UNITAT 3

LA NUTRICIÓ:
APARELL DIGESTIU I
RESPIRATORI
APARELL DIGESTIU
• FUNCIÓ: Transformar els
aliments en nutrients amb
una mida adequada perquè
arriben a les cèl·lules i es
puguen utilitzar a través
d’un conjunt d’òrgans i
estructures que formen el
tub digestiu i les glàndules
annexes.
1) ANATOMIA DE L’APARELL DIGESTIU

1.1) ANATOMIA DEL TUB DIGESTIU.

• BOCA: Cavitat d’entrada que conté:

- Les dents: corona, arrel, coll i cavitat
polpar.
- Llengua: Òrgan muscular que participa
en la mescla i deglució de l’aliment i en la
percepció dels sabors.
- Glàndules salivals: sublingual,
submaxil·lar i paròtides.
• FARINGE: Cavitat comuna a l’aparell
digestiu i respiratori. Conté la
- EPIGLOTIS, cartílag que tanca el pas
del bol alimentari a la cavitat
respiratòria durant la deglució.
• ESÒFAG: Tub que comunica la faringe
amb l'estómac travessant el diafragma
fins aplegar al càrdia.
• ESTÒMAC: Sac muscular en la cavitat
abdominal delimitat per dues vàlvules
que impedeixen el retorn de l’aliment: el
CÀRDIA i el PÍLOR. Les seues parets
tenen plecs on hi han glàndules que
aboquen sucs gàstrics.
• INTESTÍ PRIM: Tub d’uns 6 m de longitud plegat a la cavitat abdominal. Les
seues parets tenen plecs = VELLOSITATS INTESTINALS, on hi ha glàndules
que secreten sucs intestinals. Es divideix en: Duodè, Jejú i Ili.
• INTESTÍ GROS: Tub d’1’5 m de longitud
que envolta a l’intestí prim.
Es divideix en tres regions:
- CEC, que comunica amb l’intestí prim
a través de la vàlvula ileocecal on es
troba l’apèndix vermiforme.
- COLON, dividit en tres parts:
ascendent, transvers i descendent.
- RECTE. Acaba amb la desembocadura
a l’exterior a través de l'Anus.
 1.2) ANATOMIA DE LES GLÀNDULES ANNEXES
• Són les que a diferència de les gàstriques i intestinals, estan situades
fora del tub digestiu. Produeixen sucs amb enzims digestius, que són
proteïnes implicades en la degradació de l’aliment.

• 1) GLÀNDULES SALIVALS. Produeixen saliva i

l’aboquen a la cavitat bucal. Les principals són:
- Sublingual (davall de la llengua)
- Submaxil·lar (a la mandíbula)
- Paròtides (davant de les orelles)
• 2) PÀNCREES. És una glàndula situada davall de l’estómac. Es tracta d’una
glàndula mixta, amb una part endocrina que produeix hormones
(insulina i glucagó) que allibera a la sang i una part exocrina que produeix
suc pancreàtic i l’allibera al duodè.

• 3) FETGE. És un òrgan d’1’5 kg davall del

diafragma, en la part superior dreta de
l’abdomen. Sintetitza proteïnes, regula
el metabolisme de glucosa, processa
productes com l’alcohol i els fàrmacs i
emmagatzema vitamines i minerals.
Produeix la bilis que s’emmagatzema a
la vesícula biliar abans de ser abocada
al duodè. La seua funció és preparar
els lípids per facilitar la digestió i absorció.
2) FISIOLOGIA DE L’APARELL DIGESTIU
• A mesura que l’aliment avança per l’aparell digestiu els òrgans que
formen l’aparell digestiu participen en els diferents processos
digestius: Ingestió, digestió, absorció i formació d’excrements.
• Els aliments es transformen en nutrients gràcies a dos tipus d’accions:
- Mecàniques: Es tracta de tallar, triturar i mesclar l’aliment sòlid per a
reduir-ne la mida.
- Químiques. Produïdes per l’acció química dels sucs digestius,
intestinals, pancreàtics i hepàtics.
• 1) INGESTIÓ: S’engloben 3 processos:
- Masticació (dents)
- Insalivació: mesclar l’aliment amb la saliva, gràcies a la llengua, donant com
a resultat la formació del bol alimentari.
- Deglució, pas del bol alimentari de la boca a la faringe. A través de la faringe
i l’esòfag mitjançant els moviments peristàltics que l’impulsen cap a l’estómac.
• 2) DIGESTIÓ: Té lloc en diversos òrgans del tub digestiu:
- Boca, amb l’amilasa de la saliva, enzim que actua sobre els glúcids complexos.
- Estómac. Les seues parets segreguen sucs gàstrics que contenen àcid clorhídric
i enzims com la pepsina que transforma el bol alimentari en el quim.
- Intestí prim. El suc pancreàtic i els sucs intestinals contenen lipases i peptidases
que trenquen els lípids i les proteïnes. Transformant el quim en quil.
• 3) ABSORCIÓ: Pas de nutrients a través de les parets del tub digestiu fins la
sang per transportar-lo fins les cèl·lules.
- A l’intestí prim s'absorbeixen glúcids, àcids grassos, aminoàcids, aigua,
vitamines i sals minerals. La superfície d’absorció augmenta gràcies als plecs
intestinals que presenten vellositats intestinal. A més, aquestes estan
recobertes per cèl·lules que presenten microvellositats.
- A l’intestí gros s’efectua l’absorció d’aigua, sals minerals i vitamines. A
més, la flora bacteriana produeix nutrients com la vitamina k.
• 4) FORMACIÓ D’EXCREMENTS.
Els aliments que no es poden digerir es converteixen en substàncies de
rebuig on es compacten a l’intestí gros i perden aigua. Com a resultat, es
formen els excrements que seran expulsats a l’exterior mitjançant la
defecació.
 NUTRIENTS INORGÀNICS
• L’AIGUA
- Dissolvent universal.
- Actua de vehicle de transport.
- És el medi on ocorren totes les reaccions metabòliques.
- Regula la temperatura del cos.

• LES SALS MINERALS

- Reguladora: Com Ca, Fe, Na, K en contracció muscular o transmissió
de l’impuls elèctric.
- Estructural: Com Ca, P, Mg que formen part d’ossos i dents.
 NUTRIENTS ORGÀNICS

• GLÚCIDS, CARBOHIDRATS O SUCRES.

- Aporten energia a l’organisme.
Monosacàrids: Glucosa = Combustible de les cèl·lules.
Disacàrids com sacarosa i maltosa.
Polisacàrids com glucogen al fetge i múscul i tenen funció de reserva
- Els obtenim d’aliments vegetals com fruites, cereals o les creïlles.
• LÍPIDS.

- Tenen funció energètica, estructural

i de reserva.
- S’acumula als greixos corporals a través del
teixit adipòs a través dels adipòcits que
protegeixen els òrgans.
- 2 tipus segons la saturació:
Lípids d’origen vegetal, com olis,
fruites seques o margarines.
Lípids d’origen animal, com la
mantega o la cansalada.
• PROTEÏNES.
- Funció estructural, energètica i reguladora.
- Nutrients estructurals més importants ja que formen part de molts
teixits i òrgans.
- S’encarreguen de la defensa de l’organisme, transport d’oxigen a a
sang.....
- S’obtenen d’aliments:
D’origen animal com peixos, carns, llet i ous.
D’origen vegetal com llegums o cereals.
• VITAMINES
- Biomolècules que l’organisme no pot sintetitzar i s’han de prendre a
la dieta.
- Es necessiten en quantitats molt xicotetes i hi han dos tipus:
Hidrosolubles i Liposolubles.
- Important funció reguladora per permetre
el creixement i el funcionament del cos.
- Estan en fruites i verdures, llet, ous,
fruites seques, olis i cereals.
• Una alimentació equilibrada afavoreix una vida saludable, ja que prevé l’aparició
d’algunes malalties i ajuda a desenvolupar-se correctament.
• Les funcions dels aliments:

ESTRUCTURALS REGULADORS
ENERGÈTICS
Serveixen formar les cèl.lules, Substàncies impresindibles
Serveixen per producir energia,
teixits i órgans. perquè l’organisme puga
que pot ser utilitzada de forma
Permeten el ccreixement, utilitzar correctament i
inmediata o emmagatzemada per
reparació i substitució desenvolupar les funcions
a quan siga necessària.
d’estructures danyades. adequades.

• ESTRUCTURALS Proteïnes, Lípids, Minerals i Glúcids.

• ENERGÈTICS Glúcids, Lípids i Proteïnes.
• REGULADORS Vitamines, Minerals, Proteïnes.
MALALTIES DE L’APARELL DIGESTIU
• CÀRIES. Destrucció de l’esmalt dental pels àcids que produeixen els
bacteris que s’alimenten de les restes de menjar.

• ÚLCERA PEPTÍDICA. Erosió sangrant de les mucoses del tub digestiu

causada pels sucs gàstrics.
• GASTROENTERITIS. És la inflamació de
l’estómac i de l’intestí prim. Causa
vòmits i diarrees. El principal problema
és la deshidratació, per això cal ingerir
líquids en abundància.
• APENDICITIS. Inflamació de l’apèndix.
Es pot complicar amb una infecció i
perforació de l’apèndix que pot acabar
en una peritonitis.
• RESTRENYIMENT. Es produeix quan
l’intestí gros absorbeix més aigua del
que és normal i origina excrements
secs i durs. Les causes són l'estrès i les
dietes pobres en fibra.
• HEPATITIS. Malaltia infecciosa que produeix una inflamació al fetge i
es produeix una degeneració de les cèl·lules hepàtiques.
• CIRROSIS HEPÀTICA. Malaltia en la què el fetge disminueix la seua
capacitat de treball i substitueix el seu teixit normal per teixit
cicatritzat al intentar reparar el dany que li produeixen substàncies
com l’alcohol.
HÀBITS SALUDABLES ASSOCIATS A L’APARELL DIGESTIU
• Menjar a poc a poc i mastegar bé.
• Establir un horari regular de menjades i fer 5 menjades diàries.
• No consumir alcohol. Danya el fetge i el pàncrees i produeix malalties.
• Procura beure prou aigua.
• Practica algun esport.
• Evita les càries.
• Renta’t les mans sempre abans de menjar i també els aliments per evitar
que puguen contaminar-se amb microorganismes.
• Pren aliments que continguen fibra. No es digereix, però ajuda a la
motilitat intestinal.
APARELL RESPIRATORI

• Funció: Incorporar oxigen a la

sang i transportar-lo fins a les
cèl·lules perquè obtinguen
l’energia a través de reaccions
metabòliques i expulsar el
diòxid de carboni.
• L’aparell respiratori consta de
les vies respiratòries i els
pulmons.
 1) ANATOMIA DE L’APARELL RESPIRATORI
1.1) ANATOMIA DE LES VIES
RESPIRATÒRIES.
• Fosses nassals: Via d’entrada de
l’aire on es calfa i gràcies al moc,
s’humidifica i queden retingudes
les partícules i microorganismes.
- Pituïtària roja: Zona que secreta
mucus, calfa, neteja i humidifica
l’aire.
- Pituïtària groga: Situada en la part
superior. Detecta les olors.
• Faringe. Òrgan comú amb l’aparell digestiu on
l'epiglotis es tanca per impedir que els aliments
entren a les vies respiratòries.
• Laringe. Tub format per cartílags on es troben les
cordes vocals.
• Tràquea. Tub format per anells de cartílag en forma de “C” que no
apleguen a tancar-se a la part posterior. Condueix l’aire fins a la
bifurcació i als dos bronquis i té les partes recobertes per cèl·lules amb
cilis que produeixen moc cap a la faringe amb funció de neteja.
• Bronquis i bronquíols. Els bronquis són 2 tubs d’anells cartilaginosos que
es situen a continuació de la tràquea. Cadascun penetra en un pulmó
per ramificar-se en bronquíols dirigir l’aire fins a unes bosses petites
anomenades alvèols pulmonars on es produeix l’intercanvi de gasos.
Bronquis i Alvèols
Bronquiòls pulmonars
1.2) ANATOMIA D’ELS PULMONS.

• 2 Òrgans esponjosos situats en la

cavitat toràcica als dos costats del
cor, protegit per les costelles.
• El pulmó dret està dividit en tres
lòbuls i l’esquerre és més menut i
està dividit en dos lòbuls per deixar
lloc al cor.
• A l’interior, els bronquis i els
bronquíols formen una estructura
anomenada l’arbre bronquial que
acaba en els alvèols pulmonars que
es troben agrupats en sacs alveolars.
• Les artèries pulmonars i les venes
pulmonars són les encarregades de
portar la sang als pulmons.
 2) FISIOLOGIA DE L’APARELL RESPIRATORI
• VENTILACIÓ PULMONAR
Entrada i eixida d’aire dels pulmons. Es porta a terme mitjançant dos
moviments involuntaris i consecutius:
• INSPIRACIÓ:
- Els músculs intercostals es contrauen, les costelles s’eleven i el volum
de la caixa toràcica augmenta.
- El diafragma es contrau i descendeix, la qual cosa provoca també
l'increment de la caixa toràcica.
- Els pulmons es dilaten i s'expandeixen. Això fa que l'aire entre en el
seu interior a través de les vies respiratòries.
• ESPIRACIÓ:
- Els músculs intercostals es relaxen, les costelles descendeixen i el
volum de la caixa toràcica disminueix.
- El diafragma es relaxa i s'eleva, amb el que decreix el volum de la caixa
toràcica.
- El volum pulmonar va disminuint, la qual cosa fa augmentar la pressió
a l'interior i que isca l'aire.
• EL BESCANVI DE GASSOS:
Aquest procés té lloc als alvèols pulmonars que
estan envoltats d’una gran quantitat de capil·lars
sanguinis que porten sang rica en diòxid de
carboni i pobra en oxigen procedent de tots els
òrgans del cos.
Els eritròcits de la sang contenen gran quantitat
de molècules d’hemoglobina, una proteïna
encarregada del transport de gasos i que dona a
la sang el color roig pels àtoms de ferro que
conté.
VARIACIÓ DE GASSOS EN L’INTERCANVI GASÓS
GASOS AIRE INSPIRAT AIRE EXPIRAT
OXÍGEN 21% 16%
DIÒXID DE 0’03% 4-5%
CARBONI
• 1) L'aire que arriba als alvèols pulmonars té una baixa proporció de diòxid de
carboni i una alta concentració d'oxigen.
La sang que arriba als capil·lars pulmonars presenta el contingut baix en oxigen
i alt en diòxid de carboni.

• 2) L'intercanvi d'oxigen i diòxid de carboni entre l'aire alveolar i la sang dels

capil·lars es produeix per difusió, des de la zona que té major concentració de
gasos a la de menor concentració. Així, l'oxigen passa de l'aire dels alvèols, a la
sang i el diòxid de carboni, de la sang a l'aire alveolar.

• 3) Els capil·lars sanguinis transporten l'oxigen

fins al cor i d'aquest, a través del sistema
circulatori a totes les cèl·lules de l'organisme.
Els capil·lars sanguinis recullen el diòxid de
carboni produït per les cèl·lules, el porten
fins al cor i el traslladen fins als alvèols
pulmonars. El diòxid de carboni ix des dels
alvèols a l'atmosfera durant l'espiració.
 MALALTIES DE L’APARELL RESPIRATORI.
• Asma. Inflamació i col·lapse dels bronquis que genera dèficit oxigen i dificultat
respiratòria. La histamina és la responsable dels símptomes.
• Rinitis al·lèrgica. Inflamació de la mucosa nasal deguda a una al·lèrgica.
Produeix moc molt fluid, esternuts, congestió i picor de nas i gola.
• Faringitis i amigdalitis. Inflamació de la faringe i les amígdales provocada per
microorganismes. Causa dolor, tos, febre i dificultat al tragar. Antibiòtics i
antiinflamatoris.
• Pneumònies. Inflamació aguda del teixit pulmonar deguda a una infecció
bacteriana o vírica. Genera febre alta, tos i dolor al pit. Antibiòtics.
• Bronquitis. Inflamació de la mucosa dels bronquis causada per bacteris,
virus o agents irritants. Genera dificultat respiratòria, mucositat verda-
groga, fatiga i xiulets.
• Càncer de pulmó.
Multiplicació incontrolada
de cèl·lules tumorals que
provoca que els pulmons no
funcionen correctament i
provoca dificultat
respiratòria. Una de les
principals causes és el tabac.
El seu tractament consisteix
en realitzar cirurgies,
radiacions, quimioteràpia i
immunoteràpia.
• EPOC. Enfermetats pulmonar obstructiva cròniques que tenen en
comú la reducció del volument respiratori disminuint la qualitat de
vida i la mort prematura del pacient.
• Refredat i grip. Infeccions de les vies respiratòries causades per virus.
La primer produeix obstrucció nasal, esternuts, tos, malestar i
mucosista. La grip, a més, produeix dolor muscular i febre.
• Emfisema pulmonar. Engrandiment
dels alvèols pulmonars que provoca la
desaparició dels tabics interalveolars
i la disminució de la funció respiratòrica
de forma permanent. Tabac i
contaminació atmosfèrica.
HÀBITS SALUDABLES ASSOCIATS A L’APARELL RESPIRATORI
• Crea a casa un ambient sa i ventilar els espais.
• Realitza exercici moderat de forma regular per augmentar el volum
respiratori.
• Evitar el contagi de malalties respiratòries a altres persones, tapant la
boca i el nas al tossir i esternudar.
• Evitar els llocs contaminats, poc ventilats i amb molta gent. En aquests
llocs és convenient respirar pel nas per a filtrar l’aire d'agents
contaminants i microorganismes.
• No fumes mai i evita els llocs on es fume.
 EL TABAQUISME
• Fumar és una addicció que provoca moltes malalties respiratòries de forma
directa i agreuja la simptomatologia de moltes altres.
• El tabaquisme mata cada any a 6.000.000 milions de persones.
• Si analitzem el fum d’un cigarret podem trobar 4.00 substàncies diferents, les
més perilloses són:
- Nicotina, responsable de l’addicció. Per això el tabac és considera una droga.
- CO (Monòxid de carboni). Gas tòxic que aplega a la sang i impedeix el transport
d’oxigen. Per això els fumadors es cansen més ràpidament.
- Quitrà. Substància que es deposita sobre les cèl·lules de les vies respiratòries i
n'impedeix l’acció netejadora. Afavoreix l’aparició de malalties com la
bronquitis crònica, l'emfisema pulmonar i el càncer de boca, vies respiratòries i
pulmons.
- El 90% de càncers de pulmó són generats pel tabac.
- Com més jove es comence a fumar i més temps es fume, més elevada és la
probabilitat de desenvolupar-lo.