Estructura de la comunicació

Tema 2
Anàlisi d’actors que contribueixen a l’articulació dels sistemes de mitjans

ACTORS DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ. MITJANS PÚBLICS, PRIVATS I TERCER SECTOR.

Tipus de mitjans de comunicació (Segons propietat)

1. Mitjà públic: Aquest són mitjans de titularitat pública, és a dir, són propietat de administracions públiques
que poden ser l’estat, comunitats autònomes, però també poden ser administracions locals com
ajuntaments o consens comarcals. Aquests mitjans, generalment, estan operats per empreses públiques
de comunicació, per corporacions públiques, i estan finançats amb els diners de la ciutadania.

2. Mitjà privat: Són mitjans que tenen afany de lucre, és a dir, que hi ha una empresa privada darrera que fa
un servei de comunicació amb la voluntat de operar una empresa privada per obtenir aquest afany de
lucre.

3. Mitjà del tercer sector: Aquests mitjans, generalment, no han tingut reconeixement que probablement
haurien d’haver requerit o han estat deixats de banda per part de les administracions públiques.

MITJÀ DEL TERCER SECTOR O COMUNITARI

Els mitjans del tercer sector són aquells en què els membres de la comunitat – de vegades amb el suport de
professionals – produeixen i emeten continguts, representen i involucren col·lectivitat per a la qual emeten,
renunciant a l’ànim de lucre i són gestionats per associacions, entitats... per tant, no són gestionats per empreses.

Els mitjans comunitaris moltes vegades tenen una vesant local, de mitjans locals que operen sobretot per
persones que formen part d’aquella col·lectivitat i que el que volen és dinamitzar l’espai local. Per tant,
generalment, utilitzen continguts destinats a donar resposta i a dinamitzar les necessitats socials, culturals i de
comunicació especifica de les comunitats i grups socials a què donen cobertura, basant-se en criteris oberts, clars
i transparents d’accés, és a dir, estan oberts a la participació de persones d’aquesta comunitat, tant a l’emissió
com a la producció i a la gestió, i assegurant la participació i el pluralisme màxim. Aquesta és la definició que fa la
llei de la Comunicació Audiovisual de Catalunya dels mitjans del tercer sector o comunitari.

Aquesta tipologia de mitjans va ser molt representativa en l’àmbit de la televisió, especialment durant les
primeres etapes de televisió local a Catalunya (80’s i 90’s).

Són uns mitjans que han estat una mica oblidats per les administracions públiques, oblidats pels canals oficials i
les polítiques de comunicació (Generalitat, Estat espanyol...) mai han donat gaire espai als mitjans comunitaris
(ni llicències de ràdio ni de televisió – oficials –). Quan s’han adjudicat llicències de ràdio i televisió no s’han atorgat
llicències als mitjans del tercer sector.
Estructura de la comunicació

Aquests mitjans, de ràdio i televisió, el que feien normalment era operar al marge dels canals oficials, és a dir, ho
feien a través de repetidors propis, tant de televisió com de ràdio, que no eren llicències oficials adjudicades. Per
tant, se situaven en el terreny de la alegalitat, no són il·legals, ja que no hi ha lleis que específicament prohibeixin
la presencia d’aquests mitjans, però tampoc són legals, perquè no estan emetent per llicències formalment
adjudicades per part dels governs. Situats en el terreny de la alegalitat, el govern, tot i no tenir unes polítiques de
comunicació que es potenciessin, ha acceptat la seva presència, en molts casos no els han multat, sinó que se’ls
ha permès operar.

Amb l’arribada d’internet aquests mitjans, en molts casos, ni tan sols han necessitat aquesta alegalitat, és a dir,
no han necessitat operar al marge dels canals oficials, sinó que directament han obert canals digitals de ràdio, de
televisió, web... i, per tant, el que ha permès la xarxa és democratitzar molt més l’accés a ser emissor i mitjà de
comunicació i, per tant, ha estat l’escletxa ideal per seguir fent arribar els seus missatges (en format audiovisual,
textual, etc.).

MITJANS PÚBLICS

• Quins són els mitjans públics del sistema mediàtic espanyol?

• Quins són els mitjans públics del sistema mediàtic català?

1. TELEVISIÓ

Pel que fa als mitjans públics d’àmbit estatal, en el cas de la televisió, trobem 5 que l’empresa que gestiona
els mitjans públics és la Corporación de Radio y Televisión Española (CRTVE) : per part de RTVE la 1 que és
generalista i la 2 que és de temàtica cultural, documentals, cinema clàssic..., 24h que és temàtic de notícies,
Clan que és un canal infantil i Teledeportes (TDP) de temàtica esportiva.

Hi ha 21 canals privats d’àmbit estatal, en comparació amb els canals públics, el pes dels privats és molt major
que el pes de la televisió pública. A més a més hi ha una característica del sistema de mitjans espanyol, en
quant a televisió, que és que hi ha molts
canals televisius que formen part de
dos grups de televisió: Atresmedia
Televisión que compta amb Antena 3 i
la Sexta dos mitjans amb un pes
important dins del nostre sistema que
antigament eren dos empreses
diferents però hi va haver una fusió,
Neox, Nova, Mega i Antena3 Series
(canals temàtics) i Mediaset España
format per Telecinco i Cuatro que igual
que Antena 3 i la Sexta tenen un gran pes en el nostre sistema i tradicionalment eren dos empreses diferents,
Divinity, Energy, FDF, Boing i Be Mad (canals temàtics). Aquests dos grups de televisió importants tenen la
característica de la oligopoli o duopoli, perquè dues empreses ostenten bona part del canals, això té unes
condicions molt bones per negociar els preus de la publicitat, per exemple.
Estructura de la comunicació

L’empresa pública que gestiona els mitjans públics és la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
Aquesta compta amb els següents mitjans de televisió: TV3 que ofereix contingut generalista, 3/24 que
ofereix notícies, Súper3 un canal infantil i 33 que ofereix contingut cultural (aquests dos comparteixen
freqüència) i E3 (Esport3) d’esport.

A banda, hi ha 4 canals privats que són del Grup Godó, alguns dels quals fins fa poc els estava operant
directament i alguns altres que els tenia llogats.

El Grup Godó bàsicament, en quant a televisió té o ha tingut el canal de 8TV que ha sigut un canal que en
moltes ocasions el Grup Godó, que és el grup que té la Vanguardia, Mundo Deportivo i Rac1, ha tingut una
bona implantació en premsa, en ràdio però que en televisió tot i que té 8TV no ha tingut tan bona implantació,
el que pretenien era que 8TV arribés a ser la competència de TV3 com Rac1 ha aconseguit ser-ho de Catalunya
ràdio.

Tot i que el Grup Godó s’ha intentat en moltes ocasions intentant captar a la gent abans de programes amb
molta audiència de TV3 (com el telenotícies) mai ha aconseguit fer-li la competència a TV3 ni tenir una
audiència suficient per la televisió a Catalunya.

A banda de 8TV també tenia BOM Cine un canal de cine, Barça TV que tenia llogat al Futbol Club Barcelona i
Alta Tecnologia en Telecomunicacions que existeix des de fa poc i era un programa que es dedicava a la
tecnologia en femení, aquest tampoc va funcionar.

Per tant, el que ha fet Grup Godó és renunciar ja a la televisió i vendre aquests canals a GANSO 2022 de
l’empresari Nicola Pedrazzoli qui ha tingut sempre molt interès en operar canals de televisió a nivell català.

Cal destacar que TV3 és el canal líder a Catalunya pel que fa als canals nacionals públics i privats, però també
tenint en compte els canals estatals.

No podem deixar de banda els canals locals, aquests han tingut un pes específic molt important, no hi ha
territori al món en que hi hagi una presència tan elevada de mitjans de comunicació de ràdio i televisió
com a Catalunya, és a dir, Catalunya és un cas únic i que s’estudia a nivell mundial per la forta presència
de mitjans de comunicació locals.

En tenim 11 públics i 39 privats, això no vol dir que a tot arreu es rebin aquests canals, cadascú rep els
canals més propers, com a màxim rebem 4 en funció del nostre àmbit de cobertura.
Estructura de la comunicació

Nicola Pedrazzoli s’ha fet amb Tevecat, el que vol és operar diferents llicències de televisió local i emetre
contingut amb aquest canal que fa poc que han engegat. Canals de Nicola Pedrazzoli, pels quals emetia El
Punt Avui TV (grup Hermes Comunicació), que utilitzen freqüències de televisió local.

El mercat televisiu és difícil perquè és difícil fer-se un lloc en quant a audiència perquè la competència és
molt elevada i també és difícil aconseguir que sigui un projecte solvent perquè és car, és a dir, produir
televisió és car.

2. RÀDIO

Pel que fa a ràdio trobem com a emissores públiques de Catalunya: Catalunya Ràdio que és generalista, iCat
que durant uns anys va estar fora del FM és una ràdio temàtica cultural, CatMúsica una emissora temàtica de
música clàssica i Catalunya Informació centrat en la informació.

En el cas de les emissores públiques a nivell estatal trobem: Radio Nacional de España que és generalista,
Radio Clasica que és de música clàssica, Radio 4 una emissora que és propietat de CRTVE, per tant, que és
propietat dels mitjans públics espanyols, però a més és per Catalunya i està en català, Radio 3 que és de
música alternativa i Radio 5 que és una emissora informativa.

A més, hi ha moltíssimes
emissores locals, 215 en concret.
Gairebé cada municipi de
Catalunya té una ràdio pública
local, una ràdio local que
generalment és una emissora
municipal. Per això, si veiem el
mapa total d’emissores públiques
ens surt que el nombre és
enorme. Com bé hem dit abans
Catalunya és un territori
paradigmàtic per la presència de
canals locals, no es donen al món
llocs amb tanta presència de canals locals. Evidentment, que hi hagi 215 emissores locals no vol dir que hi
tinguem accés a totes elles, només a les més properes a nosaltres.
Estructura de la comunicació

En canvi en el cas de ràdios privades podem veure que d’emissores catalanes hi ha 8, és a dir, el doble que de
públiques. Veiem que grup Godó té Rac1 (la líder en audiència de ràdio a Catalunya) i Rac105 (la ràdio musical
del Grup Godó). Després tenim el grup Flaix, que compta amb FlaixFM i FlaixBac, el grup Tele taxi, el grup
Prisa amb Ser Catalunya i Ràdio Estel del grup Estel.

En l’àmbit estatal tenim el grup Prisa que té la cadena Ser per tota Espanya, Los40, Cadena dial, Los40 classics,
Radiolé i Los40 dance, per tant, el grup Prisa és un grup de comunicació espanyol amb forta implantació en
el sector de la ràdio (entre altres). Trobem també el grup Cope que consta de les cadenes Cope, Cadena 100
i RockFM i per tant també molta implantació. Atresmedia que l’havíem vist en el sector de la televisió compta
amb Onda cero com a ràdio més generalista, MediodiaFM i EuropaFM com a emissores temàtiques musicals.
En aquest àmbit d’emissores estatals privades tenim KissFM del grup Radio Blanca i Radio Marca del grup
Unidad Editorial.

Pel que fa a les emissores locals, la majoria són municipals i públiques. Emissores locals privades hi ha moltes
menys, són 16 comparat amb les 215 de les emissores locals públiques.

IDEES CLAUS

Una llar catalana rep molts més canals de televisió privada que pública (sobretot per l’elevada presència dels
canals privats d’àmbit estatal).

Al sector radiofònic, hi ha molta més presència d’emissores públiques que privades (75% vs 25%) perquè la ràdio
local és bàsicament de naturalesa pública.

MITJANS LOCALS

Catalunya és un espai excepcional (al món) en quant a la presència de mitjans de comunicació locals.

El 2001 es van comptabilitzar 104 televisions locals, segons l’inventari realitzat per l’Observatori de la
Comunicació Local de l’InCom-UAB. Actualment hi ha 50 oficials, 39 privades i 11 públiques.
Estructura de la comunicació

TELEVISIÓ LOCAL

Catalunya: territori molt ric en mitjans de comunicació audiovisuals locals. Cada color del mapa és una
demarcació, és a dir, que es veuen o s’escolten 4 televisions i ràdios locals.

A banda dels llistats oficials, hi ha mitjans del tercer sector, que no surten als llistats oficials, degut a que són
alegals i operen sense llicències oficials:

Televisió:

• - Canal Set – Associació Cultural Canal SET, amb suport municipal.

• - Televisió Cardedeu – Associació d’Amics de Ràdio Televisió Cardedeu, amb suport

municipal.

• - ACA Sant Vicenç Televisió – Associació Cultural d’Audiovisuals, amb suport municipal.
• - TV Tossa – Associació d’Amics de la informació de Tossa amb suport municipal.
• - Piera Televisió – Associació Municipal Televisió de Piera.
• - TV Sant Feliu – Associació Tot Vídeo Sant Feliu.
• - Televisió del Berguedà – Associació d’Amics de la Televisió de Berga.
• - La Mosca TV...

Ràdio: Boca Ràdio, La comunitària, Ona de Sants-Montjuïc, Ravalmèdia Xarxa de Ràdios Comunitàries.

MITJANS PÚBLICS

A més dels mitjans públics (estatals, autonòmics i locals), hi ha dos actors de naturalesa pública que incideixen en
el sistema mediàtic català i especialment en el sistema audiovisual:

Agència Catalana de Notícies: L’empresa propietària de l’ACN és Intracatalònia SA, societat de capital públic de la
Generalitat de Catalunya amb una participació minoritària de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. És
una agència de notícies pública, finançada amb diners públics sobretot de la Generalitat, que el que fa és proveir
notícies als mitjans de comunicació, és a dir, fa d’intermediari entre les fonts d’informació i els mitjans de
comunicació. Els seus clients són mitjans de comunicació afiliats.

Xarxa Audiovisual Local: Creada i finançada per la Diputació de Barcelona, hi van entrar les altres diputacions
(quan van tancar Comunicàlia, que oferia serveis semblants). Va ser creada l’any 2004, el que pretén ser és una
xarxa d’intercanvi i de sinergia per compartir continguts entre mitjans locals de manera sincrònica i asincrònica,
fomentar la coproducció de continguts i la generació de continguts conjunts.

La Diputació de Barcelona crea la Xarxa l’any 2004 en un govern socialista mentre que les altres diputacions de
Catalunya (Girona, Tarragona i Lleida) estan liderades per un partit convergent (Convergència i Unió) aquestes
tres s’uneixen i creen una entitat de suport de l’audiovisual que era molt semblant a la Xarxa, Comunicàlia.
Aquesta era una entitat de suport a l’audiovisual que van crear l’any 2003 les Diputacions de Girona, Tarragona i
Lleida.
Estructura de la comunicació

Es creen dos entitats de manera paral·lela que són molt semblants per donar suport a l’audiovisual, això no
s’explica si no és per criteris polítics. La Diputació de Barcelona va voler crear una entitat de suport a l’audiovisual
local controlada pels socialistes i les altres 3 diputacions van voler també tindre un control més polític dins dels
convergents.

Comunicàlia va estar en marxa des del 2003 al 2011 i va acabar tancant per problemes econòmics, no era solvent
tenir aquestes dues entitats finançades amb diners públics per donar suport a l’audiovisual. Finalment tanca i al
llarg dels anys les 3 diputacions signen un acord per entrar, finançar i col·laborar amb la Xarxa amb la Diputació
de Barcelona.

Reciprocitat de les emissions. Si ens centrem en els mitjans públics d’àmbit autonòmic veiem que el canal
generalista de Catalunya és TV3, al país Valencià també hi ha un canal generalista que és A punt mèdia i a les illes
Balears també que és IB3. En el cas del país Valencià, A punt mèdia, és un canal que ha obert fa uns anys després
que Canal 9 tanqués. IB3 és el canal públic de les Illes Balears. Quan parlem de reciprocitat parlem de que en
aquests 3 territoris que són de parla catalana s’emeten només els canals que pertanyen a cadascun d’ells, és a
dir, TV3 només a Catalunya, IB3 només a Illes Balears i A punt mèdia només a País Valencià, el que es reclama és
que hi pugui haver aquesta reciprocitat que es puguin veure els canals a tots tres territoris i així construir un
ecosistema de mitjans que es nodreixi d’altres mitjans de parla catalana.

FUNCIONS CLAU DELS MITJANS DE SERVEI PÚBLICS

Els mitjans públics han tingut sempre 3 funcions clau bàsiques que són informar, educar i entretenir. Aquestes
han estat els tres pilars dels mitjans públics tradicionalment. Aquests es desenvolupen amb totes aquestes
finalitats: han d’oferir un servei de qualitat amb independència dels poders polítics i econòmics, que sigui un
servei universal, és a dir, que pugui arribar a tothom, a totes les capes de la població, que no hi hagi espais en
que els mitjans públics no arriben perquè haurien de ser un servei per a tothom. Diversitat en el contingut,
representació de totes les comunitats de la societat (representació de gènere, racial...) i pluralisme en els
continguts i també en els enfocaments i en les opinions que es poden donar. Accountability, haurien de ser
transparents i haurien de ser capaços de poder deixar clar que fan amb els diners que la ciutadania els hi dona.
Innovació i interactivitat són dues missions dels mitjans de serveis públics que s’han sumat els darrers anys a les
tradicionals, però els mitjans públics també han de ser un motor de la innovació del sistema audiovisual i també
han de ser capaços d’oferir interactivitat.

DIFERÈNCIES ENTRE LA INDÚSTRIA I ELS MITJANS DE SERVEI PÚBLIC

En el cas dels mitjans privats estan orientats als clients, en canvi els mitjans públics estan orientats als
ciutadans, al conjunt de la ciutadania. El valor dels privats és el negoci perquè hi ha afany de lucre mentre que
els valors dels públics és el valor social que tenen aquests. En el cas dels mitjans privats estan orientats a un
target, a un públic específic, en canvi els mitjans de comunicació públics estan orientats a tothom. La industria
està basada en els ingressos i beneficis mentre que els mitjans de servei públics estan basats en l’impacte social.
Estructura de la comunicació

MÉS APROXIMACIONS AL CONCEPTE DE MITJANS PÚBLICS

Els serveis dels mitjans públics han d’estar diversificats de tres maneres com a mínim:

1. (1) Els gèneres dels programes

2. (2) L’audiència a la qual s’adrecen
3. (3) Els temes que es tracten (temàtiques ignorades per altres mitjans – per exemple, locals

– i que representin la societat)

Han de promoure la indústria audiovisual i innovar. Els mitjans públics, a part de produir continguts propis, han
de promoure produccions i coproduccions d’empreses privades.

La radiodifusió pública és un fòrum on les idees s’han d’expressar lliurement, on poden circular informació,
opinions i crítiques.

EVOLUCIÓ DELS MITJANS DE SERVEI PÚBLIC A NIVELL INTERNACIONAL

• Orígens dels mitjans públics

Dues tendències:

1. Tendència Estats Units: la ràdio i la televisió pública neixen en contraposició de la lògica de la

comercial. Primer neix de la mà de cadenes privades i posteriorment centres sense ànim de lucre
(centres educatius, universitats...) comencen a veure que hi ha una necessitat de crear emissores
locals educatives que ofereixin continguts en relació a valors bàsics de la comunitat, ja que no
estaven satisfets amb els grans operadors comercials- big three/big four- (ABC, CBS, NBS i Fox)
Contingut més de cara a un servei públic, de caràcter educatiu i informatiu...

Creen la PBS (públic broadcast service): emissora de televisions i de ràdios públiques que operen
a nivell local. Als Estats Units no hi ha una cadena generalista de televisió pública, si no el que hi
ha és una xarxa que és un conjunt de televisions locals que operen a nivell local però que estan
coordinades i intercanvien continguts a través de la PBS.

Les televisions locals allà es relacionen al que nosaltres considerem mitjans del tercer sector.

**Televisió als Estats Units neix com indústria privada organitzada pels principis de lliure
mercat**

2. Tendència Europa: els mitjans públics neixen com a part del funcionament del estat, per tant és
un recurs públic que es massa important per deixar-la en mans de les forces del mercat. A Europa
la radiodifusió pública neix de la mà de mitjans públics, en primer lloc de monopolis estatals i
després es comença obrir a la participació de empreses privades (procés de liberalització
progressiu del sector).

Radiodifusió més destinada a serveis públics.

Estructura de la comunicació

SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A EUROPA

El servei públic audiovisual a Europa és entès com una política. (Brevini, 2013) marc polític orginat a l’Europa
occidental basat en el reconeixement de la funció social de l’Estat del Benestar de proveir les condicions per
afavorir la participació política, cultural i social en una societat democràtica.

Les polítiques dels mitjans de servei públics a Europa s’han basat en normatives derivades de les necessitats
democràtiques.

La presència de mitjans públics va molt relacionada en la creació de l’Estat del benestar i en la voluntat de satisfer
les necessitats democràtiques. Per això, fan falta uns mitjans de serveis públics amb els valors (universalitat,
qualitat, diversitat, pluralisme...) entretenir, educar i informar la ciutadania.

TRES ETAPES DEL SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A EUROPA

• Primera etapa: (Anys 20 – 70) Aparició i consolidació dels mitjans públics. Monopolis públics.
• Segona etapa: (Anys 70 – 90) Liberalització del servei audiovisual i aparició dels mitjans privats que
conviuen amb els públics. Entren empreses privades.
• Tercera etapa: (A partir dels anys 90) Auge de les noves tecnologies i inserció del servei públic audiovisual
a l’era digital.

PRIMERA ETAPA (20’-70’)

*etapa analògica

L’aspecte radioelèctric sempre ha estat bé escàs, però les tecnologies de difusió de la imatge feien que hi hagués
espai per pocs canals perquè no hi havia una bona compressió de la imatge.

A més a més, els mitjans depenen dels governs nacionals i hi ha una elevada politització. I a més, hi ha la creença
que els mitjans de comunicació públics podien contribuir a emancipar a l’audiència i les masses, a través de les
funcions d’informar, entretenir i educar. (funcions dels mitjans públics)

La producció, programació i distribució està integrada generalment en un sol prestador, en un sol canal de
televisió per cada país.

SEGONA ETAPA (70’- 90’)

*etapa analògica

A Europa es liberalitza el servei audiovisual, però als Estats Units no és així ja que sempre ha estat liberalitzat. Per
tant, es deixa de considerar la radiodifusió com un bé públic i per això els mitjans de comunicació privat comencen
a reclamar a tenir un espai per emetre.

Les lògiques del lliure mercat es van introduint a la política de radiodifusió, per tant l’espectre segueix limitat però
les noves tecnologies permetien utilitzar-lo de manera més eficient. Per això, davant els avenços tecnològics és
difícil mantenir el monopoli públic, ja que es podien concedir més llicències per gestionar més canals. *Mitjans
tecnològics influeixen en l’ecosistema dels mitjans.
Estructura de la comunicació

Es construeix una indústria audiovisual amb l’objectiu de poder competir amb la nord-americana.

I apareixen nous reptes del servei públic audiovisual: competència amb els sectors privats per les audiències.

Exemple: a Espanya monopoli estatal RTVE influït per la dictadura Franquista i en el moment que s’obre amb la
democratització tarda apareixen Telecinco y antena 3.

TERCERA ETAPA (90’)

*era digital

Auge de les noves tecnologies: el servei públic s’insereix en l’era digital. Aquest servei s’ha de reformular, ja que
se’n multipliquen les vies de difusió.

Primer de tot, el senyal passa de l’analògic al digital (TDT) que permet que en l’espectre radioelèctric encara es
pugui comprimir molt més el senyal i pugui aparèixer molts més canals i afavoreix l’aparició de canals públics. I a
més, posteriorment permetrà l’aparició de les plataformes de les OTT.

Importància de les TIC, que suposarà menys consum lineal i més consum sota demanda (on-demand), en línia
(on-line) i asincrònic. Els mitjans esdevenen multimèdia i transmèdia.
Amb això entrem a la Post-boadcasting era, era després de la radiodifusió en la que s’eixamplen les vies de
distribució del contingut no només per ràdio sinó per altres plataformes digitals.

En l’era digital el servei públic ja no pot ser interpretat únicament com a radiodifusió, sinó que s’ha d’adaptar a
aquesta nova realitat existent, ampliant el concepte i reinterpretant-lo.

Si abans parlàvem de Public Service Broadcasting (PSB) ara parlem de Public Service Media (PSM).

DEBAT SOBRES ELS MITJANS DE SERVEI PÚBLIC

Davant l’oferta de mitjans es planteja si són necessaris els serveis públics. En aquest sentit, es pot reflexionar
sobre si la liberalització es tradueix en pluralisme en el contingut perquè també hi ha veus que diuen que hi ha
moltes plataformes informant però que la informació ve de poques fonts.

Els mitjans públics ofereixen un tipus de servei a la ciutadania, que pel fet d’estar deslligats de la lògica privada
doncs tenen aquesta capacitat de proveir informació que els mitjans privats no veuen el interès de fer-ho.

Exemple: en el cas del coronavirus el paper dels mitjans públics va ser especificar que era el virus.

Representen els valors que es fan necessaris en aquests mitjans per assegurar pluralisme, diversificat...
Estructura de la comunicació

MODELS DE FINANÇAMENT DELS MODELS PÚBLICS

Un finançament suficient i estable suposa que els mitjans públics tinguin diners, per tant això repercuteix en el
bon funcionament dels mitjans, ja que és quan podran tenir recursos per garantir una programació de qualitat
(amb diversitat, pluralisme, representativitat...) que a més aporta una credibilitat i per tant garanteix un suport
social. Per tant, la ciutadania veu legitimat que es segueixi invertint diners públics per assegurar finançament
suficient i estable.
Mentre aquest cercle es mantingui estable i fort els mitjans públics seran sòlids, però si aquest cercle es trenca
per falta de finançament no ho serà.

Dues vies de finançament públics a Europa:

• Cànon audiovisual: impost directe que paga la ciutadania cap als mitjans. Taxa fixe que tothom paga la
mateixa, no és un impost en funció a l’ingrés d’una persona.
A Regne Unit si tu compraves una televisió doncs havies de pagar aquest impost, però ha canviat perquè
es considera que el consumidor que accedeix als mitjans públics no només ho fa per la televisió si no pel
mòbil també ho pot fer.
El sistema de finançament està obsolet. Per tant, el cànon s’està adaptant als nous patrons de consum i
deixa d’estar lligar a la propietat d’un dispositiu i s’expandeix l’àmbit de cobrament del cànon.
Exemple: BBC
• Fons públics: provinents dels pressupostos del estat i de les comunitats autònomes. La ciutadania paga
impostos de manera indirecta, i certs diners s’assignen als mitjans públics.
Exemple: Tv3 (publicitat), RTVE (sense publicitat)

Aquestes dues vies es complementen també amb la publicitat. Però no tots els mitjans públics tenen publicitat,
per exemple: RTVE.
Estructura de la comunicació

A Catalunya si que hi trobem publicitat i per tant es combina les aportacions públiques amb la publicitat. O també
en base a vendre produccions, com per exemple: Merlí que TV3 tenia els drets.

En països on el finançament prové de fons públics ens es complicat saber pels ciutadans quan paguen pels mitjans.
Però la mitjana europea d’aportació que fa cada ciutadà és de 3 euros al més, en canvi, la mitjana per televisió
de pagament és de 24 euros.

Hi ha estudis que exposen, que en els països en que el cànon audiovisual és més elevat hi ha una ratio més baixa
d’evasió d’aquest impost. Són països on hi ha consciencia social respecte els mitjans públics, i la ciutadania
considera que hi ha d’haver-hi una voluntat de finançament.

La crisi econòmica va afectar als mitjans públics, a casa nostra degut a la crisi del 2008 molts dels mitjans van
haver de prescindir de certes productores audiovisuals que feien serveis externs. I a més actualment a Europa hi
ha una falta d’imparcialitat i politització dels mitjans (especialment al sud)
Amb tot això ens trobem amb un debat respecte el conjunt d’Europa:
- Pels recursos que es destinen als mitjans públics
- Tendència a reduir plantilles i a introduir flexibilitat (nous rols per desenvolupar noves plataformes
tecnologies, community managers... i no només periodistes o càmeres.)

MODELS DE GOVERNANÇA DELS MITJANS PÚBLICS

Humphreys, 1996, estableix 4 models de governança:

• Model Governamental
Els mitjans públics (PSM: Public Service Media) són controlats o bé pel govern o per les majories polítiques.
Es dona en països que en la teoria de sistemes de mitjans de Hallin i Manchini especificaven del sistema
mediterrani o pluralista polaritzat.
Exemple: La notícia de l’agència EFE vam poder veure que era el govern qui especificava qui era el director
de l’agència. Per tant, influeixen en les decisions de qui són les persones que ocupen els càrrecs dels
mitjans públics de casa nostra.
**Es relaciona amb el model de la política per sobre de la ràdio-televisió de Kelly.
• Model Professional: independència del funcionament dels mitjans públics respecte el sistema polític i que
es troben regits per un control professional. Això significa que les persones que són les encarregades de
prendre decisions d’aquests mitjans públics són escollides per la seva trajectòria professional.
Sistemes de model liberal o atlàntic Nord es vinculen amb aquest model (Hallin i Manchini)
** Es relaciona amb el model de la política operant de manera independent als mitjans de servei públic de Kelly.
• Model Parlamentari: proporció en la representació dels diferents partits polítics dins dels òrgans de
governança dels mitjans públics.
*Es relaciona amb model de la política operant dins dels serveis públics de Kelly.
Sistemes de mitjans del Nord d’Europa (Hallin i Manchini)
• Model Civic o corporatiu: hi ha també representat els diferents grups socials i polítics. Hi ha participació
de la societat civil i actors socials i no només aspectes polítics.
Sistemes de mitjans del Nord d’Europa (Hallin i Manchini)
*Es relaciona amb model de la política operant dins dels serveis públics de Kelly.
Estructura de la comunicació

Kelly, 1983, que estableix 3 models relacionats amb els de Humphreys:

• Model de la política per sobre de la ràdio-televisió: per sobre perquè hi ha un control vertical i hi ha unes
decisions que es prenen des de l’òrbita política i governamental que influeixen en la governança d’aquests
mitjans de serveis públics. Són països en els quals la majories polítiques governamentals tenen una forta
incidència en el funcionament parlamentari.
• Model de la política operant de manera independent als mitjans de servei públic: són models formalment
autònoms. Els mitjans públics es regeixen per la lògica professionals (presidents, directors...) són escollits
per trajectòria professional i la política opera per les seves pròpies dinàmiques. Però qui ocupa com a
director de la BBC és escollit per medis professionals, i per tant desvinculat de dinàmiques polítiques.
• Model de la política operant dins dels serveis públics: hi ha una representació proporcional dels diferents
partits polítics que formen part del parlament d’aquest països.

GOVERNANÇA DE LA CRTVE

En el Model Professional, en el que els mitjans públics opera amb autonomia respecte la política, la manera més
òptima per escollir les persones del capdavant d’aquestes corporacions públiques que gestionen els mitjans
públics és el concurs públic.

Concurs públic: concurs obert a que si puguin presentar persones per la seva trajectòria professional i que es
puguin escollir segons el seu bagatge professional.
A RTVE es va intentar fer però no es va acabar de respectar els criteris.

A Catalunya tenim una excepció de model professional o autònom que és betevé. En el cas de betevé si que
l’elecció del director es fa per concurs públic.

Centre ràdio televisió espanyola:

• 1980 es crea un ens públic autònom, que serà responsable de la gestió directa dels serveis de ràdio i TV
de titularitat estatal. (Llei 4/1980 de l’Estatut de la ràdio i la televisió) Degut a la democratització tarda a
l’estat espanyol es tarda en crear aquest ens.
• 2006 es dissol l’ens públic RTVE per crear una corporació pública estatal. Aquesta corporació el que
garanteix és encara més independència a l’hora de gestionar els mitjans públics. CRTVE (Llei 17/2006 de
la ràdio i la TV estatal). Al gener del 2007 s’engega aquesta corporació.

La llei diu:
- L’elecció del president i consell d’administració de la corporació pel Parlament (en lloc de
nomenaments de president/director general per part del govern). El president encapçala el
Consell d’Administració (12 membres, mandat 6 anys).
- Elecció per majoria qualificada (dos terços de la cambra s’haurien de posar d’acord per aprovar el
consell d’administració i el president).
Estructura de la comunicació

• 2012 (PP govern) es rebaixa la majoria necessària per triar el president i el consell d’administració (majoria
absoluta en segona votació).
Reducció dels membres dels consell d’administració (de 12 a 9)
Justificació del govern: incapacitat de consensuar candidats. Bloqueig davant la impossibilitat de
aconseguir majoria de dos terços.
Aquesta rebaixa de majories per escollir els membres augmenta la politització dels mitjans públics i fer
que la corporació s’insereixi al model governamental. Si requerim més majories absolutes que no pas
majories qualificades, això incideix en la majoria política que forma el govern de cada moment doncs
també normalment té majoria al parlament i per tant, si hi ha un control molt més governamental dels
mitjans públics.
(Decret llei 20 d’abril de 2012: un decret llei l’ha d’aprovar el govern i no ha de passar pel parlament)

• 2017: (PSOE i PODEMOS) Aprovació llei per despolititzar el sistema d’elecció dels membres del consell
d’administracions de RTVE, que inclou la previsió d’un concurs públic per triar els 10 membres
(conselleries + presidència)
Es posa en marxa l’any 2018 i el que es pretén es crear un comitè d’experts que esculli de totes les
persones que es presentin escollir vint noms segons currículum i projecte de gestió. D’aquests vint noms
el congrés i senat escull dels vint deu i es crea una figura provisional Rosa María Mateo que era la
administradora única de RTVE ostentava tot el poder.
2018 – 2021 situació atípica però model propi governamental. S’escull a nivell governamental aquesta
dona per substituir tot el consell d’administracions de CRTVE, però havia de ser provisional i es va allargar
incomplint la llei.

Finalment el president del Consell d’Administració de CRTVE és José Manuel Pérez Tornero.

GOVERNANÇA DE LA CCMA

Mitjans públics d’àmbit català.

• 1983 es crea l’ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Tv per tal de regular els serveis de radiodifusió i
televisió de la Generalitat.
Catalunya ràdio inici de les emissions juny 1984.
TVC (televisió de Catalunya) emet per la diada 1983 i les emissions regular al 1984.

• 2007 la CCRTV (corporació catalana de ràdio i tv) passa a CCM (Corporació catalana de mitjans
audiovisuals). Aquest canvi de nomenclatura es deu a la voluntat de incloure els serveis interactius, és a
dir, no ens basem només en els mitjans tradicionals si no que també ens basem en internet.
- Elecció dels 12 membres del Consell del Govern per mèrits professionals pel parlament de
Catalunya i per majories amplies.
- El mandat dels membres del consell del govern superior a la legislatura (4 anys), mecanisme que
permetia dotar aquest consell de més independència. Amb això, la lògica de elecció de mandat es
desvincula de la lògica de elecció política i dinàmiques parlamentaries.
Estructura de la comunicació

• 2012 disminució dels membres del consell de govern (de 12 a 6)

- Els consellers de la CCMA passen a poder ser escollits al Parlament amb majoria absoluta en
segona votació a la mateixa sessió si no obtenen el suport de dos terços. Amb aquest fet tendim
al model governamental de gestió de mitjans públics.

• Actualitat: al 2021 hi trobem 4 consellers.

- Núria Llorach i Boladera, vicepresidenta i presidenta en funcions.
- Rita Marzoa i Font (consellera secretària)
- Antoni Permán i Vicastillo (conseller)
- Armand Querol i Gasulla (conseller)

Els membres tenen el mandat caducat, que això requereix que els polítics comencessin les renovacions.

Les competències segons llei són:

- Establir directius perquè la programació compleixi la missió de servei públic.
- Aprovar avantprojecte de pressupost
- Pla d’activitats
- Memòria anual
- Directrius sobre les emissions de publicitat
- Retribucions del personal i organigrama tant de la corporació com de les seves empreses.

• 2019: octubre. Aprovació d’una llei per tal que avançava cap a la despolitització dels mitjans:
Objectius:

- Els membres del consell del govern de la CCMA s’havien d’escollir per dos terços del parlament
(requereix més consens que la majoria absoluta, càrrecs menys polítics i més professionals).
Requerim molt més consens que amb la majoria absoluta, per tant blindem al màxim aquests
professionals per tal de que si diferents partits polítics acorden a una persona vol dir que aquell
càrrec serà una persona no escollida pels seus lligams polítics.
- S’amplien de 6 a 7 els membres del consell de govern de la CCMA.
- L’elecció del directors de TV3 i Catalunya ràdio es facin per concurs públic.

Amb aquestes renovacions de llei ens dirigiríem a un model parlamentari, pel que fa a la aprovació dels
membres del consell de govern i a un model professional pel que fa a l’elecció de càrrecs de direcció de
ràdio i tv. Però aquesta llei es va aprovar i encara no s’ha posat en marxa, per tant s’està incomplint la
pròpia llei.
Estructura de la comunicació

GOVERNANÇA DE BETEVÉ

Betevé (el mitjà públic de Barcelona) escull la direcció per concurs públic. Exemple de governança poc pròpia del
model mediterrani o model pluralista polaritzat.

Es tracta de bon exemple de bona pràctica a casa nostra, pròpia del model professional.

- Sergi Vicente director de Betevé.

- La gestió directa del servei públic de televisió BTV la porta a terme la societat municipal Informació
i Comunicació de Barcelona SA (ICB).
- Hi ha un Consell d’administració que consta d’un professional nomenat per cada grup polític amb
representació a l’Ajuntament. Aquest consell escull el director/a de la cadena, que ha de presentar
la seva proposta a un concurs públic (independència política)
- El director/a té la responsabilitat executiva de la gestió del servei públic.

MITJANS PÚBLICS COM A MOTOR DE LA INDÚSTRIA AUDIOVISUAL

Els mitjans públics han de promoure la indústria audiovisual de l’àmbit on operen.

En l’àmbit de Catalunya:

Llei 22/2005 de 29 de desembre de la comunicació audiovisual de Catalunya.

Article 23: definició general i abast del servei públic de comunicació audiovisual.

La prestació del servei públic de comunicació audiovisual pot comptar, d’acord amb el que estableix aquesta llei,
amb el suport i la col·laboració d’entitats i subjectes privats en els casos en què sigui necessària la disponibilitat
de mitjans materials o professionals diferents de l’ens o la societat responsable de la gestió directa del servei, sens
perjudici de la seva gestió directa, i d’una manera particular quan això permeti d’impulsar el sector audiovisual de
Catalunya. En tots casos la decisió ha d’ésser motivada.

Quan els mitjans públics requereixin de suport extern, empreses privades, productores privades, empreses
dedicades a les indústries creatives... doncs aquests mitjans poden comptar amb aquestes empreses privades i
impulsar aquest sector audiovisual de Catalunya.
Impulsar en relació a donar feina a aquestes empreses.

Article 26: Les missions del servei públic audiovisual de la Generalitat.

La contribució al desenvolupament de les indústries culturals catalanes, especialment les audiovisuals, la promoció
de la creació audiovisual i de noves formes d’expressió en aquest àmbit.

Promoure dinamització i desenvolupament del mercat de les indústries.

Estructura de la comunicació

Llei 7/2010 de 31 marzo, General de la Comunicación Audiovisual

Artículo 4: El derecho a recibir una comunicación audiovisual plural.

(...) los operadores de titularidad pública contribuiran a la promoción de la industria cultural, en especial a la de
creaciones audiovisuales vinculadas a las distintas lenguas y cultures existentes en el Estado.

La llei estatal ens diu que els mitjans públics han de col·laborar en la promoció de les indústries culturals i
audiovisual. Per tant, els mitjans públics amb el seu finançament i les seves missions han de ser un motor i
dinamitzar tot el sector audiovisual privat que poden ser satel·lits al voltant d’aquests mitjans que han de ser
institucions potents.

LA CCMA I EL SECTOR AUDIOVISUAL

Finançament de l’ens va a càrrec del pressupost general de la Generalitat. A més, les empreses filials poden
cofinançar-se a través de la comercialització dels seus productes i publicitat. La gestió pressupostària i financera
de la CCMA i de les empreses filials està sotmesa, periòdicament, a sistemes de control parlamentari.

La CCMA s’ha de sotmetre a la comissió parlamentaria, això vol dir que la presidenta del consell ha de comparèixer
al Parlament per donar explicacions de les despeses i també els directors s’han de sotmetre a les preguntes dels
diputats/des.

2018 la CCMA tanca l’exercici amb resultat negatiu -17.117 milions d’euros. Quan la situació econòmica dels
mitjans públics no es bona, acaba afectant a la indústria i a tot el seu ecosistema empresarial, ja que lo primer
que es retalla són els encàrrecs externs.

Afecta a la producció externa, que s’entén com la producció de continguts (programes, sèries, etc.) que no es fan
amb recursos interns de la CCMA, sinó que s’encarreguen a empreses privades, a qui es paga el producte.
I en alguns casos es produeixen coproduccions, és a dir, produccions que es fan de manera conjunta.

MITJANS PRIVATS MERCAT MEDIÀTIC

El mercat mediàtic està fortament internacionalitzat, hi ha molts players que operen a nivell global i que ostenten
més poder.
Aquest mercat està molt marcat pel component tecnològic, ja que va canviant l’espai de comunicació i mediàtic.
Aquest component suposa que en aquestes empreses hi hagi innovació i per tant, en aquest competidor globals
cal diferenciació i innovació.

El mercat mediàtic espanyol la gran majoria són els players globals, que la majoria són d’Estats Units que domina
el mercat amb el pes del Big Tech.
En la gran majoria que operen a Espanya hi ha un fort componen tecnològic implicat.

GAFA (google, amazon, facebook i apple) les quatres empreses tecnològiques haurien aprofitat les seves
dimensions i recursos econòmics per asfixiar la competència i potenciar la seva posició de mercat. Al ser tant
Estructura de la comunicació

potents és per pràctiques monopolístiques i així disminuir la competència, compren competidor per tal de tenir
tot el poder...

(Lectura obligatòria CV)

Mercat dominat per gegants globals mediàtics i grups de comunicació (concentració) S’insereix en un context de
força integració de la configuració dels grups de comunicació.

CONFIGURACIÓ DELS GRUPS DE COMUNICACIÓ

Empreses periodístiques o editorials cada vegada més tendeixen a ser grups comunicatius multimèdia, amb
tendència de tenir macrogrups conglomerats.

Què és un conglomerat?

És una empresa que ha ampliat la seva dimensió integrant activitat pròpies de diferents indústries. El resultat és
la conformació d’un conglomerat d’empreses.
Exemple: Disney

Per què parlem de diversificació i concentració?

El terme diversificació fa referència al punt de vista de les empreses que “diversifiquen” o reparteixen els
possibles riscos entre branques diverses. Diversificar activitats i projectes.

Des de l’òptica dels ciutadans és veu que la propietat de les empreses de comunicació està concentrada en menys
mans, per això ens ocasiona un mercat molt més concentrat que pot afectar al pluralisme i que hi hagi menys
actors en el mercat comunicatiu.

Aquest fenomen es dóna perquè les empreses volen:

1. Augmentar la seva capacitat d’actuació en el mercat.

2. Reduir els riscos de la competència
3. Augmentar la seva influència social i política.

En aquesta configuració hi ha diferents tipus de concentració:

• Concentració vertical: quan una empresa opera en un fase del procés productiu i altres empreses fan les
altres bases. Producció audiovisual una empresa i la distribució la fa una altre empresa. Però concentració
vertical això ho fa una única empresa.
Exemple: Netflix passa a concentració vertical quan comença a fer produccions pròpies. Integració d’un
procés productiu (producció, distribució i comercialització) una única empresa.

• Concentració horitzontal unibranca: no parlem de procés productiu si no parlem de diferents béns o

serveis d’una mateixa activitat. Una mateixa empresa opera diferents bens o serveis d’un mateix servei.
Exemple: una empresa que té diferents productores audiovisuals però sempre dins de la mateixa activitat.
Estructura de la comunicació

• Concentració horitzontal multimèdia/extrabranca: una mateixa empresa integra diferents mitjans de

comunicació i/o productes i/o serveis de comunicació, és a dir, diferents branques d’activitats de la
indústria de la comunicació.

Exemples:

- Grup Planeta: comença amb un procés de concentració vertical però després es produeix
concentració horitzontal unibranca perquè la producció que es feia a l’estat espanyol es va integrar
a Amèrica Llatina i finalment multimèdia (projectes, web...)
- Netflix: procés d’integració vertical.
- Grup Godó: procés de concentració vertical i després un procés horitzontal multimèdia. Va néixer
amb La Vanguardia, però es diversifica en RAC1, 8tv...
- Prensa Ibérica: concentració horitzontal unibranca perquè està especialitzats en la premsa local:
Regió 7, Setmanari de l’Alt Empordà, Faro de Vigo, Diari de Girona, Diario de Mallorca. I El Periódico
que era del grup Z, el va posar a la venda, i el va comprar la prensa ibèrica fent salt a la nacional.

Amb l’internet no hia un model de negoci clar i es combinen diversos models de negoci: anunciants, subscripcions,
mur de pagament, aportacions privades...
L’era digital i la crisi econòmica capgiren el model tradicional d’empresa periodística.

REGULACIÓ I ORGANISMES REGULADORS

• Autoregulació (codis deontològics, acordats pel sector/per la professió) quan era institucionalitzada
estava vinculada a institucions com era col·legis de periodistes, sindicats, col·legis de comunicadors que
articulaven unes normes comunes compartides per la professió, per tant, parlem de codis acordats per la
professió. (autoregulació al propi sector)
• Coregulació: inclou sector (normes compartides per la professió siguin articulades de manera institucional
o no) i també tenen un pes les autoritats reguladores que promouen les bones pràctiques dins dels mitjans
de comunicació. (al sector + autoritats reguladores)
• Regulació: més estricta i més formal que vindria de la pròpia legislació, de la lleig que regeix al sistema de
comunicació (ley de la comunicación audiovisual 2010 a nivell estatal i a Catalunya la llei de comunicació
audiovisual 2005) aquestes lleis són els paraigües legals que regulen tot el sector de la comunicació.
La legislació respecte la comunicació en cadascun dels països, sempre s’ha de basar en les directives en la
matèria a nivell Europeu. Directiva: normativa europea. És com una llei, que s’aprova en un procés que
intervé el parlament europeu i la comissió europea, que són processos molt llargs. Transposició d’una
normativa europea, vol dir que els marcs legals estatals i subestatals han de contenir allò que s’indica en
la directiva. La directiva que mana és la de Serveis Audiovisuals.
Regulació vol dir tenir en compte el marc legal, i també que intervenen les autoritats reguladores
(organismes que es dediquen a regular l’audiovisual) en base als postulats de la llei.
Estructura de la comunicació

INICI DE LES AUTORITATS REGULADORES

La necessitat de regular el sector audiovisual es fa palesa amb la liberalització i la desregulació del sector. Quan
hi havia monopolis públics, aquesta regulació es fa totalment controlada per l’estat però a partir dels anys 70
apareix el sector privat i per tant, es liberalitza el sector i es desregularitza perdent una regulació especifica.
Quan apareixen els mitjans privats es necessita d’una autoritat reguladora en el sector.

Precedent més antic de autoritat reguladora de la comunicació:

- Federal Communications Comissions (1934) Estats Units. En aquest país el mercat mediàtic es
construeix en base a l’òptica dels mitjans privats, i per tant des del principi hi ha una necessitat de
regular.
Aquesta autoritat s’encarrega de regular el bon funcionament de la indústria de la comunicació.

A Europa aquesta aparició és més tardana, perquè l’obertura del sector audiovisual a la indústria també es fa de
manera posterior. (70-90s etapa de liberalització del servei audiovisual, fins llavors sector dominat per monopolis
públics).

Autoritats reguladores europees:

Mercat molt sensible que incideix de ple en l’opinió pública, en la llibertat d’expressió i de premsa. El mercat
europeu té unes particularitats molt concretes i necessita també de reguladors que tinguin en compte les
especificats.

- Consell superior de l’audiovisual (França, 1989) es centra en l’audiovisual.

- Autorità per le garanzie nelle communicazioni AGCOM (Italia, 1997) hibrida regulació de
l’audiovisual amb telecomunicació i premsa.
- Ofcom (Regne Unit, 2003) te en compte el mercat audiovisual però també les telecomunicacions.
És un referent per excel·lència a nivell Europeu, que altres organismes s’inspiren en ella.

Progressivament tots els països de la comunitat europea han creat organismes reguladors de l’audiovisual.
Espanya és el país més endarrerit.

OBJECTIUS DELS ORGANISMES REGULADORS DE L’AUDIOVISUAL

2 objectius bàsics:

1. Ordenar i supervisar la indústria audiovisual: assegurar la lliure competència, (limitar pràctiques

monopolistiques i oligopoli) corregir deficiències del mercat (llicències, autorització, funcions...)
Enfocament del mercat. Concepció: indústria com a mercat, regulació del mercat.
2. Protegir els drets i llibertats de la ciutadania (pluralisme, compliment legislació pel que fa als
continguts- protecció de menors, publicitat encoberta-, garantia del dret a la informació, etc).
Concepció: interès general (particularitats d’aquesta indústria dels continguts) Posa el foco amb
que és una indústria amb unes particularitat concretes que han de repercutir en l’interès general
de la ciutadania. Per tant, vol veure quin tipus de contingut estan emeten aquests actors que
regeixen la comunicació.
Estructura de la comunicació

A NIVELL EUROPEU: ERGA

L’European Regulators Group for Audiovisual Media Services (ERGA) reuneix els representants d’organismes
reguladors independents nacionals en l’àmbit dels serveis audiovisuals. Diem independent, perquè en principi
haurien de ser independents del govern i dels poders polítics, que hi ha uns mecanismes que permeten allunyar-
se sobretot a l’hora de elegir els càrrecs.
Cadascun dels organismes reguladors independents de cada país, s’agrupa en aquest grup de reguladors
europeus per facilitar la cooperació i l’intercanvi de bones pràctiques entre països.

Amb l’aparició dels grans players i l’internet és molt més complicat de poder assessorar, suposen reptes i per tant
és necessari la cooperació entre països.

A més, l’Erga assessora la Comissió Europea sobre la implementació de la Directiva de serveis de mitjans
audiovisuals de la Unió Europea (AVMSD). Audiovisual media services directive, directiva europea. Per tant,
podem observar una col·laboració entre els reguladors del audiovisual que cada país té i entre ells intercanvien
bones pràctiques i es coordinen a nivell europeu, i a més a més, aquests reguladors coordinats a nivell europeu
que també mantenen un intercanvi d’informació amb la comissió europea que és un dels actors, juntament amb
el Parlament Europeu, que intervé en la creació i l’actualització de la legislació del marc legal que a nivell europeu
a través de les directives regula la comunicació audiovisual. (les lleis de cada país han de seguir la directiva
europea).

L’ERGA, reconegut a la Directiva, fomenta una major cooperació per desenvolupar la política audiovisual europea.

LA CNMC (La comisión nacional de los mercados y la competencia)

La CNMC és un organisme regulador de l’audiovisual a Espanya creat l’any 2013. Aquest organisme és creat d’una
manera molt tardana, i per tant és una característica de com s’ha produït la regulació de l’audiovisual a Espanya.

Es crea al 2013 en el govern del PP amb el suport dels partits més conservadors com Covergéncia i PNV.

El seu antecedent és “Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones” creada l’any 1996. Era un organisme que
únicament vetllava pel mercat audiovisual i de les telecomunicacions, però no tenia competències en el contingut
i que hi hagués pluralisme, protegir menors..

La CNMC està formada per vuit consellers, president i vicepresident, nomenats pel govern amb mandats de sis
anys i no poder ser persones que tinguin interessos en el sector. Per tant, dèiem que els organismes reguladors
havien de ser independents del govern, i en el cas estatal si els membres de la CNMC són escollits pel govern ja
ens dona entendre que no hi ha la independència que els estàndards europeus estan exigint.

Particularitats de la CNMC:
-Aparició tardana respecte als altres països europeus.
-Poca independència del govern respecte càrrecs i el propi organisme que depèn del ministeri.
Estructura de la comunicació

TRAJECTÒRIA DE LA CNMC

Es plantejava la necessitat d’un organisme que tingués competències sobre els continguts. Comencen haver-hi
veus socialistes que demanen d’un organisme que sigui tingui d’aquesta competències i amb més funcions, incidir
en el control dels continguts per tal de comprovar que s’està complint la normativa audiovisual (pluralisme,
menors no s’exposen a un risc) i entendre la naturalesa específica que implica un organisme que es fixi
concretament en aspectes que tenen a veure amb els drets i llibertats dels ciutadans.
Per tant, l’any 2004 PSOE es presenta a les eleccions amb la promesa de crear un consell independent, i per
aconseguir aquesta independència es faria amb membres escollits pel Parlament amb majories àmplies, que no
pel govern. (*Si son majories estretes es poden escollir per vinculacions polítiques, en canvi, en àmplies s’escull
per trajectòria política).

PSOE encarrega una vegada al govern a un comitè de savis un informe sobre com hauria de ser aquest consell, i
elabora una resposta. I es crea la Llei General de la Comunicació Audiovisual de 2010 que contempla la creació
del Consejo Estatal de Medios Audiovisuales (CEMA).

El CEMA no s’acaba creant. Era un organisme dotat de funcions per regular l’audiovisual, no només com a mercat,
sinó incidint en els continguts i fent que el organisme fos independent protegint de possibles ingereixes
governamentals. El Cema s’hagués assemblat molt més als organismes reguladors europeus.

Al cap de mesos hi va haver eleccions i en la nova legislatura el CEMA no es va posar en marxa. No va acabar sent
una prioritat política, i es va preveure, dissenyar i dibuixar com hauria de ser en un projecte ferm però es va
oblidar.

En canvi, quan entra el Partit Popular es crea la CNMC, que és un regulador multisectorial i multifuncional (raons
d’estalvi econòmic).
Però ens situem al 2013, moment d’impacte de la crisi econòmica, i els governs es situen en una lògica d’estalvi
que es utilitzada com argument pel PP. El PP no tenia interès en que el CEMA tirés endavant, ja que ells
defensaven menys intervenció pel que fa als continguts audiovisuals amb una óptica més liberal.
Amb aquesta lògica d’estalvi el PP no crea un organisme regulador específic com tenen els altres països europeus,
si no que crea un regulador amb una situació inèdita a Europa que és un regulador multisectorial i multifuncional.
Aquest regulador no només actua en la indústria audiovisual, si no que actua en molts més sector econòmics, i a
més a més, que té diverses funcions en cadascun dels sector assignats.

Qué ocasiona que sigui multisectorial? Que es crea una situació atípica i diferent del que recomana els estàndards
europeus. Els estàndards europeus el que recomanen és que hi hagi un organisme creat ad hoc, que es dediqui
específicament per regular l’audiovisual (mercat i continguts).
I que els membres no poden ser experts de tots els sector. En el cas del organisme regulador, agafes els experts
en un únic àmbit, en canvi, amb CNMC són molts sectors i no tothom serà expert.
Estructura de la comunicació

CRÍTIQUES A LA CNMC

• Organisme amb competències sobre massa sectors

• Manca d’expertesa dels consellers en cadascun dels àmbits
• Es tracta d’un autoritat centrada en el mercat audiovisual en què el públic és un consumir (en lloc d’estar
centrada en la protecció dels ciutadans i els seus drets, com es preveia el CEMA)
• Poca independència (membres nomenats pel govern)
• No té competències normatives en l’àmbit audiovisual (menys competències que el CEMA)

**Catalunya i Andalusia són de les poques comunitats que tenen reguladors de l’audiovisual independents per
aquella comunitat autònoma en competència als mitjans locals i autonòmics. Per exemple: el regulador català té
competències per sancionar a TV3 però no a Telecinco, ja que aquests haurien de ser regulats per la CNMC.

Consell audiovisual de Catalunya es crea al 96.

Consejo del audiovisual de Andalucia 2006.

ÀMBITS D’ACTUACIÓ DE LA CNMC

- Audiovisual
- Energia
- Promoció de la competència
- Transport
- Competència
- Postal
- Telecomunicacions
- Unitat del mercat

Això suposa dificultat de tenir perfils experts en aquest àmbits.

FUNCIONS DE LA CNMC ÀMBIT AUDIOVISUAL

• Control de continguts
• Promoció d’obra europea
• Missió de servei públic CRTVE
• Informes i consultes
• Conflictes
• Sancionadors i denuncies arxivades
• Requeriments
• Cooperació amb CC.AA (las que tenen reguladors audiovisuals)
• Activitat internacional
Tres glans blocs de funcions:
1. Supervisar que l’activitat audiovisual compleix la legislació.
2. Arbitrar els conflictes del mercat.
3. Vigilar el compliment de les missions de servei públic a RTVE
Potestat sancionadora.
Estructura de la comunicació

COMPOSICIÓ DE LA CNMC

Membres nomenats pel govern (Consell de Ministres per Real Decret)

Mandats de 6 anys
Hi trobem vincles amb la política. (Alt Paral·lelisme polític + instrumentalització aplicada en els organismes
reguladors)

Presidenta: Doña Cani Fernández Vicién

Vicepresident: Don Ángel Torres Torres

EXEMPLE D’ACTUACIÓ DE LA CNMC

Multa a Mediaset i Atresmedia:

- La CNMC acusar als dos grups de desenvolupar polítiques comercials de duopoli amb les que
concentren el 85% del mercat.
- Els dos grups obligaven als anunciants a pagar una quota mínima i anunciar-se en tots els canals
del grup.
- Els anuncis eren emesos per Simulcast (emissió de manera simultània en els diferents canals)
Exemple: si Telecinco feia pausa publicitària, aquesta pausa es feia en tots els canals del grup.
- La CNMC permet així que els petits operadors puguin accedir en una situació d’igualtat en el gran
mercat de la publicitat televisiva.