TEMA 6: AGORAFÒBIA i

ATAC DE PÀNIC
PREGUNTES DE COMPROVACIÓ

1. DIFERÈNCIES ENTRE LA POR EN EL TRASTORN PER PÀNIC I

LA POR EN LA AGORAFÒBIA.

El trastorn de pànic més que por a un estímul extern, és la por envers a les possibles conseqüències
de l’atac de pànic, interpretades com a amenaçants, molt greus, fins i tot la mort.

Mentre l’agorafòbia, es la por i ansietat a patir un atac de pànic o l’anticipació d’aquest d’alts
nivells d’ansietat i malestar en llocs públics, on seria difícil escapar o rebre ajuda.

2. QUÈ S'ENTÉN EN LA LECTURA PER AP NO ASSENYALAT?

Són aquells atacs de pànic que no s’hi poden identificar estímuls desencadenant, per tant es
presenten com a espontanis.

3. A QUÈ FA REFERÈNCIA EL CONSTRUCTE DE SENSIBILITAT A

L'ANSIETAT I QUIN PAPER TINDRIA EN EL TRASTORN PER
PÀNIC?

La sensibilitat a l’ansietat fa referència a la creença que els símptomes d’ansietat poden tenir
conseqüències catastròfiques físiques, psicològiques i socials.

El en TP i Agorafòbia aquesta creença tindrà un paper fonamental, on es donarà l’evitació de

situacions per no poder escapar o rebre ajuda si es produeix l’atac.

Alguns autors afirmes que la sensibilitat a l’ansietat és un factor de risc per al TP. Mentre altres ho
neguen.

4. PER QUÈ MECANISMES L'ANSIETAT A LES SENSACIONS

CORPORALS GENERA MAJOR MALESTAR DONANT LLOC AL
AP?

L’angoixa envans les sensacions corporals generen malestar pels mecanismes següents:
 1. Activació automàtica generada per la percepció de respostes fisiològiques de por
intensifica aquestes senyals temudes, alhora provocant una major activació davant la seva
por. Conformant un cicle viciós que es manté fins l’esgotament o quan se sent segura.
2. Els senyals que originen les crisis no són immediatament òbvies. Així que es poden
percebre com a espontànies, inesperades, causant més ansietat.
3. La falta de control percebut o la impossibilitat d’escapar o acabar sensacions somàtiques
augmenta l’estat d’ansietat.
4. La interpretació catastrofista de les sensacions corporals. Amés valida les cognicions
errònies.
5. L’anticipació ansiosa. Pot augmentar la presència de sensacions que s’han transformat en
estímuls condicionats, o la vigilància de les sensacions, o les cognicions distorsionades.

Aquests mecanismes mantenen el cicle d’aprensió ansiosa envers els atacs de pànic.

6. PER QUÈ ÉS RECOMANABLE UTILITZAR AUTO-REGISTRES

(VERS ENTREVISTES O QÜESTIONARIS) DURANT
L'AVALUACIÓ I EN EL TRACTAMENT, SEGONS BADÓS
(2000)?

Els registres retrospectius poden aportar informació esbiaixada i sobrevalorada, que pot portar a
l’increment de l’aprensió ansiosa.

A més l’ús d’autoregistres ajuda a fomentar l’autoconsciència més objectiva o ajustada a la

intensitat dels símptomes dels AP. Així, reduint l’afectivitat negativa.

També són útils per a material de discussió en sessió.

7. DE QUINS COMPONENTS CONSTA EL PROGRAMA DE

BARLOW PER AL TRASTORN PER PÀNIC I AGORAFÒBIA?

- Educació
- Entrenament en respiració
- Reestructuració cognitiva
- Exposició
o En viu
o interoceptiva

8. QUINES DIRECTRIUS ES SEGUEIXEN EN EL PROGRAMA DE

BARLOW I CRASKE (2007) I CRASKE I BARLOW (2007) EN LA
CONSTRUCCIÓ DE LA JERARQUIA?
Se li proporciona una llista de situacions típicament temudes en agora i la pacient anotarà si és una
situació que evita i e nivell d’ansietat.

Per establir la jerarquia se li ensenya als pacients a graduar el nº d’ansietat en funció d’una sèrie de
paràmetres (entrar sol o acompanyada, hora del dia, quantitat de gent...).

Per acabar la pacient identificarà les estratègies d’afrontament inapropiades que acostuma a dur a
terme. Aquestes es classifiquen com a:

- Objectes supersticiosos o senyals de seguretat: telèfon de la terapeuta, medicaments...

- Conductes de seguretat: entrar a prop de sortides, conduir molt lent...
- Estratègies de distracció: tancar els ulls, pensar que esta en un altre lloc...

9. QUÈ RECOMANEN BARLOW I CRASKE (2007) I CRASKE I

BARLOW (2007) PER GESTIONAR RECORDS AMENAÇADORS
QUE PRECIPITEN EL PÀNIC?

Primer s’explica al les pacients com els pensaments amb una carrega afectiva alta tenen una gran
facilitat en apareixen a la nostra memòria. Aquestes poden contribuir a l’ansietat i AP.

Es recomana reprocessar els pitjors atacs de pànic anteriors, recordant-los en detall. Mitjançant
l’exposició en imaginació i/o narració de l’experiència es pretén anar extingint les emocions
negatives associades, permetent que el record s’associï a un estat menys inquietant.

10. QUIN ÉS SEGONS BARLOW I CRASKE (2007) LA

DIFICULTAT MÉS FREQÜENT DURANT L'AFRONTAMENT DE
LES SITUACIONS AGORAFÒBIQUES I QUÈ RECOMANEN EN
AQUEN AQUESTS ESTES CIRCUMSTÀNCIES?

És quan la pacient escapa de l’exposició ja que l’ansietat la sobrepassa. En aquets cassos s’ha de
tornar a fer l’anàlisi i modificació del PA negatius, així com recorda que es bo i esperable
experimentar ansietat durant les pràctiques, que es el que permet aprendre que la por i l’ansietat
no són amenaçants. També és normal que l’ansietat augmenti al inici del la pràctica, ja que s’entén
fent coses que abans s’evitaven, però que si ho repeteix i es manté l’ansietat desapareixerà.

11. QUÈ PAUTES RECOMANEN BARLOW I CRASKE (2007)

SOBRE MANEIG DE LA MEDICACIÓ EN AQUELLS CASOS EN
QUÈ FAN ÚS D'ELLA?

La majoria van medicats. Es important dotar d’informació bàsica sobre els fàrmacs i la manera de
combinar-los amb el tractament psicològic.
Desprès en funció del pacient es planteja la suspensió de la medicació de manera gradual i
supervisada.