Lingüística Aplicada

Grau en Logopèdia
Maig 2021

Nom: Marta Cognoms: París Muñoz DNI: 39942435Z

3. Fixa't en les dues mostres de llenguatge (A i B). Analitza-les explicant tot allò que
detectis. 
(4 punts)

A) Parla infantil:

[mi no ʒu’ga pei’moβi ‘pake mi no gɾaða (..) ‘ʒugo a ʒe’mana gan (.) a ko’sinas (.) a
‘sempe (...) a’mits no ‘ʒugo (..) aβu’git]

(“Jo no jugo a playmobil perquè no m’agrada. Jugo amb la meva germana gran,
amb les cosines, sempre. Amb els amics no jugo … és avorrit.”)

B) Es tracta d’una conversa entre una logopeda (L.) i un adult (P.), que està descrivint el
que veu a dues fotografies:

P.: “La mujer se queda (..) {(F) uh} se queda {(F) ah} (poniendo expresión facial de
sorpresa) (3) y empieza a recoger losss (2) los (…) los (..) e:: trastos (.) no (2) los
(..) los bloques (..) no (2) los (…) cacharros (…) no (4)”

L.: “Los trozos”

P.: “{(F) Eso} los trozos del jarrón que están en el (2) emm (gesto con la mano
señalando el suelo) abajo (.) aquí (.) abajo (.) ennn e::l (..)”

L.: “suelo”

P.: “{(F) en el suelo}” 

1
 Lingüística Aplicada
Grau en Logopèdia
Maig 2021

A)En primer lloc començaré per l’anàlisi dels elements suprasegmentals.

En aquesta mostra, només es poden veure els aspectes referents al ritme de la parla . En
aquest cas, la o el parlant manté un discurs fluid, amb algunes pauses breus assenyalades
amb (.), (..), i (...), tot i que coincideixen amb les pauses naturals dins d’un discurs.
També podem observar que no realitza cap repetició de síl·labes o paraules que interrompin
o tallin el discurs.
En vers als demés elements suprasegmentals, no tenim informació.

A continuació, realitzaré l’anàlisi dels aspectes fonètics i fonològics.

En aquesta petita mostra de llenguatge observem que la o el parlant realitza correctament la
gran majoria dels sons, però detectem diversos problemes amb el so alveolar bategant
sonor /ɾ/ , el so alveolar vibrant sonor /r/, el so oclusiu velar sord /k/ i el so alveolar lateral
sonor /l/.
- Observem dificultat del so /ɾ/ en pràcticament totes les posicions de la paraula
(omissió): [‘pake] “perquè” , [‘sempe] “sempre”, [gan] “gran”.
- En so /r/ també té dificultats: [aβu’git] “avorrit”, fa una substitució del so alveolar
vibrant sonor /r/ al so oclusiu velar sonor /g/.
- El so /k/ veiem que el produeix correctament en totes les posicions de la paraula:
[‘pake] “perquè”, [ko’sinas ] “cosines”, excepte en la paraula [a’mits] “amics”, on es
produeix una substitució del so oclusiu velar sord /k/ pel so dental oclusiu sord.
- Veiem que omet el so /l/ a principi i a finals de la paraula [pei’moβi] “playmobil”.

En quant a morfologia, observem que la o el parlant fa més ús de paraules contingut que de

funció.
- Paraules funció: amb (preposició)/ mi (determinant)/ no (adverbi), utilitza el
protodeterminat “a” com per exemple: “a playmobil”
- Paraules contingut: jugo, agrada (verbs)/ playmobil, germana, amics, cosina(noms)/
gran (adjectiu).

Trobem els següents fenòmens morfològics següents:

- Omissió de l’article que acompanyi a germana, cosina, amics.
- Ús incorrecte del “mi”.

2
 Lingüística Aplicada
Grau en Logopèdia
Maig 2021

- No es veu clar que tingui una bona concordança de gènere i nombre, ja que
pràcticament només fa ús del protodeterminant “a”.
- De cara a la flexió verbal s’observa que pot utilitzar algunes formes correctes “jugo a
(amb la meva) germana gran”. Però observem que té dificultats ja que utilitza la 3a
persona del singular quan parla parla d’ella mateixa.

I relacionat amb això últim, veiem que hi ha aspectes sintàctics:

- Oracions sense verb i sense un ordre canònic, és a dir, omet elements com el
subjecte.
- Les oracions són incompletes a causa del que ja s’ha dit anteriorment.

Finalment referint-nos al lèxic i la semàntica, podem dir que identifiquem el tema global del
discurs; explica una cosa personal seva, i engloba un vocabulari específic: jugo, germana,
cosines, etc. No utilitza cap terme díctic.

Respecte la coherència interna, la sintaxis és incompleta i això fa que la semàntica del seu
discurs també ho sigui. Però si que podem dir que existeix coherència externa, ja que hem
pogut identificar el tema general.

3
 Lingüística Aplicada
Grau en Logopèdia
Maig 2021

b) En primer lloc començaré per l’anàlisi dels elements suprasegmentals.

En aquesta mostra, podem veure diferents aspectes referents a la parla com ara la intensitat,
les pauses i la durada. En aquest cas, podem dir que l’adult no manté un discurs fluid, ja que
realitza moltes pauses assenyalades amb : (.), (..), (...), (2), (3) i (4). També s’observa que en
certs moments canvia la intensitat cap a una més forta assenyalada de tal manera: {(F) uh}. A
més a més, allarga alguns sons vocàlics: e::.
Observem que fa ús de paraules comodí, allargament de sons vocàlics i consonàntics, i
repeticions de síl·labes, per així tindre temps per pensar el que vol dir a continuació.
De cara als altres elements suprasegmentals no tenim més informació.

A continuació es realitzarà l’anàlisi dels aspectes fonètics i fonològics.

En aquesta petita mostra de llenguatge observem que l’adult pronuncia correctament tots
els sons de la parla, és a dir, no té cap dificultat.

En vers a l’anàlisi morfològic podem dir que fa ús de paraules funció i de contingut.

- Paraules funció: la, los (determinants)/ no(adverbi), y (conjunció), etc.
- Paraules contingut: empieza, recoger, queda (verbs) / mujer, trastos, trozos( nom),
etc.
Observem els següents fenòmens morfològics:
- Fa un bon ús de les paraules funció i contingut.
- Té una bona concordança de gènere i de nombre: “los bloques”, “los trozos”, “la
mujer”.
- En relació a la flexió verbal, observem que utilitza formes correctes: “se queda”,
“empieza a recoger”.
I relacionat amb això últim veiem els aspectes sintàctics:
- Realitza frases simples coordinades entre si mitjançant la conjunció “Y”
- Sembla tindre un ordre canònic dels sintagmes en les oracions.
- Tot i que omet informació.

Finalment, en vers l’anàlisi lèxic i semàntic, podem dir que s’ha identificat el tema del qual
es parla.

4
 Lingüística Aplicada
Grau en Logopèdia
Maig 2021

Podriem dir que aquest pacient pateix anomia ja que en moltes ocasions no sabia dir la
paraula a la qual es volia referir.
Es un discurs de coherència interna i externa perquè esta gramaticalment bé i també
s’identifica el tema general.

5
Lingüística Aplicada
Grau en Logopèdia
Maig 2021

6
 Lingüística Aplicada
Grau en Logopèdia
Maig 2021

A)

7
Lingüística Aplicada
Grau en Logopèdia
Maig 2021

8
Lingüística Aplicada
Grau en Logopèdia
Maig 2021