CICLE VITAL 2: GERIATRIA

TEMA 1: CONCEPTES GENERALS I CARACTERÍSTIQUES DE LA GENT GRAN

1. PRESSIÓ DEMOGRÀFICA: dependran més ancians de menys joves productors.
2. CANVIS PSICOSOCIALS: pèrdua anticipada de validesa i autonomia. La política de jubilacions anticipades
condueix cada vegada a més persones a una tercera edat administrativa però no biològica.
- Deteriorament del seu paper social.
- Envelliment psicològic anticipat.
- Foment sedentarisme.
3. REPERCUSIONS ECONÒMIQUES:
- Increment de l’ús de recursos sanitaris.
- Necessitat de crear serveis especials.
- Consum elevat de medicaments.

L’envelliment és un procés de canvi llarg, lent, irreversible, natural i que afecta al nostre cos, la nostra ment i les
nostres relacions amb el món circumdant.

Envellir implica enfrontar-nos, conscient o inconscientment, dia rere dia i any rere any, a les forces biològiques,
psicològiques i socials que modelen aquesta transformació natural.

Envelliment actiu comporta mantenir una bona alimentació, bon estat físic i mental i la participació activa en la societat
(la clau es ser actiu). Es manté actiu, saludable a nivell d’alimentació, lliure de dependència.

Envelliment biològic vs envelliment patològic.

Envelliment biològic:

L’envelliment fisiològic/ biològic apareix degut al pas del temps en l’organisme humà. És un procés natural, universal i
irreversible que afecta a totes les cèl·lules i funcions de l’organisme.

Aquest procés implica una disminució de la capacitat d’adaptació a nivell de cadascun dels òrgans, aparells i sistemes
de la persona.

El llindar entre envelliment biològic i patològic és molt fràgil.

Envelliment patològic:

Els mecanismes homeostàtics amb el pas dels anys són més lents, menys preciosos, menys mantinguts i menys
sensibles.

Quan es desencadena una patologia indica que la capacitat d’adaptació de cadascun dels òrgans, aparells i sistemes
no ha sabut mantenir un equilibri prou estable.

S’evidencia una disminució de la capacitat d’adaptació a totes les modificacions que l’envelliment produeix quan: 1.
Augmenta la institucionalització 2. Augmenta la mortalitat 3. Augmenta la prevalença de malalties invalidants 4.
Augmenta la necessitat d’atenció sanitària
 *Senescència: edat on la persona entra en l’envelliment d’una forma saludable, autònoma
(65-80 anys) → relacionat amb la autonomia.

CONCEPTES BÀSICS:

- Autonomia: capacitat de controlar, afrontar i prendre, per iniciativa pròpia, decisions personals sobre com
viure d’acord amb les normes i preferències pròpies, així com de desenvolupar les activitats bàsiques de la
vida diària.

- DEPENDÈNCIA: estat de caràcter permanent en què es troben les persones que, per raons derivades de l’edat,
malaltia o discapacitat, i lligades a la falta d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, els cal l’atenció
d’una o altres persones. També necessiten ajudes importants per a la realització de les activitats bàsiques de
la vida diària o, com en el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental, d’altres ajudes
per a la seva autonomia personal.
• DEPENDÈNCIA MODERADA: persona que necessita ajuda per realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària,
almenys una vegada al dia, o té necessitats d’ajuda intermitent o limitada per a la seva autonomia personal.
De 25 a 49 punts al Barem de la Valoració de la Dependència (BDV)

• DEPENDÈNCIA SEVERA: persona que necessita ajuda per a diverses ABVD dues o tres vegades al dia, però no
requereix la presència permanent d’una persona cuidadora o té necessitats d’ajuda extensa per la seva autonomia
personal.
De 50 a 74 punts al Barem de la Valoració de la Dependència (BDV).

• GRAN DEPENDÈNCIA: persona que necessita ajuda per realitzar diverses ABVD unes quantes vegades al dia i, per la
seva pèrdua total d’autonomia mental o física, necessita la presència indispensable i contínua d’una altra persona o
té necessitat d’ajuda generalitzada per a la seva autonomia personal.
Igual o major a 75 punts al Barem de la Valoració de la Dependència (BDV).

- Activitats bàsiques de la vida diària (ABVD): aquelles que permeten a la persona desenvolupar-se amb un
mínim d’autonomia i independència, com ara la cura personal, les activitats domèstiques bàsiques, la mobilitat
essencial, reconèixer persones i objectes, orientar-se, entendre i executar ordres o tasques senzilles.

TIPUS D’ANCIANS:

- Ancià sà (adult vell) – 3ª edat

• Persona d’edat avançada amb absència de malaltia objectivable.
• Capacitat funcional conservada i independents per les ABVDs i AIVDs.
• Viuen en la comunitat sense cap tipus d’assistència (no assistència).
• Representen el 70% de la població major de 64 anys.
• Els factors que limiten la possibilitat de rebre atenció de fisioteràpia són principalment de tipus
socioeconòmic.
• S’haurien d’aplicar les mateixes mesures preventives i de tractament que en la resta de cohorts mes joves.
- Ancià fràgil (ancià d’alt risc)
• La fragilitat és una síndrome geriàtrica relacionada amb l’edat que es defineix com un estat d’alta
vulnerabilitat de la persona gran, causat per una alteració de la reserva homeostàtica i una capacitat
reduïda de l’organisme per suportar l’estrès, que situa a l’individu en un estat de major risc com ara de
caure, hospitalització, institucionalització, morbiditat i mortalitat.
• Els components de fragilitat però, van més enllà dels aspectes físics i són una barreja dels aspectes
fisiològics, psicològics, socials i factors de l’entorn (per exemple, la sarcopènia, el deteriorament funcional,
deteriorament cognitiu i depressió).
• Fragilitat física: segons Fried, es defineix amb la presència de 3 dels següents criteris:
o Pèrdua de pes no intencionada
o Debilitat muscular
o Baixa resistència – cansament
o Lentitud de la marxa
o Nivell baix d’activitat física.

• Conserva la seva independència de forma precària però que es troba en situació d’alt risc per tornar-se
depenent.
• Encara viuen a la comunitat amb l’ajuda d’alguns serveis de suport.
• Representen el 10-20% de més de 65 anys i més del 50% dels de més de 85 anys.
• Són els pacients propis de la geriatria.

EXEMPLE D’ANCIÀ FRÀGIL

➢ Viu sol
➢ Viudetat menor a l’any
➢ Presenta alguna patologia crònica (ictus, IAM, Parkinson, MPOC, patologia osteoartiular degenerativa,
caigudes, dèficit visual, hipoacúsia severa...)
➢ Canvi de domicili fa menys d’un any
➢ Plurimedicació
➢ Usuari de recursos sanitaris
➢ Ingrés hospitalari en el darrer any
➢ Situació econòmica precària

- Pacient geriàtric
• Ancià amb una o vàries malalties de base cròniques i evolucionades.
• Depenent per les AVDs.
• No poden viure independentment: precisen d’ajuda assistencial (residències, centres sociosanitaris...).
• Les principals limitacions per a poder sotmetre’ls a tractament de fisioteràpia són: el mal estat de salut i
la poca demanda de tractaments, el gran dèficit de serveis adequats per aquest tipus d’assistència i la
precarietat socioeconòmica habitual en aquestes persones.

*L’anomenat ‘’ancià malalt’’ correspon amb l’ancià sà que pateix una única malaltia AGUDA.

GERONTOLOGIA GERIATRIA
GERON: ancià, vell GERON: ancià, vell
LOGOS: ciència, paraula IATRIA: curar
vs
Especialitat de la medicina que estudia i
Estudi científic de la vellesa i de tots els
tracta les malalties i conseqüències de la
fenòmens de l’envelliment en general
vellesa
 Ancià sa Ancià fràgil Pacient geriàtric

Edat avançada i alguna

Edat avançada i absència
Concepte
de malaltia objectivable.
malaltia o altre condició
Edat avançada i algunes
que es manté
malalties cròniques que
compensada (en equilibri
provoquen dependència,
amb l’entorn), però que
solen acompanyar-se de
presenta un alt risc a
problema mental i/o social
descompensarse i
esdevenir dependent

Activitats instrumentals Dependent (per una o Dependent (per una o

Independent (per totes)
de la vida diària (AIVD) més) més)
Activitats bàsiques de la Dependent (per una o
Independent (per totes) Independent (per totes)
vida diària (AVBD) més)
Tendència a una major
Comportament davant de Baixa tendència a Alta tendència a la
progressió de la
la malaltia la dependència dependència
dependència
Probabilitat de
desenvolupar Síndromes Baixa Alta Molt alta
geriàtriques

Aspectes diferencials rellevants de la geriatria respecte altres especialitats:

1. Valoració integral de l’ancià: malalties orgàniques, capacitat funcional, estat mental i entorn socio-familiar.
2. Treball en equip interdisciplinari: diferents professionals, objectiu comú, es comuniquen entre sí (tots
coneixen el que fa l’altre i tots coneixen els progressos del pacient).
3. Nivells assistencials (contínuum assistencial): cada ancià ha de rebre l’atenció ‘’adequada’’ en el lloc ‘’adequat’’
tot això de manera continuada i coordinada (hospital d’aguts, mitja estança/convalescència, llarga estada,
hospital de dia, atenció domiciliària, residències,...).

LATROGÈNIA: malalties produïdes per fàrmacs(per exemple, la disminució de la gana pot acabar produint una
desnutrició).
CIRCUMSTÀNCIES ALT RISC

- Factors del context social: diferents canvis que poden condicionar que la persona perdi la fragilitat (per
exemple, canvis socials com una jubilació precoç, la mort d’un conjugue, un canvi de domicili, o sobre
protecció excessiva).
- Factors físics: malalties que comporten que es generi un problema de salut i que provoqui un desequilibri en
aquesta persona fràgil (somatització).
- L’hospitalització:
Els riscos més freqüents són:
• Pèrdua d’autonomia.
• Aparició precoç de les complicacions secundàries al decúbit (síndrome d’immobilitat).
• REGRESSIÓ PSCOMOTORA. Caracteritzada per:
o Alteracions òsteomusculars: triple flexió d’extremitat inferior.
o Pèrdua dels automatismes de caiguda
o Tendència a caure enrere (desequilibri posterior)
o Pèrdua interès, bradipsíquia, alteració de la memòria, indiferència.

Principis bàsics de la fisioteràpia geriàtrica en l’hospitalització:

• Començar la reeducació el més aviat possible.

• Aixecar del llit a la persona.
• Sessions curtes però freqüents.
• Buscar la màxima autonomia.
• Donar la màxima independència sense buscar la perfecció.
• Treballar en equip.
• Continuar fent tractament fora de l’hospital.
• Pensar en l’adaptació del domicili per tal de fer independent la vida fora de l’hospital.

1.2: CANVIS ASSOCIATS A L’ENVELLIMENT I RECOMANACIONS:

*SARCOPÈNIA: pèrdua degenerativa de la massa muscular, de la seva qualitat i de la força, associades habitualment al
envelliment.
Quan trobem en una densitometria la pèrdua de densitat
i contingut mineral ossi primer parlem de OSTEOPÈNIA, i
en el moment en que aquesta pèrdua és major
l’anomenen OSTEOPOROSI.

Una persona sana te un número T = 0.

Trobem canvis a nivell cartilaginós, on tenim una

disminució de condròcits, i per tant, hi ha més osteoclasts
i menys osteoblasts. Tot això, amb la pèrdua de força
muscular, suposen una càrrega sobre certes articulacions.

A les articulacions trobem la disminució de sintetització de

col·lagen.

Tot això predisposa a que la persona pateixi més artrosi.

El greix subcutani ens ajuda a la

termoregulació del cos.

Podem trobar una massa muscular

inadequada a causa de teixit greixos a
nivell intramuscular, que provoqui una
afectació a la dinàmica osteo-muscular.
Trobem una disminució de les cèl·lules
cardíaques, un augment de col·lagen que
provoca que el sistema circulatori estigui
molt més rígid, un estretament de les
artèries que sol provocar hipertensió.

Tot això pot provocar el fet de que el risc

de patir arrítmies o malalties cardio -
vasculars CV sigui més alt.
A nivell de caixa toràcica, perdem la
mobilitat de la caixa toràcica, i disminueix
a capacitat elàstica de retorn
(compliança).

XEROSTOMIA: reducció de producció de

saliva.

DISGEUSIA: disminució de l’agudesa de les

sensacions gustatives (per exemple,
moltes persones grans es posen molta sal
al menjar a causa de l’atrofiament de les
papil·les gustatives).

Els problemes orals (de la boca)

comporten problemes digestius.

L’envelliment comporta que hi hagi altres

afectacions de coordinació neuro-
musculars, i això pot provocar una
dificultat per deglutir (disfàgia).

La mobilitat ajuda als moviments

peristàltics intestinals, comportant el
restrenyiment, irritacions i inflamacions a
nivell intestinal i de colon.

La disminució de la microbiota intestinal, a

causa de la reducció d’ingesta de líquid i de
la disminució del líquid intracel·lular,
provoca que la persona estigui mes
deshidratada.
Tot lo anterior, també pot afectar a nivell
renal, produint una disminució de les
cèl·lules renals.

També hi ha canvis a nivell dels sentits.

PRESBIACÚSIA: pèrdua auditiva gradual

relacionada amb l’edat (deteriorament
progressiu de l’oïda interna).

PRESBICIA O PRESBIOPÍA: moment en

que els ulls perden gradualment la
capacitat per veure objectes d’a prop.

DISGEUSIA: terme mèdic per designar el

sabor metàl·lic a la boca.

A nivell cerebral, hi ha una disminució de

la massa cerebral bona.

Es produeix una regeneració a nivell

neuronal (neurogenesi), per tant el que
disminueix sol ser condicionat per una
patologia.

La qualitat de la son: la persona gran

1.2: CANVIS ASSOCIATS A L’ENVELLIMENT I RECOMANACIONS:

A nivell muscular:

- Estimular l’exercici físic

individualitzat i adaptat a cada
persona.
- Adequar el temps de respista.
- Mantenir i millorar la mobilitat
articular i la flexibilitat de les cadenes
musculars.
- Entrenament de l’equilibri.

A nivell ossi:

- Correcció postural
- Densitometria òssia-control clínic
- Exercicis per la prevenció de caigudes i evitar fractures
(mesures de seguretat en l’entorn).
- Exercici físic de baix impacte per osteoporosis (exercici
aquàtic).
- Protectors de maluc, i calçat adequat.
- Suplements de calci i Vitamina D i prendre el sol.

A nivell de greix:

- Assegurar que s’utilitza una roba adequada

pel manteniment del calor corporal, ús
adequat de roba durant i després de l’exercici
físic.
- Exercici físic aeròbic i potenciació muscular
(rebaixar greix intramuscular).
- Baixar nivells de glucosa en sang, dieta,
exercici físic oi controlant el nivell glicèmic
(Diabètics).
 A nivell cardiovascular:

- Exploració, història clínica, ecocardiograma

(segons quins casos) i una prova d’esforç
prèvia a la prescripció de exercici físic.
- Exercici físic controlat i individualitzat.
- Reconèixer el temps que es necessita
perquè el ritme cardíac torni a la normalitat
després d’un sobreesforç cardíac, avaluar
la taquicàrdia.

A nivell respiratori:

- Fomentar l’activitat respiratòria

- Fisioteràpia respiratòria per eliminar
secrecions
- Exercici físic controlat i individualitzat.

A nivell bucal:

- Potenciar la musculatura mastegadora i revisar la

deglució (si cal tractament de la deglució).
- Evitar grans àpats (millor menjar poc i sovint, de 4 a
6 àpats).
- No anar a dormir ni realitzar exercici fins 1 hora
després de menjar.
- Revisió de la cavitat bucal i recomanar visitar
l’odontòleg.
- Neteja diària.
- Oferir líquid durant els menjars.
- Assegurar la ingesta de líquid abans, durant i
després de l’exercici físic.
 A nivell digestiu:

- Estimular anar al bany d’una manera

programada
- Assegurar un temps i intimitat en
l’eliminació
- Exercici físic.
- Dieta adequada que eviti el restrenyiment
- Prevenir la deshidratació, assegurar la
ingesta d’aigua al llarg del dia, i sobretot
abans, durant i després d’haver fet exercici.

A nivell renal i urogenital:

- Observar les reaccions adverses als medicaments

(iatrogènia) i derivació al geriatre, si cal.
- Estimular anar al bany d’una manera programada.
- Assegurar un temps i intimitat en l’eliminació
- Dieta adequada que eviti restrenyiment.
- Atendre les necessitats d’anar al bany freqüentment
- Evitar riscos de caiguda durant la nit
- Exercicis de la musculatura del sòl pelvià (Kegel,
hipopresius...)
- Posicions verticals per l’eliminació
- Observar signes d’infecció del tracte urinari (síndrome
confusional agut).
- Assessorar en l’ús de lubricants en les relacions sexuals
- Identificar signes de vaginitis.

A nivell dels sentits:

- Presentació dels aliments d’una forma atractiva.

- Amanir els aliments de forma saludable.
- Ús adequat de la sal i el sucre.
- Recomanar exàmens oftalmològics anuals.
- Ús de llum durant la nit, sobretot per evitar caigudes.
- Evitar canvis dràstics en la intensitat de la llum.
- Verificar que els objectes que s’utilitzin en una
activitat, estiguin dins del seu camp visual.
- Evitar ús de fons verds, blaus i ___ conjuntament.
- Parlar en veu alta i greu
- Recomanació d’audiometria, si cal.
 A nivell cerebral:

- Esperar el temps necessari perquè la persona

respongui, processi la informació i realitzi la
tasca.
- Identificar altres manifestacions de dolor.
- Identificar el llindar de dolor.
- Adaptar la tasca de fisioteràpia.
- Evitar migdiades llargues.
- Evitar interrupcions del son durant la nit.
1.3: RECURSOS ASSISTENCIALS
Atenció domiciliària

SERVEI D’AJUDA A DOMICILI

Definició: conjunt de tasques que es realitzen a la llar de persones o famílies que es troben, per motius físics o socials,
en situacions de mancança d’autonomia temporal o permanent per poder realitzar les tasques habituals de la vida
quotidiana.

Dos tipus d’ajudes:

- Cura personal: la persona beneficiària rep ajuda per realitzar totes aquelles accions relacionades amb la cura
personal, com la higiene, vestir-se i desvestir-se, i repassar i cosir la roba d’ús personal, entre d’altres.
- Atenció de les necessitats de la llar: aquest tipus de tasques inclouen la neteja de la llar (excepte les neteges
de la llar a fons), fer el llit, fer el menjar segons dietes establertes) i rentar la roba (tant a mà com amb
rentadora), entre d’altres.

Objectius:

- Desenvolupar tasques d’assistència, de prevenció i d’educació que habilitin per a la via autònoma.
- Mantenir la persona al seu domicili, millorant-ne la qualitat de vida.
- Atendre les persones que no poden mantenir-se autònomament al seu domicili mentre no siguin ateses
íntegrament pels serveis socials especialitzats quan així ho requereixin.

SERVEI DE LES TECONOLOGIES DE SUPORT I CURA

Més conegut com a servei de telealarma i teleassistència, el servei de les tecnologies de suport i cura es presta durant
les vint-i-quatre hores del dia al domicili mateix de les persones beneficiàries que no reben serveis d’atenció
residencial.

Consisteix en la instal·lació d’un parell molt senzill a l’habitatge de la persona usuària, i un braçalet o penjoll que pot
portar posat, connectats mitjançant la línia telefònica a una central receptora, amb la qual es pot comunicar en cas
d’urgència simplement prement un botó. Com que és un sistema de mans lliures, es pot establir contacte verbal sense
necessitat de despenjar cap telèfon.

Des de la central receptora, uns/es professionals atenen la consulta i activen, si cal, el recurs més adient a la situació:
localitzar els familiars o persones de contacte, desplaçar al domicili de la persona usuària una unitat mòbil, activar
altres serveis d’urgència (061, Bombers, Guàrdia Urbana...), etc.
Dues modalitats:

- El servei bàsic: la persona usuària avia quan no està bé.

- El servei ampliat: la persona usuària ha d’avisar al matí i a la nit; si no ho fa, salta la alarma.

Objectius:

- Contribuir a millorar l’autonomia personal.

- Afavorir la permanència de la persona al seu entorn habitual.
- Facilitar la comunicació permanent amb l’exterior.
- Proporcionar l’accés als serveis de la comunitat.
- Evitar o retardar la institucionalització.
- Donar resposta de forma immediata en cas d’emergència.
- Donar seguretat i suport a la persona usuària i a la família.

Diferències entre telealarma i teleassistència:

- Servei de telealarma: central domèstica d’alarmes connectada telefònicament amb un centre de control, on
treballa personal que disposa de recursos humans i tècnics, que té la capacitat necessària per donar resposta
ràpida a les diferents incidències i situacions d’emergència que es puguin presentar, i que gestiona
immediatament l’atenció a la persona usuària.
- Servei de teleassistència: consta d’un equip mòbil d’assistència amb coneixements bàsics dels serveis socials i
sanitaris, primers auxilis i petits arranjaments domèstics, que es desplaça al domicili de la persona usuària per
donar resposta en cas de necessitat.
El servei de tecnologies de suport i cura forma part d’una línia d’innovació internacional molt més àmplia,
anomenada telemedicina. Es tracta d’un sistema per millorar i mantenir la salut que permet fer exploracions
mèdiques a distància, a través de l’ús de les telecomunicacions.

Atenció continuada i urgent

CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA (CAP)

- Serveis que no siguin urgents

- S’ha de demanar cita
- Té un horari limitat
- Ajuden a resoldre la majoria de problemes de salut imprevistos

CENTRE D’URGENCIES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA (CUAP)

- Obren tots els dies de l’any, 24 hores.

- Atenen serveis de major urgència:
• Reanimació – risc vital immediata
• Emergència – situació d’alt risc
• Urgent – necessitat de múltiples exploracions i estabilitat fisiològica
• Menys urgent – necessitat d’exploració i diagnòstic
• No urgent – visita normal amb cita prèvia
ATENCIÓ ESPECIALITZADA I HOSPITALÀRIA D’AGUTS

Als pacients es presta a traves de la xarxa hospitalària d’utilització pública que està desplegada a tot el territori català.

Els serveis que s’ofereixen als hospitals d’aguts són:

- Atenció especialitzada ambulatòria (consultes externes)

- Internament
- Urgències
- Hospital de dia
- Intervencions quirúrgiques amb ingrés o sense
- Proves diagnòstiques

En l’atenció especialitzada d’aguts hi ha diferents tipus d’hospitals d’utilització pública (general, de referencia, alta
tecnologia, lleugers).

Atenció sociosanitària

L’atenció sociosanitària comprèn el conjunt de cures destinades a aquelles persones malaltes, generalment amb
caràcter crònic i amb discapacitat que, per les seves característiques especials, poden beneficiar-se de l’actuació
simultània dels serveis sanitaris i socials, per potenciar la seva autonomia, pal·liar les seves limitacions i facilitat la seva
reinserció social.

Inclou l’atenció a:

- Persones amb demència

- Persones amb malaltia neurològica que pot cursar amb discapacitat
- Gent gran i persones amb malaltia avançada terminal
- Cures pal·liatives

Aquests serveis s’ofereixen a través dels centres sociosanitaris.

Són espais assistencials dotats de l’estructura i del personal necessari per a l’atenció continuada de persones amb
malalties o processos crònics que presenten diferents nivells de dependència funcional i diversos graus de complexitat
clínica i que no poden ser ateses al seu domicili.

Els serveis es presenten a través dels hospitals de dia i dels diferents equips de valoració i suport, orientats al
tractament dels pacients sense necessitat de l’ingrés hospitalari.

Molt relacionat amb l’àmbit psicològic i social de la persona.

Centres residencials

Aquests serveis d’acolliment residencial s’adrecen a persones de 65 anys i més en situació de dependència.
L’assignació d’un centre residencial es duu a terme a través del programa individual d’atenció (PIA), que realitzen els
serveis socials públics i que determina les modalitats d’intervenció ,és adients a les necessitats de les persones en
situació de dependència pel que fa als serveis i prestacions econòmiques previstes en la resolució per el seu grau i
nivell.

- Servei de llar residència: aquell servei d’acolliment residencial de caràcter temporal o permanent es destina
a persones grans amb un grau d’autonomia suficient per a les activitats de la vida diària, que requereixen un
determinat nivell d’organització i suport personal. L’objectiu principal és facilitar un entorn substitutori de la
llar. Les funcions que compleix aquest servei són: allotjament, manutenció, acolliment, convivència i suport
personal. La llar residència consta d’un habitatge amb serveis comuns i d’un equip professional format per
un/a responsable del servei, un/a responsable higienicosanitari i de personal suficient per a la prestació
 adequada de les funcions d’allotjament, manutenció, acolliment, convivència i suport personal de manera que
s’asseguri la presència permanent i continuada durant les vint-i-quatre hores del dia.

- Servei de residència assistida: són serveis d’acolliment residencial, amb caràcter permanent o temporal, i
d’assistència integral, adreçats a persones grans que no tenen un grau d’autonomia suficient per realitzar les
activitats de la vida diària (es necessita grau 2 per entrar), que necessiten supervisió constant i que tenen una
situació sociofamiliar que requereix la substitució de la llar. El servei s’adapta al grau de dependència de les
persones usuàries. L’equip professional que hi treballa és pluridisciplinari i està format per infermers i
infermeres, auxiliars de gerontologia, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, experts en educació social,
psicologia i medicina. També hi ha un director o directora responsable i un/a responsable higienicosanitari.

Amb la Covid-19 s’està plantejant canvis en la gestió d’aquest recurs i en el seu futur, com han de ser?

Centres de dia

Servei d’acollida residencial DIURNA, dirigit a persones de 65 anys o més, en situació de dependència que necessiten
organització, supervisió i assistència en les activitats de la vida diària. Constitueix una alternativa al internament
residencial de la persona gran i pot ser un servei de caràcter temporal o permanent.

L’equip de professionals que treballa en un centre de dia per persones grans es pluridisciplinari (necessiten tot d’una
residència, l’únic és el metge que no es imprescindible en un centre de dia).

Aquests centres s’ocupen dels aspectes sanitaris i rehabilitadors de les persones que assisteixen i velen per que arribin
al màxim grau d’autonomia personal i d’integració social possible dins de les seves limitacions.

Com accedir?

La sol·licitud arriba al CAD, on orienten a la persona cap el recurs més adequat i gestionen la resolució del ingrés amb
els Serveis Territorials corresponents. La assignació d’un centre de dia es porta a terme a través del Programa
Individual d’Atenció (PIA), que realitzen els serveis socials públics i que determina les modalitats d’intervenció més
adequades a les necessitats de les persones en situació de dependència amb respecte als serveis i les prestacions
econòmiques previstes en la resolució pel seu grau i nivell.

Habitatges tutelats

Servei d’acolliment alternatiu per a persones grans autònomes, les circumstàncies sociofamiliars de les quals no els
permeten romandre a la pròpia llar.

Es tracta d’un conjunt d’habitatges amb estances d’ús comú i sense barreres arquitectòniques. Els residents dels
habitatges tutelats comparteixen tasques i despeses, i optativament, poden viure amb els conjugues o parelles i amb
les persones que en depenguin.

Els equips professionals que ofereixen el servei d’habitatge tutelat han d’estar formats, com a mínim, per un director
o directora responsable i un treballador o treballadora social per a les dimissions, el seguiment i la recerca de recursos,
en coordinació amb la xarxa d’atenció primària. Així mateix, han de tenir un conserge i/o un servei de teleassistència,
disponible durant les vint-i-quatre hores del dia.
 Centre Residencies
sociosanitari

1.4: EL PAPER DEL FISIOTERAPEUTA EN L’ATENCIÓ A LA GENT GRAN INSTITUCIONALITZADA

Patologies cròniques més prevalents en gent gran:

En les dones, les patologies cròniques més freqüents són: artrosis i depressió, i en els homes, la hipertensió arterial i
la EPOC.

Altres patologies com la diabetis, el sobre-pes, la obesitat i el sedentarisme son factors de risc per a la gent gran.

Mortalitat i principals causes en gent gran:

Rehabilitació geriàtrica:

El nostre paper com a professionals és un paper que es contempla dins del procés de la rehabilitació.

La OMS defineix la rehabilitació com un ‘’procés actiu en el qual aquelles persones discapacitades com a conseqüència
d’una malaltia o una lesió, assoleixen una recuperació total o desenvolupen el seu màxim potencial físic, psíquic i social
i son integrades en l’entorn apropiat’’.

Primer de tot, tenim una RESPONSABILITAT EN VERS A LES PERSONES USUÀRIES, ELS SEUS FAMILIARS O LES PERSONES
DE REFERÈNCIA:

1. Fer la valoració de fisioteràpia en el moment del seu ingrés.

2. Identificar els problemes (identificar síndromes geriàtrics), establir els objectius i definir el tractament de
fisioteràpia en l’aspecte preventiu, de manteniment i terapèutic.
3. Informar i implicar la persona usuària, els seus familiars o persona de referència, dels objectius a assolir, tenint
en compte les seves capacitats i necessitats quan a la funcionalitat del cos humà.
4. Aplicar els tractaments i les tècniques adients de fisioteràpia, de manera individual o grupal.
5. Revisar periòdicament l’estat funcional de les persones usuàries, fer l’avaluació dels objectius i dels
tractaments aplicats i registrar-ho en el protocol corresponent.
6. Elaborar els informes de fisioteràpia que li sol·licitin d’acord amb l’exercici de la seva professió i preparació
tècnica.
7. Fer el registre d’assistència de cada persona atesa.
8. Valorar i proposar la necessitat d’ajuts tècnics (cadira de rodes, caminadors...), i assessorar en la seva
utilització de manera coordinada amb la resta de l’equip.
 9. Valorar, dissenyar, confeccionar, adaptar i fer el seguiment de les ortesis amb coordinació amb el/la terapeuta
ocasional, si escau.
10. Elaborar les pautes d’adaptació a l’entorn de cada persona, tant en l’àmbit individual com comunitari, en
col·laboració amb la resta de l’equip.
11. Col·laborar amb altres professionals per donar el màxim confort a la persona en el procés terminal amb les
tècniques pròpies de fisioteràpia.
12. Vetllar perquè s’acompleixin les normes de confidencialitat de les persones usuàries i el respecte al dret a la
intimitat.
13. Vetllar pel respecte als consums relacionats i a la diversitat cultural de les persones ateses.

En segon lloc, tenim una RESPONSABILITAT EN RELACIÓ AMB L’EQUIP INTERDISCIPLINARI:

1. Participar en el Pla individual d’atenció primària integral (PIAI).

2. Participar en l’elaboració i la revisió periòdica dels protocols assistencials en el camp de la fisioteràpia.
3. Motivar el personal assistencial en el projecte de recuperació funcional i dinamització dels residents, de
manera conjunta amb els altres professionals.
4. Participar en l’elaboració de la memòria anual d’activitats del centre i altres estudis i treballs, i facilitar ñes
dades relatives a l’àmbit de la seva competència.
5. Participar de manera activa, conjuntament amb els altres membres de l’equip, en els plans de millora del
centre.
6. Participar en els comitès d’ètica del centre.
7. Formar el personal assistencial en tècniques específiques del seu àmbit d’actuació.
8. Assessorar, supervisar i fer el seguiment al personal auxiliar de geriatria/cuidador sobre les tècniques
específiques indicades o contraindicades en cada cas, en coordinació amb el/la infermer/a.
9. Participar i intervenir en les activitats de formació del personal en pràctiques.
10. Participar de manera activa, conjuntament amb els altres membres de l’equip, en els plans de millora del
centre.

En tercer lloc, tenim una RESPONSABILITAT EN RELACIÓ AMB L’EQUIPAMENT DE FISIOTERÀPIA:

1. Comprovar periòdicament l’adequació i el bon funcionament de la dotació mobiliària i dels aparells utilitzats
en la prestació dels seus serveis.
2. Vetllar per l’adequació de nous equipaments i les noves tecnologies a les necessitats canviants de les
persones ateses.

En quart lloc, tenim una RESPONSABILITAT EN RELACIÓ AMB EL PERFIL PROFESSIONAL I ACTITUDINAL:

1. Es consideren com a principals capacitats:

• Adaptar-se a les noves situacions.
• Escoltar i establir relacions interpersonals de
forma positiva.
• Tenir capacitat d’observar i analitzar.
• Tenir empatia.
• Ser creatiu.
• Saber organitzar.
• Treballar en equip.

Es considera que les persones que treballin com a fisioterapeutes han de tenir unes característiques personals que
facilitin d'entrada la bona realització de les funcions pròpies d'aquest lloc de treball.

Si bé, moltes d'aquestes característiques es poden adquirir, potenciar i millorar durant la formació, tant inicial com
continuada, sempre és convenient tenir en compte el perfil personal previ a l'inici de la formació.
TEMA 2: ACTIVITAT FÍSICA TERAPÈUTICA (I)
2.1: EFECTES DEL SEDENTARISME O INACTIVITAT
La manca d'activitat comporta múltiples conseqüències. Cal tenir molt present que aquestes es donaran no només a
nivell fisiològic sinó que també es poden veure els seus efectes a nivell psicològic i social o relacional. En aquest apartat,
però anem a desenvolupar quins són aquests efectes a nivell fisiològic.

En l'estat ossi. En l’individu sedentari la falta d’estímuls a mode de forces de tensió, de compressió i del propi pes
porta a una progressiva desmineralització òssia creant un balanç mineral negatiu, és a dir, un augment de l’activitat
osteoclàstica i una disminució de la formació òssia. Associat a aquest fet es córrer el risc de patir hipocalcèmia
(disminució dels nivells de calci en sang), detectable per la pèrdua de calci per l’orina (hipercalciúria). Per altra banda
l’afectació del metabolisme proteic pot influir negativament en el correcte manteniment i reparació de l’os. Entre les
patologies que es relacionen amb la pèrdua de densitat òssia podem parlar d’osteoporosis, amb la qual l’os es torna
porós i fràgil, convertint-se en un factor de risc molt important per patir contínues fractures. És important aclarir que
l’efecte de l’exercici físic sobre la massa òssia és molt variable en funció de l’edat i que és precisament en la vellesa
que aquest guany en massa òssia és dubtós, però està demostrat que ajuda a millorar la força, estabilitat i la reacció i
que influeix en la prevenció de caigudes i per tant en la prevenció de patir fractures.

A nivell dels músculs. Altres efectes de la inactivitat són la reducció del volum plasmàtic i la disminució del volum,
diàmetre i capil·laritat del múscul esquelètic (dels vasos que nodreixen el múscul) per afectació del metabolisme
proteic. També pot veure’s afectada la unió múscultendó, amb la qual cosa augmenta la possibilitat de lesió a aquest
nivell. La falta de mobilitat en els músculs portarà a una disminució del to i la força muscular, la pèrdua de la flexibilitat
i per tant es veurà afectada la resposta locomotriu de l'individu.

A nivell articular. Amb la immobilitat les articulacions patiran un procés de disminució de l’amplitud de moviment per
retracció dels elements articulars tant actius com passius. La disminució d'amplituds articulars porten a una disminució
del nivell de funcionalitat i en conseqüència la pèrdua de la capacitat motriu de reacció, la pèrdua de l'equilibri i un
augment del risc de patir caigudes i les possibles fractures que d'aquestes se'n poden derivar.

A nivell cardiocirculatori i respiratori. La inactivitat té efectes perjudicials per la salut cardiocirculatòria i respiratòria.
La falta d'activitat porta a una disminució de la qualitat de la funció cardíaca i en conseqüència un augment del risc de
patir malalties coronàries i circulatòries. Igualment a nivell respiratori es dóna una disminució de la capacitat
respiratòria amb la qual augmenta la possibilitat que apareguin alteracions degudes a la mala oxigenació. Influeix
alhora en una mala adaptació al mínim exercici per una dificultat d'adaptació a l'esforç.

El sedentarisme promou la mala alimentació i el sobrepès, fet que pot alterar alguns cicles metabòlics i promoure
diferents alteracions (obesitat, D.M., hipertensió, arterioesclerosis...).

Al llarg de les 24 hores:

- 1/3 ens ho passem dormint. Per tant la nostra despesa

energètica serà menys d’un MET.
MET: terme que s’utilitza per determinar el cost energètic que te l’activitat
que desenvolupem dia a dia (1kcal/kg/h). És la mesura de l’índex metabòlic.
Correspon al consum mínim d’oxigen necessari per mantenir les constants
vitals.

- 1/3 fem activitat física. La nostra despesa es igual o

superior a 1 o a 1’5 MET.

- 1/3 ens ho passem asseguts (sedentarisme). La nostra

despresa energètica correspon a 1 MET.
No és el mateix, activitat física, exercici físic i esport. Quan un es molt sedentari el primer pas es l’activitat física. Quan
la persona ja hem aconseguit que es comenci a moure parlem d’exercici físic. I quan ja és més de competició, parlem
d’esport.

Sedentarisme:

- Augmenta l’obesitat, HTA, síndrome metabòlic, càncer, DM2, MCV, mortalitat, fragilitat.
- Disminueix la salut.

Reduir el sedentarisme:

- Reduir els períodes sedentaris prolongats de més de 2 hores seguides, realitzant descansos actius amb sessions
curtes d’estiraments o donant un breu passeig.
- Canviar el transport motoritzat (cotxe, bus, metro) per transport actiu (caminar, bici...).
- Limitar el temps de pantalles (televisió, tablets, consoles, telèfons i ordinadors).

Per canviar aquest comportament és important:

- Les preferències de la persona.

- Experiència i recursos professionals.
- Evidència científica.

ANAMNESI I EXPLORACIÓ:

1) Història clínica
2) Patró de comportament sedentari
3) Historia de vida + gustos / preferències.

INTERVENCIÓ:

1) Tècniques per canviar el comportament (173 tècniques).

2.2: DEFINICIONS
Forma física: Capacitat de desenvolupar les activitats físiques diàries sense fatiga excessiva i amb energia suficient per
gaudir de les del temps de lleure i afrontar les eventuals emergències.

Activitat física: Qualsevol moviment corporal produït pels músculs esquelètics. Resultat: despesa energètica que
s’afegeix a la despesa del metabolisme basal.

Tres nivells: light, moderate i vigorous.

Beneficis per la salut:

Recomanacions:

Exercici físic: Activitat física planificada, estructurada i repetitiva que té per objectiu millorar o mantenir un o més dels
components de la forma física.

Psicomotricitat: Programació d'exercicis que correlacionen les respostes motores de l'organisme i les seves funcions
psíquiques:

- GERONTOPSICOMOTRICITAT. Aplicació de la psicomotricitat sobre la població anciana amb una perspectiva

globalitzada i estructurada sobre el funcionament i jerarquització del sistema neural
- MUSICOTERÀPIA. És la utilització científica de la música i tot tipus d'activitats musicals en un procés
interpersonal, per facilitar canvis de conducta en aquelles persones que pateixen problemes físics, cognitius,
emocionals o socials. Aquests canvis de conducta tenen com a objectiu mantenir, recobrar i/o millorar l'estat
de salut per ajudar a la persona a ajustar-se millor a la societat on viu. El seu objectiu és funcional, més que
recreatiu.

2.3: GENERALITATS DE L’ACTIVITAT FÍSICA

OBJECTIUS DE L’EXERCICI FÍSIC :

- Treballar i millorar les capacitats biològiques bàsiques:

• Augment de la resistència càrdio-respiratòria
• Millorar la força muscular
• Manteniment flexibilitat de les articulacions = augment de la mobilitat
• Millora de l’equilibri
• Pèrdua de pes
• Facilita la rehabilitació després d’una lesió
• Compensa els efectes discapacitadors d’una lesió

- Potenciar la sociabilitat
- Millorar l’autoestima
- Adaptació a l’esforç mental i físic
- Proporcionar major nivell d’autonomia física i psíquica
- Millorar l’equilibri emocional
- Reforçar l’autoimatge
- Adaptabilitat a noves situacions
 - Afavorir l’exploració i l’experimentació de noves respostes motrius. Evitar la rutina
- Educar en l’oci, mitjançant programes d’activitats

LA CONDICIÓ FÍSICA – APTITUDS FÍSIQUES:

Capacitats condicionals Capacitats coordinatives

Resistència Capacitat de diferenciació
Força Capacitat d’acoplament
Amplitud de moviment Capacitat d’orientació
Capacitat d’equilibri
Capacitat de canvi
Capacitat de ritme
Capacitat de reacció
Capacitat de relaxació

RESTRICCIONS PER L’EXERCICI FÍSIC INDIVIDUALITZAT:

Patologies cardíaques limitants
Patologies amb alt risc de sagnat:
Altres patologies:
- HTA mal controlada
- Malaltia vascular avançada
- Cardiopaties que presenten insuficiència cardíaca congestiva en fase
terminal
- Cardiopaties isquèmiques inestable o greu
- Arrítmies malignes inestables.
- Aneurisma d’alt risc
- Hemorràgia cerebral recent o oftàlmica o una altra amb alt risc de
resagnat.
- Tromboembolisme pulmonar recent.
- Dolor no controlat sense filiar.
- Quadres inflamatoris aguts no estudiats.
- Fases terminals en pacients oncològics, amb patologies
degeneratives o discapacitats.
- Inestabilitat psíquica i trastorns del comportament no controlats.

3A I 4A EDAT

3a EDAT

Franja de població autosuficient i independent que mitjançant l’exercici físic es busca una millora o manteniment de
les capacitats físiques, de la forma física. L’exercici físic té un caràcter preventiu.

4a EDAT

Franja de població que presenta alteracions de la mobilitat o bé alteracions cognitives (demències) i el corresponent
augment de la seva dependència i que mitjançant l’exercici físic o bé la psicomotricitat es un busca un component
rehabilitador. L’exercici físic té un caràcter terapèutic.
CONTRAINDICACIONS ABSOLUTES I RELATIVES:

ABSOLUTES: RELATIVES

- Processos infecciosos o infamatoris aguts - Malalties vasculars compensades: varius

- Malalties infeccioses cròniques amb història de tromboflebitis
- Processos tumorals malignes - Marcapassos cardíac
- Insuficiència cardíaca, respiratòria o renal severa - Artritis deformant
- Malalties metabòliques no controlades: diabetis, - AVC transitori recent
hipertiroïdisme... - TCE
- Estenosi coronària greu - Alteracions neuromusculars (brots aguts)
- Angor inestable, IAM recent - Afeccions sensorials acusades
- Embòlies pulmonars - Alteracions musculesquelètiques greus
- Cor pulmonale crònic
- HTA no controlada
- Síndromes vertiginosos: afeccions de l’equilibri
- Tromboflebitis o embòlies pulmonars recents

SIMPTOMES D’ALARMA

Suspendre l’activitat si apareix:

- Dispnea o dolor toràcic

- Respiració entretallada o fatiga
- Palpitacions
- Sensació de vertigen, mareigs
- Cefalees
- Rampes freqüents o espasmes musculars
- Sensació de vista emboirada
- Aparició d’edemes mal·leolars

CATEGORIES BÀSIQUES A TREBALLAR:

Programa d’exercici físic: en una programació d’exercici físic s’hi ha de tenir presents els següents paràmetres:

- La intensitat
- La durada
- La freqüència i la progressió de l’activitat
- El tipus o conjunt d’activitats

La concepció actual de com ha de ser una programació d’exercici físic és aquella activitat en que està orientada a la
millora de la resistència cardiorespiratòria, la condició musculoesquelètica i que està equilibrada entre els diferents
components segons l’ACSM. Que són els següents: resistència, força, flexibilitat, coordinació i equilibri.

RESISTÈNCIA:

L’entrenament de la resistència és el que influeix més directament en el sistema cardiovascular. S’entrena

generalment la resistència aeròbica, essent un treball que requereix un increment progressiu del volum (augmentant
progressivament el temps) i un control objectiu de la seva intensitat mitjançant la utilització de paràmetres fisiològics:

- Freqüència cardíaca (FC)

- Consum d’oxigen (VO2)
Existeixen també mesures subjectives per valorar la intensitat de l’exercici com són:

- Test de conversa
- Escala de Borg

Aspectes a tenir present:

- Activitats que augmenten freqüències cardíaca i respiratòria

- Milloren la salut cardíaca, pulmonar i del sistema circulatori
- És important fer un augment gradual de l’activitat
- Més aconsellable en intensitat entre el 40-70% de la FCM
- Preferentment s’utilitzarà un tipus d’exercici que impliqui molts grups musculars i que sigui de baix impacte
per les articulacions (P.E: caminar, nedar, bicicleta, màquines de treball cardiovascular...)

FORÇA:

L’entrenament de la força repercuteix en el sistema neuromuscular. En l’àmbit de salut s’entrena generalment la força
resistència. Per controlar la intensitat de l’entrenament d’aquesta capacitat s’utilitza el percentatge de l’anomenada
1RM, és a dir, el pes que podem aixecar una sola vegada.

En aquest tipus de treball té un especial interès ell fet de participar grans grups musculars i dotar la persona del temps
suficient de recuperació entre les series.

Qualsevol activitat dinàmica que requereixi la contracció dels grups musculars funcionalment més importants.

L’ordre dels exercicis: grups musculars més grans abans que els petits.

Intensitat:

- Per augmentar força muscular: pesos elevats amb poques repeticions

- Per augmentar la resistència muscular: pesos lleugers amb major nombre de repeticions
- S’obtenen millors beneficis realitzant entre 6-8 repeticions

Augmentar la resistència progressivament a mesura que augmenta la força.

Es recomana una freqüència d’exercici de 2 a 3 dies per setmana amb un mínim de 10 minuts per sessió.

Evitar apnees i coordinar amb la respiració.

Tenir en compte normes de seguretat i prevenció d’accidents. Prendre precaucions oportunes en cas d’antecedents
de cirurgia traumatològica (pròtesis de maluc).

FLEXIBILITAT:

En l’àmbit de salut interessa, sobretot, mantenir i millorar la mobilitat articular i la flexibilitat de les cadenes musculars.
Es tracta d’una capacitat que cal treballar habitualment per evitar la pèrdua de mobilitat articular que comporta entre
d’altres, la inactivitat.

Exercicis d’estiraments per provocar la mobilització de les articulacions més importants en tota la seva amplitud de
moviment per potenciar una funció musculo-esquelètic normal.

Augmenten la llibertat de moviment i ajuden a prevenir lesions. També tenen un efecte de relaxació.

Intensitat recomanada: de 10 a 30s, 3 sèries per estirament, de 10 a 15 exercicis. Mínim 3cops/setmana (recomanable
diari).

Començar amb un grau d’estirament moderat i augmentar-lo progressivament a mida que la mobilitat i la
distensibilitat muscular millora.
COORDINACIÓ:

Les capacitats coordinatives (qualitats psicomotores) poden entrenar-se de manera específica però les tasques que
s’utilitzen acostumen a afectar també altres capacitats. Per treballar la coordinació podem demanar tasques en què
es demani una varietat constant de moviment.

Permeten combinar i integrar diferents moviments.

Millorar la mobilitat funcional.

Fomenta l’entrenament físic i cognitiu.

EQUILIBRI:

L’equilibri es pot entrenar amb tasques que disminueixin la base de sustentació del subjecte, modificant l’estabilitat
d’aquesta base treballant en superfícies diferents, disminuint la visió o canviant la posició i moviment del cap per
afectar els òrgans vestibulars.

Activitats que milloren l’actitud postural i l’equilibri.

Ajuden a prevenir caigudes i les possibles fractures.

Si hi ha dèficit d’equilibri cal realitzar-les amb un recolzament (cadira, taula...)

ENTRENAMENT INTEGRAT DE LES DIFERENTS CAPACITATS:

Proposarem tasques que actuïn sobre diverses capacitats simultàniament. Es proposen diferents tipus de treball que
tenen en compte la globalitat de l’ésser humà i la seva interacció amb l’entorn.

S’accepta individualitat de les respostes i s’ajuda a explorar el moviment i a conèixer aquella forma d’organitzar el cos
que pugui ser beneficiosa per a cadascú i per a cada situació.

PARTS D’UNA SESSIÓ D’EXERCICI FÍSIC:

A llarg termini el programa d’exercici es pot estructurar en diferents etapes. En l’àmbit de la salut, el més important
és la progressió adequada i començar una etapa d’iniciació o de condicionament físic (entre 3 i 6 setmanes) en què
s’hauria de fer exercici de baix intensitat i poca durada. Tot seguit passarem a l’etapa de millora i, finalment, a la de
manteniment.

Aspectes a tenir en compte per planificar una sessió:

- Perfil del grup: homo/heterogeneïtat (tant a nivell físic com cognitiu), diferents graus de participació, de
motivació, d’adaptació al grup, de comunicació... cada aspecte pot condicionar l’activitat. Cal haver fet una
bona valoració prèvia.
- Experiència del grup: la progressió de les propostes de treball aniran en funció del temps que porta el grup
dins el programa.
- Objectius de la sessió: clars i que responguin al plantejament global del programa, que s’adeqüin a la seva
finalitat.
- Hi ha d’haver una correlació d’una sessió a una altra.

1. Fase d’informació → 2. Escalfament → 3. Nucli de la sessió → 4. Refredament → 5. Anàlisi

FASE D’INFORMACIÓ:

Primer de tot, donar la benvinguda a tot el grup. Donar a conèixer als participants quina és l’activitat que es realitzarà
en aquella sessió.

Educació sanitària: recomanar la roba i calçat adequats.

Explicar quins són els beneficis d’aquella activitat: el perquè es faran aquells exercicis.

Fer especial atenció a quines precaucions s’hauran de tenir a l’hora de realitzar-los, si s’escau.

FASE D’ESCALFAMENT:

La seva durada és d’uns 5-10 min (15 min).

Conjunt d’exercicis de caràcter general o específic que es realitzaran obligatòriament a l’inici de cada sessió, sigui quina
sigui l’activitat que es desenvoluparà en el nucli.

La seva finalitat és assolir una disposició màxima de les capacitats físiques i psicocognitives.

Ha de constituir una rutina metodològica amb la finalitat de prevenir lesions i afavorir un aprenentatge.

Exercicis progressius en quant a intensitat i durada.

PART PRINCIPAL: (nucli de la sessió)

Part principal de la sessió.

Treballarem la resistència, la força, l’amplitud de moviment i les capacitats coordinatives.

Treballar i aconseguir els objectius plantejats per la sessió, tant a nivell físic, psicognitiu com social.

L’activitat pot ser en forma d’exercicis, jocs, dansa...

La seva durada i freqüència varia segons l’activitat:

- Exercici aeròbic: 15-60min, 35 dies/setmana

- Exercicis de condicionament muscular (10min, 2-3 dies/setmana
- Exercicis flexibilitat: 5-10 minuts, 3-5 dies/setmana

REFREDAMENT:

L’objectiu és reduir de forma progressiva la durada o intensitat de l’exercici per retornar gradualment a l’estat de
repòs. La seva durada és d’uns 10-15min.

Eines:

- Estiraments musculars
- Tècniques de relaxació
- Treball respiratori
- Treball amb música
- Automassatge

ANÀLISI DE LA SESSIÓ:

Conversar amb el grup per saber com s’ha anat desenvolupant la sessió, què els ha agradat, què voldrien treballar,
com noten que s’adapta el seu cos a l’exercici, si són capaços d’objectivar una millora en les seves AVD...

La recuperació després de l’esforç és un component bàsic de l’entrenament. Per això s’ha de posar èmfasis en un
descans suficient, una alimentació equilibrada i una bona hidratació.
SESSIÓ TIPUS:

1. Principi de l’estímul eficaç de la càrrega: ‘’la dosis del exercici’’, és aquell estímul adequat per generar canvi.
2. P. de la progressió: el cos canvia, nosaltres ens hem d’adaptar a les necessitats que té el cos cada vegada.
3. P. de la varietat: haurem d’anar canviant els exercicis per no avorrir al pacient i per evitar adaptacions del
cos.
4. P. de la relació òptima entre càrrega i recuperació: sobretot a nivell de força genera una hipertrofiació del
múscul es dona una corba de baixada de to, depenent dels objectius que ens marquem hem de tenir un
temps de descans entre sèries.
5. P. de la repetició i continuïtat.
6. Principi de reversibilitat: hem de tenir en compte que si deixem de fer aquests entrenaments tornarem a un
estat físic pitjor.
7. P. de la Periodització ( o alternança cíclica)
8. P. Individualització i adequació a l’edat : ens hem d’adaptar a l’individu.
9. P. de multilateralitat
10. P. d’especificitat: potser hi ha algú que necessita un treball més específic degut a alguna patologia.
11. P. Especialització progressiva

Planificació:

sessió microcicle mesocicle macrocicle temporada

1 setmana 1 mes i mig 1 - 6 – 9 mesos 1 any

(4-6 setmanes)

2.4: VALORACIONS D’UNA PRÀCTICA D’EXERCICI FÍSIC EN PERSONES GRANS ACTIVES

- Valoració complerta
- Adaptar l’activitat per cada individu i crear grups d’activitats el més homogenis possibles
- Tenir en compte la valoració geriàtrica integral

VALORACIÓ:

- Anamnesis
- Mesures antropomètriques
- Valoració sensorial
- Valoració cardiorespiratòria
• Freqüència cardíaca basal (en repòs)
• Freqüència cardíaca màxima
o FCmax=220-edat
o FCmax= 210 – (0,65 x edat)
• Freqüència cardíaca d’interval
o FCinterval = FCmàx – FCrepòs
o Treball al 40%= (FCint x 0,4 + FCrepòs)
• Tensió arterial (en repòs i esforç)
• Freqüència respiratòria (en repòs i esforç)
 • Es recomana prova d’esforç (ECG de repòs i esforç). En cas de no ser possible:
o Test dels 6 minuts de marxa
o Test de Borg (escala percepció subjectiva de l’esforç)
o Prova de l’esglaó
• En persones sedentàries: intensitat de l’exercici entre 40-60% de la FCmàx
• En persones entrenades: intensitat entre el 60-90% de la FCmàx

- Valoració muscular:
• Valorar grups musculars
• Possibilitat de realitzar-ho per diferents mètodes:
o Escala modificada d’Oxford
o Ús d’aparells: dinamòmetre manual, encoders lineals, màquines isocinètiques
o Test: 1RM, 10RM, Sit to stand est

- Valoració articular/flexibilitat → goniometria

- Valoració de la coordinació
• Dit – nas
• Titelles
• Valoració de la motricitat fina

- Valoració de l’equilibri
• Valoració de l’esquema corporal
• Ús de diferents escales per l’equilibri i marxa:
o Test de Tinetti
o Berg Balance Scale
o Get up and go/Timed up and go
o Tàndem/Semitàndem/peus junt
• Es recomana tenir en compte la història de caigudes del pacient
- Valoració de la propiocepció

- Valoració de les capacitats cognitives

• Atenció
• Concentració
• Llenguatge
• Comprensió
• Memòria

- Plantejar objectius a curt, mig i llarg termini

- Definir la programació d’exercici físic
- Avaluar els resultats: feedback
2.5: ALTRES ACTIVITATS DIRIGIDES A PERSONES AMB MAJOR DEPENDÈNCIA

Segons el seu
grau de mobilitat

PSICOMOTRICITAT:

A través del moviment corporal es treballen diferents aspectes: psicològics, cognitius, afectius, emocionals...

Es recomana aquesta activitat en persones amb demència doncs l’estimulació física està condicionada pel
deteriorament cognitiu.

Capacitats psicomotores que es treballen: Material:

- Coordinació temps-espai - Pilotes de diferents mides i textures

- Coordinació oculo-manual (llançar/rebre un objecte) - Mocadors de colors
- Motricitat manual (AVD: cordar botons...) - Globus de diferents mides i colors
- Equilibri i propiocepció - Cercles, conus i cilindres
- Esquema corporal (lateralitat) - Cordes
- Coordinació dinàmica general (diferents marxes) - Theraband o cintes de roba elàstica
- Capacitats cognitives - Pinces d’estendre la roba
- Capacitats sensoperceptives (reconèixer objectes...) - I molta imaginació...
MUSICOTERÀPIA:

Què és treballa amb musicoteràpia:

- La funció cognitiva
- L’atenció
- La memòria
- El raonament
- S’estimula la capacitat d’aprenentatge
- S’impulsa al moviment, millora la mobilitat i la capacitat per la marxa

Objectius

- A nivell del llenguatge - A nivell de la qualitat de vida

• Coordinació motriu-articulació • Augmentar l’autoestima
• Ritme de la parla-fluïdesa • Experimentar plaer i normalitat
• Motivació per mantenir l’activitat
- A nivell de la cognició • Minimitzar l’estrès relacionat amb la
• Millorar memòria recent malaltia
• Millorar atenció-concentració
• Aprenentatge en expressió emocional

Les capacitats gestuals han d’estar coordinades amb el tempo de la música.

El cos realitza sons i els coordinem amb els gestos (percussió corporal).

Millora la memòria recent, recorden les noves adquisicions rítmiques.

Cal introduir música actual amb la que és significativa per a la persona.

Primer escoltar-la i després interpretar-la.

Tècniques per fomentar la comunicació:

- Cançó personalitzada amb el seu nom

- Ajuda a desenvolupar les habilitats dels gestos i la parla
- Els sons del terapeuta són bàsics, és necessari acoblar-los a l’espiració del pacient

Què aconseguim amb el cant: Que aconseguim amb els jocs:

- Memòria-atenció - Discriminació àudio/visual
- Habilitats verbals - Oci
- Participació - Memòria
- Habilitats verbals/expressió
Que aconseguim tocant instruments:
- Habilitats socials
- Motricitat - Estimulació sensorial
- Estimulació sensorial
- Orientació a la realitat
- Atenció
TÈCNIQUES DE RELAXACIÓ

JACOBSON

- Es demana una contracció isomètrica d’un a tres segons d’un grup muscular i després la relaxació del mateix
- Es comença de distal a proximal i del costat dominant al no dominant
- Es pot fer en bipedestació, sedestació o en els diferents decúbits
- Inconvenients: exercicis isomètrics estan contraindicats en persones amb HTA

SCHULTZ

- Es transmet al pacient una sèrie de sensacions creant una suggestió a la persona

- Sensacions de:
• La vivència del pes corporal
• De calor
• Del ritme cardíac
• Control respiratori
- Es segueix un ordre de costat dominant - no dominant
- Inconvenients: dificultat de comprensió, especial atenció amb persones amb trastorns psiquiàtrics
(al·lucinacions, idea obsessiva: no recomanable aquesta tècnica)

I D’ALTRES...

- Gimnàstica de manteniment
- Esports adaptats
- Activitats aquàtiques
- Ioga
- Tai-chi
- ...

2.6: QUALITATS DEL TERAPEUTA

QUALITATS DEL TERAPEUTA QUALITATS DE L’ACTIVITAT QUALITATS DE L’ESPAI

o Professionalitat o Motivadora o Acollidor
o Conèixer be als participants del o Divertida o Segur
grup (capacitats i necessitats) o Interactiva o Adaptació Tª
o Respectar el ritme del grup. o Segura o Preparació del material
Donar temps de resposta o Educadora o Concentració / no
o Fer les adaptacions necessàries o Efectiva distraccions
a la tolerància de cada o Consignes: clares, concretes,
persona. concises
o Afavorir dinamisme dels
integrants (suport social i
cooperació)
o Encoratjar als participants
o Ha d’estar atent i receptiu
o Feedback positiu i agraïment

EINES DEL BON TERAPEUTA

- L’entorn: ambient càlid, acollidor, segur

- Ha de promoure suport social i cooperació entre els membres del grup
ESTRATÈGIES

- Tenir preparat l’espai i material per l’activitat

- Conèixer les persones del grup (nom)
- Fer una bona benvinguda
- Evitar activitats infantils
- Ajudar-los a viure l’activitat de forma divertida
- Riure. Encoratjar-los

MÈTODES DE DINAMITZACIÓ

- Pedagogia del model → centrada en el terapeuta

• El protagonista és el dinamitzador (terapeuta)
• El grup repeteix el que el terapeuta proposa
• Avantatges: evita inseguretats, por, sensació al ridícul dels participants
• Desavantatges: poc creatiu paper passiu dels participants

- Pedagogia de la situació → centrada en l’avi

• El protagonista és el participant: avi
• Avantatges: estimula la participació i creativitat, evitar la dependència cap al dinamitzador, busca
respostes més diversificades
• Desavantatges: pot arribar-se a la situació de no control

- Lliure expressió → centrada en el grup

• El protagonista és el grup: activitat lliure
• S’ofereix un espai on el participant fa l’activitat que vol
• Avantatges: afavoreix la interrelació i alhora l’autonomia
• Desavantatges: pot portar a l’aparició de al figura del líder i la submissió de la resta del grup a aquest

COM DINAMITZAR CADA SESSIÓ: 3 PASSOS

- Demostració i descripció de l’exercici

- Observar i avaluar cada component del grup per determinar possibles necessitats individuals
- Fer arribar als participants el resultat de la nostra avaluació (de forma verbal o no verbal, amb gestos)

EN CAS DE GRUPS AMB DÈFICITS COGNITIUS

- Ordres simples
- Adequar el ritme de la sessió als participants
- Èmfasi a la comunicació no verbal. Ser més gestual
- Evitar interferències ambientals
- Fer grups més reduïts
- Disminuir la durada de la sessió (dificultat per mantenir l’atenció)

A L’HORA D’ACABAR LA SESSIÓ CONSELLS EN ETAPES INICIALS

- Promoure la relaxació física i psíquica - Instruir en la realització correcta de

- Adequar el to de veu l’exercici
- Agrair a tots la seva participació - Orientar la implementació i progressió
- Recordar-los al següent sessió correcta
- Hidratació oral i higiene - Educar
- Acomiadar-se personalment - Motivar per afavorir la continuïtat
- Recalcar: més no significa sempre millor
TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA
Procés diagnòstic, multidimensional i interdisciplinar, adreçar a quantificar els problemes i les capacitats dels pacients
malalts per tal de dissenyar un pla integral de tractament i seguiment a llarg termini.

3.1. VALORACIÓ GERIÀTRICA INTEGRAL

Quan una persona ve a la consulta, el primer que fem és anamnesis + l’exploració, i allà trobem dèficits (reflexió de les
troballes) i doncs marquem uns objectius (a curt i llarg plaç) i per últim realitzem la intervenció que faci falta. Quan
acabem la intervenció, tornem a revalorar al pacient. Dins la disciplina de la fisioteràpia, això és conegut com a PAF
(procés d’atenció en fisioteràpia). Però si parlem de manera global, l’anomenem pla individual d’atenció integral (PIAI).

INE/INA: informe d’evolució/informe d’alta.

En la persona gran es parla de 4 aspectes:

• Clínica: nivell metabòlic, postural, a antecedents patològics, medicació... És a dir benestar físic
• Funcional: AVD
• Mental: part cognitiva i emocional:
• Social: interrelacions pròpies i amb entorn, família, economia... BENESTAR FÍSIC

METGE +
INFERMERIA BENESTAR
DRETS EMOCIONAL
AUX FISIO
FISIO

ATODETERMINACIÓ
AUX (ES/PSICO)
FISIO + TO
BENESTAR MENTAL

ES + TS
PSICO
RELACIONS
DESENVOLUPAMENT
INTERPERSONALS
PERSONAL
PSICO

INCLUSIÓ SOCIAL
CLÍNICA:

Objectius:

- Identificar antecedents patològics.

- Substàncies d’abús: tabac, alcohol.
- Conèixer l’historial farmacològic.
- Identificar aquelles malalties que poden ser evolutives.
- Destriament de malalties asimptomàtiques i signes d’alerta.
- Identificar síndromes geriàtriques.
- Conèixer i valorar incontinències, ús d’absorbents, etc.
- Identificar signes i símptomes i avaluar-los: pes, talla, IMC, dolor, edemes, risc UPP, risc nutricional, índex de
comorbiditat, disfàgia, AS i O, etc.
Dolor:

- Escala Visual Analògica (EVA): 0 (no dolor) – 10 (dolor insuportable).

- Escala EDAD (Baeza et al, 2006): dolor en persones amb deteriorament cognitiu (demècia). Si la persona te
un 3 o més es que la persona té dolor.

- Escala ADD: the assess,emt pf desconfort in dementia protocol (Kovach y cols. 1999; 2001;2022).
 - Dolopus: (Lefebre-Chapiro, 2001).

- NOPPAIN: Nursing Assistant-Administred Instrument to Assess Pain in Demented Individuals (Snow y cols.
2003).
- PACSLAC: The Pain Assessment Scale for Seniors with Severe Dementia (Fucks-Lacelle y cols. 2004).
- PAINAD: The Pain Assessment in Advanced Dementia Scale (Warden y cols. 2003).

Risc Ulceres per pressió (UPP):

- Escala Braden (Bergstrom et al, 1987):

- Escala de Norton (Norton et al, 1979):

- Escala de Waterlow (Waterlow, 1985):

 - EMINA (Fuentelsaz Gallego C, 2001)

Risc nutricional:

- Mini Nutritional Assesment (MNA): escala heteroadministrada per l’avaluació de l’estat nutricional de la
persona.
• Test de cribratge: puntuació màxima 14 punts.
o 11 punts o més: normal, no és necessari continuar
o 10 punts o menys: possible malnutrició, continuar avaluació
• Test d’avaluació (cribratge + avaluació). Màxim 30 punts.
o 17 a 23,5 punts: risc de malnutrició.
o Menys de 17 punts: malnutrició.
Índex de comorbiditat:

- Escala de Charlson: relaciona la mortalitat a llarg plaç amb la comorbiditat del pacient.
Interpretació:
• 0-1 punts: absència comorbiditat.
• 2 punts: comorbiditat baixa.
• 3 o més punts: comorbiditat alta.

COGNITIVA:

Objectius:

- Detectar dèficits cognitius.

- Comprovar Dx o fer un Dx diferencial.
- Seguiment de les funcions cognitives.
• Orientació (personal, temporal, espacial).
• Atenció (velocitat de processament, sostinguda, selectiva, alternant, heminegligència).
• Memòria (semàntica, episòdica, procedimental).
• Llenguatge (expressió, comprensió, vocabulari, denominació, fluïdesa, discriminació, repetició, lectura,
escriptura).
• Funcions executives (memòria de treball, raonament, planificació, inhibició, flexibilitat, presa de
decisions, estimació temporal, execució dual, branching).
• Gnòsies (visuals, auditives, tàctils, gustatives, olfactives, esquema corporal).
• Praxis (facials, ideomotores, ideatòries, visoconstructives).
• Habilitats viscoespacials (relació i visualització espacial).
• Cognició social.

Població diana:

Població general. Es tracta d’un qüestionari heteroadministrat que consta de 10 ítems. El punt de tall és en 3 o més
errors, en el cas de persones que al menys sàpiguen llegir i escriure i de 4 o més per els que no. A partir d’aquesta
puntuació existeix la sospita de deteriorament cognitiu.
Valoració:

- Escala Pfeiffer: avaluació del estat cognitiu amb 10 ítems bàsics. Deteriorament = 3 errors o més. Analfabeta
= possibilitat de 4 errors.
- Escala MEC de Llobo (Lobi et al, 1979): és la versió adaptada i validada a Espanya del MMSE (Mini-Mental
State Examination) de Folstein (Folstein et al, 1975).

Existeixen dues versions, de 30 i e 35 punts respectivament.

- Escala de deteriorament global (GDS-FAST): escala que ens ajuda a determinar com afecta aquest nivell
cognitiu a nivell funcional. Màxim deteriorament cognitiu: 7 punts.
EMOCIONAL:

Objectius: Valoració:
- Conèixer la personalitat i comportament de la persona. - Relat/observació
- Detectar alteracions de comportament. - Registres de comportament
- Detectar simptomatologia depressiva/ansiosa. - RE (recepta electrònica)
- Conèixer la presa de psicofàrmacs. - Escales de valoració
- Quantificar / avaluar aquests dèficits. - Relat/observació
- Dur un seguiment de l’estat emocional.

Escales:

- Escala de depressió geriàtrica GDS: Yesavage (les respostes que puntuen son les que estan en majúscules).
- Escala de depressió geriàtrica GDS-VE: Yesavage abreviada
Existeixen dos versions:
• Versió de 15: les respostes correctes son afirmatives en els ítems 2,3,4,6,8,9,10,12,14 i 15, i negatives
en els ítems 1,5,7,11 i 13. Cada resposta errònia puntua 1. Els punts de tall son:
o 0-4: Normal.
o 5 o més: depressió.
• Versió de 5: els ítems inclosos en aquesta versió són el 3,4,5,8 i 13. Les respostes correctes son
afirmatives en els ítems 3,4 i 8, i la negativa en l’ítem 5 i 13. Cada resposta errònia puntua 1. Un
número de respostes errònies superior o igual a 2 es considera depressió.

Els punts subratllats ens indica que pot tenir una possible depressió.

- Escala d’ansietat i depressió de Goldberg. Escala E.A.D.G.: diferenciació entre simptomatologia d’ansietat i
de depressió.
SOCIAL:

Objectius: Valoració:
- Descriure l’estat social de la persona. - Relat (persona, família,
- Conèixer la xarxa d’interacció i relació social (entorn social i familiar). cuidador)
- Detectar les necessitats i fonts de suport social. - Entrevista
- Detectar risc social. - Escales de valoració.
- Conèixer i registrar si disposa de DVA i altres.
- Conèixer la història de vida.
- Descobrir els interessos i aficions.

Escales:

- Escala de valoració sociofamiliar de Gijón:

 - Entrevista sobre la carga del cuidador:

CURA PERSONAL, GUSTOS I PREFERÈNCIES:

Objectius:

- Conèixer els hàbits d’higiene i cura personal.

- Conèixer les preferències del vestit, menjar...
- Conèixer les aficions, il·lusions, el que no agrada
- Adaptar l’entorn, activitats, horaris, les AVDs a les preferències de la perosna.

Qualitat de vida (QdV): escales que avaluen tota aquesta dimencionalitat de la persona. Són escales que
preguntaran per: drets, benestar físic i emocional, autodeterminació, desenvolupament personal, inclusió, relacions
interpersonals, benestar material.

- Sf-36: Alonso J, Prieto L, Anto JM. La versión española del SF-36 Health Survey (Cuestionario de Salud SF-36):
un instrumento para la medida de los resultados clínicos. Med Clin (Barc). 1995;104:771-6.)
http://www.ser.es/wp-content/uploads/2015/03/SF36_CUESTIONARIOpdf.pdf

- Sf-12: Gandek B, Ware JE, Aaronson NK, Apolone G, Bjorner JB, Brazier JE, et al. Crossvalidation of item
selection and scoring for the SF-12 Health Survey in nine countries: results from the IQOLA Project.
International Quality of Life Assessment. J Clin Epidemiol. 1998;51:1171-8 http://www.ser.es/wp-
content/uploads/2015/03/SF12_CUESTIONARIO.pdf

- EuroQoL: Badia X, Roset M, Montserrat S, Herdman M, Segura A. [The Spanish version of EuroQol: a
description and its applications. European Quality of Life scale]. Med Clin (Barc). 1999;112 Suppl 1:79-85
https://www.elsevier.es/es-revista-atencion-primaria-27-articulo-el-euroqol-5d-una-alternativasencilla-
13020211

- COOP/WONCA: Lizán L, Reig A. Adaptación transcultural de una medida de la calidad de vida relacionada con
la salud: la versión española de las viñetas COOP/WONCA. Aten Primaria., 24 (1999), pp. 75-82
http://scielo.sld.cu/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1817-59962014000200003

- GENCAT: (Gómez, 2010; Gómez, Arias [et al.], en premsa; Gómez [et al.], 2011; Verdugo [et al.], 2008b; 2010.
a partir del model multidimensional Schalock i Verdugo (2002/2003)
https://inico.usal.es/27/publicaciones/escala-de-calidad-de-vida-gencat.aspx
3.2. VALORACIONS EN FISIOTERÀPIA I APLICACIONS
FÍSIC:
Objectius:
- Conèixer els antecedents patològics.
- Identificar farmacologia activa.
- Conèixer i avaluar les capacitats i limitacions físiques.
- Destriament de malalties asimptomàtiques i signes d’alerta.
- Identificar síndromes geriàtriques.
- Detectar els dèficits físics.
- Conèixer el comportament físic.
FÍSIC I FUNCIONAL:
Objectius:
- Conèixer les dificultats existents en les AVD (ABVD i AIVD).
- Determinar el grau d’autonomia/dependència de la persona
- Crear el PAF.
Escales:
Esquema corporal
Dades antropomètriques i
Corporal
composició corporal
Dolor
Balanç articular – flexibilitat
Força
Aptituds físiques
Resistència
Equilibri
Capacitat funcional
Marxa
Mobilitat
Físico-funcional Caigudes (risc caiguda + por)
Fragilitat
AVDS
Sedentarisme
Comportament sedentari
Nivell SF/inactivitat
CCVV (TA, SaO2, fc), nRM, 1RM,
Programació d’AF
percepció de l’esforç
Valoració:
- Anamnesi, HC.
- RE
- Escales de valoració.
Valoració:
- ESCALES DE VALORACIÓ
Observació
Tallímetre, bàscula (bioimpedància), cinta mètrica,
plicòmetre.
EVA, EN, EV, EDAD, Dolorplus
Goniometria – Chair sit and Reach Test / Back Scratch
Test
Manual Muscle Testing (MRC – Oxford) / EESS
(Handgrip Strength / Arm Curl Test) / EEII (30s Chair
Stand Test), 5STS
6MWT – Two minute step in place test
TUG (cognitiu) /BBS/Romberg/Ficsit-4/Mini-
BESTes/POMA/Tinnetti-eq
Senior Fitness Test battery / SPPB
FAC
Functional Reach test / 8-foot up and go tests / TUG,
5-time sit to stand test, backward walking, SPPB
Historial de caigudes / Dowton / Velocitat de la marxa
/ TUG / Tinnetti / Fall Efficacy Scale / Activities-
specific Balance and Confidence Scale / SAFE
Criteris de Fried 2001 / Qüestionari SHARE o FRAIL
ABVD (Índex de Barthel, Índex de Katz), AIVD (Escala
de Lawton i Brody / Escala de l’OARS), AAVD
(relat/entrevista)
IPAQ, acceleròmetre, podòmetres,
smartbands/incompliment recomanacions.
Tensiòmetre, pulxioxímetre, Nrm, 1RM, Escala de
percepció de l’esforç, BORG.
 - Les actituds físiques es classifiquen en salut (health) que serien: composició corporal, resistencia
cardiovascular, força i flexibilitat i habilitats (skills): agilitat, coordinació, equilibri, velocitat, capacitat reacció.
- El BA (a vegades el confonem amb mobilitat...) no està inclòs dintre de la valoració general .
- Capacitat funcional és a nivell general, i es solapa amb mobilitat.
- BBS: Berg Balance Scale.
- Fiscit-4
- POMA= Tinetti
- SPPB (Short Physical Performance Battery)

PLÀ D’ATENCIÓ (PAF) I INFORME EN FISIOTERÀPIA

TIPUS D’INFORME
EXEMPLE HISTORIA CLÍNICA

EXEMPLE D’AVALUACIÓ DE LA FORÇA: OXFORD EXEMPLE D’AVALUACIÓ POSTURAL I ANÀLISI MARXA

EXEMPLE EXPLORACIÓ NEUROLÒGICA: PARELLS CRANIALS I VALORACIÓ DEL TO

EXEMPLE D’UN PLA DE TRACTAMENT PER FISIOTERÀPIA:

EXEMPLE DE DIFERENTS TESTS: TINNETI, PROBES D’EQUILIBRI, VELOCITAT MARXA I AIXECAR-SE/SEURE’S:
INFORME EVOLUTIU EN FISIOTERAPIA:
TEMA 4: SÍNDROMES GERIÀTRIQUES
Concepte i descripcions:

MALALTIA VS SÍNDROME
Situació de salut patològica
DX = criteris definits

= situació de salut patològica

Pluripatologia o comorbiditats, polifarmacia,
fragilitat.

= expressada per un conjunt de quadres

originats per la concurrència d’una sèrie de
<<alteracions iceberg>> malalties que tenen la seva expressió a través
Presentació atípica de les malalties. de quadres patològics no enmarcats en les
malalties habituals.

- Difícil DX. S’han de conèixer els patrons atípics en gent gran + detectar sistemàticament i registrar en
l’anamnesi les queixes i problemes referits pel pacient.
- Gran prevalença, solen ser origen de pèrdua d’autonomia.
- Freqüentment són l’origen d’incapacitats funcionals o socials.
- La seva aparició és previsible i si es diagnostiquen adequadament (com la fragilitat), són susceptibles de
tractament pràctic sempre.
- El seu abordatge diagnòstic i terapèutic requereix valoració integral, abordatge interdisciplinari i correcte ús
dels nivells assistencials.

Poden aparèixer perquè...

Vàries causes Una causa Un síndrome en cascada

UNA síndrome geriàtrica VÀRIES síndromes geriàtriques + síndromes geriàtriques

ETIOLOGIA UNIFACTORIAL
ETIOLOGIA MULTIFACTORIAL ETIOLOGIA EN CASCADA
CONSEQÜÈNCIES MÚLTIPLES

Kane (1989): REGLA NEMOTÉCNICA “IES”

- IMMOBILITY: immobilitat.
- INSTABILITY: inestabilitat i caigudes.
- INCONTINENCE: incontinència urinària i fecal.
- INTELLECTUAL IMPAIRMENT: demència i síndrome confusional agut.
- INFECTION: infeccions.
- INANITION: desnutrició.
- IMPAIRMENT OF VISION AND HEARING: alteracions de la vista i oïda.
- IRRITABLE colon: estrenyiment, impactació fecal.
- ISOLATION (depression)/insomnio: depresion/insomnio.
- IATROGENESIS: iatrogènia.
- INMUNE DEFICIENCY: inmunodeficiencies.
- IMPOTENCE: impotència o alteracions sexuals.
4.1. CAIGUDES I SÍNDROME POST CAIGUDA
DEFINICIÓ:

La conseqüència de qualsevol esdeveniment que precipita al pacient a terra contra la seva voluntat.

“excloent descansar o recolzar-se contra els mobles, la paret o qualsevol altre estructura”

“aquell esdeveniment inesperat en el qual la persona cau a terra, pis o a un nivell inferior”

PROFANE 2006: recomana portar una subclassificació contemplant el dia, lloc i activitat que realitzava el subjecte
durant l’esdeveniment. Igualment és important preguntar a la persona si “havia patit alguna relliscada o entrebancada
que l’hagi fet perdre l’equilibri i hagi caigut al terra”

1 de 3 persones (>/= 65a) 1 de 2 persones (>/= 80a) 80% síndrome post caiguda
cauen cada any cauen cada any
5%-20% lesions greus

10% de les consultes a

6,7% caigudes múltiples 11,4% caigudes múltiples urgències. 50% ingrés

39% - 49% gent gran institucionalitzada = causa més freqüent de mort

per causa externa
12’7% - 35% caigudes múltiples

El 10% de les consultes d’urgenia són caigudes de gent gran, i el 50% necessita ser ingressat.

Caiguda, què vol dir? Són involuntàrias donde la persona pierde el equilibrio o por otros motivos, cae al suelo.

“Les caigudes es defineixen com esdeveniments involuntaris que fan perdre l’equilibri i donar amb el cos a terra o
una altre superfície ferma que el detingui”

Distribució caigudes segons l’edat:

FACTORS DE RISC:

Edat >75a, gènere sexe femení

Viure sol
Ètnia
- Hipotensió postural (ortostatisme)
- Dèficits sensorials i perceptius (problemes visuals)
- Alteració de l’equilibri i la marxa
- Debilitat muscular
- Presència de símptomes depressius, el deteriorament
Estat de salut cognitiu
- Història de caigudes
FACTORS INTRÍNSECS - Síndrome postcaiguda
(de la persona en sí) - Manca d’exercici físic o activitat física intensa
- Desnutrició
- Comportaments incorrectes i perillosos

- Benzodiazepina
- Psicotròpics
- Medicaments antiarrítmics de classe
Medicació i caigudes - 1a
- Digoxina
- Diürètics,
- Sedants

- Malaltia circulatòria
Condicions mèdiques - Malaltia pulmonar obstructiva crònica
- Depressió
- Artritis

Mobilitat i ritme - Debilitats musculars

deteriorats - Anormalitat ortopèdica o mala sensació

Comportament sedentari
Temes de por
Dèficits nutricionals (Vitamina D)
Alteració consciència
Discapacitat visual
Problemes de peus

- Ajudes per caminar inadequades o dispositius d’assistència.

- Característiques de l’habitatge i de l’entorn immediat
- Característiques de la via pública i dels mitjans de transport
FACTORS EXTRÍNSECS
- Aïllament social
(entorn)
- Dèficit suport social
- Mal calçat o roba (inadequat).
- Riscos ambientals: il·luminació deficient, terres relliscosos, superfícies desiguals...
Com registrar-ho en una residència:

La por a caure s’ha descrit com a conseqüències

CAIGUDA psicològiques i conductuals d’una caiguda que
pateix una persona gran.
POR A TORNAR A CAURE

SÍNDROME POST CAIGUDA Síndrome de Temor a caure (STAC)

SÍNDROME DESEQUILIBRI POSTERIOR

Proposta per descriure els pacients que SÍNDROME D’INMOBILITAT

expressaven una gran por de caure quan estaven
de peu, tendint a agafar-se a objectes al seu abast,
i que mostren una notable vacil·lació i irregularitat
intents de caminar. Aquests signes eren
relacionats amb una història recent de caiguda.
(Guimaraes and Isaacs, 1980)

- Menys força muscular (Hand grup JAMAR dinamòmetre + 1RM extensió cames en horitzontal, premsa de
cames 90º genoll i 110º maluc (BH Exercycle X050) + dinamòmetre instal·lat sobre (T-Force Dynamic
Measurement System).
- Menor potència muscular (T-Force Dynamic Measurement System en premsa de cames).
- Menys funció física mesurada (SPPB).
- Major discapacitat ABVD (Barthel).
- Major deteriorament cognitiu (MMSE).
- Major risc social (Escala de Gijón).
- Major consum de fàrmacs.
- Major fragilitat (Criteris Fried).

Aquest sdme és pot avaluar: Falls efficacy scale (FES):
• -16 punts: no preocupació
• 16-19: baixa preocupació
• 20-27: moderada preocupació
• +27: preocupació alta
1. FES: Falls Efficacy Scale
2. Preguntes dictòmiques
• Té por a caure.
• Ha deixat de fer alguna tasca de casa per por a caure a fer-la?
•
Ha deixat de fer alguna activitat fora de casa per por a caure?
3. ABC: Activities-specific Balance and Confidence Scale
4. SAFFE: Survey of activities amb fear of falling in the elderly
 Esquema corporal Observació
Dades antropomètriques i Tallímetre, bàscula (bioimpedància), cinta mètrica,
Corporal
composició corporal plicòmetre.
Dolor EVA, EN, EV, EDAD, Dolorplus
Goniometria – Chair sit and Reach Test / Back Scratch
Balanç articular – flexibilitat
Test
Manual Muscle Testing (MRC – Oxford) / EESS
Força (Handgrip Strength / Arm Curl Test) / EEII (30s Chair
Aptituds físiques
Stand Test)
Resistència 6MWT
TUG/BBS/Romberg/Ficsit-4/Mini-
Equilibri
BESTes/POMA/Tinnetti-eq
Capacitat funcional Senior Fitness Test battery / SPPB
Marxa FAC
Functional Reach test / 8-foot up and go tests / TUG,
Mobilitat
5-time sit to stand test, backward walking, SPPB
Físico-funcional Caigudes (risc caiguda + por) Dowton / Gait speed / TUG / Tinneti
Fragilitat Criteris de Fried 2001 / Qüestionari SHARE o FRAIL
ABVD (Índex de Barthel, Índex de Katz), AIVD (Escala
AVDS de Lawton i Brody / Escala de l’OARS), AAVD
(relat/entrevista)
Sedentarisme IPAQ, acceleròmetre, podòmetres,
Comportament sedentari
Nivell SF/inactivitat smartbands/incompliment recomanacions.

CCVV (TA, SaO2, fc), nRM, 1RM, Tensiòmetre, pulxioxímetre, Nrm, 1RM, Escala de
Programació d’AF
percepció de l’esforç percepció de l’esforç, BORG.

CAIGUDA

Valoració integral

• Antecedents caigudes
• Risc de caiguda
• STAC

NO CAIGUDES SI CAIGUDES

NO risc caigudes SÍ risc caigudes NO Lesió SÍ Lesió

Tt específic conseqüències
Altres + control PREVENCIÓ
INTERVENCIONS PER PREVENIR CAIGUDES EN GENT GRAN EN COMUNITAT

TAI CHI CHUAN GUIADO EN EL HOGAR (TCC) Y ENTRENAMIENTO DE EXTREMIDAD INFERIOR (LET)

El grupo TCC tuvo significativamente menos probabilidades que el grupo LET de experimentar caídas durante la
intervención de 6 meses (índice de tasa de incidencia (TIR) = 0,30, intervalo de confianza del 95% (IC) = 0,15-0,60) y
los efectos siguieron siendo significativos después de 12 meses de seguimiento (TIR =0,32, IC del 95% = 0,14-0,71).
Estos efectos siguieron siendo significativos para las caídas nocivas durante la intervención de un mes (TIR = 0,33, IC
del 95% = 0,16-0,68) y todo el estudio de 18 meses (TIR = 0,39, IC del 95% = 0,18-0,83). Se obtuvieron resultados
similares cuando otras dos medidas de caída (tiempo hasta la primera caída, número de caídos). Además, los
participantes que independientemente practicaron TCC o LET siete veces por semana o más fueron significativamente
menos propensos a experimentar caídas lesivas durante la intervención de 6 meses (TIR = 0,41, IC del 95% = 0,20-0,83)
y el estudio de 18 meses (TIR = 0,43, IC del 95% = 0,21-0,87) que sus contrapartes, tuvo una tiempo significativamente
más largo hasta la primera caída lesiva, y fueron significativamente menos propensos a tener una caída perjudicial
durante la intervención de 6 meses.

Hwang HF, J Am Geriatr Soc. 2016

TAI CHI VS MULTICOMPONENTE

TAI- TXI vs MULTICOMPONENTE

Entre los adultos mayores que viven en la comunidad con alto riesgo de caídas, una intervención de entrenamiento
del equilibrio de tai ji quan adaptada terapéuticamente fue más efectiva que el ejercicio convencional.

Durante el ensayo, hubo 152 caídas (85 individuos) en el grupo TJQMBB, 218 (112 individuos) en el grupo MME y
363 (127 individuos) en el grupo de ejercicios de estiramiento. A 6 meses, la tasa de incidencia (TIR) fue
significativamente menor en el TJQMBB (TIR, 0,42; IC del 95%, 0,31-0,56; P <0,001) y grupos MME (TIR, 0,60; IC del
95%, 0,45-0,80; p = 0,001) en comparación con el grupo de estiramiento. Las caídas se redujeron en un 31% para el
grupo TJQMBB en comparación con el grupo MME (TIR, 0,69; IC del 95%, 0,52-0,94; P = 0,01).

Fuzhong Li, JAMA Interno Med. 2018

TAI- TXI vs OTAGO

Ambos grupos mostraron mejoras estadísticamente significativas en el

equilibrio (pruebas TUG y OLS), fuerza de las extremidades inferiores (pruebas
5 × STS y 30s STS) y parámetros de la marcha espacio-temporal, excepto por el
ancho y la longitud del paso (P <.05).

El grupo de Otago mostró una FR significativamente mejorada, mientras que

el grupo de CT mostró una mejoró significativamente la longitud del paso
después de la intervención (p <0,05). Además, el Otago grupo exhibió mayores
mejoras en el TUG (p <0,001), FR (p <0,001), 5 × CST (p <0,01), y pruebas CST
de 30 segundos (P <.01): una cadencia más rápida (P <.001) y un tiempo de
zancada más corto (P < .001) en comparación con el grupo TC. El grupo TC
http://vivifrail.com/es/inicio/
mostró mayores mejoras en el Prueba OLS, longitud del paso y ancho del paso
(P <.01) y velocidad de marcha más rápida (P <.05) que la Grupo Otago.

Hijo NK, J Geriatr Phys Ther. 2016

 Comunitat Institució
Intervencions multifactorials: hi ha una reducció del 21% en
caigudes però no estadísticament significativa, pero no en - Intervencions multifactorials,
número de persones, per tant es redueix la - Exercici (entrenament de força progressiva i
reincidencia de la caiguda. No hi ha reducció en outcomes equilibri),
health. “Top” - Vitamina D,
Exercici: reducció del 11% dl no de persones que cau i un - Medical review afegim
13% de reducció de caigudes però no estadísticament - Apart de aquestes intervencions que realitzem en
significatives, i d’aquestes una reducció del 19% de la lesió. comunitat, afegim “sensors”.
No hi ha reducció en outcomes health. Exemple: tai txi i
programa Otago. “Top”
Suplement vitamina D: només és per la gent que té deficits.

Intervencions d’entorn: estudies que diuen que 46%

reducció de caigudes i altres estudis que no, per tant no es
pot demostrar.
Revisión medicación: ? NO hi ha reducció en outcomes
health
Teràpia cognitiva: hi ha una reducció pero no estadística.

Intervencions multidisciplinàries: si que hi ha una reducció

de les caigudes. El tipus d’exercici és balance+ funcional+
força, exercici multicomponent ⇨ Virifail

4.2. SÍNDROME DEL DESEQUILIBRI POSTERIOR

DEFINICIÓ:

És una característica típica de la persona d’edat avançada, caracteritzat per una tendència natural i espontània a
desplaçar el centre de gravetat en direcció posterior, i que acostuma a aparèixer amb major intensitat després
d’episodis d’immobilització o de regressió psicomotora, augmentant de forma important el risc de caigudes del pacient
geriàtric.

Es una por de portar el centre de gravetat cap enrere (cap a posterior). Típiques persones que quan caminen van amb
el cos posterioritat no volen aixecar els peus i agafant-se a tot arreu.

PER QUÈ?

- Component psicològic: por al buit anterior (la persona presenta una fòbia a portar el centre de gravetat
endavant)
- Desorganització de l’esquema corporal (que pot ser per la pluripatologia pròpia, caigudes anteriors, patologia
aguda…)
- Disminució de la informació propioceptiva i exteroceptiva (per la pluripatologia, aïllament, envelliment…)
- Limitació de la flexió dorsal del turmell (per un augment de tensions en la musculatura posteriors).
QUÈ FER?

- Treballar amb la màxima seguretat.

- No mantenir mai un individu en desequilibri posterior quan el tractem.
- Treballar amb els peus nus per augmentar la informació propioceptiva.
- Anteriorització del centre de gravetat i desplaçament del pes sobre el membre oscil·lant (per començar a
treballar la marxa)
- No avançar-se en les fases

Treball de fases:

1) FASE D’ENLLITAMENT: el nostre objectiu en aquesta fase és que la persona ho faci activament.
Què fer:
• Treball esquema corporal (Estimulació basal / vibració / moviment (rotació tronc, dissociació de
cintures...).
• Treball sensorial a la planta del peu.
• Pressions lliscants a la planta del peu (reproducció dels moviment de la marxa).

Es tracta de donar estímuls propioceptius amb l’objectiu de reproduir el patró de la marxa. demanem
al pacient de resistir el moviment que li proposem realitzant per tant el moviment contrari.

Seguim l’ordre seqüencial els moviments del peu durant un pas.

Les fletxes indiquen el sentit de les pressions exercides pel fisioterapeuta demanant al pacient el
moviment oposat.

Pas 1: flexió dorsal; Pas 2: Inversió; Pas 3: flexió plantar; Pas 4: flexió plantar dit gros

• Treball cervical
o Massatge musculatura cervical posterior. És important estimular aquesta zona ja que en
especial la musculatura suboccipital és molt ria en informació propioceptiva, tenint un
important paper en el manteniment de l’equilibri.
o Mobilitzacions cervicals. Mobilitzacions passives, actives, resistides i/o mitjançant pressions
lliscants.
• Tècnica de vibracions
o Per tal d’augmentar les aferències sensitives

• Estiraments cadena posterior (bessons i soli)

o Per prevenir o corregir escurçaments musculatura posterior
• Treball esquema corporal
o Rotació tronc, dissociació cintures, treball de quàdriceps
• Treball mobilitat al llit (per que la persona faci de manera activa el decúbit lateral, és important
que pugui fer flexió de genolls (el màxim cap al seu gluti), que col·loqui be el peu contra el llit i
que apreti el peu contra el llit per afavorir a un aixecament de la pelvis. També és molt
important el treball de l’extremitat superior).
2) PAS DE DECÚBIT SUPÍ A SEDESTACIÓ: Important la reeducació de les transferències amb el pacients i
cuidador/a ja sigui transferència autònoma / supervisada/assistida/ajuda mecànica.
• Mai agafar al pacient per les cervicals.

3) FASE EN SEDESTACIÓ:
SDT en superfície estable, peus recolzats al terra, ulls oberts. La progressió serà eliminant el suport,
superfícies irregulars, ulls tancats.
• Exercicis de seguir el dit del fisioterapeuta
• Exercicis de desequilibri (tocs externs, resistir el mov i deixant de cop,...)
• Treball propioceptiu cervical i ocular
• Exercicis d’equilibri amb bastons
• Exercicis d’agafar objectes de diferents punts, moviments funcionals
• Recepció i llançament de pilotes
• Preparació exercici funcional (aixecar-se d’una cadira)

4) PAS DE SEDESTACIÓ A BIPEDESTACIÓ: Important la reeducació de les transferències amb el pacients i

cuidador/a ja sigui transferència autònoma / supervisada/assistida/ajuda mecànica.

5) FASE EN BIPEDESTACIÓ:
• Ídem progressió en SDT
• Ídem exercicis en SDT però en BIP
• Treball esquema corporal
• Treball propioceptiu cervical i ocular
• Treball amb els peus nus estimulacions tàctils: trepitjar un bolígraf, uns depressors, un coixí, una
màrfega, pilotes,...
• Exercici d’asseure’s i aixecar-se
• Treball de dissociació de cintures
• Exercicis funcionals.
• Exercicis de transferència de pes cap a la punta dels dits
• Desplaçament del centre de gravetat cap a anterior
• Controlar escurçament musculatura posterior EEII
• Exercici d’equilibri donant tocs i resistint el moviment
• Exercicis de reeducació amb bastons
• Recepció i llançament de pilotes de diferents mides
• Treball d’equilibri col·locant elements al peu (pilotes de tenis, bastó, plat inclinat, rampa...).
• Exercicis de xutar pilotes de diferents mides
• Treball de dissociació en espatlleres
• Treball d’anteriorització en espatlles /paral·leles
• Exercicis propioceptius (oculars i cervicals).
• Exercicis en superfícies inestables

6) FASE DE MARXA
CARACTERÍSTIQUES MARXA EN EL SÍNDROME DE DESEQUILIBRI POSTERIOR (Anomenada Marxa prudent
o la marxa de l’esquiador)
a) Desequilibri posterior que apareix en sedestació
b) Flexió genolls i separació peus
c) Marxa lliscant (arrosseguen els peus).
d) Escurçament passos
e) No rotació cintures escapulars i pelvianes
f) Reaccions “d’agrippement” (agafar-se a la barra de les paral·leles i no deixar-se anar quan
avança).
 Què hem de fer?

• Marxa en espatlleres/paral·leles impedint “l’agrippement” ( posar guants, mans obertes, només

recolzant-les...)
• Marxa contrariada: posem resistència a l’esternó per tal d’aconseguir anterioritzar el centre de
gravetat
• Baixar l’alçada de les barres
• Col·locar un bastó transversal al davant i que llisqui (preparació pel caminador)
• Tancar els punys per evitar agafar-se a les barres
• Marxa fent parlar al pacient simultàniament
• Marxa fent moure el cap del pacient
• Marxa sobre superfícies inestables Reeducació a les barres paral·leles:
• Marxa d’obstacles Reeducació en cas de desequilibri posterior:
• Marxa nòrdica
• + circuit capacitats coordinatives 1) Marxa Contrariada: posem resistència a
• + dual task l’esternó per tal d’aconseguir anterioritzar el
centre de gravetat
2) Baixar l’alçada de les barres
3) Col·locar un bastó transversal al davant i que
llisqui (preparació pel caminador)
4) Tancar els punys per evitar agafar-se a les
barres

4.2. SÍNDROME D’IMMOBILITAT

DEFINICIONS:

La mobilitat és la capacitat de desplaçament en el medi. La síndrome de la immobilitat és problema

geriàtric caracteritzat per una reducció marcada
En les persones ancianes depèn de:
de:
- L’habilitat i destreses motores. - La tolerància al exercici.
- La capacitat cognitiva i sensorio-perceptiva - Progressiva debilitat muscular
- El grau de salut o autoconfiança - Pèrdua d’automatismes i reflexes
- Recursos ambientals i personals posturals que impossibiliten la
deambulació.
La immobilitat és... (difícil definir-ho)

Per què?

- MOBILITAT: capacitat de desplaçament en el medi. És un indicador del nivell de salut i qualitat de vida de l’avi.
• Caminar
• Pujar i baixar escales
• Transferència de sedestació a bipedestació

- IMMOBILITAT: disminució de l’autonomia per a desenvolupar les activitats de la vida diària degut al
deteriorament de les funcions motores.
• No pot caminar
• Passa el temps entre llit i la cadira
- DETERIORAMENT FUNCIONAL: restricció en la capacitat de realització d’activitats essencials per a la vida diària.

IMMOBILITAT

RELATIVA ABSOLUTA

Vida sedentària però és capaç de Implica l’enllitament crònic, amb

mobilitzar-se amb menor o major limitació de la variabilitat postural.
independència.
- Risc institucionalització.
- Risc enllitament - Morbimortalitat.

PREVENCIÓ PRIMÀRIA PREVENCIÓ TERCIÀRIA

PREVENCIÓ SECUNDÀRIA

Sedentarisme:

- Augmenta l’obesitat, HTA, síndrome metabòlic, càncer, DM2, MCV, mortalitat, fragilitat.
- Disminueix la salut.

CANVIS FISIOPATOLÒGICS ASSOCIATS A LA IMMOBILITAT:

Els sistemes més afectats són el cardiovascular i el musculoesquelètic.

Sistema càrdio-respiratori:

Alteració del flux sanguini que pot provocar:

- Tendència sincopal i fatigabilitat

- Aparició de l’ortostatisme
- Intolerància a l’exercici
- Risc de desenvolupar complicacions tromboembòliques: TVP, tromboflebitis i TEP

A nivell del sistema respiratori:

- S’observa dessaturació i risc d’aparició d’atelèctasis i pneumònies.

Sistema múscul-esquelètic: amiotròfia i retraccions musculars

- La força muscular disminueix fins a un 55% a les sis setmanes d’immobilitat (taxa de recuperació de 6% a la
setmana).
- Atròfia muscular (amb predomini en músculs flexors i en EEII)
- Disminució de la massa òssia afavorint la osteoporosis per desús
- Contractures musculars
- Les articulacions més afectades per la immobilitat són el turmell (desenvolupament del peu equí) i el maluc
(flexum)
Sistema nerviós: disminueix la coordinació i apareix inestabilitat en BP. També pot existir depravació sensorial,
depressió i aïllament social.

Sistema digestiu: disminució de la gana, pot existir reflux gastroesofàgic i restrenyiment.

Sistema genitourinari: aparició de càlculs, incontinència urinària i infecció del tracte urinari.

Sistema endocrí: possible hiperglucèmia per resistència a la insulina.

Pell: aparició d’úlceres per pressió.

- Forces de pressió: són les exercides sobre la pell quan el pacient es mou, es recoloca o rellisca pel llit
- Fricció: resulta del fregament entre dues superfícies, produint una abrasió.
- Humitat: aquesta redueix la resistència de la pell. Pot ser provocada per incontinència, vòmits, drenatge d'una
ferida,..
- Nutrició deficient: els pacients desnodrits presenten atrofia musc i reducció del teixit subcutani. L’anèmia
augmenta el risc de llagues ja que els menors valors d'hemoglobina redueixen la capacitat de transportar
oxigen.
- Obesitat: el teixit adipós protegeix la pell ja que fa de coixí a les prominències òssies; però la vascularització
d'aquest teixit és escassa essent més susceptible a un dany isquèmic.
- Caquèxia: Consisteix en un estat de malestar i desnutrició, caracteritzats per debilitat. Aquests pacients
bàsicament han perdut el teixit adipós necessari per protegir les prominències òssies. Sol estar relacionat amb
malalties greus com càncer.
- Infecció: els pacients acostumen a tenir febre, augmentant les necessitats metabòliques de l'organisme fent
que el teixit sigui més susceptible.

CLASSIFICACIÓ ÚLCERES PER PRESSIÓ

Eritema cutani

GRAU I Pell intacta

Lesió superficial

Aparició de llaga superficial

GRAU II

Afectació de epidermis i/o dermis

Pèrdua total del teixit de la pell

GRAU III
Lesió o necrosi del teixit subcutani : escara

Pell necrosada estensa i profunda

GRAU IV
Lesió al múscul, tendons, càpsula articular i teixit òssi
Problemes psicològics.

Síndrome de regressió psicomotora: la persona acaba amb una immobilitat completa, no es pot aixecar del llit, hi ha
un enlentiment de les funcions psicològiques i es propulsor d’un mal pronòstic per a la persona.

Problemes socials: la persona no es relaciona i ha perdut la seva socialització.

QUÈ HEM DE FER?

Hi ha moltes barreres que dificulten la mobilitat i que dificulten l’activació i la mobilització precoç. Aquestes barreres
passen per que la persona hemodinàmicament estigui estable com per exemple més medicació (sedació), tubs
endotraqueals, etc.

Un cop aquestes barreres han passat, i la persona ha d’estar hospitalitzada, l’únic moment en que està activa és quan
va a rehabilitació, per tant, ens hem de centrar també en tot aquests temps que passa asseguda (sedentarisme). Tot
això es imprescindible, la mobilització precoç i l’activació per disminuir el sedentarisme.

Hem de fer un entrenament específic per sobrecarregar aquests músculs que no tenen gravetat (DS), per tant, haurem
de treballar en diferent posicions i afavorir que el múscul tingui una major demanda per mitigar aquest no efecte de
gravetat, i així afavorir a un reforçament muscular adequat en aquesta posició.

També és important el treball actiu, per així poder passar a un DL, SDT, etc (ús de tecnologia, electroestimulació, etc.).

És imprescindible que la medicació estigui ben ajustada, ja que per exemple la sedació és un aspecte que genera molta
immobilitat (hi ha molts pacients que venen a rehabilitació en cadira de rodes i mig dormits).

4.4. LA MARXA EN GERIATRIA

LA MARXA:

- Moviment que es realitza per anar d’un lloc a un altre (desplaçar-se) en posició bípeda.
- Interval comprès entre dos cops successius del taló de d’un mateix peu a terra.
 LA MARXA EN LA PERSONA GRAN
- Escurçament EEII
- Anquilosi o limitació de l'amplitud articular
Anormalitats habituals:
- Inestabilitat articular
- Marxa antiàlgica

- Hemiplegia
- Espasticitat
- Atàxia
Dèficits neurològics d’origen central: - Parkinsonisme
- Tumors cerebrals
- Hidrocefàlia
- ...

Paràlisis d’extensors de maluc, gluti mig, quàdriceps, isquiotibials,

Lesions neurològiques perifèriques:
flexores dorsals del peu o del tríceps sural.

AATT (ajuda tècnica) / calçat-roba / entorn

-
NO ADEQUATS

Malalties de base que ens fan sospitar de possibles alteracions a la marxa:

Problemes neurològics:

- Marxa parkinsoniana: marxa més habitual de veure. Marxa en passos curts, lents, dolent desenganxament
del peu del terra, camina amb una flexió de maluc i genolls, va inclinada cap endavant, no hi ha dissociació
de cintures. És una marxa que costa començar, i acaben anar molt ràpid.
- Marxa hemiplègica: molt habitual també en gent gran. Passos curts, lents, desenganxament de la fase de la
marxa amb extensió de genoll i flexió plantar de peu.
- Marxa atàxica: marxa habitual d’afectació de cordons posteriors. Cames separades, passes fortes i tenen
molt desequilibri. Romberg positiu.

Problemes circulatoris:

- Marxa claudicant: la persona fa algunes passes, però te la necessitat d’aturar-se per diferents motius:
adormiment de les extremitats, formigueigs, rampes, dolors (marxa de l’aparador). .

Problemes múscul-esquelètics:

- Marxa antiàlgica: problemes artrítics, espolons, ungles clavades que provoquen dolor, etc.. L’extremitat
afectada hi ha poc recolzament i en la fase de recolzament sol ser molt ràpida.
- Marxa del pingüí: inclinació inclinada cap als dos costats. A la vegada la persona passa la cama cap endavant
fent un gran pèndol.
Quan valorem la marxa, es important valorar aspectes com els següents:

Esquema corporal Observació + PEU

Dades antropomètriques i Tallímetre, bàscula (bioimpedància), cinta mètrica,
Corporal
composició corporal plicòmetre.
Dolor EVA, EN, EV, EDAD, Dolorplus
Goniometria – Chair sit and Reach Test / Back Scratch
Balanç articular – flexibilitat
Test
Manual Muscle Testing (MRC – Oxford) / EESS
Aptituds físiques Força (Handgrip Strength / Arm Curl Test) / EEII (30s Chair
Stand Test)
Resistència 6MWT – Two Minute Step in Place Tess
Equilibri TUG /POMA/Tinnetti
Capacitat funcional Senior Fitness Test battery / SPPB
Marxa FAC + AATT

Functional Reach test / 8-foot up and go tests / TUG,

Mobilitat
5-time sit to stand test, backward walking, SPPB
Físico-funcional Caigudes (risc caiguda + por) Velocitat de la marxa (Gait speed) / TUG / Tinnetti
Fragilitat Criteris de Fried 2001 / Qüestionari SHARE o FRAIL
ABVD (Índex de Barthel, Índex de Katz), AIVD (Escala
AVDS de Lawton i Brody / Escala de l’OARS), AAVD
(relat/entrevista)
Sedentarisme
IPAQ, acceleròmetre, podòmetres,
Comportament sedentari
Nivell SF/inactivitat smartbands/incompliment recomanacions.

CCVV (TA, SaO2, fc), nRM, 1RM, Tensiòmetre, pulxioxímetre, Nrm, 1RM, Escala de
Programació d’AF
percepció de l’esforç percepció de l’esforç, BORG.

EXPLORACIÓ DE LA MARXA (2 variables):

- Respecte el temps:
• Recolzament bipodal: temps dels dos peus sobre el terra durant el cicle de la marxa.
• Recolzament unipodal: temps consumit per la cama que està en fase de recolzament
• Cadència: nombre de passos per unitat de temps
• Velocitat: distancia recorreguda per unitat de temps

- Respecte la distància:
• Amplitud de la base: distància entre el dos peus (punt mitjos dels talons= 10 cm )
• Longitud de la gambada (“zancada”: distància lineal entre dos fases successives acabades per la mateixa
cama (des del punt en el que es recolza el taló d’una cama fins el següent recolzament de la mateixa
cama)
• Longitud del pas: distància entre punts successius de contacte del peus oposats (des del recolzament del
taló d’una cama fins el recolzament del taló de la oposada= 38-40 cm)
• Grau de sortida de la punta del peu: angle de localització del peu durant la marxa. Disminueix conforme
augmenta la velocitat.
• Elevació del peu: distancia d’elevació del peu al avançar el pas (=15cm)
REEDUCACIÓ DE LA MARXA:

1) Tractament de les possibles alteracions del peu (+ podologia).

2) Tractament del dolor (+ mèdic / podologia / TO).
3) Treball de l’esquema i consciència corporal.
4) Treball d’educació sanitària (pacient/ cuidador /entorn).
5) Treball d’exercici físic multicomponent.
6) Reeducació a les barres paral·leles.
7) Marxa amb ajuda d’una persona (marxa acompanyada):
❖ Marxa nupcial o GUIADA.
❖ Marxa amb suport d’una mà.
❖ Impossibilitat de deambulació autònoma (pas de la rehabilitació a la readaptació).

8) Marxa amb AATT (+ TO):

❖ Millora l’autonomia però també la dependència.
❖ Analitzar individualment la seva necessitat/ús/tipus.
❖ Valorar l’equilibri, força, desequilibri posterior...
❖ Alerta!!! Falsa seguretat.
❖ Elecció i adaptació de l’ajuda tècnica.
o Per suplir la sensació d’inestabilitat = 1 bastó.
o Per ajudar a la descàrrega = 2 bastons.
o Per treballar els diferents tipus de marxa i dissociació de cintures = 2 bastons.

9) Marxa sense ajuda.

❖ Requereix un recolzament bipodal estable
❖ Evitar corregir massa aviat l’estàtica del pacient
❖ Corregir durant la marxa
❖ Proposta d’exercicis:
o Parar i tornar a caminar
o Canvis de sentit
o Girs i passar obstacles
o Pujar i baixar escales
o Caminar amb el cantell intern i extern del peu
o Caminar de puntetes i de talons
o Caminar seguint ritmes (Musicoteràpia)

❖ Reeducació de com aixecar-se del terra...

4.5. DETERIORAMENT COGNITIU LLEU I DEMÈNCIES

DELÍRIUM O SÍNDROME CONFUSIONAL AGUDA:

Síndrome, a vegades plurietiològic, que es caracteritza per una alteració del nivell de consciència i de l'atenció, així
com de diverses funcions cognitives, com la memòria, orientació, pensament, llenguatge o percepció. Té un
començament agut i un curs fluctuant podent durar diversos dies.

1. Hipoactiu (20-25%):
Es caracteritza per hipoactivitat, enletiment psicomotor, bradipsíquia, llenguatge lent, inexpresividad facial,
letargia, actitud apàtica, inhibició. S'ha de fer diagnòstic diferencial amb la demència i la depressió. Són els
més difícils d'identificar, perquè els seus símptomes no són tan evidents i pot passar desapercebut per al
metge si no es pensa en aquesta forma de presentació de la síndrome confusional.
 2. Hiperactiu (15-25%):
Es caracteritza per hiperactivitat, agitació, agressivitat, confusió, al·lucinacions i ideació delirant. És el més fàcil
de diagnosticar pels símptomes tan florits.
3. Mixt, hiper i hipoactiu (35-50%)

4. Inclassificable.

32-66% de les síndromes confusionals aguts passen desapercebuts pel metge sent infradiagnosticats.

Quan les demandes metabòliques (sistemes immunològics i neurotransmisores) augmenten en una situació d'estrès
com suposa una malaltia aguda, una intervenció o qualsevol patologia, l'individu amb una reserva cognitiva limitada i
amb una alteració de neurotransmisors es veu desbordat, i això desencadena l'aparició del SCA.

Entre 20 i el 40% dels pacients ancians ingressats presenten un SCA en algun moment de la seva estada hospitalària
(és un problema especialment prevalent en les unitats ortopèdiques i quirúrgiques). Els pacients institucionalitzats,
fins al 55% d'aquests poden desenvolupar un delirium.

El pacient sol començar amb desorientació temporo-espacial, augment o disminució de l'activitat psicomotriu i amb
trastorn del cicle vigília-son. El delírium sol desenvolupar-se durant la nit i en llocs amb escàs estímul ambiental i
desconegut per al pacient.

Les fases d'agitació psicomotriu i desorientació solen alternar amb fases de somnolència diürna.

Complicacions

Les més freqüents són:

- CAIGUDES: Han d'evitar-se les subjeccions mecàniques. Es recomanen llits baixos.

- ÚLCERES PER PRESSIÓ: Canvis posturals i mobilització precoç com permeti la situació clínica de la pacient.
- DETERIORAMENT FUNCIONAL: Fisioteràpia i teràpia ocupacional.
- INCONTINÈNCIA: Tractament precoç de la ITU (infecció urinària) i evitar sondatge vesical.
- INFECCIÓ NOSOCOMIAL.
- SEDACCIÓ EXCESSIVA.
DETERIORAMENT COGNITIU LLEU (Mild cognitive impairment):

Punts en comú: alteració subjectiva de la memòria.

Variabilitat del correcte significat (memòria vs funcions cognitives vs AVDs)

Existència d'altres patrons clínics (subtipus de DCL)

No presenten criteris clínics de cap entitat neurodegenerativa, però que presenten un rendiment anormal en les
bateries neuropsicològiques.

L'alteració en un o més dominis de la cognició superior/és a l'esperada en una persona de la mateixa edat i nivell
educatiu, però que no és de suficient intensitat com per a establir el diagnòstic de demència.

‘’olvido benigno del ‘’deterioro de memòria ‘’deterioro cognitivo leve

anciano’’ asociado a la edad’’

Funció cognitva:

1. Tipus amnèsic, amb afectació exclusiva de la memòria, és el més conegut, estudiat i millor definit.
2. Tipus amnèsic multidomini, en el qual l'alteració de la memòria s'acompanya d'alteració en una altra àrea
cognitiva, habitualment la funció executiva.
3. Tipus no amnèsic, que cursa amb alteració de la funció executiva, l'àrea visuoespacial o el llenguatge.
4. Tipus no amnèsic multidomini, que cursa amb afectació de més d'un domini diferent a la memòria.

Funcionalitat:

Les alteracions no existeixen o són mínimes.

El deteriorament cognitiu lleu:

• Estadi previ a la demència: AVD preservades però amb una afectació lleu a nivell cognitiu i mínim en les
activitats instrumentals complexes (informe personal o d’un informant)
• Afecta a 10%-20% de persones majors de 65 anys (Petersen N Engl J Med 2011)
• La literatura indica que del 10-15% de persones que pateixen deteriorament cognitiu lleu acabaran patint
demència en cinc anys (Lee Y, Wu C, Teng C, Hsu W.. Trials. Octubre 2016; Blondell SJ, Hammersley-Mather R,
Veerman JL. BMC Public Health. 2014).
Recomanacions:

Estil de vida saludable, amb un bon control mèdic periòdic, realització d’exercici físic de manera habitual i també
d’exercici cognitiu, amb l’objectiu de mantenir no només una vida físicament activa sinó també mentalment viva.
(Lehert P, Villaseca P, Hogervorst E, Maki PM, Henderson VW. Climacteric. 2015)

QUÈ i QUANT?

Exercici físic: no només aeròbic, cal treballar força, equilibri amb exercicis funcionals!!

No hi ha claredat amb el grau d’intensitat ni tampoc la relació dosi/resposta

Relació directa amb la millora de la capacitat de retentiva i consolidació de la memòria si 1er es fa exercici físic i després
es fa treball cognitiu.

Darreres investigacions: DUALTASK (mínim 3 mesos d’intervenció) (Suzuki T et al. PLoS One. 2013; Gates NJ et al. BMC
Geriatr. 2011; Fiatarone Singh MA et al. J Am Med Dir Assoc. 2014)

DEMÈNCIA:

La demència és una síndrome caracteritzat per una davallada de les funcions superiors, entre elles la memòria, en
relació amb el nivell previ dels pacients. Addicionalment, completant el quadre simptomàtic, se solen sumar
alteracions psicològiques i del comportament, produint en el subjecte una discapacitat progressiva.

Criteris de demència. DSM-IV:

Demències degeneratives primàries:

Característiques diferencials entre demència subcortical i cortical:

DEMÈNCIA SUBCORTICAL DEMÈNCIA CORTICAL (DA)

Funcions mentals
- Llenguatge Disàrtria, disfonia Afàsia
- Memòria Afectada, oblit Amnèsia severa
- Cognició Alentida Apràxia, agnòsia

Personalitat Apatia Indiferència

Humor Depressió Desinhibició
Sistema motor
- Parla Disàrtria Normal
- Postura Alterada Normal
- Marxa Alterada Normal
- Velocitat motriu Lentitud Normal
- Trastorns del moviment Comuns Normal

Anatomia
- Escorça Preservada Afectada
- Ganglis basalts, tàlem, Afectada Preservada
mesencèfal

Demències vasculars:

Criteris DSM-IV:
Demències secundàries:
Demència tipus Alzheimer:
- Inici lent
- Curs degeneratiu
- Major supervivència.
- La gent gran no es mor d’Alzheimer, sinó de les complicacions d’aquest.
FASE 1
- Inici d’oblits freqüents
- Conductes angoixants
- Imprecisió en les tasques
habituals
- Accentuació del caràcter
- Pèrdua d’interès
- Fallida en tasques no
rutinàries
- Desorientació temporo-
espaial
- Empobriment lexical
FASES ALZHEIMER
FASE 2
- Major pèrdua de memòria
- Alteracions cognitives
- Major incidència a caure
- Major dependència
- Reaccions desmesurades
- Fatigabilitat
- Major desorientació temporoespaial
- Alteracions motrius
- Oblit de normes socials
- Síndrome afaso-apraxo-agnòsic
- Insomni
FASE 3
- Deteriorament sever
- Agnòsia extrema
- Augment dels trastorns de
comunicació
- Labilitat emocional
- Conservació de la memòria
afectiva
- + afectació motora (síndrome
inmobilitat + retraccions)
 OBJECTIUS: OBJECITUS: OBJECTIUS:
- Prevenció de la fragilitat - Alentir la regressió psicomotriu - Proporcionar el major confort i
- Alentir la regressió - Prevenir la sdr. Immobilitat benestar
psicomotriu - Facilitar la màxima autonomia en les - Reduir el dolor
- Reduir el sedentarisme AVD (ABVDs) - Evitar i rectificar males posicions
- Prevenir la sdr. Immobilitat - Planificar i seqüenciar les activitats - Prevenció de les complicacions a
- Facilitar la màxima funcionals per evitar que s’oblidi del mig i llarg termini
autonomia en les AVDS que ha de fer - Tractament de la Síndrome
(AIVDs > ABVDs) - Mantenir i potenciar les capacitats que d’immobilització
- Planificar i seqüenciar les la persona no ha perdut
activitats funcionals per - Estimular la persona per evitar una
evitar que s’oblidi del que ha progressió de la l’alteració afaso-
de fer... apraxo-agnòsia
- Evitar possibles riscos (Oferir un espai
segur pel moviment i prevenir caigudes
i adaptar l’entorn)
- Treballar amb fets significatius per la
persona
- Oferir elements de suport i confort al
llarg de l’evolució de la demència
- Donar eines al principal cuidador per
treballar sota els mateixos objectius

INTERVENCIÓ: INTERVENCIÓ: INTERVENCIÓ:

Ídem gent gran amb
deteriorament cognitiu lleu
- AFT (reducció sedentarisme) - Tractament antiàlgic
- EFT (increment AF + prevenció (termoteràpia, massatge,
caigudes) crioteràpia, hidroteràpia...)
- Tai Txi - Estiraments i TPI’s (mobilitzacions
- Otago passives)
- Treball sensorimotriu: estimulació
basal i multisensorial
- Tècniques de manutenció (cuidar
al malalt i també al cuidador)
- Acomodacions posturals
- Adaptacions de l’espai (AATT)
- Tractament de les complicacions
de l’allitament (Sdr. immobilitat)

ATENCIÓ CENTRADA EN LA PERSONA (ACP):

DELÍRIUM O SCA ANSIETAT DET. COGNITIU LLEU DEMÈNCIA DEPRESSIÓ

Inici agut, nivell de Aparició de por o És l'estat transitori Curs progressiu i Influeix
consciència malestar intensos. entre l'ancià normal més estable El nivell negativament sobre
fluctuant, evolució Començament i demència lleu. de consciència no les funcions
transitòria i caràcter brusc. Símptomes Trastorn adquirit sol alterar-se. La cognitives Humor
reversible. sudoració intensa, prolongat 1 o desorientació trist, anorèxia,
Trastorns nàusees, diverses funcions apareix en fases més fatiga, apatia,
coneixement, parestèsies, dispnea, cognitives que no tardanes. Compleix insomni Pot
l'atenció, reducció palpitacions, correspon amb una criteris de demència confondre's amb
del nivell de opressió toràcica. síndrome focal i no (DSM-IV). una demència (o
consciència, compleix criteris de coexistir).
alteració del cicle demència. Alentiment
 del somni i de la Interfereix de psicomotor i escassa
conducta manera mínima amb motivació en la
psicomotora. Origen les AVDs. Factor de realització dels tests.
multifactorial. Tt risc de demència. En
l'etiològic. l'actualitat suposa el
major repte
diagnòstic.
ORIENTACIÓ PSICO AFT (+dualtask) AFT (+ ordres AFT alt component
↑o RELAXACIÓ ORIENTACIÓ I senzilles + d’oci s/ preferències
↓ESTIMULACIÓ REPETICIÓ automatismes + de la persona
MOVIMENT AVD)
ABORDATGE ESTIMULACIÓ BASAL
INTEGRAL ESTIMULACIÓ
MULTISENSORIAL

A tenir present...

- Habilitats de comunicació (escolta activa, empatia)

• Tenir cura de la comunicació amb la persona
• Ser empàtic amb la comunicació no verbal ja que la persona pot manifestar-se a partir dels moviments i la
postura corporal en resposta al seu estat:
• Els gestos: el moviment corporal expressat amb el cos i el moviment de mans i braços
• L’expressió facial i les mirades: com expressió d’emocions, i estats d’ànim.
• Paralingüística: el comportament no verbal expressat en la veu
• Proxèmide: estudia el comportament expressat en el seu espai personal
- Tenir cura del respecte i la dignificació
- Educació sanitària
- Treball rutinari en les activitats terapèutiques
- Tractament global interdisciplinar
- Tenir cura del clima calma i suport
- Conservar la mobilitat i la deambulació
- “Fer tot per ells però res en el seu lloc”
- Canvis progressius donant seguretat i autonomia en l’entorn
- Fomentar l’entorn social
- Ser tolerants i flexibles
- Contenció física???
 17 novembre de 2020

TEMA 3
Valoracions en geriatria
3.1.Valoració geriàtrica integral
3.2. Aplicació de les valoracions funcionals en fisioteràpia
TREBALL GRUPAL

dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

3.2. Valoracions en fisioteràpia

i aplicacions

dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

CORPORAL ESQUEMA CORPORAL Observació

DADES ANTROPOMÈTRIQUES I Tallímetre, bàscula (bioimpedància), cinta mètrica, plicòmetre

COMPOSICIÓ CORPORAL
FÍSIC FUNCIONAL
DOLOR EVA / EN / EV / EDAD / Dolorplus

APTITUDS FÍSIQUES BA - FLEXIBILITAT Goniometria - Chair sit and Reach Test / Back Scratch Test
(physical fitness)
FORÇA Manual Muscle Testing ( MRC – Oxford) / EESS ( Handgrip Strength / Arm Curl
Test) / EEII 30s Chair Stand Test, 5STS

RESISTÈNCIA 6MWT - Two Minute Step in Place Test

EQUILIBRI TUG (cognitiu)/ BBS/ Romberg/ Ficsit-4 / Mini-BESTes / POMA / Tinetti- eq

FÍSICOFUNCIONAL CAPACITAT FUNCIONAL Senior Fitness Test battery / SPPB

(fucntional fitness)
MARXA FAC

MOBILITAT Functional Reach test /8-foot up and go tests / TUG , 5-time sit to stand test,
backward walking , SPPB

CAIGUDES ( RISC CAIGUDA+ POR) previous falls, fear of falling, and perception/ / Dowton / Gait speed / Falls
Efficacy Scale-International / TUG/ Tinetti

FRAGILITAT Criteris de Fried 2001 /Qüestionari SHARE o FRAIL

AVDS ABVD (Índex de Barthel / Índex de Katz) AIVD (Escala de Lawton i Brody / Escala
de l’OARS) AAVD ( relat/entrevista)

COMPORTAMENT SEDENTARI SEDENTARIME H SDT / d

NIVELL AF/ INACTIVITAT IPAQ, acceleròmetres, podòmetres, smartbands /Incompliment recomanacions

PROGRAMACIÓ D’AF CCVV (TA, SaO2, FC) Tensiòmetre, Pulxioxímetre,

nRM, 1RM, percepció de l’esforç nRM, 1RM, Escala de percepció de l’esforç, BORG
dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

CORPORAL ESQUEMA CORPORAL Observació

DADES ANTROPOMÈTRIQUES I Tallímetre, bàscula (bioimpedància), cinta mètrica, plicòmetre

COMPOSICIÓ CORPORAL
EVA / EN / EV / EDAD / Dolorplus
DOLOR

dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

CORPORAL ESQUEMA CORPORAL Observació

DADES ANTROPOMÈTRIQUES I Tallímetre, bàscula (bioimpedància), cinta mètrica, plicòmetre

COMPOSICIÓ CORPORAL
EVA / EN / EV / EDAD / Dolorplus
DOLOR

Pes → kg
Talla → m
IMC → pes/talla2 = kg / m2
Perímetre abdominal = marcador adipositat → cm
Perímetre malucs → cm
Perímetre quadricipital → cm
(Whole-body skeletal muscle mass → Al-Gindan et al. Equations)

Bioimpedància (aigua, proteïnes, minerals, grassa )

Plicòmetre

Tomás MT, Galán-Mercant A, Carnero EA, Fernandes B. Functional Capacity and Levels of Physical Activity in Aging: A 3-Year Follow-up. Front Med
(Lausanne). 2018 Jan 9;4:244.

dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

CORPORAL ESQUEMA CORPORAL Observació

DADES ANTROPOMÈTRIQUES I Tallímetre, bàscula (bioimpedància), cinta mètrica, plicòmetre

COMPOSICIÓ CORPORAL
EVA / EN / EV / EDAD / Dolorplus
DOLOR

Pes → kg
Talla → m
IMC → pes/talla2 = kg / m2
Perímetre abdominal = marcador adipositat → cm
Perímetre malucs → cm
Perímetre quadricipital → cm
(Ratio waist–hip)
(Whole-body skeletal muscle mass → Al-Gindan et al. Equations)

Bioimpedància (aigua, proteïnes, minerals, grassa )

Plicòmetre

Tomás MT, Galán-Mercant A, Carnero EA, Fernandes B. Functional Capacity and Levels of Physical Activity in Aging: A 3-Year Follow-up. Front Med
(Lausanne). 2018 Jan 9;4:244.

dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

CORPORAL ESQUEMA CORPORAL Observació

DADES ANTROPOMÈTRIQUES I Tallímetre, bàscula (bioimpedància), cinta mètrica, plicòmetre

COMPOSICIÓ CORPORAL
EVA / EN / EV / EDAD / Dolorplus
DOLOR

Tomás MT, Galán-Mercant A, Carnero EA, Fernandes B. Functional Capacity and Levels of Physical Activity in Aging: A 3-Year Follow-up. Front Med
(Lausanne). 2018 Jan 9;4:244.

dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

CORPORAL ESQUEMA CORPORAL Observació

DADES ANTROPOMÈTRIQUES I Tallímetre, bàscula (bioimpedància), cinta mètrica, plicòmetre

COMPOSICIÓ CORPORAL
EVA / EN / EV / EDAD / Dolorplus
DOLOR

dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA
APTITUDS FÍSIQUES
(physical fitness)
dimarts, 17 novembre de 2020
CV 2: GERIATRIA
17 novembre de 2020
BA - FLEXIBILITAT Goniometria - Chair sit and Reach Test / Back Scratch Test
FORÇA Manual Muscle Testing (MRC – Oxford) / EESS ( Handgrip Strength / Arm Curl Test) /
EEII (30s Chair Stand Test)
RESISTÈNCIA 6MWT - Two Minute Step in Place Test
EQUILIBRI TUG/ BBS/ Romberg/ Ficsit-4 / Mini-BESTest / POMA / Tinetti- eq
Cicle Vital 2: GERIATRIA
‹#›

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA
APTITUDS FÍSIQUES
(physical fitness)
dimarts, 17 novembre de 2020
CV 2: GERIATRIA
17 novembre de 2020
BA - FLEXIBILITAT Goniometria - Chair sit and Reach Test / Back Scratch Test
FORÇA Manual Muscle Testing (MRC – Oxford) / EESS ( Handgrip Strength / Arm Curl Test) /
EEII (30s Chair Stand Test)
RESISTÈNCIA 6MWT - Two Minute Step in Place Test
EQUILIBRI TUG/ BBS/ Romberg/ Ficsit-4 / Mini-BESTest / POMA / Tinetti- eq
Cicle Vital 2: GERIATRIA
‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

APTITUDS FÍSIQUES
(physical fitness)
BA - FLEXIBILITAT Goniometria - Chair sit and Reach Test / Back Scratch Test
FORÇA Manual Muscle Testing (MRC – Oxford) / EESS ( Handgrip Strength / Arm Curl Test) /
EEII (30s Chair Stand Test)
RESISTÈNCIA 6MWT - Two Minute Step in Place Test

EQUILIBRI TUG/ BBS/ Romberg/ Ficsit-4 / Mini-BESTest / POMA / Tinetti- eq

CHAIR SIT-AND-REACH TEST

Jones CJ, Rikli RE, Max J, Noffal G. The reliability and validity of a chair sit-and-reach test as a measure of hamstring flexibility in older adults. Res Q
Exerc Sport. 1998 Dec;69(4):338-43.
Mayorga-Vega D, Merino-Marban R, Viciana J. Criterion-Related Validity of Sit-and-Reach Tests for Estimating Hamstring and Lumbar Extensibility: a
Meta-Analysis. J Sports Sci Med. 2014 Jan 20;13(1):1-14. eCollection 2014 Jan.
Matos-Duarte M, Martínez-de-HaroV, Sanz-Arribas I, Andrade AGP, Chagas MH. Estudio longitudinal de la flexibilidad funcional en mayores
físicamente activos. 2017. Revista Internacional de Medicina y Ciencias de la Actividad Física y el Deporte vol. 17 (65) pp. 121-137
Ochoa-González ME, Elisa Andrea Cobo-Mejía EA, Ruiz-Castillo LY, Vargas-Niño DM, Sandoval-Cuellar C. Cross-cultural adaptation of the English
version of the Senior Fitness Test to Spanish. 2014 Dec. rev.fac.med. vol.62 no.4
dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

APTITUDS FÍSIQUES
(physical fitness)
BA - FLEXIBILITAT Goniometria - Chair sit and Reach Test / Back Scratch Test
FORÇA Manual Muscle Testing (MRC – Oxford) / EESS ( Handgrip Strength / Arm Curl Test) /
EEII (30s Chair Stand Test)
RESISTÈNCIA 6MWT - Two Minute Step in Place Test

EQUILIBRI TUG/ BBS/ Romberg/ Ficsit-4 / Mini-BESTest / POMA / Tinetti- eq

BACK SCRATCH TEST

Matos-Duarte M, Martínez-de-HaroV, Sanz-Arribas I, Andrade AGP, Chagas MH. Estudio longitudinal de la flexibilidad funcional en mayores
físicamente activos. 2017. Revista Internacional de Medicina y Ciencias de la Actividad Física y el Deporte vol. 17 (65) pp. 121-137
Ochoa-González ME, Elisa Andrea Cobo-Mejía EA, Ruiz-Castillo LY, Vargas-Niño DM, Sandoval-Cuellar C. Cross-cultural adaptation of the English
version of the Senior Fitness Test to Spanish. 2014 Dec. rev.fac.med. vol.62 no.4

dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA
APTITUDS FÍSIQUES
(physical fitness)
dimarts, 17 novembre de 2020
CV 2: GERIATRIA
17 novembre de 2020
BA - FLEXIBILITAT Goniometria - Chair sit and Reach Test / Back Scratch Test
FORÇA Manual Muscle Testing (MRC – Oxford) / EESS ( Handgrip Strength / Arm Curl Test) /
EEII (30s Chair Stand Test)
RESISTÈNCIA 6MWT - Two Minute Step in Place Test
EQUILIBRI TUG/ BBS/ Romberg/ Ficsit-4 / Mini-BESTest / POMA / Tinetti- eq
Cicle Vital 2: GERIATRIA
‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

APTITUDS FÍSIQUES
(physical fitness)
BA - FLEXIBILITAT Goniometria - Chair sit and Reach Test / Back Scratch Test
FORÇA Manual Muscle Testing (MRC – Oxford) / EESS ( Handgrip Strength / Arm Curl Test) /
EEII (30s Chair Stand Test)
RESISTÈNCIA 6MWT - Two Minute Step in Place Test

EQUILIBRI TUG/ BBS/ Romberg/ Ficsit-4 / Mini-BESTest / POMA / Tinetti- eq

Manual Muscle Testing ( Medical Rresearch Council Score – Oxford)

O'Neill S, Jaszczak SLT, Steffensen AKS, Debrabant B.Using 4+ to grade near-normal muscle strength does not improve agreement. Chiropr
Man Therap. 2017 Oct 10;25:28.

dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

APTITUDS FÍSIQUES
(physical fitness)
BA - FLEXIBILITAT Goniometria - Chair sit and Reach Test / Back Scratch Test
FORÇA Manual Muscle Testing (MRC – Oxford) / EESS ( Handgrip Strength / Arm Curl Test) /
EEII (30s Chair Stand Test)
RESISTÈNCIA 6MWT - Two Minute Step in Place Test

EQUILIBRI TUG/ BBS/ Romberg/ Ficsit-4 / Mini-BESTest / POMA / Tinetti- eq

HANDGRIP STRENGTH TEST

Schaubert KL, Bohannon RW. Reliability and validity of three strength measures obtained from community-dwelling elderly persons.
J Strength Cond Res.2005 Aug;19(3):717-20
Pratama IK, Setiati S. Correlation between hand grip strength and functional mobility in elderly patients. Journal of Physics: Conference Series,
Volume 1073, Interdiciplinary Physics
Beller J, et al. Trends in grip strength: Age, period, and cohort effects on grip strength in older adults from Germany, Sweden, and Spain. SSM -
Population Health Volume 9, December 2019, 100456
Sánchez Torralvo FJ, Porras N , Abuín Fernández J, García Torres F, Tapia MJ, Lima F, Soriguer F, Gonzalo M , Rojo Martínez G , Olveira G.
Normative reference values for hand grip dynamometry in Spain. Association with lean mass. Nutr. Hosp. vol.35 no.1 Madrid ene./feb. 2018
Mendes J, Amaral TF, Borges N, Santos A, Padrão P, Moreira P, Afonso C, Negrão R. Handgrip strength values of Portuguese older adults: a
population based study. BMC Geriatr. 2017 Aug 23;17(1):191.
Bohannon RW. Test-Retest Reliability of Measurements of Hand-Grip Strength Obtained by Dynamometry from Older Adults: A Systematic
Review of Research in the PubMed Database. J Frailty Aging. 2017;6(2):83-87.
dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS Southampton protocol for adult grip strength measurement.

Roberts et al, Age Ageing 2011
EN GERIATRIA 1 Sentar al paciente cómodamente en una silla estándar fija, respaldo y
brazos fijos. Utilizar la misma silla para cada medida.

Southampton 2 Pedir que coloque sus antebrazos en los reposabrazos de la silla con la
muñeca justo al final del brazo de la silla: muñeca en posición neutral,

protocol for adult 3

pulgar hacia arriba
Demostrar cómo se usa el dinamómetro

grip strength 4 Iniciar la medición con la mano derecha

measurement
Equipo: Modelo J00105 JAMAR
Mano hidráulica Dinamómetro.
5 Coloque la mano de modo que el pulgar quede a un lado del mango
redondo y los cuatro dedos están alrededor del otro lado. El instrumento
debe estar cómodo en la mano. Modifique la posición del mango si es
necesario
6 El observador sostienen la base del dinamómetro en su palma. El objetivo
de esto es soportar el peso del dinamómetro (para negar el efecto de la
gravedad en la fuerza máxima), pero sin restringir el movimiento.
7 Anime al paciente a apretar tan fuerte durante el tiempo que pueda o hasta
que la aguja se detenga. Una vez que la aguja deja de elevarse, el
participante puede recibir instrucciones de dejar de apretar
8 Tomar la lectura de la en kilogramos y registrar el resultado.

9 Repita la medición a la mano izquierda.

10 Realizar otras dos mediciones para cada mano alternando los lados hasta
completar tres mediciones en total para cada una
11 La mejor puntuación de las seis se utiliza en el análisis estadísticos así cómo
también para animar a los sujetos a llegar a una mejor puntuación
12 También registra el dominio de la mano, es decir, derecha, izquierda o
ambidiestro (personas que pueden escribir genuinamente con ambas
Roberts et al, Age Ageing 2011 manos).

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

Fuerza de prensión

• Southampton protocol for adult grip strength

measurement

SARCOPENIA
Puntuación menor a 20 (mujeres)
Puntuación menor a 30 (hombres)
Cruz-Jentoft, et al, Age Ageing, 2010
Lauretani et al, J Appl Physiol 2003

Massy-Westropp NM, Gill TK, Taylor AW, Bohannon RW, Hill,

CL. Hand Grip Strength: age and gender stratified normative data in
a population-based study. BMC research notes. 2011 Apr; 4(1), 127

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

El grupo de Trabajo European Working Group on Sarcopenia in

Older People (EWGSOP)
• Cruz-Jentoft AJ, et al. Age Ageing 2010

La revisión sistemática ha demostrado que la fuerza de agarre

es válida y medida confiable dentro del diagnóstico de
sarcopenia
• Mijnarends DM, et al. J Am Med Dir Assoc 2013

• Beaudart C et al. J Musculoskelet Neuronal Interact 2014

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

POCA FORÇA DE EESS, motiu de risc

FORÇA de HAND GRIP:

• HOMES: <26kg
• DONES: < 16 kg

5 Sit to Stand: 15 segons

dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

APTITUDS FÍSIQUES
(physical fitness)
BA - FLEXIBILITAT Goniometria - Chair sit and Reach Test / Back Scratch Test
FORÇA Manual Muscle Testing (MRC – Oxford) / EESS ( Handgrip Strength / Arm Curl Test) /
EEII (30s Chair Stand Test)
RESISTÈNCIA 6MWT - Two Minute Step in Place Test

EQUILIBRI TUG/ BBS/ Romberg/ Ficsit-4 / Mini-BESTest / POMA / Tinetti- eq

30s ARM CURL TEST

Schaubert KL, Bohannon RW. Reliability and validity of three strength measures obtained from community-dwelling elderly persons.
J Strength Cond Res.2005 Aug;19(3):717-20
Ochoa-González ME, Elisa Andrea Cobo-Mejía EA, Ruiz-Castillo LY, Vargas-Niño DM, Sandoval-Cuellar C. Cross-cultural adaptation of the English
version of the Senior Fitness Test to Spanish. 2014 Dec. rev.fac.med. vol.62 no.4
Boneth Collantes M, Ariza García CL, Angarita Fonseca A, Parra Patiño J, Monsalve A, Gómez E. Reproducibilidad de las pruebas Arm Curl y Chair
Stand para evaluar resistencia muscular en población adulta mayor. 2012 May/Aug. Rev. Cienc. Salud vol.10 no.2

dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

30s ARM CURL TEST, normalitat

Nombre de repeticions segons Rikli RE, Jones CJ. Development and validation of a
functional fitness test for community-residing older adults. J. Aging. Phys. Act. 1999; 7 (2): 129-
61.
• HOMES: 20 rep
• DONES: 17 rep

Cicle Vital 2: GERIATRIA

dimarts, 17 novembre de 2020

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

APTITUDS FÍSIQUES
(physical fitness)
BA - FLEXIBILITAT Goniometria - Chair sit and Reach Test / Back Scratch Test
FORÇA Manual Muscle Testing (MRC – Oxford) / EESS ( Handgrip Strength / Arm Curl Test) /
EEII (30s Chair Stand Test)
RESISTÈNCIA 6MWT - Two Minute Step in Place Test

EQUILIBRI TUG/ BBS/ Romberg/ Ficsit-4 / Mini-BESTest / POMA / Tinetti- eq

30s ARM CURL TEST VÍDEO FRANCISCO, HOME DE 88 ANYS

Nombre de repeticions segons Rikli RE, Jones CJ. Development and validation of a
functional fitness test for community-residing older adults. J. Aging. Phys. Act. 1999; 7 (2): 129-
61.
• HOMES: 20 rep
• DONES: 17 rep

dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

APTITUDS FÍSIQUES
(physical fitness)
BA - FLEXIBILITAT Goniometria - Chair sit and Reach Test / Back Scratch Test
FORÇA Manual Muscle Testing (MRC – Oxford) / EESS ( Handgrip Strength / Arm Curl Test) /
EEII (30s Chair Stand Test)
RESISTÈNCIA 6MWT - Two Minute Step in Place Test

EQUILIBRI TUG/ BBS/ Romberg/ Ficsit-4 / Mini-BESTest / POMA / Tinetti- eq

30s CHAIR STAND TEST

Ochoa-González ME, Elisa Andrea Cobo-Mejía EA, Ruiz-Castillo LY, Vargas-Niño DM, Sandoval-Cuellar C. Cross-cultural adaptation of the English
version of the Senior Fitness Test to Spanish. 2014 Dec. rev.fac.med. vol.62 no.4
Boneth Collantes M, Ariza García CL, Angarita Fonseca A, Parra Patiño J, Monsalve A, Gómez E. Reproducibilidad de las pruebas Arm Curl y Chair
Stand para evaluar resistencia muscular en población adulta mayor. 2012 May/Aug. Rev. Cienc. Salud vol.10 no.2
Millor N, Lecumberri P, Gómez M, Martínez-Ramírez A, Izquierdo M. An evaluation of the 30-s chair stand test in older adults: frailty detection
based on kinematic parameters from a single inertial unit. J Neuroeng Rehabil. 2013 Aug 1;10:86.

dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

APTITUDS FÍSIQUES
(physical fitness)
BA - FLEXIBILITAT Goniometria - Chair sit and Reach Test / Back Scratch Test
FORÇA Manual Muscle Testing (MRC – Oxford) / EESS ( Handgrip Strength / Arm Curl Test) /
EEII (30s Chair Stand Test)
RESISTÈNCIA 6MWT - Two Minute Step in Place Test

EQUILIBRI TUG/ BBS/ Romberg/ Ficsit-4 / Mini-BESTest / POMA / Tinetti- eq

30s CHAIR STAND TEST,

Paràmetres de normalitat
segons edat i gènere

Ochoa-González ME, Elisa Andrea Cobo-Mejía EA, Ruiz-Castillo LY, Vargas-Niño DM, Sandoval-Cuellar C. Cross-cultural adaptation of the English
version of the Senior Fitness Test to Spanish. 2014 Dec. rev.fac.med. vol.62 no.4
Boneth Collantes M, Ariza García CL, Angarita Fonseca A, Parra Patiño J, Monsalve A, Gómez E. Reproducibilidad de las pruebas Arm Curl y Chair
Stand para evaluar resistencia muscular en población adulta mayor. 2012 May/Aug. Rev. Cienc. Salud vol.10 no.2
Millor N, Lecumberri P, Gómez M, Martínez-Ramírez A, Izquierdo M. An evaluation of the 30-s chair stand test in older adults: frailty detection
based on kinematic parameters from a single inertial unit. J Neuroeng Rehabil. 2013 Aug 1;10:86.

dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

APTITUDS FÍSIQUES
(physical fitness)
BA - FLEXIBILITAT Goniometria - Chair sit and Reach Test / Back Scratch Test
FORÇA Manual Muscle Testing (MRC – Oxford) / EESS ( Handgrip Strength / Arm Curl Test) /
EEII (5 sts TEST)
RESISTÈNCIA 6MWT - Two Minute Step in Place Test

EQUILIBRI TUG/ BBS/ Romberg/ Ficsit-4 / Mini-BESTest / POMA / Tinetti- eq

5 SIT TO STAND TEST (segons Guralnik 1985; Mazza 2010):

Paràmetres de normalitat
Home, 83 anys Dona, 81anys

Dona, 84 anys

Ochoa-González ME, Elisa Andrea Cobo-Mejía EA, Ruiz-Castillo LY, Vargas-Niño DM, Sandoval-Cuellar C. Cross-cultural adaptation of the English
version of the Senior Fitness Test to Spanish. 2014 Dec. rev.fac.med. vol.62 no.4
Boneth Collantes M, Ariza García CL, Angarita Fonseca A, Parra Patiño J, Monsalve A, Gómez E. Reproducibilidad de las pruebas Arm Curl y Chair
Stand para evaluar resistencia muscular en población adulta mayor. 2012 May/Aug. Rev. Cienc. Salud vol.10 no.2
Millor N, Lecumberri P, Gómez M, Martínez-Ramírez A, Izquierdo M. An evaluation of the 30-s chair stand test in older adults: frailty detection
based on kinematic parameters from a single inertial unit. J Neuroeng Rehabil. 2013 Aug 1;10:86.

dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

APTITUDS FÍSIQUES
(physical fitness)
BA - FLEXIBILITAT Goniometria - Chair sit and Reach Test / Back Scratch Test
FORÇA Manual Muscle Testing (MRC – Oxford) / EESS ( Handgrip Strength / Arm Curl Test) /
EEII (30s Chair Stand Test)
RESISTÈNCIA 6MWT - Two Minute Step in Place Test

EQUILIBRI TUG/ BBS/ Romberg/ Ficsit-4 / Mini-BESTest / POMA / Tinetti- eq

SIX MINUTE WALK TEST

SIX MINUTE WALK DISTANCE

men, 6MWD = (7.57 × heightcm) − (5.02 × age) − (1.76 × weightkg) − 309 m,

women, 6MWD = (2.11 × heightcm) − (2.29 × weightkg) − (5.78 × age) + 667 m
Ochoa-González ME, Elisa Andrea Cobo-Mejía EA, Ruiz-Castillo LY, Vargas-Niño DM, Sandoval-Cuellar C. Cross-cultural adaptation of the English
version of the Senior Fitness Test to Spanish. 2014 Dec. rev.fac.med. vol.62 no.4
https://www.sralab.org/rehabilitation-measures/6-minute-walk-test
The 6-min walk distance in healthy subjects: reference standards from seven countries. European Respiratory Journal 2011 37: 150-156
Enright PL, Sherrill DL. Reference equations for the six-minute walk in healthy adults. Am J Respir Crit Care Med. 1998 Nov;158(5 Pt 1):1384-7.

dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA
APTITUDS FÍSIQUES
(physical fitness)
SIX MINUTE WALK TEST, paràmetres
Scivoletto, G., Tamburella, F., et al. (2011)
dimarts, 17 novembre de 2020
CV 2: GERIATRIA
17 novembre de 2020
BA - FLEXIBILITAT Goniometria - Chair sit and Reach Test / Back Scratch Test
FORÇA Manual Muscle Testing (MRC – Oxford) / EESS ( Handgrip Strength / Arm Curl Test) /
EEII (30s Chair Stand Test)
RESISTÈNCIA 6MWT - Two Minute Step in Place Test
EQUILIBRI TUG/ BBS/ Romberg/ Ficsit-4 / Mini-BESTest / POMA / Tinetti- eq
Cicle Vital 2: GERIATRIA
‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

APTITUDS FÍSIQUES
(physical fitness)
BA - FLEXIBILITAT Goniometria - Chair sit and Reach Test / Back Scratch Test
FORÇA Manual Muscle Testing (MRC – Oxford) / EESS ( Handgrip Strength / Arm Curl Test) /
EEII (30s Chair Stand Test)
RESISTÈNCIA 6MWT - Two Minute Step in Place Test

EQUILIBRI TUG/ BBS/ Romberg/ Ficsit-4 / Mini-BESTest / POMA / Tinetti- eq

TWO MINUTE STEP IN PLACE TEST

Ochoa-González ME, Elisa Andrea Cobo-Mejía EA, Ruiz-Castillo LY, Vargas-Niño DM, Sandoval-Cuellar C. Cross-cultural adaptation of the English
version of the Senior Fitness Test to Spanish. 2014 Dec. rev.fac.med. vol.62 no.4
Bohannon RW , Crouch RH. Two-Minute Step Test of Exercise Capacity: Systematic Review of Procedures, Performance, and Clinimetric
Properties. J Geriatr Phys Ther 2017; 00:1-8.

dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

APTITUDS FÍSIQUES
(physical fitness)
BA - FLEXIBILITAT Goniometria - Chair sit and Reach Test / Back Scratch Test
FORÇA Manual Muscle Testing (MRC – Oxford) / EESS ( Handgrip Strength / Arm Curl Test) /
EEII (30s Chair Stand Test)
RESISTÈNCIA 6MWT - Two Minute Step in Place Test

EQUILIBRI TUG/ BBS/ Romberg/ Ficsit-4 / Mini-BESTest / POMA / Tinetti- eq

TWO MINUTE STEP IN PLACE TEST,

paràmetres normalitat segons Senior Fitness test,
Rikli i Jones, 2001

dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

APTITUDS FÍSIQUES
(physical fitness)
BA - FLEXIBILITAT Goniometria - Chair sit and Reach Test / Back Scratch Test
FORÇA Manual Muscle Testing (MRC – Oxford) / EESS ( Handgrip Strength / Arm Curl Test) /
EEII (30s Chair Stand Test)
RESISTÈNCIA 6MWT - Two Minute Step in Place Test

EQUILIBRI TUG/ BBS/ Romberg/ Ficsit-4 / Mini-BESTest / POMA / Tinetti- eq

TIME UP AND GO TEST (TUG)

Risc de caigudes
Normal: <10 segons
Risc de caigudes: Si tarden > 10 segons
Equilibri
Poc alterat: 10-19 segons. Dona, 83 anys
Moderadament alterat: 20-29 segons Dona, 80anys
Severament alterat. Dependents en l’equilibri i la mobilitat: >30 segons.
(mesures de la cadira: entre 45-57 cm. d’alçada i els braços entre 63-65 cm.)
Podsiadlo D, Richardson S. The timed "Up & Go": a test of basic functional mobility for frail elderly persons. J Am Geriatr Soc. Feb 1991;39(2):142-
148.
Nightingale CJ, Mitchell SN, Butterfield SA. Validation of the Timed Up and Go Test for Assessing Balance Variables in Adults Aged 65 and Older. J
Aging Phys Act. 2019 Apr 1;27(2):230-233.
Barry E, Galvin R, Keogh C, Horgan F, Fahey T. Is the Timed Up and Go test a useful predictor of risk of falls in community dwelling older adults: a
systematic review and meta-analysis. BMC Geriatr. 2014 Feb 1;14:14
Bohannon RW. Reference Values for the Timed Up and Go Test: A Descriptive Meta-Analysis. 2006. Journal of Geriatric Physical Therapy 29(2):64-8
dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

APTITUDS FÍSIQUES
(physical fitness)
BA - FLEXIBILITAT Goniometria - Chair sit and Reach Test / Back Scratch Test
FORÇA Manual Muscle Testing (MRC – Oxford) / EESS ( Handgrip Strength / Arm Curl Test) /
EEII (30s Chair Stand Test)
RESISTÈNCIA 6MWT - Two Minute Step in Place Test

EQUILIBRI TUG/ BBS/ Romberg/ Ficsit-4 / Mini-BESTest / POMA / Tinetti- eq

BERG BALANCE SCALE (BBS)

Consta de 14 activitats de la vida diària que la persona ha de poder realitzar

amb seguretat.
Cada ítem es puntua de 0 a 4 punts.
Més puntuació indica un major equilibri (la màxima puntuació és de 56).

Berg K, Wood-Dauphinée S, Williams JI, Gayton D. Measuring balance in the elderly: preliminary development of an instrument.
Physiother Can 1989;41:304-311

dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA
APTITUDS FÍSIQUES
(physical fitness)
BERG BALANCE SCALE (BBS)
Berg K, Wood-Dauphinée S, Williams JI, Gayton D. Measuring balance in the elderly: preliminary development of an instrument.
Physiother Can 1989;41:304-311
dimarts, 17 novembre de 2020
CV 2: GERIATRIA
17 novembre de 2020
BA - FLEXIBILITAT Goniometria - Chair sit and Reach Test / Back Scratch Test
FORÇA Manual Muscle Testing (MRC – Oxford) / EESS ( Handgrip Strength / Arm Curl Test) /
EEII (30s Chair Stand Test)
RESISTÈNCIA 6MWT - Two Minute Step in Place Test
EQUILIBRI TUG/ BBS/ Romberg/ Ficsit-4 / Mini-BESTest / POMA / Tinetti- eq
Cicle Vital 2: GERIATRIA
‹#›

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA
APTITUDS FÍSIQUES
(physical fitness)
BERG BALANCE SCALE (BBS)
Berg K, Wood-Dauphinée S, Williams JI, Gayton D. Measuring balance in the elderly: preliminary development of an instrument.
Physiother Can 1989;41:304-311
dimarts, 17 novembre de 2020
CV 2: GERIATRIA
17 novembre de 2020
BA - FLEXIBILITAT Goniometria - Chair sit and Reach Test / Back Scratch Test
FORÇA Manual Muscle Testing (MRC – Oxford) / EESS ( Handgrip Strength / Arm Curl Test) /
EEII (30s Chair Stand Test)
RESISTÈNCIA 6MWT - Two Minute Step in Place Test
EQUILIBRI TUG/ BBS/ Romberg/ Ficsit-4 / Mini-BESTest / POMA / Tinetti- eq
Cicle Vital 2: GERIATRIA
‹#›

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA
APTITUDS FÍSIQUES
(physical fitness)
BERG BALANCE SCALE (BBS)
Berg K, Wood-Dauphinée S, Williams JI, Gayton D. Measuring balance in the elderly: preliminary development of an instrument.
Physiother Can 1989;41:304-311
dimarts, 17 novembre de 2020
CV 2: GERIATRIA
17 novembre de 2020
BA - FLEXIBILITAT Goniometria - Chair sit and Reach Test / Back Scratch Test
FORÇA Manual Muscle Testing (MRC – Oxford) / EESS ( Handgrip Strength / Arm Curl Test) /
EEII (30s Chair Stand Test)
RESISTÈNCIA 6MWT - Two Minute Step in Place Test
EQUILIBRI TUG/ BBS/ Romberg/ Ficsit-4 / Mini-BESTest / POMA / Tinetti- eq
Cicle Vital 2: GERIATRIA
‹#›

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA
APTITUDS FÍSIQUES
(physical fitness)
BERG BALANCE SCALE (BBS)
Berg K, Wood-Dauphinée S, Williams JI, Gayton D. Measuring balance in the elderly: preliminary development of an instrument.
Physiother Can 1989;41:304-311
dimarts, 17 novembre de 2020
CV 2: GERIATRIA
17 novembre de 2020
BA - FLEXIBILITAT Goniometria - Chair sit and Reach Test / Back Scratch Test
FORÇA Manual Muscle Testing (MRC – Oxford) / EESS ( Handgrip Strength / Arm Curl Test) /
EEII (30s Chair Stand Test)
RESISTÈNCIA 6MWT - Two Minute Step in Place Test
EQUILIBRI TUG/ BBS/ Romberg/ Ficsit-4 / Mini-BESTest / POMA / Tinetti- eq
Cicle Vital 2: GERIATRIA
‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

APTITUDS FÍSIQUES
(physical fitness)
BA - FLEXIBILITAT Goniometria - Chair sit and Reach Test / Back Scratch Test
FORÇA Manual Muscle Testing (MRC – Oxford) / EESS ( Handgrip Strength / Arm Curl Test) /
EEII (30s Chair Stand Test)
RESISTÈNCIA 6MWT - Two Minute Step in Place Test

EQUILIBRI TUG/ BBS/ Romberg/ Ficsit-4 / Mini-BESTest / POMA / Tinetti- eq

TEST DE ROMBERG

El pacient s’ha de mantenir en bipedestació amb els peus junts i els ulls
tancats.
El temps màxim de durada de la prova és de 30 segons i es valora la
caiguda ràpida o lenta cap a un costat, o cap al darrere.

Berg K, Wood-Dauphinée S, Williams JI, Gayton D. Measuring balance in the elderly: preliminary development of an instrument.
Physiother Can 1989;41:304-311

dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

APTITUDS FÍSIQUES BA - FLEXIBILITAT Goniometria - Chair sit and Reach Test / Back Scratch Test
(physical fitness)
FORÇA Manual Muscle Testing (MRC – Oxford) / EESS ( Handgrip Strength / Arm Curl Test) /
EEII (30s Chair Stand Test)
RESISTÈNCIA 6MWT - Two Minute Step in Place Test

EQUILIBRI TUG/ BBS/ Romberg/ Ficsit-4 / Mini-BESTest / POMA / Tinetti- eq

el anciano

FICSIT-4 modificat: Lucía, 62 anys

• 4 posicions
base static balance measures. Frailty and Injuries: Cooperative Studies of Intervention Techniques. J Gerontol A Biol •
Rossiter-Fornoff JE, Wolf SL, Wolfson LI, Buchner DM. A cross-sectional validation study of the FICSIT common data

Sci Med Sci. 1995 Nov;50(6):M291-7.

10 segons cada una

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 17 novembre de 2020

Rossiter-Fornoff JE, Wolf SL, Wolfson LI, Buchner DM. A cross-sectional

validation study of the FICSIT common data base static balance measures.
Frailty and Injuries: Cooperative Studies of Intervention Techniques. J
Gerontol A Biol Sci Med Sci. 1995 Nov;50(6):M291-7.

dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

APTITUDS FÍSIQUES
(physical fitness)
BA - FLEXIBILITAT Goniometria - Chair sit and Reach Test / Back Scratch Test
FORÇA Manual Muscle Testing (MRC – Oxford) / EESS ( Handgrip Strength / Arm Curl Test) /
EEII (30s Chair Stand Test)
RESISTÈNCIA 6MWT - Two Minute Step in Place Test

EQUILIBRI TUG/ BBS/ Romberg/ Ficsit-4 / Mini-BESTest / POMA / Tinetti- eq

Tinetti - Performance-Oriented Mobility Assessment (POMA)

Tinetti ME. Performance-Oriented Assesment of Mobility Problems in Elderly patients. J Am Geriatr Soc 1986;34:119-126
Tinetti ME. Preventing falls in elderly persons. J Am Geriatr Soc. 1986; 34:119-116
.

dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

APTITUDS FÍSIQUES
(physical fitness)
BA - FLEXIBILITAT Goniometria - Chair sit and Reach Test / Back Scratch Test
FORÇA Manual Muscle Testing (MRC – Oxford) / EESS ( Handgrip Strength / Arm Curl Test) /
EEII (30s Chair Stand Test)
RESISTÈNCIA 6MWT - Two Minute Step in Place Test

EQUILIBRI TUG/ BBS/ Romberg/ Ficsit-4 / Mini-BESTest / POMA / Tinetti- eq

Tinetti - Performance-Oriented Mobility Assessment (POMA)

Dona, 78 anys Est

Dona, 78 anys Din

Home 83 anys Est

Home 83 anys Din

Tinetti ME. Performance-Oriented Assesment of Mobility Problems in Elderly patients. J Am Geriatr Soc 1986;34:119-126
Tinetti ME. Preventing falls in elderly persons. J Am Geriatr Soc. 1986; 34:119-116
.

dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

FÍSICOFUNCIONAL
(fucntional fitness)
CAPACITAT FUNCIONAL Senior Fitness Test battery / SPPB
FAC
MARXA
MOBILITAT Functional Reach test /8-foot up and go tests / TUG , 5-time sit to stand test,
backward walking , SPPB

CAIGUDES ( RISC CAIGUDA+ previous falls, fear of falling, and perception/ / Dowton / Gait speed / Falls Efficacy
POR) Scale-International / TUG/ Tinetti

FRAGILITAT Criteris de Fried 2001 /Qüestionari SHARE o FRAIL

BESTest - MiniBESTest
AVDS ABVD (Índex de Barthel / Índex de Katz) AIVD (Escala de Lawton i Brody / Escala de
l’OARS) AAVD ( relat/entrevista)

HOLDEN MK, GILL KM, MAGLIOZZI MR, NATHAN J, PIEHL-BACKER L. Clinical gait assessment in the neurologically
impaired:reliability and meaningfulness. Physical Therapy. 1984; 64: 35-40.

dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

FÍSICOFUNCIONAL
(fucntional fitness)
CAPACITAT FUNCIONAL Senior Fitness Test battery / SPPB
FAC
MARXA
MOBILITAT Functional Reach test /8-foot up and go tests / TUG , 5-time sit to stand test,
backward walking , SPPB

CAIGUDES ( RISC CAIGUDA+ previous falls, fear of falling, and perception/ Dowton / Gait speed / Falls Efficacy
POR) Scale-International / TUG/ Tinetti

FRAGILITAT Criteris de Fried 2001 /Qüestionari SHARE o FRAIL

BESTest - MiniBESTest
AVDS ABVD (Índex de Barthel / Índex de Katz) AIVD (Escala de Lawton i Brody / Escala de
l’OARS) AAVD ( relat/entrevista)

Functional Reach Test

Mesura la màxima flexió de tronc possible realitzada des d’una posició de flexió de
braç (90º), tot i estant en bipedestació. A més centímetres, major equilibri.

Els resultats del test iguals o inferiors a 15 cm indiquen que la persona presenta
una fragilitat en les seves activitats de la vida diària, amb un risc elevat de
caigudes.

Duncan PW, Weiner DK, Chandler J, Studenski S. Functional reach: a new clinical measure of balance. J Gerontol 1990;45(6):M192–7
Jonsson E, Henriksson M, Hirschfeld H. Does the functional reach test reflect stability limits in elderly people? J Rehabil Med. 2003
Jan;35(1):26-30.
.
dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA
FÍSICOFUNCIONAL
(fucntional fitness)
BESTest - MiniBESTest
AVDS
DOWNTON
Downton JH, Andrews K. Prevalence, characteristics and factors associated with falls among the elderly living at home. Aging
(Milano) 1991;3(3):219-228.
dimarts, 17 novembre de 2020
CV 2: GERIATRIA
17 novembre de 2020
CAPACITAT FUNCIONAL Senior Fitness Test battery / SPPB
FAC
MARXA
MOBILITAT Functional Reach test /8-foot up and go tests / TUG , 5-time sit to stand test,
backward walking , SPPB
CAIGUDES ( RISC CAIGUDA+ previous falls, fear of falling, and perception/ / Downton / Gait speed / Falls Efficacy
POR) Scale-International / TUG/ Tinetti
FRAGILITAT Criteris de Fried 2001 /Qüestionari SHARE o FRAIL
ABVD (Índex de Barthel / Índex de Katz) AIVD (Escala de Lawton i Brody / Escala de
l’OARS) AAVD ( relat/entrevista)
Cicle Vital 2: GERIATRIA
‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

FÍSICOFUNCIONAL
(fucntional fitness)
CAPACITAT FUNCIONAL Senior Fitness Test battery / SPPB
FAC
MARXA
MOBILITAT Functional Reach test /8-foot up and go tests / TUG , 5-time sit to stand test,
backward walking , SPPB

CAIGUDES ( RISC CAIGUDA+ previous falls, fear of falling, and perception/ / Dowton / Gait speed / Falls Efficacy
POR) Scale-International / TUG/ Tinetti

FRAGILITAT Criteris de Fried 2001 /Qüestionari SHARE o FRAIL

BESTest - MiniBESTest
AVDS ABVD (Índex de Barthel / Índex de Katz) AIVD (Escala de Lawton i Brody / Escala de
l’OARS) AAVD ( relat/entrevista)

GAIT SPEED

Inzitari M et al,¿Mides la velocidad de la marcha en tu práctica diaria? Una Revisión. 2016. Rev Esp Geriar Gerontol
Kyrdalen IL, Thingstad P, Sandvik L, Ormstad H.Associations between gait speed and well-known fall risk factors among community-
dwelling older adults. Physiother Res Int. 2019 Jan;24(1):e1743.
Varela Pinedo L, Ortiz Saavedra PJ, Chávez Jimeno H. Gait speed as an indicator of fragility in community-dwelling elders in Lima, Peru.
Rev Esp Geriatr Gerontol. 2010 Jan-Feb;45(1):22-5
Jung HW, et al. Usual gait speed is associated with frailty status, institutionalization, and mortality in community-dwelling rural older
adults: a longitudinal analysis of the Aging Study of Pyeongchang Rural Area. Clin Interv Aging. 2018 Jun 6;13:1079-1089

dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA
FÍSICOFUNCIONAL
(fucntional fitness)
BESTest - MiniBESTest
AVDS
GAIT SPEED
Marcha normal 4 metros
Punto de corte riesgo efectos
adversos: Más de 5 segundos
para andar 4 metros
Abellan Van Khan et al, JNHA 2009
dimarts, 17 novembre de 2020
CV 2: GERIATRIA
17 novembre de 2020
CAPACITAT FUNCIONAL Senior Fitness Test battery / SPPB
FAC
MARXA
MOBILITAT Functional Reach test /8-foot up and go tests / TUG , 5-time sit to stand test,
backward walking , SPPB
CAIGUDES ( RISC CAIGUDA+ previous falls, fear of falling, and perception/ / Dowton / Gait speed / Falls Efficacy
POR) Scale-International / TUG/ Tinetti
FRAGILITAT Criteris de Fried 2001 /Qüestionari SHARE o FRAIL
ABVD (Índex de Barthel / Índex de Katz) AIVD (Escala de Lawton i Brody / Escala de
l’OARS) AAVD ( relat/entrevista)
Cicle Vital 2: GERIATRIA
‹#›

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA
FÍSICOFUNCIONAL
(fucntional fitness)
BESTest - MiniBESTest
AVDS
Criteris de Fried 2001
3 o más puntos=Fragilidad
1-2= Prefragil
0= Robusto
dimarts, 17 novembre de 2020
CV 2: GERIATRIA
17 novembre de 2020
CAPACITAT FUNCIONAL Senior Fitness Test battery / SPPB
FAC
MARXA
MOBILITAT Functional Reach test /8-foot up and go tests / TUG , 5-time sit to stand test,
backward walking , SPPB
CAIGUDES ( RISC CAIGUDA+ previous falls, fear of falling, and perception/ / Dowton / Gait speed / Falls Efficacy
POR) Scale-International / TUG/ Tinetti
FRAGILITAT Criteris de Fried 2001 /Qüestionari SHARE o FRAIL
ABVD (Índex de Barthel / Índex de Katz) AIVD (Escala de Lawton i Brody / Escala de
l’OARS) AAVD ( relat/entrevista)
Cicle Vital 2: GERIATRIA
‹#›

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA
FÍSICOFUNCIONAL
(fucntional fitness)
BESTest - MiniBESTest
AVDS
Qüestionari SHARE o FRAIL
dimarts, 17 novembre de 2020
CV 2: GERIATRIA
17 novembre de 2020
CAPACITAT FUNCIONAL Senior Fitness Test battery / SPPB
FAC
MARXA
MOBILITAT Functional Reach test /8-foot up and go tests / TUG , 5-time sit to stand test,
backward walking , SPPB
CAIGUDES ( RISC CAIGUDA+ previous falls, fear of falling, and perception/ / Dowton / Gait speed / Falls Efficacy
POR) Scale-International / TUG/ Tinetti
FRAGILITAT Criteris de Fried 2001 /Qüestionari SHARE o FRAIL
ABVD (Índex de Barthel / Índex de Katz) AIVD (Escala de Lawton i Brody / Escala de
l’OARS) AAVD ( relat/entrevista)
Cicle Vital 2: GERIATRIA
‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

FÍSICOFUNCIONAL AVDS ABVD (Índex de Barthel / Índex de Katz) AIVD (Escala de Lawton i Brody / Escala de
(fucntional fitness) l’OARS) AAVD ( relat/entrevista)

FÍSIC FUNCIONAL

dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

FÍSICOFUNCIONAL AVDS ABVD (Índex de Barthel / Índex de Katz) AIVD (Escala de Lawton i Brody / Escala de
(fucntional fitness) l’OARS) AAVD ( relat/entrevista)

FÍSIC FUNCIONAL Màxima puntuació:100

Graus de dependència:
<20: dep total
20-35: dep greu
40-55:dep moderada
≥60: dep lleu
100: independent

dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

FÍSIC FUNCIONAL

dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

FÍSICOFUNCIONAL AVDS ABVD (Índex de Barthel / Índex de Katz) AIVD (Escala de Lawton i Brody / Escala de
(fucntional fitness) l’OARS) AAVD ( relat/entrevista)

FÍSIC FUNCIONAL

Dona
0-1: dependència total
2-3: dep. severa
4-5: dep. moderada
6-7: dep. lleugera
8: autònoma

Home
0: dependència total
1: dep. severa
2-3: dep. moderada
4: dep. lleugera
5: autònom

dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

FÍSICOFUNCIONAL
(fucntional fitness)
CAPACITAT FUNCIONAL Senior Fitness Test battery / SPPB
FAC
MARXA
MOBILITAT Functional Reach test /8-foot up and go tests / TUG , 5-time sit to stand test,
backward walking , SPPB

CAIGUDES ( RISC CAIGUDA+ previous falls, fear of falling, and perception/ / Dowton / Gait speed / Falls Efficacy
POR) Scale-International / TUG/ Tinetti

FRAGILITAT Criteris de Fried 2001 /Qüestionari SHARE o FRAIL

BESTest - MiniBESTest
AVDS ABVD (Índex de Barthel / Índex de Katz) AIVD (Escala de Lawton i Brody / Escala de
l’OARS) AAVD ( relat/entrevista)

Short Physical Performance Battery (SPPB)

Guralnik JM, Ferrucci L, Simonsick EM, Salive ME, Wallace RB. Lower-extremity function in persons over the age of 70 years as
a predictor of subsequent disability. N Engl J Med. 1995;332(9):556–562.
Gómez JF, Curcio CL, Alvarado B, Zunzunegui MV, Guralnik J. Validity and reliability of the Short Physical
Performance Battery (SPPB): a pilot study on mobility in the Colombian Andes. Colomb Med (Cali). 2013 Sep 30;44(3):165-71.
Extret de:
dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA
http://www.vivifrail.com/es/

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

FÍSICOFUNCIONAL
(fucntional fitness)
CAPACITAT FUNCIONAL Senior Fitness Test battery / SPPB
FAC
MARXA
MOBILITAT Functional Reach test /8-foot up and go tests / TUG , 5-time sit to stand test,
backward walking , SPPB

CAIGUDES ( RISC CAIGUDA+ previous falls, fear of falling, and perception/ / Dowton / Gait speed / Falls Efficacy
POR) Scale-International / TUG/ Tinetti

FRAGILITAT Criteris de Fried 2001 /Qüestionari SHARE o FRAIL

BESTest - MiniBESTest
AVDS ABVD (Índex de Barthel / Índex de Katz) AIVD (Escala de Lawton i Brody / Escala de
l’OARS) AAVD ( relat/entrevista)

Short Physical Performance Battery (SPPB)

Limitaciones severas 0-3

Limitaciones moderadas 4-6
Limitaciones lleves 7-9
Pocas / sin limitación 10-12

Valores iguales o inferiores 9:

Guralnik JM, Ferrucci L, Simonsick EM, Salive ME, Wallace RB. Lower-extremity function fragilidad, riesgo
in persons over the caídas
age of 70 y
years as
a predictor of subsequent disability. N Engl J Med. 1995;332(9):556–562. dificultades AVD
Gómez JF, Curcio CL, Alvarado B, Zunzunegui MV, Guralnik J. Validity and reliability of the Short Physical
Performance Battery (SPPB): a pilot study on mobility in the Colombian Andes. Colomb Med (Cali). 2013 Sep 30;44(3):165-71.
Extret de:
dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA
http://www.vivifrail.com/es/

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

FÍSICOFUNCIONAL
(fucntional fitness)
CAPACITAT FUNCIONAL Senior Fitness Test battery / SPPB
FAC
MARXA
MOBILITAT Functional Reach test /8-foot up and go tests / TUG , 5-time sit to stand test,
backward walking , SPPB

CAIGUDES ( RISC CAIGUDA+ previous falls, fear of falling, and perception/ / Dowton / Gait speed / Falls Efficacy
POR) Scale-International / TUG/ Tinetti

FRAGILITAT Criteris de Fried 2001 /Qüestionari SHARE o FRAIL

BESTest - MiniBESTest
AVDS ABVD (Índex de Barthel / Índex de Katz) AIVD (Escala de Lawton i Brody / Escala de
l’OARS) AAVD ( relat/entrevista)

Guralnik JM, Ferrucci L, Simonsick EM, Salive ME, Wallace RB. Lower-extremity function in persons over the age of 70 years as
a predictor of subsequent disability. N Engl J Med. 1995;332(9):556–562.
Gómez JF, Curcio CL, Alvarado B, Zunzunegui MV, Guralnik J. Validity and reliability of the Short Physical
Performance Battery (SPPB): a pilot study on mobility in the Colombian Andes. Colomb Med (Cali). 2013 Sep 30;44(3):165-71.

dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

FÍSICOFUNCIONAL
(fucntional fitness)
CAPACITAT FUNCIONAL Senior Fitness Test battery / SPPB
FAC
MARXA
MOBILITAT Functional Reach test /8-foot up and go tests / TUG , 5-time sit to stand test,
backward walking , SPPB

CAIGUDES ( RISC CAIGUDA+ previous falls, fear of falling, and perception/ / Dowton / Gait speed / Falls Efficacy
POR) Scale-International / TUG/ Tinetti

FRAGILITAT Criteris de Fried 2001 /Qüestionari SHARE o FRAIL

BESTest - MiniBESTest
AVDS ABVD (Índex de Barthel / Índex de Katz) AIVD (Escala de Lawton i Brody / Escala de
l’OARS) AAVD ( relat/entrevista)

SENIOR FITNESS TEST BATTERY

Ochoa-González ME, Elisa Andrea Cobo-Mejía EA, Ruiz-Castillo LY, Vargas-Niño DM,
Sandoval-Cuellar C. Cross-cultural adaptation of the English version of the Senior Fitness
Test to Spanish. 2014 Dec. rev.fac.med. vol.62 no.4

Hesseberg K, Bentzen H, Bergland A. Reliability of the senior fitness test in community-

dwelling older people with cognitive impairment. Physiother Res Int. 2015 Mar;20(1):37-
44.

dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

COMPORTAMENT SEDENTARI SEDENTARIME H SDT / d

NIVELL AF/ INACTIVITAT IPAQ, acceleròmetres, podòmetres, smartbands /Incompliment recomanacions

https://www.sedentarybehaviour.org/sedentary-behaviour-questionnaires/
.

Atkin AJ, Int J Epidemiol. 2012 ; Dall PM, BMJ Open. 2017; Prince SA, PeerJ. 2017

dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 17 novembre de 2020

TEMA 3: VALORACIONS EN GERIATRIA

CORPORAL ESQUEMA CORPORAL Observació

DADES ANTROPOMÈTRIQUES I
Tallímetre (m), bàscula (Kg), IMC, cinta mètrica (ABD + Q)
COMPOSICIÓ CORPORAL

DOLOR EVA / EN / EV / EDAD / Dolorplus

APTITUDS FÍSIQUES BA - FLEXIBILITAT EESS : Back Scratch Test

(physical fitness) EEII: Chair sit and Reach Test

FORÇA EESS: Arm Curl Test

EEII: 30s Chair Stand Test

RESISTÈNCIA 6MWD / Two Minute Step in Place Test

EQUILIBRI TUG/ POMA / Tinetti

FÍSICOFUNCIONAL CAPACITAT FUNCIONAL Senior Fitness Test battery / SPPB

(fucntional fitness)
MARXA FAC

MOBILITAT 8-foot up and go test / TUG / 5-time sit to stand test / SPPB

CAIGUDES ( RISC CAIGUDA+ POR) Downton / Gait speed / TUG/ Tinetti

FRAGILITAT Criteris de Fried 2001

AVDS ABVD (Índex de Barthel )

AIVD (Escala de Lawton i Brody )
AAVD ( relat/entrevista)

COMPORTAMENT SEDENTARI SEDENTARIME

1 qüestionari , podòmetres, smartbands / Incompliment recomanacions
NIVELL AF/ INACTIVITAT

PROGRAMACIÓ D’AF CCVV (TA, SaO2, FC) Tensiòmetre, Pulxioxímetre,

nRM, 1RM, percepció de l’esforç nRM, 1RM, Escala de percepció de l’esforç, BORG

dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 17 novembre de 2020

• https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9852379
• https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5691905/
• https://academic.oup.com/innovateage/article/1/1/igx008/4098335
• http://www.sportsnutritionworkshop.com/Files/51.SPNT.pdf
• Brief assessments and screening for geriatric conditions in older
primary care patients: a pragmatic approach
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5928588/
• Assessment and Management of Fall Risk in Primary Care Settings
• https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4707663/
• Why multifactorial fall-prevention interventions may not work:
Comment on "Multifactorial intervention to reduce falls in older
people at high risk of recurrent falls".
• https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/20625016

dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 17 novembre de 2020

• Assessment of Gait, Balance, and Mobility in Older Adults:

Considerations for Clinicians
https://link.springer.com/article/10.1007/s13670-013-0057-2
Enhancing elderly health examination effectiveness by adding
physical function evaluations and interventions
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/28042985

Functional Capacity and Levels of Physical Activity in Aging: A 3-Year

Follow-up
https://www.frontiersin.org/articles/10.3389/fmed.2017.00244/full

dimarts, 17 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 23 novembre de 2020

Classe Conscienciació corporal

a)Treball de sensibilització al terra amb Feldenkrais
b) Introducció a l’estimulació basal

a)Treball de Sensibilització al
terra mitjançant Feldenkrais

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 23 novembre de 2020

MÈTODE FELDENKRAIS

Mètode Feldenkrais

• Mètode creat per Moshé Feldenkrais (1904-1984)

•Apropiat en situacions
patològiques per a millorar
l’organització neuromotora

•Limitacions amb persones

amb dèficits cognitius o
mentals, dèficits sensitius
profunds, que condicionin el
seguiment de l’exercici

MÈTODE FELDENKRAIS

Mètode Feldenkrais

• El Mètode Feldenkrais utilitza el

moviment i l‘atenció dirigida a la
persona com a medi per accedir al
cervell i a la seva capacitat per
crear noves connexions neuronals
i patrons de moviment.

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 23 novembre de 2020

MÈTODE FELDENKRAIS

Mètode Feldenkrais

Moviments:
• Lents i còmodes: per prendre’n consciència i integrar-lo

• Sense forçar l’articulació: no cal mecanitzar el moviment, hem

de deixar que flueixi

• L’Atenció, durant el moviment, ha d’estar focalitzada al

procés, no a l’objectiu final

MÈTODE FELDENKRAIS

Mètode Feldenkrais

Dinàmica de treball al terra: màrfega

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 23 novembre de 2020

B) Estimulació Basal

dilluns, 23 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

Estimulació Basal
Dinàmica de conscienciació corporal: Connectar amb un mateix

dilluns, 23 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 23 novembre de 2020

ESTIMULACIÓ BASAL

QUÈ ÉS L’ESTIMULACIÓ BASAL?

Un concepte desenvolupat per Andreas Frölich a Alemanya a la

dècada dels anys 70:
“una forma de potenciació de la comunicació, la interacció i el
desenvolupament orientada en tots les àrees a les necessitats
bàsiques de l'ésser humà.”

QUÈ NO ÉS L’ESTIMULACIÓ BASAL?

• No és un concepte de “relax i benestar”.

• No és una tècnica de massatge.

FRÖHLICH, Andreas: (1998). Estimulación Basal: el concepto. Verlag Selbstbestimmtes Leben, Düsseldorf

dilluns, 23 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

ESTIMULACIÓ BASAL

A QUI VA DIRIGIDA L’ESTIMULACIÓ BASAL?

IDEA CLAU: desenvolupament en persones greument discapacitades

INCLOU: nens pluridiscapacitats, malalties mentals, persones amb

demència...

L’estimulació basal no és una tècnica fisioterapèutica específica, sinó que és

un concepte extensible a tots els professionals i persones, des de la
realització de les AVDs més bàsiques.

dilluns, 23 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 23 novembre de 2020

ESTIMULACIÓ BASAL

QUIN ÉS/són l’/els OBJECTIU/s DE L’ESTIMULACIÓ BASAL?

• Donar estructura a allò quotidià.
• Facilitar la estructuració del “jo corporal”. Es considera el cos com a punt
de partida per la pròpia orientació.
• Satisfer les necessitats humanes bàsiques (segons A. Frölich)

NECESSITATS BÀSIQUES DE L’ÉSSER HUMÀ, segons A. Fröhlich:

✓ Necessitat d’evitar gana, set i dolor.

✓ Necessitat elemental d’activació, canvi i moviment.
✓ Seguretat, estabilitat i relacions de confiança.
✓ Vincle, ser acollit i tendresa.
✓ Reconeixement i consideració d’un mateix.
✓ Independència, autonomia i autoafirmació.

FRÖHLICH, Andreas: (1998). Estimulación Basal: el concepto. Verlag Selbstbestimmtes Leben, Düsseldorf

dilluns, 23 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

ESTIMULACIÓ BASAL

COM S’ACONSEGUEIX AQUSTA ESTRUCTURACIÓ?

Estimulant les àrees bàsiques:

- Somàtica
EL COS - Vibratòria
- Vestibular
Com
estructurar...
Controlant l’entorn des de la perspectiva de l’usuari
L’ENTORN Amb rituals d’inici
LES AVDs Amb símbols en contextos funcionals
INTERVENCIONS I Planificant el procediment
ALTRES ACTIVITATS Verbalment, visualment i amb acompanyament somàtic
Repetint l’activitat

dilluns, 23 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 23 novembre de 2020

ESTIMULACIÓ BASAL

COM S’ACONSEGUEIX AQUSTA ESTRUCTURACIÓ?

Estimulant les àrees bàsiques:

- Somàtica
EL COS - Vibratòria
- Vestibular
Com
estructurar...
Controlant l’entorn des de la perspectiva de l’usuari
L’ENTORN Amb rituals d’inici
LES AVDs Amb símbols en contextos funcionals
INTERVENCIONS I Planificant el procediment
ALTRES ACTIVITATS Verbalment, visualment i amb acompanyament somàtic
Repetint l’activitat

dilluns, 23 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

ESTIMULACIÓ BASAL

COM S’ACONSEGUEIX AQUSTA ESTRUCTURACIÓ?

Estimulant les àrees bàsiques de percepció:
- Somàtica (a través dels límits físics corporals captats pel tacte i
moviment)
Pren com a òrgan perceptiu tot el cos i especialment la pell, entesa com
EL COS
el límit entre la identitat corporal i el medi.
Com Es treballa en aquest espai les sensacions i percepcions del propi cos i la
estructurar... localització dels diferents segments corporals.
- Vibratòria (a través dels sons i moviments captats per la vibració interna)
Els ossos són els encarregats de possibilitar l'assimilació de les ones
sonores que ens arriben en forma de vibració. És una manera de fer
reaccionar als usuaris amb deficiències extremes del desenvolupament,
possibilitant la captació de vibracions corporals i acústiques.
- Vestibular (a través dels receptors vestibulars estimulats pel moviment )
Pren com a òrgan perceptiu l'oïda interna a través dels receptor de
l'acceleració de la gravetat, acceleracions angulars i l'acceleració lineal.
Aquesta informació possibilita l’orientació en l'espai i configura juntament
amb altres àrees la construcció de l'equilibri.
dilluns, 23 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 23 novembre de 2020

ESTIMULACIÓ BASAL

COM S’ACONSEGUEIX AQUSTA ESTRUCTURACIÓ?

Estimulant les àrees bàsiques de percepció:
- Somàtica (a través dels límits físics corporals captats pel tacte i
moviment)
EL COS
Com
Una tècnica utilitzada i coneguda per treballar l’estimulació somàtica és:
estructurar...
EL MODELATGE

- A través del contacte es realitzen pressions no superficials mantingudes

al llarg de tot el segment corporal que es vol treballar.
- El sentit de modelatge pot ser ascendent com també descendent , tot i
que a nivell pràctic s’utilitza més el descendent
- Es realitza amb les dues mans i sempre es manté el contacte.
- No és una tècnica massatge

dilluns, 23 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

Estimulació Basal
Vídeo del procés d’estimulació basal

dilluns, 23 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 23 novembre de 2020

Estimulació Basal
Realització per parelles

dilluns, 23 novembre de 2020 Cicle Vital 2: GERIATRIA

ESTIMULACIÓ BASAL

CANVIS OBSERVATS:

• Relaxació muscular i postural

• Augment del contacte visual
• Canvis d’expressió facial
➢Somriures
➢Relaxació musculatura facial
• Disminució d’esterotípies
• Acceptació del contacte físic (disminució de les reaccions de rebuig)

CV 2: GERIATRIA ‹#›
 23 novembre de 2020

ESTIMULACIÓ BASAL

El llenguatge corporal és el que progressivament va guanyant

significat, mentre que el llenguatge mental es va diluint. La
persona està preparada fins al final de la seva vida per a
comunicar-se mitjançant la respiració, la tensió muscular, la
sudoració i mínims moviments. Una respiració conscient i la
construcció d’activitats que realment toquin a l’altre, són
compreses i al mateix temps ofereixen a les mans del cuidador la
possibilitat d’escoltar atentament.

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/taller/eduardo-i-la-platja/video/3739030/

Font: Ansgar Schürenberg. Infermer, multiplicador d’Estimulació Basal ®. Traducció d’Anna Esclusa Feliu. Pedagoga.
Formadora d’Estimulació Basal ®.

CV 2: GERIATRIA ‹#›
Caso clínico
Motivo de consulta: mujer de 62 años de edad que a finales del mes de agosto pasado se cayó y
se fracturó el Metatarso del 5 pié izquierdo. Después de la inmovilización y reposo relativo se
incorpora a su actividad laboral habitual (profesora). Se presenta a la consulta con sensación de
pérdida de equilibrio y poca seguridad. Actualmente realiza todas las actividades de la vida diaria
pero no se siente segura en el autobús o metro, motivo por el cual ha dejado de usar éste
transporte.

Antecedentes patológicos: reiterados y numerosos esguinces en los tobillos a lo largo de su vida,

extirpación total de tiroides hace 10 años. No hipercolesterolémia, Pre diabetes. Normo tensa.
Catarata ojo derecho, pendiente de intervención (usa gafas progresivas).

Talla: 1,66 m y Peso: 98 Kg.

Mediación actual: Eucreas (Metformina y vildagliptina), tiroxina.

Actualmente vive con dos de sus tres hijos y cuida a su madre los fines de semana y festivos dado
que presenta una demencia presenil y una síndrome de inmovilidad que la imposibilita caminar.
Des de hace 4 años ha dejado de realizar ejercicio físico (realizaba Pilates semanal). Le encanta
cocinar y se define cómo una apasionada de la lectura, participa en el club de lectura de su pueblo.
Exploración física realizada al mes post inmovilización del tobillo:

Equilibrio Equilibrio estático: Posición unipodal durante 60”:

1r intento EID:24” 1r intento EIE: 3”

2º intento EID:26” 2º intento EIE: 2”

FICSIT-4: Prueba de equilibrio progresivo modificado

Resultados:

Pies juntos 10 segundos

Semitandem >10 segundos

Tandem > 10 segundos

Unipodal izquierdo: 3”07

Unipodal derecho: 26”

Velocidad de 4 metros:
marcha
1r intento: 2”83

2º intento : 2”90

TUG:

1r intento: 6”41

2º intento : 6”97

TUG Cognitivo (relatar una receta de cocina)

1r intento: 7”74

2º intento : 7”68

TUG Cognitivo (tirar una pelota al aire y volverla a recoger)

1r intento: 7”80

2º intento : 7”34

Fuerza Fuerza EESS: flexión de codo con un peso de 0,5 kg durante 30” (posición partida:
extensión de codo y brazo a paralelo al cuerpo, el paciente realiza la flexión de codo y
 supinación y vuelve a la posición de partida). Se registra el número de veces que realiza la
acción

Resultados: ESD: 12 repeticiones ESI: 13,5 repeticiones

Fuerza EEII:

• 5STS Test: 10”25

• 30” Sit to stand test: 14 repeticiones

Resistencia 6MWT: 553’7metros

cardiovascular