TAULA CRONOSTRATIGRÀFICA INTERNACIONAL

www.stratigraphy.org Commissió Internacional d’Estratigrafia v 2018/08

e

e
e
od

od
od
em/ Eó

em/ Eó
em/ Eó
tem Era

tem Era
tem Era
ma

ma
ma
e rí

e rí
e rí
Sis / a

Sis / a
Sis / a
a

/ Pa
/ Pa
o te

o te
GSSP

o te

GSSP

GSSP

GSSP
GSSA
/P

Eonotema Sistema
n

n
at

at
at
Sèrie / Època Estatge / Edat Sèrie / Època Estatge / Edat Sèrie / Època Estatge / Edat / Eó Eratema / Era / Període
Eo

Edat (Ma)

Eo
Eo
Edat (Ma) Edat (Ma) Edat (Ma)
Er

Er
Er
actualidad ~ 145.0 358.9 ±0.4 541.0 ±1.0
S/T Megalaià
Holocè M Norgripià
0.0042
Titonià Ediacarià
Quaternari

0.0082
I/P Grenlandià
0.0117 152.1 ±0.9 ~ 635
Superior Famennià Neo- Criogenià
0.126 Superior Kimmeridgià
Mitjà 157.3 ±1.0 Superior proterozoic ~ 720
Plistocè 0.781 372.2 ±1.6
Calabrià Oxfordià Tonià
1.80
Cal·lovià
163.5 ±1.0 Frasnià 1000
Gelasià 166.1 ±1.2
Estenià

Juràssic
2.58 Bathonià 382.7 ±1.6

Devonià
Mitjà 168.3 ±1.3
Plasencià Bajocià Givetià 1200
Pliocè 3.600 170.3 ±1.4
Mitjà 387.7 ±0.8 Meso-
Zanclià Aalenià proterozoic Ectasià
5.333 Eifelià

Proterozoic
174.1 ±1.0 1400
Messinià 7.246 Toarcià 393.3 ±1.2
Calimmià
Neogen

Tortonià 182.7 ±0.7 1600

11.63 Emsià
Pliensbaquià

Mesozoic
Inferior Estaterià
Serraval·lià 13.82 190.8 ±1.0 Inferior 407.6 ±2.6
1800
Miocè Praguià 410.8 ±2.8
Languià Sinemurià Orosirià
Cenozoic

15.97

Precambrià
199.3 ±0.3 Lochkovià Paleo-
Burdigalià Hettangià 201.3 ±0.2 419.2 ±3.2 proterozoic 2050
20.44 Riacià
Aquitanià Retià Pridolià
23.03 ~ 208.5 423.0 ±2.3 2300
Ludfordià 425.6 ±0.9
Catià Ludlowià Siderià
27.82 Gorstià
Oligocè Superior Norià 427.4 ±0.5 2500

Silurià
Rupelià Wenlockià Homerià 430.5 ±0.7 Neo-
Sheinwoodià
Triàsic

33.9 ~ 227 433.4 ±0.8 arqueà

Priabonià Carnià Telychià 2800
37.8 ~ 237 Llandoverià 438.5 ±1.1 Meso-
Paleogen

Bartonià Ladinià Aeronià

Arqueà
41.2 440.8 ±1.2 arqueà
Mitjà ~ 242 Rhuddanià
Eocè Lutecià
Fanerozoic

Fanerozoic

Fanerozoic
Anisià 443.8 ±1.5 3200

Paleozoic
47.8 247.2 Hirnantià 445.2 ±1.4 Paleo-
Inferior Oleniokià 251.2
Ipresià Indià 251.902 ±0.024 Superior Katià arqueà
56.0 Changxingià 453.0 ±0.7 3600
Thanetià 254.14 ±0.07
59.2 Lopingià Wuchiapingià Sandbià Eo-

Ordovicià
Paleocè Selandià 259.1 ±0.5 458.4 ±0.9 arqueà
61.6
Danià Capitanià Darriwilià 4000
265.1 ±0.4 Mitjà
66.0 467.3 ±1.1
Guadalupià Wordià 268.8 ±0.5 Dapingià Hadeà
Maastrichtià 470.0 ±1.4
Permià

72.1 ±0.2 Roadià 272.95 ±0.11 Floià

~ 4600

Campanià Kungurià Inferior 477.7 ±1.4 Els límits inferiors de les unitats de tots els rangs es troben actualment en
83.6 ±0.2 283.5 ±0.6 Tremadocià procés de ser definits com a Estratotips Globals de Límit (GSSP - Global
Boundary Stratotype Section and Point), incloses les de l'Arqueà i el Proterozoic
Superior Santonià 86.3 ±0.5 Artinskià 485.4 ±1.9
que, per convenció, havien estat definits cronomètricament segons edats
Cisuralià 290.1 ±0.26 Desè estatge
Coniacià ~ 489.5
numèriques absolutes (GSSA-Global Standard Stratigraphic Ages). Hom pot
89.8 ±0.3 Sakmarià Furongià trobar la taula original i la informació detallada sobre els GSSP ratificats a
Paleozoic

293.52 ±0.17 Jiangshanià http://www.stratigraphy.org.

Turonià Asselià ~ 494
93.9 298.9 ±0.15 Paibià ~ 497
Mesozoic

Les edats numèriques (Ma) estan subjectes a revisió i no defineixen unitats

Cenomanià Gjelià Guzhanguià
Pennsylvanià

100.5 Superior 303.7 ±0.1 ~ 500.5

en el Fanerozoic ni en I’Ediacarià. Això només ho fan els GSSP. Pel que fa als
Kasimovià límits d'aquelles unitats del Fanerozoic que encara no tenen un GSSP ratificat,
Cretaci

307.0 ±0.1 Miaolingià Drumià o dels quals no es disposa d'una edat numèrica acotada, la taula dóna una
Albià Mitjà Moscovià ~ 504.5
Cambrià

edat numèrica aproximada (~).

~ 113.0 315.2 ±0.2 Wuliuà
~ 509 Les Subsèries/Subèpoques ratificades s’abrevien com S/T (Superior/Tardà),
Aptià Inferior Baixkirià
Carbonífer

Quart estatge M (Mitjà) i I/P (Inferior/Primerenc). Les edats numèriques de tots els sistemes,
323.2 ±0.4 ~ 514 excepte el Quaternari, el Paleogen superior, el Cretaci, el Triàsic, el Permià i
~ 125.0 Segona sèrie
Barremià Superior Serpukhovià Tercer estatge el Precambrià provenen de “A Geologic Time Scale 2012” de Gradstein et al.
Mississippià

330.9 ±0.2 (2012). Les del Quaternari, Paleogen superior, Cretaci, Triàsic, Permià i
Inferior ~ 129.4 ~ 521 Precambrià són aportacions originals de les subcomissions respectives de la
Hauterivià ~ 132.9 Mitjà Viseà Segon estatge ICS.
Valanginià ~ 529
346.7 ±0.4 Terranovià Taula dissenyada per K.M. Cohen, D.A.T. Harper, P.L. Gibbard, J-X Fan
~ 139.8
Inferior Tournaisià Fortunià © Comissió Internacional d’Estratigrafia (IUGS), Agost 2018.
Berriasià
~ 145.0 358.9 ±0.4 541.0 ±1.0 Citar com: Cohen, K.M., Finney, S.C., Gibbard, P.L., y Fan, J.-X. (2013; actualilzat)
The ICS Intemational Chronostratigraphic Chart. Episodes 36: 199-204.
El codi de colors segueix la convenció establerta Traducció al català coordinada per Xavier Berástegui Batalla, amb les aportacions de Juli Moll-Gómez de la Tia i Miquel Parella Codina
per la Comissió del Mapa Geològic del Món (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya), amb col·laboració de Josep Serra Kiel (Universitat de Barcelona), David Serrat i Congost, ICGC Traducció al català per iniciativa de Juan Carlos Gutiérrez-Marco (UCMCSIC/AUGS).
(CCGM-IUGS) http://www.ccgm.org Pere Santanach i Prat (Institut d’Estudis Catalans) i Mariano Marzo Carpio (Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona). Institut
Cartogràfic i Geològic
de Catalunya http://www.stratigraphy.org/ICSchart/ChronostratChart2018-08Catalan.pdf