44 11'I" I f' Rl-VISIA IX (JiiiONA •» \ I ' M . 211 .

viAlíi, -A 111(11 iimi •» f- HISTÒRIA

Roses, el Camino Espanol

i l^epidèmia de 1 5 8 7
Pablo de la Fuente

El conjunt de fortificacions construïdes per la

Porta del Mar
de la Ciutadella monarquia liispànica al golf de Roses,
de Roses.
especialment la plaça forta rosinca, és l'obra
PHegHBU^kl^·ïr·
infraestructural més significativa, amb

diferència, de la Catalunya moderna: la seva

precocitat, motivada pel seu caràcter

estratègic de primer ordre, les seves

peculiaritats de disseny en els àmbits de

l'enginyeria, l'arquitectura i l'urbanisme, ei seu

complicat rerefons polític o les significatives

experiències que ha aportat a la història de la

guerra són criteris substancials que marquen

un notori abisme entre Roses i la resta del

patrimoni històric fortificat català.

Així, la història de Roses sobresurt de! cànon

típic de la història local. Tractar sobre la

història de Roses és fer-ho sobre la història

d'Europa amb majúscules. En el present

article veurem les conseqijències que van

tenir a Roses afers tan llunyats com el

projecte de Felip II de conquerir Anglaterra o

la revolta holandesa.
HISTÒRIA ->
"Poner una pica en Flandes»
At|iicst:i expressió del e;istellà més
pur, equivalent a unn dita tan catab-
na com »fer mans i tuànigucs». té el
seu origen en les dilleLdt.its i|ue
suposava l'enviament de tropes als
Països Baixos. El d i s t a n c i a m e n t
envers Anglaterra i la proliferació
dels anomenats tjiíCK.v de mer dificul-
taren seriosament la navegació entre
la costa c a n t à b r i c a i el m a r del
Nord. L'akernatixa a aquesla diticil
situació fou l'obernira d'un passadís
terrestre entre Milà i els Països Bai-
xos t]ue tou conegut amb el nom de
C'amino Espanol.(l) Sembla que el
disseny i.]"ai|uest miracle logístic lou
idea del canlenal tiranveia l'any
1563, tot i que aquest conseller basà
l'itinerari en el viatge que el 1 54H
havia iniciat per l'Imperi cl l\itur
Felip II; el jove hereu s'havia embar-
cat precisament a Roses, on ja anys
abans l'enginyer Pizano havia íet
f- Ri;visTA ni: GIIÍUNA >* NÚM. 211 MAiu.-Aiuni 21)02 «it. 11 n 11 45
Plànol de Roses i del fort de la Trinitat, de Pieter van der Aa (1707).
una sèrie de treballs de tbrtiflca-
ció(2) i on l'esperava un estol de 5S
galeres per portar-lo a (;ènova.(3) Es
pi>r veure com ja des deb seus pre-
ceiients el C'ainino Hspanol va tenir
al p{iri de Roses el seu més signifi-
catiu nexe ibèric.
Amb 1,1 prepaiació de la invasió
d ' A n g l a t e r r a i l.i inijilicació de
l'exèrcit de Flancies en l'operació,
l ' e n v i a m e n t de t r o p e s a través
d'aL]uest passadís niiliíar ,mgnientà
significativament. S o l a m e n t des
i-i'Espanya s'hi enviaren durant els
anys 1586 i 1.SS7 un toi,d de tres
contingents tic tropes.
L'origen del brot epidèmic
Especialment significatiu per les seves
conseqüències !ou l'últim dels tres
contingents, sota les ordres del català
Lluís de Queralt. Una de les c o m -
panyies d'aquesta unitat de marxa
tou recliuada a Perpinyà. Si bé h.ivia
d'em barca r-se a C'otlliure per tal de
reunir-se després amb la resta de l.i
íori,-;!. els problemes de ctiordinació
de l'esquadra de galeres de Nàpols
—l'estol que estava portant a terme
l'operació- van fer L\U<:. tin.ilment,
aquesta unitat anés a embarcar-se .i
C~adai.|ués.(4) Tot i que el desplaça-
ment cap a l'Empordà era justifica-
ble, de cap manera ho era la mai'xa
cap a Cadaqués. Era molt més lògic
que les tropes perpinyaneses s'atnres-
sin a Roses, per un ciïnuil de raons:
Roses era un port militar concebut
per a ,iquest tipus d'operacions, amb
una estructura administrativa adient
per donar suport logisdc a les tropes,
a més ci'estalviar-los una feixuga
marxa a trav^ès de la península del
cap de CavLis. Dels arguments expo-
sats es conclou que alguna raó va fer
q u e ai.|uesta c o m p a n y i a evités
l'emb.ircament .i Roses.
Esclaridor sobre aquesta qüestió
és el test.uneïu de Pere Boicllcr. de
4Í) I l ' d f- Rl-,V[STA 1)1. GlliDNA •» M ' . \ 1 . 21 I MAU<..-,\lliill 2.<>ni * f- HISTÒRIA

TlíOl'liS l'NVIAl^KS A Fl.ANni'S PV.l. C.-IMISO KSPANOL DF.S D"Esi'ANYA

any coníingen! origen íieo^ràfic de les companvics homes
Castella Ara^ó \ 'aléncia Calalunvn
1586 Manrique 17 - - - 2000
1587 Ziinií^íi 13 - 4 " 2662
1587 Qucrall 6 1 - 10 1900
Total 1586-7 36 1 4 10 6562
l·'oiils: 0'l)oniii;ll y Diiquc i\c Ivstracia, II.J,: La fiíerzade desembarco de ki Gran Arnuida contra
In^laleira (I3SS). Su origen, orf-anizacióny vicisitiides. \i.ú. Naval, Madrid. 1990. i;apíl(il 2: P:irker.
G.: El Ejérciio de Ftanàexy el Camino Eupanol I56'·-IC>59.1.a logística de la vicloruiy derrota de
Espafia en hsf;iierras de las Passes Bajos. .AJianza. Mattrid. 2000. apèndix C,

fets r e l a t a t s , c o n c r e t a m e n t Tany d e l'operació, mostrà la seva p r e o c u -

El rei Felip II d'Espanya
(1527-1598),
diita 5 d e JLiÜol J c 15!S7, LIII licls sol-
dats rosselloncsos del concin^ciit. «a
la vila d e Koses deciniíiic d e alguna
malaltia y indispositit) corporal d e la
q u a l t e m m o r i r |.S-ÍV|».(5) El íet q u e
els m a r m e s s o r s fossin d o s camarades,
així c o m dos dels tres testimonis, fa
q u e a q u e s t d o c u m e n t es m a n i f e s t i
c o m u n a evidencia q u e aquesta Lini-
tat arribà a R o s e s , i després, sembla
q u e i n e x p l i c a b l e m e n t , va a n a r a
parar a C a d a q u é s . Per q u è ? Es m é s
que raonable creure que aquesta
c o n d u c t a fou c o n s e q ü è n c i a d'una
m e s u r a manifesta d e t i p u s s a n i t a r i .
Els tets exptjsats possiblement tenen
u n a estreta relació a m b notícies rete-
rents a un brot de pesta a R o s e s ,
quasi i m m e d i a t a m e n t p o s t e r i o r als
s e g ü e n t . Fins i tot la c o n f e c c i ó del
d o c u m e n t , en català i n o en llatí,
sembla i.|Ue indica un cl.ir paral·lelis-
m e a m b u n a figui'a LICI dret r o m à . el
icfiaiiiciitiiiii pcíiií laiiporr i-oiuliiiiiii.{(í)
A partir d'aquestes dades, seria possi-
ble explicar el d e s e n v o l u p a m e n t de
Tepldèmia a partir d'algim agent
exògen, que liipotèflcauient es
p o d r i a relacionar a m b l'encomana-
m e n t per algtin m e m b r e d e la t r i p u -
l a c i ó d e les g a l e r e s h o s p i t a l i t z a t a
R o s e s d u r a n t el viatge d ' a n a d a . És
més que c o n v i n c e n t pensar que
l ' o r i g e n del b r o t fou el c o n t a g i a
partir del personal hospitalitzat a
R o s e s , atès q u e ha q u e d a t d o c u m e n -
tat r i m p r e s s l o n a n t n o m b r e d e baixes
p e r malaltl.i d'atjuest contingent
d u r a n t el seu i t i n e r a r i ai llarg del
t - a m i n o E s p a n o l . ( 7 ) Ja din*ant la
c o n c e n t r a c i ó de l'estol a R o s e s .
Pedró d e Isunza. responsable logístic
pació per la vulnerabilitat dels soldats
castellans, a m b i m p o r t a n t s p r o b l e m e s
h i g i è n i c s i LIC mala n u t r i c i ó . ( S ) Es
possible establir u n s p r e c e d e n t s q u e
relacionin la propagació d e la pesta i
les t r o p e s en m o \ · i i u e n t . Prenent
c o m a única preferència l'experièn-
cia al C a m i n o Espanol, els casos són
il·lustratius: el 1567 un broc d e pesta
ak'Ctà la població d e Sahllus-le-Balns
una vegada les tropes del d u c d'Alba
sortiren de la cuitat; alguns anys més
tard, c o n c r e t a m e n t el LSSO, la ciutat
d e Lïesanton rebutjà un c o n t i n g e n t
d e 6.()()() veterans q u e t o r n a v e n tlels
Països Baixos, p e r q u è sospitaven i.]ue
els soldats p o d i e n ser port.idors d e la
malaltia; p e r ò m o l t m é s indicatiu és
q u e el 1 .SK6 la propagació de la pesta
per tot el Franc C'omtat fou relacio-
nada a m b el pas d e les tropes p r o v i -
nents d'Espanya.(0)

„X\ lUisK.-i,";!
•>-'
^jí^^ai^r, :,,,.„.
'25*

^.;:v'.^f-''^••''"'?\PH:2^
HISTÒRIA -•* t- Ri-visiA !)[•. G I R O N A -> N I ' M . 21 r MAIÍI^-AIIIUI H)a.i * . \\(·,·i.\ 47

arcà l'any 1548 a Roses,

un estol de 58 galeres
per portar-lo a Gènova

la costa entir Salou i Cambrils, qua-

tre més a P.ilaniós i una a liarcelona,
a més de la companyia que s"esperava
a Cadaqués. Tot i que el 25 d'agost
havia salpat de Barcelona, el 7 de
setembre s'informà que l'estol es tro-
bava concentrat a la badia de Roses,
^ H D>3f~'>ri Au C w l n V W l · l i h |Vf Filip II ja que, a causa dels vents dominants,
I t Ahrr, .tomin.. 6- C l - l n V
^^— [jmin iW Soc™ ImfhTH ÍOfiono C*«mÒn.f no podia continuar el viatge. Fins
^ H AdltUIIKOTI Jc )l.J.|l II
E ^ Pe.*«n Ji-rtint FI wgli XVII
quatre dies més tard l'esquadra no va
poder posar rumb cap a Cíènova.

Les conseqüències

Davant els fets exposats, lii ha raons

per relacionar aquest brot amb l'inici
de l'epidèmia de pesta que tou par-
t i c u l a r m e n t violenta al Principat
entre final dels HO i principi dels')() i
en què Barcelona va perdre la cin-
dflloGortVTo quena part de la seva població. Es
signiticatiu que tins ara una de les
especulacions niés convincents sobre
En aquest mapa es pot apreciar la projecció estratègica el desenvolupament de la plaga es
de Roses vers els dominis europeus de Felip II. relacionés amb la navegació provi-
iicnt de Marsella. S'ha de concloure
L'engoifament Reprenem el fil, l'esquadra napo- que quasi amb tota probabilitat fou
litana de Pedi-o de Toledo h.wia anat aquesta àrea de navegació, la ruta
L:t travessa m.irítiina tic Koscs a embaicant tropes al llarg de la costa Roses-Gènova. l'agent introductor
Cïciíova pil·lirícni dir que era iiiia catalana: concretament, tóren embar- de la malaltia a C'atalunya.(l I)
espècie J'etapa pròlcLí del C'amiíio cades sis companvies castellanes als
Espanol, tot i que amb una certa Alfacs, dues d'aragoneses a Tarrago- Pablo de la Fuente
entitat pròpia, que va tenir cl seu na, i la resta, toies catalanes, quatre a (•f liisioii.iilor.

vessant lèxic. Un episodi simptomà-

tic sobre aquesta qüestió es prodiu'
durant el \'iatL;e, l'estiu de 1585, de Notes:
la infanta Caterina Micacln, la filla 1 .-l'iirkiT. t t . : lli Hji-ràin i/c I·lniiiics y <•! ('iiwiiio t.it d o i u d . i p e r n In toiisiilt.1 d ' a q u e s t m a t i ' -
preferida de Felip II. per tal de casar- í:í/ij(7i>/ il507-ÍU5'>). Li /i;iit'í/(Víi i/i' hi viium.i ri.il a p a r t i r d ' i i n . i l o p i a n i i i m i H l i i i a d a
y ih-nol·i ílf Í:"Í;IIIIÍII ai Idi \'r(i-mi.« <lf los /'iiVo dipiisit.ida .1 l'Arxiii Miiiiicip.il d f Riiv("i.
se a m b el Auc Carles Manuel de /l·i/.'A-. Mi:inz.T. M:iilriil, 2IIIIII, iMpitol ,V (L-ltílesiíis, J.: DiTirlh' lloiii·ith'. Iníiiiuàoiw!^ ilr
Saboia, una alian<,M "-jue corcava, en 2 . - l l i ' l.i riicntL', !'.: Lfí foriifiCiícioiïs rciíils iM iliTi-flio ]>rii·iiih\ AiK-l, l i a r c f l i i n a . I ' í 7 2 ,
bona mesura, enfortir la posició {•oli ilc lii'íi'í i'ii l'i'jw.i iihhlfniii. Ajiim;iiiK'ril, p;li;ill:i fi41,

espaiiyola respecte al seu passadís 7 . - 0 ' l ) o i i i u 4 1 y n i u | i u ' do I S i r a d a . ep. rif.,

3 . - K . i i i u ' n , H . : l-i·lipr i/c /:V/MJÍÍI. C ' i i i i i l n l i i ' p."ii;iiia (>7.
continental. El melangiós rei Pru- LciloR-s. Hiiri·L·loiiii, I W H . p,"ii;iii,i 7(>. H.- //'íi/ciíi, p.'iLíiiia .TH,
dent envià a la seva tllla nua carta 4.-(.V])iiiiiicIl y n u q i i f Í-IL' Estrul.i, H . j . : I^iJiirr- ').- l'arkiT. ii;i. cil.. pàgidcs 13''-14lt.
plena d'amor paternal, la qual tou ;ii lli' i/('.-i'('r/>ii'ii' lli' lli < íriiíi .-tfrriiiilii ii'iilM ÍIJI,'/J- 1(1.- FL-m.ÍLidi-z Alv.iicz, M . : Fclipi- U )'ÍJI íiVrii/xi,
(c/Tii í/5'S'iS'), .S'ii iir7(,'i'j;, I1II,MIII;III"III" )' f'íiw/Ki/cí, E^p.i·^.i, M a i i n d . 1')'!'). p.'ijiiiuN ÍÍHII-HKl.
despatxada per un correu a lloses
l-.L N.iv.il, M.Rlnà, l'I'íil. p;ii,niK·s Sr.-5.S. I l - - F , l l i a t t . J . I L ; l.,i u-yoli·i ^.Walaiui. /5V,'Í-
a m b l'esperança q u e li arribés a 5.- A r x i u H i s t r i r j i - di- C l i r m i . i , F u i ï s lio la Í(i40, I hi o i m / í sohrf Ai lU-üiilàn'ui il'nspdii-
temps: <*...os alcance antes que os Not;in,i I!L- HOSL'S, v n l i i n i 12. (iilis •t.V44. j'ií, V i c e n s - V i v e s , C r í t i f a , 1 4 8 ' ) . pàj;iiics
153-1.S4.
engolféis').(H)) Ai;!'.!!.-)^! 'iiiHi·v.iiiK·ul . i j i ' p H.iins l.i t . u i l i -