Índex

Introducció…………………………………………………………………………pàg 2-3.

Part teòrica…………………………………………………………………………pàg 4-28.

1.Concepció de l’ésser humà…………………………………………………...pàg 4-7.

1.1.Que entenem per ésser humà?……………………………………...……….pàg 4-5.
1.2.Intel·ligència humana…………………………………………………………..pàg 5-7.

2.Intel·ligència artificial…………………………………………………………..pàg 7-17.

2.1.Què és la intel·ligència artificial……………………………………………….pàg 7.
2.2.Tipus de intel·ligència artificial…………………………………….…………..pàg 8-9.
2.3.Història de la intel·ligència artificial……………………………….…………..pàg 9-12.
2.4.Aplicacions de la intel·ligència artificial……………………………..………..pàg 12-13.
2.5.Possibilitats emocionals i racionals……………………………………………pàg 13-16.
2.6.Actualitat de la intel·ligència artificial…………………………………..……...pàg 16-17.

3.Conseqüències de la intel·ligència artificial…………………………...……pàg 18-26.

3.1.Beneficis de la intel·ligència artificial………………..………………………..pàg 18-19.
3.2.Riscos de la intel·ligència artificial………………………………………..…..pàg 19-23.
3.3.Implicacions ètiques………………………..…………………………………..pàg 23-26.

4.Perspectiva filosòfica…………………………………………………………...pàg 26-28.

Part pràctica: el sexisme i el biaix de gènere als algoritmes……………....pàg 29-33.

Conclusió……………………………………………………….…………………..pàg 34-35.

Bibliografia………………………………………………………..………………...pàg 36-38.
Introducció

Aquest treball de recerca té com objectiu analitzar les repercussions que ha generat el
desenvolupament de la intel·ligència artificial des d'una perspectiva filosòfica.
Actualment la intel·ligència artificial és omnipresent en els nostres dies; els diferents
avenços tecnològics que van succeint repercuteixen en la nostra vida diària i han
constituït una revolució global, causada pels efectes que ocasiona a la societat. No
obstant això, no tan sols constitueix una evolució tecnològica sinó que també afecta
negativament altres àmbits socials.

El meu objectiu principal és determinar les conseqüències positives, però també els
riscos que la intel·ligència artificial comporta; que provocaria que aquesta tecnologia
innovadora pogués arribar a substituir l'espècie humana i com concebríem el terme
"humà". Per tant, des de l'àmbit ètici es tracten un seguit d'aspectes d'actualitat que
influeixen considerablement en la nostra vida quotidiana i que tindran una gran
repercussió en les nostres vides.

He volgut fer aquest treball a causa de l'interès que em suscita el tema. Inicialment no
disposo dels coneixements necessaris per a emetre un judici crític sobre el tema, així
que parteixo de les diferents preocupacions i incògnites que se’m presenten, i de la
desinformació que ens envolta. La importància del tema recau en que afecta al conjunt
de la societat.

Per tal d'adaptar-nos a aquest canvi radical que comporta la Intel·ligència artificial, cal
conèixer i investigar sobre el seu funcionament i així esdevenir crítics amb aquesta
revolució tecnològica i social. Per conseqüència, les decisions que envolten aquestes
noves qüestions no s’han de resoldre de manera individual, sinó conjuntament.

Amb el fi d'aconseguir fer la meva investigació he decidit centrar-me en el meu objectiu

inicial: avaluar tant els riscs com les conseqüències que genera la intel·ligència artificial
a l’espècie humana.

Per a poder contextualitzar el tema principal i així resoldre aquestes qüestions, he tractat
diversos punts que van des de com concebem l’ésser humà, qué és la intel·ligència
artificial fins a la manera en què es relaciona amb disciplines filosòfiques com l’ètica.

2
Finalment també he exposat el sexisme existent en la creació dels algoritmes i com això
conforma un problema important de gènere, una discriminació subestimada per tots
nosaltres.

Per tant, la recerca s’ha basat en la consulta de diverses fonts d'informació oficial com
ara articles, pàgines webs i llibres de text, per tal d'elaborar una conclusió final que trobi
resposta a les preguntes plantejades inicialment. He utilitzat també mitjans audiovisuals
per assolir determinades dades i per a traslladar aquesta informació de forma clara i
gràfica. Per a la realització de la part pràctica he emprat un mètode estadístic per a
poder corroborar una realitat que ja coneixia: el desconeixement dels algoritmes i les
discriminacions que els conformen, i he utilitzat el buscador de Google per a la
comprovació de la hipòtesi plantejada.

3
1. Concepció de l’ésser humà

1.1 Què entenem per ésser humà?

La preocupació per determinar què és l'ésser humà ha estat un dels principals

problemes de la història de la filosofia. Consisteix en fixar unes característiques o
funcions pròpies de l'espècie humana i que alhora els diferencia de la resta dels
animals. Aquesta inquietud atemporal es troba focalitzada en el desig
d'autoconeixement personal, motor de qualsevol reflexió sobre la natura humana.

No obstant això aquesta concepció ha anat desenvolupant-se al llarg del temps, donant
lloc així a diverses teories defensades per grans filòsofs. Per tant, a causa d'aquesta
nova situació, on intervé la Intel·ligència artificial, es produeix la possibilitat que la
maquinària pugui arribar a pensar de manera racional i expressar emocions equivalents
a les d'una persona. Aquests nous avenços en els quals continua treballant la
Intel·ligència artificial han generat un seguit de preguntes respecte al futur de la
humanitat.

Però, en el cas que la Intel·ligència artificial desenvolupi entitats amb unes capacitats
iguals o superiors a l’ésser humà, quin seria el valor de la condició humana? Si aquest
nou escenari es produís, seria necessari redefinir què és l’ésser humà?

Podríem qualificar aquestes màquines d'humanes si posseeixen les característiques

pròpies de la nostra espècie?

Trets característics de l’ésser humà

Per a poder pensar la possibilitat d'una alteració del concepte d'humanitat i pretendre
respondre les preguntes formulades anteriorment, cal saber quines són les propietats
comunes que constitueixen l'especificitat de l'ésser humà.

En primer lloc, hem de determinar que és un ésser humà i definir-ne un concepte global.
Per tant, quan parlem del terme "humà" ens referim a una espècie de primats bípedes
pertanyents a la família dels homínids, on ressalten les següents característiques:

• El bipedisme: els éssers humans, a l'hora de desplaçar-se, van optar per

l'alliberació de braços i mans. Aquest nou canvi va suposar un nou avanç, va
permetre la visualització i, per tant, el control de grans espais.

4
 Gràcies a aquest alliberament, les mans es van especialitzar adquirint així un
augment de força i major destresa, aspectes que influïren posteriorment en la
fabricació i manipulació d'objectes.

• Desenvolupament cerebral: l'evolució de la ment humana va donar lloc a un

progrés notable del pensament racional. Aquesta racionalitat va permetre
conèixer tant el funcionament de la natura humana com allò que l'envolta. Per
tant, va augmentar la cooperació social amb el seu entorn i les relacions socials.
Finalment, va aparèixer un llenguatge articulat simbòlic que facilità amb el
temps la creació de la cultura.

• Juvenització: L'espècie humana té la capacitat de mantenir un seguit de

característiques al llarg de la seva vida, com arai la curiositat o la plasticitat a
l'hora de l'aprenentatge.

• Falta de determinació instintiva: l'ésser humà ha perdut els instints en gran part,
aquests han desaparegut a conseqüència del desenvolupament de la cultura.

La influència dels aspectes culturals que es transmeten de generació en generació que

generen una idea d'identitat i uns valors concrets que condicionen com hem d'actuar. A
més, som conscients de l'existència de la nostra vida i del nostre destí.

1.2 Intel·ligència humana

Per a entendre com hem arribat a poder desenvolupar el concepte d'intel·ligència

artificial, hem de comprendre aquesta capacitat en el seu sentit total. Per tant, definim
intel·ligència com una facultat que posseeix la ment humana, que permet aprendre,
raonar, prendre decisions i formar-se una idea concreta de com és la realitat.

No obstant això, la definició d'intel·ligència ha generat dificultats a causa de la

complexitat de la seva naturalesa, donant lloc així a qüestionar si les persones neixen
amb un nivell d'intel·ligència determinat i en quina mesura l'ambient influeix.

Per una altra banda, la capacitat intel·lectual es manté fins a la vellesa gràcies a la
possessió de certes característiques:

5
 • Plasticitat: els éssers humans som capaços d'adaptar-nos a l'entorn que ens
envolta gràcies a la plasticitat evolutiva, procés que es prolonga fins a arribar a
la vellesa.

• Creixement intel·lectual: l'intel·lecte es desenvolupa durant les primeres etapes

de vida i culmina quan arriba l'adolescència. Per tant, no existeix un declivi
general perquè continua evolucionant , per contra, si que s’observa una
diferència quantitativa.

• Implicacions educatives: l’educació influeix en gran mesura en el creixement

intel·lectual de l’individu. Segons els resultats que s’obtenen en relació al
coneixement es justifica la implicació que posseeix l’aprenentatge al llarg del
temps.

Teoria de Gardner
Aquesta teoria, impulsada pel psicòleg Howard Gardner, considera que la intel·ligència
no es pot determinar per mitjà de l’obtenció de títols acadèmics i que, per conseqüència,
ha de justificar-se a través d’un conjunt de capacitats. Aquesta multiplicitat d’habilitats
que conformarien els individus s’explica a partir de la diversitat d’aquesta humanitat i es
requereixen per a combatre les dificultats que se’ns presenten al llarg de la nostra vida.

Les diverses intel·ligències es basen en l'adaptació de l'ésser humà cap al seu variable
entorn. Com més capacitats es posseeixin, es produirà una millor adaptació al medi i,
per conseqüència, es desenvoluparà el concepte d'intel·ligència.

Intel·ligència emocional
Un altre aspecte que cal tenir en compte és la intel·ligència emocional. La humanitat és
composta per diversos éssers socials que es relacionen entre si. Per tal d'adquirir
aquestes habilitats que ens caracteritzen com a éssers humans és necessari recórrer a
la intel·ligència emocional: que definim com la capacitat que tenim les persones per a
percebre i comprendre emocions tant pròpies com alienes. Introduïm el concepte
d'intel·ligència emocional, ja que a l'hora de comparar la intel·ligència humana amb
l'artificial, és rellevant que el tinguem en compte.

6
Per tant, cada vegada més es qüestiona que les màquines siguin capaces de superar
als humans a causa de les dades que aquestes poden arribar a emmagatzemar.

Les màquines poden processar una gran quantitat d'informació més ràpidament que
qualsevol individu, generant així un aprenentatge més veloç i capacitat per a recordar
equivocacions anteriors. No obstant això, la humanitat se singularitza per la possessió
d'emocions que, junt amb la intel·ligència humana, capacita a les persones a realitzar
tasques, prendre decisions i resoldre problemes influïts per les nostres experiències
vitals i per diferents facilitats com ara la creativitat o la imaginació.

Aquesta gran diferència que existeix entre les capacitats humanes i les robòtiques
genera un dilema en relació si les màquines poden assolir aquestes emocions,
sentiments, preocupacions i necessitats singulars de l'ésser humà.

Aquests trets característics poden influir tant positivament com de forma negativa
respecte a la productivitat de la intel·ligència. Així doncs les màquines no tenen la
capacitat de creació ni d'imaginació, i a més no poden assolir l'experimentació de la vida
tal com l'ésser humà ho fa. Mentre que, per una altra banda, els individus no poden
emmagatzemar amb tanta rapidesa la informació que pot arribar a processar una
màquina i, tampoc són capaços d'evitar les inquietuds, les exigències i els sentiments
que comporten la raça humana i que influeixen en les accions pròpies de cada persona.

2. La intel·ligència artificial

2.1 Què és la Intel·ligència artificial?

La intel·ligència artificial és una ciència que, mitjançant un seguit d'algoritmes, imita

funcions cognitives que associem a la ment humana.

Per tant, a partir d'un robot o un software, té com objectiu aconseguir capacitar les
màquines de pensament I raonament. Actualment és considerada la revolució més
rellevant des de l'invent de la informàtica. És la tecnologia amb més perspectiva de
creixement.

7
2.2 Tipus d'intel·ligència artificial

Existeixen quatre diferents tipus d'IA. Però també hem de tenir en compte termes com
sistema operatiu i xarxes neuronals. Un sistema operatiu és el conjunt dels diferents
programes que controlen el funcionament d'un ordinador i quan parlem de xarxa
neuronals ens referim a un conjunt de neurones artificials interconnectades que utilitza
un model matemàtic o computacional de processament de dades per a funcionar.

Aquestes expressions d’intel·ligència artificial, es diferencien segons la complexitat que

impliquen.

• Màquines reactives: no es diferencia en gran mesura d’un ordinador, és

considerada la forma més bàsica d’intel·ligència artificial. Aquestes màquines
funcionen a partir de la introducció de la informació que fi aliment analitzen per
tal d’obtenir els resultats programats. La seva intel·ligència és actuar seguint
unes dades directes, alhora això limita la seva capacitat d’actuació i esdevé la
seva debilitat.

Exemple: Deep Blue, supercomputadora desenvolupada per jugar a escacs.

• Intel·ligència artificial amb memòria limitada: es refereix a aquella tecnologia

capaç de recordar una gran quantitat de dades per un temps limitat amb l'objectiu
d'aplicar-les a la presa de decisions.

• A diferència de la ment humana, no emmagatzema les dades, per tant no té la

capacitat per aprendre d’errors anteriors.

8
 Exemple: Huawei mate 20 pro. Exemple: automòbil autònom.

• Màquines basades en la teoria de la ment: la teoria de la ment consisteix en un

principi psicològic que defensa que les emocions i els pensaments que posseeix
una persona influiran tant en la seva conducta com a les accions que executi i,
per conseqüència, als altres. Per tant, aquests aparells plantegen la possibilitat
de poder detectar emocions però també tenir la capacitat d'expressar-les. Aquest
tipus de maquinària que té per finalitat obtenir informació de l'estat psicològic de
les persones, encara es troba en una fase experimental i desconeguda. D’altra
banda, a partir del volum i el to de veu, existeixen aparells capaços de
comprendre algunes emocions.

• Intel·ligència artificial conscient de si mateixa: és considerada la màxima

expressió d'IA. A partir d'emmagatzemar informació, les màquines tenen la
capacitat d’utilitzar l’experiència per a comprendre emocions d’altres éssers
humans. Actualment aquesta forma d’intel·ligència es basa em pura teòrica, ja
que encara mo existeix cap tecnologia igual. El principal problema que dificulta
l’accés cap aquesta nova tecnologia, es centra en la complexitat alhora de
comprendre el funcionament dels mecanismes que regulen els algoritmes.

2. 3 Història

L'impacte de la intel·ligència artificial durant els últims anys es pot relacionar amb la
modernitat de la qüestió, però aquesta forma de tecnologia no s’origina recentment. Per
a poder conèixer com hem arribat a la revolució tecnològica actual, hem de remuntar-
nos a l’Antiga Grècia.

9
És el cas d'Aristòtil, el qual va definir un seguit de normes on es mostrava com era el
funcionament de la ment quan aquesta tractava d'obtenir unes conclusions racionals.
Gràcies a aquestes regles l'any 250 a.c Ctesibi d'Alexandria va desenvolupar un
regulador de fluix d'aigua, la qual fou la primera màquina autocontrolada que es
caracteritzà per ser racional. L'any 1315 Ramon Llull escriu un Llibre titulat Ars Magna,
on expressa la idea d'un raonament artificial, però no és fins al 1834 quan el matemàtic
George Boole explica la possibilitat de sistematitzar el raonament lògic.

Arribem al 1921 amb l'aparició de la idea de robot. El responsable és l'escriptor Karek

Apek, el qual per mitjà de R.U.R., la seva obra teatral, defineix el concepte "robot".

D’altra banda, l'any 1936, Alan Turing el matemàtic és reconegut per ésser el fundador
de la computació moderna a causa del desenvolupament del terme d'algoritme i
d’aconseguir establir els principis informàtics que determinaven l’algoritme. A més va
ressaltar la publicació d’un article introduí els números computables.

Konrad Zus és el creador del primer ordinador de la història moderna, la computadora

programada Z3. El mateix any es desenvolupen les lleis de la robòtica per l'escriptor
Isaac Asimov. Aquestes lleis expressades al conte "círculo vicioso" indiquen un seguit
de normes que tot robot hauria de complir. Dos anys després, els neuròlegs i lògics
Warren McCulloch i Walter Pits varen portar a terme el seu propi model de neurones
artificials quan ni tan sols existia un terme amb el qual definir-ho. No obstant això, no és
fins a principis del 1950 quan el matemàtic Alan Turing elabora el famós "Test de Turing"
que consisteix un sistema on s'avalua quina és la capacitat que posseeix la màquina per
assemblar-se a l'ésser humà.

Posteriorment Herbert Simon junt amb Allen Newell van generar el primer llenguatge de
programació exclusivament enfocat a trobar solucions a diverses dificultats. Amb l'inici
de l'any 1956 neix el terme d'intel·ligència artificial. Aquest és encunyat per l'informàtic
John McCarthy durant la conferència de Darmouth. Durant els anys següents es porten
a terme diferents dissenys gaire rellevants: Frank Rosenblat dissenya la primera xarxa
neuronal artificial (1957), gràcies a Quillian s'observa una evolució respecte a les xarxes
semàntiques com a representació del que coneixem (1963), es crea el primer chatbot
del món per Joseph Weizenbaum denominat Eiza; el que facilità a les computadores a
comunicar-se amb nosaltres mitjançant el nostre llenguatge (1966).

10
L'any 1969, Marvin Mishky va escriure un treball essencial on s'analitzaven les xarxes
neuronals artificials. Pràcticament tres dècades després la computadora que coneixem
per Deep Blue, la qual fou creada per l'empresa IBM, aconsegueix la victòria contra Gary
Kasparov considerat el campió del món dels escacs.

Temps després, a partir de la llei de Moore, inventors com Raymond Kurzweil van
elaborar teories mitjançant prediccions sobre unes màquines superiors als humans
respecte a la intel·ligència. A més, es porten a terme una diversitat d'avenços relacionats
amb l'àmbit terapèutic, com ara robots capacitats per a la interacció amb nens autistes.
Aquesta evolució també arribà a empreses com Google I YouTube, on els seus
ordinadors posseeixen la capacitat de reconèixer persones i gats.

L’any 1914 un bot computacional supera el Test de Turing ja que aconsegueix estafar a
30 jutges. Durant l’any 2015 la màquina Alpha Go guanya a un professional de Go,
esdeveniment que va marcar una fita a la història.

En últim lloc, l'empresa LG treu al mercat diversos dispositius, com ara un televisor, on
la IA intervé en el seu funcionament.

Aquest seguit d’esdeveniments, tot i no ser actuals, han permès liderar un seguit de
canvis que han generat una gran revolució tecnològica, un temps on la intel·ligència es
troba en el seu màxim esplendor.

11
Alan Turing

Alan Mathison Turing va ser matemàtic, lògic, informàtic i

filòsof. Fou un dels grans pioners de la computació i un
dels creadors de la informàtica moderna. Va influir
considerablement en la formació de la idea de computació,
del terme algoritme, i les seves idees van esdevenir
fonamentals per al desenvolupament del nou camp de la
intel·ligència artificial. A més, va començar a desenvolupar
una pregunta que actualment continua present: són les
màquines capacitades per al pensament?
Alan Turing, Viquipèdia.

Per tal de respondre aquesta pregunta va realitzar el que coneixem per test de Turing,
que consisteix en un examen que determina la capacitat de la màquina a mostrar un
comportament similar al de l'ésser humà, on no sigui possible distingir si es tracta
d'aquesta o, pel contrari, d'una persona. Aquesta prova es basava en l'avaluació
provinent de l'humà respecte unes conversacions de llenguatge natural entre màquina i
individu. Si l'aparell aconseguia convèncer al seu avaluador després de 5 minuts de
conversació, significaria que el robot havia passat la prova. La prova però, no mesurava
el coneixement sinó la capacitat que posseïa la màquina de respondre d'una manera
equivalent a la d'un ésser humà.

2.4 Aplicacions

La revolució tecnològica junt amb els avantatges i inconvenients que genera, ha afectat
globalment en diversos segments del mercat, incorporant així un seguit d'aplicacions.
En referència a aquestes, en ressaltem les més utilitzades:

• Formació directiva: consisteix en un dels objectius essencials dels empresaris,

on mitjançant la IA, vol aconseguir agilitzar i reduir el procés de la presa de
decisions.

• Salut i biotecnologia: en referència a l'àmbit sanitari, gràcies a aquests nous

avenços ha estat possible la realització d'uns diagnòstics precisos basats en la
rapidesa. Això permet uns resultats efectius formats per un gran conjunt
d'informació necessària.

12
 • Comerç: a partir de les aplicacions, faciliten un pronòstic de venda per tal d'oferir-
ho a un client concret. És a dir, empren la intel·ligència artificial per al màrqueting,
on augmenta fins a un 60% el consum d'aquest producte o contingut a causa
d'esdevenir personalitzat. Desenvolupa així la rapidesa respecte al cicle de
venda i alhora en referència a la predicció de possibles aspectes que puguin
generar interès al client.

• Xarxes socials: a partir dels algoritmes i de la informació que aquests produeixen,

es generarà una simplificació del treball i a una reducció sobre el temps invertit
en el funcionament de les xarxes socials. Aquestes dades resoldran preguntes
com què publicar, en quin temps i en quin lloc i finament, com fer-ho.

• Publicitat: la IA en el seu ús publicitari és una de les tècniques més utilitzades en

màrqueting i, per tant, una de les més eficaces. Aquesta consisteix a
personalitzar tant els anuncis com les campanyes publicitàries amb la finalitat de
presentar-la al consumidor d'una manera individual i així aconseguir una major
captació de clients.

• Educació: gràcies a aquestes màquines podem crear altres formes educatives

alternatives davant situacions com ara l'abandonament escolar. A més, es
possibilita l'opció del disseny certes ofertes per obtenir un aprenentatge més
personalitzat i fomentar així l'educació.

2. 5 Possibilitats emocionals i racionals

Al llarg de la història, la capacitat intel·lectual de la Intel·ligència artificial és indubtable.

Cada vegada més, les màquines desenvolupen certes funcions pròpies d'allò que
coneixem com a l'ésser humà. Per tant, tot i que les màquines posseeixen l'habilitat
d'emmagatzemar una gran quantitat d'informació a una velocitat impensable encara no
existeix una màquina capaç de pensar i expressar emocions per si mateixa.

Es parteix d'una situació on encara existeix molt camí a traçar i amb una gran diversitat
de noves possibilitats que amplien els límits on es delimita aquesta tecnologia.
Actualment la Intel·ligència artificial es basa en un sistema d'aprenentatge automàtic
que rep el nom de Machine Learing que posteriorment es concretà amb la tècnica que
denominen Deep Learning.

13
Machine Learning és una disciplina científica de l'àmbit de la IA que genera sistemes
competents per a aprendre d'una manera automàtica. La funció d'aquests aparells
consisteix en la utilització dels algoritmes permetent així l'obtenció d'unes dades
determinades, amb l'objectiu d'aprendre d'aquestes i, per conseqüència, predir com
actuar en el futur. L'estadística esdevindria la base de tot aprenentatge automàtic.

L'altra tècnica fonamental a ressaltar és el Deep Learning on es concretarà la funció de

l'anterior tècnica mitjançant un exemple. És a dir, la seva forma d'actuar es basa a partir
d'un model amb una diversitat de casos i un seguit d'instruccions a seguir en cas d'error.
Per tant, la finalitat d'aquest mètode d'aprenentatge és oferir un sistema de patronatge
a partir del qual els robots puguin aconseguir extreure una solució adient al seu
problema de manera ràpida i òptima. Per tant, per aconseguir introduir Deep Learning
és necessari simular un sistema de xarxes artificials de neurones dins del software on
es troben expressades les dades.

L'objectiu final de la Intel·ligència artificial és realitzar emocions, o almenys simular-ne

la reacció, i és per aquest motiu que ha de tenir en compte tots els aspectes que
conformen l'ésser humà. Tot i que aquesta tecnologia ha enfocat els seus avenços en
la capacitat intel·lectual, actualment les persones prenem les decisions per mitjà de la
nostra raó però amb una gran influència de l'aspecte emocional. Per tant, no podem
obviar la rellevància i el domini que tenen les emocions sobre les accions que s'efectuen.
Per a poder determinar si una emoció pot ser efectuada per un robot cal que es defineixi
el concepte. El terme emoció sorgeix del mot llatí “emotio”, derivat del verb “emovere”,
que representa moviment.

Les emocions són reaccions psicofisiològiques de curta duració que responen a

determinats estímuls i que permeten l'adaptació a una situació concreta. Aquestes
alteracions de gran intensitat que es produeixen poden ser innates, però alhora poden
ser causades per experiències anteriors.

Respecte a l'àmbit fisiològic es generen un seguit de respostes d'una curta duració,

entre aquestes reaccions es troben exemples com les expressions facials, els
músculs..., que inclouen diferents sistemes biològics. Per la seva part, els sentiments
esdevenen el conjunt de conseqüències provocades per les emocions, que es
diferencien d' aquestes, ja que el temps de duració és major.

14
Retornant a les emocions, tot i que generalment són causades per factors externs,
poden ser generades per mitjà d'un procés de pensament intern.

Els humans són per naturalesa éssers emocionals, en l'actualitat és considerada l'única
i exclusiva espècie capacitada per a desenvolupar aquestes emocions.

Aquestes són una qüestió evolutiva amb únic objectiu: la supervivència, on esdevenen
eines essencials que permeten una millor adaptació al món. Per tant, poden les
màquines expressar i percebre emocions?

Des de l'àmbit de la intel·ligència artificial comencen a incorporar aspectes emocionals

en les noves aplicacions, no obstant això aquesta simulació d'emocions es considera
un dels aspectes més complexos d'aquesta tecnologia. Però la gran qüestió és: poden
les màquines ser intel·ligents sense posseir una Intel·ligència emocional? Aquesta
esdevé la clau al nostre problema. Com hem dit anteriorment, l'ésser humà ha
necessitat aquestes expressions per tal d'adaptar-se al seu entorn i, per conseqüència
per a la supervivència de l'espècie. No obstant això també cal ressaltar-ne un dels
principals inconvenients: la impossibilitat de deslligar-nos d'aquestes emocions causant,
de vegades, una resposta plenament emocional.

Tot i que encara no es coneix la manera en com els robots podrien arribar a incloure
aquest àmbit emocional, aquestes es poden generar a través d'un procés intern, tal com
es pot efectuar amb els éssers humans. Aquest procediment es focalitzaria en la
simulació de les emocions des de la lògica pròpia dels aparells, permetent així una
interacció més adient amb el món que els envolta. Per tant arribem a la conclusió de
que a través de l’entrenament d’aquestes màquines es pot provocar una reacció en
forma d'emoció, apropiada per una determinada situació. Cal ressaltar l'exemple del
"robot dels sentiments" creat pel professor i membre de la facultat de Mills Family a
l'escola Sibley d'Enginyeria Mecànica i aeroespacial que rep el nom de Guy Hoffmann.

Aquest robot està capacitat per expressar emocions a través dels canvis que afecten
en la seva superfície externa, un nou prototip capacitat per a la interacció a través del
llenguatge humà. Així doncs, aquest model de referència dóna lloc a una revolució
futura en relació amb les emocions i el món de la robòtica. El fet de possibilitar l'entrada
dels sentiments i les emocions a la tecnologia dóna lloc a una major semblança entre
màquina i humà.

15
 Fotografia que expressa una emoció. DW Documental Español.

2.6 Actualitat de la intel·ligència artificial

Gràcies als estudis més recents en nanotecnologia es troben diferents dificultats, com
ara el problema del reverse inference que determina que no existeixen uns patrons
propis per a cada emoció.

Aquesta impossibilitat de trobar un criteri que especificaria com és cada emoció, provoca
que ens situem relativament lluny de crear un algoritme equivalent a aquesta capacitat
humana.

Actualment, però, hi ha cada vegada més sistemes que presenten diverses similituds
amb els éssers humans i que estudien la seva semblança, concretament ens referim als
developmental robots. En aquest camp d'estudi aquestes màquines posseeixen uns
sentits, que cada vegada són més complexos i que permeten obtenir una informació
interna. Per conseqüència, els investigadors enfoquen el seu objecte d'estudi en el
desenvolupament i l'aprenentatge de l'espècie humana per aconseguir així que els
robots actuïn de la mateixa manera. Així doncs tracten de trobar com a partir de les
diverses estructures cognitives i a través de l'experiència neix aquesta resposta
emocional, apropiant-se així a les reaccions sintètiques.

Per un altre costat és necessari el tractament de la influència que té la Intel·ligència

artificial sobre la vida quotidiana. La IA és un mercat situat en ple desenvolupament,
això provoca que resulti pràcticament impossible imaginar un món exempt de
tecnologia.

16
Diàriament per tant, se'n fa un ús constant: els motors de recerca en serien el principal
exemple, però a més disposem d'altres serveis com ara les aplicacions Netflix o Spotify,
que estudien els nostres gustos i preferències a partir de les cançons que escoltem o
les series i pel·lícules que visualitzem.

La Intel·ligència artificial ha provocat un gran impacte a la medicina on s'han pogut crear

consultes d'atenció primària de manera que a través del Machine Learning la maquinària
tingui la capacitat d'efectuar una resposta en forma de diagnòstic. A més, també ha
permès la cirurgia robòtica, que ha suposat una millora en la recuperació postoperatòria
del pacient causada per la precisió i la menor invasivitat a l'hora de realitzar l'operació.
La intel·ligència artificial també ha esdevingut un aspecte clau en la psicologia. En els
últims temps s'han tractat aspectes emocionals, però, a més s'ha estudiat la possibilitat
de substituir diferents vínculs entre humans, com ara l'amistat. Aquests sistemes de
conversació, que coneixem com chatbots, han capacitat la relació entre una persona i
un robot.

Però som les persones conscients que aquesta relació és efectuada amb una màquina
i no amb un humà? Aquests chatbots s’utilitzen per a una gran diversitat de finalitats,
com per exemple el fet de reemplaçar una persona morta. Però això és un autoengany,
o contràriament pot ser comparat als amics invisibles o als peluixos? Aquests recents
avenços presenten un seguit d'incògnites i això que aparentment pot semblar una
solució psicològica imminent pot esdevenir en un problema futur.

Finalment podem trobar una altra aplicació innovadora en relació amb aquesta
tecnologia: la política. Recentment s'ha qüestionat la introducció de la Intel·ligència
artificial com a eina política, motivada per la neutralitat dels algoritmes. Però realment
aquests algoritmes són objectius? L'algoritme en si és un aspecte neutre sense cap
mena de biaix, no obstant això aquest apareix en el moment que es programa, causat
per la persona que porta a terme aquesta sistematització. Per tant la introducció
d'aquesta tecnologia a l'àmbit polític podria esdevenir útil o, per contra, donar lloc a
diversos riscos actualment inexistents.

Les persones encarregades de la formació d’aquests patrons d'aprenentatge automàtic

han de prendre consciència per tal d'evitar heretar els prejudicis i els judicis de valor.
Per tant, si aquests sistemes es basen en l’objectivitat ,exempta d’opinió, es possibilitaria
una política bàsicament racional.

17
3. Conseqüències de la intel·ligència artificial

3.1 Beneficis del seu ús

Gràcies al desenvolupament constant de la intel·ligència artificial, s'han generat un

seguit d'innovacions i avantatges respecte al món industrial. Tant el procés de producció
com el d'anàlisi han patit un canvi notable. Per tant, a partir de l'actuació eficaç de les
màquines es possibilitarà una diversitat de millores significatives que permetran
transformar la relació entre la tecnologia i les persones.

La velocitat i la precisió que aporta la intel·ligència artificial, donarà lloc a un augment

de productivitat. No obstant això, no només aportarà beneficis en l'àmbit empresarial
sinó que intervindrà en la nostra vida quotidiana.

En comparació amb la capacitat cognitiva d'un ésser humà, la IA pot arribar a

desenvolupar una intel·ligència superior a causa de l'assoliment continuat de
coneixements. Per mitjà de la velocitat del seu treball, produeix una millora respecte a
l'eficiència en els processos, a més de l'exactitud i precisió, reduint així les probabilitats
d'errada. El fet que les equivocacions siguin ínfimes ha estat possible mitjançant les
solucions que ha generat la intel·ligència artificial.

La competència d'automatització, ha capacitat les màquines a fer treballs automàtics

permetent als treballadors efectuar tasques que requereixen una major inversió de
temps i d' habilitats d'anàlisi, disseny i creativitat, entre altres...

En referència a l'àmbit laboral, contràriament del que es pensava a l'inici, es generarà

més ocupació de la que pot arribar a suprimir-se. Concretament es formaran 2,3 milions
de llocs de treball, destinats a l'educació, a la sanitat i al sector públic. A causa dels
avenços tecnològics al llarg dels darrers anys, s’ha generat una millora respecte a la
qualitat de vida de totes les persones.

Finalment cal destacar l'actuació de la intel·ligència artificial en altres indústries. En el

camp de la medicina i la investigació, a partir del benefici que proporciona la IA, es podrà
invertir i perseguir nous tractaments per a resoldre diverses malalties exemptes de
teràpia en l'actualitat.

18
La intel·ligència artificial tindrà un gran impacte en la nostra societat, per tant, és la
nostra responsabilitat regular-ne l'ús i aconseguir beneficiar-nos en la mesura més gran
possible.

3.2 Riscos respecte al futur de la humanitat

En l'actualitat, hi ha una diversitat d'incògnites en referència a les conseqüències que

pot generar la intel·ligència artificial, no obstant això necessitem conèixer i informar-nos
per tal de poder enfrontar el futur. Com podem crear sistemes artificials que realitzin allò
que nosaltres volem, seguint els nostres objectius i valors?

És necessari que ens qüestionem aquests progressos tecnològics i en la forma que

aquests afecten en l'existència de l'ésser humà. Tot i que el futur es presenta com un
aspecte llunyà, hem de tenir present els diversos escenaris de risc respecte a la
supervivència de la nostra espècie, els derivats de l'amenaça nuclear, la manipulació de
microbis letals o el desenvolupament de ments digitals més intel·ligents que la mateixa
ment humana.

Nick Bostrom, filòsof que dirigeix l'institut per al futur de la Humanitat, és una de les
persones amb més autoritat per tractar els riscos sobre els avenços tecnològics del
nostre temps. Segons el filòsof, les dificultats que hem d’afrontar tenen certa
dependència del context temporal en què ens trobem. Si ens referim a termes més
presents, el principal problema amb el qual hem de lidiar és la gestió de la nostra
informació, permetent la seva transparència i alhora certs nivells de privacitat.

Aquest perill al qual s'enfronta la societat actual, en època de fake news, ha generat
conseqüències extremes fins al punt de crear un determinat contingut denominat
deepfake porn. Aquests vídeos, que són realitzats a partir de l'aprenentatge automàtic,
utilitzen les xarxes neuronals que obtenen diverses fotografies amb la finalitat de
detectar i replicar faccions en el cos d'altres persones. S'inserta llavors la cara de certes
persones cèlebres, com ara l'actriu Emma Watson i la cantant Taylor Swift, dintre
d'escenes pornogràfiques, esdevenint així víctimes de la manipulació en mans de la
tecnologia.

D’altra banda, les preocupacions presents podrien assolir un grau superior, que estaria
relacionat amb la pròpia capacitat de les màquines.

19
No tenim suficient informació per avançar-nos a un futur, no obstant això, existeix la
possibilitat on la intel·ligència artificial pugui a a superar la nostra capacitat intel·lectual.
Per tant, per tal d'evitar que les màquines siguin perjudicials per a la humanitat, és
necessari la creació d’ un disseny basat en els nostres objectius i propòsits.

Els principals riscos que cal ressaltar són els següents: per un costat, els mals usos dels
quals hem tractat anteriorment, i per un altre els accidents i les carreres d'armes que
desenvoluparem a continuació.

En primer lloc en referència als accidents, les màquines poden, en ocasions, errar i, tot
i que avui en dia aquests desperfectes han estat limitats, alhora han provocat alguns
accidents amb cotxes autònoms que han acabat en una catàstrofe. Respecte a les
carreres d'armes, en canvi, començaran a aparèixer les veritables dificultats a mesura
que s'estengui aquesta superintel·ligència artificial, la qual pot desenvolupar amb ella
un seguit d'incidències. Com a exemple d'aquest fenomen trobem els hackeigs, la
propaganda computacional, entre altres...

Podríem concloure què, com més potent sigui la IA, més perills i inconvenients pot
arribar a causar.

La “vall inquietant” en els robots

Un dels principals objectius de la intel·ligència artificial és aconseguir generar un seguit
de logaritmes que ens apropin a la creació d'un mecanisme que pugui arribar a ser
equivalent o igual al d'un ésser humà. Quan aquell aparell no assoleix la relació de
semblança a la perfecció, tant estèticament com en la seva pròpia conducta, és quan
apareix el que coneixem pel "vall inquietant".

Aquesta teoria sobre la vall inquietant expressa que quan un robot no obté aquest grau
òptim de semblança, la conseqüència que s'origina és una reacció d'estranyesa i rebuig
respecte a la persona coneixedora. Defensa que l'ésser humà observador adopta una
major simpatia quan el mecanisme posseeix un aspecte humanoide, però, tanmateix,
sense que aquesta relació d'aparença arribi a ser massa pròxima. Sobre aquesta
hipòtesi s'han pronunciat diversos científics. En primer lloc trobem a Masahiro Mori, el
qual va efectuar una representació gràfica sobre aquesta hipòtesi. A continuació,
observem el següent gràfic que permet percebre les interpretacions realitzades pel
científic.

20
Representació gràfica de la «vall inquietant» per Masahiro Mori, que relaciona empatia
(shinwakan) amb semblança humana. Gràfic traduït per José Valenzuela.

La diversitat de les explicacions que intenten justificar la hipòtesi de "la vall inquietant",
tenen com abast diferents disciplines des de l'àmbit filosòfic fins al biològic. Respecte a
l'àmbit filosòfic, se sosté que el rebuig cap al robot es basa en un argument religiós-
cultural, el qual expressa un sentiment d'inquietud a tot aparell que procedeixi de la mà
de Déu.

Com a exemple d'aquest fenomen hi trobem la criatura de "Frankenstein", on es

corroboraria la capacitat de destrucció que posseeix el monstre cap al seu creador.
Aquest temor respecte a l'amenaça del que un robot pugui arribar a produir, es basa en
la seva submissió.

La qüestió que l'artefacte sigui insubmís provoca una advertència potencial, és a dir, el
control humà que té sobre un seguit d'objectes i sobre la natura genera una amenaça
inherent de rebel·lió. Aquesta preocupació, a causa del desenvolupament de què
coneixem per "armes autònomes" aconsegueix inserir la intel·ligència artificial dintre de
l'àmbit de la guerra. Una altra forma d'explicar aquest refús cap al robot consisteix en el
"Doppelgänger". Aquest fenomen correspon a relacionar la manifestació d'una rèplica
pròpia amb un senyal de mort o de desgràcies futures.

Finalment, ens centrarem en la visió psicològica. La psicologia expressa que aquest

sentiment de repulsió esdevé a partir d'una hipotètica dissonància cognitiva, és a dir, les
diferències que allunyen l'ésser humà de l'aparell es tornen significatives. Per tant,
relacionem aquesta resposta dels individus amb un instint d’autopreservació.

21
Aquesta autodefensa que genera el nostre cos d'una manera innata, correspondria a
associar aquestes diferències amb algun tipus de malaltia o defecte del sistema
immunològic.

Hivern de la intel·ligència artificial

Quan parlem d'un hivern respecte a la intel·ligència artificial, ens referim a un període
de la història on no s'ha proporcionat interès econòmic respecte els recursos que
s'ofereixen a la investigació d'aquesta tecnologia emergent. Aquest fenomen esdevé
resultat de les teories pessimistes de la comunitat que conforma la IA, a causa de les
altes expectatives que s'havien realitzat inicialment. Però, realment, ha estat una
equivocació efectuar aquestes grans inversions?

Respecte la situació inicial es pot observar

una gran evolució, diversos investigadors
continuen defensant el desenvolupament de
la intel·ligència artificial. La inversió en relació
aquesta tecnologia ha anat variant en funció
dels avenços que s’han anat produint, per tant,
cal distingir entre els hiverns i estius
tecnològics.

En relació amb aquests estius cal ressaltar la dècada de 2010, considerada l'època més
òptima junt amb l’actual. Diversos experts asseguren que s’inicia un tercer període
d’estiu, que desembocarà en una primavera perpetua, tal com va succeir amb
l’electricitat.

A mesura que augmenta el creixement i la revolució sense precedents que protagonitza

actualment la intel·ligència artificial, tant països com empreses disputen per aconseguir-
ne el domini. A causa de la imminent i elevada inversió de IA que molts països estan
portant a terme, ha donat lloc a una gran repercussió econòmica que ha fet que
reflexionem sobre la nostra ètica i sobre com volem transmetre-la als nostres futurs
aparells.

22
Diverses institucions han començat a constituir una legislació futura que inclogui les
resolucions a aquests dilemes ètics, a causa de la rellevància social que ha adoptat.

3.3 Implicacions ètiques

Amb l'arribada de la Intel·ligència artificial s'han generat una diversitat de problemes que
impliquen l'ésser humà directament. Segons alguns experts, al llarg del s. XXI, es
produirà un canvi significatiu respecte el poder de la IA. A causa de l’aproximació de la
tecnologia és on trobem la necessitat de constituir un seguit de criteris ètics per tal de
regular l'ús d'aquesta maquinària.
Actualment una màquina no està plenament capacitada per a prendre decisions ni
funcionar d'una manera independent a la d'un humà sinó que es condueixen les
resolucions d'aquests aparells. És a dir, les solucions que poden plantejar la maquinària
tenen en consideració la forma en com nosaltres actuem, o hauríem d'actuar. Per tant,
s'efectuen segons la nostra imatge i estan condicionades per les nostres actuacions i
pels nostres valors humans.

Respecte a la vida laboral, cada vegada més,

concretament un 80% dels executius, empraran
dispositius que incorporaran IA. Per aquest
motiu és necessari establir unes pautes basades
en un aprenentatge ràpid però sobre tot efectiu.
Aquest aprenentatge ha d'incloure, a més
d'informació, uns principis basats en un codi
ètic.

Gràcies al desenvolupament d'aquesta tecnologia ha estat possible la incorporació als

processos de les organitzacions, responsabilitzant així aquells que hi formen part.

L'única problemàtica, però, es troba en establir unes normes basades en uns principis
ètics, on la IA pugui continuar el seu creixement exempt de perudicis. Per evitar aquest
ús inadequat i així optar per emprar l’utilització d’una tecnologia ètica es necessita el
coneixement. La cultura és un medi imprescindible per tal de prosseguir amb aquest ús
adequat, a més de la formació tant del personal com posteriorment de la pròpia
maquinària.

23
L'any 1942 Isaac Asimov va introduir unes normes relacionades amb el comportament
de les màquines. Aquestes lleis recollides en la seva obra "Jo, robot" tenien l'objectiu
d'efectuar una regulació de la conducta dels robots, per tant, s'especificava el
compliment obligatori, amb la finalitat única de protegir la humanitat. Podem distingir tres
lleis de la robòtica:

• Un robot no pot realitzar cap mal cap ésser humà ni pot permetre que un ésser
humà prengui mal per la seva inacció.

• Un robot ha d'obeir les ordres imposades pels éssers humans, excepte si entren
en conflicte amb la primera llei.

• Un robot ha de protegir la seva pròpia existència sempre que aquesta protecció

no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.

Actualment hi ha molts països que han intentat establir aquestes mesures morals. Ha
estat el Regne Unit qui ha proposat un codi ètic basat en 5 principis de caràcter nacional
i internacional, tal com es mostra a continuació:

La intel·ligència artificial ha de desenvolupar-se per al benefici de la humanitat.

La intel·ligència artificial deu operar segons els principis d'intel·ligibilitat i d'equitat.

La intel·ligència artificial no ha d'emprar-se per a disminuir els drets de les dades o de la

privacitat de les persones.

Tots els ciutadans han de tenir el dret d'una educació mental, emocional i econòmica en
relació amb la intel·ligència artificial.

La intel·ligència artificial no ha de posseir el poder de perjudicar o enganyar als éssers

humans.

Aquests preceptes mostren una realitat pròxima i una preocupació que es comparteix
globalment respecte els mals usos i les conseqüències que podrien generar-se arran la
intel·ligència artificial.

24
L’estudi constant que es realitza sobre la intel·ligència artificial es porta a terme per un
grup reduït de persones. La creació es basarà en un estudi objectiu que compleixi les
pautes que formaran la legislació. Això serà possible per mitjà de les dades de referència
que permetrà la comparació objectiva entre els algoritmes utilitzats.

Ja són gaires empreses i laboratoris que enfoquen els seus investigadors cap a una
disciplina de la IA: el comportament d’una màquina. Es tracten factors com la fiabilitat i
responsabilitat que permetrà desenvolupar una major semblança a la de l’individu. És
d'aquesta forma com les empreses intenten dotar els seus robots de personalitat.

Aquest objectiu que comparteixen entre elles facilita la resolució de problemes com els
que va provocar el robot Tay, el qual fou suprimit del mercat a causa de l'emissió de
comentaris racistes. D'aquesta forma mitjançant un codi ètic, l'associació Acuilae va
presentar una resposta per a aquestes qüestions morals: un mòdul de programació
anomenat Ethyka que consisteix en un seguit de patrons ètics que permeten afrontar
dilemes ètics complexos.

Es requereix per tant un tractament moral respecte la tecnologia i una formació

especifica obligatòria. L'algoritme ha d'estar capacitat per reconèixer errades i
diferenciar les accions perjudicials per l'ésser humà. Des del parlament Europeu es va
efectuar un codi ètic de conducta, el qual està constituït per una sèrie d'estàndards
morals que tenen per finalitat dirigir-se cap als creadors de la màquina.

S'ha d'assegurar que l'ésser humà és el centre de la intel·ligència artificial.

Es deu prestar atenció a grups vulnerables com els menors d'edat o persones
amb discapacitat.
Han de respectar-se els drets fonamentals i la regulació aplicable.
És necessari que tècnicament sigui segura i fiable.
Cal que funcioni amb transparència
No ha de posseir la possibilitat de restringir la llibertat humana.

Guia ètica de l'ús responsable de la Intel·ligència artificial.

Per a facilitar la resolució de problemes futurs lligats a aspectes ètics, gràcies als
diversos codis ètics que avui en dia es continuen investigant, ens facilitarà la resolució

25
futura de problemes lligats a aspectes ètics és essencial establir un tractat per
aconseguir la regulació de certes pràctiques i usos derivats d'aquesta tecnologia.

Cada vegada més, diverses organitzacions realitzen una preparació als ciutadans
perquè aquests puguin enfrontar l'economia en un futur amb més seguretat. Des dels
governs s'exigeix una responsabilitat en relació amb l'orientació cap aquesta nova
tecnologia, desconeguda per la gran majoria. El seu paper més rellevant consistirà a
tractar les implicacions ètiques que sorgiran futurament.

Un dels aspectes que caldrà tractar amb seguretat es basarà en l'aplicació de la IA a la

guerra, on s'haurà de determinar els límits en referència a decisions vitals, on els límits
esdevindran essencials. Com a gran preocupació que envolta la tecnologia trobem,
entre altres, el potencial del biaix, el qual forma part dels processos de selecció. Aquesta
angoixa que conforma, inevitablement, els efectes de la IA ha incentivat a les empreses
a intentar resoldre el biaix.

La regulació del biaix és un aspecte fonamental per a l'ús responsable d'aquesta

tecnologia, a més de fomentar i prendre consideració dels diversos riscos i inquietuds
en referència a la privacitat.

Les conseqüències perjudicials que pot generar la intel·ligència artificial per a l'ésser
humà són aspectes que s'han de tenir en consideració. L'ètica n'és la principal solució.

4. Perspectiva filosòfica

Des de l'àmbit filosòfic s'han generat un seguit de preguntes que han donat lloc a què
ens qüestionem els límits de la intel·ligència artificial.

26
Avui en dia no hi ha màquines que tenen la capacitat d'actuar com a ésser humà, però
no obstant això, som testimonis de l'increment d'algoritmes que porten a terme una gran
varietat de tasques que podrien ser comparades a les d'un individu. Per això, aquests
processos automatitzats possibiliten el reforç a activitats pròpiament humanes, però no
en la seva substitució. La filosofia, en aquest cas, intervé no només en què les màquines
puguin realitzar en un futur el treball que nosaltres portem a terme, sinó que se centra
en la possibilitat de semblança cap a l'ésser humà, és a dir, en què n'adoptessin
conductes humanes com ara el desenvolupament d'una consciència pròpia que
capacitaria a les màquines d'una certa independència cap a l'ésser humà. Des de la
perspectiva filosòfica s’han generat una diversitat d’opinions en referència a la
intel·ligència artificial.

Cal que ressaltem dues teories sobre la IA. En primer lloc, coneixem la hipòtesi dèbil.
Aquesta expressa a les màquines com a intel·ligents, és a dir, representa que estan
pensant, tot i que aquestes només ho estan simulant. L'altra possibilitat, la qual rep el
nom de IA forta, afirmaria el pensament. A partir d'aquesta afirmació, s'inclourien un
seguit d'aspectes com ara les emocions o la intencionalitat.

Però, com he dit amb anterioritat, trobem obstacles que ens dificulten l'acceptació de
l'última teoria. La principal crítica és el problema de la naturalització de la ment humana.
La naturalització consisteix en la reconstrucció d'específics conceptes de la ment que
poden ser acceptats per les diverses ciències naturals. A més, també intervenen les
qüestions del coneixement, de la simbolització I de la immaterialitat. Hi ha una diversitat
d'actituds úniques de l'humà que no podem expressar-les a través d'un logaritme.

I finalment, hem de ressaltar un dels nostres trets característics: el llenguatge. Aquest

és fonamental pel coneixement i, per conseqüència, per al que entenem per
intel·ligència.

Aspectes com la interpretació o la capacitat d'emmagatzemar la informació són

aparentment innats i es desenvolupen naturalment junt amb un llenguatge simbòlic on
les màquines encara no han pogut accedir.

En conclusió, tot i que la hipòtesi de la IA forta en aparença pot arribar a sembrar

llunyana o improbable, el matemàtic Alan Turing i diversos filòsofs asseguren que la
diferència entre ambdues teories desapareixerà finalment en un futur.

27
També un aspecte que hem de tenir en consideració: la transformació de la humanitat
que pot ser efectuada gràcies a les màquines. Tot i que hi ha experts que la qualifiquen
de desordenada, complexa i aterridora, també trobem la visió més radical a favor
d'aquesta tecnologia, que denominen transhumanisme. El transhumanisme esdevé un
moviment que defensa amb ímpetu la substitució de la humanitat per un model millor,
considerant així la fi de l'ésser humà com un fet necessari. Aquesta teoria justifica la
necessitat de canvi per tal d’aconseguir la supervivència de l'espècie humana.

Possibilita per tant, l’abandonament d’aquesta manera de concebre el món i obre nous
horitzons en direcció a la tecnologia. En conclusió, aquesta transformació del que es
coneix com a espècie humana esdevindria canviant d'una manera inevitable.

28
Part pràctica

Existeix sexisme en els algoritmes?

Hipòtesi: Existeix un biaix de gènere als algoritmes, una discriminació subestimada.

A l'inici de la investigació no posseïa coneixements dels efectes que podia arribar a tenir
el sexisme en els algoritme. És per aquest motiu que vaig decidir realitzar una enquesta
a 140 persones del Prat tant homes com dones i de diferents rangs d'edat. L'únic
objectiu d'aquesta eina estadística era saber si es coneixen els conceptes bàsics que
envolten la Intel·ligència artificial i el gran biaix de gènere existent que tractarem a
continuació.

En primer lloc vaig dirigir-me als participants a través d'una simple pregunta sobre un
concepte bàsic per a l'enteniment de la Intel·ligència artificial: l'algoritme. De les 140
persones que varen realitzar l'estudi només el 30% coneixia amb claredat el significat
del terme. Tal com podem observar a la següent pregunta, té una incidència major sobre
el tema. El 48,6% de la qüestió anterior, els que varen contestar que no, va ser destinat
a finalitzar el qüestionari, per tant, de les 72 persones restants tan sols una quarta part
en sabia de l'existència d'aquest biaix.

29
Tot i la rellevància de la reivindicació actual del feminisme, que produeix una lluita
constant per aconseguir la igualtat entre ambdós sexes, les desigualtats que genera la
intel·ligència artificial continuen sent desconegudes.

El sexisme influeix en la creació d’algoritmes, ja que cada vegada són més les decisions
que es prenen sobre les nostres vides per mitjà d’aquest mètode. Un exemple seria
determinar qui pot accedir i qui no a una entrevista de treball. Actualment s'està
estudiant la presència de biaix i errors als algoritmes d'aprenentatge automàtic i s'han
obtingut uns resultats bastant preocupants: la comprovació ha mostrat que aquests
sistemes hereten el biaix de la nostra societat. Si les dades que conformen el nostre
món són discriminatòries i la Intel·ligència artificial mostra aquesta realitat, el resultat
que ofereix l’algoritme també serà discriminatori.

Per tant tot i que aquesta discriminació no es tan sols sexista, ens centrarem en
l’aspecte de gènere. Aquest sexisme és observable en una multitud de casos, com per
exemple l’incident que es va trobar a un algoritme entrenat que relacionava els noms
femenins amb la idea de família i, contràriament, els noms masculins eren associats a
termes com treball o salari. L'empresa Amazon també va trobar-se amb un problema
de biaix de gènere, on es classificava com inferiors els CV que contenien la paraula
"dona". Fins i tot, aquesta discriminació afectà a idiomes que no tenen gènere
gramatical a l'hora d'efectuar les traduccions a idiomes amb gènere gramatical.

Per tal de corroborar la meva hipòtesi inicial vaig optar per utilitzar el buscador en línia
de Google, ja que és una eina senzilla d'utilitzar i que mostra els resultats amb claredat.
En primer lloc vaig cercar el concepte de dona i home, on clarament es pot observar un
concepte sexista. Mentre que a la figura masculina, es ressalten qualitats com la
riquesa, en la cerca referida a la dona se li treu identitat pròpia, qualificant-la així com
"dona de".

30
Tot seguit vaig cercar les paraules cuinar i netejar, tal com es pot observar, continua
tenint més presència el sexe femení que el masculí.

D'altra banda vaig voler enfocar aquesta desigualtat al món laboral. Es pot veure doncs
que hi ha certs oficis classificats per a dones i d'altres propis d'homes. Fins i tot com es
pot observar a l'última fotografia tot i especificar el gènere masculí "cuidador" aquesta
feina està relacionada amb les dones i, per tant, així es reflecteix a les imatges.

31
Finalment considero necessari ressaltar l’àmbit emocional. Mentre que a les dones se
les associa amb sentiments com l’estrès i l’ansietat, els homes es defineixen com
persones d’èxit, responsables i assertives.

Per tant, aquesta investigació mostra que existeixen algoritmes sexistes. Fins i tot els
utilitzem preferentment com a models i els arribem a considerar com a objectius i per
tant veritables, ja que provenen d'una màquina. A causa que els resultats que ens
mostren són subjectius, poden esdevenir molt perjudicials a l’hora visibilitzar aquesta
realitat. L'educació és la base per a combatre aquests prejudicis, per tant, els resultats
de recerca han de ser neutrals.

Per tant, és ètic, tot i ser la realitat, el fet de mostrar aquests continguts, o és necessari
un canvi en la forma en com es creen aquests algoritmes?

La neutralització dels algoritmes és necessària per tal d’evitar els sistemes

discriminatoris, ja que tan sols la IA lliure de biaix tindrà continuïtat. La responsabilitat,
per tant, no només recau en la plataforma que els mostra, sinó totes les pàgines web
que comparteixen aquesta diversitat d’informació.

32
En conclusió la desigualtat de gènere continua sent un problema a escala mundial tal
com podem observar amb els diferents avenços tecnològics que es realitzen en relació
amb la IA. Segueixen els diversos estereotips que han envoltat la figura femenina al
llarg del temps.

A causa d'això és necessari establir actuacions que ajudin a aturar aquestes diferències
entre home i dona i emprar l'educació igualitària des de la infantesa. El llibre blanc de
les dones en l'àmbit tecnològic presenta un seguit de solucions que facilitarien la
resolució d'aquest gran problema.

• La realització d'estudis per a detectar com s'introdueix aquest biaix i com es pot
neutralitzar, fomentar i difondre bones pràctiques al respecte.

• Fomentar la formació especifica en algoritmes sense biaix de gènere a

professionals i empreses.

• La creació de codis de bones pràctiques basats en l'anàlisi de casos exitosos.

• Fomentar l'especialització en programació i software durant la formació

universitària.

• Crear un esquema de certificació pels algoritmes i sistemes d'IA que respectin

la neutralitat.

33
Conclusió

Inicialment considerava que no era posible que les màquines poguessin desenvolupar
una capacitat emocional i racional tan avançada com les de l’ésser humà. Ara, a
posteriori, la investigació m'ha servit per a resoldre les incògnites presentades
inicialment.

Les màquines sí poden desenvolupar sentiments, però no tal com els coneixem, ja que
per a mostrar les emocions és necessari un cos que pugui respondre a les reaccions
psicofisiològiques. Per tant, el fet que la màquina estigui exempta d'hormones i d'una
sensació de dolor determinada impossibilita que el robot pugui arribar a entendre en
realitat que són les emocions i els sentiments. D'aquesta manera, l'aparell pot imitar
aquestes reaccions humanes, però no desenvolupar-les tal com ho fa l'ésser humà,
basant-se en l'experiència i l'objectiu de sobreviure. No obstant això: pot la Intel·ligència
artificial generar emocions pròpies diferents de les d'un individu?

D'altra banda la revolució que suposa el desenvolupament continuat de la Intel·ligència

artificial pot esdevenir una eina molt útil en una gran diversitat d'àmbits. Però si l'ús que
se'n fa no és el més correcte, pot provocar diferents riscos per a la humanitat, problemes
fins ara inimaginables. Per tant, cal determinar un seguit de pautes basades en l'ètica.
D'aquesta manera l'ètica esdevé el desenvolupament d'aquesta tecnologia emergent,
on cal especificar que és ètic i què no ho és.

Per tant, per mitjà de la filosofia he determinat les preguntes dels diferents aspectes que
finalment he tractat. Aquestes preguntes obren pas a una simbolització que abarca des
de la creació de teories utilitzades per a l’explicació esdeveniments futurs fins a la
concepció de l’ésser humà i els processos naturals propis de la ment humana.

Respecte a la concepció de l'ésser humà, podríem concloure que un humà i una

màquina no podran esdevenir mai iguals. Així doncs la forma en com concebem a les
persones continuarà sent la mateixa malgrat tots els avenços que s'efectuïn. Això
implicarà que la tecnologia sempre serà un instrument que la humanitat pot decidir
utilitzar o no.

34
Per aquest motiu, mai esdevindrà superior a la nostra espècie i els aparells es tractaran
tal com són, màquines. Per tant, el poder d’emprar correctament la intel·ligència artificial
recau en la nostra responsabilitat, no desaprofitem aquesta revolució tecnològica que
ens ofereix l’oportunitat de reformar la nostra societat.

35
Bibliografia i webgrafia

Article de revista

• SÁNCHEZ CAÑIZARES, Javier. “La inteligencia artificial vista desde la filosofia i

la teologia”. Fronteras CTR.

• By Staff. “Implicaciones éticas de la inteligencia artificial y el papel de los

gobiernos”. TyN magazine. (2019).

• INNERARITY, Daniel. “La inteligencia de la inteligencia artificial”. La Vanguardia.

(2019).

• MARTÍNEZ, Naroa; MATUTE, Helena. “El sexismo en los algoritmos: una

discriminación subestimada”. El País. (2020).

Vídeos

• GERSHENSON, Carlos. Implicaciones filosóficas [vídeo online]. Universidad

Nacional Autónoma de México, 2018.

• VARGAS, Luís. iCub facial expressions [vídeo online]. YouTube , Institute for
systems and Robotics, 2009.

• Amor e inteligencia artificial [vídeo online]. YouTube, everisgroup, 2018.

• CALLE, David. ¿Puede una máquina pensar? [vídeo online]. YouTube. Huawei
Mobile España, 2017.

• ÁLVAREZ, Tino. Robots y emociones: la convivencia en el futuro. [vídeo online].

YouTube. TEDx Talks, 2017.

• Cómo pueden aprender y sentir emociones las máquinas [vídeo online].

YouTube. Nechi Group, 2018.

36
Llibres

• MATEOS SILLERO, Sara; GÓMEZ HERNÁNDEZ, Clara. Libro Blanco de las

mujeres en el ámbito tecnológico. Espanya. Gobierno de España. Marzo
2019.NIPO: 102-19-034-4.

Pàgines web

• IBERDROLA. ¿Somos conscientes de los retos y principales aplicaciones de la

inteligencia artificial? [En línia] <https://www.iberdrola.com/innovacion/ que-es-
inteligencia-artificial. [Consulta: 19 de març 2020].

• ANTONIO PASCUAL, Juan. Inteligencia artificial: qué es, cómo funciona y para
que se está utilizando [En línia] <https://www.google.es/amp/s/
computerhoy.com/reportajes/tecnologia/inteligencia-artificial-469917%3famp>.
[Consulta: 19 de març de 2020].

• SHEAD, Sam. Qué es el “invierno de la inteligencia artificial” y por qué hay

expertos que creen que estamos acercándonos a uno. [En línia].
<https:/ www.google.es/amp/s/www.bbc.com/mundo/amp/noticias51097189. [C
onsulta: 21 de març de 2020].

• RAYA A, Jones. Los robots ya pueden sentir empatía [En línia]. <https://www.
google.es/amp/s/elpais.com/tecnologia/2018/03/16/actualidad/1521199479_15
652.a mp.html. [Consulta: 21 de març de 2020].

• MONTEALEGRE MORENO, Andrés. ¿Podrían los robots volverse más

humanos? [En línia].
<https://www.google.es/amp/s/www.semana.com/ amp/pueden-los-robots-
tener-emociones/517673. [Consulta: 25 de març de 2020].

37
• REDACCIÓN QUO. ¿Los robots imitarán sentimientos? [En línia]. <https://
www.google.es/amp/s/www.quo.es/ciencia/a29521/los-robots-imitaran-
sentimientos/ amp/. [Consulta: 25 de març de 2020].

• VECTOR ITC GROUP. Las implicaciones éticas y sociales de la Inteligencia

Artificial [En línia]. <https://www.vectoritcgroup.com/tech-magazine/artificial-
intelligence/ las-implicaciones-eticas-y-sociales-de-la-inteligencia-artificial/>.
[Consulta: 5 d’agost de 2020].

• BARRIO, Miguel Ángel. La importancia de la ética en la inteligencia artificial. [En

línia].
<https://www.google.es/amp/s/retina.elpais.com/retina/2019/02/25/tendencias/
1551089772_654032.amp.html>. [Consulta: 5 d’agost de 2020].

• RANDSTAD. inteligencia artificial y sus implicaciones éticas. [En línia].

<https://www.randstad.cl/tendencias360/archivo/inteligencia-artificial-y-sus-
implicacio nes-eticas_3024/> [Consulta: 7 d’agost de 2020].

• NEXUS INTEGRA. Ventajas y Desventajas de la Inteligencia Artificial en

Empresas. [En línia]. <https://nexusintegra.io/es/ventajas-y-desventajas-de-la-
inteligencia -artificial/>. [Consulta: 16 d’agost de 2020].

• PORTALTIC. El traductor de Google adopta un nuevo paradigma para reducir el

sesgo de género. [En línia].
<https://www.google.es/amp/s/www.eleconomista.es/
tecnologia/amp/10500690/El-traductor-de-Google-adopta-un-nuevo-paradigma-
para reducir-el-sesgo-de-genero>. [Consulta: 6 d’octubre de 2020].

• JIMÉNEZ, Pepo. Google tenemos que hablar del buscador de imágenes. . [En
línia]. <https://www.google.es/amp/amp.vozpopuli.com/memesis/Google-
machista-racista-b uscador_0_1027697686.html>. [Consulta: 10 de novembre
de 2020].

38