Professional Documents
Culture Documents
Haircol 59. Guia Pràctica. Cat
Haircol 59. Guia Pràctica. Cat
Í N D E X
1 INTRODUCCIÓ...........................................................................................................................................................3
1 INTRODUCCIÓ
Els perfils metàllics nervats han guanyat ràpidament terreny els últims anys com una solució enormement
pràctica a considerar en l’execució de forjats, aportant avantatges molt interessants des del punt de vista tècnic,
econòmic i de muntatge.
L’aspecte final d’un forjat acabat, en que hem utilitzat algun tipus de perfil nervat, és sempre similar: xapa a la
cara inferior i paviment a la cara superior. No obstant, existeixen tipus ben diferenciats en base a la quantitat,
tipologia i quantia dels esforços que ha suportar el perfil nervat.
Sobrecàrregues a considerar
En el càlcul d’un forjat metàllic hem de considerar tres tipus bàsics de sobrecàrregues verticals, que passem a
definir.
• Pes propi- Consistent, com el seu nom indica, en el pes propi de l’element resistent sigui el perfil nervat,
cas del forjat metàllic autoportant, o el format complert, cas del forjat collaborant.
• Sobrecàrregues permanents. Totes aquelles sobrecàrregues que actuen de forma permanent sobre el
forjat, (no variant en el temps). Són clars exemples els paviments, falses sostres, installacions suspeses,
envans, etc.
• Sobrecàrrega d´ús, servei o explotació - Sobrecàrrega útil necessària, variable en funció del tipus d´edifici
i del fi a que es destini el local i correspon el pes de tot allò que pot gravitar sobre el forjat en raó del seu
ús.
En aquest cas el perfil nervat ha de suportar la totalitat de càrregues que hi actuen a sobre com el seu propi pes i
la sobrecàrrega d’ús, així doncs els pesos i càrregues a considerar són:
Quan es fa el disseny d’una llosa de formigó hom a de considerar que en fase de construcció, durant un cert
temps, el formigó és tendre i li cal un element que el retingui fins que endureixi. D’aquí va néixer la idea de l’
encofrat metàllic perdut.
En aquesta aplicació la xapa trapezoïdal presenta una sèrie d’avantatges considerables gràcies a la seva rapidesa
de collocació i capacitat autoportant en trams de fins a 6 m. El perfil nervat actua únicament com encofrat
autoportant , ja que el seu disseny, sense emboticions, no li permet absorbir esforços un cop la llosa s’ha endurit.
Quan el forjat entri en càrrega i la llosa es deformi, els dos materials lliscaran entre si, sense que hi hagi mútua
collaboració, degut a que l’adherència química cal depreciar-la.
Les càrregues que han d’ésser considerades quan es calcula un encofrat permanent són:
La fletxa admissible varia segons els països entre L/150 i L/240, havent-se de considerar addicional de formigó
quan aquella superi els 20 mm.
Les dades necessàries per al càlcul del perfil més adequat son:
Segons es defineix a l’ Eurocodi 4, “l’acció mixta és aquella, que existeix quan la llosa de formigó, xapa inclosa, les
possibles armadures addicionals i el formigó adormit es combinen de forma que podem obtenir un únic element
estructural”.
En una llosa tradicional de formigó armat aconseguim una acció mixta, degut a la connexió total que es produeix
entre el formigó i les armadures, gràcies a l’adherència química i a la superfície rugosa d’aquestes últimes.
Com a resultat obtenim un producte de bones prestacions que aglutina les millors propietats d’ambdós
components:
Al formigó: A l’ acer:
Massa Lleugeresa
Resistència a la compressió. Resistència a la tracció.
Rigidesa. Elasticitat.
L’excellent collaboració és deguda, a que el coeficient de dilatació tèrmica dels materials és molt semblant, i per
tant no es produeixen problemes de collaboració deguts a dilatacions divergents.
Als forjats collaborats, tenim el sistema que permet que el perfil nervat collaborant pugui absorbir els esforços
rasants entre xapa i formigó, substituint en gran mesura les armadures interiors de flexió i amb importants
reduccions de gruix de la llosa.
• Un perfilat especial, amb “cues d´oreneta” , que permeten d´assegurar una collaboració sense bloqueig
superficial.
• Deformacions o emboticions de la xapa perfilada, entrants o sortints.
• Perforacions incompletes en la xapa o elements d´ancoratge soldats a la xapa perfilada.
• Ancoratges a les extremitats.
En un forjat d´aquest tipus la xapa actua com a armadura de flexió, sense que en calguin d´altres d´addicionals,
excepte en les següents casos:
Cal destacar que tot forjat collaborant actua en una primera fase com a encofrat, i per tant és vàlid tot el que s´ha
assenyalat a l´apartat anterior.
Més endavant, indiquem les dades precises per a la correcte solució a base d´un perfil metàllic collaborant.
Als edificis de gran alçada , és habitual d'utilitzar el sistema de forjat collaborant combinat amb el càlcul de
l´estructura com a biga mixta, obtenint una optimització del cost global dels fonaments, estructura i forjats per
reducció del cantell total de forjat i alçada entre plantes.
Amb aquest sistema, es produeix una connexió de la llosa amb les bigues de recolzament principals i secundàries
mitjançant perns connectors, de forma que es constitueix una biga mixta amb la qual el formigó, treballa a
compressió a la part superior, i l´acer a tracció a la part inferior.
2 ÀMBIT D´APLICACIÓ
NOTA:. En cas d´aplicació en un espai sanitari, aquest ha de ser ventilat, controlat i mantingut adequadament.
3 ESTRUCTURA PORTANT
L´estructura portant destinada a suportar els forjats collaborants, pot ser de diferent naturalesa: metàllica,
formigó o obra de paleta.
Les prescripcions relatives al muntatge dels perfils HAIRCOL 59 es refereixen essencialment a l´ample del suport.
La determinació de la capacitat resistent a esforços rasants del perfil Haircol 59, i les taules d´utilització han estat
realitzades en base als assaigs a flexió efectuats al centre d´Investigacions del CSTB, Marne La-Vallée (França), el
27 de març de 1992, segons informe 32.938, d´acord amb la normativa francesa actualment en vigor.
Els paràmetres m i k, que defineixen el grau de collaboració xapa - formigó, figuren a l´Avis Technique Nombre
3/93.245
4.1 COMPONENTS
Matèria prima
Tipus d´acer: FeE320G, segons Norma EN 10.147, amb límit elàstic mínim garantitzat de 320 N/mm2
Tipus de protecció:
En forjats col.laborants en els que la xapa estigui en contacte amb l´exterior i treballant com a armadura de
moments positius, el galvanitzat mínim recomanat és el Z-350.
Formigó
Dosificat amb 350 Kg/m3 de ciment classe 45, densitat 2.400 Kg/m3 , resistència característica mínima a
compressió 250 daN/cm2 .
Àrids
Armadures
Malla electrosoldada i rodons d´acer d´alta adherència. Límit elàstic: 500 N/mm2 .
Moment
d’inèrcia Secció 55,15 74,56 90,10
(cm4/ml) total
ENCOFRAT
El forjat metàllic que actua com a encofrat de la llosa de formigó, ha de suportar les càrregues inherents a la fase
de l’abocament, és a dir:
En el càlcul del pes propi de la llosa, es té en compte l’efecte d’ augment del formigó degut a la fletxa.
PUNTALS
Un puntal és un recolzament provisional collocat per tal de reduir temporalment la distància entre recolzaments
dels perfils durant la fase de l’abocament i l’assecat parcial del formigó.
Els puntals no s’han de retirar fins passat un mínim de 8 dies des de l’adormiment del formigó.
En cas d’utilització d’una sola fila de puntals, aquesta s’haurà de collocar al centre del tram.
L’ús dels puntals en aquells casos, que no calgui i no s’hagi previst, redueix la capacitat resistent última de la llosa.
En el cas en que es desitgi apuntalar encara que no calgui, s’haurà d’indicar en el moment de la verificació de
càlcul.
4.6 FIXACIONS
La missió de les fixacions, és la d’immobilitzar les planxes en la seva posició definitiva, que impedeixen un
aixecament pel vent o el desplaçament lateral.
Si bé aquestes fixacions poden aportar un cert grau d’ arriostrament horitzontal, no es té en compte a efectes
d’estabilitat de la construcció. Amb aquesta finalitat, només han ser considerades les connexions directes llosa -
estructura a través d’unions calculades per a aquest fi.
Aquestes unions han d’ ésser de dues fixacions per cada extrem del perfil, com a mínim, essent recomanable, no
obstant, fixar d’igual manera la resta dels recolzaments intermedis.
S’ha de preveure, així mateix, un cosit del nervi de connexió dels perfils cada 50 cm., en el cas de 2 recolzaments
o tram simple, i cada 100 cm. En tram continu.
Cas 1: Discontinuïtat dels perfils sobre els recolzaments sense encavalcament de les xapes.
Cas 2: Continuïtat dels perfils sobre els recolzaments. S’han de fixar els perfils en tots els recolzaments extrems
amb un mínim de dues fixacions.
S’ha de retenir el formigó en el extrems de les lloses, mitjançant una cantonera semblant a un remat perimetral
sota el perfil.
Gruix recomanat:
Es recomana la utilització d’un saió regitzador per a limitar la deformació del remat perimetral en el moment de
l’abocament del formigó.
Topalls perimetrals
Forats
Tots els forats s’han de preparar i replantejar-se prèviament al formigonat, utilitzant blocs de escuma o altre medi
d’ encofrat. La xapa es tallarà una vegada el formigó s’hagi endurit. Així s’evitarà la perforació per percussió de la
llosa una vegada adormit, ja que origina fortes vibracions que perjudiquen la collaboració entre xapa i formigó.
Quan es tracta de forats circulars de fins 200 mm., aquest es poden realitzar fàcilment per tall del formigó amb un
utillatge adequat.
Pels forats superior a un pas d’ona serà necessari reforçar la xapa i la llosa.
4.8 ARMADURES
En un gran percentatge de casos pràctics, és suficient una única malla realitzant la doble funció d’armadura de
retracció i d’absorció d’esforços derivats dels moments negatius sobre els recolzaments com a armadures de la
llosa.
En un gran percentatge de casos pràctics, és suficient una única malla realitzant la doble funció d’armadura de
retracció i d’absorció d’esforços derivats del moments negatius sobre els recolzaments com a armadures de la
llosa.
En determinades situacions, no obstant, poden ser necessàries armadures addicionals amb altres funcions
específiques.
Les diferents seccions d’armadures descrites en els apartats següents es calculen sota simple petició del client.
Malla antifisuració
En una llosa collaborant, com en qualsevol llosa de formigó, és important de preveure una malla soldada que
suporta els esforços deguts a la retracció provocada per l’assecat del formigó.
Aquesta s’installarà 2 cm. per sota de la superfície superior de la llosa, i haurà de tenir una secció de 0.1 ho.
(ho. = gruix del formigó per sobre dels nervis de la xapa metàllica amb un mínim de 0.8 cm2 / ml.
Sobre els recolzaments intermedis, igualment que per a qualsevol llosa de formigó armat tradicional, són
necessàries unes armadures pels moments negatius. Aquestes armadures han de cobrir com a mínim una zona
igual a 0.3 vegades la llum a un costat i a un altre de l’eix de recolzament.
Armadures de flexió
Si l’esforç rasant sollicitant és superior a l’admissible, es poden afegir armadures complementàries a nivell inferior.
Aquest reforç pot ser necessari només en els trams extrems.
Per millorar el comportament al foc del forjat collaborant es poden dimensionar armadures complementàries que
realitzaran, a més, funcions d’armadures de flexió en la fase de servei normal.
En estructures amb biguetes enjovades a les bigues principals, si es té en compte la continuïtat, i/o quan estigui
previst un revestiment de sòl fràgil, són necessàries unes armadures complementàries sobre les bigues principals,
degut a que s’originen uns moments negatius que poden ser molt superiors als considerats pel forjat collaborant.
4.9 FORMIGONAT
El formigonat de la llosa es realitzarà pels mètodes tradicionals (bomba i canonades). El formigó l’haurem d’abocar
únicament sobre les zones coincidents amb les bigues, d’acord amb les recomanacions que estableix la “GUIA
PRÀCTICA D’EXECUCIÓ DE FORJATS COL.LABORANTS” QUE POSEM A LA SEVA DISPOSICIÓ.
Preparació
Abans de formigonar cal netejar qualsevol dipòsit de fang i verificar que la planxa està correctament fixada, cosida
i apuntalada, si és el cas.
Abocament
L’abocament és, sense cap mena de dubte, la fase més delicada i la que requereix un major nivell de control per
part del operaris, possiblement, poc habituals.
Per tal d’ evitar problemes de fletxes o deformacions no desitjades cal respectar les següents recomanacions:
1. Un nombre màxim de 4 operaris, és més que suficient per a realitzar i controlar l’abocament repartiment i
reglat del formigó
4. Distribuir el formigó longitudinalment als nervis del perfil collaborant o des de les bigues cap als trams.
6. Qualsevol càrrega temporal d’execució important es situarà sobre les zones suportades per les bigues reposant
sobre panells o taulons de repartiment.
Evitar fer malbé les xapes del forjat amb càrregues rodants.
El perfil Haircol 59 ha estat dissenyat amb la idea de que les pèrdues de lletada siguin inapreciables. No obstant,
en cas d’aparèixer taques puntuals a la part inferior del perfil aconsellem de netejar-ho amb un simple doll d’aigua
durant el formigonat, abans que quedi eixut.
En el cas de recobrir el forjat d’una estanqueitat, hem de tenir en compte el fet que la xapa impedeix l’evaporació i
retarda l’assecat del formigó. El revestiment estanc s’installarà tenint en compte aquesta circumstància,
permetent el complet assecament de la llosa.
4.10 DIMENSIONAMENT
Les llums admissibles delimitades pels recolzament i/o puntals, cal que siguin determinades de forma que la fletxa
de la xapa sota el pes propi del formigó, no sobrepassi l’1/240 de cada llum parcial entre puntals i recolzaments.
Una vegada determinada la distància entre recolzaments i/o puntals, es verifica la seguretat en fase de muntatge
mitjançant les desigualtats següents:
M resistent (A) i M resistent (B) determinats en funció de l segons els diagrames següents:
0.125 x (1.35 x g) x l2+ 0.1875 x (1.5 x P) x l < M r (Gràfic Mc = f(l), veure Avis techinque).
RESISTÈNCIA AL FOC
Una extensa sèrie d’assaigs realitzats al Regne Unit sobre tot tipus de perfils metàllics collaborats del mercat
europeu, permeté d’observar, que qualsevol disseny superava els 30 minuts de resistència al foc sense cap reforç
addicional.
És per això, que s’accepta que un forjat collaborant té garantida una RF – 30 sense necessitat d’armadures
complementàries.
Es vol aconseguir que el forjat compleixi amb els tres criteris que exigeix la norma:
Paraflames.- Estanc als gasos calents i inflamables. La normal execució i la presència de la xapa metàllica
a la cara inferior, permet de superar aquesta exigència en els forjats col.laborants.
Aïllament tèrmic.- La temperatura mitjana, no pot sobrepassar els 140 ºC i la màxima de 180 ºC. Tenint
en compte, la resistència tèrmica del formigó, es tracta d’establir el gruix mínim necessari per tal de complir amb
aquest criteri.
Estabilitat.- Els càlculs de l’estabilitat de la llosa es basen, en la metodologia que estableix el DTU. Foc –
Formigó P92.701 en el que a partir d’uns paràmetres To i no (Temperatura i recobriment de formigó),propis de
cada perfil collaborant i dels diagrames de distribució de temperatures en el formigó per a les diferents R.F., es
determina la quantia secció i posicionament de les armadures.
Les possibles armadures de R.F es consideren, també, armadures de flexió en fred i per tant aporten una major
capacitat de càrrega a la llosa.
HIPÒTESIS DE CÀLCUL
*Condicions particulars pels envans i sòls fràgils (enrajolat…): veure Avis Techniques (normalment 1/500).
Client:
Obra:
Consulta (Sr.):
Tel: Fax:
Superfície (m2): Ús:
Data:
Les taules d’utilització que facilitem als nostres clients, recullen les màximes capacitats de càrrega per les
condicions, descrites, sense reforços addicionals.
Un càlcul ajustat permet d’optimitzar les solucions, fixar valors desitjats de gruix de la llosa, fck del formigó, gruix
de xapa, i per tant sempre és aconsellable en el moment de l’execució, contactar amb el nostre Dpt. Tècnic que
realitzarà les verificacions precises facilitant la corresponen justificació de càlcul quan es solliciti.
TIPUS DE FORMIGÓ: NORMAL (2.400 Kg/m3.) DOSIFICAT AMB 350 kg./m3 de ciment C-45.
H cm
LLUM 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25
m
2.00 1248 1434 1620 1806 1992 2177 2363 2549 2735 2921 3107 3293 3479 3665 3851 4027
2.20 1120 1287 1454 1621 1787 1927 2067 2207 2347 2488 2629 2770 2911 3053 3195 3337
2.40 1013 1155 1272 1388 1506 1623 1741 1859 1977 2096 2215 2334 2453 2572 2692 2811
2.60 887 986 1086 1186 1286 1386 1487 1588 1689 1790 1892 1993 2095 2197 2300 2402
2.80 767 852 938 1025 1111 1198 1285 1372 1460 1548 1635 1723 1811 1460 1527 1593
3.00 669 744 819 895 970 1046 1122 1199 1275 1352 1428 1106 1161 1216 1272 1327
3.20 589 655 722 788 855 922 989 1056 788 834 879 925 971 1017 1063 1109
3.40 523 582 641 700 759 548 586 623 661 699 737 775 813 851 889 928
3.60 446 520 573 399 429 460 491 523 554 585 617 649 680 712 744 776
3.80 468 310 335 360 386 412 437 463 489 515 542 568 594 621 647
4.00 260 280 301 322 343 365 386 407 429 450 472 494 516 537
4.20 250 267 285 302 319 337 354 372 389 407 425 443
4.40 261 275 289 303 318 332 346 361
4.60 255 266 278 289
Zona blanca: Sense apuntalar Zona gris: 1 puntal
OBRA m2
AEROPORT D’ ALACANT 1.500
AEROPORT DEL PRAT (BARCELONA) 40.000
MAGATZEM MUNICIPAL QUART DE POBLET 200
ATOMIX 1.100
AUDI 1.700
AULARIO UNIVERSIDAD MIGUEL HERNÁNDEZ 700
AYUNTAMIENTO - FUENLABRADA (MADRID) 14.305
BOEHRINGER INGELHEIM 1.800
BROSE (BARCELONA) 1.293
CARRALERO II - MAJADAHONDA (MADRID) 2.620
CARTONAJES DEL PENEDÈS 1.300
CENTRO CIVICO COMERCIAL MADRID SUR – MADRID 3.947
CENTRO COMERCIAL ALCAMPO TELDE - GRAN CANARIA 1.972
CENTRO COMERCIAL CAMINO PLATA – JUMBO - (BURGOS) 1.540
CENTRO COMERCIAL CARREFOUR – OEIRAS (PORTUGAL) 1.918
CENTRO COMERCIAL EL SALER (VALENCIA) 2.129
CENTRO DE TRATAMIENTO POSTAL 2.800
CENTRO TRATAMIENTO POSTAL (VALENCIA) 2.500
CERÁMICAS TENA 700
COMPAÑIA ROCA 3.000
CONTINENTE ALGECIRAS - (CADIZ) 1.345
COSO REAL ( HUESCA) 1.200
DIQUE TERMINAL NORTE - BARAJAS (MADRID) 9.422
EDIFICI VIVENDES SEAT (PLAZA CERDÀ) 8.000
FÁBRICA DE EASTMAN CHEMICAL (KODAK) EN ALGECIRAS 9.000
GENERAL MOTORS 3.000
GRANCASA ( ZARAGOZA) 650
IGLESIA SANTA CECILIA (INCLINADO) 800
JUGUETES M.B. 2.500
LA MONTAÑANESA 1.250
LUCAS AUTOMOTIVE 800
M.B. ESPAÑA 2.400
MICHELIN VALLADOLID 1.000
PLAZA & JANES 4.000
PRYCA - JEREZ DE LA FRONTERA (CADIZ) 1.385
PRYCA - VILLALBA (MADRID) 12.000
PRYCA LOS ANGELES - VILLAVERDE (MADRID) 5.793
PUERTA DE EUROPA (MADRID) 50.000
SEAT 1.200
SELVAFIL 1.200
SEUR PRAT 2.000
SICIONE (ZARAGOZA) 575
SUZUKI 4.000
TERMINAL DE CARGA - BARAJAS (MADRID) 20.570
TORRE MAPFRE (BARCELONA) 55.000
ZODIAC FIGUERES 1.000