La iniciació al “Paisatge Sonor”, per Ignasi Barjau

Publicat a la revista GUIX. Elements d’Acció Educativa. Número 61. Novembre 1982.

Propostes de Treball Musical al Cicle Superior

M'he decidit a escriure aquest article per motius diferents però que en certa manera són confluents.
Per un cantó, m'he adonat - a través d'escoles d'estiu, contactes amb companys de treball i per la
meva pròpia experiència - que hi ha una manca d'idees per al treball musical amb els nois i noies
del cicle superior d'EGB.

En alguns llocs no volen cantar, per falta de costum, perquè no ho han fet mai, o per altres raons;
en altres, on s'ha fet música des de petits, en arribar a aquesta edat tot sembla molt més difícil de
portar a terme; i en aquells llocs on la música comença en aquest cicle, tot són problemes.

Un segon motiu, no directament lligat a l'escola, sorgeix de l'observació del món on vivim. Sens
dubte tenim la sort de viure en el segle més ric en sons. Cap altre habitant de la terra de les
èpoques passades ha rebut tants estímuls sonors per unitat de temps com nosaltres. Però aquesta
sort és per a molts dels nostres contemporanis, i en molts moments per a nosaltres mateixos, una
gran desgràcia ja que també vivim en el segle on la “sordesa” està més estesa. Per raons físiques,
psíquiques, o simplement de defensa contra el medi ambient, la gent hi sent poc i no escolta amb
intenció pràcticament mai.

Una última raó, més local, és el poc ús de mots referents al so i a les accions sonores que fan els
nostres literats i poetes en les seves obres. Llurs narracions i evocacions semblen moltes vegades
una pel·lícula muda. El nostre diccionari no és pas ric en paraules referents als sons, però les
poques que hi ha no les fa servir gairebé ningú.

Aquestes raons - i segurament en trobaríem moltes altres - em porten a recomanar-vos que

estudieu i que introduïu a les vostres escoles l'observació del “paisatge sonor” (entenc per “paisatge
sonor” tot allò que podem sentir i escoltar des d'un determinat punt d'audició - equivalent al “punt
de mira” dels pintors, fotògrafs filmadors).

Quina utilitat pot tenir això a l'escola?

1. En primer lloc, l'estudi del “paisatge sonor” pot fer-se sense tenir un domini del llenguatge
musical convencional o històric (pentagrames, notes, ritme, afinació,...);
2. En segon lloc, la investigació dels sons és un bon camí cap a la sensibilització i l'educació de
l'oïda;
3. En tercer lloc, enceta una temàtica de caire crític sobre la nostra societat que molts
moviments ecologistes han descuidat en llurs estudis i propostes: l'adequació acústica i
sonora de l'home en un entorn millor;
4. En quart lloc, perquè la transcripció en gràfics dels sons que ens envolten porta a la
comprensió de bona part de la música contemporània que prescindeix del llenguatge musical
convencional;
5. En cinquè lloc, pel seu aspecte creatiu: de transcriure amb habilitat determinats ambients
sonors a imaginar-se'n de nous tan sols hi ha un pas, el de la llibertat creadora;
6. En sisè lloc, perquè la majoria de “paisatges sonors” ens diran molt de la creació
espontània, aleatòria o col·lectiva inconscient, en contraposició de la tradicional creació
individual i controlada;
7. En setè lloc, perquè malgrat el que hem dit en primer lloc, el llenguatge musical
convencional hi pot ser incorporat perfectament, així' com qualsevol altre coneixement
històric, científic, lingüístic;
8. En vuitè lloc,...

La Iniciació al “Paisatge Sonor”. Ignasi Barjau (GUIX, 1982) 1

Algunes definicions que el mestre hauria de dominar abans de posar-s'hi

• Soroll: (el terme anglès “noise” prové del vell francès “noyse” i del provençal tal com es
parlava en el s. XI, “noyse”, “nosa”, o “nausa”). Donat el parentesc que hi ha entre el català
i el provençal, hi podríem veure una estreta relació entre soroll = so que fa nosa.
o So no desitjat (acceptat des del s. XIII).
o So no musical; en el s. XIX, el físic Hermann Helmholtz designava per soroll un so
compost de vibracions no periòdiques, per oposició als sons musicals constituïts per
vibracions periòdiques.
o Tot so potent. Algunes reglamentacions contra el soroll els prohibeixen, o bé fixen
en decibels el límit de la intensitat autoritzada.
o Pertorbació en tot senyal. En electrònica i en mecànica, soroll es refereix a tota
pertorbació exterior al senyal, com els petits frecs en una comunicació telefònica, o
bé la neu en una pantalla de televisió.
o La definició més satisfactòria és, probablement, la més antiga: so que fa nosa, so
no desitjat.
• Soroll Sagrat: Tot so (soroll) prodigiós que la societat no condemna. En els orígens, el
soroll sagrat estava lligat als fenòmens naturals - trons, erupcions volcàniques,
tempestes,... - considerats com a manifestacions de la còlera divina, dirigida contra l'home
o contra els altres déus provocats en combat. Analògicament l'expressió es pot estendre als
sorolls de la societat que, en algunes èpoques almenys, ha escapat a l'atenció del
legislador, com les campanades d'església, el soroll industrial, la música amplificada,...
• Ecologia acústica: L'ecologia és l'estudi de les relacions entre els sers vius i llur entorn.
L'ecologia acústica es defineix, en conseqüència, com l'estudi de les influències d'un entorn
acústic o d'un “paisatge sonor” sobre els caràcters físics i el comportament dels sers que
l'habiten. Té per objectiu senyalar els desequilibris que poden ser insans o perillosos.
Comparar amb estètica acústica.
• Estètica acústica: Una nova disciplina que demana els talents de científics, especialistes
de les ciències socials, i d'artistes (en particular, músics). L'estètica acústica va a la recerca
dels principis que permetran millorar la qualitat estètica de l'entorn acústic, o “paisatge
sonor”. Per fer això, s'assimilarà aquest últim a una immensa composició musical, en
perpètua evolució, i es reflexionarà sobre la manera que la seva orquestració i les seves
formes puguin ser modificades a fi d'enriquir-la i diversificar-la, sense que perjudiqui mai la
salut i el benestar de l'home. Així, l'estètica acústica tindrà, entre altres funcions, la
d'eliminar o de reduir un cert nombre de sons (lluita contra el soroll), de controlar tots
aquells, nous, que es destinen a l'entorn, però igualment el de conservar (empremtes
sonores), i sobretot d'imaginar per al futur un entorn acústic agradable i estimulant.
L'estètica acústica s'ocuparà també de compondre entorns models, apropant-se en això a la
creació musical contemporània. Comparar amb ecologia acústica.
• Hi-Fi: Abreujament de l'anglès "hight fidelity” - alta fidelitat - que indica una relació
senyal/soroll satisfactòria. Aplicat a l'estudi del “paisatge sonor”, un entorn hi-fi és aquell en
el qual els sons són distintament percebuts, sense que hi hagi interferències ni efectes de
màscara. Comparar amb lo-fi.
• Lo-Fi: Abreujament de l'anglès “low fidelity” - baixa fidelitat - que indica una relació
senyal/soroll insatisfactòria. Aplicat a l'estudi del paisatge sonor, un entorn lo-fi és aquell en
el qual els senyals són tan nombrosos que en resulta una manca de claredat o un efecte de
màscara. Comparar amb hi-fi.
• Paisatge sonor: L'entorn dels sons. Tècnicament, qualsevol part d'aquest entorn pres com
a camp d'estudi. El terme s'aplica de la mateixa manera als entorns reals que a les
construccions abstractes, com les composicions musicals o muntatges en cinta magnètica,
en particular quan són considerats com a part integrant d'un quadre de vida.
• Tonalitat: En música, la tònica defineix la tonalitat d'una composició. Dóna el to
fonamental al voltant del qual l'obra pot modular, però en relació amb la qual tots els altres
sons es determinen. En l'estudi del paisatge sonor la tonalitat ve donada per un so que se
sent permanentment, o bastant freqüentment per a constituir un fons sobre el qual els
altres sons seran percebuts. Així el soroll del mar en una comunitat marítima, o el del motor
de combustió interna d'una ciutat moderna. La tonalitat sovint tan sols és percebuda

La Iniciació al “Paisatge Sonor”. Ignasi Barjau (GUIX, 1982) 2

 inconscientment, però condiciona no obstant la percepció dels altres sons, els senyals.
Correspon al fons que, en la percepció visual, es distingeix de la figura.

Definicions tretes del llibre: MURRAY SCHAFER, R. Le paysage sonore. J.CL. Lattès. Paris, 1979.
Col. “Musiques & Musiciens”. És molt recomanable per a tots aquells de vosaltres que hagueu llegit
fins aquí i us hagi interessat mínimament el tema.

Com posar-s'hi

1. La recerca i recol·lecció dels sons.

Material:

• magnetòfon de cassettes (molts nois i noies en tenen a casa seva);

• classificadors de fitxes (a la classe);

• murals;

• petit laboratori de so: amplificador, i mesclador, micròfons direccionals,... en els llocs on es

vulgui aprofundir en aquest camp, a través de la investigació o de la creació.

La infinitat de sons que ens envolten pot dificultar-ne la tria i la direccionalitat del treball. Per tant,
caldrà buscar en primer lloc un fil conductor: els sons de la classe, de casa, del barri, del camí de
l'escola, de la masia (si se surt d'excursió),... qualsevol nexe que, a més d'orientar la recerca
acústica, vinculi preferiblement aquest treball amb la resta d'activitats a l'escola.

Caldrà també ensenyar a enregistrar bé amb el magnetòfon de cassettes. Es pot intentar una
recol·lecció verbal fiant-se només de la memòria, però aquesta és molt feble i desordenada quan no
ha tingut un bon entrenament amb anterioritat.

A partir dels primers dies, doncs, començaran a aparèixer enregistraments de sèries de sons,
algunes inconnexes, altres ben seqüenciades, altres inintel·ligibles (mal gravades),... però totes
elles amb alguns sorolls en comú: fons de motors al carrer, mateix mitjà de transport, baixar amb
ascensor,... convé partir d'aquest material comú per a començar el treball a classe. És molt
aconsellable que els alumnes intentin omplir una fitxa per cada enregistrament, on s'hi especifiquin
totes les circumstàncies que envolten el so que s'intenta captar. Pot ser semblant a aquesta:

Fitxa:

So n°...... Data ...... Lloc ......

1. Estimació de la distància del so en relació amb l'observador: ....... (en metres).

2. Estimació de la intensitat del so (en decibels, o bé en una escala que vagi de molt fort a molt
fluix i que amb l'entrenament, s'anirà perfeccionant).
3. Percepció: neta ( ), mediocre ( ) o nul·la ( ) en relació amb el soroll ambient.
4. Entorn: hi-fi ( ), lo-fi ( ), natural ( ), humà ( ), tecnològic ( ).
5. Fenomen aïllat ( ), repetitiu ( ) o que forma part d'un conjunt o d'un sistema més ampli ( ).
6. Condicions exteriors: sense reverberació ( ), reverberació breu ( ), reverberació llarga ( ),
eco ( ), deriva ( ), desplaçament ( ).

La Iniciació al “Paisatge Sonor”. Ignasi Barjau (GUIX, 1982) 3

2. Les classificacions, anàlisis i sonografies.
A través de la fitxa anterior i de l’enregistrament podem determinar bastant bé el context - quin
tipus de “paisatge sonor” - que envolta un determinat so que pretenem estudiar aïlladament.
Aquesta anàlisi pot tenir molts diversos enfocaments: el físico-acústic, l'estètic, l'ecològic, el
psicològic, sociològic, semàntic,...
A continuació donem unes quantes pautes de classificació que ens poden ajudar en l'anàlisi, sense
oblidar mai que el que perseguim no és pas l’exactitud científica en les respostes i els treballs dels
alumnes sinó una major consciència acústica i una educació de l'oïda a través de mitjans que no
són els tradicionals. En altres paraules, passar de l'actual “sordesa” o indiferència, a través de
l'estadi del “sentir semi-conscient”, a escoltar activament i amb plena consciència sobre el fenomen
sonor.

a) L'anàlisi fisico-acústica:
• atac (començament del so):
o abrupte
o moderat
o lent
o múltiple
• cos (manteniment del so):
o nul
o breu
o mitjà
o llarg
o continu
• caiguda (extinció del so):
o ràpida
o moderada
o lenta
o múltiple
• durada: ....... (en segons)
• dinàmica:
o molt fort
o fort
o relativament fort
o relativament feble
o feble
o molt feble
o creixent
o decreixent
• freqüència/massa (aguts/greus):
o molt alta (molt agut)
o alta (agut)
o mitjana (mitjà)
o baixa (greu)
o molt baixa (molt greu)
• fluctuacions/gra:
o llisa
o transitòria
o transitòries múltiples
o tremolosa
o pulsació mitjana
o pulsació lenta

La Iniciació al “Paisatge Sonor”. Ignasi Barjau (GUIX, 1982) 4

b) L'anàlisi estètica:

• molt desagradable
• desagradable
• indiferent
• agradable
• molt agradable

c) L'anàlisi ecològica:
• convenient i útil
• poc útil
• innecessari
• perillós
d) Altres anàlisis: psicològica, sociològica, semàntica,...

Evidentment, aquest ventall de possibles classificacions és tan sols indicatiu. Aconseguir la fitxa
d'un so amb totes aquestes dades és el fruit de moltes hores d'entrenament de l'oïda i de les
capacitats d'observació auditives. A més, molts dels qualificatius utilitzats són fruit de la comparació
i es poden considerar relatius; per no dir, en molts casos, subjectius. Per tant, omplir una fitxa serà
el treball d'un grup o la totalitat de la classe; i al principi és difícil - i no convé - d'utilitzar tots els
conceptes que hem apuntat.

No obstant, les representacions gràfiques d'aquests sons (= sonografies o sonogrames) - que

probablement ens hi càpiguen en un proper article d'exemples - caldrà començar-les a partir d'un
estadi bastant avançat del coneixement del món sonor.

Com més es coneix el fenomen sonor més clares i clarificadores en resulten les grafies dels sons. I
dels sons aïllats, passarem als conjunts de sons, ambients i “paisatges sonors”.

3. Creació de sons i “paisatges sonors”.

Aquí el procediment s'inverteix. Si fins ara hem utilitzat aquest esquema:

• realitat sonora - captació (fitxa contextual)
• anàlisi - classificació (fitxa analítica) sonograma,
ara haurem de partir d'una idea, d'una imaginació individual o col·lectiva, expressada gràficament
(sonograma) i muntar-la sobre cinta magnètica o bé directament en concert (en viu).

De tot això - i dels exemples que hem promès - en parlarem en un proper article.

Ignasi Barjau

La Iniciació al “Paisatge Sonor”. Ignasi Barjau (GUIX, 1982) 5