El gènere de substantius i adjectius

El gènere és totalment arbitrari quan el substantiu designa coses o idees abstractes.

Quan designa persones o animals que tenen tots dos gèneres, el femení es forma de
diverses maneres:

1. Generalment, afegint una -a al masculí:

substantius adjectius
nen - nena bonic - bonica
noi - noia prim - prima
gat - gata net - neta

Fem atenció als canvis ortogràfics que pot produir la formació del femení afegint una -
a al masculí:

gos - gossa
enemic - enemiga
Marcel - Marcel·la
llop - lloba
serf - serva
nebot - neboda

2. Els substantius que no són aguts i que acaben amb -e, -o, -u canvien aquesta vocal
per -a:

substantius adjectius
alumne - alumna ample - ampla
vidu - vídua fondo - fonda
Andreu - Andrea ateu - atea

3. Afegint al masculí d’alguns substantius les terminacions -na, -ina, -essa:

cosí - cosina
gall - gallina
abat - abadessa

4. Alguns substantius tenen unes terminacions pròpies per al femení. Certs

masculins acabats amb -or fan el femení en -riu i els acabats amb -òleg fan el femení
en -òloga:

emperador - emperadriu
sociòleg - sociòloga

5. Hi ha substantius que tenen arrels diferents per al masculí i per al femení:

amo / mestressa
marit / muller
ase / somera
gall dindi / polla díndia
marrà / ovella

6. Hi ha substantius invariables; és a dir, que tenen la mateixa forma per al masculí i per
al femení. Són els acabats amb -aire, -cida, -ista:

el / la cantaire
el / la homicida
el / la trompetista

Hi ha substantius d’una sola terminació que provenen, moltes vegades, d’adjectius:

persa, jove, salvatge, àrab, màrtir...

7. Hi ha noms d’animals que són invariables. Si volem distingir el sexe de l'animal, cal
afegir-hi els mots mascle o femella:

la cadernera mascle / la cadernera femella

8. Hi ha alguns substantius masculins que es formen a partir del femení:

merla / merlot

9. Els adjectius acabats en -aç, -iç, -oç tenen una sola terminació en singular, però dues
en plural.

singular plural plural

masculí i femení masculí femení
-aç capaç capaços capaces
-iç feliç feliços felices
-oç veloç veloços veloces

10. Cal tenir en compte que el gènere d'alguns substantius catalans no coincideix amb
el d'altres llengües romàniques.

Són masculins:

els afores un escafandre el marge

un anell els espinacs un orde religiós
un avantatge un estratagema el pebre
el compte el front el pendent
el corrent un full (de paper) el senyal
el costum un interviu els tèrmits
el deute el llegum un titella
el dubte el lleixiu un bacteri

Són femenins:
una amargor una anàlisi la nespra
la claror una àgape les postres
una esplendor una àncora la síncope
una olor la marató la síndrome
la remor una aroma la sida
la resplendor la cercavila la vodka
la suor la dent una allau

11. Hi ha alguns mots que admeten tant el masculí com el femení, com ara:

el mar / la mar
un art / una art
el vessant / la vessant

12. Hi ha substantius que tenen significat diferent segons el gènere:

el canal (via d'aigua) - la canal (conducte, canonada)

un editorial (article) - una editorial (empresa)
el fi (objectiu, finalitat) - la fi (acabament)
el llum (aparell) - la llum (claror, corrent elèctric)
un ordre (contrari de desordre) - una ordre (manament)
el planeta (astre) - la planeta (destí)
el son (dormida) - la son (ganes de dormir)
el terra (sòl, paviment) - la Terra
el clau (de clavar) - la clau (d'obrir portes)
el còlera (epidèmia) - la còlera (ràbia)
el pols (batec) - la pols (partícules)
el pudor (modèstia) - la pudor (mala olor)
el vall (excavació) - la vall (entre dues muntanyes)

El nombre de substantius i adjectius

La majoria d’adjectius són de dues terminacions (una per al masculí i una altra per al
femení) i tenen les formes plurals respectives, però hi ha un grup d’adjectius que cal
recordar:

 Són invariables quant a gènere els adjectius acabats en -ble, -aire i -ista també
tenen una única forma per al plural:

home egoista dona egoista homes egoistes dones egosites

home afable dona afable homes afables dones afables
home cridaire dona cridaire homes cridaires dones cridaires

 Els adjectius acabats en -al, -el, -il, -ant, -ar i -or, la major part dels quals són
invariables quant a gènere, són també invariables en plural:

vestit elegant camisa elegant vestits elegants camises elegants

home lleial dona lleial homes lleials dones lleials
  Cal tenir en compte, però, que els adjectius acabats en -aç, -iç i -oç són
invariables en singular però fan plurals diferents, segons si són masculins o
femenins:

home capaç dona capaç homes capaços dones capaces

home feliç dona feliç homes feliços dones felices
animal atroç fera atroç animals atroços feres atroces

El complement preposicional

El complement preposicional o de règim verbal sempre és introduït per una de les

preposicions següents:

a: Contribuïm a la reconstrucció del campanar amb un donatiu.

de: No et descuidis d’avisar-me.
en: Sempre penso en vosaltres, quan hi aneu
amb: No s’ha fet mai amb gent com aquella
per: Em preocupo per vosaltres.
L’aparició d’una preposició o d’una altra depèn del verb. A continuació, tens una llista
d’alguns verbs que normalment van amb preposició.

preposició a preposició de preposició en preposició amb preposició per

accedir adonar-se entossudir-se avenir-se atabalar-se
acostumar-se burlar-se exercitar-se col·laborar interessar-se
afanyar-se descuidar-se pensar conformar-se preocupar-se
atrevir-se dubtar tenir interès estar d'acord
contribuir oblidar-se vacil·lar fer-se
dedicar-se parlar
exposar-se penedir-se
obligar recordar-se
procedir riure's
renunciar queixar-se

Sovint el complement preposicional s’adjunta a verbs que formen una expressió

conjunta amb un nom o un adjectiu:

Estic d’acord amb la proposta de celebrar el comiat divendres.

Avui estem segurs d’haver encertat el plantejament.

La substitució pronominal del complement preposicional es pot fer amb les

formes hi o en, segons la preposició que l’encapçali:

 quan va introduït per a, en, amb o per, se substitueix amb hi:

La Joana pensa en l’Aina. La Joana hi pensa.
 quan va introduït per de, se substitueix amb en:
Sempre parlen de política. Sempre en parlen.
Cal tenir en compte que hi ha verbs que canvien de sentit (o prenen un matís especial)
quan s’usen amb preposició:

Fer-se amb algú. tractar-hi, parlar-hi (≠ fer)

Entendre en informàtica. ser especialista en, saber-ne (≠ entendre)

Els pronoms febles

Els complements circumstancials i els preposicionals se substitueixen per hi o per en,

segons la preposició que els introdueixi: si la preposició és de, el pronom serà en; si la
preposició és qualsevol altra, aleshores hem de substituir el complement pel
pronom hi:

Van a Madrid. → Hi van.

Venen de l’Hospitalet. → En venen.
Amagueu la maleta sota el llit. → Amagueu-hi la maleta.
Pensa en ella. → Hi pensa.
Es va descuidar de fer-ho. → Se'n va descuidar.

Cal tenir en compte, però, que quan el complement circumstancial és de manera, el

pronom que el substitueix és hi:

Camina de pressa. → Hi camina.

Els complements predicatius se substitueixen per hi o per en, també. Els verbs
predicatius com trobar-se, presentar-se, tornar-se, etc., substitueixen el complement
pel pronom hi:

En Joan s’ha tornat molt brut. → En Joan s’hi ha tornat.

Però el complement predicatiu dels verbs fer-se, dir-se, elegir i nomenar se

substitueix per en:

T’has fet mal? → Te n’has fet?

Els pronoms relatius

No s’ha de confondre la conjunció que, que fa d’enllaç entre dues oracions (introdueix
una oració subordinada) i no té funció sintàctica, amb el pronom relatiu que. En tots
dos casos s’ha de pronunciar amb vocal neutra en el català oriental.

Observacions sobre el QUE conjunció

 No es pot suprimir:

M’han demanat que compri dues garrafes d’aigua. (mai: M’han demanat compri…)
Espero que vinguis aviat. (mai: Espero vinguis aviat.)
  No s’ha d’ometre darrere de l’adverbi d’afirmació sí:

Jo no ho crec, però ell sí que ho pensa. (i no: …ell sí ho pensa.)

 No pot anar precedida de preposició:

Espero que vinguis. (i no: Espero de que vinguis.)

Observacions sobre el QUE pronom relatiu

Com tots els pronoms relatius, d’una banda, substitueix un element (l’antecedent) de
l’oració que ha aparegut abans; de l’altra, fa d’enllaç entre dues oracions. Pot fer les
funcions de subjecte, complement directe i circumstancial de temps). Vegeu-ne alguns
exemples a continuació:

 El noi que acaba d'arribar és el meu germà.

 Acabo de veure el cotxe que t'has comprat.
 El dia que vulguis parlem de com ens organitzem.

En el primer cas, la funció del relatiu és la de subjecte (és com dir: “el meu germà acaba
d’arribar”). En el segon, fa de complement directe (“t'has comprat [aquest cotxe]”),
mentre que en l’últim, la funció del pronom és de circumstancial de temps.

Els adverbis
Els adverbis són mots invariables que modifiquen altres elements
gramaticals, com verbs, adjectius i adverbis.

Llegeix sovint.
No s’ho ha passat bé.
Avui tenim orxata força bona.
La Carme és més aviat esquerpa.

Si la funció d’adverbi la fa més d’una paraula, parlem de locució adverbial.

Sempre parla a poc a poc.

Hi havia gent a tot arreu.

La funció primordial de l’adverbi i de les locucions adverbials dins de

l’oració és la de complement circumstancial, que pot ser de manera,
quantitat, lloc, temps...

Adverbis i locucions adverbials de manera

La majoria dels adverbis d’aquest tipus es formen afegint –ment a la
forma femenina de l’adjectiu qualificatiu (tranquil·lament, fàcilment...).

Ara bé, no tots els adverbis en -ment són de manera. També poden ser:

 de temps: immediatament, actualment...

 de lloc: externament, localment...
 de quantitat: totalment, aproximadament...
 d’afirmació: evidentment, certament...
 de dubte: possiblement, segurament...

Vegem un petit recull d’adverbis de manera:

Expressament De franc
Així (1)
A peu coix A compte
Bé/ben
A coll En un tres i no res
Mal/malament (2)
A collibè Endebades
Millor
D’amagat De debò certament
Pitjor
A la gatzoneta Quasi
Corrents
De bracet Gairebé (3)
De pressa
De puntetes Si fa no fa
A corre-cuita
De quatre grapes Sols/solament/només (5)
Amb una esgarrapada
De reüll Tot
A les palpentes
A l’engròs Sobretot (5)
A les fosques
Al detall Dempeus
A la babalà
En dejú
d’amagatotis

Observacions:

(1) Les formes aixís, aixins, aixina, que s’empren col·loquialment, són
incorrectes.
(2) Els adverbis mal i ben van davant de l’element que modifiquen, mentre
que malament i bé van al darrere.
Això està mal fet. Ho has fet malament.
(3) No s’ha de confondre gairebé (quasi) amb gaire bé (poc bé):
No em trobo gaire bé.
Ja gairebé he acabat el treball.
(4) Sols i solament són formes sinònimes (solsament és una incorrecció).
(5) No s’ha de confondre sobretot (principalment, per damunt de
tot) amb sobre tot (damunt de tot).
No sé què dir sobre tot això que ha passat...
Sobretot no t’oblidis de trucar-me!
Quan hi ha dos adverbis o més amb la terminació –ment, es pot optar per
no suprimir-ne mai el sufix (opció preferible) o suprimir el de l’últim
adverbi i deixar-hi el primer.

Va llegir tranquil·lament i serenament

Va llegir tranquil·lament i serena.

Adverbis i locucions adverbials de quantitat

Quant (1)
Molt Amb prou feines
Poc Mig
Bastant A mitges
Gaire Mig mig
Massa Gairebé / quasi (també poden
Força ser de manera)
A més, a més a més Almenys
Menys Pel cap baix
Gens (2) Com a mínim
Mica Si més no
Ni mica Tant (3)
Ni gota Tan (3)
Prou (suficientment)
Observacions:

(1) Cal no confondre quan (de temps) i quant (de quantitat).

No recordo quan vam anar a Suïssa.
Has vist quant de sucre he comprat?
(2) Cal distingir entre gens i res (pronom equivalent a cap cosa).
No vull saber res d’això!
No té gens de paciència.
(3) L’adverbi tant s’escriu tan davant d’un adjectiu, un altre adverbi o una
locució adverbial.
Tinc tants diners que no sé què fer-ne.
Vine tan aviat com puguis./ És tan simpàtic com tu.

Adverbis i locucions adverbials de lloc

Aquí/ací Arran/ran Endarrere/enrere/darrere

Cap aquí Arreu/pertot Enlloc (2)
Allà/allí Pertot arreu Entremig
Cap allà Per totes bandes Fora/defora
Enllà Damunt Enfora
Dalt Al capdamunt Enlaire (3)
A dalt Al capdavall Lluny
Dalt de tot Al capdavant On
Amunt/enlaire (1) A sobre A on
Baix Sota/dessota/davall Prop
De baix estant Dins/dintre A prop
Avall/davall (1) A dins/a dintre
Al voltant Enfora
Darrere/rere Endins/endintre
Davant Endavant/avan
Observacions:

(1) Els adverbis amunt i avall indiquen direcció i a dalt i a baix indiquen
repòs, situació.
Segueix aquest carrer cap amunt fins que trobis una plaça.
Quan arribis a dalt de tot del carrer trobaràs una plaça.
(2) No s’ha de confondre enlloc ( a cap lloc) i en lloc ((en comptes de).
No l’he trobada enlloc.
En lloc de salsitxes he comprat botifarres.
(3) Cal no confondre enlaire (amunt) amb en l’aire (volant, per l’aire).
Llança la pilota ben enlaire i després mira d’entomar-la.
Mentre l’avió era en l’aire tenia una sensació de mareig.

Adverbis i locucions adverbials de temps

Avui/hui Ara com ara De tard en tard

Avui dia Ara per ara Tard o d’hora
Demà Fins ara Després
Demà passat Des d’ara Havent + participi (Ex.
Abans Per ara havent dinat)
Abans-d’ahir De tant en tant En acabat
Anit Llavors/aleshores (1) i (2) De seguida
Anit passada Abans Tot seguit
Sempre/tothora Primer Alhora/ensems (3)
Mai De primer Ja
Sovint Aviat/prompte Encara
Quan D’hora Encara ara
Ara/suara Tard Mentrestant (entretant)
Enguany A deshora Al matí, a la tarda...
Antany Cap al tard (sempre amb la preposició A)

Observacions:

(1) Són incorrectes les formes llavòrens, allavores, llavonses que

s’utilitzen col·loquialment.
(2) No s’ha de confondre aleshores (en aquell moment) amb a
les hores (en aquelles hores concretes).
 Van arribar al mig del bosc i aleshores van adonar-se que s’havien
perdut.
No et recomano agafar el metro a les hores de més afluència.
(3) Cal no confondre alhora (al mateix temps) amb a l’hora (puntualment,
en el moment assenyalat).
Vols que ens llancem a l’aigua alhora?
Arribaran a l’hora de dinar.