Universitat de les

UIB Illes Balears

Departament de Química

21429-Laboratori Integrat de Química

1. Aspectes pràctics de la formació d’emulsions: preparació d’una crema

2. Determinació de filtres solars a cremes per HPLC

Introducció

Una emulsió líquida és una dispersió de petites gotes (<0.1 mm) d’una fase líquida
(anomenada fase dispersa) en el si d’una altra fase líquida immiscible en l’anterior que
es diu fase continua1. A les emulsions tenim superfícies de distinta polaritat en contacte,
la qual cosa fa que siguin inestables; i per això, les petites gotes tendeixen a ajuntar-se
fins a separar completament les dues fases (minimitzant d’aquesta manera la superfície
de contacte entre composts de distinta polaritat).

Normalment, una fase és de naturalesa orgànica relativament apolar que

s’anomena fase oliosa o fase oli i es representa per O, i l’altra fase sol ser aquosa i es
representa per W. Així doncs, hi ha dos tipus d’emulsions:

• Les O/W, formades per dispersió de la fase oli en el si de la fase aquosa, i

• Les W/O, formades per dispersió de la fase aquosa dins la fase oli.

Les emulsions poden estabilitzar-se mitjançant l’addició de tensioactius (també

anomenats emulsionants). A les molècules dels tensioactius es diferencien parts polars
(o hidrofíliques) i parts apolars (hidrofòbiques o lipofíliques). Quan dues fases
immiscibles s’agiten en presència d’un tensioactiu, les petites gotes de la fase dispersa
es rodegen de molècules de tensioactiu adequadament orientades, amb la qual cosa

1
Fase continua: és la que ens permet passar d’un punt de la fase a un altre qualsevol de la mateixa fase
sense canviar de fase.

1
disminueix la diferència de polaritat entre les superfícies enfrontades, i conseqüentment,
afavorim l´estabilitat de l’emulsió (Figura).

Figura. Esquema d’una emulsió O/W i de l’estabilització que deriva de la presència de substàncies
tensioactives.

El resultat és un fluid cremós amb moltes aplicacions industrials2. Entre les de

major consum tenim les cremes per a la protecció solar, que incorporen a la seva
composició filtres solars (composts orgànics que absorbeixen la radiació UV i/o òxids
metàl·lics que reflecteixen les radiacions). Actualment hi ha 27 composts l’ús dels quals
com a filtres solars a cremes està regulat3, de entre els quals s’han seleccionat els sis que
s’indiquen a la Taula 1. Així dons, aquesta pràctica consistirà en:
• Preparar una crema solar
• Analitzar per HPLC els filtres solars de la crema sintètica (la que hem preparat) i
d’una crema comercial.

2
Les emulsions comercials (cremes, pomades, .....) endemés dels constituents necessaris per formar
l’emulsió (fase O, fase W i dispersants), amb la finalitat de millorar les característiques del producte
acabat també solen contenir:
- Estabilitzadors (composts de naturalesa polimèrica que s’adsorbeixen a la zona de la interfase i
confereixen una major estabilitat)
- Principis actius
- Conservants, per evitar la degradació bacteriana
- Altres composts per millorar l’aspecte (color, olor, viscositat,...) i les aplicacions (hidratants)
3
Official Journal of the European Union. Regulation 1223/209 on cosmètic products (en espanyol Diario
Oficial de la Unión Europea). Disponible a la Web. AL LABORATORI HI HA UNA CÒPIA EN
PAPER.

2
Taula 1. Relació de filtres solars seleccionats per a aquesta pràctica.

2-hydroxy-4-methoxybenzophenone

75 mg (BZ3)
2-cyano-3,3-diphenyl acrylic acid, 2-
ethylhexyl ester

100 mg (OCR)

2-ethylhexyl 4-(dimethylamino)benzoate

50 mg (ODP)

2-Ethylhexyl 4-methoxycinnamate

50 mg (OMC)

2-Ethylhexyl salicylate

150 mg (OS)

Benzoic acid, 2-hydroxy-,3,3,5-

trimethylcyclohexyl ester

150 mg (HS)

Temps d’execució

2 sessions de 4 hores

3
Equipament

A compartir entre els grups

Granatari (amb una gradeta, 7 tubs d’assaig retolats, comptagotes de plàstic i dues
espàtules per l’emulsionant)
Bany termostàtic (amb blocs per ajustar el nivell, termòmetre, 1 vas de precipitats de 2
L (de plàstic) i 4 càpsules de porcellana de base plana)
Filtres de membrana HPLC (per a la fase mòbil)
Pipeta automàtica de 200 µL (2)
Matràs aforat de 10 mL (5)
Bany d’ultrasons (amb pinça de fusta)
Pot de vidre amb etanol (2)

Comptagotes de vidre

Equipament per a cada grup

Vas de 100 mL (2) amb el vidre de rellotge (2)

Espàtula fina
Flascó d’aigua
Matràs aforat de 25 mL (2) (de boca ample; l’espàtula hi ha de poder entrar)
Pots de plàstic de 60 mL (2)
Bureta de 25 mL (muntada)
Placa agitadora-calefactora amb imant petit
Placa agitadora (no cal que sigui calefactora)
Vials HPLC (2)
Comptagotes de vidre amb pera de goma
Xeringa de vidre muntada en una pinça i un peu
Vareta de vidre.
Peu amb pinça.

Instruments

Cromatògraf de líquids d’alta pressió Shimadzu equipat amb una columna de fase
inversa C18 i detector espectrofotomètric.

4
 Reactius

Etanol HPLC, “emulsionante guinama O/W” “aceite

de aguacate” “dimeticona 350” , dos filtres solars
problema, propilenglicol, hidroviton, fenonip, patró
multicomponent (en etanol).

Preparació de la fase mòbil

Amb provetes mesurar 800 mL d’etanol HPLC i 200
mL d’aigua millipore. Mesclar. Filtar segons el
muntatge de la figura. Sonicar durant 10 min.

Procediments

Preparació de la crema

En aquesta pràctica prepararem una emulsió O/W afegint la fase W sobre la fase
O on es troba l’emulsionant (mescla de tensioactius) i els principis actius (en aquest cas
productes per a la protecció de la radiació solar). D’aquesta manera, inicialment es
forma una emulsió W/O que en anar afegint fase W, arriba un moment que l’emulsió es
transforma en O/W; és el que s’anomena inversió de fases que va acompanyat d’un
brusc augment de la viscositat.

(Intenteu que les quantitats pesades siguin pròximes a les que s’indiquen).

ELS TUBS D’ASSAIG RETOLATS SÓN NOMÉS PER “GUARDAR” ORDENADAMENT ELS
COMPTAGOTES I EVITAR HAVER-LOS DE NETEJAR I QUE ES CONTAMININ.
NO SÓN PER POSAR-HI REACTIUS

Fase O: Pesar, en un mateix vas de precipitats de 100 mL, amb el granatari, els
components de la fase O:

5
 - 4.8 g de “emulsionante guinama O/W” (conté una mescla de tensioactius,
EMPREU LES ESPÀTULES QUE TROBAREU A LA VORA DEL POT)

- 1.25 g de “aceite de aguacate” fent servir el comptagotes que ja esta preparat

- 1.25 g de “dimeticona 350” (estabilitzant de l’emulsió per adsorció a la

interfase) fent servir el comptagotes que ja esta preparat

- 0.70 g de cadascun dels dos filtres solars (desconeguts): (F1, F2) fent servir
espàtula o comptagotes segons siguin sòlids o líquids.

Degut a que es tracte de composts desconeguts, per poder calcular el % de cada

filtre (% = g filtre solar / g totals · 100) és important que peseu exactament el
mateix dels dos filtres. Si no ho podeu aconseguir, una vegada hagueu
identificats els dos filtres, el professor vos indicarà quin és el F1 i quin el F2.

Posar el vas (cobert amb un vidre de rellotge) al bany d’aigua a 70 oC durant uns 15 - 20
minuts. Agitar ocasionalment fins aconseguir una mescla homogènia (si, passat el temps
indicat, la mescla no es homogènia, agitar magnèticament amb el vas en un bany
d’aigua a 70 oC; vegeu la figura)

Fase W: Pesar, en un mateix vas de precipitats de 100 mL, emprant el comptagotes, els
components de la fase W:

- 1.9 g de propilenglicol

- 1.0 g de hidroviton

- 11.8 g d’aigua

Agitar fins a dissolució homogènia i escalfar el vas (cobert amb un vidre de rellotge) al
bany d’aigua fins a 70 oC.

Mescla de les fases: Col·locar el vas que conté la fase O sobre l’agitador en un bany
d’aigua a 70 oC. Transferir la fase W a la bureta (vegeu la Figura). Agitar 2 min. Sense
interrompre l’agitació, addicionar gota a gota tota la fase W. Observeu la profunditat
del vòrtex que es forma i intenteu detectar la variació brusca de viscositat que es dóna
en el punt d’inversió de les fases. Retirar el bany d’aigua i agitar 10 minuts més. Afegir
0.14 mL de fenonip. Agitar dos minuts més. Transferir a un pot de plàstic (penseu a
recuperar l’imant). Deixar fins al dia següent.

6
Amb la finalitat de que la crema preparada al laboratori sigui el més semblant possible a
les cremes comercials, com a determinats productes de partida hem emprats mescles
comercials (fenonip, hidroviton,...). A les webs corresponents trobareu la informació
que proporcionen els corresponents laboratoris, sobre la composició d’aquestes mescles
(Fitxeu-vos en les etiquetes dels reactius).

Anàlisi de filtres solars a la crema sintètica i cremes comercials

En aquest apartat investigarem, cromatogràficament, la presencia de sis filtres solars a la

crema preparada i a altres cremes comercials, i determinarem la seva concentració.

Preparació dels patrons:

Dissolució patró estoc: Pesar exactament en un mateix vas de precipitats al voltant de

les quantitats indicades a la Taula 1. Dissoldre en etanol, transferir a un matràs aforat
de 25 mL i enrasar.

Aquesta dissolució ja esta preparada.

El professor indicarà les quantitats pesades exactes.

Dissolucions patró de treball (P1, P2, P3, P4 i P3) (a compartir entre els grups de la
mateixa sessió): A partir de la dissolució anterior preparar 3 patrons per dilució de
0.040, 0.080, 0.120, 0.150 i 0.180 mLs fins a 10 mL (en etanol) (filtrar abans d’injectar

7
emprant el mateix filtre que netejarem amb la pròpia dissolució a filtrar. Filtrar de més
diluït a més concentrat)

Preparació de la mostra: Pesar exactament uns 20 mg de la crema a analitzar (la

sintetitzada i una comercial) directament dins un matràs aforat de 25 mL (fitxeu-vos en
la figura i la tècnica recomanada per a pesar). Afegir uns 15 mL d’etanol i dissoldre. En
general, les cremes comercials contenen ingredients insolubles; en aquests casos,
sonicar la mescla durant uns minuts fins a suspensió homogènia4. Enrasar amb etanol.
Filtrar amb xeringa i filtre de membrana (es recomana: posar el filtre a la xeringa,
omplir-la i filtrar rebutjant el filtrat; separar el filtre, separar l’èmbol, tornar a posar el
filtre i filtrar uns mL més recollint el filtrat en un vial d’HPLC; ens anirà millor si la
xeringa està subjectada amb una pinça i un peu).

Tècnica recomanada per a pesar:

agafar una punta d’espàtula de mostra i per la porta superior de la balança, introduir-la
dins un matràs aforat ja tarat (LA CREMA NO HA DE TOCAR LA BOCA
ESMERILADA DEL MÀTRAS, I MILLOR SI TAMPOC TOCA EL COLL) fins a
tocar el fons del matràs; una part de la crema quedarà adherida al fons; si pesa massa
poc, afegir una altre punta d’espàtula.

4
Les cremes comercials, com podeu comprovar a l’etiqueta, solen contenir òxid de titani, que
evidentment no es dissol en etanol; en aquests casos, desprès de sonicar ens quedarà una suspensió d’un
sòlid blanc.

8
Anàlisis per HPLC: Obtenir el cromatograma dels patrons i de les mostres a les
següents condicions de treball: Columna Lichrocart (fase inversa), fase mòbil
etanol:aigua 80:20 (v/v)5, flux _____ mL·min-1 (anoteu el valor emprat),  313 nm,
volum d’injecció 20 µL (mètode “filtres_solars”, a la carpeta LIQ_GRAU(QA) de
l’aplicació LC Solutions). Temps d’adquisició de dades: 24 min. Guardar els
cromatogrames a: Data/LIQ_GRAU(QA)/201x
En aquestes condicions l’ordre d’elució dels soluts investigats, de menor a major
retenció és6: BZ3, OCR, ODP, OMC, OS, HS (entre OMC i OS apareix un pic no
identificat).
Calcular els % (m/m) de filtres solar a les mostres analitzades emprant el calibratge en
àrees i en alçades (apartat resultats).
En funció de la mostra i de les quantitats pesades pot succeir que els senyals analítics
d’alguns dels analits estigui per sobre del patró més concentrat; en aquests casos, diluir
la dissolució de la mostra amb etanol emprant pipetes automàtiques i un vial de
cromatografia (suggeriment per a la mostra Nivea: 0.5 mL + 1 mL d’etanol; pels càlculs
de concentració podem considerar que els volums són additius). L’altra alternativa, no
recomanada, és fer l’anàlisi extrapolant.

5
Aquesta composició ens permet aconseguir amb una durada raonable una resolució acceptable (annex
1). Però, el comportament de la columna canvia amb l’ús; en aquests casos hem de reajustar la
composició de la fase mòbil.
6
A. Salvador, A. Chisvert. An environmentally friendly (“green”) reversed-phase liquid chromatography
method for UV filters determination in cosmetics. Anal. Chim. Acta. 537, 15-24 (2005).

9
ANNEX 1. Cromatograma d’un patró dels sis analits.

El solapament de pics es pot resoldre matemàticament seguint diferents algoritmes. A aquesta

pràctica emprarem la funció “Split peak” de la mateixa aplicació LC Solutions

10
 21429-Laboratori Integrat de Química

1. Aspectes pràctics de la formació d’emulsions: preparació d’una crema

2. Determinació de filtres solars a cremes per HPLC

Qüestions
Noms i llinatges: Andrea Están García

1. Feu un dibuix esquemàtic similar al de la figura del guió que expliqui la

formació d’una emulsió W/O estabilitzada per un tensioactiu (explica breument).
Les emulsions W/O es formen quan una fase aquosa es dispersa dins una fase
oli. El seu invers és la fase O/W, que hem vist al guió de la pràctica. La
diferència entre una i s’altre és que a la fase W/O tenim com gotes d’aigua dins
oli mentre que a una fase O/W tenim gotes d’oli dins aigua. Aparentment
pareix el mateix sistema, però no ho és, ja que el que canvia és la disposició
dels tensioactius que estabilitzen aquesta mescla heterogènea anomenada
emulsió.
En una fase W/O com la que tenim en els dibuixos esquemàtics següents,
podem observar com una gota d’aigua, amb naturalesa polar, està rodejada de
les molècules de tensioactius. Aquestos com sabem tenen una part polar (cap) i
una part apolar (cua). Els caps polars dels tensioactius es queden dins de la gota
d’aigua degut a que, com hem dit, són polars així com l’aigua. En canvi les cues
apolars es dirigeixen totes cap a la fase contínua d’oli. La orientació amb la qual
es disposen els tensiactius, enrevoltant la gota d’aigua és important ja que així
es minimitza el contacte entre la fase polar i apolar. Podem dir que els
tensioactius sirien els “mediadors” entre les dues fases.
D’aquesta manera tenim una disminució de la diferència de polaritat entre les
dues fases oli-aigua i una conseqüent estabilització de la emulsió.
Veim que a la fase inversa O/W succeeix el contrari, els caps polars es troben
fora de la gota d’oli, en contacte amb l’aigua polar.

11
 Imatge 1. Representació esquemàtica de una fase W/O

2. En el cromatograma del annex 1, els pics ODP i OMC, i els pics OS i HS presenten
un cert solapament. Què proposaries canviar del procediment per millorar la resolució
entre els pics esmentats? (explica emprant termes que siguin el més concret possible;
per exemple no contesteu “variar la temperatura”, heu de concretar i dir
“augmentar/disminuir la temperatura).

La millor manera de obtenir uns pics amb una millor resolució, i evitar així el seu
solapament siria sustituir la fase mòbil, que és d’etanol-aigua en proporcions 80:20, a
unes proporcions diferents per aconseguir una menor polaritat (que la fase mòbil sigui
més apolar). Com sabem, l’etanol és menys polar que l’aigua, per tant per disminuir la
polaritat hauríem de augmentar la proporció d’etanol a 90, i 10 d’aigua, o inclús
utilitzar només etanol com a fase mòbil.

Al canviar la proporció d’etanol-aigua canvien els factors de retenció dels analits en

diferents proporcions i conseqüentment la resolució també varia.

Com tenim una columna de fase inversa, la fase estacionària és apolar, per tant si feim
la fase mòbil més apolar es reduiràn les interaccions hidrofòbiques entre els analits i la
fase estacionària, provocant que els temps de retenció disminueixin.

12
3. En base a l’experiència acumulada en cromatografia, en quin casos el treballar amb
les alçades dels pics pot ser més avantatjós que (treballar) amb les àrees? (explica).

A la hora de realitzar un anàlisi quantitatiu dels pics cromatogràfics tenim com a

factors de treball l’altura i l’àrea. Quan els pics són aguts, estrets i clarament definits la
millor opció és treballar amb les altures, ja que és una mesura més ràpida i ens
proporciona una exactitut aceptable. S’utilitza en els casos on ens interessa més la
rapidesa i sencillesa de treballar només amb les alçades, encara que no sigui una
exactitut òptima (per exemple, es d’ús comú als anàlisis de rutina).
També és interessant treballar amb les alçades quan no hi ha una bona separació dels
pics, ja que això no afecta a l’alçada d’aquestos, o també amb pics que tenen molt de
renou al voltant i no està molt clara l’àrea del pic definida.

En canvi quan volem un anàlisi més exacte realitzam la mesura de les àrees dels pics,
obtenint una millor exactitut en les quantificacions. És un procediment més lent, ja que
hem de dur a terme la integració electrònica dels pics, encara que existeixen altres
mètodes.

4. Calcular el temps de residència de la dissolució injectada dins el bucle d’injecció.

El temps de residència és el volum d’injecció de la mostra dividit pel fluxe amb la qual
es fa passar.
𝑣𝑜𝑙𝑢𝑚 𝑖𝑛𝑗𝑒𝑐𝑐𝑖ó
𝑇 𝑟𝑒𝑠𝑖𝑑è𝑛𝑐𝑖𝑎 =
𝑓𝑙𝑢𝑥𝑒
0,310 mL/min → fluxe
Injectam 20 μL
20 · 10−6 𝐿
𝑇 𝑟𝑒𝑠𝑖𝑑è𝑛𝑐𝑖𝑎 = = 0,0635 𝑚𝑖𝑛
0,301 · 10−3 𝐿/𝑚𝑖𝑛
És a dir, 3,88 segons

(temps de residencia dins el bucle d’injecció és el temps necessari per a que la dissolució
injectada amb la xeringa es transfereixi completament des del bucle d’injecció al tub que
comunica l’injector amb la columna)

13
 21429-Laboratori Integrat de Química

1. Aspectes pràctics de la formació d’emulsions: preparació d’una crema

2. Determinació de filtres solars a cremes per HPLC

Resultats
Noms i llinatges: Andrea Están García

Anàlisi de les cremes

Mostra comercial (marca:____Garnier____) : ___20,2__ mg

En 25 mL d’etanol. Concentració de la mostra → 20,2/0,025 = 808 mg/L

Analits identificats:
Mostra comercial : ___OCR, OS___________

Àrees/alçades dels pics dels patrons (només relacionar les dades dels analits que hem de
quantificar)
mg/L Alçada Àrea
Concentració analits Alçada analits Àrea analits
V mL OCR OS OCR OS OCR OS
0,020 7,38 11,10 33269 16709 1368416 917567
0,020 7,38 11,10 32760 14572 1484836 815980
0,040 14,77 22,19 56435 25614 2385634 1396973
0,040 14,77 22,19 43569 20514 1793170 1072655
0,060 22,15 33,29 77623 37272 3137247 2078239
0,080 29,54 44,38 78471 37897 3872251 2210905
0,080 29,54 44,38 96359 44439 4091009 2603249
0,100 36,92 55,48 136783 64753 5241789 3604535
0,100 36,92 55,48 89289 42668 4383352 2439998
0,120 44,30 66,58 136006 67729 5509160 3749701

14
 0,140 51,69 77,67 85399 48130 3373070 3035617
0,140 51,69 77,67 170840 82272 6525286 4407136
0,160 59,07 88,77 201454 93547 7932753 4706171
0,160 59,07 88,77 292360 147667 11881164 8081689
0,18 66,46 99,86 176625 98976 8853428 5958890
0,18 66,46 99,86 205707 105778 8578688 5855678

Calibratges (només dels analits identificats a les mostres):

• A partir de les àrees:

Analit Recta: y = ordenada + pendent · conc (mg L-1) R2 sy/x

OCR y=124227,14x +329690,52→ y= 1,24·10 x +3,30·10
5 5
0,9877 284834,47
OS y=53424,66x +105259,27→ y= 5,34·10 x +1,05·10
4 5
0,9219 472841,24

Concentració OCR → 22,86 mg/L

Concentració OS → 29,24 mg/L
• A partir de les alçades:

Analit Recta: y = ordenada + pendent · conc (mg L-1) R2 sy/x

OCR y=2741,14x +11262,43 0,8867 13559,90
OS y=940,83x +2411,90 0,8719 10314,62

Concentració OCR → 22,90 mg/L

Concentració OS → 18,91 mg/L

Àrees / alçades dels pics dels analits de les mostres

• Mostra comercial

Analit Àrea Alçada

OCR 3170071 74046
OS 3131367 46553

15
Si heu dut terme alguna dilució, indiqueu-la7: ____cap dilució_______

Resultat de l´anàlisi 8

• A partir de les àrees dels pics:

Crema
comercial % màxim legislat3
Analit %s
OCR 2,83 ± 0,29 ≈ 2,8 ± 0,3 % 14,5
OS 3,62 ± 1,13 ≈ 3,6 ± 1,13 % 5,0

• A partir de les alçades dels pics:

Crema
comercial % màxim legislat3
Analit %s
OCR 2,83 ± 0,64 ≈ 2,8 ± 0,6 % 14,5
OS 2,34 ± 1,41 ≈ 2,3 ± 1,4 % 5,0

Comenta les dades d’aquest informe.

Tots els resultats estàn per davall del màxim legislat, per tant tenim una crema solar viable per
al seu ús. Els resultats d’ambdós mètodes (àrees i alçades) per a cada un dels dos components
han de donar lo mateix.
Per a l’OCR tenim una gran similitud, encara que per a la determinació amb les alçades tenim
una major desviació estàndar.
Per a l’OS, en canvi, els resultats no són tan similars, amb el mètode l’àrees trobam un valor un
poc major, encara així no consideram un error massa gran.

Bibliografia
https://curiosoando.com/que-diferencia-las-emulsiones-wo-y-ow
https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1997-23067

7
Per exemple: 1 mL de mostra + 2 mL d’etanol.
8
Referits a la crema; no a la dissolució analitzada. Empleneu les caselles que corresponguin.

16