BIOGRÀFIA DE MANUEL DE

PEDROLO

Andreu Garcia Sendra

Pablo Berruti Saubà
Valencià 4t ESO
Pel que respecta a l’autor, Manuel de Pedrola va nàixer l’u d’Abril de 1918 a Aranyó,
en la província de Lleida. Tenía un pare i una mare i un germà que es deia Ramon .
Va morir a Barcelona el 26 de juny de 1990 a l’edat de 72 anys a causa d’un càncer.

Fill d'una família de la baixa noblesa, els Pedrolo, els quals eren propietaris rurals
procedents de Cervera i emigrats a l'Aranyó a causa de les greus penúries
econòmiques que patien, Pedrolo va passar part de la infantesa a Tàrrega, on el seu
pare era president del grup Acció Catalana.

El 1935, ingressa a l'Institut Balmes amb l'objectiu d'acabar el batxillerat. La seva

intenció és fer la carrera de metge, però, el començament de la Guerra Civil
espanyola arruïnà els seus estudis i optar per afiliar-se a la CNT i va treballar de
mestre a la població de Fígols de les Mines.

Després d'exercir la docència a Fígols de les Mines, va combatre amb l'Exèrcit

Popular als fronts de Falset, Figueres, Barcelona i, finalment, Valladolid. De tornada
a Catalunya, va treballar successivament en una agència d'assegurances, en una
agència de publicitat i com a investigador privat, aquesta última ocupació que
després s'encarregaria de reflectir en algunes de les seves novel·les policíaques. El
1946 va exercir com a assessor literari, traductor i corrector de textos. Finalment va
começar a exercir com a escritor.

Va estudiar batxillerat a Tàrrega fins a l'any 1935, en què va anar a viure a

Barcelona. La Guerra Civil espanyola arruïnà els seus estudis. L'any 1943, es va
casar i s'instal·là definitivament a Barcelona, concretament en un pis-despatx de
Sant Gervasi - Galvany.

Durant la guerra-civil, Manuel, va ser enviat a Valladolid on va escriure la seva

primera novel·la inèdita, i qualificada per ell mateixa “de molt dolenta”.El 1946, ja
casat i establert definitivament a Barcelona, Manuel de Pedrolo va començar a
escriure amb regularitat.
L'any 1949 publica el seu primer llibre: Ésser en el món, un poemari editat per
Torrell de Reus que passa completament desapercebut. El fet de col·laborar a la
revista Ariel li permet entrar en contacte amb altres escriptors. El 1953 publica el
recull de contes: El premi literari i més coses. Amb la novel·la “Estrictament
personal” guanya el premi Joanot Martorell 1954, el mateix any que comença un
intens període com a dramaturg i que tanca voluntàriament, després d'una fecunda
producció, a finals de la dècada dels anys setanta.