Història principal Concert Didàctic

La història principal gira al voltant d’Iris, una xiqueta que viu en un món sense so i sense color.
No obstant això, ella i la seua família conserven el color i la capacitat de parlar i emetre sons. A
l’inici es podrien gravar diverses escenes en què apareixen parts de la casa on viu la
protagonista sense so i en blanc i negre, com per exemple que estiga pintant al balcó i que no
es distingisquen els colors, que s’òbriga l’aixeta però no s’emeta cap so, que aparega la
llavadora... Podríem posar la veu en off dels pensaments de la xiqueta.

A continuació, la següent escena seria que ella està molt trista i avorrida per la situació quan
de sobte li arriba un avionet de paper que té color amb la melodia de la flauta del Prélude à
l’Après-midi d’un faune (per exemple). L’obri i veu que n’hi ha dibuixat un mapa de sa casa
amb diverses zones marcades amb els colors de l’arc de Sant Martí (únicament estan marcats
els colors de les proves que estan recollits en la graella final).

El mapa, que té vida, comença a parlar i li explica que ella ha de trobar en sa casa els últims
vestigis de color i música que existeixen i que ella és el canal per comunicar-los al planeta, per
transmetre’ls de nou. Té tot el dia per trobar-los (24 hores), però ha de tenir en compte que,
conforme avance el dia, ella anirà perdent els colors. A més, té l’opció de cridar a qui siga
perquè l’ajude a trobar els objectes. Així serà com Iris podrà comunicar-se amb la classe
d’alumnes: amb una videocridada.

El rerefons d’aquesta idea és que els colors són les emocions i és a partir de la música com
aquestes poden ser transmeses en la situació en què estem vivint. En paraules d’Alba: “la
música ens dona la veu i els retorna les emocions”.

La idea és que per la casa hi ha objectes que són d’un color en concret i que tenen vinculada
una melodia/so i una emoció. La xiqueta, a partir d’una prova musical, ha d’aconseguir-lo per
recuperar el color que té l’objecte i transmetre’l al món. Conforme vaja avançant en la història,
al mapa o en un pin que porte posat s’aniran il·luminant els colors que va aconseguint. També
es va comentar de fer-ho com en un videojoc: a la barra de dalt es van posant boletes dels
colors que es van aconseguint, per exemple.

A continuació, es detallen els diferents objectes i el context en què han de fer les proves.

- Llibre (taronja – despatx/estudi). Emoció vinculada: frustració. En una de les

habitacions es troba un llibre en el prestatge més alt, amb la qual cosa la nostra
protagonista no hi arriba. Per això està frustrada. Ha de demanar ajuda a son pare
perquè li l’agafe. La prova musical ha d’estar vinculada a una cançó que ha de
sonar per, o bé cridar a son pare, o bé fer que el llibre abaixe d’alguna manera. La
frustració també pot estar vinculada a l’esforç que suposa per alguna cosa, ja que
els coneixements i l’aprenentatge no són gratuïts (requereixen d’esforç).
- Espill (groc – bany). Emoció vinculada: confiança. L’objecte il·luminat és un espill
que no retorna el reflex. Aquesta prova està vinculada a la confiança i l’autoestima
per aquest motiu: a partir d’una prova es recupera la confiança en un mateix. La
prova seria interessant encarar-la cap a la improvisació, de manera que cadascú,
de manera individual, es reafirme, però al mateix temps estiga construint una
cançó conjuntament amb els seus companys de classe. Idees: impro amb percussió
corporal, dictat de sons que es reprodueixen quan pressionen una part del seu cos.
- Molinet de vent (blau fosc – balcó). Emoció vinculada: comunicació. Ix al balcó
perquè l’objecte il·luminat és el molinet de vent que espanta les palomes. Quan
 està a punt d’agafar-lo es cau al balcó de baix pel vent. La prova consistirà a
intentar comunicar-se amb el veí amb un llenguatge de sons i signes (perquè no
s’entenen amb la paraula) per tal que li torne el molinet.
- Somriure del gat (morat – habitació d’Iris). Emoció vinculada: por. La protagonista
s’adorm perquè està molt cansada i en aquest somni se li apareix el gat del País de
les Meravelles (referència al Concert Didàctic de l’any passat). Per tal d’espantar-
lo, han de ballar la cançó que es balla en tots els concerts didàctics amb els
paperets a les mans. Aquesta ha de ser la penúltima prova.
- Peluix trencat (roig – menjador). Emoció vinculada: ira. El gos li ha trencat un
peluix que s’estima molt. A través de la prova ha de canalitzar i saber gestionar la
seua ira.
- Plat de menjar (verd – cuina). Emoció vinculada: sorpresa i amor. Els pares la
criden per a dinar, però ella no vol anar perquè té coses més importants per fer
(trobar els objectes). Quan arriba a la taula se sorprén perquè l’objecte il·luminat
és el plat de menjar que li han fet els seus pares (a partir del seu amor).
- Final (negre – habitació germana). N’hi ha una octava prova que es basa en el
color negre. La prova es farà per retornar al món totes les emocions i tots els
colors. La germana xicoteta està pintat un arc de Sant Martí i està fent el contorn
amb el color negre. És ací quan se n’adona que el negre també és un color i que
era el que li faltava.

Graella amb la relació dels colors:

Color Emoció Objecte Lloc on es troba

Roig Ira Peluix trencat Menjador
Taronja Frustració Llibre Despatx/estudi
Groc Alegria, confiança Espill Bany
Verd Amor Plat macarrons Cuina
Blau fosc Comunicació Molinet vent Balcó
Morat Por Somriure del gat Habitació Iris
Negre Valentia Ella Habitació germana