ESQUEMA PER ANALITZAR UN TEXT NARRATIU

1. Introducció (presentació del text en una o dues línies).

2. Narrador (qui conta la història).
 En 1a persona (pot ser protagonista o testimoni).
 En 3a persona (pot ser omniscient o observador) .
3. Personatges
 Segons la importància: principals o secundaris.
 Segons la seua evolució: plans o redons
4. Espai
Real o imaginari.
5. Temps
 L’època en què transcorre la història (passat, present o futur).
 La durada. Quant de temps transcorre des del principi al final
(minuts, anys...).

La narració de la història pot ser

 Linial (quan segueix un ordre cronològic)
 Alterat Retrospecció
Anticipació
Simultaneïtat
6. Accions i estructura
 Plantejament. Quan presenta l’acció.
 Nus. Es trenca la normalitat, la rutina. Apareix un problema.
 Desenllaç. Es recupera la normalitat.
7. Tema
8. Resum
9. Opinió personal

Llegiu el text amb atenció. Si no enteneu qualsevol paraula, teniu el diccionari en

línia http://www.avl.gva.es/lexicval/

Intenteu buscar la informació i respondre tots els punts anteriors del 2 al 7

(encara que siga de manera esquemàtica). Els punts 1, 8 i 9, ja els farem a classe
entre tots.
 CAMIÓ

1 Estirat còmodament sobre una hamaca, amb una revista frívola a les

mans, Rafa Campins sent que algú li prem el braç esquerre. Gira el cap,

veu un individu dret que li resulta íntim, i que no tarda a reconèixer com

un amic mort fa no pocs anys. Rafa observa aquell rostre, a mitges oblidat,

5 d’esguard trist i seré.

-Només vinc a donar-te dues notícies -diu el difunt-, una de bona i altra

nefasta. La primera és que d’ací a una estona, quan agafes el cotxe i

portes el teu fill a la piscina, un camió us envestirà brutalment. El teu menut

morirà a l’acte i tu quedaràs paraplègic.

10 Aterrit pel que ha sentit, deixant passar uns segons per repetir-se les

paraules que l’han desgraciat cruelment, Rafa Campins, amb veu

esquerdada, aconsegueix pronunciar.

-I... la bona?

-La bona era eixa. La segona, la nefasta és que quan despertes de la

15 sesta oblidaràs, irremeiablement, el que t’acabe de dir.

MANUEL BAIXAULI,

Espiral. Columna Edicions