Lingüística Aplicada

TASCA D’ANÀLISI ACÚSTICA

Marta París Muñoz

Objectius:
- descobrir de les característiques acústiques bàsiques que caracteritzen la veu
- identificar aquestes característiques auditivament i visualment en un espectrograma
- ser capaç de fer servir el programa Praat

Procediment:
a) Fent servir el Praat, enregistra en un únic arxiu d’àudio, i separats per silencis les
següents mostres:
- un so /a/ amb variació tonal;
- un so /a/ amb canvi d’intensitat;
- un so /a/ amb canvi de timbre: primer digues /a/ sostinguda amb gran
apertura mandibular, desprès /a/ sostinguda apretant mandíbula, i
finalment torna a /a/ sostinguda amb apertura mandibular;
- un continuum vocàlic passant per tots els sons que formen part del sistema
vocàlic català: /a/ /ɔ/ /o/ /ɛ/ /e/ /ə/ /i/ /u/
*alumnes franceses: el continuum vocal del francès.

b) Elabora un document word on:

- expliquis en què ha consistit la tasca
- la variància freqüencial que has registrat (mínima i màxima)
- les variància d’intensitats que has registrat (mínima i màxima)
- les diferències tímbriques que aporta el joc mandibular
- expliquis quins aspectes t’han resultat més difícils d’enregistrar
- valoris finalment la teva capacitat per variar en aquests 3 aspectes acústics
(tonal, d’intensitat i tímbrica) i descriguis la teva veu fent servir els
qualificatius comentats a classe.

c) Penja a Scala els dos documents (àudio i pdf del document word).

Activitat avaluativa de les competències:

CE14. Usar les tècniques i instruments d'exploració propis de la professió i registrar,

sintetitzar i interpretar les dades aportades integrant-les al conjunt de la informació.

CG20. Manifestar una producció suficient correcta de parla, del llenguatge (verbal oral i
escrit, i artístic) i de la veu, així com un adequat ús comunicatiu del gest i la postura.

TASCA D’ANÀLISI ACÚSTICA

 Lingüística Aplicada

• Aquesta tasca principalment ha consistit en descobrir diverses característiques

acústiques bàsiques que caracteritzen una veu, visualment i auditivament a partir d’un
espectrograma, i finalment ser capaces d’utilitzar el Praat per poder realitzar aquesta
tasca.
- La variància freqüència mínima 187Hz i la màxima 283Hz

- La variància d’intensitat mínima 15 dB i la màxima 80dB

- La primera diferència que he observat és la amplitud del so, és a dir, la

claredat de so que surt amb la boca completament oberta, a més a més de la
vocalització. Seguidament el so que surt amb la mandíbula atapeïda és molt
més irregular, té un punt de tremolor. La intensitat també varia, amb la boca
oberta el so té una intensitat molt més elevada que amb la mandíbula
atapeïda. També he observat que el to canvia, hi ha un to més elevat quan
tenim la obertura de boca, i més baix quan és tancada.

• Personalment, l’aspecte que més m’ha costat enregistrar ha sigut l’últim, el qual
consistia en dir les diverses vocals que coneixem totes seguides, sobretot la /ɔ/ i la /ɛ/
i també la variança tonal, ja que no afino gaire bé. Tot i que la meva veu considero que
ha sigut regular, no ha tremolat en cap moment.

• Considero que per ser la primera vegada que em poso a proba en aquest aspecte no
he fet malament, tot i que amb el temps espero poder millorar, sobretot amb l’aspecte
del to, el que millor he fet penso que és la intensitat, i el timbre personalment
considero que el tinc força regular. Després d’haver escoltat l’àudio gravat, i haver
reflexionat sobre com és la meva veu, penso que tinc una intensitat mitjana, és a dir,
de normal parlo entre els dB indicats, seguidament el meu to de veu és un agut més
tirant a greu, i el meu timbre considero que és regular, amb una veu força dura/seria,
tot i que considero que depenen del moment puc tindre diversos timbres de veu, o
més suaus o més intensos.
Lingüística Aplicada