TEMA 23.2.

GENODERMATOSIS
ÍNDEX

1. Síndrome de Gorlin o del carcinoma basocel·lular nevoide

2. Síndrome de Cowden o dels hamartomes múltiples
3. Incontinència pigmenti o síndrome de Bloch-Sulzberger
4. Síndrome de Muir Torre
5. Pseudoxantoma elàstic
6. Epidermòlisis ampolloses
7. Lentiginosis
7.1. Síndrome de Noonan o de LEOPARD
7.2. Síndrome de Peutz-Jeghers
7.3. Complex de Carney
7.4. Síndrome de Riley Ruvalcaba

1. Síndrome de Gorlin i Síndrome del carcinoma basocel·lular nevoide

Característiques generals:
▪ Es tracta d’una malaltia autosòmica dominant
▪ Té una penetrància completa i una expressivitat variable, amb diversos fenotips possibles depenent
de la persona.
▪ El gen responsable és el gen patched, localitzat al cromosoma 17. El 40% de les seves mutacions són
mutacions de novo.
▪ Predisposa el pacient a tenir càncer reiteradament

Gen patched
Aquest gen codifica per una proteïna que té la funció d’unir-se a una altra anomenada sònic hedgehog que
reprimeix la transcripció de gens responsables de la proliferació cel·lular i el desenvolupament cel·lular.
D’aquesta manera, doncs, si hi ha un error en aquest gen es produeix una proliferació cel·lular descontrolada
donant lloc a tumoracions bacel·loides.

Manifestacions clíniques:
➢ Presència de múltiples carcinomes basocel·lulars en edats menors de 30 anys. Es tracta de lesions
papulars grisoses, ja que tenen bastant de pigment. Són petitetes i es troben principalment a nivell
facial i zones altes del tronc.
➢ Aparició de queratoquists mandibulars precoç. És una cosa que hem d’anar a cercar en aquests paci-
ents!
o A partir dels 6 anys hi ha pacients que ja ho presenten i inclús ho podem trobar en una radiogra-
fia de la mandíbula
o Als 40 anys ja és més del 90% dels pacients que ho presenten
➢ Presència de pitting palmar, que es veu millor en les mans humides. Normalment veiem aquestes le-
sions en un to rosat i una mica enclotades, deprimides. Es poden confondre amb berrugues palmars.
➢ Aquesta síndrome també es pot associar als medul·loblastomes cerebrals. Un exemple és una pacient
seva amb la síndrome de Gorlin que es va quedar embarassada (cosa desaconsellada). Va tenir el fill
però aquest va morir al cap de 2 anys per un medul·loblastoma cerebral.
En pacients que ja fa temps que estan diagnosticats moltes vegades veiem barrejades lesions hipopigmentades al tronc
que corresponen a tractaments previs de carcinomes basocel·lulars del passat amb lesions noves que corresponen a
nous tumors.

Tractament:

❖ El tractament estàndard és l’erradicació directa d’aquestes lesions tumorals mitjançant cirurgia,

electrocoagulació o crioteràpia.
❖ Teràpia fotodinàmica, que és molt útil
❖ Imiquimod
❖ 5FU tòpic
❖ Quimioprevenció amb retinoids
❖ És important evitar la irradiació i els rajos UV
❖ Consell genètic: s’ha de fer l’estudi genètic i si tens la mutació s’ha d’intentar no tenir descendència
per no transmetre la malaltia.
❖ Recentment ha aparegut un nou fàrmac que es tracta d’un inhibidor del sònic hedgehog. Els més
utilitzats són el vismodegib i el sonidegib. Estan indicats en:
o CBC inoperables o que no tenen indicat el tractament convencional
o Síndrome de Gorlin, que hem dit que curs amb molts CBC
o En els casos que volem fer cito-reducció del tumor abans de la cirurgia

2. Síndrome de Cowden o síndrome dels hamartomes múltiples

Característiques generals:

▪ És una malaltia autosòmica dominant

▪ És causada per una mutació en el gen PTEN situat a nivell del cromosoma 10 i que té la funció de
repressió tumoral.
▪ Té una alta penetrància que causa múltiples lesions hematorràgiques que poden ser tant d’origen
ecto, meso i/o endodèrmic.
▪ Tenen una tendència important a fer tumors sòlids a: pell, tiroides, mama, endometri, TGI i SNC
▪ El diagnòstic és molt difícil. Per tant, sempre que trobem un pacient amb antecedents familiars de
càncer i amb unes lesions centrofacials en forma de pàpules FER BIÒPSIA.
Manifestacions clíniques

➢ Tricolemomes facials: es tracta de tumors de l’aparell annexial del fol·licle. Habitualment són unes
pàpules del mateix color de la pell del pacient que trobem a nivell de les àrees periorificials i
centrofacials. Alguns tenen unes àrees centrals que queratinitzen. Apareixen durant la infància.
➢ Papil·lomes orals: veiem àrees fibroses i papil·lomatoses en la llengua o, inclús, a nivell de la geniva,
donant lloc a un aspecte en empedrat. Apareixen sobre els 10-30 anys.
➢ Queratosis acrals i palmo-plantars: fan lesions queratòsiques semblants a les berrugues planes.

Tricolemomes facials Papil·lomes lingual i gingival

3. Incontinència pigmenti o síndrome Bloch-Sulzberger

Característiques generals

▪ Patologia que veiem en la infància

▪ Herència autosòmica dominant
▪ Presenta una herència lligada al cromosoma X, per la qual cosa és letal per els homes i la gran majoria,
doncs, seran pacients dones.
▪ Els poc homes que tenen la malaltia generalment són mosaïcismes o bé tenen XXY (Sd. Klinefelter).
▪ El gen afectat en aquest cas és l’anomenat gen NEMO, que és un modulador del creixement cel·lular,
concretament de la NF-kappa.

Manifestacions clíniques

➢ El més característic són la presència de lesions cutànies blascoides, és a dir, que segueixen les línies
de Blashko, línies embrionàries que només es veuen reflectides quan apareixen dermatosis sobre
elles. Presenta 4 fases que es poden solapar:

1. Vesicular: quan el nen neix. Veiem lesions papulars vesico-ampolloses blascoides. Això apareix
durant la vida intrauterina i perdura unes setmanes post-part i va fent brots.
2. Berrugosa: passat un temps del naixement, aquestes lesions vesiculoses es transformen en
lesions berrugoses que van avançant durant uns quants mesos i després comencen a disminuir
i desaparèixer.
3. Hiperpigmentada: després de la remissió de les lesions berrugoses queden zones
hiperpigmentades que continuen sent blascoides.
4. Hipopigmentada-atròfica: és una fase tardana i que pot durar anys o tota la vida, on veiem
màcules hipopigmentades residuals amb cert grau d’atròfia. Se’ls ha de preguntar sempre si
han tingut lesions des de la infància.
Fase vesicular Fase berrugosa Fase hiperpigmentada Fase hipopigmentada

➢ A més d’aquestes lesions, podem trobar altres manifestacions que també es poden presentar en
freqüència:
o Lesions molt carregades d’eosinòfils. Molt característic.
o Alteracions dentàries molt evidents: dents còniques, com de dràcula, pèrdues parcials de
dents, retard en la dentició...
o Anomalies en la pell i annexos (ungles, cabell...)
o Afectació SNC, ulls, ossos...

De vegades les mares, que són les portadores, tenen algun signe d’aquests però més lleus.

4. Síndrome de Muir Torre

Característiques generals:

▪ És una malaltia d’herència autosòmica dominant

▪ És causada per una alteració dels gens productors de les proteïnes mesh1 i mesh2, que si no es
produeixen es donen alteracions cromosòmiques i, per tant, alta predisposició al càncer.

Manifestacions clíniques

➢ Cursa amb tumoracions d’estirp sebaci, ja siguin adenomes, epiteliomes, carcinomes (molt freqüent
a la parpella), queratocantomes, carcinomes basocel·lulars... Les trobem en forma de tumoracions
múltiples, grans..
➢ Solen anar associades a neoplàsies de còlon-recte, endometri o urològiques (p.e. de pròstata).
5. Pseudoxantoma elàstic

Característiques generals:

▪ És una malaltia tant d’herència autosòmica dominant com recessiva

▪ És causada per una mutació del gen ABCC6 que s’encarrega de codificar una proteïna transportadora
transmembrana que es pensa que intervé en la desintoxicació cel·lular.
▪ El nom de l’entitat és perquè ens recorda a un xantoma (lesió amb una impregnació de greix que fan
lesions papulars groguenques) i elàstic perquè afecta les fibres elàstiques (no perquè sigui una lesió
elàstica jeje), fent que es calcifiquin a causa d’una falta de desintoxicació cel·lular.

Manifestacions clíniques
➢ Signes de calcificació de les fibres elàstiques en pell, artèries (causant aterosclerosi prematura i
malalties cardíaques precoces i HTA, així com també fragilitat vascular) i ull (estries angioides a la
membrana de Bruch)
o Pell: en zones de molta mobilitat i distensió, com els plecs, les fibres elàstiques es van
fragmentant i fan lesions papulars d’aspecte en empedrat i de color groguet. Això va apareixent
en la infància i es van fent més grans a mesura que el pacient creix.
➢ La tinció de la biòpsia es pot fer amb la tinció de Von Kossa més tinció d’orceïna, que ens permet
veure les fibres elàstiques trencades amb un color negre I dipòsits de calci.

Les fletxes negres ens indiquen les estries angioides de la retina a causa
de la ruptura de la membrana de Bruch. Depenent del lloc on es produeix
aquesta ruptura pot causar hemorràgies retinianes I, conseqüentment,
una pèrdua gradual de la visió. Requereix un seguiment oftalmològic
estricte.

Tractament:

❖ Evitar esports de risc per la fragilitat vascular (qualsevol impacte, per petit que sigui, pot trencar el vas)
❖ Evitar fàrmacs que facin sagnar per l’afectació arterial
❖ Fàrmacs oftalmològics:
o Bevacizumab intravitri, que actua com a blocador de l’angiogènesi
o Teràpia fotodinàmica ocular, per casos d’alteracions oculars importants
6. Epidermòlisis ampolloses

Aquest grup de genodermatosis representen un gran impacte emocional a les famílies i pacients, ja que la
majoria són formes molt greus i algunes inclús letals. Requereixen un gran equip multidisciplinari tant pel
diagnòstic com pel seu tractament. En veurem 4 pinzellades.

Característiques generals:

▪ Es tracta d’un conjunt de malalties orfes, ja que presenten, per sort, una prevalença molt baixa
▪ Són malalties molt variades, que tenen caràcter hereditari tant dominant com recessiu.
▪ Són causades per una alteració en les proteïnes vinculades en la unió dermo-epidèrmica, fent que la
seva cohesió estigui alterada i es formin ampolles de manera més ràpida del normal; són pacients
amb una extrema fragilitat cutània i per això es coneixen com a nens amb pell de papallona.
▪ De moment no hi ha tractaments però si que es van fent estudis i assajos. El pronòstic és molt variat.
▪ En alguns casos, després de tantes ampolles i ferides fan fusions entre dits que acaben formant una
mena de monyons. Sobretot passa en les formes distròfiques recessives (cromosoma 7).

Tipus d’epidermòlisis ampolloses:

La classificació dels diferents tipus d’epidermòlisis ampolloses es basa en diferents aspectes com són el tipus
de gen implicat, la proteïna alterada, la localització cromosòmica, la clínica, mecanismes de transmissió...

1. Epidermolítiques o simples: són les que tenen afectats els tonofilaments. Són més superficials i lleus.
2. De la unió o junturals: tenen afectats els hemidesmosomes. Són molt greus i moren abans de l’any.
3. Dermolítiques o distròfiques: tenen afectades les fibres d’ancoratge. L’herència recessiva d’aquesta
forma és de les més greus.

Imatges:

Unió de dits que acaben

formant un monyó.
7. MALALTIES QUE CURSEN AMB LENTÍGENS

Els lentígens són màcules pigmentades (taques) causades per un increment de cèl·lules de la capa basal de la
pell. S’ha de tenir en compte que la majoria de gent que presenta lentígens és a causa de l’envelliment solar
però no hem de deixar de pensar en altres causes quan ens trobem, sobretot, amb pacients relativament
joves que presenten aquest tipus de lesions, molt sovint en zones periorificials.

7.1. Síndrome de Noonan o Síndrome de LEOPARD

Característiques generals:

▪ És una malaltia d’herència autosòmica dominant

▪ És causada per una mutació al gen PTPN11, situat al cromosoma 12

Manifestacions clíniques:
LEOPARD en realitat són unes sigles que ens ajuden a recordar 7 manifestacions típiques d’aquesta síndrome.
Tot i així, però, no tots els pacients compleixen les 7 característiques. Aquestes són:

1. Lentígens múltiples. Els surten de ben petits i creixen progressivament en nombre fins a
l’adolescència. No solen afectar les mucoses. De manera concomitant poden presentar, també,
taques de cafè amb llet (que recordem que també les trobem en la neurofibromatosi, mccune-
albright, sd. de Bloom...).
2. ECG alterat
3. Hipertelorisme ocular. És l’augment de la distància entre les òrbites òssies
4. Estenosi pulmonar
5. Alteracions genitals
6. Retard en el creixement
7. Deafness (sordera)
7.2. Síndrome de Peutz-Jeghers

Característiques generals:

▪ És una malaltia d’herència autosòmica dominant

▪ És causada per una mutació als gens STK11/LKB1, situats al cromosoma 19
▪ Proporciona al pacient un risc més alt de patir neoplàsies intestinals

Manifestacions clíniques

➢ Cursa amb lentígens múltiples periorificials que podem detectar al mateix moment de néixer o bé a
la primera infància. En aquest cas NO respecta les mucoses.
➢ Poden tenir una poliposi hamartomatosa del tub digestiu, sobretot al budell prim.

7.3. Complex de Carney

Manifestacions clíniques
Antigament aquesta entitat rebia el nom de síndrome de NAME o LAMB, que són sigles de les diferents
manifestacions clíniques que trobem en aquesta malaltia:

➢ Lentígens facials, especialment en la cara i els llavis que apareixen cap a la pubertat
➢ Nevus blaus epitelioides
➢ Màcules cafè amb llet
➢ Schwannomes pigmentats
➢ Mixomes cutanis, que són molt freqüents, i de vegades cardíacs
➢ Alta associació amb neoplàsies endocrines múltiples (MEN): testicle, ovari, hipòfisi

En la imatge de baix a l’esquerra veiem que el nen presenta lentiginosis múltiples amb una cicatriu que és
molt probable que sigui per una intervenció per alguna neoplàsia que ja haurà tingut.

7.4. Síndrome de Riley Ruvalcaba

Aquesta síndrome no surt al power però la comenta a classe. Només explica que es tracta d’una lentiginosi
que es dona a nivell de la zona genital dels nens. És una malaltia molt estranya, considerada una malaltia
orfe.