1.

Penseu en una situació comunicativa en la que sigui necessari elaborar un text escrit
(el discurs de presentació d’un acte o d'un projecte, una carta, unes instruccions, una
convocatòria, l’anunci d’una activitat, etc.). 

Situació comunicativa:
Tinc un blog especialitzat de rebosteria a Internet y he decidit crear un article que parli
sobre la rebosteria en la nostra societat.

Segons aquesta situació el text serà expositiu.

2 Les preguntes del guió següent us han de servir per determinar l'adequació i la
coherència del text que es derivarà de la situació comunicativa que heu triat. Després de
cada pregunta, hi ha algunes indicacions que us ajudaran a orientar les vostres
respostes, però no us heu de limitar a les possibilitats que us proposem. Es tracta de
redactar, per a cada pregunta principal, un text breu que la respongui de manera global.
Preguntes relacionades amb el context:

 - Quin és el propòsit? 

El propòsit del text és mostrar als lectors la importància que suposa la rebosteria
en la nostra societat i com s’utilitza per connectar socialment amb altres persones i
expressar idees i emocions. A més de mostrar l’esmentat, també busco aconseguir
introduïr al públic no interessat a aquest tema.

- Qui és l'audiència? 

El text no va adreçat a cap perfil de receptor professional o personal concret, més

bé el contrari. El que busco amb aquest text és arribar al major públic possible.

– L'emissor 

En el context establert soc un reboster professional amb un blog especialitzat. Un

percentatge de gent que llegeixi el blog ja coneix la meva persona amb
anterioritat, encara que en aquest cas no és necessari cap introducció prèvia
personal per entendre del que s’està parlant.

 – L'escrit 

El text expositiu pretén informar d’un tema de manera clara, ordenada, precisa i lògica a fi
de fer-la comprendre o donar-la a conèixer a algú.
Estructura de la tipologia documental:

1. Introducció: on es presenta el tema de què es parlarà. Es descriu un objecte, un fet o un

concepte.

2. Desenvolupament es presenta un tema de coneixement que es vol resoldre i, tot seguit,

exposar-nela informació.

3. Conclusió: és un resum de les idees principals.

Marques per reconèixer un text expositiu: Títols i subtítols, paràgrafs, exemples, tipus de

lletra (negreta, subratllada, cursiva…)

Com la intenció és arribar a tots els públics el text no ha de contenir termes massa
especialitzats i s’ha d’utilitzar un lèxic comú.

 – El contingut 

Organització del contingut:

1. Introducció de la rebosteria (terme)

1.1 Ús de la rebosteria al llarg de la història
1.2 Aspectes socials de la rebosteria
1.3 Aspectes positius personals de la rebosteria

3 A partir del que heu treballat en els apartats 1 i 2, redacteu un text d’entre 300 i 500
paraules que respongui a l'adequació i a la coherència previstes en la situació
comunicativa que heu plantejat i que, alhora, estigui ben cohesionat. Assenyaleu les
paraules clau del text amb un marcador. 

Introducció

La rebosteria és una de les branques més conegudes i estimades de la cuina que té a veure
específicament amb la preparació i elaboració d'aliments tipus dolç, amb massa o sense,
utilitzant una incomptable varietat de productes que van des del més comú com la
xocolata al més exòtic com a fruites tropicals d'altres països.

Context històric
La rebosteria ha estat present des dels inicis de la civilització. Civilitzacions com Egipte,
Mesopotàmia, Grècia, Romans i els Àrabs. En aquestes civilitzacions era molt comú veure
aquests menjars a les taules de les persones amb un alt poder d’adquisició ja que eren
aliments que no s'aconseguien fàcilment pel seu preu

elevat, sobretot si parlem d'elements dolços com el sucre. Podem dir que era un concepte
allunyat de la majoria de la població.

El refinament a la taula arriba a la monarquia francesa i la rebosteria cobra gran

importància, en aquest moment històric es defineixen moltes regles que se segueixen
usant actualment com ho són certes tècniques, formes de preparació i fins i tot algunes
postres. L'aspecte visual dels aliments pren una gran rellevància gràcies a que l'opulència i
el malbaratament eren algunes de les característiques principals durant els banquets
oferts a la reialesa.

Sens dubte la rebosteria no es quedaria enrere i es començaria a especialitzar, algunes de

les postres com els macarrons, els pastissos, eclairs, profiterols i la crema chantilly serien
productes característics de l'època que han transcendit fins a l'actualitat.

Aspectes social

El fet de preparar plats i àpats per als éssers estimats i menjar-los junts ens conecta més
enllà del físic. No es tracta de menjar o crear només per fer-ho, sinó de transmetre un
missatge. 

Hi ha un valor simbòlic en el fet de fer rebosteria per a una altra persona, ja que el menjar
té tant una importància física com emocional. La major part dels beneficis es donen quan
no ho fas buscant atenció ni per quedar bé, sinó simplement perquè vols compartir el
menjar amb gent que penses que ho valorarà. Sempre que se't doni bé.

Aspectes positius personals

Fer rebosteria per a altres persones també pot ser beneficiós per a un mateix a l'hora de
conèixer i comunicar els seus sentiments. A les persones a qui els costa expressar les seves
emocions els pot ser útil la rebosteria per mostrar gratitud, estima o simpatia.

Fer rebosteria per a altres persones pot incrementar la sensació de benestar, ajudar a
reduir l'estrès i fer-te sentir que has fet alguna cosa que potser fins i tot aporti més sentit a
la teva vida i millori el teu vincle amb les altres persones.

Conclusió

Si veus que la rebosteria és una activitat que et pot interessar has de probar-la sens dubte
i experimentar tots els beneficis que et pot aportar.

*He marcat les paraules que crec que són de major importància en el tema triat. Són
paraules que reflecteixen tots els aspectes positius que volia mostrar
4 Al Campus de l’assignatura teniu a la vostra disposició un nombre important de
recursos que són d'ús imprescindible. – Identifiqueu tres dubtes us hagueu plantejat a
l’hora de fer aquest exercici. Els dubtes han de ser de categories diferents (gramaticals,
de tria de mots, gràfics, formals, d’estil, de convencions, etc.). – Descriviu-los breument.
– Indiqueu com heu resolt el dubte, quin recurs heu utilitzat per resoldre’l i per què l’heu
triat.

1. Planificació del text: he tingut bastants dubtes en com estructurar i planificar el

text basat en el context que he triat. Per mirar exemples de textos similars he fet
servir com ajuda: https://parles.upf.edu/llocs/cr/catacd/visormct.htm 

2. Tria de mots: no estic acostumat a escriure en català i he tingut dificultats per

recordar com s’escrivien algunes paraules en català que feia anys que no utilitzava.
He consultat diccionaris en català a través dels enllaços del campus com el
Diccionari.cat: http://www.diccionari.cat/ 

3. Tria de tema: he tingut bastants dubtes a l’hora de triar un tema. He fet servir com
ajuda: https://parles.upf.edu/llocs/cr/catacd/index.html ja que explica maneres de
com aconseguir idees.