre de genètics sobre el desenvolupament embrionari.
l’equip de Marie Curie, i el 1939 va descobrir el franci. • Dian Fossey (1932 - 1985). Estudiosa dels goril·les
Va arribar a ser directora del Nuclear Research Centre de muntanya, per la defensa dels quals va morir
d’Estrasburg. assassinada.
• Rita Levi-Montalcini (1909). Premi Nobel de Fisiologia
• Jane Goodall (1934). Famosa especialista en
o Medicina de 1986 pels seus descobriments sobre el
ximpanzés.
creixement.
I una inacabable llista que va creixent a mesura que
• Gertrud B. Elion (1918 - 1999). Premi Nobel de
indaguem en la història i en el present.
Fisiologia o Medicina pels seus treballs sobre drogues.
• Margaret Burbidge (1918). Astrònoma, directora del
Centre d’Astrofísica i Ciències de l’Espai de la Universitat
El cas de l’Estat espanyol
de San Diego. Integrant de l’equip de la NASA. Un estudi realitzat per l’INE/IM, en el període
• Rosalind Yalow (1921). Premi Nobel de Fisiologia 2000 - 2001, sobre el percentatge d’alumnat i
o Medicina de 1977 per la invenció de la tècnica professorat a les universitats públiques espanyoles,
d’assaig radioimmunològic. també va demostrar l’existència en l’àmbit científic
espanyol de l’anomenat «efecte tisora», que ja s’observa
• Stephanie Kwolek (1923). Creadora de la fibra
en l’informe ETAN.
Kevlar, un material sintètic més fort que l’acer, molt
Estat d’homes i dones en ciència a Espanya (2001)
% 100
% Homes i dones en cada nivell
80
60
40
20
0
Estudiants Predoctorals Professors/es Professors/es Professors/es Catedràtics/ques
ajudants associats/des titulars
Homes (%) Dones (%)
280548 _ 0548-0558.indd 553 28/02/11 17:09

L’any 2002, el Consell Superior d’Investigacions • Analitzar les possibles desviacions i mancances
Científiques (CSIC) va crear la Comissió Dones i Ciència introduïdes històricament en el desenvolupament de
en el CSIC. En la proposta de constitució, podem llegir: la ciència per l’escassa presència de les dones a les
L’anàlisi del personal científic de la Institució institucions científiques i als estaments directius
ha posat de manifest que solament un 31,4 % del i proposar mesures per a corregir-ho.
personal científic del CSIC són dones, tot i que, Segons altres dades oferides per aquesta comissió,
d’acord amb les dades procedents de l’Institut l’any 2003, les diferències es van reduir, tot i que es
Nacional d’Estadística, el 53 % dels estudiants mantenien valors molt cridaners:
universitaris i el 42 % de l’alumnat de doctorat
són dones (dades del curs 1998-99 i 1997-98,
respectivament). Aquesta diferència indica que Escales Homes Dones Total % dones
el CSIC no és capaç d’incorporar en la proporció Professors
373 68 441 15,4
adequada un segment de la societat espanyola d’investigació
d’alta qualificació i amb la formació necessària, Investigadors
amb el consegüent perjudici que aquesta situació 411 166 577 28,8
científics
pot causar al desenvolupament de l’activitat
investigadora que li ha sigut encomanada. Científics
819 515 1334 38,6
titulars
El problema de l’escassa presència de la dona
en les tasques científiques de la institució és Total 1603 749 2352 31,8
més greu si es considera la carrera de les dones
científiques dins del CSIC. La presència de les A més d’aquesta Comissió, al desembre del 2001,
dones disminueix a mesura que ens acostem un grup de dones de diverses disciplines, de la
a les escales científiques superiors del CSIC. Universitat, el Consell Superior d’Investigacions
Científiques (CSIC) i la indústria, van fundar
DISTRIBUCIÓ DEL PERSONAL CIENTÍFIC l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues
PER ESCALES (dades del 2002) (AMIT). Es tracta d’una associació que pretén ser
veu, fòrum de discussió i xarxa de suport per a totes les
investigadores i universitàries. Els objectius són:
Escales Homes Dones Total % dones
• Promoure la igualtat de dones i homes en l’accés a
Professors
299 47 346 13,6 l’activitat investigadora, tant en les Ciències Naturals
d’investigació
o Socials, les Ciències de la Matèria i les Humanitats.
Investigadors
385 143 528 27,0 • Sensibilitzar el nostre entorn sobre situacions
científics
de discriminació i els mecanismes que hi
Científics condueixen.
834 506 1340 37,8
titulars
• Aconseguir la igualtat d’oportunitats al llarg de la
Total1 1 518 696 2 214 31,4 carrera per a les dones investigadores i tecnòlogues
en els àmbits públic i privat.
1
No s’hi inclou el personal científic d’altres cossos o escales que • Elaborar recomanacions i col·laborar amb altres
no són pròpies del CSIC.
organitzacions europees i internacionals per facilitar
A la vista d’aquests resultats, en la creació de la l’avanç de les dones en ciència.
comissió Dones i Ciència al CSIC es van plantejar L’any 2003, i a la vista de la situació de la dona en la
els quatre objectius següents: investigació espanyola, l’AMIT va fer les recomanacions
• Assessorar la presidència del CSIC en els temes següents:
relacionats amb la promoció de l’ingrés i posterior
• Qualsevol institució pública en la qual es realitze
carrera de les dones científiques en la institució.
investigació i docència ha de generar i fer
• Estudiar les possibles causes que dificulten tant accessibles les dades de personal, a tots els nivells,
l’ingrés com la carrera de les dones al CSIC. separades per sexes.
• Proposar a la presidència possibles accions
• Els centres d’investigació i la indústria han de posar
destinades a promoure l’ingrés i la promoció
en marxa un pla d’acció per detectar discriminacions
de les dones al CSIC.
280548 _ 0548-0558.indd 554 28/02/11 17:09

de gènere en els procediments d’admissió i promoció. • Concepción Llaguno (1925). Doctora en Ciències,
Aquest pla ha d’incloure la monitorització periòdica experta en fermentacions. Va introduir la tècnica
comparativa de la productivitat i de la distribució dels de cromatografia de gasos per a estudiar l’aroma
recursos entre els dos sexes. dels vins.
• Cada institució ha d’establir objectius realistes • Laura Iglesias (1926). Doctora en Ciències, famosa
i estratègies per a augmentar la proporció de dones pels seus treballs sobre espectroscòpia de metalls
en els nivells més alts: investigadores principals, pesants, molt valuosos per a la identificació dels
professores d’investigació, catedràtiques espectres estel·lars.
i càrrecs de gestió.
• Griselda Pascual (1926). Doctora en Matemàtiques,
• Cada institució ha de complir, tret de justificació experta en geometria diferencial i teoria de grups
excepcional, la recomanació europea segons la qual i reticles.
els tribunals de selecció i els comités d’assessorament
• Carmina Virgili (1927). Catedràtica de Geologia i
han d’incloure almenys un 30 % de dones ara,
una de les majors expertes en materials del triàsic.
i arribar a un 40 % per a l’any 2005.
• Ana María Pascual-Leone (1930). Doctora
en Farmàcia. És experta en desequilibris hormonals
Alguns noms de científiques espanyoles i malnutrició durant la gestació.
A pesar de tot el que hem exposat anteriorment, • María Cáscales (1934). Doctora en Farmàcia.
si indaguem en la nostra història i en l’actualitat, Acadèmica de la Real Academia de Farmacia,
veurem que, a l’Estat espanyol, també han destacat, primera dona que ha ocupat aquest càrrec.
i destaquen, moltes dones científiques. Especialista en bioquímica metabòlica d’aminoàcids.
D’una llista interminable, podríem esmentar-ne unes • Josefina Castellví (1935). Doctora en Ciències
quantes: Biològiques. Va treballar en l’organització de la
• Oliva Sabuco (1562-?). Va escriure l’obra Nueva investigació científica de l’Antàrtida, que va culminar
Filosofía de la Naturaleza del Hombre, en la qual amb la instal·lació de la base antàrtica espanyola
treballa d’una manera científica sobre la salut humana. Joan Carles I, a l’illa Livingston.
Lope de Vega la va qualificar com «la desena musa». • Margarita Salas (1938). Doctora en Ciències,
professora d’investigació del CSIC al Centre de
• María Andrea Casamayor y de la Coma (?-1780).
Biologia Molecular Severo Ochoa, presidenta
Famosa matemàtica espanyola del Segle de les
de l’Institut d’Espanya, organisme que gestiona
Llums.
i coordina les huit reials acadèmies nacionals
• Isabel Torres (1905-1998). Doctora en Farmàcia. Són d’Espanya. Experta bioquímica, va treballar amb
famosos els seus treballs sobre nutrició i vitamines. Severo Ochoa. Junt amb el professor Eladio Viñuela,
• Dolores García Pineda (1916). Doctora en ha organitzat la primera escola espanyola de biologia
Farmàcia i Bioquímica, va realitzar diversos estudis molecular.
d’enzimologia amb Severo Ochoa i va treballar en la • Teresa Mendizábal (1940). Doctora en Física,
Junta d’Energia Nuclear. ha treballat sobre l’erosió, la degradació de les
terres i la desertificació del sòl. Membre del Grup
• Sara Borrell (1917-1999). Doctora en Farmàcia,
Internacional d’Experts en Desertificació, en el qual
experta en estudis bioquímics i clínics d’hormones
hi ha setze especialistes de tot el món. El 1994 va
esteroides.
ser assessora de la Convenció de Lluita contra la
• Olga García Riquelme (1920). Doctora en Ciències. Desertificació, de les Nacions Unides.
Especialista en anàlisis d’espectres atòmics d’interés
• María del Carmen Andrade (1947). Ha sigut
astrofísic i en càlculs teòrics de configuracions
directora de l’Institut de Ciències de la Construcció
atòmiques.
Eduardo Torroja (CSIC), presidenta de diversos
• Gertrudis de la Fuente (1921). Doctora en organismes internacionals. Dirigeix un equip pioner
Farmàcia, especialista en bioquímica. Va ser la en la investigació de la corrosió del formigó i de les
col·laboradora principal del bioquímic Alberto Sols causes que en provoquen el deteriorament.
en enzimologia.
• Evangelina Nogales (1965). Doctora en Física,
• Josefa Molera (1921). Doctora en Química, és responsable del descobriment de l’estructura
especialista en cinètica química, va introduir la tridimensional de la tubulina, una proteïna molt
cromatografia gas-líquid en les anàlisis químiques. important en la cèl·lula.
280548 _ 0548-0558.indd 555 28/02/11 17:09

• María Blasco (1965). Directora del programa • Karmele Llano (1979). Biòloga que treballa a
d’Oncologia Molecular del Centre Nacional Indonèsia, estudiant i protegint els orangutans de
d’Investigacions Oncològiques de Madrid. Ha rebut Borneo.
gran quantitat de premis per les seues investigacions I acabem igual que hem començat, amb una citació,
sobre el càncer. És la primera persona que ha rebut però ara d’un dels científics més grans de la història,
la medalla d’or de l’Organització Europea de Biologia Albert Einstein, que deia:
Molecular (EMBO).
L’exemple no és la principal manera d’influir
sobre els altres, és l’única.
Informació addicional en Internet

www.csic.es/mujerCiencia.do
www.amit-es.org/
www.ifs.csic.es/mujeres/mujeres.htm
www.bioeticayderecho.ub.es/
www.fmujeresprogresistas.org/
www.goodfood-project.org/www/Gender/
www.cordis.europa.eu/improving/women/reports.htm
www.cordis.europa.eu/improving/women/documents.htm
www.cordis.lu/science-society/women.htm
www.helsinkiprocess.fi/doc/about_HP_es.asp
ec.europa.eu/research/science-society/action-plan/08_action-plan_es.html
nextwave.universia.net/mujeres-cientificas/index.htm
www.webmujeractual.com/biografias/premios_nobel.htm
www.cientec.or.cr/equidad.html
www.awis.org
280548 _ 0548-0558.indd 556 28/02/11 17:09

Bibliografia Mujeres astrónomas y matemáticas en la Antigüedad.
C. Margarita Santana, Zenaida Yanes, Lourdes
Ciencia, tecnología y género en Iberoamérica. Hernández, Inmaculada Perdomo, Ángeles Camarrón,
Eulalia Pérez Sedeño et al. Emma García i M.ª Olga Expósito.
Actas del V Congreso Iberoamericano de Ciencia, Fundación Canaria Orotava de Historia
Tecnología y Género. de la Ciencia, 2004.
CSIC, Monografías 29.
Diversidad cultural, género y tecnología: un abordaje «Mujeres, manzanas y matemáticas. Entretejidas».
interdisciplinario. Xaro Nomdedeu Moreno.
Marilia G. de Carvalho i Marlene Tamanini La Matemática en sus personajes, 7, Nivola, 2000.
(organitzadores).
Editora UTFPR. Matemáticas es nombre de mujer.
Curitiba, 2006. Susana Mataix.
Rubes Editorial, S. L.
Feminismo y conocimiento.
Carme Adán. Perspectivas históricas e interculturales sobre
Spiralia. las mujeres en las Matemáticas. Mujer y Ciencia:
«Mujeres en Física». investigación y currículo.
Revista Española de Física, volum 20, Ann Hibner Koblitz, Yamila Azize Vargas (ed.) i Evelyn
número 2, 2006. Otero Figueroa (ed.).
Centro de Recursos para Ciencia e Ingeniería. Proyecto
Escritos sobre ciencia, género y educación.
de Estudios de la Mujer, PROMUJER, 1995.
Margarita Comas, José Mariano Bernal Martínez
i Francesca Comas Rubí. Las mujeres ante la ciencia del siglo xxi.
Biblioteca Nueva, 2001. Viky Frías Ruiz.
¿Tiene sexo la mente? Las mujeres en los orígenes Instituto de Investigaciones Feministas, 2001.
de la ciencia moderna.
Londa Schiebinger. Mujer y ciencia.
Cátedra, 2004. Marina Cruz Rodríguez i Luisa Ruiz Higueras (ed.).
Universidad de Jaén. Servicio de Publicaciones
Mujeres científicas en España (1940-1970): e Intercambio Científico, 09/1999.
profesionalización y modernización social.
María Jesús Santesmases. Interacciones ciencia y género: discursos y prácticas
Instituto de la Mujer, Madrid, 2000. científicas de mujer.
La mujer ante el desafío tecnológico. M. J. Barral, C. Magallón, C. Miqueo i M. D. Sánchez (ed.).
Laura Tremosa. Icaria, 01/1999.
Icaria, 1986.
Género y matemáticas.
Enseñar ciencia: autoridad femenina y relaciones L. Figueiras, M. Molero, A. Salvador i N. Zuasti.
en la educación. Síntesis, S. A., 05/1998.
Diverses autores.
Icaria, 1997. Las mujeres en el sistema de ciencia y tecnología.
El saber científico de las mujeres. Estudios de casos.
Nuria Solsona i Pairó (Talasa Ediciones, S. L.) Eulalia Pérez Sedeño (ed.).
Madrid: Organizacón de Estados Iberoamericanos para
Mujeres matemáticas en la historia de la ciencia,
la Educación, la Ciencia y la Cultura, 10, 2001.
en matemáticas y coeducación.
Eulalia Pérez Sedeño. La formación científica de las mujeres ¿por qué hay
OECM Ada Byron, 1994. tan pocas científicas?
El legado de Hipatia. Historia de las mujeres Renée Clair (ed.).
en la ciencia desde la Antigüedad hasta fines Associació Los Libros de la Catarata.
del siglo XIX.
Alic, Margaret. Mujeres científicas en todos los tiempos.
Siglo XXI, Madrid, 1991. Nuria Solsona i Pairó, Talasa Ediciones, S. L., 1997.
Mujeres de ciencias. Mujer, feminismo y ciencias Las científicas y su historia en el aula.
naturales, experimentales y tecnológicas. Mari Álvarez Lires, Núria Solsona i Pairó,
T. Ortiz Gómez, i G. Becerra Conde (ed.). i Teresa Muño Angós
Universidad de Granada/Instituto de Estudios Síntesis, 2003.
de la Mujer, Granada, 1996.
Interacciones ciencia y género.
Reflexiones sobre género y ciencia.
M. J. Barral, C. Miqueo, C. Magallón, M. D. Sánchez (ed.).
Evelyn Fox Keller (1983).
Icaria Editorial, 1999.
Alfons el Magnànim, València, 1989.
Ciencia y género. De la educación de las damas.
Eulalia Pérez Sedeño i Paloma Alcalá Cortijo (coord.). Poulain de la Barre.
Philosophica Complutensia. Cátedra Feminismos, Madrid, 1993.
280548 _ 0548-0558.indd 557 28/02/11 17:09

280548 _ 0548-0558.indd 558 28/02/11 17:09
El Llibremèdia Santillana
El Llibremèdia Santillana és un producte pensat informàtic que tinga: ordinadors, canó de projecció,
per a introduir les TIC a l’aula d’una manera pissarres digitals, etc.
senzilla i eficaç. El seu principal objectiu és El Llibremèdia està publicat en DVD i conté una
acompanyar el professorat pas a pas cap a la reproducció del llibre de l’alumne, en què podrà
integració dels recursos digitals en la pràctica «navegar» per cada una de les pàgines.
docent i convertir-los en una part natural de
la transmissió de coneixements, l’exercitació i Disposa de:
l’avaluació. Aquest material s’ha desenvolupat • Una barra de navegació que permet desplaçar-se
tenint en compte una premissa bàsica: que el seu per les pàgines de les unitats i visualitzar el
maneig siga extraordinàriament senzill, perquè producte de diferents maneres. A més, ofereix un
el professorat no haja de concentrar-se en el sistema d’ajuda.
funcionament dels programes informàtics, sinó que • Una barra de recursos mitjançant la qual podrà
puga centrar tota l’atenció en el desenvolupament seleccionar la unitat amb què es vol treballar,
de la classe i en el treball de l’alumnat. accedir als diferents recursos, tindre accés a
En el Llibremèdia trobarà una gran quantitat pàgines web, ampliar la quantitat de recursos
de recursos per a utilitzar a l’aula: vídeos, digitals disponibles, etc.
presentacions, esquemes interactius, activitats… • Una barra d’eines que permet adjuntar notes,
Tots aquests recursos estan íntimament relacionats subratllar textos, inclou arxius…, per tal de
amb els continguts del llibre de l’alumne i es poden personalitzar el llibre. Ofereix, a més, unes eines
utilitzar a les classes, siga quin siga l’equipament específiques de cada àrea.
Tipus de recursos digitals

El Llibremèdia Santillana posa a la seua • Fotogaleries. Són col·leccions d’imatges,
disposició una gran varietat d’elements digitals amb peus de fotos explicatius, que il·lustren
entre els quals destaquen els tipus de recursos o amplien algun aspecte dels continguts.
següents: • Mapes i esquemes per capes. S’hi presenten
• Esquemes de la unitat. Aquest recurs de manera que es pot seleccionar l’aparició
mostra, d’una manera molt sintètica, els o no de determinats elements, com, per
principals continguts de la unitat a partir d’un exemple, la retolació.
esquema. Pot ser útil abans de començar • Activitats interactives. N’hi ha de diversos
la unitat, per a avançar els continguts que tipus i es poden emprar per a repassar els
s’estudiaran. continguts o per a fer una avaluació. Cada
• Vídeos. S’empren, per exemple, per a activitat n’inclou la solució, fet que permet
dramatitzar la lectura inicial de cada l’autoavaluació i una retroalimentació
unitat. En general, la intenció d’aquests és immediata. Algunes es presenten agrupades,
motivadora o expositiva. amb la finalitat de repassar d’una manera
• Presentacions. En aquestes s’exposa més sistemàtica.
informació de manera visual. Es poden emprar • Enllaços a pàgines web. Obrin pàgines web
per a donar suport a les explicacions del llibre útils per al treball a l’aula o fora d’aquesta. De
o, de vegades, per a reemplaçar-les. Algunes vegades estan en anglés, la qual cosa serveix
d’aquestes presentacions són ampliacions dels de suport perquè l’alumnat es familiaritze
continguts del llibre de l’alumne, mentre que amb l’ús d’aquest idioma.
d’altres tenen un caràcter motivador.
De vegades, contenen animacions, molt útils
per a explicar alguns processos.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 559
280548 _ 0559-0576.indd 559 28/02/11 17:09

Relació de recursos digitals
disponibles
Unitat 1. L’Univers i el sistema solar
Pàgina associada del

Tipus de recurs Títol
llibre de l’alumne
Esquema de la unitat L’univers i el sistema solar 6
Vídeo L’univers i el sistema solar 7
Vídeo Què saps de l’univers? 9
Vídeo Moviments de rotació i translació 11
Presentació Els planetes del sistema solar 12
Presentació El telescopi 15
Animació El cel nocturn 16
Galeria d’imatges Les constel·lacions del Zodíac 8
Activitat interactiva El canvi en la concepció de l’univers 8
Activitat interactiva Components i origen de l’univers 9
Activitat interactiva Unitats de mesura astronòmiques 10
Activitat interactiva Mides i distàncies en l’univers 10
Activitat interactiva Mides i distàncies en l’univers 17
Unitat 2. El planeta Terra

Esquema de la unitat El planeta Terra 22
Vídeo La conquesta de l’Antàrtida 23
Animació Els moviments de la Terra 25
Vídeo El moviment de translació i les estacions de l’any 26
Animació Fases lunars i eclipsis 28
560 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
280548 _ 0559-0576.indd 560 28/02/11 17:09

Unitat 2. El planeta Terra

Presentació La hidrosfera 32
Activitat interactiva El planeta Terra 24
Activitat interactiva Els moviments de la Terra 25
Activitat interactiva Les estacions 27
Activitat interactiva Els punts cardinals 27
Activitat interactiva Les capes de la Terra 31
Unitat 3. L’atmosfera terrestre

Esquema de la unitat L’atmosfera terrestre 40
Vídeo Arribem al sostre del món 41
Presentació L’origen de l’atmosfera 44
Presentació La interpretació d’un climograma 49
Presentació Les causes del canvi climàtic 51
Activitat interactiva La composició de l’aire 42
Activitat interactiva Perfil vertical de l’atmosfera 43
Activitat interactiva L’atmosfera terrestre 44
Activitat interactiva La humitat i els núvols 46
Activitat interactiva La meteorologia 48
280548 _ 0559-0576.indd 561 28/02/11 17:09

Unitat 4. L’atmosfera terrestre

Esquema de la unitat La hidrosfera terrestre 58
Vídeo El naixement d’un gegant 59
Presentació La hidrosfera 60
Presentació Les propietats de l’aigua 61
Animació El cicle de l’aigua 64
Presentació Indicadors de la contaminació de l’aigua 67
Presentació La interpretació del perfil del curs d’un riu 63
Galeria d’imatges Els riscos de la hidrosfera 64
Activitat interactiva Propietats de l’aigua 61
Activitat interactiva L’aigua dels continents 63
Activitat interactiva El cicle de l’aigua 64
Activitat interactiva Mesures d’estalvi d’aigua 65
Activitat interactiva La qualitat de l’aigua 67
Unitat 5. Els minerals

Esquema de la unitat Els minerals 74
Vídeo Paguem amb sal 75
Presentació Els minerals 76
Presentació Les propietats dels minerals 80
Presentació La utilitat dels minerals 81
280548 _ 0559-0576.indd 562 28/02/11 17:09

Unitat 5. Els minerals

Presentació Explotacions mineres 82
Activitat interactiva La classificació i l’origen dels minerals 78 i 79
Activitat interactiva Silicats 78
Activitat interactiva No-silicats 79
Activitat interactiva Característiques dels minerals 83
Activitat interactiva Propietats dels minerals 84
Unitat 6. Les roques

Esquema de la unitat Les roques 88
Vídeo El laberint d’or 89
Presentació Classificació de les roques 90
Presentació Roques sedimentàries 93
Presentació Roques magmàtiques 94
Presentació Roques metamòrfiques 95
Presentació El cicle de les roques 96
Activitat interactiva La classificació de les roques 90
Activitat interactiva Les roques sedimentàries 91 i 92
Activitat interactiva El cicle de les roques 96
Activitat interactiva Velocitat de sedimentació 99
Activitat interactiva Combustibles fòssils i impacte ambiental 101
280548 _ 0559-0576.indd 563 28/02/11 17:09

Unitat 7. Els éssers vius

Esquema de la unitat Els éssers vius 104
Vídeo Un gran descobriment 105
Presentació Robert Hooke 108
Presentació Les cèl·lules eucariotes 109
Presentació Els cinc regnes 112
Presentació Les parts d’un microscopi 118
Activitat interactiva Característiques dels éssers vius 106
Activitat interactiva La cèl·lula animal i la vegetal 109
Activitat interactiva Els organismes unicel·lulars i els pluricel·lulars 110
Activitat interactiva El nom científic 113
Activitat interactiva La biodiversitat 116
Unitat 8. Els animals vertebrats

Esquema de la unitat Els animals vertebrats 124
Vídeo Un animal peculiar 125
Galeria d’imatges Els mamífers 128
Galeria d’imatges Els ocells 130
Galeria d’imatges Els rèptils 131
Galeria d’imatges Els amfibis 132
Galeria d’imatges Els peixos 133
280548 _ 0559-0576.indd 564 28/02/11 17:09

Unitat 8. Els animals vertebrats

Activitat interactiva El regne animal 126
Activitat interactiva Grups de vertebrats 127
Activitat interactiva Característiques dels vertebrats 127
Activitat interactiva Classificació de l’espècie humana 129
Activitat interactiva Peixos i rèptils 135
Unitat 9. Els animals invertebrats

Esquema de la unitat Els animals invertebrats 140
Vídeo Un misteri en les profunditats 141
Presentació Els artròpodes 146
Esquema retolat El cérvol volant 147
Galeria d’imatges Els porífers 142
Galeria d’imatges Els celenterats 142
Galeria d’imatges Platihelmints, nematodes i anèl·lids 143
Galeria d’imatges Els mol·luscos 144
Galeria d’imatges Els insectes 147
Galeria d’imatges Els aràcnids 148
Galeria d’imatges Els crustacis 148
Galeria d’imatges Els miriàpodes 148
Galeria d’imatges Els equinoderms 149
280548 _ 0559-0576.indd 565 28/02/11 17:09


Activitat interactiva Els porífers i els celenterats 142
Activitat interactiva Els platihelmints, els nematodes i els anèl·lids 143
Activitat interactiva Gastròpodes, bivalves i cefalòpodes 145
Activitat interactiva Els artròpodes 148
Activitat interactiva Els equinoderms 149

Esquema de la unitat Les plantes i els fongs 156
Vídeo Els éssers vius més grans del planeta 157
Presentació Classificació de les plantes 158
Animació La nutrició de les plantes 162
Animació La reproducció de les plantes 164
Presentació Reproducció sexual o reproducció asexual? 164
Galeria d’imatges Les molses i les hepàtiques 159
Galeria d’imatges Les falgueres 159
Galeria d’imatges Les flors de les angiospermes 160
Galeria d’imatges Fulles d’arbres i arbustos 161
Galeria d’imatges El regne dels fongs 166
Activitat interactiva El regne vegetal 158
280548 _ 0559-0576.indd 566 28/02/11 17:09


Activitat interactiva Les plantes sense flors 159
Activitat interactiva Les fulles, la tija i l’arrel 161
Activitat interactiva La reproducció de les flors 165
Activitat interactiva El regne dels fongs 166
Unitat 11. Els éssers vius més senzills

Esquema de la unitat Els éssers vius més senzills 172
Vídeo Un regne d’invisibles 173
Presentació Els protoctists 174
Animació El procés d’infecció d’un virus 178
Presentació Tipus de malalties infeccioses 180
Presentació Louis Pasteur 181
Galeria d’imatges Els protozous 174
Galeria d’imatges Les algues 175
Galeria d’imatges Els líquens 182
Activitat interactiva El regne dels protoctists 175
Activitat interactiva El regne de les moneres 176
Activitat interactiva Els virus 178
Activitat interactiva Malalties produïdes per microorganismes 180
Activitat interactiva La lluita contra les malalties infeccioses 181
280548 _ 0559-0576.indd 567 28/02/11 17:09

Unitat 12. La matèria i les seues propietats

Esquema de la unitat La matèria i les seues propietats 188
Vídeo Recepta per a saber mesurar 189
Presentació L’aire és matèria 190
Animació La massa 195
Presentació La temperatura 197
Presentació La mesura de masses i volums 198
Activitat interactiva Equivalències en metres 192
Activitat interactiva Canvis d’unitats 192
Activitat interactiva Càlcul de la densitat de cubs 196
Activitat interactiva Gràfica de la variació de la temperatura 199
Activitat interactiva Quina quantitat és major? 200
Unitat 13. La matèria i la seua diversitat

Esquema de la unitat La matèria i la seua diversitat 204
Vídeo Un perill flotant 205
Presentació Els canvis d’estat 208
Animació Els canvis d’estat i la teoria cinètica 209
Presentació La separació de mescles 211
Presentació Els canvis de la matèria 212
280548 _ 0559-0576.indd 568 28/02/11 17:09

Unitat 13. La matèria i la seua diversitat

Activitat interactiva Mètodes de separació de mescles 211
Activitat interactiva Separació dels components d’una mescla 211
Activitat interactiva Materials sintètics 213
Activitat interactiva La cera és una substància simple o és una mescla? 215
Activitat interactiva Els canvis d’estat 216
Unitat 14. La composició de la matèria

Esquema de la unitat La composició de la matèria 220
Vídeo Premi a una vida 221
Animació Els elements químics 223
Presentació Àtoms, molècules i cristalls 224
Presentació Les substàncies i les fórmules 225
Activitat interactiva Posa en ordre aquesta taula periòdica 223
Activitat interactiva Àtoms i molècules 224
Activitat interactiva Àtoms, molècules i cristalls 224
Activitat interactiva Hidrogen, nitrogen i oxigen 227
Activitat interactiva Símbols dels elements 232
280548 _ 0559-0576.indd 569 28/02/11 17:09

NOTES
280548 _ 0559-0576.indd 570 28/02/11 17:09

NOTES
280548 _ 0559-0576.indd 571 28/02/11 17:09

NOTES
280548 _ 0559-0576.indd 572 28/02/11 17:09

NOTES
280548 _ 0559-0576.indd 573 28/02/11 17:09

NOTES
280548 _ 0559-0576.indd 574 28/02/11 17:09

NOTES
280548 _ 0559-0576.indd 575 28/02/11 17:09

Direcció d’art: José Crespo
Projecte gràfic:
Portada: CARRIÓ/SÁNCHEZ/LACASTA
Interiors: Rosa María Barriga
Imatge de coberta: Antonio Fernández
Il·lustració: alademoscail·lustració, Digitalartis, Marcelo Pérez, Pere Luis León, David

Cabacas, Domingo Benito, Carlos Aguilera
Cap de projecte: Rosa Marín

Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda
Desenvolupament gràfic: José Luis García, Raúl de Andrés
Direcció tècnica: Ángel García Encinar
Coordinació tècnica: Jesús Muela, Laura Gil de Tejada

Confecció i muntatge: DiScript, Fernando Calonge, Francisco Moral, Virginia Racero
Correcció: Laia Campos, Antoni Soriano, Neus Vicens

Documentació i selecció fotogràfica: Nieves Marinas
Fotografies: A. Esclapés; A. Muller; A. Toril; A. Viñas; Algar; B. Borrell; C. Jiménez; C. Roca; C. Sanz;
D. Lezama; F. Gracia; F. Ontañón; F. Orte; F. Rodríguez; G. Rodríguez; GARCÍA-PELAYO / Juancho;
I. Sabater; I. Rovira; J. C. Muñoz / Instituto Geológico y Minero de España’; J. I. Medina; J. J. Balbuena;
J. Jaime; J. L. G. Grande; J. Lorman; J. M. Borrero; J. M.ª Escudero; J. Mª. Barres; J. V. Resino; Juan
M. Ruiz; L. Olivenza; Larrión-Pimoulier; M. G. Vicente; M. Izquierdo; M. San Félix; O. Cabrero; O. Torres;
ORONOZ; P. Esgueva; P. López; PUIGDENGOLAS FOTOGRAFÍA; R. Vela; A. G. E. FOTOSTOCK /
Science Photo Library, Mauricio-José Schwarz, Detlev Van Ravenswaay, Dr. M. A. Ansary / SPL, Susumu
Nishinaga, EYE OF SCIENCE, Peter Scoones, Dennis Kunkel, Tom Servais, Marevision, PIXTAL, CNRI;
A. S. A. / Minden Pictures / Flip Nicklin, Norbert Wu; COMSTOCK; CONTIFOTO / François Merlet;
COVER / SYGMA / J. J. Grezet, Orban, Philippe Giraud, Pierre Toutain Dorbec, NASA, OCCIT’ MEDIA;
COVER / CORBIS / Roger Ressmeyer; DIGITAL BANK; DIGITALVISION; EFE; EFE / F. Agramunt; EFE
/ SIPA SANTÉ / F. Durand; EFE / SIPA-PRESS / Gerald Buthaud, Michel Pignères, Pierre Schwartz,
NASA; GALICIA EDITORIAL / Miguel Villar; JOHN FOXX IMAGES; LOBO PRODUCCIONES/C. Sanz;
MELBA AGENCY; MICROS / J. M. Blanco; NASA; NAUTA PRESS / P. Madera; PHOTODISC;
SEIS POR SEIS; STOCKBYTE; INSTITUTO GEOLÓGICO Y MINERO DE ESPAÑA; INSTITUTO
NACIONAL DE METEOROLOGÍA, MADRID; INSTITUT PASTEUR; MATTON-BILD; MUSEO
ARQUEOLÓGICO NACIONAL, MADRID / Arxiu Fotogràfic; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD; ARXIU
SANTILLANA
© 2011 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S .L.

C/ València, 44 – 46210 Picanya (València)
PRINTED IN SPAIN
Imprés a Espanya per
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o

ISBN: 978-84-9807-414-7 transformació d’aquesta obra només pot ser feta amb l’autorització dels
seus titulars, llevat de les excepcions que estableix la llei. Contacteu amb
CP: 280548 CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si
Depòsit legal: necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.
280548 _ 0559-0576.indd 576 28/02/11 17:09

Guia 1ccnn Voraval

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Guia 1ccnn Voraval

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Ciències de

La guia de Ciències de la naturalesa per

En la seua realització ha participat l’equip següent:

Patrizia Pierantoni Silva

Projecte Els Camins del Saber

280548 _ 0001-0005.indd 1 28/02/11 16:44

• El material de Ciències de la naturalesa........... 6 – Programació d’aula......................................... 212

• Recursos de la unitat 3..................................... 110 • Recursos de la unitat 10................................... 348

– Programació d’aula......................................... 110 – Programació d’aula......................................... 348

• Recursos de la unitat 4..................................... 148 • Recursos de la unitat 11................................... 396

• Recursos de la unitat 5..................................... 184 • Recursos de la unitat 12................................... 428

2 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼

280548 _ 0001-0005.indd 2 28/02/11 16:44

• Recursos de la unitat 14................................... 486 • Grans biografies................................................ 532

◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 3

280548 _ 0001-0005.indd 3 28/02/11 16:44

Les claus del nostre projecte editorial

Els camins signifiquen descobriment

Els camins uneixen

4 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼

280548 _ 0001-0005.indd 4 28/02/11 16:44

ELS LLIBRES PER A L’ALUMNAT

GUIES AMB GRAN QUANTITAT DE RECURSOS PER AL TREBALL A L’AULA

UN COMPLET MATERIAL MULTIMÈDIA

◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 5

280548 _ 0001-0005.indd 5 28/02/11 16:44

Projecte Els Camins del Saber

6 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼

280548 _ 0006-0029.indd 6 28/02/11 16:46

Introducció a la unitat Resum i lectura

La matèria i les de les aranyes

El text d’introducció conta un fet històric relacionat

El resum està estructurat de manera molt esquemàtica, perquè

amb els continguts.

tingues en una sola pàgina l’essencial de la unitat. Les activitats

t’inviten a treballar sobre aquest o elaborar el teu propi resum.

La secció Pla de treball presenta tots aquells punts

sobre els quals es va treballant al llarg de la unitat.

El racó de la lectura. Recull una selecció de textos on podràs

llegir alguns fragments interessants, a més de dades biogràfiques

En la secció Recorda i respon es formulen algunes preguntes.

Per a respondre-hi hauràs de recordar el que ja saps sobre

Unes qüestions et permetran desenvolupar la comprensió lectora.

La contestació a Busca la resposta la trobaràs al llarg

Per acabar et recomanem alguns llibres, pel·lícules, adreces

A partir d’una selecció de diferents notícies reals, se’t plantegen

de forma molt estructurada i amb abundant suport d’imatges.

distintes qüestions perquè pugues posar en pràctica

Les idees fonamentals apareixen sobre fons verd i certes

les capacitats que has anat aprenent i desenvolupant al llarg

paraules importants es destaquen en negreta.

de les unitats del llibre. Aquesta secció et permetrà avaluar

el desenvolupament de les diferents competències bàsiques.

Les activitats et permetran repassar els continguts

desenvolupats en la pàgina. El símbol en algunes indica

que has de buscar la informació en els conceptes clau.

En alguns epígrafs trobaràs continguts desenvolupats Competència cultural

i la interacció amb el món físic aprendre a aprendre

Animals, arbres, roques i minerals

Per a saber més i pràctiques de laboratori

Alguns dels continguts de la unitat es desenvolupen en la secció

En profunditat en una pàgina completa.

En aquestes pàgines podràs trobar informació general

• El material de Ciències de la naturalesa........... 6 – Programació d’aula......................................... 212

– Repàs de continguts, definicions, enumeració dels ACTIVITATS