PROVA PER RECUPERAR COLOR ROIG – HABITACIÓ IRIS

Adaptació del conte “El soroll”, de Pablo Albo. Ed. Narval

Patrícia vivia a un dels pobles més silenciosos (xsss) del món. Era un d’eixos llocs on la
gent camina a poc a poc (pim pam), tanca la porta amb cura (nyiii), parla en veu
baixa (blabla) i crida els xiquets amb gestos. Fins i tot les mosques brunzeixen fluixet
(zzzz). Però hui vos vaig a explicar com es va acabar el silenci (xsss) en el tranquil poble
de Patrícia.

Pel matí a Patrícia li sonà el despertador (riiing) i s’alçà. Com tots els dies, badallà
(uuaaa) i en complet silenci (xsss) se n’anà a la cuina per a desdejunar: es posà llet en
la tassa (gluglu) i també es posà un poc de cacao. Remenà (cling cling) i se’l va beure
tot. Després, anà al bany, però la porta grinyolava (nyiii), ja que no estava ben greixada.
Entrà al bany i obrí l’aixeta (xxxx) per a poder rentar-se la cara i estirà la cadena
(xxxx). Obrí la finestra i escoltà el soroll d’una moto (rum rum) i també el d’una
ambulància (niinooniinoo) que circulava molt ràpidament, pertorbant el silenci (xsss)
del poble. En obrir la finestra, Patrícia sentí un calfred i tingué ganes d’esternudar
(atxum). El seu gos començà a lladrar (guau guau) i, per tal de fer-li companyia, el
gatet dormilega es despertà i miolà (miau miau).

Patrícia posà la ràdio i la música començà a sonar (txatxatxa). El seu veí Osori, que
fins llavors havia estat roncant (grrr) plàcidament, es despertà molt molest i començà a
donar colps (toc toc) a la paret perquè Patrícia abaixara el volum de la ràdio. Però
Patrícia no l’escoltà. El que sí que ho feu va ser en Jaume, el conserge de l’Associació
de Festes, veí d’Osori i Patrícia. Amb tant de soroll es despertà i pensà que havien
avançat les festes sense avisar-lo. Així és que va eixir al carrer tirant traques
(tracatraca) per convocar tot el món.

El dia d’abans havia arribat al poble un circ ambulant i en sentir les traques
(tracatraca) i tant de soroll, pensaren que un altre circ se’ls havia avançat, així que
decidiren fer la seua desfilada. Al començament, els animals desfilaven al ritme de la
ràdio de Patrícia (txatxatxa), però en escoltar els colps d’Osori a la paret (toc toc), els
animals pensaren que el domador els donava les ordres per començar el seu número.
Així que els hipopòtams nadaven (xapxap) en les fonts fent cercles; les cabres... bé,
feien el que sabien fer (beebeee) i pujaven a les teulades de les cases.
Les girafes eren les més llestes perquè amb eixos colls tan llargs arribaven a menjar-se
(nyam nyam) els geranis dels balcons. De sobte, esclatà una traca (tracatraca) i els
tigres, rugint (groar), s’enfilaren a les faroles. Però, aquestes, pel pes, anaven caient
(pom pom) enmig del carrer. Es produí un gran embús, els cotxes tocaven el clàxon
(meeec meeec) i els conductors cridaven (aaah) enfurismats.

Cada vegada hi havia més soroll, tant que arribaren a despertar a qui portava més de
100 anys dormint. Van despertar el volcà, que va començar a bramar (broom broom) i
fumejar com sols ell ho sap fer. I... Ai! Quan un volcà es desperta tot el món calla. Tot
el poble es va quedar parat i en silenci (xsss). Bé, quasi tots; tots menys la ràdio
(txatxatxa) de Patrícia que seguia sonant a un volum desorbitat. Osori, el seu veí, no va
tenir més remei que anar a la seua porta a tocar el timbre (ding dong). Quan Patrícia li
obrí, Osori estava indignat i li demanà que abaixara el volum de la ràdio. I ella contestà:
“Què dius?”

I va ser llavors quan Patrícia se n’adonà que portava taps a les orelles. Se’ls havia posat
per poder dormir i no escoltar els roncs (grrr) del seu veí. Així doncs, no havia escoltat
el fort volum de la seua ràdio (txatxatxa), ni tampoc tot el soroll que s’havia anat
formant aquell dia en un poble tan silenciós (xsss) com el seu.

FI