Professional Documents
Culture Documents
Dossier de Grec I PDF
Dossier de Grec I PDF
Nom i cognoms:
_________________________________________
Recorda
1
UNITAT 1- L’ALFABET GREC
L’alfabet grec, d’origen fenici o semita, té les següents 24 lletres:
1 γ davant altra gutural (γ, κ, χ ) es pronuncia n, i es transcriu també com n: ἄγγελος 'missatger' es llegeix ánguelos
2
λ λ es pronuncia com una l·l ( geminada).ἀλλά: es llegeix al·là
3 la grafía ς s’escriu a final de paraula. En la resta de casos, s’escriu σ: φίλος amic, μοῦσα musa
4 en els grups –τιο, τια, τιω no precedits de t, s y x: Per exple.: egipcio/egipci
5 La lletra υ es llegeix com u francesa o ü alemanya si no va acompanyada de cap vocal: κρύπτω ‘amagar’, es
llegeix krypto. La υ es llegeix u en els diftongs αυ, ευ: θαυμάζω ‘admirar’, θησαυρός ‘tresor’, es llegeixen
thaumádso thesaurós. En canvi el diftong ου es pronuncia u: μοῦσα es llegeix musa
6 i, en funció vocálica .
2
Els egipcis van ser els primers en expressar amb figures d’animals els pensaments i
consideren que van ser ells els inventors del alfabet. D’ahí, segons diuen, els fenicis, com
que dominaven la mar, el portaren a Grècia.
L'alfabet grec ve, com ho demostren l'ordre i el nom de les lletres, de l'alfabet fenici que es
va introduir a Grècia durant la primera meitat del segle IX a.C., quan els grecs entren en contacte
comercial amb els fenicis, els altres grans comerciants de la Mediterrània en aquell moment.
Els fenicis tenien un sistema gràfic més simple que els pictogrames utilitzats pels egipcis.
Els grecs adaptaren l'alfabet fenici a les seves necessitats i van haver d'utilitzar certes lletres per
representar vocals, ja que l'alfabet fenici no les tenia.
El nou sistema d'escriptura creat pels grecs consistia només en majúscules, ja que les
minúscules són una creació tardana de l'època bizantina (segle VIII). La majúscula va ser creada
per estalviar temps i espai en copiar i reproduir originals.
L'alfabet grec es troba a la base de l'alfabet llatí. Els grecs el van introduir a les seves colònies
al sud de la península italiana (Magna Grecia) en temps arcaics. Al segle VII aC, els etruscs, en
contacte amb ells, el van prendre i el van modificar. Finalment, al segle VI aC, els llatins el van
conèixer a través dels etruscs i van adaptar aquest alfabet a la seva llengua.
De l'alfabet grec deriven gran part dels alfabets, ja siga directa o indirectament del llatí.
3
UN POC DE MITOLOGIA AL RESPECTE: El rapte d'Europa
Els mites sovint expliquen fets reals. Així, el mite d'Europa explica l'origen fenici
de l'alfabet grec i la monarquia com una forma de govern a Creta. Per tant, a la
civilització cretense hi ha referències contínues al bou.
Aquells fenicis que van venir juntament amb Cadmo, una vegada que
habitaren aquesta terra, van portar als grecs molts altres tipus
d'aprenentatges i, precisament, l'alfabet, que crec que no existia abans
per als grecs. Al principi les lletres eren com les utilitzades pels fenicis;
però llavors, a mesura que avançava el temps, van canviar juntament
amb el so també el ritme de la lletra.
Heròdot, Història,V, 58.
4
Els diftongs
➢ Amb el primer element breu: αι, ει, οι, αυ, ευ, ου.
➢ Amb el primer element llarg1: ᾳ, ῃ, ῳ, ηυ.
Els accents
L’accent grec està representat per tres signes: agut (´), greu (`) i circumflex (῀).
L’accent circumflex només pot anar col·locat sobre una síl·laba llarga o un diftong,
i únicament en les dos últimes síl·labes de un mot. L’accent agut pot anar sobre
qualsevol vocal o diftong, i pot aparèixer en les tres últimes síl·labes del mot.
L’accent greu és una variant de l’accent agut: tot mot que dugui accent agut en
l’última síl·laba i no sigui final de frase substitueix aquest accent pel greu.
En grec clàssic l'accent era musical, es basava en una variació de to. En grec, a diferència
del llatí, l'accent és lliure i pot caure en qualsevol dels tres últims xiulets de la paraula.
5
Hi ha tres tipus d'accents (que una vegada van indicar tres tons diferents), i cadascú
s'utilitza d'una determinada manera. No t'obsessionis amb els accents, no és fàcil saber
on s'han de posar, tot i que és important saber on no es poden posar (a poc a poc
aprendrem a col·locar-los), però no els menyspreem com si no existissin tampoc. Cada
vegada que escriviu en grec, intenteu no oblidar l'accent que porta cada paraula.
– Accent agut (´): es pot trobar a la vocal de qualsevol de les tres últimes síl·labes
d'una paraula, si la vocal és llarga o breu. Per exemple:
ἀγρός, γάλα, βέβαιος.
– Accent circumflex ( ῀): apareix només en vocals llargues o diftong. Pot aparèixer
en una de les dues últimes síl·labes de la paraula. Per exemple:
καλῶς, δῆμος.
– En grec hi ha un petit grup de paraules sense el seu propi accent, són les
paraules àtones, que uneixen la paraula tònica immediata per formar un grup
fònic o unitat tònica. Per exemple:
– ἀνήρ τις [anértis];
– οὐ κακός [ukakós].
L’esperit
Tots els mots que comencen per vocal (o diftong) han de dur necessàriament un
signe gràfic anomenat esperit. Aquest esperit pot ser suau (᾽), que no es pronuncia,
o aspre (῾), que es pronuncia com una “h” aspirada (paregut a la nostra “j”). En les
minúscules, l’esperit es col·loca per damunt de la vocal, o sobre el segon element
del diftong. En les majúscules es col·loca a l’esquerra de la vocal inicial.
6
Altres particularitats
Tipus de consonants
7
REGLES DE TRANSCRIPCIÓ DEL GREC AL CASTELLÀ I CATALÀ
8) Diftongs:
COM S'ESCRIU?
Per practicar la lectura i l'escriptura de l'alfabet grec podeu utilitzar els recursos que es
troben en el següent enllaç http://www.slideshare.net/ovando/leer-griego. Les fletxes
indiquen la direcció del traç inicial. A més pots accedir a la següent aplicaió per aplicar
el que has après: https://clic.xtec.cat/projects/alfagrec/jclic.js/index.html. Si voleu
practicar amb l'alfabet, la seva escriptura i la seva pronunciació podeu utilitzar els
materials del següent bloc de Carlos Viloria:
http://latinpraves.blogspot.com/2008/09/griego-1-el-alfabeto-griego.html.
Si vols aprendre l'alfabet amb una cançó, escolta aquesta proposta a You Tube:
https://www.youtube.com/watch?v=_7NyqQO_mAA&feature=player_embedded.
8
9
EXERCICIS
Troba en aquesta sopa de lletres els noms dels dotze déus de l'Olimp.
10
Exercicis de práctica de lectura i transcripció
11
12
Més practiques
13
Llegim aquest bell text de Sòfocles (famós dramaturg del segle V aC). En una
de les seves tragèdies més conegudes (Antígona),el cor canta una de les
cançons d'admiració més famoses dedicades a l'ésser humà.
Traducció:
Πολλὰ τὰ δεινὰ, κοὐδὲν ἀνθρώπου
Hi ha moltes coses admirables,
δεινότερον πέλει.
però no hi ha res més admirable que l'ésser humà.
τοῦτο καὶ πολιοῦ πέραν
Les creus de mar brillants van
πόντου χειμερίῳ νότῳ
empènyer cap avall el Noto
χωρεῖ, περιβρυχίοισιν
περῶν ὑπ᾿ οἴδμασιν. d'hivern, torçant-lo sota les
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
14
UNITAT II- El grec, llengua flexiva. Funció dels casos, declinacions i
enunciat.
Altres llengües només fan servir les preposicions, com el català o el castellà. El grec
i el llatí fan ús dels casos i també de les preposicions, les quals regeixen un cas
determinat. Cadascuna de les diverses formes que pot tenir un nom, un article, un
adjectiu o un pronom, segons la seva funció sintàctica dins l'oració, rep el nom de
cas.
CASOS I FUNCIONS
En grec hi ha cinc casos, cadascun dels quals té una funció sintàctica pròpia:
PARAULES INVARIABLES O
NO FLEXIVES
15
CARACTERÍSTIQUES DE LA DECLINACIÓ GREGA
1ª DECLINACIÓ 3ª DECLINACIÓ
Declinació de temes en –a Declinació atemàtica, doncs
Substantius femenins les desinències se uneixen
i alguns masculins. directament a l’arrel.
Substantius de tres gèneres.
2ª DECLINACIÓ
Declinació de temes en –o
Temàtica per la presència de la vocal
o entre l’arrel i la desinència.
Substantius masculins, neutres y alguns
femenins.
16
ESQUEMA GRAMATICAL DESINENCIAL GREC
17
18
UNITAT IIΙ- ARTICLE. DECLINACIÓ TEMÀTICA. PRESENT INDICATIU.
En aquestes frases veiem una mateixa paraula amb morfemes desinencials diferents.
Els morfemes ens assenyalen la funció sintàctica de la paraula −
L’article
19
COPIA EL QUADRE DE L’ARTICLE
20
- Acusatiu singular neutre:
SINGULAR PLURAL
masc. i fem. neutre masc. i fem. neutre
NOMINATIU -ος -ον -οι -α
VOCATIU -ε -ον -οι -α
ACUSATIU -ον -ον -ους -α
GENITIU -ου -ου -ων -ων
DATIU -ῳ -ῳ -οις -οις
SEGUNDA DECLINACIÓN GR_1.pptx
ACTIVITATS
21
2) Mirant bé l'article i la finalització del substantiu, analitzeu correctament les
següents paraules. Si una paraula pot ser més d'un cas, indiqueu-les totes.
Tingueu en compte, però, que els substantius només tenen un gènere.
22
e. Nominatiu plural de φύλλον, -ου:
23
PRESENT D’INDICATIU
La Conjugació
DESINÈNCIES :
24
Una forma personal indica cinc accidents gramaticals:
2.- Número. Una forma verbal grega pot estar en singular o plural.
El grec tenia un tercer nombre, el dual. Va servir per referir-se a un conjunt de dues
24
persones o coses, i tenia representació tant en flexió nominal com verbal. A causa de la
seva poca presència, l'estudiarem més tard i de forma puntual.
3.- Temps. El temps concreta el valor temporal i/o aspectual que té una forma verbal en
un context determinat. En grec tenim sis temps verbals fonamentals, igual que en llatí, i
menys que en català. La major novetat del grec és que l'equivalent del nostre simple
passat perfecte s'anomena aorist. El nom és nou, però la noció és ben coneguda.
4.- Mode. Serveix per indicar la perspectiva de l'orador (o escriptor) pel que fa a l'acció
verbal: si ho contempla d'una manera objectiva, possible, impossible, com a desig, com
a ordre, etc. (indicatiu, subjuntiu i imperatiu en castellà) La major novetat del grec és
que presenta una forma verbal que no té ni llatí ni espanyol: l’optatiu, una manera que
serveix per expressar el desig, i que estudiarem al llarg del curs molt avançat.
5.- La veu. Aquest accident gramatical s'utilitza per indicar si l'assignatura realitza
l'acció o la pateix (activa o passiva, en termes generals), o si està especialment
interessada en ell o l'executa per si mateix (veu mitjana). Aquesta veu mitjana és la
major novetat del verb grec pel que fa a la veu, pel que fa al verb llatí i espanyol. Des
d'un punt de vista morfològic, la veu mitjana i la veu passiva coincideixen formalment
en gairebé tots els temps verbals.
Quan analitzem morfològicament una forma verbal personal en grec, hem de descriure
aquests cinc accidents gramaticals, com tenim en el següent exemple:
ἦσθα
ἦν
ἦμεν
ἦτε
ἦσαν
25
ἔσομαι ἐσοίμεν ἔσεσθαι m.: ἐσόμενος
FUTUR ἔσει (ἔσῃ) ἔσοιο
ἐσομένου
ἔσται ἔσοιτο
f.: ἐσομένη
ἐσόμεθα ἐσομένης
ἐσοίμεθα
ἔσεσθε n.: ἐσόμενον
ἔσοισθε
ἔσονται ἐσομένου
ἔσοιντο
26
UNITAT IV- DECLINACIÓ TEMES EN -. (Primera declinació). ADJECTIUS
DE TRES TERMINACIONS (− −− −)
Molt aviat, al dialecte jònico àtic, llarga es tanca i passa a - excepte quan està
precedida de − − − − − −
27
28
29
30
ACTIVITATS
31
4.- Anàlisi i traducció
32
− (): traïdor
− (): Leònidas (general espartà)
− (): exèrcit
− (): enemic
− (): arc, fletxa
− (): verí
−→−: ple
Al segle XIX va sorgir un gran interès per l'estudi comparatiu de les llengües a
Europa. Així, la teoria dels indoeuropeus va ser formulada per primera vegada a
principis d'aquest segle pels filòlegs Ramus Rask (1814) i Franz Bopp (1816). Al llarg
dels segles XIX i XX aquesta teoria va ser acceptada gairebé per unanimitat.
Aquesta teoria afirma l'existència d'un poble (l'indoeuropeu) amb la seva pròpia
cultura i llengua, de la qual van sorgir les llengües i cultures dels pobles que
actualment habiten Europa i part d'Àsia, inclosa l'Índia. Com que no es conserva
cap testimoni escrit d'ella, doncs no hi hauria escriptura, els lingüistes, mitjançant
el mètode comparatiu, buscaren correspondències fonètiques i morfològiques entre
les llengües conegudes fins que van reconstruir la llengua indoeuropea. Els
lingüistes van detectar certes similituds, especialment amb les llengües clàssiques
d'Occident, el llatí i el grec, la qual cosa els va portar a un mètode d'estudi que
analitzava les diferents llengües per distingir trets diferenciadors i a partir d'aquí
establir una classificació de llengües per part de les famílies. Així neix el terme
indoeuropeu, que indica l'abast d'expansió d'aquest grup de llengües relacionades.
Aquest terme fa referència a un poble que parlava una llengua comuna en temps
neolítics, i que en els següents mil·lennis es va estendre per Europa i Àsia Occidental
a l'Índia
Amb el temps, aquesta regió es va fragmentar en grups, que es van escampar per
diferents punts d'Europa i Àsia. Cadascun d'aquests grups va seguir la seva pròpia
evolució, fruit de les quals hi havia noves llengües que tenien un origen comú:
l'indoeuropeu. D'aquesta manera, gairebé totes les llengües d'Europa són d'origen
indoeuropeu i només cinc no ho són: finès, estonià, hongarès, turc i basc.
33
Observa:
34
parlada a tot Grècia, sinó un conjunt de dialectes més o menys relacionats.
35
36
El dialecte àtic, despullat de les seves característiques més exclusives, va formar
la base d'una llengua comuna, el koiné, que s'imposaria com a llengua oficial
després de les conquestes d'Alexandre i com a llengua de cultura a tota la
Mediterrània oriental fins i tot en l'època romana. Aquest koiné seria la llengua
de l'imperi bizantí i es conservaria com una llengua culta fins als nostres dies. Els
grecs, en l'actualitat, distingeixen una llengua culta i formal, molt propera a
aquest koiné, i una llengua popular i parlada, que té una evolució clara, i que, a
poc a poc, també s'està estenent en l'àmbit literari.
37
Exercicis
1) Localitzeu els noms dels grups de llengües indoeuropees dels quals es deriven
algunes de les llengües actuals. A continuació trobareu els diferents dialectes grecs.
1. Localitzeu les següents ciutats al mapa i deseu quin dialecte es parlava en cadascuna
d'elles.
Atenas, Esparta, Beocia, Éfeso, Creta, Mileto, Olimpia, Macedonia, Lesbos, Eube
38
39