Graméaticasss | GRAMATICA 1 1 JO SOCAIXi Verb se Forma i Us dels pronoms personals forts (singular) Cea SER masculi femeni (i) | 11y, qui ets? “I vosté, comes div? * Fell, quantes informacié 0 una opinié i Ilengies parla? comencem la pregunta amb Ia. ella, té telefon? Quan mestrom octranyese. ‘Tu, cts en Maurice? Vost@, és cl senyor Ell, és. cn Maurice? Eisen Maurice, tu? Rossinyol¥ * En aquest casos ols pronon fons i an de er oblgotsioment Ordre de Ia frase interrogativa Normalment V'ardro de les frases interrogatives ée: verb + eubjecte. Com es diu (, vaste)? Com-vacta exci? Tens telafont, tu)? EI sublecte, pero, pot comencar Ia frase. (Vosté.) com es div? (Tu) tens telefon? Tens w-telefont- Articles porsonals Ens identifiquem amb el verb ser + l'article personal + el nom (j conor). el nom comenga per consonant *el nom comengo per voeal oh noms d’home ol/on v Sée el Somuel. = Sée en Samuel. Séc MAntoni. (home) noms de dona la Soc I’Hector. (home) Sec Ia Jane. ‘Séc V’Anna. (dono) Séc Herminia. (dona) “Hi he elgune excep (a Hans, olabel.) Interrogatiu qui Serveix per demanar «quina persona». Només representa persones. és invariable. ‘SINGULAR PLURAL masculi femeni masculi femeni qui Qu! és aquest noi Qui és aquella noe? Verb dir-se fie) (te) (cll, elle, voets) v71 [.GRAMATICA Preséncia / abséncia dels articles personals ‘Amb el verb ser hi posem l'article personal, amb el verb ser + article + nom (I cognoms) Soc el / en Samuel. Séc Ia Jone. Es Aristide. Els vocatius no porten article personal. Rita, com es div aquella noia? Pep, qui es aquest noi? Us dels verbs ser I dir-se dir-se + nom (I cognoms) Em dic Samuel. Fm dic Jane. Es di Aristide. Entre la paraula senyor / senyora i el nom no s‘hi posa article personal. sel senyor Gregon Sonts. Bilatscnyered terete ates, Ene identifiquem amb al verb sar 4 amb al verb dirase, indictintamant Séc la Teresa. Em dic Teresa. Normalment demanem la identificacié « una persona amb el verb dir-se: Com et dius? i no amb el verb ser: Qui ets? Quan demonom Ia identificacié de terceres persones podem fer-ho amb tots dos verbs. Com es ety aquest nolt Pere. Qui és aquest nol? En Pere. Amb el verb ser podent donut ulltes informucions f urn el verb Qui és aguell noi Es el professor. Interrogatiu com Amb el verb di una repeticio. Com ot dius? Com? Laie. Leia. Forma i Gs dels demostralivs SINGULAR maseuli femeni aquest aquesta quell 0 serveix per demanar el nom ¢ agi. Es invariable. Pot servir també per demanar Per preguntar la identitot d'une tercere perso 1 uiilitzem els pronoms o els noms noi, noia, senyor, senyora... precedits de demostrativs i cl verb en tercera persona. Qui és ella / aquesta? Es la Carol. Qui és aquesta noiat Es lAnjo. Qui &¢ equal naie sen Martin.Aquell / aquella s‘utilitza per indicar elgi que és lluny de jo i de tu. Aquest / aquesta s‘utiltza per indicar elgd que és « prop de jo i de tu, Forma i us dels numerals cardinals Els nomeres sén masculi aquest / aqvests Davant d/un nom, el nimero 1 (u) i cls compostos ‘4 " es converteixen en un / una segons el genere del nom: Dovant d'un nom, el numero 2 (dos) i els compostos es converteixen en dos / dues segons el génere dal nom, nom dels némeros: mascult ferment u un noi una noia dos dos nois dues noies tree tree neis, trae noies 21 vinti-u un nois vint-i-une noies 32 trenta-dos trenta-dos nois trenta-dues noies Entre la desena i la unitat hi ha un guionet (-): trenta-u, quaranta-dos, cinquanta-tres... Només del 21 al 29 hi he i entre els guionets. 21 vinkiew 2 23 vinhistros 24 vintinquatre 25 26 vinticats 27 vinti-set 28 29 vinti-nou Verb tenir Par indicar Vedat utilitzam al varh tani ina, al TENIR verb sen. (io) tine cies Quants anys tens? Tine divuit anys. (ell, ellu, vusie) te Interrogatiu quant Serveix per pregunter una quantita i cancorda en génere i nombre amb el substantiv que acompanya: SINGULAR PLURAL masculi femeni masculi femeni quant quanta quants quantes Quants anys tensé Quantes llengiies porles? 129