HERÈNCIES REBUDES DE CARLES I D'ESPANYA I V D'ALEMANYA (1517)

L’herència de l’Emperador Carles

L’Emperador - Títol imperial

Maximilià (des de 1519)
d’Àustria - Àustria (arxiduc)

L’Emperador

Felip - Flandes
Maria de - Luxemburg
d’Habsburg
Borgonya - Borgonya
“el bell”
- Franc Contat

- Aragó
Ferran II - Nàpols
D'Aragó - Sicília
- Sardenya
- Rosselló i la Cerdanya

Carles I (Espanya)
Carles V (Alemanya) Joana I - Castella
de Castella - Navarra
Isabel I - Granada
“la boja”
De Castella - Places africanes
(Melilla, Orà, Bugia)
- Canàries
- Amèrica
La dinastia dels Habsburg va arribar al tron pel matrimoni de Joana, filla i hereva dels Reis Catòlics, i el
príncep Felip d’Habsburg, fill de Maximilià, arxiduc d’Austria i emperador del Sacre Imperi
Romanogermànic. Quan es va morir Isabel I de Castella, l’any 1504, la seva filla Joana va ser proclamada
reina de Castella, mentre Ferran el Catòlic va continuar regnant a Aragó. Però l’any 1506 va morir Felip el
Bell, l’espòs de la reina Joana, i aquesta va patir una afecció mental (d’això prové que sigui coneguda
amb el sobrenom de la Boja).

Considerant la seva incapacitat per governar, el seu pare Ferran va assumir la regència de Castella, fins a
la seva mort l’any 1516. Aleshores, Carles I, primogènit mascle de Felip i de Joana, nascut a Gant
(Bèlgica) l’any 1500, va ser proclamat rei a Brussel·les i va arribar a Espanya el 1517. Per la incapacitat de
la mare i la mort del pare, i gràcies a la política matrimonial dels Reis Catòlics, Carles rebrà dels seus avis,
directament, una immensa i problemàtica herència territorial, que el convertia en el fundador de la
primera monarquia dels temps moderns.

Del seu avi patern, Maximilià I d’Àustria (emperador del Sacre Imperi Romanogermànic), heretà els Estats
dels Habsburg, el sud de l’actual Alemanya: l’arxiducat d’Àustria, Estíria, Caríntia, Carniola, el Tirol, l’Alta
Alsàcia i el ducat de Wurtemberg, a més de la possibilitat de poder presentar-se al càrrec d’emperador
alemany (1519-20) i drets sobre Milà.
De l’àvia materna, Maria de Borgonya, heretà els Països Baixos (Holanda, Bèlgica, Artois), Luxemburg, el
Franc comptat i Charolais.
Del seu avi matern, Ferran d’Aragó, heretà Aragó amb el Rosselló i la Cerdanya, i les possessions italianes
(Nàpols, Sicília i Sardenya).
De la seva àvia materna, Isabel de Castella, heretà la corona de Castella (incloses Granada i Navarra), les
colònies americanes (les Índies), ciutats del nord d’Àfrica (Melilla, Orà, Alger, Bugia, Trípoli...) i Canàries.

L’any 1517, Carles I arribà a Espanya envoltat d’una cort d’amics, consellers i eclesiàstics de Flandes,
entre els quals hi havia Adrià d’Utrecht (futur papa Adrià VI), no coneixien el país, ni parlaven castellà,
només holandès i alemany, però van fer seus els càrrecs i dignitats. Això va suscitar immediatament la
malfiança entre els notables de Castella i Aragó.

Va heretar les dues corones alhora, per la mort del seu avi, Ferran (1516). El monarca va convocar les
Corts de Castella, d’Aragó i de Catalunya, que el van reconèixer com a rei de Castella i Aragó (1517-1556).
Amb aquesta convocatòria volia atreure el descontent i, sobretot, intentava aconseguir fons pera les
seves empreses imperials europees.

Després, l’any 1519, va morir el seu avi, l’emperador Maximilià, i Carles va ser elegit, per unanimitat,
emperador alemany, a Frankfurt, heretant l’Imperi dels Habsburg. El maig de 1520, el monarca va marxar
cap a territori alemany per fer-se càrrec de l’Imperi.

Governa un gran imperi, a partir de 1520, com a rei Carles I d’Espanya i V d’Alemanya (els Habsburg
varen regnar dos segles). Però Carles va heretar el títol d’emperador en unes circumstàncies molt difícils.
S’acabava de produir la rebel·lió religiosa i política dels protestants a Europa central, França aspirava al
domini d’Itàlia, i al Mediterrani era cada vegada més amenaçadora l’expansió de l’Imperi Turc. En aquest
context, Carles va entendre que tenia una gran missió històrica, junt al Papa com a cap espiritual, havia
de preservar la monarquia cristiana i universal.

L’imperi universal de Carles V estava format per un heterogeni conglomerat de territoris, que no
s’unificaren, constituí una vastíssima col·lecció d’Estats amb interessos distints i, fins i tot, en alguns
casos divergents. No va haver una política econòmica comú, ni el seu titular tenia els mateixos drets en
cadascun dels Estats. El comú denominador era la figura del sobirà.

Eren un conjunt d’estats reunits sota una única corona amb particularitats territorials, on Castella pel
nombre dels seus habitants i per les seves riqueses es va convertir en el regne hegemònic de la nova
monarquia. En cap cas s’hauria de confondre amb un gran Estat o una monarquia centralista. A més de
tan amplis i variats territoris, la dignitat imperial aconseguida l’obligava no tan sols a mantenir l’ordre en
el caos alemany, sinó a tutelar la cristiandat sencera.

La divisió de l’herència de Carles V (deixa l’Imperi alemany al seu germà petit Ferran i la resta al seu fill
Felip II) semblava oferir a Felip II, l’oportunitat d’alliberar-se dels conflictes i alleugerir Espanya de la
càrrega de la política imperial. No obstant, ni Felip II ni els seus successors es consideraren merament
reis d’Espanya, donat que els seus objectius foren mantenir l’integritat dels dominis de la casa d’Àustria i
la seva hegemonia a Europa, amenaçada, principalment, per França i l’Imperi Otomà.