DOSSIER DE GREC I

Nom i cognoms:
_________________________________________

Recorda

1
 UNITAT 1- L’ALFABET GREC
L’alfabet grec, d’origen fenici o semita, té les següents 24 lletres:

MAJÚSCU NOM PRONUNC. TRANSCRIPCIÓ

minúscules
LES
Grec Català Llatí CASTELLÀ CATALÀ
Α α ἄλφα alfa [a] a a a
Β β βῆτα beta [b]1 b b b
Γ γ γάμμα gamma [gu] g g, n1 g, n1
Δ δ δέλτα delta [d] d d d
Ε ε ἒ ψιλόν èpsilon [e] e e e
Ζ ζ ζῆτα dzeta [ds] z z, c z, c
Η η ἦτα eta [e] e e e
Θ θ θῆτα theta [z] th t t
Ι ι ἰῶτα iota [i] i i i
Κ κ κάππα kappa [k] c, k c c
Λ λ λάμβδα lambda [l]2 l l l
Μ μ μῦ mi [m] m m m
Ν ν νῦ ni [n] n n n
Ξ ξ ξῖ xi [x] x x, j x
Ο ο ὂ μικρόν òmicron [o] o o o
Π π πῖ pi [p] p p P
Ρ ρ ῥῶ ro, rho [r] rh r r
Σ σ/ς3 σῖγμα sigma [s] s s s
Τ τ ταῦ tau [t] t t, c4 t, c3
Υ υ ὖ ψιλόν ípsilon [y, ü5] y, u i, u, v 6 i, u, v
Φ φ φῖ fi [f] ph f f
Χ χ χῖ ji [j] ch c, qu qu, c5
Ψ ψ ψῖ psi [ps] ps ps ps
Ω ω ὦ μέγα omega [o] o o O

1 γ davant altra gutural (γ, κ, χ ) es pronuncia n, i es transcriu també com n: ἄγγελος 'missatger' es llegeix ánguelos
2
λ λ es pronuncia com una l·l ( geminada).ἀλλά: es llegeix al·là
3 la grafía ς s’escriu a final de paraula. En la resta de casos, s’escriu σ: φίλος amic, μοῦσα musa
4 en els grups –τιο, τια, τιω no precedits de t, s y x: Per exple.: egipcio/egipci
5 La lletra υ es llegeix com u francesa o ü alemanya si no va acompanyada de cap vocal: κρύπτω ‘amagar’, es
llegeix krypto. La υ es llegeix u en els diftongs αυ, ευ: θαυμάζω ‘admirar’, θησαυρός ‘tresor’, es llegeixen
thaumádso thesaurós. En canvi el diftong ου es pronuncia u: μοῦσα es llegeix musa
6 i, en funció vocálica .

2
 Els egipcis van ser els primers en expressar amb figures d’animals els pensaments i
consideren que van ser ells els inventors del alfabet. D’ahí, segons diuen, els fenicis, com
que dominaven la mar, el portaren a Grècia.

Tàcit, Anals, XI, 14.

L'alfabet grec ve, com ho demostren l'ordre i el nom de les lletres, de l'alfabet fenici que es
va introduir a Grècia durant la primera meitat del segle IX a.C., quan els grecs entren en contacte
comercial amb els fenicis, els altres grans comerciants de la Mediterrània en aquell moment.

Els fenicis tenien un sistema gràfic més simple que els pictogrames utilitzats pels egipcis.
Els grecs adaptaren l'alfabet fenici a les seves necessitats i van haver d'utilitzar certes lletres per
representar vocals, ja que l'alfabet fenici no les tenia.

El nou sistema d'escriptura creat pels grecs consistia només en majúscules, ja que les
minúscules són una creació tardana de l'època bizantina (segle VIII). La majúscula va ser creada
per estalviar temps i espai en copiar i reproduir originals.

L'alfabet grec es troba a la base de l'alfabet llatí. Els grecs el van introduir a les seves colònies
al sud de la península italiana (Magna Grecia) en temps arcaics. Al segle VII aC, els etruscs, en
contacte amb ells, el van prendre i el van modificar. Finalment, al segle VI aC, els llatins el van
conèixer a través dels etruscs i van adaptar aquest alfabet a la seva llengua.

De l'alfabet grec deriven gran part dels alfabets, ja siga directa o indirectament del llatí.

Alf. griego moderno

clásico
Alfabetos eslavos
Alf. FENICIO ➔ Alf. GRIEGO

calcídico ➔ ETRUSCO ➔ LATINO

⇓
Alfabetos
modernos
occidentales

3
UN POC DE MITOLOGIA AL RESPECTE: El rapte d'Europa
Els mites sovint expliquen fets reals. Així, el mite d'Europa explica l'origen fenici
de l'alfabet grec i la monarquia com una forma de govern a Creta. Per tant, a la
civilització cretense hi ha referències contínues al bou.

Zeus, el déu suprem de l'Olimp, va mantenir nombrosos afers amorosos al

marge de la seva dona Hera, deessa del matrimoni.
Un d'ells és la seva relació amb Europa.

Europa era una jove princesa fenícia. Un dia

mentre jugava amb les seves criades a les platges de
Tir, Zeus va passar i es va enamorar d'ella. Per
aconseguir-ho es va convertir en un bou i es va
acostar a la donzella. Europa va acariciar l'animal i,
amb confiança, va pujar-li a l'esquena. El bou va
emprendre una ràpida fugida, va entrar al mar i no
es va aturar fins que va arribar a l'illa de Creta.
Europa va donar el seu nom a la seva nova pàtria i
tres fills a Zeus, incloent Minos, el primer rei de
Creta, Sarpedó i Radamantis.

Però el mite no acaba aquí. El seu pare, el rei de

Fenícia, va ordenar als seus fills buscar Europa a tot
el Mediterrani oriental per tal de no tornar sense la
seva germana. Un d'ells, Cadmo, va arribar a Grècia
i, sense haver-la trobat, es va veure obligat a
quedar-se. El príncep fenici va fundar la ciutat de
Tebes i va ensenyar als grecs l'alfabet.

Aquells fenicis que van venir juntament amb Cadmo, una vegada que
habitaren aquesta terra, van portar als grecs molts altres tipus
d'aprenentatges i, precisament, l'alfabet, que crec que no existia abans
per als grecs. Al principi les lletres eren com les utilitzades pels fenicis;
però llavors, a mesura que avançava el temps, van canviar juntament
amb el so també el ritme de la lletra.
Heròdot, Història,V, 58.

4
 Els diftongs

➢ Amb el primer element breu: αι, ει, οι, αυ, ευ, ου.
➢ Amb el primer element llarg1: ᾳ, ῃ, ῳ, ηυ.

Els accents

L’accent grec està representat per tres signes: agut (´), greu (`) i circumflex (῀).
L’accent circumflex només pot anar col·locat sobre una síl·laba llarga o un diftong,
i únicament en les dos últimes síl·labes de un mot. L’accent agut pot anar sobre
qualsevol vocal o diftong, i pot aparèixer en les tres últimes síl·labes del mot.
L’accent greu és una variant de l’accent agut: tot mot que dugui accent agut en
l’última síl·laba i no sigui final de frase substitueix aquest accent pel greu.

En grec clàssic l'accent era musical, es basava en una variació de to. En grec, a diferència
del llatí, l'accent és lliure i pot caure en qualsevol dels tres últims xiulets de la paraula.

5
 Hi ha tres tipus d'accents (que una vegada van indicar tres tons diferents), i cadascú
s'utilitza d'una determinada manera. No t'obsessionis amb els accents, no és fàcil saber
on s'han de posar, tot i que és important saber on no es poden posar (a poc a poc
aprendrem a col·locar-los), però no els menyspreem com si no existissin tampoc. Cada
vegada que escriviu en grec, intenteu no oblidar l'accent que porta cada paraula.

– Accent agut (´): es pot trobar a la vocal de qualsevol de les tres últimes síl·labes
d'una paraula, si la vocal és llarga o breu. Per exemple:
ἀγρός, γάλα, βέβαιος.

– Accent greu (`): es troba en la síl·laba final de la paraula i substitueix

l'accent agut quan la paraula no és seguida per cap puntuació. No apareix
en paraules aïllades. Per exemple: πολὺ, καὶ, ἀγαθὸν.

– Accent circumflex ( ῀): apareix només en vocals llargues o diftong. Pot aparèixer
en una de les dues últimes síl·labes de la paraula. Per exemple:
καλῶς, δῆμος.

– En grec hi ha un petit grup de paraules sense el seu propi accent, són les
paraules àtones, que uneixen la paraula tònica immediata per formar un grup
fònic o unitat tònica. Per exemple:
– ἀνήρ τις [anértis];
– οὐ κακός [ukakós].

L’esperit

Tots els mots que comencen per vocal (o diftong) han de dur necessàriament un
signe gràfic anomenat esperit. Aquest esperit pot ser suau (᾽), que no es pronuncia,
o aspre (῾), que es pronuncia com una “h” aspirada (paregut a la nostra “j”). En les
minúscules, l’esperit es col·loca per damunt de la vocal, o sobre el segon element
del diftong. En les majúscules es col·loca a l’esquerra de la vocal inicial.

Els signes de puntuació

➢ punt i coma (;): signe d’interrogació.

➢ punt alt (·): equival als nostres dos punts, o al nostre punt i coma.
➢ punt (.) i coma (,) s’utilitzen com en català.

6
Altres particularitats

1. En pronunciació no fem cap diferència entre vocals llargues i vocals

curtes.

2. La lletra γ es pronuncia como a nasal (n), davant de les consonants velars

(γ, κ, χ y ξ). p.e.- ἄγγελος es pronuncia [ánguelos].

3. La lletra υ es pronuncia: a) Com [u] si forma part dels diftongs αυ / ευ /

ηυ. p.e.- ταῦρος es pronuncia [táuros]. b) El diftong ου es pronuncia com
una sola vocal [u]. p.e.- Oὐρανός es pronuncia [Uranós]. c) Com [ü] en la
resta de casos. p.e.- τύχη es pronuncia [tǘje].

4. La consonant ρ es llegeix d'acord amb les mateixes regles que en castellà:

[r] dins de la paraula i [rr] inicialment i a l'interior quan es va doble.
Inicialment sempre porta el signe de l'esperit aspre ῥ.

Tipus de consonants

7
 REGLES DE TRANSCRIPCIÓ DEL GREC AL CASTELLÀ I CATALÀ

1) γ > n (delante de gutural. Ejemplo: ἄγγελος > ángel)

2) θ > th >t ( θέατρον > teatro)

3) υ > i ( ὕμνος > himno) ευ > eu (εὐφονία > eufonía)

4) ζ > z + a/o/u – c+e/i ( Βυζάντιον > Bizancio) -τι > ci

5) ψ > ps ( ψυχολογία > psicología)

6) κ > c (καλλιγραφία > caligrafía)

7) χ > c+a/o/u – qu+e/i ( χιμόνος >quimono)

8) Diftongs:

a) αι, οι > e (αἴνιγμα – enigma, οἴκονόμικος – económico )

b) ει > i ( Ἠράκλειτος – Heráclito)

c) οι > e ( οἰκονόμικος – económico)

d) αυ/ευ > au/eu . e) ου > u (Οὐρανός – Urano)

COM S'ESCRIU?

Per practicar la lectura i l'escriptura de l'alfabet grec podeu utilitzar els recursos que es
troben en el següent enllaç http://www.slideshare.net/ovando/leer-griego. Les fletxes
indiquen la direcció del traç inicial. A més pots accedir a la següent aplicaió per aplicar
el que has après: https://clic.xtec.cat/projects/alfagrec/jclic.js/index.html. Si voleu
practicar amb l'alfabet, la seva escriptura i la seva pronunciació podeu utilitzar els
materials del següent bloc de Carlos Viloria:
http://latinpraves.blogspot.com/2008/09/griego-1-el-alfabeto-griego.html.

Si vols aprendre l'alfabet amb una cançó, escolta aquesta proposta a You Tube:
https://www.youtube.com/watch?v=_7NyqQO_mAA&feature=player_embedded.

8
9
 EXERCICIS

Troba en aquesta sopa de lletres els noms dels dotze déus de l'Olimp.

10
 Exercicis de práctica de lectura i transcripció

-Llig i transcriu les següentes paraules gregues i dedueix el seu significat.

11
12
Més practiques

13
 Llegim aquest bell text de Sòfocles (famós dramaturg del segle V aC). En una
de les seves tragèdies més conegudes (Antígona),el cor canta una de les
cançons d'admiració més famoses dedicades a l'ésser humà.

Traducció:
Πολλὰ τὰ δεινὰ, κοὐδὲν ἀνθρώπου
Hi ha moltes coses admirables,
δεινότερον πέλει.
però no hi ha res més admirable que l'ésser humà.
τοῦτο καὶ πολιοῦ πέραν
Les creus de mar brillants van
πόντου χειμερίῳ νότῳ
empènyer cap avall el Noto
χωρεῖ, περιβρυχίοισιν
περῶν ὑπ᾿ οἴδμασιν. d'hivern, torçant-lo sota les

θεῶν τε τὰν ὑπερτάταν, Γᾶν onades que s'envolten d'ell.

ἄφθιτον, ἀκαμάταν, ἀποτρύεται La Terra, la més exaltada de les deitats,

ἰλλομένων ἀρότρων ἔτος εἰς ἔτος perdurable, infatigable, aclaparada per l'arribada i
ἱππείῳ γένει πολεύων. l'anar de les arades d'any en any, treballant-la

amb els cavalls.

Sófocles, Antígona (vv. 332-341).

ARA, ESCRIU EL TEXT AMB LLETRES MAJÚSCULES

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

14
UNITAT II- El grec, llengua flexiva. Funció dels casos, declinacions i
enunciat.

El grec pertany al grup de llengües flexives. Flexió és la capacitat de les paraules

variables per expressar a través de morfema conceptes gramaticals.
La flexió es, per tant, un procediment morfològic que permet a una llengua
expresar no sols gènere, nombre, persona, temps verbal, veu, etc, sinó també les
funcions sintàctiques en els noms, articles, adjectius i pronoms mitjançant
morfemes desinencials afegits a l’arrel d'una paraula.

Altres llengües només fan servir les preposicions, com el català o el castellà. El grec
i el llatí fan ús dels casos i també de les preposicions, les quals regeixen un cas
determinat. Cadascuna de les diverses formes que pot tenir un nom, un article, un
adjectiu o un pronom, segons la seva funció sintàctica dins l'oració, rep el nom de
cas.

CASOS I FUNCIONS

En grec hi ha cinc casos, cadascun dels quals té una funció sintàctica pròpia:

- Nominatiu per a la funció de subjecte i d'atribut. (Subj. / Atr./Aposició.)

- Vocatiu per a la funció de l'exclamació o invocació a algú.

- Acusatiu per a la funció de complement directe (CD, OD), i de complement

circumstancial de direcció, si porta preposició davant (CC)

- Genitiu per a la funció de complement del nom (CN), de complement

circumstancial de procedència si porta preposició davant (CC) i a vegades de

complement de règim verbal (CRV).

- Datiu per a la funció del complement indirecte (CI, OI), i de circumstancial

d'instrument de locatiu si porta preposició davant (CC).

PARAULES INVARIABLES O
NO FLEXIVES

Adverbis, Preposicions,Conjuncions i Interjeccions

15
 CARACTERÍSTIQUES DE LA DECLINACIÓ GREGA

 La declinació és un conjunt de modificacions que experimenten paraules

flexibles en grec segons la seva funció sintàctica.
 El cas és cadascuna de les modificacions que pateix una paraula segons la
seva funció sintàctica.

La declinació grega presenta tres accidents gramaticals:

Tres gèneres: masculí, femení i neutre.

Tres nombres: singular, plural i dual.
Cinc casos: nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu i datiu.

El grec té tres declinacions:

1ª DECLINACIÓ 3ª DECLINACIÓ
Declinació de temes en –a Declinació atemàtica, doncs
Substantius femenins les desinències se uneixen
i alguns masculins. directament a l’arrel.
Substantius de tres gèneres.

2ª DECLINACIÓ
Declinació de temes en –o
Temàtica per la presència de la vocal
o entre l’arrel i la desinència.
Substantius masculins, neutres y alguns
femenins.

RESPON AL TEST RÀPID ELS SUBSTANTIUS

S'ENUNCIEN
1. Defineix amb una o dues paraules: MITJANÇANT EL
- Declinació: NOMINATIU I
- Desinència: GENITIU SINGULAR
- Cas:

2. Totes les paraules gregues són flexives?

3. Quants gèneres distingim al grec? Quins?

4. Com se enuncien els substantius? Se enuncien igual els adjectius?

16
ESQUEMA GRAMATICAL DESINENCIAL GREC

17
18
 UNITAT IIΙ- ARTICLE. DECLINACIÓ TEMÀTICA. PRESENT INDICATIU.

Llegeix les següents frases i aten als elements en negreta:

   ἐστί.

         

    

      

     

   εἰσίν.

         

    

      

     

En aquestes frases veiem una mateixa paraula amb morfemes desinencials diferents.
Els morfemes ens assenyalen la funció sintàctica de la paraula −

L’article

La llengua grega, a diferència del llatí, té un article determinat, que concorda

amb el seu substantiu en cas, gènere i nombre. Pot substantivar qualsevol altra
categoria gramatical: adjectiu, adverbi, formes verbals...

19
COPIA EL QUADRE DE L’ARTICLE

2) Escriu la forma corresponent de l’article:

- Acusatiu plural femení:

- Datiu singular masculí:

- Genitiu plural neutre:

- Nominatiu singular neutre:

- Nominatiu plural neutre:

- Acusatiu singular masculí:

20
 - Acusatiu singular neutre:

- Nominatiu singular masculí:

SEGONA DECLINACIÓ (Tema en o)

Els substantius de la segona declinació temàtica o declinació de temes en -o, són

anomenats així perquè les desinències s'uneixen a l'arrel a través de la vocal o i tenen
el genitiu en –ou. El nominatiu varia en funció del gènere de la mateixa: -o", ja sigui
masculí o femení o neutre.

Gènere: Comprèn substantius masculins, neutres i uns pocs femenins.

SINGULAR PLURAL
masc. i fem. neutre masc. i fem. neutre
NOMINATIU -ος -ον -οι -α
VOCATIU -ε -ον -οι -α
ACUSATIU -ον -ον -ους -α
GENITIU -ου -ου -ων -ων
DATIU -ῳ -ῳ -οις -οις
SEGUNDA DECLINACIÓN GR_1.pptx

ACTIVITATS

1) Declina al teu cuadern els següents substantius:

21
2) Mirant bé l'article i la finalització del substantiu, analitzeu correctament les
següents paraules. Si una paraula pot ser més d'un cas, indiqueu-les totes.
Tingueu en compte, però, que els substantius només tenen un gènere.

3) Escriu la forma corresponent:

a. Acusatiu plural de ἔργον, -ου:

b. Genitiu plural de χρόνος, -ου:

c. Datiu singular de ἄνθρωπος, -ου:

d. Vocatiu singular de γεωργός,-ου: .

22
 e. Nominatiu plural de φύλλον, -ου:

f. Acusatiu singular de νόμος, -ου:

4) Analitza morfosintàcticament i tradueix les següents oracions:

• Οἱ νόμοι φυλάττουσι τὸν βίον τῶν πολιτῶν

• Ὁ ὕπνος τοῦ θανάτου ἀδελφός ἐστίν.

• Τὰ τῶν στρατιωτῶν ὅπλα ἐστί καλά.

• Ὁ ἔπαινος τῶν πολιτῶν τοῖς ἀγαθοῖς ἔργοις ἆθλόν ἐστιν.

• Κακὸν φέρουσιν καρπὸν οἱ κακοὶ λόγοι.

• Ὁ φίλος τῷ φίλῷ ὑπακούει καὶ τῷ τοῦ φίλου λόγῳ πιστεύει.

• Ὁ ἄνθρωπος πολιτικὸν ζῳόν ἐστιν.

23
PRESENT D’INDICATIU

La Conjugació

La conjugació és similar a la declinació, però aplicant-se als verbs. És a dir,

consisteix en les variacions del verb, que ha d'explotar totes les seves possibilitats
expressives. En castellà, les formes cantaven, cantaré, hauria, cantat, cantat, cantades,
entenem com a pertanyents al mateix verb, i diem que formen part de la seva
conjugació. El mateix passa amb el grec.
Els verbs en grec i llatí són enunciats amb la primera persona del present indicatiu
i no amb l'infinitiu.
Com en castellà i català, hi ha diferents models de conjugació en grec anirem
coneixent poc a poc.
De moment, i per tal de construir alguna frase molt elemental, comencem amb el
present indicatiu actiu d'un verb regular.

DESINÈNCIES :

-ω, - εις, - ει, - ομεν, - ετε, - ουσιν.

24
Una forma personal indica cinc accidents gramaticals:

1.- Persona. Una forma verbal pot estar en 1a, 2a o 3a persona.

2.- Número. Una forma verbal grega pot estar en singular o plural.
El grec tenia un tercer nombre, el dual. Va servir per referir-se a un conjunt de dues

24
persones o coses, i tenia representació tant en flexió nominal com verbal. A causa de la
seva poca presència, l'estudiarem més tard i de forma puntual.

3.- Temps. El temps concreta el valor temporal i/o aspectual que té una forma verbal en
un context determinat. En grec tenim sis temps verbals fonamentals, igual que en llatí, i
menys que en català. La major novetat del grec és que l'equivalent del nostre simple
passat perfecte s'anomena aorist. El nom és nou, però la noció és ben coneguda.

4.- Mode. Serveix per indicar la perspectiva de l'orador (o escriptor) pel que fa a l'acció
verbal: si ho contempla d'una manera objectiva, possible, impossible, com a desig, com
a ordre, etc. (indicatiu, subjuntiu i imperatiu en castellà) La major novetat del grec és
que presenta una forma verbal que no té ni llatí ni espanyol: l’optatiu, una manera que
serveix per expressar el desig, i que estudiarem al llarg del curs molt avançat.

5.- La veu. Aquest accident gramatical s'utilitza per indicar si l'assignatura realitza
l'acció o la pateix (activa o passiva, en termes generals), o si està especialment
interessada en ell o l'executa per si mateix (veu mitjana). Aquesta veu mitjana és la
major novetat del verb grec pel que fa a la veu, pel que fa al verb llatí i espanyol. Des
d'un punt de vista morfològic, la veu mitjana i la veu passiva coincideixen formalment
en gairebé tots els temps verbals.

Quan analitzem morfològicament una forma verbal personal en grec, hem de descriure
aquests cinc accidents gramaticals, com tenim en el següent exemple:

VERB εἰμί (ser, estar, haver)

INDICATIU IMPERATIU SUBJUNTIU OPTATIU INFINITIU PARTICIPI

εἰμί ὦ εἴην m.: ὤν
PRESENT

εἶ ἴσθι ᾖς εἴης ὄντος

ἐστί(ν) ἔστω ᾖ εἴη f.: οὖσα
εἶναι οὔσης
ἐσμέν ὦμεν εἶμεν n.: ὄν
ἐστέ ἔστε ἦτε εἶτε (εἴητε) ὄντος
εἰσί(ν) ἔστων (ὄντων) ὦσι(ν) εἶεν (εἴησαν)
ἦν (ἦ)
IMPERFET

ἦσθα
ἦν

ἦμεν
ἦτε
ἦσαν

25
 ἔσομαι ἐσοίμεν ἔσεσθαι m.: ἐσόμενος
FUTUR ἔσει (ἔσῃ) ἔσοιο
ἐσομένου
ἔσται ἔσοιτο
f.: ἐσομένη
ἐσόμεθα ἐσομένης
ἐσοίμεθα
ἔσεσθε n.: ἐσόμενον
ἔσοισθε
ἔσονται ἐσομένου
ἔσοιντο

26
 UNITAT IV- DECLINACIÓ TEMES EN -. (Primera declinació). ADJECTIUS
DE TRES TERMINACIONS (− −− −)

SUBSTANTIUS TEMES EN -α . (Primera declinació)

Els temes en - (o primera declinació), agrupen els substantius acabats en

− − ( llarga) Generalment es tracten de substantius femenins.

Femenins (són la majoria): − − →−

Masculins: − −

Molt aviat, al dialecte jònico àtic,  llarga es tanca i passa a - excepte quan està
precedida de − − −  − − −

Això ens dóna els següents paradigmes:

27
28
29
30
ACTIVITATS

1.- Anàlisi morfològic de:

−  (−→−) −  (−−→−)

−  (−→−) −  (−−)
−  (−) −  (−→−)
−  (−−) −  (−−−)
−  (−→−) −  (−→−)
−  (−−) −  (−−)

2.- Canvia el nombre gramatical dels següents sintagmes:

−    (-ός-ά-όν)  (-η/-ης)

−   (-η/-ης)   (ος-α-ον)

−   (-α/-ας)  → (ος-ου)

−   ( ός-ή-όν) → (η-ης)

−    ( -ός-ά-όν)  (− α/-ας)

3.- Seguint els models anteriors, flexiona els següents adjectius:

−→− − −− − −

31
4.- Anàlisi i traducció

)      =  

)      

C)       

D)      

− (): olivera

  π: tot (adjectiu irregular)
=− (): arrel
−− : sec
−−: dolent, traïdor
− (): llengua
 (adverbi): sempre
− (): causa
− (): desgràcia, patiment

32
− (): traïdor
− (): Leònidas (general espartà)
− (): exèrcit
− (): enemic
− (): arc, fletxa
− (): verí
−→−: ple

ESTUDI DE LES LLENGÜES INDOEUROPEES

Al segle XIX va sorgir un gran interès per l'estudi comparatiu de les llengües a
Europa. Així, la teoria dels indoeuropeus va ser formulada per primera vegada a
principis d'aquest segle pels filòlegs Ramus Rask (1814) i Franz Bopp (1816). Al llarg
dels segles XIX i XX aquesta teoria va ser acceptada gairebé per unanimitat.
Aquesta teoria afirma l'existència d'un poble (l'indoeuropeu) amb la seva pròpia
cultura i llengua, de la qual van sorgir les llengües i cultures dels pobles que
actualment habiten Europa i part d'Àsia, inclosa l'Índia. Com que no es conserva
cap testimoni escrit d'ella, doncs no hi hauria escriptura, els lingüistes, mitjançant
el mètode comparatiu, buscaren correspondències fonètiques i morfològiques entre
les llengües conegudes fins que van reconstruir la llengua indoeuropea. Els
lingüistes van detectar certes similituds, especialment amb les llengües clàssiques
d'Occident, el llatí i el grec, la qual cosa els va portar a un mètode d'estudi que
analitzava les diferents llengües per distingir trets diferenciadors i a partir d'aquí
establir una classificació de llengües per part de les famílies. Així neix el terme
indoeuropeu, que indica l'abast d'expansió d'aquest grup de llengües relacionades.
Aquest terme fa referència a un poble que parlava una llengua comuna en temps
neolítics, i que en els següents mil·lennis es va estendre per Europa i Àsia Occidental
a l'Índia

Amb el temps, aquesta regió es va fragmentar en grups, que es van escampar per
diferents punts d'Europa i Àsia. Cadascun d'aquests grups va seguir la seva pròpia
evolució, fruit de les quals hi havia noves llengües que tenien un origen comú:
l'indoeuropeu. D'aquesta manera, gairebé totes les llengües d'Europa són d'origen
indoeuropeu i només cinc no ho són: finès, estonià, hongarès, turc i basc.

33
Observa:

El poble grec està format per un nombre de pobles indoeuropeus estretament

vinculats entre si. Al voltant del segle XV aC. els pobles grecs dominaven la
península grega, especialment a la zona peloponèsica, sent coneguts com a
micènica, i l'escriptura és la més antiga coneguda. És una variant de la
síl·labaria lineal A, l'anomenada Lineal B, una versió primitiva de la llengua
grega.

Al segle XII aC, l'escriptura a Grècia va desaparèixer i no es recuperarà fins a

l'adopció de l'alfabet fenici al voltant del segle IX aC. A partir de llavors hem
escrit testimonis del grec, que ens demostren que no era una llengua homogènia

34
parlada a tot Grècia, sinó un conjunt de dialectes més o menys relacionats.

Els grups dialectals grecs eren:

1. Arcàdia-Xipriota : es tracta d'una versió molt primitiva i propera del grec

que es va conservar en regions molt aïllades de Grècia com Arcàdia, o en
illes remotes i àrees com Xipre i Panfilia.

2. Eòlica: es va parlar a Tessalia, Beocia i una franja costanera d'Àsia

Menor, al nord, incloent l'illa de Lesbos, on vivien alguns dels seus
representants literaris més notables, Safo i Alceo.

3. Dòric: Nord-oest: es parlava en la major part de la península

peloponèsica, al nord-oest de Grècia i a la franja sud d'Àsia menor,
incloent illes com Creta o Rodes. Va ser la llengua utilitzada pel Coral
(Píndaro) i Buclic (Teocrcritus)

4. Jònic-Àtic: es parlava a l'Àtica, la majoria de les illes de l'Egeu,

especialment les Cíclades, i la franja central d'Àsia menor. Especialment
en la seva variant àtica, és la llengua més àmpliament difós a causa de la
importància cultural d'Atenes. En aquest drama dialectal, la
historiografia, la filosofia, etc. van ser escrits entre altres gèneres literaris.

35
36
El dialecte àtic, despullat de les seves característiques més exclusives, va formar
la base d'una llengua comuna, el koiné, que s'imposaria com a llengua oficial
després de les conquestes d'Alexandre i com a llengua de cultura a tota la
Mediterrània oriental fins i tot en l'època romana. Aquest koiné seria la llengua
de l'imperi bizantí i es conservaria com una llengua culta fins als nostres dies. Els
grecs, en l'actualitat, distingeixen una llengua culta i formal, molt propera a
aquest koiné, i una llengua popular i parlada, que té una evolució clara, i que, a
poc a poc, també s'està estenent en l'àmbit literari.

37
 Exercicis

1) Localitzeu els noms dels grups de llengües indoeuropees dels quals es deriven
algunes de les llengües actuals. A continuació trobareu els diferents dialectes grecs.

1. Localitzeu les següents ciutats al mapa i deseu quin dialecte es parlava en cadascuna
d'elles.

Atenas, Esparta, Beocia, Éfeso, Creta, Mileto, Olimpia, Macedonia, Lesbos, Eube

38
39