,,

-PcRIODI<l f.IDHERIT- 11 Ltl UN

, . lO CfiTfiLftNI5 Tf.l ~ )

.,·
* *
•:)

beis treballs publicats, ne son uhlcament

SURT ELS DI .S SAPT~S ~edacc l6 y RdmlnJstracló
Núm. 9
Any 11 responsables eiS- seus autors.
No •a retornan els original&. B aro elon ~. ' 7 de J ener de 1911 Plassa del Teatre, 6, 1 er
. )

•¡

EXTRET · DE Lfl
, ,
CONFERENCI?=I ~EL ·Dr. Mi'iR.TI y JULI?=I
Importancia de I'Assamblea posar sota cendres el caliu del poble y junyir corporarse d'una vegada en el moviment á defensar les aspiracións de Catalunya,
aquest á la política enganyadora del Estat. reivindicador de Catalunya. menyspreuant la seva parla y subjectantla á
Estimats companys: No's pot negar que té
una importancia molt gran per nostra terra la d'altri, ja qu'aixó marca en aquell que ho
Constitució de !'E squerra Catalana Estatolatria
la celebració de I'Assamblea que'! día 6 co- fassi qu'admet una superioritat, que jo ni
Lo abans dit justificaría per sí sol que Amics méus, les coses han arribat á tal ningú qu'estimi á nostra terra pot aceptar.
mensará !'Esquerra Catalana, y com que té
punt, que no sembla sinó que'! lliberalisme Ademés, aquets periódics ó s'escriuen per
una trascendencia grandíssima, jo, invitat 11 anessim á parlar de I'Assamblea de l'E. C.
catalá no tingui altre canalisació (aquesta és Catalunya ó perfora Catalunya. Si pet Ca-
per l'A. N. C., m'he determinat á dir quel- Mes un altre fet importantíssim ens mou á
ferho; l'E. C., nascuda ab la formació del la frase adoptada pels modernistes) que la talunya, que ho fassin en catalá, malgrat pa-
Có~TJ.
política del Estat, fent veure que tot lo que teixin els seus interessos, perque per sobre
Peró com que algú podría créure una in- C. N . R., va conseg1.1ir pendre existencia
sigui afirmació catalana és retrógrado y opo- els interessos del individuo hi há els de la
tromisió en lo d'altri, el venir á parlar d'un mercés á un fet concret: á l'afirmació catala-
sat á tot progrés mondial, y sois veuen la patria. Si per fora Catalunya, que no vagin á
acte fora de I'acció de l'U. C., exposaré els na que portava; afirmació que 1i donáren els
política centralista com á únic medi de actuar en una Assamblea en que s'hi deuríen
motius que m'han mogut á pendre la pa- elements que, procedint de l'U. C. y de la
Ll. R. imposaren en aquella nova actuació . salvació. Nosaltres, fidels de Catalunya, ventilar problemes exclusivament pertanyents
raula.
Ens hi obliga á dir quelcóm el fet de que'Is Aquet fet ve corroborat per les manifesta- en protestem, perque ningú que s'estimi la á n'aquella.
acorts que's prenguin en dita Assamblea tin- cións fetes en el discurs presidencial, al ocu- llibertat y en son esperit bategui el senti- Aquets esperits que'ns prediquen aquest
drán una acció determinada en els successos parse de les aspiracións de l'U. C. com á ment de justicia, pot entendre com antillibe- amor á una autonomía borrosa, no fan més
que després ocurreixin á Catalunya. norma informadora del séu programa. Si ral la llibertat d'un poble. que predicarnos !'amor de l'impotent, un
aqueix Centre va arribar á tenir vida fou de- Quan l'opinió de tot Europa ha jutjat la amor neurótic, un amor difús com la boira,
L 'actual moment polític gut als elements que procedents ·de l'U. C .. política espanyola com inadaptable á les que no fa més que mal per tot allá aont
L'actual moment polític de nostra terra es, alguns directament y altres passant per la corrents modernes de la civilisació mondial s'arrossega, mai ens predicarán aixís, !'amor
encare que s'hagi abusat de la paraula, de Lliga, vinguéren á formar cos de la nova voten are calificar de progressista lo que deis forts y nosaltres volém ésser en la vida
~-----A!~Oifl€!1'1-tl~cié en tl)t !Cl q!!e's ref~reixi :'l!s in- 2grupa~iñ ímprimintli el caráctPr m11rca- tendeix á la continuació d'aquesta política tot alió que per nostre valer podém esser.
teressos de nostra Patria. dament catalanista qu'ha informat sempre rca y falsament Iliberal y titilar de retró-
Malgrat l'intromisió d'elements extranys á la U. C. Els elements extranys al Catala- g da una accló deslliuradora de les causes Com se' l judica al problema catalá
dintre'l Catalanisme, el renaixement catalá ha nisme que formaren part de !'Esquerra, hi s culars que determinen el nostre retrás? No fa molt que un deis homes que inte-
sigut un fet constant, y s'ha traslluit sempre, acudiren en busca de forses pera nudrir el gren !'Esquerra Catalana, en Lluís de Zu-
ersonalitat C atalan a
en las diferentes manifestacións del poble, séu raquític organisme polític. lueta, digué que'ls intellectuals madrilenys
les ansíes de renovament polític, de quelcóm a vera tradició Catalana, no la tradició aceptaríen el moviment catalá, si sabfen que
nou qua! finalitat fos l'afirmació de la per- Déure de !'Esquerra tr dició, sinó la tradició expressió de la gé- incloía quelcóm qú'hagués d'aportar algún
sonalitat catalana, essent induptable que fins jo, que m'honro presidint I'Unió Catalanis- ne is de la nostra personalitat, ens mostra element nou á la civilisació, y diuen que ells
aquells queja no eran jo ves sentfssin un afany ta, vine are á reclamar de la nova Assamblea Pe perit de llibertat, de justicia, d'amor que no hi creuen ab aixó, que en nostre movi-
de crear una acció nova, en contraposició de que no s'oblidi que deu la séva existencia á han informat sempre tots els seus actes, y en ment no hi saben veure ni trobar aquesta
la política qu'ha desentrrotllat I'Estat Espa- aquesta entitat. Encar que'ls elements cata- nom d'aquesta tradició, protesto de que's di- empenta civilisadora. jo 'm penso qu'a-
nyol en tots els séus problemes, que no ha lanistes que s'inclouen en !'Esquerra, s'hagin gui que's pugui anar á conquerir la civilisa- queixos intellectuals no s'han parat en
sigut altre cosa qu'una política d'utilitarisme apartat més ó menys del Catalanisme inte- ció moderna per la vla de l'actual política examinar Jo que significa el renaixement ca-
personal deis gobernants. gral, no deixem de créure que perduren els espanyola, car sí que s'hi pot anar per· la talá1 Si creuen que'ns es necessari posseir
séus sentiments envers á Catalunya y que amplfssima de !'afirmado de la personalitat aquesta empenta civilisadora, que vinguin
Divergen c ia entre'ls reclamarán fins á !'exigencia que prevalgui en Catalana. aquí y estudiin nostres afirmacións. Desde
c a pdills y massa dita Assamblea lo únic que pot preváldre: la allá dalt les coses se veuen de molt distinta
La qüest.ió de l a !lengua
En el moviment polític de nostra terra, els afirmació de la personalitat Catalana. Si manera.
representants qu'han volgut assolir la direc- aixó no té Jloc !'Esquerra Catalana haurá de Els elements qu'han d'entrar á formar part Precisament son aqueixos intellectuals,
ció del poble no s'han fet cárrec de les aspi- deixarse d'anomenar catalana per venir á es- de I'Assamblea tots se diuen partidaris de aquells que consideren com á signe de re-
racións qu'animen á les masses, no s'han fet ser una modalitat del virolat republicanisme !'autonomía; peró jo hi veig en el modo de dempció d'un poble el rebelarse y protestar
intérprets de llurs sentiments, y d'aquí ha espanyol. procedir de la major part d'ells, una negació de 1'estat actual de coses, per anar á assolir
nascut una dissociació entre lo que podríem de lo mateix que prediquen. un ideal que rompent motllos vells ens seos-
Estructura de I'U . F. N. R. Perque, quína classe d'autonomfa per Ca- ti cap á noves víes de progrés y civilisació,
ano111enarne homes sfmbols y individuos re-
presentats. Aquells han intentat forsar al L'U. F. N. R. és avui dfa un conglomerat talunya podem esperar d'aquells elements peró aquí passa el contrassentit de que quan
poble á que aceptés llur idea en lloc d'incor- amorfo, y jo'm pregunto si nosaltres podem quals portaveus es valencom á medi de pro- Catalunya protesta, quan sóm inosaltres que
porarse ells l'ideal de l a colectivitat. D'a- espe11ar que realisin J\aspiració seoyalada an- paganda d'una llengua que no és la nostra? volem rebelarnos contra l 'estat actual del
')Uesta disparitat entre símbols y simbolisats teriorment, perque molts deis que la form en Per aixó rezelem de la seva actuació dintre modo d'esser de la política, llavors aquesta
ha nascut la desorientació La tnassa, impul- fins han figurat dintre una política espanyo- I'Assamblea, y en la seva autonomía die han· protesta es considerada com contraria á tot
sada per les doctrines del ·nostre renaixe- lista, y precisa que fassin una conversió oament que no hi cree. progrés, ens menyspreuen y no saben veure
ment, havla cregut que aquestes informaríen francament catalanista, rectificantse deis Enrobusteix ma afirmacióles paraules de'n que nostre non serviam es més gran que'l
l'actuació política, peró els homes símbols erros passats. Si obren d'aquesta manera es- Gabriel Alomar: «Deixem apart aquestes seu, perque la seva protesta va á destruir y
creguéren que llurs idees havíen de ser pre- borrant les faltes comeses, trencarán d'una qüestións de !'autonomía, que ja vindrá, y la nostra es per volguer esser, per voler viu-
ferides, y quan s'han adonat de que l'esperit vegada les amarres que'ls junyeixen á la ve- servémla sois perla llengua., jo voldría que r e, per afirmar nostra personalitat.
del poble romanía constant, no han sapigut lla carcassa del caciquisme espanyol, cosa aquesta afirmació caigués en les redaccións
d'aquets diaris y es publiquessin en catalá, Tende ncies negatives
fer més que condemnarlo diguentli: tu ets in- que no sapígueren fer quan el moviment de
fidel, perque no'ns segueixes; perno acusar- Solidaritat Catalana. Els elements que fins y jo passaría per altres coses y creuría lla- La major part deis pensadors que'ns han
se com noblement corresponía, y d'aixó el are han anat units ab els enemics de nostra vors en son sentiment autonomista. No cree sortit en nostra época, ja no sois els espa-
poble'n protesta, perque ha cregut qu'era terra, qu'ens han postergat, que s'han mos- que negant nostra llengua puguin sentir ab nyolistes y castellans sino també 'ls mateixos
sfncer y fidel y que'ls símbols no's preocu- trat anticatalans, antiautonomistes, antillibe- tota sa intensitat la vida catalana. Y quín que voten arbolar la bandera catalana, por-
paven de res més sinó d'adherir llur política rals, qu'en époques doloroses per Barcelona convenciment poden portar á !'ánima del po- ten com á característic J'abús de !'oratoria
á la del Estat, perllongació de !'eterna y ne- s'han posat al costat d'aquells que sois llesit- ble que'ls llegeix, al parlarli del regoneixe- pessimista. Mostran tan sois les tares de
fasta política deis estatistas espanyols de javen sa ruína, y que són aquells que sempre ment de sos drets, si ells fan abdicació del nostra societat, lo que no té, lo que li manca
tots els temps; y aixfs ha passat que'ls di- s'acosten al sol que més escalfa, are és !'hora primordial. del que no'ns poden treure, com pera realisar, infiltrantli la por y sugestio-
rectors de la política catalana votguessen que deuen confessar les seves culpes é in- és del dret de parlar en catalár Ningú té dret nantli la cobardía. No es aquet el procedí-
 1
..... y~ ...-

r '
. de la qtiestió lana, per no· aumentar di- nisat á l'e\panyola. Per ~emunt d.e tot hem
menl per aixecar el nivell de nostra patria. tetminants de 1'existencia d'un poble segueix
També 'Js veiém nosalfres els detectes de la decadencia de sa vida, ve la neurosis ce- vergencies, aquestos que al parlar de no$tra d 1 afirmar ben alt y ben ciar que volém esser,
que adoleix nostra cit>ilisaci6, no s'els hi lectiva y la disolució de la persenalitat causa ho fan ab sentiments oposats á n'ella; que no volem abdicar de nostra vida,catalana.
amaga tampoc á n'els éampi6ns deis demés social. á n'aqucixos si que'ls temo y efs considero Aixó no's regresiu, aquest~ eJ> la ruta que se
pafssos les imperfeccions que taren á llurs com enemics, porque avui ja no hi cal1en segueix en totes les nacionalitats de Ja terra
aquets clars oscurs y aquestes vesllúms. que tenen conciencia d'elles mateixes.
pobles, peró per aixó llurs procediments
de propaganda regeneradora no son deni-
.. .
L e s a ltres q üestións
Pet aíxó dló'q~e eh el fons tle I~As,sa.tT)bJ ea Es de desitjar qu'aquesta afirmacíó presi-
· jo afir·irto quet 1 benestar de totes les enti- no hi. haurá més que aquesta qüestió. Perque deixi tots els actes de l'Assamblea. jo espe-
grants, sinó que dolsament van infiltrant tats y est[ ments de nostra terra no'llrova-
els medís que - tendeixen á esborrar les ja lian corregut veus y s'ha plantej_at per un ro que'ls qu'hi acudirán, catalanistes y na-
rem mitjansant aquesta p·olftica de I'Estat á deis hornes de !'Esquerra si'l republi~anisme cionalistes de veritat, s'hi imposarán, perqué
anomalíes socials; mostrant al poble lo que la que sembla qu'hi hagi tendencia, per part
té d'esser, no Jo que no és. D'aquesta mane- catalá tindría d'anar á engroixir al espanyol ells són els que l'han engendrada, ells són
d'alguns, volguer incorporar á nostre poble , "ab motiú de. ·pexpufsió d'un deis seus homes. els que hi han de portar tots els sentiments
ra el poble accepfa les modernes tet!dencies, El modo .de ser de nostra terra, 'ls proble-
optimista y convensut. Aquesl: es també '1 Y are jo pregu'nto: és que pÓt tenir tanta veráment patrí6tics que bategan en el seu
mes que s'hi desenrotllen y la vida complexa trascendencia aquest acte d'expulsar d'un cor y els demés elements.que s'hi han barre-
procediment qu'empleem nosaltres: afirmem
que tenim, no hi cap dintre l'uniformisme que partit á un home, quíns actes eren conside- jat quedarán anulats si no volen fer confessió
nostra personalitat y els medís de fortificarla informa la pol!tica madrilenya, peró una vol-
inspirant carinyo pera robustirla y mostrant rats com incompatibles ab la moralitat del de la seva fe nacionalista.
ta regoneguda nostra personalitat, tenim res- republicanisme? Sois fentho d'aquesta manera, la gran
camfns pera acabar ab els estigmes que des- posta per totes les altres qüesti6ns que pu-
honren á nostra terra. Que I'Azcárate y en Pau Iglesies compli- massa del poble qu~ frisosa espera '"ls resul-
guin plantejarse, que ben segur es que ja ren ab el seu deure. Molt bé, molt rebé; re- tats, els seguirá sense temensa. Peró si pre-
La c iutat de p edra y la ci u tat idea l. estaríen . resaltes si en lloc de disgregarnos,
rebaixantnos devant d'aquells qu'en aixó no
bé, peró res més. Es á dir, que perque. un
home compleix ab ses obligacións Y no fent
va! el criteri oposat, ne sortirá un nou nucli
que no será més qu'una perllongació del re-
Enfront d'aquesta actuació nostra s'ha alsat hi fan més que gosar, ens haguéssim presen- més de 'Jo que deu, per aix6 ja tením que se- publicanisme espanyol més 6 menys lerrou-
ab moti u d'una de se· darreres conferencies tat sempre unils, per reclamar lo qu'es Sen guirlo, qu'anarli al darrera y admetre Jlurs .rista, peró gens catalá.
en Gabriel Alomar. Aquest ens seriyalava nostre. . Per acabar diré que no cree qu'aixó passi,
idees. Aix6 denota feblesa de les propies
com una gran tara la ciutat de pedra opo- Altra haguera sigut la manera com hagué· y desde aquí envío la meva coral salutació á
Sois els joncs y les febles canyes s'ajupen
santla á la ciutat ideal. Peró jo die que n'hi rem entrat en l'any 1911! Tal volta 'ns trovt- quan passa una riuada, y aquesta sois s'em- tots els representants, desitjant que s'aple-
há pocs de Jlocs del mon que posseeixin una ríem ja en ocasió de poguernos disgregar per porta els troncs morts y aquells que no tenen guin tots en el be de Catalunya, que cumplei-
ciutat de pedra com la de Barcelona. Quf I?O trevallar quiscun per l'assoliment deis seus xin el llur deure, y si aixís ho fan que Cata-
prou potencia per resistirla; peró els arbres
coneix la ciutat de pedra de Nova ':_ ork, de propis ideals, .qu'avui per avui hem de fer lunya 'ls beneeixi, y si lo contrari, que Ca-
ferms permaneixen en el seu lloc y no's do-
Buenos Aires, de Berlfn, de Londres y del ofrena en ares del amor á Catalunya. ·
bleguen; y nosa\tres devem ser forts, y tin- talunya 'ls maleeixi.
mateix París? Y aqueixes ciutats de pedra, Nosaltres ens hem disgregat, peró els al- guent conciencia de nostres opinións, no
encare que siguin pitjors que la de Barcelo- tres, els enemics de sempre, han fet solida-
na, 110 veyeu que siguin criticades pels pen- ritat en el sentit de posarse contra totes les
amansirles ni deixarnos portar per les d'al- ***
tri, que á voltes s'oposarán á les nostres ma- Mentres el Dr. Marlf anava desgranant les
sadors de llurs paíssos. Es qu'en el mon, y manifestacións de nostra vida, contra nostra
teixes. belles idees de qu'está rublert el seu patrió-
en l'estat actual de coses, encare hi té d'ha- cultura, contra nostra parla, contra nostre
verhi ciutats de pedra, y hem de tendir á dret y nostres coslums, contra tot lo que re- ' tic parlament, fóu interromput diferentes ve-
Lo que tindria que se r I'Assamblea gades per aplausos aixordadors que ressona-
perfeccionar lo existent, no á destruirlo. presentí ésser en nostra vida, y aixó no és
Existeix encare la ciutat de pedra, peró té de estrany, perque hi há collectivitats que sois Per aixó jo valdría qu'aquesta Assamblea ren per tots els indrets del teatre, esclatant
servir de graó per anar á una ciutat de majar serveixen per enfonzar els altres. fos netament catalana, que portés la llengua una formidable ovació al acabar la seva con-
llivertat y progrés, y sobre d'ella s'hi edifi- Aquí passa un fet molt remarcable. L'Es- catalana á totes les manifestacións llurs Y á ferencia.
cará la ciutat de la justicia, de la llivertat, la tat espanyol te Jleis suficients en llur consti- tots els instruments de propaganda que tin-
ciutat ideal. Aqu.est comentari !'he volgut fer tució per garantisar la marxa de l'estat. Pe- gui. Voldrfa que s'afirmés que per devant de
pera evitar que les afirmacions combatudes ró quan la política catalana sol protestar de tates les conquistes, hi há avui per avui la
poguessen influir á I'Assamblea. J'espanyola per no caure en l'abím á que salvació de Catalunya qu'está en perill. Per6 E5GUft~D5
ens porta, no pot dir res, perque per sobre tinguéu en .compte que no morirá. No morirá,
L a q üestió previ a. de les lleis comt'ms, per sobre de les lleis no; sois pot succeir que's retardi el temps de El v.ell engranatje que regula la vida deis
sa deslliuració.
Passem á un altre extrem. En la política que per sí soles son suficient garantra per la 1•ells pobles, deu arreconarse á lota pressa,
catalana, per voluntat d'alguns que diuen que existencia y desenrotllo de I'Estat, hi tro~a
Y no siguem d'aquells que troben que la
afirmació purament catalaña no es mes que+"~~~.¡..c¡.:.w...r.,-¡;~~~¡.u.o.~'-~~....,,..-----lllliill!
representan el pensar de nostre poble, cosa lleis d'excepci6, preses exclussivament P,tr rp serán confirmats.
que'ns barren { la una acció perturbadora y nefasta per nostra
que jo nego, s'ha establert una conclusió que causa de Catalunya, lleis Les !leis ¡• modalitats antigues, esdeve-
boca y ens lliguen els peus per poguer cajni- societat Qué han pregonat sempre els cata-
temo sigui un altre obstacle perque I'Assam- nen els morts que pretenen conviure en nos-
blea tingui eficacia. S'ha decretat qu'aquí á nar y les mans per poguer
actuar. 1 lanistes integrals? Ha soriit mai cap pertur- altres, !'son el !lastre fei.ruc que'ns ferma
Catalunya no existía qüestió prevja, jo die Peró encara jo no estranyo que tot~f15ó bació y excitació de les doctrines verament
de peas y pesa demunt nostres pensaments
catalanistes?
-qu'els qu'aixó afirmen no són catalanistes ni sigui usat per aquesta política nefasta y q e's com flosa de plom, els massa convenciona-
contra l'e~bran ida
nacionalistes, y consti que faig totes aques- defensi ab tot Jlur- valdre Compatibilitatd el progrésde I'Estat lismes no dei.ren fecon.d ar en !'humana
tes afirmaci6ns solzament en nom meu, y per vivificadorA que representa la polfbca tl:t-
pensa de la casi totalitat del home contem-
si poden tenir algún ressó en la próxima lana. Ells, per sobre tot
Assamblea, aont convindría que tots se mos- sen les seves posicións, peró lo que sf jo
y contra tot, de
¡:-
en-

medís, aqu i-
ab I'Auton omia
Cal qu'afirmem que l'afirtnar la personali-
porani, els ideals bells r amorosos per La
vida, r sacrifiqaem á les rancies teoríes
tressin lligats pe! mateix ideal, ja qu'aquestes tranyo és qu'aqueixos mateixos tat catalana no s'oposa al desenrotllo deis nostre propi benestar, ofegant de nostre
xes mateixes lleis puguin servir á aquells q 1e
<livisións entre nosaltres mateixos han fet interessos nacionals. Si donem una petita ésser les belles rebeldíes que trencaríen ó
s'anomenen com nosaltres, perque, ampar,ts
que l'enemic s'ens anés ficant á casa, per ulladn á les demés nacionalitats del mon, modificarien els l'ells motilas, fent que'!
poguernos destruir millar, y si no ho fa, si ab elles, ens tirin en cara certes alusióf1, veurem que solsament afirmant ben ciar llttr viure esdevingués més humanament bell.
que saben, que'ls hi consta, que no pod m
no'ns mata, es perqué Catalunya no pot mo- person?litat, han pogut influir en la direcci6 El bell ramell d'avensos que'! lzome ha
constestar, y no per falta de raóns, sin6 p r
rir, perqué som inmortals. de la marxa deis respectius Estats. Qué han conquerit, permet y fins obliga á modelar
Are jo pregunto: qué hi liá quelcom més sobra de trabes
perturbat els irlandesas per devenir~ una far- de soca arre! usos, tendencies !' costums,
preví que la vida? Es possible entendre que
O ab Catalunya ó contra Catal unya sa respectable que pesa sobre'ls destins de diametralment oposadcs als usos, lenden-
per arribar á un més alt grau de perfecci6 llur patria? cies p costums de nostres avis.
hagim de comensar per deixar de ser, hagi m El problemá que's plantejará en la próxi;l,a A I'Anglatemi, ont hi há uns polítics vera- Lo que passa ab l'home, es encare més
<le prescindir de les necessitats més e emen- Assamblea catalana es ciar y simplista (c1m ment lliberals, que no hi existeixen á I'Estat remarcable !' s'oferei.r millar al esg1wrd
tals, de lo que'ns fa viure, de lo que'ns per- diuen molts avui). O se decantará en f avpr Espanyol, la majoría que's propasa portar á del judici analftic, ab les colectivitats> po-
met pensar y actuar en totes les manifesta· de Catalunya 6 contra Catalunya, ja qu'en¡ei cap el programa de reivindicació de drets y les bies p roces.
cións de nostra vida colectiva? estat en que avui ens trobem no hi cab~n reformes financieres no es pas una majaría Ai.rís !'Europa, que preté ésser mira!!
Que'ns deixin primer existir com á poble, termes mitjos. Tot aquell que no está ab Qa- exclusivament formada pels diputats propia- del saber humá> romandrá á la cúa en la
que'ns garantisin primer la més complerta talunya en tates les seves manifestació s, ment dits lliberals; un gros nombre de repre- nova civilisació> si no s'amotfla J la faisó
llibertat, perqué l'Estat Espanyol encare no está contra Catalunya. Y aixó ho die tam e sentants nomenats irlandesas, defensors de deis pobles joves> dels pobles nous> els
ha arribat á constituirse baix aquet fona- referintme á la prempsa. Que'n fan de al !'autonomía d'lrlanda, son els qu'ajuden á quals ·avensan ti gamba des de calós, !' en-
ment, y són aix6 paraules d'en Salmerón. á nostra terra tots aquets periódics que t i o- formar la majaría. Enfront d'aquestos dipu- car que serven def'ectes) com per e.remple
Allavors, resalta aquesta qüestió previa, en- lantse independents no son més qu'enem es tals, sense 'ls quals l'acci6 modernisadora la febre de construir grans l'aú·efls de
trarém de pié á resoldre 'ls demés problemes encuberts, que procuren portar la divisi6 n- fora impossible, s'aixecan les veus deis de- lluita)fer tants sobres com relles p picots,
qu'esdevinguin, per6 avans que tot hem de tre nosaltres y fer causa comú ab els que fensors deis Lords. deis privilegis de I'An- es tal vegada per condíció hereditaria deis
defensar el dret á la vida. voldríen que desaparesquéssim! Als doló glaterra antigua y reaccionaria. vells pobies que'ls a !le taren.
Els fets demostren que tant els individuos tres que's publiquen á Barcelona marca a- Are jo pregunto: aixó no es possible á la Massa amatents á privilcgis p pergamin.s>
com els pobles qu'abdiquen deis seus drets ment anticatalans no'ls temo, no'm fan ·p nostra ierra? No ho es, perqué 'ls represen- tai vegada massa estétics, els ve!ls pobles
primordials, esdevenen á no res, y allavors, por. Tot aquel! qui'ls agafa y els llegeix ja tants del poble volen, peró '1 día que sense s(escolarán depressa, car Nwme (n fuig -
com á consecuencia, lo extrany s'imposa. sab fins allá aont poden arribar en llurs ·n- disgregacións, y units tots ab el mateix deis pobles tancats com museus de contem-
Per la negació de la personalitat social es- formacións y en l'exposició de les doctrines. llas, tingués lloc l'acció plena de totes les pfació y cerca sol , llivertat> amor p /erra>
devé, lo mateix que per la negació de la per- ja sab la tendencia que porten y no pot i- 44 representacións que pertocan en Corts á p emprén el vol envers els pobles qu(en
sonalitat individual, la disolució del organis- xarse enganyar per ells. Els que temo sí, on Catalunya, aquell día aquesta podría actuar ei.ros principis edifican el goig del viure
me. Y del mateix modo que al descuit del aquells que baix la capa d'un bé comú, brix en el desenrotllo de la pol!tica del Estat Es- p Izo oferei.mn /rumanament) amorosament>
cos segueix l'enfermetat y '1 deliri y vé alla- la capa de la moralitat y l'ordre, hi ama- panyol. Peró per arribar á aixó hem d'arbo- al home .
.vares la disgrega ció de la vida mostrant la guen el verí que, pot ser inconscientm nt lar la bandera netament catalana. Es un erro Aqaest an}· darrer la culfita de blat de
descomposici6 de la personalitat humana, moltes vegades, llensen sempre contra nos- suposar que podem conseguirho anant á en- moro deis Esluts Units, ha valgut 1,700
així mateix al abandono de les qüestións de- altres. Aqueixos que procuren no parlar mai groixir ets rengles d'un qualque partit orga- mifions> aalfita conreuada en 120 díes> 6
 RENAIXEMENT

siguin catorze milions de dollars cada
24 hores!
Aquells Estats no han minvat paf en_pro-
ducció fabril, per6 de la .rtfra total d'e.r;-
portació, després de proveir abundosament
el mercal nacional) 1)600 milions ne co-
rresponen més del 50 per cer¡t á Pagric,ul-
tura, á sos principals productes) blof de
moro, cotó, blat, ordi p tabac.
Les classes riques p mitja allí senten de-
voci6 perla terra, ¡; uns per !rearen llar .
benefiai p·aftres pu sport, dediqae.n gran ¡
a!enció a(s c~~zrcus,. pz ef oatnp, yiut;p. ·el
matd.r confort que á les g-rans pobfacíohs, !
reben un correu diari, tenen facilita! de
comunicacions, sovintejen els concursos
agrícols, p estiman com á preuada gloria
oferir una poma 6 e.rtraordinariament
grossa, ó de colors e.rótics.
Mentres les classes dell'ell mon, esmer-
sin sa joventut en sports náutics, cinegétics
r no s(ocotin á la terra per cullirne lrofre-
na drabundors qurella sempre pródiga, mai
ens regalejo, mentres al pagés no ser/
ai.z·equi de son f{rau de cu//ura, no lluirá
el jorn de pau, benestar p amor entre t¡s
homes,· per ai.l·6 rls pobles joves com els
Estats Units d( América, donen á iragricul-
tura la preferencia que(s merei.r.
ÜPTIM
ració que. nosaltres, tal volta ~ncon­
cientrnent, els hi tenim.
Si quan ens trovem ab algún de
aquets tipos orgullosos y maledu-
cats, que sens rnirament de cap me-
na al dirigilshi la paraula en catalá,
per tofa resposta c'ns diu:-Hable
1~stacl ,en r;n'stiano., :q~w 11.0. le! e~1 h'endó-
li fessim el buit, cleixantlo con eth{(Jb1a
en lá boca, no \fblguenth:l mai més
tl~acte? .&::''cap rn6n~, issolantlo ab ¡
1
la· seva vanitat tonta, demostrantli
que tenim lo que á n'ell li manca,
qu'es sentit comú; ja s'espavilaría,
proeurantse la manera d'apendrer
ab la forma com deuen tractarse les
persones.
Cal que'ns fcm respectar més,
no tolerant aitals insults que rebai-
xen la nostra dignitat de catalans.
Cal demostrar á n'aquella gent que
venen d' atleiide á menjarse les bes-
ses aquí, que 11qui paga mana", y
eom que nosaltres som ~ls quepa-
guern, tenim el dret d'cxigilshi que
ens respectin; qu'es lo menys que
pot exigirse ~í tothom que's fica allá
Es prou interessant aquet punt perque'ls Les neus ,iel Canigó-inondarán la plana.
Del s-.1, elbrifl lhlrhirric-setá més ésplendeht.
catalanistes hi fixin l'atenció. Ab una mita
Y el ve',t ens portará-com una veu llunyana,
d'inferés se po'dría lograr, especialment en
efs-pobles. . '1 d'allá Jlesquerpa'setra,- el só d'uha eampaná.
F. qu'al pnmer toe de f'A ng'eflcs-branllará á Sometént.
DR LA GUIL!..RRfA.
MAMEL ALCÁNTARA 'GUSART
. '··
~o~tnatje ~ la Ban~ere1
En aquesta secció hi publicarem poesfes .... de ,.I'Oriió ·.catalani5ta
patri0tiques·· inédites y á manca d.'aquestes \
11 ' ' 1 1
les ja inser'tades que' creguem millors. · !
1 A la llarga ·Uista d'adhesions que
ha rebut la Comissió Executiva, de-
vem afegirhi avuy la dels entusias-
LE5 NE.U5 DE.L C1iNIG0
tes joves manresans, á qui prome-
E vocació
tém cornplaure, tan prompte ens
Oh Canigó! desvétllat,-que ja '1 nou jorn clareja
sigui possible, de conformitat ab sos
y ab negres nuvolades-la nit fuig per ponen t. desitjos, que son els nostres.
Desvétllat! que ja es hora.-Despertal que no't veja
endormiseat eneare,-la llum del sol ixent.
1\\ira eullá: la mar blava-es tota llumenosa, LLIST1i DE. 5U5CRIPCI0
a par que en ses entranyes-hi copsi el sol roent Peas etes
y avans de deslliurarlo,-com náiad<' amorosa,
ses ones argentades-l'abrassin follament. Suma anterior. 84'55
Ahir, tota una Pátria-a n'els teus peus fioría! Llista de l'Associaci6 Obrera Ca-
sos fills pera enaltirla-lluitaven ab dalit, talanista y Foment de la Sar-
mes ail vingué la fosca,-caigué retut el dia dana (Manresa).
y arre u l'encadenaren-els monstres de la nit. 0'50
Angel Lopez .

.Més respecte ... ! aont no'l demanen.

Artur Ginestá.
Son eós l'engrillonaren;-pró son esperit lliure
Francisco .Marcet
eercá en tes blanques eimes,-refugi á son anhel;
0'50
1
j OAQUIM DRLCLÓS Y DOLS. Valentí Soler .
que 'ls talps de la planuria-pels eims no hi poden 1
Ildefons Sans . 0'25
A Catalunya tota, y d'una mane- [vi u re,
2
joan Amat
no hi pugen tan enlaire;-no hi van arrán del eel.
ra especial á Barcelona, hi viu un Pau Alegre Casasayas 1
creseut número de gent, no catalana. Un raigdel sol qu'espunta-entre un nimbede gloria, joan Marquet Oferil 1
A n'aquesta gent, nosaltres, els COSES DE CftSft ab abrassada espléndida-caurá damunt ta neu; Baltasar Portabella Espinalt 1
ta neu que eobricela-d'un fill de nostra llistoria josep Basiana . 1'55
catalans, solem diferenciarlos ab La bona feina la plana més heroica qu'ha esent la mil de [)eu. Alfred Vilar 1'25
aquets dos calificatius: E.r.tmngers Pel raig de sol corpresa-la neu ja desglas~ada Estev;:: Cura . 1
y C'rtstell'í1lS. Es evident que adhuc, dintre !'actual pre- caurá de tes eongestes en rustec degotall. Antoni Cura . 1
Els primers ponderancia de la denominació catalanista Son erestallí mormuri-sa parla d'encantada ] a u me Vilageliu 1'25
joan Ginesta . 1
~----Inrmtm~~~~i'S:-meriTIIJITVS';""Ñic:l~~t _que 's dónen els ciutadans de Catalunya, en fará extremir de joia-le~ conques y la vall.
casi sa totalitat, hi existeix no més que una Lluis Costa Blasi 0'50
Els segón~ son: cls propis castellans, apariencia de catalanitat, una guspira feble Y ella els dirá: «Deixeume-passar, al tes carenes! josep Novell Pujol 0'50
Adeussiau, eongestes que fórcu mon bressol! 0'50
els aragonesas, andalusos, etc. etc., de l'ideal. Aquet ni es comprés, ni es sentit
jau entre cadeoes
Francisco Salomé
ab tota la séva grandesa. Si verdaderament M'en vaig cap á la plana-que Celodoni Portella 0'40
y fins els americans del Sud.
fos un fet la catalanisació deis catalans, no á durli ab l'esperansa-consoladó á son dol.• joan .Matarrodona 1
Tractant en termes generals tot- hauríem de deplorar el desús de qu'es ob- «A dirli a cau d'orella:-no es morta ta filiada; josep Coll A!cañiz . 1
hom pot haver reparat la diferencia jecte la nostra llengua, ni hauríem de cridar á l'ombra d'un capvespre-son cor s'es adormit; Gerorti Fornells Reig 0'50
de consideració que vers les coses .,perque's coodifiqués, com á mal menor, el pró el joro que del mal somni-devingui deslliurada jaume Rossell Santamarfa 1
Civil Catalá. l'amor que't serva encara ,~com glatirtl en son pitl• joan Solernou. 0'50
de Catalunya, tenen els uns dels Dret Abdúes manifestacións- !'idioma y el Dret joan Roig 0'50
altres. «Del cim del Canigó-só de,·allat suare joan Vilurbina. 0'50
-son la més forta característica de la Nació
'á dirli un cant de vida-que jo he aprés de is vents. 0'50
Els extrangers, si no al cap d'un Catalana. La séva trascendental importancia Albert Rocamora
Si mon fresseig suau-no la deixonda encara, Fruitós Soldevila 1
any, al cap de dos que viuen entre hauría d'enorgullirnos, encare que no més del somni la desperti-cl bram demos torrentsl» 0'50
fos tot guitantne la virtualitat y fortalesa - Francisco Pi .
nosaltres, entenen y parlen, més ó llur. Ser 6 no ser, aquet es el problema de «Li parlaré d' Amor,-de gestes glorioses Colla Sardanófila «Aiegroya» .
menys bé, en catalá, sense cap me- Catalunya, que podém resoldre en bona part, que Chronis en la Historia-ha escrit ab lletres d'or;
109'55
na d'escrúpol, molt al contrari, te- adhuc en el regisme unitari que sofrím. Ara deis odis que l'han presa-ab urpcs sanguinoses .. (Seguirá).
nen gust en que un els hi ensenyi no tant sois deixem que l'uniformisme vagi La fiblaré fins l'ánima-si t~ mas,ell el co r.,. NOTA.-Continúa oberta la suscripció en no:;tra
consumant la séva obra desgraciada, sinó
tot aBó qu' ells no saben prou bé. que nosaltres no fem res y voluntariosament
El vent de tramontana- XtSCiant entre '1 brancatge Redacció.
Ji res pondrá: cRodola,- rellisca vers el phi!
Aquesta condició, per cert ben retrassem y ens destrulm.
parla á la terra aixuta-ab ton frescal llenguatge,
lloable, els afavoreix devant dels Recordo les patriótiques proposicións Fol-
aixópala ab tes aigües-de neu, y reviurá.•
combatudes ab el vot 6 al> el silenci
nostres ulls, posantlos per dernunt guera,regionalistes.
pels y recordo que podíen «Jo t'obriré '1 camí,-jo soh:aré la terra
del nivell de cultura á que estem acomplir una orientació catalanista, potser y de ton llit futur-aplanaré '1 sorra l. Cultura femenina
acostumats. ab més eficacia qne la llei Maura, sobres la Mon udol ressonant-com un clarí de guerra
Ointre'l Catalanisme també hi cab la do11a,
Are, tractant dels altres, dels cas- Administració local. Perqué les esmentades será l'avis heráldic-de ton pás trio~fal.•
t)roposicións, aplicades á les corporacións dones es necessari dirne quelcom.
tellans, ja la cosa muda de tó. Po- provincials y municipals, veníen á resoldre «Mon udol será un cant-de santa renaixensa, La notable escriptora suesa, Ellen Key,
dem ben dir, en aquesta qüestió, quelcom molt important sobres l'oficialitat un esgaripde l'án ima,-u n eritde redempció. desde Dinamarca, diu que l'única missió que
L'he aprés pels fruiterals-daurats de la Provensa t é la dona és cuidarse de sa casa y deis fills;
que són 1' inrevés de la medalla. de la !lengua Catalana. Importava'l séu us
y l'he sentit encart-pels prats del Rosselló.• jo no hi estic conforme, perqué hi han dones
Ademés de la repugnancia que en el Municipi y relacións d'aquet ab la Di- que tenen una inteligencia tan clara, que si In
putació; en conseqtiencia, els Ajuntaments «Párlali d'eixcs terres-qu'essent d'ella germanes
sen ten, jade natural, per tot lo qu'es haurfen d'usar el catalá sempre que's diri- están á l'altre banda-del Pirineu altiu. fessin trevallar podríen portar noves idees
catalá (exceptuant l'escudella), hi há glssin a:s veins. Jo'n vine: també sofreixen-un jou; peró galanes, pe! be de l'humanitat, y si tots creyem lo que
diu Ellen Key, acabarem per atrofiar els seus
home que fa trenta anys qu'es á 1 Aixó sol, sobretot en els pobles, crearía el cor eselau, llur rostre-enernalment somriu.»
sentits y será un ser inútil.
Catalunya, y encara no sab (ni vol un ambent cah1laníssim. Perque'ls catalanis- «Somriuen; car ja saben-que desde les carenes Lluisa Michel, escriptora francesa, )1 Vera
tes que ocupen cárrecs en els Municipis no
saber) un borrall de la nostra ho tenen en compte? Les ordenanses, bans, deis eastells, no s'apresen-les as tres de J'espai; Fignes, rusa, ens diuen que'ns fixem ab les
que per damuntdels eeptres-que forgcn lcscadenes, dones de 'Noruega )1 Finlandia, que tenen
llengua. etcétera, etc., quín inconvenient hi há per-
els pobles resten sempre,-no poden morir mai.» iguals drets que'l home, fins poden ser elegí-
A qué es degut aquet rnenyspreu que no's redactin en catalá? Així mateix,
com á resulta! de les proposicións Folguera, EL veot, aixís parlant-devindrtl fort oratge. des per anar al Parlament. Aixó'ns demostra
dels castcllans ,·crs les nostre~ cos- qu'en el poble que'ls regoneixen els mérits
els Ajuntaments y particulars de les provirz- L'aigua caurá fressosa-ab ressó de crestall.
tums y usatje:,? Jo cree y n'estic se- cies de Barcelona y Girona poden dirigirse La vida eantarán,-els aucells pel boscatge, de la dona, arriben á tenirne tants com
gur qu'es fiel de l'excés de conside- á la Diputació en igual forma. Quánts ho fan? les fiors esbadellantse-en l:t fiairosa val l... l'home.

Anatómicament sabem que tant la dona
com l'home tenen el mateix organisme, el
seu funciooament es igual; dones perqué te-
ním de considerarla inferior?
Perqué no pot tenir la IUbertat que té un
home? Fins el trevall de la dona es menys
pagat que'! de l'home. Tot~sabem que lama-
joría de les dones tenen un sol ideal, el de
enmaridarse, y la que no j)Ot lograr sos de-
Sitjos, moltes vegades 'es perverteix, perqu'é
1i manca un element princip.al, qu'es la mane-
ra de.guanyarse la•vida.
Si á la dona Ji ensenyen el camí pera po-
guer seguir una carrera, un ofici ben pagat
en que pugui víure lliure, S'ense necessitar
per re sál h'ome, llavors haurem acabál ab e 1
que sois p'ensin ab un sol dest í, es preocu-
parán de les qüestións de la vida ,exposant son
pensament igual que ara fa un home.
Per tréurer la temeritat que tenen d'anar
soles al empendre algún viatje , s'ha d'acabar
ensenyant á tots els nomes el respecte a l'al-
tre sexe, lo que han lograt ja altres paíssos,
per lo tant, tambépodem obtindrho nosaltres.
Convé molt que tots ens preocupem de la
instrucció de la dona, car ella té d'ajudarnos
á crear una nova generació de catalanistes
purs ab forsa cor y amor á nostre terra, per-
que tots sabem que les paraules d'uha dona
son magestuoses y d'un poder grandiós per
fer infiltrar !'amor á diHtre'l cor, y abe~ cor
pie d'amor podrem agafar la bandera barra-
da qu'un día les dones ens van regalar, y
vei~ntla · voleiar damunt sos caps, direm:
aquesta ' bandera abriga á tots els catalans y
catalane's pera defensarlos en totes les oca-
sións que nostra patria perilli.
]. PUJOL MONTFORT.
G a r be 11 a-n t
Fa algún temps váren esser convocats á
casa'! Leader uns quants senyors de pesse-
tes de Barcelona.
Després d'acomodarlos en assientos de
confort modern al saló vert y obsequiarlos
ab tabac de bona marca, els hi va ser expo-
sat l'objecte de la convocatoria, que no era
altre que procurar la formació d'un capital
environs d'un milió de pessetes per montar
á Madrit una gran agencia periodística, lo
que'ns havía de portar per maquiavélics
plans la suspirada Autonomía.
Com que l'anfitrió digué que si aixó no
cristallisava ell se retiraría de la polítieá)
per atendre sois el seu bufet, y aquells se-
nyors se suscribiren per un grapat de mils
pessetes á la pensada del gran pensador)
nosaltres, coneixedors del fet, estem preo-
cupadíssims, car ignorem si no s'arribá al
somniat milió, y com tampoc s'ha retirat de
la política, ens amoina pensar que tal vega-
da lo recaudat ha anat á crear una especie de
fondo de los reptiles de gros calibre, y meo-
tres nosaltres ens esgargamallem predicant
arréu y escribint més qu'un memorialista, tal
vegada estem próxims á la consecució de
nostres ideals, per obra rniraculosa d'aque-
lles pessetes, que no retirat aquell prohóm,
suposém reeullides.
En Lerroux, en el discurs que va fer el día
de la seva arribada á Barcelona, va dir que
repta va á controversia á 1'A teneu 'de 'M.adrit
als que impugnaven lo de les aigües, com si
no ho hagués pogut fer al Congrés. També
va dir que'ls que l'atacaven no havíen com-
batut el projecte de l'esquadra, y precisa-
ment va ser el mateix Ventosa quí'l com-
baté.
Ab tot y aixó el cpueblo soberano» va
aplaudir. Ni'ls xinos!. ..
Ab motiu de la reventada d'en Lerroux á
n'el Congrés de I'Estat Espanyol, varis dia-
ris monárquics de Madrit y principalment els
del «trust», han planyut á dit senyor y han
RENAIXEMENT
dil que havien fet mal fet l'A;cár.ate y .e.n - El «Grop Catalunya », iniciador d'aquets PUBUCRCION5 REBUbE5
Pau Iglesias de desautorisarlo. Quin será .el actes, está adheñt á la cUnió Catalahrsta-.
répuólicanisme del qoefe radical, que' diáris .d~ Bar(:~1ona, y es la primera societat nacio- Havem rebut el darrer número de la ret~is­
monárquics 1i donen la má per aixecárlo de nalis_ta catalana constituida en l'illa de Cuba · la ~r/ ilel PJgés, que publica I'Insütut Agrí-
"la caiguda? O bé, qufn será'! monarquisme cola Catalá de Sant lsidre; , Com les ante-
d'c¡quells diaris que fan causa cornil a~ un re- *"'* riors, conté 'notes molt d'otilitat pe:s agri-
publicá y revolucionar!? Espero Katqluna. L'entjtat capdal del Es- ·cultors y tracta d'altres qüe'stións molt inte-
perantisme á Catalunya, va celebrar el prop- tessanls.
pas~at divendres una festa altamen't simpáti-
·c11, conmemetant el quint aniversari de la
seva .fundació.
En els salóns de la propia entitat fou ser-
E·l dittmenge .passat el doctor Martí y Ju- vit un espléndit lunch, ass istinthi casi tots
liá, invitat ¡per ·l'A. N. C., doná •1' anunciada els socis de lá casa, la 'major part acompa'-
conferencia, de la que'n publiquem un extret t'lyats de ses famili es . El bell est'ol de sami- En aquesta secció donarém. compte de les
en aquet número. deaninoj que hi concorregué, eontribuhí á escoles y centres aont J'instr.ucció es reb en
qu~ la festa sigués en extrem agradosa. oatalá.
*** El senyor Rosals, president de E. K., co-
En la darrera sessió de la Diputació de mensá'ls parlaments, fent una encertada his-
Barcelo'na, els senyors Sunyol, Gubern y toria de l'entitat, acabant fent vots pera la
Folguera presentáren una proposició, que prosperitat y expansió de la llengua interna- Es-cola Catalana g"ratuita
fou aprovada, declarant caducada 1a subven- cional.
ció de 2,500 pessetes pel Congrés .de ra Tu- Ab el mateix fi, parláren els senyors Ca- MOSSEN CJN·ro
berculosis y demanant qus's deStinés á pre- sas, Bremont, Pellicer, Bartomeu, Astell, A CARREC DEL
miar una Gramática Catalana. Morató, Dalmau y Urbez.
Rebin els senyors Sunyol, Gubern y Fol- La senyoreta Saltiveri, en nom de la cVi- FOMENT AUTONOMISTA CATALA
guera el nostre sentit ap-laudiment, y que rina Stelo», llegf un trevall fentse ressó deis Goncell de Cent, 401 y 403, prals.
per molts anys puguin fer tan bones obres. propósits qu'anfmen á n'aquella secció, de
fomentar !'obra esperantista.
* * .¡: El propi senyor Rosals tancá'ls parlaments PARVULS -ELEMENTAL - SUPERIOR
L'Associació d'Amics de la Festa del Ar- agraint l'assistencia de tots á la festa . ENSENYANSA GRADUADA
bre celebrá'l día 51 del passat Desembre Tothóm fou aplauait merescudament.
Classes obligatories de Solfeig y Música
una sessió extraordinaria que's vegé molt
concorreguda. En ella en Zulueta doná una
*
* *
conferencia sobre !'«Urgencia de la repobla- Diumenge passat, I'«Orfeó Canigó» doná Ensenyansa especial, de 6'30 a 8 h. del
ció forestal», desenrotllant magisfral'ment un concert en l'estatje social de I' «Ateneu vespre, de Solfeig y Música pera nenes.
aquet tema y siguent molt aplauait per la Obrer de Barcelona» ab motiu de celebrarshi
la sessió de clausura de l'Exposició Artfsti- La EscoJa 's sosté per suscripcfó volunta-
nom'brosa concurrencia.
. Son d'alabar actes com aquet, y més ho ca-Industrial organisada per dit Ateneu . ria de Protectors.
seria el que's posessin en práctica les idees El programa format per composicións deis
en ell indicades, ja que aclaparen els destros- Mestres Morera, Espadaler, N. Freixas y
sos que's fan deis boscos qu'adornen nostra altres, fou executat ab la justesa y afinació
terra.
* **
que'ns té acostumats I' •Orfeó Canigó .»
La nombrosa concurrencia qu'omplía de
CORRESPONDENCIA
gom á gom l'espaiosa sala, sortr forsa satis- H. Nada! y Mallo!: No podem complaure'l; el seu
La mort ens ha arrebassat de nostres ren- feta de tan agradable vetllada. trevall es molt vulgar.-Domingo Viola y Duran:
gles prematurament un bon company, de quín Grao~- mercés pels treballs q ue'ns en vía. La repro-
amor y entusiasme per nostra Causa, Cata- duccro sois la fem en cas de no tenirne d'inedits.-
lunya en podía esperar molt.
Havem rebut invitacións pera assistir á la tara Gusart: Ab molt gust publiq uem el s;u ;;evall-
En pocs d!es una greu enfermetat ha segat fwnció teatral organisada per !'EscoJa Cata- Agoa Canalies Mestres: Anirá 1' «Anyoransa».-Josep
la vida del ferm catalanista En josep Co11eH lana y que tindrá lloc el prop-vinent diumen- Salvá: Queda en cartera.-F. de la Guillerla: Vos
Serra.
je 8 de janer, en el local del «Fomento de la esperem que hi ha molta feina.
Ben sentit es nostre pésam á sa famHia, Zapatería» (Correu Vell, 5, pral.) S'hi re-
quin dolor voldr!em aminorar al avinentarli'l preselitará '1 dramá «Catalunya», •al que se-
que nosaltres sentfm per pérdua tan dolo- guirá '1 ·monó+ec l!rich «Un rey ·de pega»,
rosa.
-acabant ab la divertida sarsuela «La Compe-
* ** tencia» .
El día 27 de Novembre se celebrá en Saq-
tiago de Cuba un acte per honorar la memd-
Agrafm l'invitació y procurarém assistirhi.
ReNAIXeMeNC
ria d.els _s joves estudiants que foren fusellatr, * * "'
en dtt dta del any 1871. L'acte fou organisat Ha surtit un nou setmanari baix la direc- Periódic adherit á I'Unió Catalanista
por ~1 «Grop Cat~l~nya» ~ a n'ell hi assistj- ció del consecuent catalanista En Pere Alda-
REDACCIÓ Y AOMINISTRACIÓ
ren 1 Alcalde mumctpal, AJuntament y distin- vert, que's diu Nos ub Nos.
gides personalitats. Al arribar á la plasseta Son més regoneguts que imitats els dots de Plassa del Teatre 6, 1.er
Capdevila, la secció coral «Esbart Cantaire perseveransa y fidelitat á la causa de Cata-
acompanyada de la Banda municipal, cantá lunya, del mestre Aldavert; sos mérits eren PREUS D IE SUSORIPCIÓ
l'himne nacional cubá, després del qué, el merescudament eHaltits per un diari, mérits
conceller en cap del «Grop Catalunya», En qu'ells precisament, lluny d'imitar, practiquen Cataluoya y nacións lbériques 1'50 pts. trimestre
Carbonell y Puig, pronunciá un discurs de al revés. Per les demés nacións . z
vibrants y patriótics conceptes, en el que}s Nostra enhorabona al catalanisme, y no Cuota de protector
. mlnim 1 pta. al n1cs
glosava ab valentía els distints trevalls qJe cal dir que desitjem llarga vida al nou com- Número solt 5 centlms
fan els nacionalistes cátalans. Després d'dn pany en la prempsa. Atrassat. • . . 10 centlms
Carbonell, . usá la paraula, én representacjó
deis estudia'ftts, 'n'Eduart Vinent, dedica'ilt un Responent á la petició formulada per varis
recort á n'en 'Capdevfla, que fou él que¡s
prestá á defensar als fusel lats.
Parlá desp~és en Bacarclí, y fina lme t
ESTABUMENTS REGOftlAfiA~S entusiastes catalanistes, obr!m una secció de
propaga'llda pe! periódic als segLlents preus:
!'Alcalde, doctor Grillo, acabat qua! parla- Destinarem aquesh secció per anunciar 6 números 25 cts.
ment, la banda y chor entonaren «Els Seg~­ les cases que usin ·de la llertgua catalana per
dors», quines serenes estrofes foren escolta- llurs relacións comercials. 25 » 1 ptes.
des religiosament y descoberta la testa per 50 » 1'75 ll
la multitut allá aplegada. · 1 100
Després foren posades varíes corones al
ll 3'25 ))
bust d'en Ca'pdevila, entre les que hi sobre-
Cl5 T EL LERÍfl
NOTA: Aquestos números serán enviats
surtía la del Grop, que llufa aqueixa inscrip-
ció: cE! Grop Nacionalista Cata!unya als
Gran varietat d'articles á bons preus á les persones qu'indiquin els suscriptors á
estudiants y son defenson. n'aquesta especial secció de propaganda sem-
FUNDADA L'ANY 1867
Al finalisar l'acte, tot el poble allá aple- pre Y quan sigui fora de Barcelona y dintre
gat se dirigí envers l'hostatje del cGrop•,
~ont arribats, En Carbonell doná les grades Vdct. de P. CAPMANY la Península Ibérica.
Les suscripcións se cobrarán per avensat.
ab un breu parlament, després del qual se Rambla de les Flors, núm. 11
retirá la concurrencia, portant inesborrables
impresións del homenatje. BRRCELONR lmprempta CAT ALONIA.·Mooteslóo, Z3.·Barcelona