l' EROl HISTORIA 7
E1Jet de la remenc;a
en el Bergueda
U n deIs fets sobre el q ua l s' ha fanta-
s iat, o que es va descriure amb co -
lo rs molt te tri cs en la hi s toria ro mantica
del p rin cipi d e la Rena ixen<;a, fo u el de
la remen<;a, o deIs «se rvents d e la g leva ».
En rea lita t fou un a s itu ació humil iant,
que co me n <;a a mb formes acce ptab les;
després s'endurí entre els pagesos de la
Ca ta lun ya Vella i ve rs la segona m e ita t
d e l seg le XIII s' h a vi a difós de forma
op ress iva en a lg un es co ma rq ues ori entals
de Cata lun ya, i d e forma di ss imul a d a
amb el nom d e vassa ll atge en la Ca ta -
lun ya Nova. Amb la revo lta d eIs pagesos
durant la segona meitat de l seg le XV i la
sentenc ia a rbitra l de C uada lu pe del 21
d'ab ril de 1486, s'aboliren els mals usos i
la remen <;a.
Ca talun ya fou el primer país d 'E uro-
pa que tri omfa d'aq uesta fun es ta deriva-
ció del fe ud a li s me.
En els te mps q ue el nostre país era la
Cotia, o la Septi man ia i més ta rd la Ma r-
ca, es donava la propieta t terri tori a I re-
partida per he rencia fa mili a r o pe r co n-
cess ió del fisc, o de I'a uto rita t carolín g ia.
Pe r a ltra banda , enca ra ex isti a en la nos-
tra soc ieta t una resta d'esclav itu d, co m a
he rencia ro mana, suavitza d a pe r la reli-
gió i la mo ra l cri st ianes; a ltres esclaus
Mfl sies d 'O /IXIII .
eren presoners de gue rra i per aixo en el
nos tre país hi havia senyo rs que teni en
esclaus sa rra'in s, i el mateix Ram o n Llull
en tingué un .
El nombre deIs propietaris territo ri a ls,
que no fossin comtes, vesco m tes o barons,
s'a na red uint. La manca de seg ureta t in-
dividual i col·lec ti va que experim entaven
els pagesos i operari s fou el motiu prin-
cipal del prim er pas cap al fe ud ali sm e;
aq uest resta reglamentat pels Usatges de
Ba rcelona (s. XTI). EIs Usa tges no s up o-
sen, ni preveuen, la re men <;a ni alt res usos
que afec taven tant els pa gesos i v il a tan s,
co m els nob les, que eren I'e ixorqu ia, la
intestia i la cugucia .
Els propietaris no nobl es s'a no m ena -
ven a loers, pe ro s'a na redu int el se u nom -
bre, fin s a conv ertir-se un s en castlans o
cava ll ers, i a ltres en vassa ll s d'un noble
o cava ll er en forma vo lunta ri a o for<;a d a,
com a conseqüencia del ma teix vassa lla t-
ge. En el ma teix Be rgueda, a la va ll de
Broca, en un ll oc a no men at el Vilar hi v i-
v ien v uit famílies; es decidiren a ced ir al
co mte Cuifré el se u v il a r a mb tot el ter-
me i les seves persones, perque vo li en la
seva protecci ó; en el contracte fan con s-
ta r o demanen que el comte sig ui el seu
bon senyo r i d efensor contra tota c1 asse
M.ESCOBET
ANTONI BACH
d'homes del seu comtat (1). Aquest fet es
repetí arreu. N ogensm en ys, el vassallat-
ge universa l, legalit za t pels Usatges, fou
un pas cap a la re men <;a; no pe rqu e els
Usa tges ho propiciessin, sin ó per les im-
plicacions feudals que ten ia la propietat
territo rial i per I'a fan y de p ode r deIs no-
bl es.
Des d e finals d el seg le XI co mprov e m
qu e en els contractes d' arrend a ments de
masos o simpl ement d e terres de conreu
es p osa I'observac ió o condici ó que I'a r-
rend ata ri no tindra al tre senyo r q ue I'a mo
d el mas o de la te rra; de man era que la
propieta t d ' imm ob les compo rtava certa
sen yo ri a o poder juríd ico Com que la
majo ri a deIs co ntrac tes ag ríco les tenien
la cond ici ó d 'emfite usi, I'a rrenda ta ri po-
dia cedir el seu ma s o part d e la te rra a
una altra persona, d esp rés d e notifi ca r-
ho al seu patró o senyo r i d 'esperar deu
dies o m és d e fadiga, durant els quals el
patró teni a dret a reserva r-se el mas o la
terra posada en venda ; en aquests casos
es posava un a altra precisió, que consis-
ti a que la persona o fa míli a a qui I'a rren-
datari ced ia o venia la terra, no fos de
catego ri a soc ial ig ual o s up eri or al patró
o senyo r juri sd icc io nal del mas; és a dir,
es podia a li ena r un imm ob le n o m és a
persones de la ma teixa catego ri a de I'ar-
rendatari. El sen yor no pe rdi a res a mb els
tra spassos, perque en cobrava un a qu a n-
titat de din e rs.
Un a a ltra ci rcums ta ncia afavo rí la re-
me n <;a, i fou que en m o ltes epoques a l
pages ta mbé I' interessava I'es ta bilitat i el
d ocum ent del contracte n 'era un a ga ran-
ti a, fora d eIs casos de la v iolencia o abús
d e poder.
Amb e l te mp s, so ta la p ress ió feuda l
s' intro du"iren al tres condicions, m és o
m enys contractuals, que foren : fer esta -
da en e l m as el sen yo r i els se us fills o
el se u hereu; div ersos se rv eis persona ls,
com la joya , la segada, la batuda, la tra-
8 HISTORIA l' EROl

g in a, la ferma d 'espoli o part del dot d e

la n oia, l' a rs ia, el dret a la cuixa de la vaca
es timbada, o a un pern il ; el dret d e per-
seg uir el vassa ll que fu g ia de la juri sd ic-
ció d el se nyo r; I' ob li gac ió de la dona d el
vassa ll d'a ll e ta r els fill s d el senyor, enca -
ra qu e fos a ca n v i d'una retr ibuci ó. Un
altre ma l lIS que s' introd uí, n o lega litza t
pels Usatges ni les Co nstitu cions d e Ca-
ta lunya , e ra el que s'a no men ava «jus pri -
IIInc l1u clis», o el dret d e passar p er da-
muntd e la p ubill a del re men¡;:a la primera
nit del seu casa m ent.
To t a ixo e ra el que més pesa va sobre el
pages, més qu e la mateixa reme n"a, que Església i casa de Sant Felil/ de L/l/elles. RAMON VlLADf:s

consi s ti a en el d ret qu e te ni a el senyo r de

retenir el se u vassall, o d e cobrar-li uns
d in ers, s i vo li a passar a un a altra senyo-
ri a, enca ra que fos la reia l.
Tot i la revo lta deis re mences de la Car-
rotxa , de la Selva i d el Va ll es Ori enta l, ens
trobe m a mb aq u est cas paradigmatic d el
mon es ti r de Ri po ll. En un capb reu d el
1445, on fe ren la declaraci ó de béns un s
pagesos de l' Alt L1 obrega t, en Pere Rov i-
ra, he re u de la Rovira bardi a na jussana,
en el mom ent de p rendre l'h erencia em-
fiteu ti ca del mas, que e ra del mon es tir,
féu la seva decla rac ió com els a ltres pa-
gesos, dava nt del ba tll e i procurador d e
l'abat, I3e rnat, i d el cell e rer del mo n estir;
ma ni fes ta qu e ell i els seus fills estaven
obli ga ts a ls usa tges d e les intes ties, cu-
g ucies, e ixorq u ies, a rsi es, remen"a perso-
na l i altres serve is qu e acos tum en i de-
u e n p res ta r e ls «humes propis, so lius i
n/o cnl s» . Pe r a ixo Pere Rov ira , C ui1l em
Rov ira, I3e reng ue r Sole r de M on tel lIS, tots
de la batlli a de Malanyeu, i I3e rn at Font
de Me ranges, de la batlli a d'Orr iols, co n-
tra cten q ue n o e ntrara n o passaran a v iu-
re a cap v il a, ciuta t, castell o a ltres 1I 0cs,
p ri v il eg iats o n o, ni proclamara n a ltre
senyo r qu e e l reverend a bat i el reverend
cell ere r; pagaran les p ri m ícies deis esplets
i se ran lega ls i fid els en el seu o fi ci (2).
Contractaren o deel a ra ren aixo d esprés
d 'hav er aconseguit un es mill ores econ o -
miqu es.
Amb la m ort d e Ca ri es de Viana, h ereu
d e la Corona d'Aragó, el C eneral d e Cata-
lun ya s'a l"a contra el rei Joa n II i la reina
Joa na Enríquez, madras tra del príncep. EI s
r e men ces s ubl evats, amb Fra nc esc d e
Vernta ll a t al d ava nt, es posaren a favor d el
rei; no es fia ren d el Genera l i del Consell
d e Cent, on d o min a ven els de la Bi ga
(1462 -1472 ). Acabada la guerra a mb la p au
de Pedralb es, el rei premia Fra nc esc de
Vernta ll a t amb un títol nobili a ri , p ero el
problema remen"a n o es solu cion a. Vers
els anys vuitanta s'a l¡;:a ren altra vega d a
a mb en l oa n Sala de Terrassa ; d errota ts p er
les forces reials, Joa n Sala fou ajus ticia t.
Fe rran el Catoli c imposa a tots una so lu-
ció es tudi ada i aprova da p els síndi cs d eIs
pagesos i d eis senyo rs i d on a la sentencia
d el 1486.
En tre els del bergueda que hag ueren de
pagar la ind emnització, com a remences
qu e esdeveni en lliures, hi hav ia 12 focs de
Puig-reig; 8 de Cironella, un d 'ell s el de
Minoves; alguns d e Viv er i altres 110cs de
l'ento rn , co m Joa n Cots d e Montdarn; 3 d e
Casserres; 4 d e Coforb; 8 de l'Espunyola; 3
de Madro n a; 7 d' Avia; 8 d e Montel ar; 2
d'Obiols; 2 d e Castella r d el Riu; 1 d'Espi -
nalbet, i 3 de La No u. (3) f
NOTES
1. «Vos silis borlll s nos ter senior et defensor con-
tra tatos homines de ves tl'O comita ll./», A C A,
Escriplures del comle G/./Ifré, (24 ab ril 886),
t. 1, f. 9.
2 . A DS. Fo ns de La robl a de Lill et. Man . Not.
141 9-1445, f. 29.
3. CDIACA, t. XIX-XX II , i A CA, Real Pa trim o-
ni o, Ms. 2618, 3 i 5.
BIBLIOGRAFIA
HINOJOS A, Edu a rd o de: El rég il/'1en seliorial y
la cuesliónagraria en Calalw1f1, Madrid 1905.
SO BR EQUÉS, Sa nti ago: Los orígenes de la revo-
lución cfltalana del siglo XV, Barce lo na 1959.
VICENS V IVES, J aum e: Historia de los remenSfl S,
Ba rce lo na 1945.
Antoni Bach
hi s to ri ado r

FUSTERIA MATERIAL DE SEGURETAT I

CONTRA INCENDIS
GERMANS

BADIA
S.L. MOLERA
Obrim e/s dil.l./'II.eng es
Pou Picosso, 8
Roser, 56 - Tel. 8211047
Fe/'ll p o llasTre.s· a ¡ 'as l Tel. 821 3550 BERGA
i canel ol/ s caso la ns 08600 BERGA