Louis Pasteur (Dole, 27 de desembre 1822 – Villeneuve-

l'Étang, Marnes-la-Coquette, 28 de setembre 1895) fou un

microbiòleg i químic francès. Fou conegut pel públic en general
per la seva demostració de la teoria del germen d'una malaltia i
les seves tècniques de desenvolupament i d'inoculació, més
notablement la primera vacuna contra la ràbia; tanmateix,
també féu una descoberta esencial en el camp de química,
sobre la polarització de la llum per molècules asimètriques.
Químic, bacteriòleg, inventor. Entre els grans èxits de Louis
Pasteur (27 de desembre de 1822 - 28 de setembre de 1895)
es troba el procés de preparació d'aliments conegut com
pasteurització i el desenvolupament d'una vacuna contra
l'àntrax i la ràbia.

Edward Jenner (Berkeley, Anglaterra, 17 de maig de 1749 -

26 de gener de 1823 a Berkeley) fill del reverend Stephen
Jenner, vicari de Berkeley, va ser un famós investigador,
poeta i metge anglès que va descobrir la vacuna contra la
verola, posteriorment perfeccionada per Louis Pasteur.
Aquesta vacuna no només va contribuir de forma definitiva al
control d'una de les pitjors plagues que havia patit la
humanitat, sinó que també va determinar un canvi profund en
les idees científiques de l'època. La primera vacuna de la
història va ser descoberta pel metge rural anglès Edgard
Jenner en 1796 i servia per combatre la verola. La idea se li
va ocórrer quan, al seu poble, va veure com les recol·lectores
de llet eren contagiades d'una espècie de verola bovina per estar sempre en contacte amb
aquests animals.

Un vaccí o una vacuna és un preparat

antigen de microorganismes complets
(vius o morts) o d'alguna de les seves
proteïnes o toxines que s'utilitza per a la
prevenció o reducció de malalties en
animals i humans. El terme vaccí prové
del llatí variola vaccinia, adaptat de
vaccinus, del llatí vacca (vaca). A la
primeria, vaccinar volia dir contagiar la
malaltia; vaccinació era la inoculació del vaccí; boví era el fluid utilitzat per a aquesta
operació i vaccinat era aquell a qui es feia la inoculació del vaccí. La descoberta dels
vaccins va ser un avenç molt important per a la recerca biomèdica i una de les principals
causes de la millora de la salut i de la qualitat de vida, especialment en l'ésser humà. Les
primeres mostres de la variolització les trobem a la Xina escrites en un tractat de medicina
on s'explicava que fregaven cotó en una pústula madura i després la introduïen a les fosses
nasals. D'aquesta manera provocaven la immunització total o parcial contra la verola.