El Torn

Un torn (del llatí tornus, i aquest del grec τόρνος, gir, volta) és un tipus de màquina-eina que
permet mecanitzar peces de forma geomètrica de revolució. Aquestes màquines-eina operen fent girar
la peça que volem mecanitzar (subjecta en el capçal o fixada entre els punts de centrat) mentre una o
diverses eines de tall són empeses en un moviment regulat d'avanç contra la superfície de la peça, fent
saltar encenalls d'acord amb les condicions tecnològiques adequades en mecanitzar. Des de l'inici de
la Revolució Industrial, el torn s'ha convertit en una màquina bàsica en el procés industrial de
mecanització.
L'eina de tall va muntada sobre un carro que es desplaça sobre unes guies o rails paral·lels a l'eix de gir
de la peça que es torneja, anomenat eix Z; sobre aquest carro n'hi ha un altre que es mou segons l'eix
X, en direcció radial a la peça que es torneja, i pot haver-hi un tercer carro anomenat charriot que es pot
inclinar, per fer cons, i on es recolza la torreta portaeines. Quan el carro principal desplaça l'eina al llarg
de l'eix de rotació, produeix el cilindratge de la peça, i quan el carro transversal es desplaça de manera
perpendicular a l'eix de simetria de la peça es realitza l'operació anomenada escairament.
Els torns copiadors, automàtics i de control numèric porten sistemes que permeten treballar tots dos
carros de forma simultània.

Història
Torns antics
L'existència de torns està testificada des d'almenys l'any 850 aC. La imatge més antiga coneguda es
conserva a la tomba d'un gran sacerdot egipci anomenat Petosiris (segle IV aC).
Durant segles els torns funcionaren segons el sistema d'arc de violí. Al segle XIII es va inventar el torn
de pedal i perxa flexible, que tenia l'avantatge de ser accionat amb el peu, de manera que les mans
quedaven lliures per a altres tasques. Al segle XV van sorgir dues millores: la transmissió per corretja i
el mecanisme de biela-manovella.

Torns mecànics.

Torn i torner en un bitllet de

dos iuans xinès (1960)

Torn paral·lel de 1911

En començar la Revolució Industrial a Anglaterra, durant el segle XVII, es van desenvolupar torns
capaços de donar forma a una peça mecànica. El desenvolupament del torn pesat industrial per metalls
en el segle XVIII va fer possible la producció en sèrie de peces de precisió.
En la dècada de 1780, l'inventor francès Jacques de Vaucanson va construir un torn industrial amb un
portaeines lliscant que es feia avançar mitjançant un cargol manual. Cap al 1797 l'inventor britànic Henry
Maudslay i l'inventor nord-americà David Wilkinson van millorar aquest entorn connectant el portaeines
lliscant amb la barra roscada, que és la part del torn que fa girar la peça treballada.[4] Aquesta millora va
permetre fer avançar l'eina de tall a una velocitat constant. El 1820, el mecànic nord-americà Thomas
Blanchard va inventar un torn en el qual una roda palpadora seguia el contorn d'un patró per a una caixa
de fusell i guiava l'eina tallant per tornejar una caixa idèntica al patró. Així aparegué el torn copiador.
El torn revòlver, desenvolupat durant la dècada de 1840, incorpora un portaeines giratori que suporta
diverses eines al mateix temps. Aquest torn pot canviar d'eina girant el portaeines i fixant-lo en la posició
desitjada. Cap a finals del segle XIX es van desenvolupar torns de revòlver automàtics. El 1833, el
 fabricant Joseph Whitworth es va instal·lar pel seu compte a Manchester. Els seus dissenys van influir
de manera fonamental en altres fabricants de l'època. El 1839 va patentar un torn paral·lel per cilindrar i
roscar, amb bancada de guies planes i carro transversal automàtic, que va tenir una gran acceptació. En
l'actualitat es conserven dos torns que porten incorporats elements de les seves patents. Un d'ells,
construït el 1843, es conserva al Science Museum de Londres. L'altre, construït el 1850, es conserva
al Birmingham Museum.
Va ser J.G. Bodmer qui, el 1839 va tenir la idea de construir torns verticals. A finals del segle XIX, aquest
tipus de torns eren fabricats amb diferents mides i pesos. El disseny i patent el 1890 de la caixa de
Norton, incorporada als torns paral·lels, va donar solució al canvi manual d'engranatges per fixar els
passos per roscar les peces.

Introducció del control numèric.

El Torn de control numèric és un exemple d'automatització
programable. Es va dissenyar per adaptar les variacions en
la configuració dels productes. La seva principal aplicació se
centra en volums de producció mitjans de peces senzilles i
en volums de producció mitjans i baixos de peces
complexes. Un dels exemples més importants
d'automatització programable és el control numèric en la
fabricació de parts metàl·liques. El control numèric (CN) és
una forma d'automatització programable en la qual l'equip de
processat es controla mitjançant nombres, lletres i altres
símbols, codificats en un format apropiat per definir un Torn modern de control numèric
programa d'instruccions que ha de realitzar una tasca
concreta. Quan aquesta tasca canvia, es canvia el programa
d'instruccions. La capacitat de canviar el programa fa que el CN sigui apropiat per a volums de producció
baixos o mitjans, atès que és més fàcil escriure nous programes que realitzar canvis en els equips
procesadors.
El primer desenvolupament de l'àrea del control numèric el va realitzar l'inventor nord-americà John T.
Parsons (Detroit 1913-2007), juntament amb el seu empleat Frank L. Stulen, en la dècada de 1940. El
concepte de control numèric implicava l'ús de dades en un sistema de referència per definir les
superfícies de contorn de les hèlixs d'un helicòpter. L'aplicació del control numèric abasta gran varietat
de processos. Les aplicacions es divideixen en dues categories:

• Aplicacions amb màquina eina, com ara el trepat, laminat, tornejat, etc.
• Aplicacions sense màquina eina, com ara l'acoblament, traçat i inspecció.
El principi d'operació comú de totes les aplicacions del control numèric és el control de la posició relativa
d'una eina o element de processament respecte a l'objecte a processar.

Tipus de torns
Actualment, en les indústries de mecanització, s'utilitzen els
següents tipus de torns que depenen de la quantitat de peces
que s'han de mecanitzar en sèrie, de la complexitat
d'aquestes peces i de la seva envergadura.

Torn paral·lel
En l’actualitat, aquests tipus torns han estat progressivament
substituïts per torns copiadors, revòlver, automàtics i de
control numèric.
Un inconvenient d’aquest torn és que requereix personal
qualificat, ja que el moviment dels carretons és manual. El
torn paral·lel o mecànic és el tipus de torn que va
evolucionar partint dels torns antics quan se li van anar Caixa de velocitats i avenços d'un torn
incorporant nous equipaments que van aconseguir convertir- paral·lel
 lo en una de les màquines eines més important que han existit. Però, en l'actualitat aquest tipus de torn
està quedant relegat a realitzar tasques poc importants, a utilitzar en els tallers d'aprenents i en els tallers
de manteniment per realitzar treballs puntuals o especials.
Aquest torn té dos eixos de treball, un en la direcció de la peça i l’altre en la direcció perpendicular a l’eix
de simetria de la peça. Aquest últim normalment es fa servir per l’operació de refrentat. El torn paral·lel
pot portar un tercer carretó per tal de mecanitzar cons (carretó Charriot),
Per a la fabricació en sèrie i de precisió han estat substituïts per torns copiadors, revòlver, automàtics i
de CNC. Per gestionar bé aquests torns es requereix la perícia de professionals molt ben qualificats, ja
que el maneig manual dels seus carros pot ocasionar errors sovint en la geometria de les peces
tornejades.

Torn copiador
El torn copiador opera amb un dispositiu hidràulic i electrònic
que permet el tornejament de peces d'acord amb les seves
característiques seguint el perfil d'una plantilla. Aquest tipus
de torns s'utilitza per al tornejat d'aquelles peces que tenen
diferents diàmetres, que han estat prèviament forjades o
foses i que tenen poc material excedent. També són molt
utilitzats en el treball de la fusta i del marbre artístic per
donar forma a les columnes embellidores. La preparació per
a la mecanització en un torn copiador és molt senzilla i ràpida
i per això aquestes màquines són molt útils per fer lots o
sèries de peces que no siguin gaire grans. Les condicions
tecnològiques del mecanització són comunes a les dels
altres torns, només cal preveure una eina que permeti bé
l'evacuació de l'encenall i un sistema de lubricació i Esquema funcional de torn copiador
refrigeració eficaç del tall de tall de les eines mitjançant
abundant oli de tall o taladrina.

Torn revòlver
El torn revòlver és una varietat de torn dissenyat per
mecanitzar peces sobre les quals sigui possible el treball
simultani de diverses eines per tal de disminuir el temps total
de mecanització. Les peces que presenten aquesta condició
són les que, partint de barres, tenen una forma final
de casquet o similar. Una vegada la barra queda ben
subjecta mitjançant pinces o amb un plat d'urpes, es trepa,
mandrina o rosca la part interior i alhora es pot anar fent el
cilindratge, recapçament, ranurat, roscat i tallant amb eines
de tornejat exterior. La característica principal del
torn revòlver és que porta un carro amb una torreta giratòria
de forma hexagonal que ataca frontalment la peça que es vol Operària manejant un torn revòlver
mecanitzar. En aquesta torreta s'insereixen les diferents
eines que realitzen la mecanització de la peça, cadascuna
de les quals està controlada amb un límit de final de carrera. També disposa d'un carro transversal, on
es col·loquen les eines de segar, perfilar, ranurar, etc. També es poden mecanitzar peces de forma
individual, fixant a un plat d'urpes d'accionament hidràulic.

Torn automàtic
En el torn automàtic el procés de treball està completament automatitzat. L'alimentació de la barra
necessària per a cada peça es fa també de forma automàtica, a partir d'una peça llarga que s'insereix
per un tub que té el capçal i se subjecta mitjançant pinces de fixació hidràulica.
Aquests torns poden ser d'una sola barra roscada o de diversos eixos:

• Els d'un sol eix s'empren bàsicament per a la mecanització de peces petites que requereixin grans
produccions en sèrie.
• Quan es tracta de mecanitzar peces de dimensions més grans s'utilitzen els torns automàtics multieix,
on de forma programada en cada eix es va realitzant una part de la mecanització de la peça. Com que
els eixos van canviant de posició, la mecanització final de la peça és molt ràpida perquè tots els eixos
treballen de forma simultània.
La posada a punt d'aquests torns és molt laboriosa. El moviment de totes les eines està automatitzat
amb un sistema d'excèntriques i controls electrònics que regulen el cicle i els límits de final de carrera.
Un tipus de torn automàtic és el conegut com tipus suís, capaç de mecanitzar peces molt petites amb
toleràncies molt estretes.

Torn vertical
El torn vertical és dissenyat per mecanitzar peces de grans
dimensions, que van subjectes al plat de grapes o altres
operadors i que, per les seves dimensions o pes, farien difícil
la seva fixació en un torn horitzontal.
Els torns verticals tenen l'eix disposat verticalment i el plat
giratori sobre un pla horitzontal, cosa que facilita el muntatge
de les peces voluminoses i pesades.
En els torns verticals no es poden mecanitzar peces que
vagin fixades entre punts perquè no tenen contrapunta. Hem
de tenir en compte que la contrapunta s'utilitza quan la peça Torn vertical
és allargada, ja que quan l'eina arrenca l'encenall exerceix
una força tan gran que pot fer que el material es flexioni en
aquesta zona i quedi inutilitzat. Atès que en aquesta màquina es mecanitzen peces de grans dimensions,
el seu únic punt de subjecció és el plat que suporta la peça. La manipulació de les peces es fa
mitjançant grues de pont o polipasts.

Torn CNC
El CNC és un tipus de torn operat mitjançant control numèric
per ordinador. És una màquina eina molt eficaç per
mecanitzar peces de revolució. Ofereix una gran capacitat de
producció i precisió en la mecanització per la seva estructura
funcional i perquè la trajectòria de l'eina de tornejat és
controlada a través de l'ordinador que porta incorporat, el
qual processa les ordres d'execució contingudes en
un programari que prèviament ha confeccionat
un programador coneixedor de la tecnologia de
mecanització en torn. És una màquina ideal per al treball en
sèrie i mecanització de peces complexes. Torn CNC

Les eines van subjectes a un capçal en nombre de sis o vuit

Peces d'escacs mecanitzades en un
torn CNC
mitjançant un portaeines especialment dissenyat per a cada
màquina. Les eines entren en funcionament de forma
programada, permetent als carros horitzontal i transversal
treballar de forma independent i coordinada, de manera que és
fàcil mecanitzar eixos cònics o esfèrics així com la mecanització
integral de peces complexes.
La velocitat de gir de capçal portapeces, l'avanç dels carros
longitudinal i transversal i les cotes d'execució de la peça estan
programades i, per tant, exemptes d'errors imputables a l'operari
de la màquina.
 Altres tipus de torns
A més dels torns emprats en la indústria mecànica, també s'utilitzen torns per treballar la fusta i
l'ornamentació amb marbre o granit. El nom de torn s'aplica també a altres màquines rotatòries com ara
el torn de terrissaire o el torn dental. Aquestes màquines tenen una aplicació i un principi de
funcionament totalment diferents de les dels torns descrits en aquest article.

Estructura del torn

El torn té cinc components principals:

• Bancada : serveix de suport per a les altres unitats del torn. En la seva part superior porta unes guies
per les quals es desplaça el capçal mòbil o contrapunt i el carro principal.
• Capçal fix : conté els engranatge sobre politges que impulsen la peça de treball i les unitats d'avanç.
Inclou el motor, la barra roscada, el selector de velocitat, el selector d'unitat d'avanç i el selector de sentit
d'avanç. A més serveix per a suport i rotació de la peça de treball que es recolza en la barra roscada.
• Contrapunt: Element que s'utilitza per servir de suport i poder posar les peces que són tornejades entre
punts, així com altres elements com ara portabroques o broques per fer forats en el centre dels eixos.
Aquest contrapunt pot moure's i fixar-se en diverses posicions al llarg de la bancada.
• Carros per a eines : consta del carro principal, que produeix els moviments d'avanç i profunditat de
passada, i del carro transversal, que llisca transversalment sobre el carro principal. En els torns paral·lels
hi ha a més un carro superior orientable, format al seu torn per tres peces: la base, el charriot i el porta
eines. La seva base està recolzada sobre una plataforma giratòria per orientar-lo en qualsevol direcció.
• Capçal giratori o capçal: la seva funció consisteix a subjectar la peça a mecanitzar. Hi ha diversos tipus,
com el capçal independent de quatre mordasses o l'universal, majoritàriament emprat en el taller
mecànic, igual que hi ha capçals magnètics i de sis mordasses.

Equip auxiliar
Es requereixen certs accessoris, com sostenidors per a la peça de
treball, suports i portaeines. Alguns accessoris comuns inclouen:

• Plat de subjecció d'urpes : subjecta la peça de treball en el capçal

i transmet el moviment.

• Centres : suporten la peça de treball en el capçal i en la

contrapunta.
• Xenc: Es fixa en el plat de torn i en la peça de treball i li transmet el Plat de grapes
moviment a la peça quan està muntada entre centres.
• Suport fix o lluneta fixa : suporta l'extrem estès de la peça de treball quan no pot
usar-se la contrapunta.
• Suport mòbil o lluneta mòbil : es munta en el carro i permet suportar peces de
treball llargues prop del punt de tall.
• Torreta porta eines amb alineació múltiple.
• Plat d'arrossegament : per amarrar peces de difícil subjecció.
• Plat de grapes independents : té 4 arpes que actuen de forma independent unes
de les altres. Plat i xenc
 Eines de tornejar
Les eines de tornejar es diferencien en dos factors, el material de
què estan constituïdes i el tipus d'operació que realitzen. Segons el
material constituent, les eines poden ser d'acer ràpid, metall dur
soldat o plaquetes de metall dur (widia) intercanviables. La tipologia
de les eines de metall dur està normalitzada d'acord amb el material
que es mecanitzi, ja que cada material ofereix unes resistències
diferents. El codi ISO per a eines de metall dur es recull a la taula
més avall. Quan l'eina és d'acer ràpid o té la plaqueta de metall dur
soldada al portaeines, cada vegada que el tall es desgasta cal
desmuntar i afilada correctament amb els angles de tall específics
en una esmoladora. Això alenteix bastant la feina. Per això, quan es Brocas de centratge d'acer ràpid
mecanitzen peces en sèrie el normal és utilitzar portaeines amb
plaquetes intercanviables, que tenen diverses cares de tall d'un sol
ús i es reemplacen de forma molt ràpida.

Eina de metall dur soldada

Especificacions tècniques dels torns

Principals especificacions tècniques dels torns convencionals:

Capacitat
• Alçada entre punts;
• Distància entre punts;
• Diàmetre admès sobre bancada;
• Diàmetre admès sobre escot;
• Diàmetre admès sobre carro transversal;
• Amplada de la bancada;
• Longitud de l'escot davant del plat llis.
Capçal
• Diàmetre del forat de la barra roscada principal;
• Nas de l'eix principal;
• Con Morse de l'eix principal;
• Gamma de velocitats del capçal (habitualment en rpm);
• Nombre de velocitats.
Carros
• Recorregut del charriot o carro superior;
• Dimensions màximes de l'eina,
• Gamma d'avanços longitudinals;
• Gamma d'avanços transversals.
• Recorregut de l'avanç automàtic *
• Carro mòbil d'un torn *
 Roscat
• Gamma de passos mètrics;
• Gamma de passos Witworth;
• Gamma de passos modulars;
• Gamma de passos Diametral Pitch;
• Pas del cargol patró.
Contrapunt
És més conegut com a capçal mòbil està format per dues peces generalment de fosa, una de les quals
serveix com a suport i conté les guies que es recolzen sobre el torn i el dispositiu d'immobilització per
fixar-lo. Aquest contrapunt pot moure's i fixar-se en diverses posicions al llarg de la bancada.

Motors
• Potència del motor principal (habitualment en kW);
• Potència de la motobomba de refrigerant (en kW).
Vidres
No tots els tipus de torns tenen les mateixes especificacions tècniques. Per exemple els torns verticals
no tenen contrapunt i només es mecanitzen les peces subjectes a l'aire. El roscat a màquina amb Caixa
Norton només el tenen els torns paral·lels.

Moviments de treball en l'operació de tornejat

• Moviment de tall: en general s'imparteix a la peça que gira rotacionalment sobre el seu eix principal.
Aquest moviment l'imprimeix un motor elèctric que transmet el seu gir a la barra roscada principal
mitjançant un sistema de politges sobre engranatges. L'eix principal té acoblat al seu extrem diferents
sistemes de subjecció (plats de grapes, pinces, mandrins auxiliars o altres), els quals subjecten la peça
a mecanitzar. Els torns tradicionals tenen una gamma fixa de velocitats de gir, però als torns moderns
de Control Numèric la velocitat de gir del capçal és variable i programable i s'adapta a les condicions
òptimes que la mecanització permet.
• Moviment d'avanç: és el moviment de l'eina de tall en la direcció de l'eix de la peça que s'està treballant.
En combinació amb el gir impartit al fus, determina l'espai recorregut per l'eina per cada volta que dóna
la peça. Aquest moviment també pot no ser paral·lel a l'eix, produint-se així cons. En aquest cas es gira
el carro charriot, ajustant en una escala graduada l'angle requerit, que serà la meitat de la conicitat
desitjada. Els torns convencionals tenen una gamma fixa d'avanços, mentre que als torns de control
numèric els avenços són programables d'acord amb les condicions òptimes de mecanització, i els
desplaçaments en buit es realitzen a gran velocitat.
• Profunditat de passada: moviment de l'eina de tall que determina la profunditat de material arrencat en
cada passada. La quantitat de material factible de ser arrencada depèn del perfil de l'útil de tall utilitzat,
el tipus de material a mecanitzar, la velocitat de tall, potència de la màquina, avanç, etc.
• Nònius dels carros: per a regular el treball de tornejat els carros del torn porten incorporat uns nònius en
forma de tambor graduat, on cada divisió indica el desplaçament que té el carro, ja sigui el longitudinal,
el transversal o el charriot. La mesura es va conformant de forma manual per l'operador de la màquina
per la qual cosa es requereix que sigui una persona molt experta qui el manipuli si es tracta d'aconseguir
dimensions amb toleràncies molt estretes. Els torns de control numèric ja no porten nònius sinó que les
dimensions de la peça s'introdueixen en el programa i aquestes s'aconsegueixen automàticament.

Operacions de tornejament
Cilindrament
Aquesta operació consisteix en la mecanització exterior a la qual
se sotmet a les peces que tenen acabats cilíndrics. Per poder
efectuar aquesta operació, amb el carro transversal es regula la
profunditat de passada i, per tant, el diàmetre del cilindre, i amb
el carro paral·lel es regula la longitud del cilindre. El carro paral·lel
avança de forma automàtica d'acord amb l'avanç de treball
 desitjat. En aquest procediment, l'acabat superficial i la tolerància que s'obtingui pot ser un factor de gran
rellevància. Per assegurar la qualitat al cilindratge el torn ha de tenir ben ajustada la seva alineació i
concentricitat.
El cilindratge es pot fer amb la peça a l'aire subjecta al plat d'urpes, si és curta, o amb la peça subjecta
entre punts i un gos d'arrossegament, o recolzada en lluneta fixa o mòbil si la peça és de grans
dimensions i pes. Per realitzar el cilindratge de peces o eixos subjectes entre punts, cal prèviament
realitzar els punts de centratge en els eixos.
Quan el cilindratge es realitza a l'interior de la peça es diu mandrinatge.

Refrentament
L'operació de recapçat consisteix en una mecanització frontal i
perpendicular a l'eix de les peces que es realitza per produir un bon
acoblament en el muntatge posterior de les peces tornejades. Aquesta
operació també és coneguda com a frontera. La problemàtica que té el
recapçat és que la velocitat de tall en el tall de l'eina va disminuint a
mesura que avança cap al centre, el que alenteix l'operació. Per millorar
aquest aspecte molts torns moderns incorporen variadors de velocitat en
el capçal de manera que es pot anar augmentant la velocitat de gir de la
peça.

Ranuratge
El ranuratge consisteix a mecanitzar unes ranures cilíndriques
d'amplada i profunditat variable en les peces que es tornegen, les
quals tenen moltes utilitats diferents. Per exemple, per allotjar
una junta tòrica, per a sortida de rosca, per volanderes de pressió,
etc. En aquest cas l'eina té ja conformat l'ample de la ranura i
actuant amb el carro transversal se li dóna la profunditat desitjada.
Els canals de les politges són un exemple clar de ranures
tornejades.

Roscat en el torn
Hi ha dos sistemes per realitzar roscats en els torns, Rosca exterior o mascle Rosca interior o femella
d'una banda la tradicional que utilitzen els torns
paral·lels, mitjançant la Caixa Norton, i d'una altra la Fons o base Cresta o vèrtex
que es realitza amb els torns CNC, on les dades de Cresta o vèrtex Fons o base
les rosques van totalment programades i ja no cal la
caixa Norton per realitzar-les. Flanc Flanc
Diàmetre del nucli Diàmetre del trepant
Per efectuar un roscat amb eina cal tenir en compte
el següent: Diàmetre exterior Diàmetre interior
Profunditat de la rosca
• Les rosques poden ser exteriors (cargol) o bé Pas
interiors (femella), havent de ser les seves
magnituds coherents per tal que ambdós elements
puguin collar-se.
• Els elements que figuren en la taula són els que cal tenir en compte a l'hora de realitzar una rosca en un
torn:

Per a efectuar el roscat cal realitzar prèviament les següents tasques: tornejar prèviament al diàmetre
que tingui la rosca, preparar l'eina d'acord amb les vores del filet de la rosca; i establir la profunditat de
passada que hagi de tenir la rosca fins a aconseguir el perfil adequat.
 Roscat al torn paral·lel
Una de les tasques que poden executar-se en un torn paral·lel és efectuar rosques de diversos passos
i mides tant exteriors sobre eixos com interiors sobre femelles. Per això els torns paral·lels universals
incorporen un mecanisme anomenat Caixa Norton, que facilita aquesta tasca i evita muntar un tren
d'engranatges cada vegada que es volgués fer una rosca.
La caixa Norton és un mecanisme compost de diversos engranatges que va ser inventat i patentat
el 1890, que s'incorpora als torns paral·lels i va donar solució al canvi manual d'engranatges per fixar els
passos de les peces a roscar. Aquesta caixa pot constar de diversos trens desplaçables d'engranatges
o bé d'un basculant i un con d'engranatges. La caixa connecta el moviment del capçal del torn amb el
carro porta eines que porta incorporat un cargol de rosca quadrada.
El sistema millor aconseguit inclou una caixa de canvis amb diverses reductores. D'aquesta manera amb
la manipulació de diverses palanques es poden fixar diferents velocitats d'avanç de carro porta eines,
permetent realitzar una gran varietat de passos de rosca tant mètrics com Withworth. N'hi ha en bany
d'oli i en sec, d'engranatges tallats d'una manera o altra, però bàsicament és una caixa de canvis.
A la figura s'observa com partint d'una barra hexagonal es mecanitza un cargol. Per això es realitzen les
següents operacions:
1. Es cilindra el cos del cargol deixant el cap hexagonal en les seves mesures originals.
2. S'aixamfrana l'entrada de la rosca i es recapça la punta del caragol.
3. Es ranura la gola on finalitza la rosca al costat del cap del cargol.
4. Es rosca el cos del cargol, donant lloc a la peça acabada.
Aquest mateix procés es pot fer partint d'una barra llarga, trossejant finalment la part mecanitzada.

Gràfila
El grafilat és un procés de conformat en fred del material
mitjançant unes moletes que pressionen la peça mentre
dóna voltes. Aquesta deformació produeix un increment del
diàmetre de partida de la peça. El grafilat es realitza en peces
que s'hagin de manipular a mà, que generalment vagin
roscades per evitar la seva relliscada que tindrien en cas que
tinguessin la superfície llisa. El grafilat es realitza en els torns
amb unes eines que s'anomenen moletes, de diferent pas i
dibuix. Un exemple de grafilat és el que tenen les monedes
de 50 cèntims d'euro, encara que en aquest cas el grafilat és
perquè els invidents puguin identificar millor la moneda. El
grafilat per deformació es pot executar de dues maneres:
• Radialment, quan la longitud grafilada en la peça coincideix Eix grafilat
amb el gruix de la moleta a utilitzar.
• Longitudinalment, quan la longitud excedeix al gruix de la Moleta. Per a aquest segon cas la moleta
sempre ha d'estar bisellada en els seus extrems.
Tornejat de cons
Un con o un tronc de con és un cos de generació que ve definit pels
següents conceptes:
• Diàmetre major
• Diàmetre menor
• Longitud
• Angle d'inclinació
• Conicitat
 Els diferents torns mecanitzen els cons de formes diferents.

• En els torns CNC no hi ha cap problema perquè, programant adequadament les seves dimensions, els
carros transversals i longitudinals es desplacen de forma coordinada donant lloc al con desitjat.
• En els torns copiadors tampoc hi ha problema perquè la plantilla de copiat permet que el palpador es
desplaci per la mateixa i els carros actuïn de manera coordinada.
• Per mecanitzar cons en els torns paral·lels convencionals es pot fer de dues maneres diferents. Si la
longitud del con és petita, es mecanitza el con amb el charriot inclinat segons l'angle del con. Si la longitud
del con és molt gran i l'eix es mecanitza entre punts, llavors es desplaça la distància adequada el
contrapunt segons les dimensions del con.
Tornejat esfèric
El tornejat esfèric, per exemple el de ròtules, no té cap dificultat
si es realitza en un torn de Control Numèric perquè, programant
les seves mesures i la funció de mecanització radial
corresponent, el realitzarà de forma perfecta.
Si el torn és automàtic de gran producció, treballa amb barra i
les ròtules no són de grans dimensions, el seu tornejament
s'aconsegueix amb un carro transversal on les eines estan
esmolades amb el perfil de la ròtula.
Fer ròtules de forma manual en un torn paral·lel presenta certa
dificultat per a aconseguir-hi exactitud. En aquest cas és
recomanable disposar d'una plantilla de l'esfera i anar Esquema funcional tornejat esfèric
mecanitzant de forma manual i acabar amb llima o rasqueta per
donar-li l'ajust final.

Segat o trossejament
El segat és l'operació de tornejat que es realitza quan es treballa amb
barra i en finalitzar la mecanització de la peça corresponent és
necessari tallar la barra per separar la peça d'aquesta. Per a aquesta
operació s'utilitzen eines molt estretes amb un sortint d'acord amb el
diàmetre que tingui la barra i permeti amb el carro transversal arribar
al centre de la barra. És una operació molt comuna en torns revòlver
i automàtics alimentats amb barra i fabricacions en sèrie.
Eina de ranurar i segar
Aixamfranat
L'aixamfranat és una operació de tornejat molt comú que consisteix a matar les vores tant exteriors com
interiors per evitar talls amb els mateixos i al seu torn facilitar la feina i muntatge posterior de les peces.
L'aixamfranat més comú sol ser el d'1 mm per 45 º. Aquest xamfrà es fa atacant directament les vores
amb una eina adequada.

Mecanització d'excèntriques
Una excèntrica és una peça que té dos o més cilindres amb diferents centres o eixos de simetria, tal com
passa amb els cigonyals del motor, o els eixos de lleves. Una excèntrica és un cos de revolució i per tant
la mecanització es fa en un torn. Per mecanitzar una excèntrica cal primer realitzar els punts de centratge
dels diferents eixos excèntrics en els extrems de la peça que es fixarà entre punts.

Mecanització d'espirals
Una espiral és una rosca tallada en un disc pla i mecanitzada en un torn, mitjançant el desplaçament
oportú del carro transversal. Per a això s'ha de calcular la transmissió que es posarà entre el capçal i la
barra roscada d'avanç del carro transversal d'acord al pas de la rosca espiral. És una operació poc
comuna en el tornejat. Exemple de rosca espiral és la que tenen en el seu interior els plats d'urpes dels
torns, la qual permet l'obertura i tancament de les urpes.
 Trepatge
Moltes peces que són tornejades requereixen
ser trepades amb broques en el centre dels seus eixos de
rotació. Per a aquesta tasca s'utilitzen broques normals, que se
subjecten al contrapunt en un portabroques o directament a
l'allotjament del contrapunt si el diàmetre és gran. Les
condicions tecnològiques del trepatge són les normals d'acord
amb les característiques del material i tipus de broca que
s'utilitzi. Menció a part mereixen els processos de trepat
profund on el procés ja és molt diferent sobretot pel que fa a la
constitució de la broca que s'utilitza.
Contrapunt per trepats
No tots els torns poden realitzar totes aquestes operacions que
s'indiquen, sinó que això depèn del tipus de torn que s'utilitzi i
dels accessoris o equipaments que tingui.

Paràmetres de tall del tornejat

Els paràmetres de tall fonamentals que cal considerar en el procés de tornejat són els següents:

• Elecció del tipus d'eina més adequat

• Sistema de fixació de la peça
• Velocitat de tall (Vc ) expressada en metres/minut
• Diàmetre exterior del tornejat
• Revolucions per minut (rpm) del capçal del torn
• Avanç en mm/rev, de l'eina
• Avanç en mm/min de l'eina
• Profunditat de passada
• Esforços de tall
• Tipus de torn i accessoris adequats
Velocitat de tall
Es defineix com a velocitat de tall la velocitat lineal de la perifèria de la peça que està en contacte amb
l'eina. La velocitat de tall, que s'expressa en metres per minut (m/min), ha de ser triada abans d'iniciar el
mecanització i el seu valor adequat depèn de molts factors, especialment de la qualitat i tipus d'eina que
s'utilitzi, de la profunditat de passada, de la duresa i la màquina que tingui el material que es mecanitzi i
de la velocitat d'avanç emprada. Les limitacions principals de la màquina són la seva gamma de
velocitats, la potència dels motors i de la rigidesa de la fixació de la peça i de l'eina.

A partir de la determinació de la velocitat de tall es pot determinar les revolucions per minut que tindrà el
capçal del torn, segons la fórmula següent:

On Vc és la velocitat de tall, n és la velocitat de rotació de l'eina i Dc és el diàmetre de la peça.

La velocitat de tall és el factor principal que determina la durada de l'eina. Una alta velocitat de tall permet
realitzar la mecanització en menys temps però accelera el desgast de l'eina. Els fabricants d'eines i
promptuaris de mecanització, ofereixen dades orientatives sobre la velocitat de tall adequada de les
eines per a una durada determinada de l'eina, per exemple, 15 minuts. De vegades, és desitjable ajustar
la velocitat de tall per a una durada diferent de l'eina, per això, els valors de la velocitat de tall es
multipliquen per un factor de correcció. La relació entre aquest factor de correcció i la durada de l'eina
en operació de tall no és lineal.
 La velocitat de tall excessiva pot donar lloc a desgast molt ràpid del tall de tall de l'eina, deformació
plàstica de l'aresta de tall amb pèrdua de tolerància del mecanització, qualitat del mecanització deficient.
La velocitat de tall massa baixa pot donar lloc a formació de tall d'aportació a l'eina, efecte negatiu sobre
l'evacuació de ferritja, baixa productivitat, cost elevat del mecanització.

Velocitat de rotació de la peça

La velocitat de rotació del capçal del torn s'expressa habitualment en revolucions per minut (rpm). En els
torns convencionals hi ha una gamma limitada de velocitats, que depenen de la velocitat de gir del motor
principal i del nombre de velocitats de la caixa de canvis de la màquina. En els torns de control numèric,
aquesta velocitat és controlada amb un sistema de realimentació que habitualment utilitza un variador
de freqüència i pot seleccionar una velocitat qualsevol dins d'un rang de velocitats, fins a una velocitat
màxima.
La velocitat de rotació de l'eina és directament proporcional a la velocitat de tall i inversament
proporcional al diàmetre de la peça.

Velocitat d'avanç
L'avanç o velocitat d'avanç en el tornejat és la velocitat relativa entre la peça i l'eina, és a dir, la velocitat
amb què progressa el tall. L'avanç de l'eina de tall és un factor molt important en el procés de tornejat.
Cada eina pot tallar adequadament en un rang de velocitats d'avanç per cada revolució de la peça,
denominat avanç per revolució (fz ). Aquest rang depèn fonamentalment del diàmetre de la peça, de la
profunditat de passada, i de la qualitat de l'eina. Aquest rang de velocitats es determina
experimentalment i es troba en els catàlegs dels fabricants d'eines. A més aquesta velocitat està limitada
per les rigideses de les subjeccions de la peça i de l'eina i per la potència del motor d'avanç de la
màquina. El gruix màxim d'encenall en mm és l'indicador de limitació més important per a una eina. El fil
de tall de les eines es prova perquè tingui un valor determinat entre un mínim i un màxim de gruix de
l'encenall.
La velocitat d'avanç és el producte de l'avanç per revolució per la velocitat de rotació de la peça.

Igual que amb la velocitat de rotació de l'eina, en els torns convencionals la velocitat d'avanç se
selecciona d'una gamma de velocitats disponibles, mentre que els torns de control numèric poden
treballar amb qualsevol velocitat d'avanç fins a la màxima velocitat d'avanç de la màquina.
Efectes de la velocitat d'avanç:
• Decisiva per a la formació d'encenall
• Afecta el consum de potència
• Contribueix a la tensió mecànica i tèrmica
L'elevada velocitat d'avanç dóna lloc a un bon control de ferritja, menor temps de tall, menor desgast de
l'eina, risc més alt de trencament de l'eina, elevada rugositat superficial del mecanització.
La velocitat d'avanç baixa dóna lloc a una borumballa més llarga, millora de la qualitat del mecanització,
desgast accelerat de l'eina, major durada del temps de mecanització, major cost del mecanització
El temps de tornejat és el temps que triga l'eina a efectuar una passada.
 Força específica de tall]
La força de tall és un paràmetre necessari per poder calcular la potència necessària per efectuar un
determinat mecanització. Aquest paràmetre està en funció de l'avanç de l'eina, de la profunditat de
passada, de la velocitat de tall, de la màquina del material, de la duresa del material, de les
característiques de l'eina i del gruix mitjà de l'encenall. Tots aquests factors s'engloben en un coeficient
anomenat Kx . La força específica de tall s'expressa en N/mm2.[11]

Potència de tall
La potència de tall Pc necessària per efectuar una determinada mecanització es calcula a partir del valor
del volum d'arrencada de ferritja, la força específica de tall i del rendiment que tingui la màquina.
S'expressa en quilowatts (kW).

Aquesta força específica de tall Fc és una constant que es determina pel tipus de material que s'està
mecanitzant, geometria de l'eina, gruix d'encenall, etc.
Per poder obtenir el valor de potència correcte, el valor obtingut ha de dividir-se per un determinat valor
( ρ ) que té en compte l'eficiència de la màquina. Aquest valor és el percentatge de la potència del motor
que està disponible en l'eina posada en la barra roscada.

on
• Pc és la potència de tall (kW)
• Ac és el diàmetre de la peça (mm)
• f és la velocitat d'avanç (mm/min)
• Fc és la força específica de tall (N/mm 2 )
• ρ és el rendiment o l'eficiència de la màquina

Factors que influeixen en les condicions tecnològiques

del tornejat
• Disseny i limitacions de la peça: grandària, toleràncies del tornejat, tendència a vibracions, sistemes
de subjecció, acabat superficial, etc.
• Operacions de tornejat a realitzar: cilindrats exteriors o interiors, recapçament, ranurats, desbast,
acabats, optimització per a realitzar diverses operacions de forma simultània, etc.
• Estabilitat i condicions de mecanització: talls intermitents, volada de la peça, forma i estat de la peça,
estat, potència i accionament de la màquina, etc.
• Disponibilitat i selecció del tipus de torn: possibilitat d'automatitzar el mecanització, poder realitzar
diverses operacions de forma simultània, sèrie de peces a mecanitzar, qualitat i quantitat del refrigerant,
etc.
• Material de la peça: duresa, estat, resistència, maquinabilitat, barra, fosa, forja, mecanització en sec o
amb refrigerant, etc.
• Disponibilitat d'eines: qualitat de les eines, sistema de subjecció de l'eina, accés al distribuïdor d'eines,
servei tècnic d'eines, assessorament tècnic.
• Aspectes econòmics de la mecanització: optimització del mecanització, durada de l'eina, preu de
l'eina, preu del temps de mecanització.
Aspectes especials de les eines per mandrinar: s'ha de seleccionar el major diàmetre de la barra
possible i assegurar-se una bona evacuació de la ferritja. Seleccionar la menor volada possible de la
barra. Seleccionar eines de la major tenacitat possible.[7]
Formació d'encenall
El tornejat ha evolucionat tant que ja no es tracta només d'arrencar material a gran velocitat, sinó que
els paràmetres que componen el procés han d'estar estretament controlats per assegurar els resultats
finals d'economia qualitat i precisió. En particular, la forma de tractar l'encenall s'ha convertit en un procés
complex, on intervenen tots els components tecnològics de la mecanització, perquè pugui tenir la mida i
la forma que no pertorbi el procés de treball. Si no fos així s'acumularien ràpidament masses d'encenalls
llargs i fibrosos en l'àrea de mecanització que formarien madeixes embullades i incontrolables.
La forma que pren la borumballa es deu principalment al material que s'està tallant i pot ser tant dúctil
com trencadissa i fràgil.
L'avanç amb què es treballi i la profunditat de passada solen determinar en gran manera la forma
d'encenall. Quan no n'hi ha prou amb aquestes variables per a controlar la forma de l'encenall cal recórrer
a triar una eina que porti incorporat un trencaencenall eficaç.

Mecanització en sec i amb refrigerant

Avui en dia el tornejat en sec és completament viable. Hi ha una tendència recent a efectuar els
mecanitzats en sec sempre que la qualitat de l'eina ho permeti. La inquietud es va despertar durant els
anys 90, quan estudis realitzats en empreses de fabricació de components per a automoció a Alemanya
van posar en relleu el cost elevat de la refrigeració i sobretot del seu reciclatge. No obstant això, el
mecanitzat en sec no és adequat per a totes les aplicacions, especialment per trepats, roscats i
mandrinats per garantir l'evacuació de les borumballes. Tampoc és recomanable tornejar en sec
materials pastosos o massa tous com l'alumini o l'acer de baix contingut en carboni, ja que és molt
probable que els tascons de tall quedin embolicats amb el material que tallen, produint mal acabat
superficial, dispersions en les mesures de la peça i fins i tot trencament dels tascons. En el cas de
mecanitzar materials d'encenall curt com la fosa grisa la taladrina és beneficiosa com a agent netejador,
evitant la formació de núvols de pols tòxiques. La taladrina és imprescindible tornejant materials abrasius
com ara inoxidables, inconells, etc. En el tornejat en sec la maquinària ha d'estar preparada per absorbir
sense problemes la calor produïda en l'acció de tall. Per evitar sobreescalfaments de clavegueres, etc
solen incorporar circuits interns de refrigeració per oli o aire. Llevat excepcions i a diferència del fresat el
tornejat en sec no s'ha generalitzat però ha servit perquè les empreses s'hagin qüestionat utilitzar
taladrina només en les operacions necessàries i amb el cabal necessari. Cal avaluar amb cura
operacions, materials, peces, exigències de qualitat i maquinària per identificar els beneficis d'eliminar
l'aportació de refrigerant.

Posada a punt dels torns

Perquè un entorn funcioni correctament i garanteixi la qualitat dels seus mecanitzats, cal que
periòdicament se sotmeti a una revisió i posada a punt on s'han d'ajustar i verificaran totes les seves
funcions. Les tasques més importants que es realitzen a la revisió dels torns són les següents:

Revisió de torns
Es refereix a anivellar la bancada i per a això s'utilitzarà
Anivellació
un nivell de precisió.
Es realitza amb un rellotge comparador i fent girar el plat a
Concentricitat del capçal mà, es verifica la concentricitat del capçal i si falla s'ajusta i
corregeix adequadament.
Es mecanitza un cilindre a un diàmetre aproximat de 100 mm
Comprovació de rodonesa de les peces i amb un rellotge comparador de precisió es verifica la
rodonesa del cilindre.
Es fixa en el plat un mandril d'uns 300 mm de longitud, es
Alineació de l'eix principal munta un rellotge al carro longitudinal i es verifica si l'eix està
alineat o desviat.
 S'aconsegueix mecanitzant un eix de 300 mm subjecte entre
Alineació del contrapunt punts i verificant amb un micròmetre de precisió si l'eix ha
sortit cilíndric o té conicitat.

Altres funcions com la precisió dels nònius es fan de manera més esporàdica principalment quan
s'estrena la màquina.

Normes de seguretat en el tornejat

Quan s'està treballant en un torn, cal observar una sèrie de requisits per assegurar-se no tenir
cap accident que pogués ocasionar qualsevol peça que fos llançada en soltar-se del plat o bé encenalls
que no surten ben tallats. Per aquests motius la majoria de torns tenen una pantalla de protecció. Però
també molt important és prevenir ser atrapat pel moviment rotacional de la màquina, per exemple per la
roba o pel cabell llarg.

Normes de seguretat

1 Utilitzar equip de seguretat: ulleres de seguretat, caretes, etc ..

2 No utilitzar roba ampla o molt solta. Es recomanen les mànigues curtes.

3 Utilitzar roba de cotó.

4 Utilitzar calçat de seguretat.

5 Mantenir el lloc sempre net.

Si es mecanitzen peces pesades utilitzar polipasts adequats per carregar i descarregar les
6
peces de la màquina.

7 És preferible portar el cabell curt. Si és llarg no ha d'estar solt sinó recollit.

8 No vestir joieria, com collarets, polseres o anells.

Sempre s'han de conèixer els controls i funcionament del torn. S'ha de saber com aturar la
9
seva operació.

És molt recomanable treballar en una àrea ben il·luminada que ajudi a l'operador, però la
10
il·luminació no ha de ser excessiva perquè no causi massa resplendor.