TERMODINÀMICA (CALOR I TREBALL)

PRIMERA LLEI DE LA TERMODINÀMICA

La termodinámica considera la relació entre un sistema (S) i el medi
ambient (M) que l’envolta. S i M junts formen l’univers.
L’energia del Univers → E(SISTEMA) + E (MEDI) = E (UNIVERS)

El calor (Q) i el treball (W) son la manera que té un sistema (p.e. un fluid
en un recipient) de intercanviar energia amb el medi ambient

Aquest intercanvi energètic Sistema - Medi pot ser efectuat mitjançant:

- CALOR (Q): transferència d’energia del cos més calent (molècules

amb major energia cinètica) a partir de col·lisions amb les molècules del cos més fred (exemple pot calent refredat amb
un bol d’aigua freda).

- TREBALL (W): transferència d’energia com a resultat d’un canvi de volum (exemple d’un gas en un èmbol: quan
s’expandeix es refreda o quan li fas un treball de compressió el gas es calenta) . W = F · x

o El treball de les forces de pressió(p) d’un gas amb un èmbol. → W = F ·d = p ·A·d = p·V ( sabeeerr) !!!! (
suposem que F = p · A (superficie) i que A(superficie)· ditancia = V)

o El treball que realitza un gas en expandir-se és la pressió

per la variació de volum que aquesta pressió provoca. D’on
surt aquest energía necesaria per a fer el treball?

o El gas al expandir-se realitza un treball degut a la pressió

sobre l’èmbol: W = p V. El treball es realitza a expenses
de la energia del sistema gas, el qual es refreda. La pèrdua
de energia del sistema dóna lloc al W d’expansió. Si
comprimeixes el gas, adquireix calor i energia a expenses
del treball de compressió que tu aportes.

Si el sistema S i el Medi M evolucionen a dos estats diferents (definits per Pressió, Temperatura i Volum) llavors, per la llei de
conservació de la energia “l’energia de l’univers, (donat que és un sistema aillat - tancat), es manté constant”: EU = E’U és a dir
EU = 0

La energia que guanya el Sistema la perd el Medi (i viceversa) EU = E’U → ES +EM = E’S +E’M → EM -E’M = E’S -ES → EM =-ES
→ Per exemple un pot calent refredat en un bol amb aigua freda

La PRIMERA LLEI DE LA TERMODINÀMICA→ “la variació d’energia interna d’un sistema és la diferencia del calor Q subministrat,
menys el treball W realitzat pel sistema.
ES = Q – W = Q - P  V ( Q : calor neto que
administramos / W: trabajo que realiza→ p · V (trabajo
en presiones)
(exemple: una caldera, el vapor de la qual fa moure un
èmbol produint treball)

¡¡¡ Si una màquina es cíclica, sempre es retorna al mateix

estat i per tant s’ha de cumplir que ES = 0 !!!
Per a que aquesta màquina pogués funcionar hauria de cedir menys calor a cada cicle ( nomes 43,1 cal) Q=1000-43,1=956,9 cal ·
4,18 J/cal = 4000 J i per tant → ES = 0

Pero si en lloc de cedir només 43,1 cal cedís encara menys, el que pasaría és que Q > W i per tant ES seria diferent a 0 → la
màquina deixaria de ser cíclica i a més s’escalfaria.
El cas contrari seria el seguent :

MARXA DIRECTA I MARXA INVERSA D’UNA MÀQUINA

CALOR ESPECÍFICA – CAPACITAT CALORÍFICA

- Fa referencia a la capactat que te un cos o no d’escalfar-se quan li subministrem calor.
Quan afegim energia a un sistema (p.e l’escalfem) la To del sistema augmenta. Segons com ha estat fet el procés, distingim els
següents casos:
1- S’ha mantingut el VOLUM CONSTANT  V=0 (ISÒCOR). Llavors W = 0 (és una transferència d’energia que no realitza
treball). Q = ES . Tot el calor subministrat s’utilitza per escalfar el sistema.
 o La relació entre el Q i l’augment de temperatura del sistema és una constant que s’anomena Capacitat calorífica
(C).
o Per ser el volum constant → Q = ES = Cv · T
o El Calor específic (cv) és la capacitat calorífica d’una substància dividit per la seva massa : cv =Cv /m

2- Si l’intercanvi d’enmergia es a Pressió constant (isobárica). Llavors W = p · V ; com Q = Es + W ; llavors:

o Q =  Es + p V = Cp · T → amb cp= Cp/m
o
Les substàncies amb una capacitat calorífica petita!!!! A igual calor tindran una variació de temperatura més gran ( s’escalfaran
més) → Q = Cv/p ·  T

TRANSMISSIÓ DEL CALOR

El calor flueix dels cossos calents als cossos més freds (el procés invers no és possible espontàniament).

MÈTODES DE TRASMISSIÓ DEL CALOR

CONDUCCIÓ (CONTACTE)

- Transmissió de la energia cinètica de molècules properes del cos calent a les del cos fred per medi de col·lisions.
Exemple : Cos humà manté una To interna de 37o , de manera que hi ha un flux constant cap el medi ambient generalment a
una temperatura inferior. Aquest flux és important per a alliberar l’excés energètic provocat pels processos metabòlics que
converteixen la energia química en energia tèrmica interna.

- Es defineix velocitat de flux (Vflux) com el calor que flueix / temps → unitats Joule/segons

- Vflux= K · T → La Vflux és proporcional a la T entre els cossos. La constant de proporcionalitat s’anomena: K

conductivitat térmica

La conducció tèrmica va lligada a la energia cinètica de les

partícules. Els metalls són bons conductors elèctrics perquè
tenen molts electrons lliures i amb fàcil mobilitat. Per aquest
motiu, un bon conductor elèctric és a la vegada un bon
conductor tèrmic.
Fixar-se que un aillant elèctric (fusta o l’aire, per exemple) és
un mal conductor tèrmic.

CONVECCIÓ (MOVIMENT)
Transmissió d’energia en un líquid o gas per transferència real de
fluid des de la regió d’alta temperatura a la regió de baixa
temperatura.

Exemple: La To del aire propera al radiador augmenta per conducció (contacte), el fa menys
dens. Això fa que l’aire calent s’elevi i sigui reemplaçat per l’aire més fred. Això provoca una
circulació d’aire que transmet calor des de el radiador a tota la habitació.
GLOBUS
- Augment de Ta, les molècules s’expandeixen, disminueix la densitat i per tant el gas s’eleva.

- Si disminuïm la Ta, les molècules es contrauen, augmenta la densitat i el gas descendeix.

Un augment de Temperatura en un gas genera un augment de volum i per tant una baixada de densitat
- Llei de Charles o Gay.- Lussac dels gasos ideals: V/T =Cte

** video globus amb aigua→ El globus ple d’aire (1) explota perquè les partícles
del aire tenen molta + movilitat (llei de Gay Lusac) i al augmentar la T també
augmenta el Volum, (això fa que el globus peti) (V/T = ctt) . En canvi, l’altre globus
(2) al tenir aigua, que té una Ce + alta, i per tant T es menor.

RADIACIÓ

Tot cos que te una temperatura emet radiació (els cossos a To ambient ho fan en
el rang de l’infraroig, i els de alta To com un -filament de bombeta, ho fan al visible).

Radiació Solar→ Si apliquem la Llei de Plank al Sol, per una To de 6000K tenim que el 99% de la Radiació
emesa te una freqüència entre el infraroig (llarga longitud d’ona) i l’ultravioleta (curta longitud d’ona)

Els cossos absorbeixen i cedeixen calor en forma de radiació segons la temperatura a la que estan.

4
- La VELOCITAT DE EMISSIÓ d’aquesta radiació d’un cos d’àrea A a temperatura Te( T sub e) val: V = ATe On  = és
la constant de Stefan-Bolzman
- La VELOCITAT D’ABSORCIÓ Si es tracta d’absorció per part del cos ( cos situat en un recinte amb les parets a una T ):
4
Va=ATa

Per tant, si tenim un objecte amb Te situat en l’interior d’unes parets amb Ta la equació energètica d’aquest objecte (balanç a
4 4
energètic d’aquest objecte) serà: V = Ve - Va = A(Te - Ta )

- Si l’objecte està més calent que el recinte (Te > Ta ) llavors “pèrdua neta de calor” a la velocitat V
- Si l’objecte està més fred (Ta > Te) llavors tenim que “l’objecte guanya energia”

¡¡¡¡¡¡¡Tant la fórmula de Ve com la de Va tenen la constant:  que s’anomena emisivitat. Per tant, un bon emissor tindrà a la
vegada una bona capacitat de absorció. ¡!!!!!!!

El seu valor va de 0 a 1 ( el d’emisivitat)

- = 0 : Reflector perfecte (no absorbeix gens de la radiació incident/ no emet radiació producte de la seva To) → Exemple:
l’alumini = 0,04 Bon reflector ( petits, bons reflectors, no absorveixen ni emeten només reflexen)o la pintura blanca (les
cases dels paisos on fa calor son blanques)
- = 1 : Cos negre-absorbent perfecte (absorbeix tota la radiació que incideix sobre ell i no reflexa cap de les longituds d’ona
de la llum) Pintura pura = 0,95 Només reflexa una única longitut d’ona (en el cas de pintura negra, cap reflexió)

En resum :

- Absorció i emisió són paral·lels. Un bon absorbent és un bon

emissor ( gran). Reflectivitat i emisivitat són contraris Un bon
reflector és un mal emissor (petit).
- Veiem un tomàquet vermell perquè la hortalissa absorbeix el groc,
verd i blau (que conformen la llum blanca de l’espectre)
- Els cossos negres es caracteritzen per no reflexar les longituds d’ona (absorció total) però si que emeten radiació degut a la
seva temperatura (Llei de Planck) .Un bon absorbent és un bon emissor
- Tot cos a una temperatura T, emet una intensitat I de radiació a una freqüència  determinada (color)
REGULACIÓ TEMPERATURA DEL COS HUMÀ

En el cos humà, els processos metabòlics converteixen la energia química en energia tèrmica interna. Per tal de mantenir la Ta
a 37 oC el cos ha de perdre calor constantment (per exemple, duran l’exercici físic al augmentar la velocitat metabólica, els
mecanismes de pèrdua energètica també s’han de incrementar, “vasodilatació, suor...”).

Transmisió de calor en dues etapes → La velocitat de transmisió de calor de cada etapa ha de ser la mateixa e igual a la velocitat
metabòlica

1. Conducció de calor des de l’interior a la superficie de la pell→ : Vflux K T ( el flujo será mayor si la diferencia de temperatura
entre la piel i el interior es mayor).

2. Transmisió del calor de la pell al medi ambient (radiació i convecció )

TRANSMISSIÓ DE CALOR PER CONDUCCIÓ (ETAPA 1)

- CONDUCCIÓ entre la T i la T
interna (37o) pell

Quan parlàvem de transmissió de calor per conducció definíem la Vflux de transmissió de calor com una magnitud proporcional a
la T entre els cossos. La constant de proporcionalitat s’anomena: K Aplicant aquesta definició podem dir que:Vflux K T

• Vflux de transmissió de calor = C1 (Tinterna – Tpell) on C1 és una constant de proporcionalitatanomenada

Conductància Tèrmica Total que té en compte la K, la superficie A i la distancia entre la pell i el teixit subjacent.compte
la K, la superfície A i distància entre la pell i el teixit subjacent.
• El cos varia la Conductància mitjançant vasoconstricció i vasodilatació de les arterioles que subministren sang a les
venes i capil·lars que estan sota la epidermis.
• La Vflux de transmissió de calor depèn també de la Tpell. Quan la Tpell augmenta, llavors la Vflux disminueix fins a Vflux
= 0 per valors de Tinterna = Tpell.
• Si Tinterna < Tpell flueix calor de la pell al cos (SENSACIÓ DE CALOR). Disminució de la activitat metabòlica de
generació energètica
• Tinterna > Tpell → Vflux >0 SENSACIÓ DE FRED (augmenta la activitat metabòlica per contrarestar la sensació de fred)

Mètodes de reducció l’excés de calor generat per alta activitat metabòlica→ Sudoració i Vasodilatació dels vasos de manera que
la sang flueix amb més quantitat a la pell afavorint la transferència de calor a l’ambient. Després de fer exercici tenim la pell més
vermella

Mètodes de conservació de calor→ Vasoconstricció: al disminuir els vasos, la sang NO flueix cap a l’exterior. La Ta de la pell
disminueix i s’equilibra amb la Ta ambient, de manera que es minimitza el gradient de temperatures entre la pell i l’ambient. Això
fa que la convecció sigui menor i no es perdi calor

TRANSMISSIÓ DE CALOR PER RADIACIÓ I CONVECCIÓ (ETAPA 2)

• La transmisió de calor en aquesta etapa es desenvolupa en primer lloc per radiació de la pell (en el rang del infraroig) al
aire més proper (escalfament de la capa d’aire més propera a la pell, atrapada pel pèl o per la roba, que s’anomena “zona
intima”). Exemple que hem vist anteriorment: V = Ve - Va= A(T a4 - Te 4) per tant: V = A(Tpell 4 - Texterna 4)
• Aquest aire calent de la “zona íntima” al ser calent és menys dens i s’eleva originant una transmisió de calor per
convecció.
• El vent i la sensació de fred: el vent desplaça l’aire calent de la zona “íntima” de manera que la pell es refreda (la T pell
disminueix). Per tant, la Vflux de transmisió de calor = C1 (Tinterna – Tpell) de la Etapa 1 augmenta i perdem calor per
conducció. Tenim sensació de fred.
TRANSFORMACIONS TERMODINÀMIQUES

L’ESTAT TERMODINÀMIC d’un sistema queda determinat a partir dels paràmetres P, T i V. Sempre hi ha una EQUACIÓ D’ESTAT F
(P,T,V) que lliga les variables, de manera que fixades dues la tercera és immediata.

La equació d’estat més senzilla és la d’un gas perfecte o gas ideal. Aquest comportament dels gasos perfectes es correspon a un
estat de baixa pressió i alta temperatura. En aquestes condicions la densitat del gas és molt baixa i es pot considerar que no hi
ha interaccions intermoleculars. → La eqüació de estat en aquests gasos és: PV = nRT (on n son els mols de gas i R=8,314
J/mol·K).

Hi ha altres eqüacions de estat més complexes que ténen en compte les forces
intermoleculars. Per exemple la eqüació de Van der Vaals

DIAGRAMES

1- Diagrama PV per un gas perfecte ( determina l’estat A d’un gas). La T del estat A queda
determinada al fixar P i V. Les isotermes son estats amb la mateixa temperatura.
Ta>Tb>Tc

Línies isotermas → uneixen punts que están a la mateixa T.

2- Procesos UNIDIRECCIONALS, IRREVERSIBLES

Suposem un sistema que passa d’un estat d’equilibri A a un nou estat d’equilibriB ràpidament (p.e
un èmbol que passa de volum Va aVb )

En la transformació de A a B el gas no ha estat en equilibri (no ha tingut un estat termodinàmic

determinat). Aquest trajecte no es pot representar en una línea contínua al diagrama PV. Les
transformacions on un sistema passa d’un estat a un altre sense passar per estats intermigos
d’equilibri s’anomenen processos irreversibles. S’indiquen per línies de traços en el diagrama

Exemples de processos irreversibles UNIDIRECCIONALS

- Els líquids flueixen sempre de punts de més energia potencial (més alçada) a punts de menys
energia potencial (menys alçada)
- La sal es disol espontàniament a l’aigua
- Els gasos circulen de punts amb més pressió a punts de menys pressió -La conducció de calor
va dels cossos calents als cossos freds
TOTS ELLS SÓN PROCESSOS REALS !!! Existeixen a la naturalesa !!! No estan idealitzats !!! SON
PROCESSOS QUE TENEN LLOC AMB RAPIDESA, DE MANERA QUE NO S’ASSOLEIX L’EQUILIBRI EN
CAP MOMENT
 3- Procesos REVERSIBLES, BIDIRECCIONALS

Suposem però que el pas de A a B es fa a base de petites variacions de volum de manera que el
sistema sempre te temps de arribar a l’equilibri. Aquesta transformació s’anomena procés
reversible. Es representa per una línea continua (ja que hi ha infinits estats de equilibri en el
procés) en el diagrama PV

PROCESSOS BIDIRECCIONALS (mitjancant una modificació infinitessimal de les condicions

externes)

Els processos reversibles NO existeixen a la

naturalesa. Son ideals. Són processos on les
variables macroscòpiques (que determinen
l’estat en que està el sistema) estàn definides
en tot moment. Exemple d’un procés: QUASI-
REVERSIBLE

4- Transformació ISÒCORA

Transformació isòcora: mantenint el volum constant (fixant l’èmbol) i escalfant el

sistema, aquest augmentarà de pressió. El sistema no realitza W ja que V=0

ES = Q En una transformació isòcora la variació d’energia del sistema és igual al calor
que li subministres, perquè no hi ha treball (augmenta la Temperatura de T2 a T1).

Corba A – A’

5- Transformació ISOBÁRICA

V/T = cte -→ LEY GAY LUSSAC

Transformació isobàrica: Augment del volum, escalfant el sistema i mantenint la

pressió constant (exercint una pressió externa ctant).

Corba A–B’

6- TRANSFORMACIÓ ISOTÈRMICA

Transformació isotèrmica: mantenint la T ctant. (afegint calor)

• Si un Sistema s’expandeix es refreda, per això si es produeix una expansió hem d’afegir calor

Si , en canvi, el sistema es comprimeix, per a que es mantingui la T (isotérmica), el sistema haurà de cedir calor.

Corba A–B’ AE S=0 (increment d’energía interna = 0 )

 7- Transformació ADIABÀTICA

Transformació adiabàtica: No hi ha intercanvi de calor amb el medi en el procés (p.e

envoltant el cilindre d’un material aïllant).

ES = Q – W = Q - p  V
ES = - p  V (Exemple: L’univers és un conjunt aïllat on Q=0 i al expansionar-se es
refreda)

Quan un gas s’expansiona ( V >0) adiabàticament, la seva variació de Energia interna

és negativa (el sistema es refreda). En una expansió adiabàtica, el sistema salta a una
isoterma Inferior: Corba A – B

Si la temperatura del sistema aumenta a causa d’una compressió  V < 0, la seva

variació d’energía interna será positiva, perquè l’increment de volum es positiu)
salta a una isoterma superior, si disminueix a causa d’una expansio la seva energía
interna es negativa i per tant pasarà a una isoterma inferior.

SEGONA LLEI DE LA TERMODINÀMICA

La segona llei de la termodinàmica fa referència als processos que no poden esdevenir de manera espontània.

Definició genérica —> És impossible construir un dispositiu de funcionament cíclic que produeixi treball
intercanviant calor només amb un únic manantial (font). És a dir, per aconseguir que el calor es converteixi en
treball és imprescindible disposar de dos fonts a diferent temperatura T1 y T2 onT1>T2. Si no cedeix calor Q2 la
màquina NO SERÀ CICLICA.

Una conseqüència de la 2a llei de la Termodinàmica és que només el calor net Q = Q1 – Q2 es transforma en

treball
COM FUNCIONA UNA CENTRAL TERMOELÈCTRICA?

- Què passa si Q1 = Q2? Una màquina que cedeix tot el calor que ha absorbit (Q2 = Q1) no dona rendiment (E= 0) i no realitza
treball —> (W=Q=Q1 –Q2=0)
- Perquè no potser E=1 ? Una màquina amb E= 1 vulnera el 2o principi (implicaria no cedir calor a la font freda (Q2= 0).
Segons el 2n principi sempre s’ha de cedir calor a un focus fred per a que una máquina funcioni.

CICLE DE CARNOT

Un cicle de Carnot és un cicle termodinàmic de transformacions, ideal (funcionament maquina ideal) ,

reversible i amb un rendiment màxim.

Una màquina de Carnot treballa cíclicament absorbint calor (Q1) d’una font càlida (T1), realitzant un treball
(W) i cedint calor (Q2) a una font freda (T2). En
el cicle de Carnot es distingeixen les següents
transformacion:
- Dues expansions
- Dues compressions
RENDIMENT D’UNA MAQUINA DE CARNOT

El rendiment d’un cicle ve donat per la seguent expressió:E= (Q1 – Q2) / Q1 = 1 – Q2 / Q1

- Q1 i Q2 son els calors, absorbit de la font calenta i cedit a la font freda en les etapes isotèrmiques (no adiabàtiques) del
cicle.
Com estem tractant amb un gas ideal i un procés reversible també podem definir el rendiment com : E = (T1-T2) / T1 = 1- T2/T1
- Quant més varii la diferencia de T dels focos de calor , més rendiment tindrem ( E = (T1-T2) / T1)
- El rendiment depèn només de la temperatura a la que estan les fonts. Per tant, el rendiment d’una màquina que segueix el
cicle de Carnot és un rendiment màxim. T1 és el valor màxim que pot tenir Q1 i per tant el quocient T2 / T1 té el valor mínim
possible

PREGUNTA EXAMEN!!!!! Quina és la millor manera d’incrementar el

rendiment d’una màquina de Carnot: augmentar T1 mantenint T2 constant o disminuir T2 mantenint T1 constant?

FORMULACIÓ SEGONA LLEI TERMODINÁMICA —> ENTROPIA

Formulació estadística de la 2a llei de la termodinàmica:

Exemple: Suposem que tenim un sistema (tinta xina) en un medi (aigua). La tinta es distribueix uniformement per l’aigua espontàniament.
L’univers (tinta + aigua) està més desordenat ara, que no pas quan estaven separats la tinta i l’aigua. Podem dir que en el procés espontani de
difusió, el desordre de l’univers augmenta. El procés invers, és a dir, un procés de ordenació espontània on la tinta i aigua barrejades es separen
per si mateixes és impossible.
Exemple: Si obrim un pot de perfum, l’aroma s’expandeix per l’habitació i no a la inversa....
Exemple: La caiguda d’un vas a terra dona lloc a molts vidres petits. Si tu tires a terra un grapat de vidres, no es forma un va s.

“El desordre de l’univers mai disminueix” “Els processos espontanis tendeixen al desordre” “ Un univers mai s’ordena
espontàniament”
{ Ti, Pi,Vi,Ei Si}—> { Tf, Pf,Vf,Ef Sf}
La variable termodinàmica que mesura el desordre d’un estat termodinàmic és la entropia (S)
Un valor de S elevat implica més desordre

ENTROPIA DE L’UNIVERS

Considerem un sistema que evoluciona (reversible o irreversiblement) entre dos estats. Es produirà una variació de la seva SS i
en conseqüència de la entropia del medi SM.

Donat que U = M + S, tenim que la entropia de l’Univers també variarà. Tal com ens diu la 2a llei, com el desordre de l’univers
mai disminueix. El desordre final >= Desordre inicial ( Sfunivers >= Siunivers)
- ASu>0
ENTROPIA DE L’UNIVERS EN PROCESSOS REVERSIBLES

- Procés reversible d’un estat A a un estat B és aquell que te lloc en variacions infinitesimals, de manera que el sistema
sempre arriba a l’equilibri. Per tant, en aquests processos és possible anar de B a A a través dels mateixos estats intermitjos.
Son processos ideals

ENTROPIA DE L’UNIVERS EN PROCESSOS IRREVERIBLES

- El més normal però, és que els processos esdevinguin de forma irreversible, on entre un estat i el següent no hi ha equilibri.
No es pot retornar a l’estat anterior. El procés invers és impossible. (la separació espontània de l’aigua i la tinta és
impossible).

RESUM ENTROPIA DE L’UNIVERS

- L’univers (cosmos) és un sistema aïllat on tots els processos des del seu origen són espontanis e irreversibles. Per tant, la
entropia del cosmos augmenta sempre
- En el seu origen en un univers altament dens i calent la distribució de les partícules era molt més homogènia i ordenada. Al
expandir-se ha perdut homogeneïtat per efecte de la gravetat (hi ha zones molt denses i zones quasi buides) i en
conseqüència ha augmentat el desordre.
- Els forats negres supermassius són la principal contribució a l’augment d’entropia del cosmos, ja que la entropia està
relacionada amb el nombre de configuracions possibles que pot tenir la matèria, i en un forat negre, la matèria pot tenir
moltíssimes configuracions (caos).

ENTROPIA DEL SISTEMA

La entropia és una variable pròpia del sistema (que mesura el seu estat d’ordenació), com pot ser la Pressió, Volum o
Temperatura a la que està.
f (P,T,V,Einterna,S)
Per tant, el que interessa és el valor definit de la entropia en dos estats diferents però no el valor en el procés seguit per anar
d’un estat a l’altre.

Sigui un sistema que passa de un estat A a un estat B:

Segons quin sigui el procès per anar de A a B tindrem :

ENTROPIA D’UN SISTEMA QUE RECORRE UN CICLE DE CARNIT

PROCÈS ISOBAR i ISOCOR

Exemple de ΔSs en un canvi d’estat quan un bloc de gel de 27 gr passa

reversiblement de -12 oC (261 K) a vapor a 115 o (388 K) a la pressió constant
Dades: calor específic CP = cp · m (cap calor = calor esp · massa)
cp vapor = 2,08 kJ/Kg K
cp aigua = 4,18 kJ/Kg K
cp gel = 2,11 kJ/Kg K
Lfusió = 333,55 J/g (calor de fusió) Lvaporització = 2257 J/g (calor de vap.)
RESUM