DIRECCIÓ D’OPERACIONS

T.1 INTRODUCCIÓ A LA DIRECCIÓ D’OPERACIONS

Àmbit de les operacions d’una empresa

DECISIONS D’OPERACIONS

 Disseny de béns i serveis

o Què béns i serveis oferim i com son aquests?
 Producció
o Com hem de fabricar/crear?
o Quins recursos son necessaris (personal, tecnologia, equips…)?
 Previsions
o Quina és la previsió de vendes i producció?
o Mètodes per fer previsions
 Planificació de la producció
o Càlcul de la quantitat a fabricar i en quin moment
 Gestió d’estocs
o Estocs a mantenir
o Quan i quants estocs demanar
 Qualitat
o Productes sense defectes, atenció al client…
o Instruments per controlar la qualitat
 Distribució
o Com es fan arribar els bens als clients?
 Localització
o Ubicació instal·lacions
o Criteris per escollir ubicacions
 Compres
o Què hem de comprar?
 o Quin son els millors proveïdors?

Definició d’operacions: gestió dels recursos necessaris (inputs) per produir els béns i/o serveis
(outputs) que ofereix una organització.

BÉNS (tangibles, producció separada dels clients, és possible emmagatzemar-los)

SERVEIS (intangibles, producció i consum al mateix temps, únics, altament relacionats amb els
clients)

BÉNS SERVEIS
Es poden revendre Normalment no es poden revendre
Poden ser emmagatzemats Emmagatzemament difícil (o impossible)
Poden ser transportats No poden ser transportats
Es pot mesurar la qualitat Dificultats per mesurar la qualitat
Vendes i producció separades Vendre és part del servei
Automatització Difícil d’automatitzar

OPERACIONS EN L’ORGANIGRAMA DE LES EMPRESES

 MARQUETING: vendes, posicionament, preus, promoció, distribució

 FINANCES: comptabilitat, crèdits, cost del capital, deutors, tresoreria
 RECURSOS HUMANS: reclutament, carrera professional, compensació, motivació
 OPERACIONS: disseny producte, procés, qualitat, capacitat, estocs, compres

5 VARIABLES COMPETITIVES D’OPERACIONS

 COST
 QUALITAT
 SERVEI
 FLEXIBILITAT
 INNOVACIÓ
 TEMPS (?)
5 CLASSES D’INDICADORS

Un indicador és una mesura utilitzada per avaluar l’actuació de l’empresa.

 COST
o Cost de producció per unitat
o Utilització de capacitat de màquines
o Minves del procés
o Productivitat del procés
 QUALITAT
o % de desperfectes
o Temps mitjà entre averies
o Nombre de prestacions
 SERVEI
o Temps d’entregues
o “Lead Time” 1des de la comanda
o Mitjana de retards en entregues
o Fiabilitat de l’inventari
 FLEXIBILITAT
o Nombre de formats
o Comanda mínima
o Amplitud de punts de venda
 INNOVACIÓ
o Nombre de nous productes introduïts per any
o Inversions en I+D
o Lead Time de disseny de nous productes

OBJETIUS DE LA DIRECCIÓ D’OPERACIONS

Eficiència ≠ Eficàcia

Eficàcia: Fer el que s’ha de fer

Eficiència: Fer-ho el millor possible (optimitzant recursos)

producció output
Productivitat= =
recursos utilitzats input
Si la unitat de mesura és la mateixa, parlem de rendiment, i s’expressa en %

T.2 DISSENY DE BÉNS I SERVEIS

El desenvolupament dels productes existents i la introducció de nous que valorin els clients, és
un important factor per la prosperitat i el creixement d’una empresa.

1
El termini de durada és la latència entre l’inici i la finalització d’un procés
RAONS PER DESENVOLUPAR NOUS PRODUCTES

1) Canvis sociològics
2) Canvis demogràfics
3) Canvis tecnològics
4) Cicle de vida dels productes

DESNVOLUPAMENT D’UN PRODUCTE

3 Etapes:

1) Creació del producte

a. Generació d’idees
i. Empenta de la demanda
ii. Empenta tecnològica
2) Disseny del producte escollit
a. Criteris d’avaluació
i. Utilització de recursos
ii. Qualitat del disseny
iii. Termini de desenvolupament (time to market)
3) Elecció de la forma de fabricació

INNOVACIÓ

Característiques

 Tota innovació comporta un risc

 Entorn favorable per la innovació
 Organització d’una empresa innovadora

DISSENYS DE SERVEIS

És més difícil perquè...

1. Es consumeix en el moment de produir-se. L’estoc de servei acabat es zero

2. El client participa en el procés de producció del servei
3. La prestació del servei consta d’elements intangibles
4. Els elements d’immediatesa, interactivitat e intangibilitat fan més difícil el fet
d’aprofitar les economies d’escala de la mateixa manera que amb els béns industrials.

Gran part del cost i qualitat del servei es determina a la fase de disseny.

3 aspectes en el disseny de serveis:

- Industrialització i estandardització (McDonald’s)

- Autoservei (online, peatges, benzina)
- Automatització: expedients electrònics, llits hospitals, peatges
T.3 PREVISIONS

Per què és important preveure la demanda?

Les previsions de demanda es necessiten per fer una planificació efectiva i eficient dels
recursos.

Les previsions marquen un camí. Una bona previsió és més que un simple número.

Com més llarg n’és l’horitzó, menys acurada és la previsió. S’ha de tenir en compte que pot
haver-hi errors (de diferent tipus) a les prediccions.

3 MÈTODES DE PREVISIONS

1. Mètodes Qualitatius

Basats en el judici, intuïció, experiència, enquestes,... Subjectius. Les dades històriques (si n’hi
ha) poden tenir poca rellevància.

a. Mètode Delphi
i. Es basa en estimacions i opinions d’experts
b. Investigació de mercat
i. Recopila dades de diverses maneres (enquestes, entrevistes...) per
conèixer el mercat
c. Comparatiu
i. Compara amb altres productes ja existents
d. Nivells inferiors
i. Compila dades de les persones que tenen contacte amb allò que es
pronostica
2. Mètodes Quantitatius
a. Mètodes de Sèries Temporals

Basats en una quantitat de dades històriques. Comportament futur serà similar a allò observat
en el passat. El comportament passat és un indicador del comportament futur. Les previsions
analitzen les dades històriques i fan una predicció.

i. Mitjanes mòbils
- Fan un promig de les dades del passat per preveure el futur basat en aquest promig.
- S´utilitzen si no hi ha tendència o si aquesta és petita.
 ii. Allisat exponencial
- És una tècnica de previsió on es ponderen més les dades recents.
- Es necessita una constant d´allisat (α):
o Pren valors entre 0 i 1.
o S´agafa de forma subjectiva.
o Determina el pes relatiu donat a l´observació actual [quant més alt sigui α, més
pes a les dades actuals (reals)]

La primera previsió (F1) la dona l’exercici

b. Mètodes Causals

La variable a estimar és el resultat de determinades causes. Previsió relacionada amb altres

factors. [causa-efecte]

Exemples:

- Si augmenta el tipus interès, baixa la inversió.

- Si puja el preu de la benzina, puja el transport públic.
- Si puja el preu de l’oli d´oliva, puja l’oli de girasol (més barat).

MÈTODE DE REGRESSIÓ (MÍNIMS QUADRATS)

Utilitza l´equació d´una línia recta per a descriure les relacions entre variables. Es calcula amb
el mètode dels mínims quadrats.
^ i=a+bx i
Equació de la recta Y
 n

∑ xi y i−n x́ ý
i=1
Pendent de la recta b= n

∑ x i2−n x́ i2
i=1

Tall amb l’eix a= ý−b x́

MEDICIÓ DE L’ERROR

Diferència entre el valor de la previsió i el que realment passa. (F-D)

D´on pot venir l´error?

- Error sistemàtic: provocat per excloure variables correctes o per fer supòsits erronis.
- Error Aleatori: variacions aleatòries.

L’error de previsió és la diferència entre la previsió (F) i la demanda real d’un període (D) i es
pot calcular de la següent forma: e=F-D

Idealment volem: e=0 (error sigui 0)

Una forma de mesurar l´error és amb:

L’Error Quadrat Mig (EQM): sumatori dels errors al quadrat dividit pel numero d´observacions.
n
1
EQM= ∑e2
n i=1 i
T.4 PROCESSOS

QUÈ ÉS UNA FORMA DE PRODUCCIÓ?

És l'estratègia d'una organització per transformar els recursos (inputs) en béns i serveis
(outputs).

QUIN ÉS L’OBJECTIU DUNA ESTRATÈGIA DE PRODUCCIÓ?

Trobar la manera de produir els béns i serveis per satisfer els requisits del client.

Satisfer les especificacions del producte/servei a uns costos competitius

FORMES DE PRODUCCIÓ (INDUSTRIAL)

1) Projecte.

2) Taller.

3) Just in Time.

4) Planta processadora

1. PROJECTE

Característiques d’un projecte:

- Únic producte de gran complexitat

- Producte dissenyat a mida del client

- Coordinació de tots els proveïdors del projecte

 2. TALLER

Mobles a mida, reparació de rellotges, sastre, mobles a mida.

Característiques:

- El procés d'obtenció del producte requereix un petit nombre d'operacions poc

especialitzades realitzades pel mateix treballador.

- Operacions qualificades.

- Sofisticació tecnològica baixa.

3. JUST IN TIME

Automòbils, fast food, electrònica de consum.

Característiques:

- Poca varietat i molta quantitat.

- Alta inversió en maquinària i instal·lacions.

- El grau d'utilització de la maquinària/instal·lacions és molt elevada per optimitzar els costos.

- La funció del treballador és repetitiva i poc qualificada.

4. PLANTA PROCESSADORA

Ciment, cervesa, electricitat, paper.

Característiques:

- Alta inversió en capital.

- Els processos estan dissenyats per a un funcionament interromput atès els alts costos de
parada i posada en marxa.

- La funció del treballador és de supervisió del procés.

ANÀLISIS DE PROCESSOS
Conceptes bàsics:
  Items: Són tots els elements que es processen al sistema. En una perruqueria seria els
clients.
 Activitats Són les unitats elementals de transformació d'un ítem. En una perruqueria
seria rentar-tallar-assecar-pentinar-cobrar.
 Processadors: Són els elements del sistema capaços de realitzar les activitats als ítems.
En una perruqueria seria el personal, àrea rentats, assecadores.
 Taxa de producció (TP): Quantitat real d'ítems que són processats al sistema per unitat
de temps.
o En una perruqueria servim 15 clients per dia.
o En una fàbrica número d'unitats fabricades.

 Taxa de producció màxima: nombre màxim d'ítems que pot processar el sistema per
unitat de temps. També s'anomena capacitat del sistema.
La capacitat d'un sistema depèn del nombre de processadors disponibles i de com
s'utilitzin de bé.
 Coll d'ampolla (CB): per a un sistema d'operacions en conjunt, la taxa de producció
màxima (capacitat) estarà limitada pel processador la taxa màxima del qual sigui la
menor de totes. Aquest processador serà el coll d’Ampolla.
 Utilització de cada processador: és el percentatge real del temps total disponible del
processador que consumeixen els ítems processats.
 Temps de flux (TF): mesura el temps total que un ítem ha trigat des que entra al
sistema fins que surt del mateix al final.
 Treball en curs (WIP): ítems que han entrat al procés però encara no han estat
completament processats. Els ítems poden estar sent processats o esperant a ser-ho.

RELACIÓ ENTRE ELS CONCEPTES I L’EMPRESA

La taxa de producció  vendes o el volum d'activitat de l'empresa.

La taxa de producció màxima  potencial de vendes de la companyia. Els límits de demanda

que el sistema pot absorbir.

El temps de flux  capacitat de resposta davant d'un client.

El treball en curs  estocs mantinguts o de les cues si parlem d'una empresa de serveis. Nivell
de circulant que estem suportant/espai d'emmagatzematge que necessitem.

MILLORA DE PROCESSOS

Abans de començar a millorar processos, cal conèixer com és el procés.

Com podem conèixer un procés? Per mitjà del Diagrama de Fluxos de Processos

DIAGRAMA DE FLUXOS DE PROCESSOS

Representen gràficament les etapes de fabricació d´un producte o servei.

Ens esmenten els mètodes de treball i els temps de fabricació.

Indiquen les màquines, el personal i les eines necessàries.

La seva anàlisi permet identificar oportunitats de millora. (ser més ràpids, utilitzar menys
recursos… i amb això poder baixar costos).
A través del Diagrama de Flux de Processos, podem analitzar un procés i veure com es pot
millorar.

- Disminuir els recursos utilitzats.

- Ser més ràpids en el temps de fabricació.

 Examinar els símbols d’activitat.

o És necessària aquesta operació?
o És una operació redundant?
o És font d’errors?

 Examinar els símbols d’activitat de control.

o És una comprovació necessària?
o Quant de temps li dediques?

 Eliminar: moviments, passos.

 Simplificar: formes, procediments.

 Tecnologia: com la tecnologia pot millorar el procés. Automatització de processos.

 Autoservei per part dels clients.

T.5 SISTEMA DE PRODUCCIÓ: LEAN MANUFACTURING

OBJECTIU:

Fabricar la quantitat necessària, en el moment que es necessita i amb la qualitat perfecta.

Conceptes: Pull/Push

Pull: l´ordre de fabricació parteix de la comanda del client.

Push: l´ordre de fabricació parteix de una previsió.

El sistema Lean utilitza el concepte Pull.

Comparació entre sistemes:

EINES DEL LEAN MANUFACTURING

1.- Lluita contra el malbaratament.

2.- Jidoka.

3.- Cadencia. (Takt Time)

4.- Producció equilibrada. (Heijunka)

5.- 5S.

6.- TPM

7.- Kanban.

8.- Anivellat de la producció. Tècniques Smed.

1- LLUITA CONTRA EL MALBARATAMENT

Eliminar tot allò que no aporta valor.

2- JIDOKA [LA QUALITAT EN EL LEAN]

Automatització amb un toc humà.

És un procés de control de qualitat que aplica els principis següents:

- Detectar l'anormalitat.

- Corregir la condició immediatament.

- Investigar la causa des de l´arrel i aplicar una contra mesura.

Exemple: POKA-YOKE

Poka-Yoke: Mecanismes o dispositius que ajuden a prevenir errors.

 Simples.
 Instal·lats on pot passar l´error.

Avantatges:

- Menys defectes.

- Menys reprocessos.

- Menys inspecció.

3- CADENCIA [Takt Time]

Takt time: Sincronitza el ritme de producció amb la demanda.

Temps de treball disponible/demanda mitjana

Producte A té una demanda de 350 peces/mes. Producte B té una demanda de 525

peces/mes. Demanda total és de 875 peces/mes

Dies de treball en un mes 21 dies * 8 hores: 168 hores  168 hores* 60 minuts: 10.080 minuts

Takt time: 10.080/875 = 12 minuts/una peça. Durant aquest mes caldrà completar una unitat
cada 12 minuts per satisfer la demanda.

4- PRODUCCIÓ EQUILIBRADA (Heijunka)

L'objectiu és crear un flux continu on cada producte passa d'una estació a la següent al mateix
moment que s'acaba de processar, sense esperes ni agrupacions per lots.

Per aconseguir el flux continuat, totes les operacions tenen la mateixa duració.
5- LES 5 S [Més organització en l’espai de fabricació]

 Seiri (organitzar): tenir només el que calgui.

 Seiton (ordenar): ordenar les coses per facilitar-ne l’ús.

 Sis (netejar): mantenir net l’espai.

 Seiketsu (control visual): a cop d´ull.

 Shitsuke (disciplina): mantenir els 4 punts anteriors.

 6- MANTENIMENT PRODUCTIU TOTAL (TPM)

El treballador es responsabilitza del manteniment de la màquina que utilitza.

7- KANBAN (targeta en japonès)

Tècnica per senyalitzar la necessitat de més material a reaprovisionar.

El Kanban és l´autorització perquè es produeixi el següent lot de material en la cadena de

producció, o per a que es produeixi un nou reaprovisionament.

El consum de material necessari per a un procés, en desencadena la reposició pel procés

precedent.
 8- ANIVELLAT DE LA PRODUCCIÓ I TÈCNIQUES SMED

Així cada dia hi ha de tots els productes.

SMED: Enfocades a la reducció dels temps de canvi de lot. Aquest temps es defineix com el
temps que transcorre des que es produeix la darrera peça correcta d'un lot fins que es
produeix la primera peça correcta del lot posterior.

Com hi ha que fer més canvis de màquina buscarem formes d´anar més ràpids.
T.6 PLANIFICACIÓ AGREGADA
QUÈ ÉS LA PLANIFICACIÓ AGREGADA?

La planificació agregada consisteix en determinar els recursos necessaris per fabricar una
quantitat en un temps determinat.

ES TRACTA DE SATISFER LA DEMANDA PREVISTA AJUSTANT ELS NIVELLS DE PRODUCCIÓ.

COM?

Hores extres, inventari, contractació de personal, acomiadaments, subcontractació.

QUIN ÉS L’OBJECTIU DE LA PLANIFICACIÓ AGREGADA?

Minimitzar el cost de la fabricació.

ESTRATÈGIES DE PLANIFICACIÓ AGREGADA

Per a l'obtenció del PAP se sol seguir un procés sistematitzat que consisteix en:

- Determinar les necessitats de producció per període (Pla de Necessitats de Producció)

- Establir les diferents mesures d'ajust de la capacitat.

- Elaborar el PAP tenint en compte si utilitzem una estratègia de persecució o d'anivellament.

- Seleccionar quin PAP elaborat és de menor cost.

 Determinar les necessitats de producció per període (Pla de Necessitats de

Producció)
 Establir les diferents mesures d'ajust de la capacitat.

Un cop establert el PNP, haurem de cobrir aquestes necessitats mitjançant les diferents
alternatives al nostre abast. Inicialment intentarem fer front al PNP mitjançant l'inventari
acumulat i la producció en jornada regular. Si no n'hi ha prou, hauríem d'acudir a altres
mesures d'ajustament de la capacitat com ara hores extraordinàries, subcontractació o servei
amb retard.

L'elecció de les diferents mesures d'ajustament dependrà de les polítiques de l'empresa i/o les
limitacions de l'entorn. Per exemple, una plantilla màxima i/o mínima, un màxim d'hores
extres, limitacions legals respecte a la jornada laboral, disponibilitat de treballadors, optar
primer pels recursos propis...

 Elaborar el PAP tenint en compte si utilitzem una estratègia de persecució o

d'anivellament.

Estratègia de persecució: Ajustar la producció a la demanda, a cada moment.

Estratègia d'anivellament: Es pretén mantenir constant la producció regular diària.

 Seleccionar quin PAP elaborat és de menor cost.

El procés d'obtenció del PAP finalitzarà quan s'hagi assolit un pla que, complint amb les
polítiques empresarials establertes, assoleixi uns nivells de cost i servei que compleixin els
nivells mínims establerts.

El PAP no és inamovible, caldrà actualitzar-lo cada vegada que les circumstàncies així ho
aconsellin (demanda real diferent de la prevista, canvis en la productivitat a la mà d'obra,...)
re-calculant el PAP i en conseqüència els plans de producció que se'n derivin.

CÀLCULS

Hores que es necessiten PAP x Temps ∏ ¿ unitat

Nº treballadors necessaris= =
Hores que tenim Dies x Hores per dia
Hores dispen jornadareg=Plantilla x dieslab x hores per dia
Hores disp
Producció en jornada reg=
Temps ∏ ¿ unitat