MN 24 2020

M
Monografies
Els resultats de la balança fiscal de Catalunya amb el

sector públic central dels anys 2015 i 2016: Una
anàlisi retrospectiva
Número 24
2020
Monografies
Número 24/2020
© Generalitat de Catalunya. Departament de la

Vicepresidència i d’Economia i d’Hisenda
Aquesta obra està subjecta a una llicència Creative

Commons del tipus reconeixement d’autoria, usos no
comercials i sense obra derivada.
Resum de la llicència:
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/
3.0/es/deed.ca
Llicència completa:
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/
3.0/es/legalcode.ca
Edició i maquetació
Subdirecció General de Finançament i Sostenibilitat
Financera
Rambla de Catalunya, 19-21
08007 Barcelona
http://economia.gencat.cat/ca/inici/
Disseny gràfic
Enric Jardí
2 Monografies. 24 2020
Índex
Introducció 4
1. Un apunt metodològic 6
1.1. Àmbit institucional i pressupostari 6
1.2. Operacions considerades 9
1.3. Tractament del dèficit o superàvit del sector públic central 11
1.4. Metodologia per a la imputació territorial dels ingressos i les despeses 13
2. Imputació territorial dels ingressos 15
2.1. Els ingressos de l’Estat 16

2.2. Els ingressos dels organismes autònoms, agències estatals i altres
21
organismes públics
2.3. Els ingressos de la Seguretat Social 23
2.4. Els ingressos de les empreses públiques 28
2.5. El total d’ingressos del sector públic central 29

2.6 L’evolució dels ingressos considerats del sector públic central des de
31
l’any 1986
3. Imputació territorial de les despeses 39
3.1. Les despeses del subsector Estat 39

3.2. Les despeses dels organismes autònoms, agències estatals i altres
46
organismes públics
3.3. Les despeses de la Seguretat Social 50
3.4. Les despeses de les empreses públiques 53
3.5. El total de les despeses del sector públic central 55

3.6 L’evolució de les despeses considerades del sector públic central des de
58
l’any 1986
4. Resultats de la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic
65
central els anys 2012, 2013 i 2015 i 2016
5. La balança fiscal de Catalunya amb el sector públic: evolució des del
69
1986
Annex 1: Criteris indicadors d’imputació territorial 75
Annex 2: Criteris d’imputació dels ingressos i les despeses 78
Annex 3: Dades 1986-2016 90
Bibliografia de la sèrie d’estudis de balança fiscal publicats per la

99
Generalitat de Catalunya
Introducció
Des de finals dels anys vuitanta la Generalitat de Catalunya ha estat

impulsora en l’elaboració de les balances fiscals de Catalunya amb
l’Administració central. A partir de l’any 2004, aquest impuls es reforça
amb la creació de grups de treball formats per experts, els quals
analitzen i validen la metodologia de càlcul de la balança fiscal de
Catalunya.
El 2004 la Comissió Mixta de Valoracions acorda la creació d’un grup de

treball per actualitzar i posar al dia les estimacions de la balança fiscal
que aleshores arribaven fins al 1998. El gener del 2005 es van presentar
els resultats per al període 1999-2001.
L’any 2008, s’encarrega al mateix grup de treball actualitzar les xifres

de la balança fiscal i revisar-hi la metodologia aplicada. L’octubre del
mateix any es presenten les dades corresponents al període 2002-2005.
Posteriorment, la moció 4/IX del Parlament de Catalunya insta el

govern a actualitzar la balança fiscal a partir de la metodologia acordada
pel grup de treball, i el març del 2012 es presenten les dades del període
2006-2009.
El juliol del 2012, el Parlament aprova la llei 10/2012 de publicació de

les balances fiscals, que preveu l’actualització anual del càlcul de les
balances fiscals de Catalunya i la creació d’un grup de treball per tal de
fer el seguiment i actualització de la metodologia del càlcul de les
balances fiscals.
Actualment formen part del grup de treball:
• Núria Bosch i Roca

• Marta Espasa i Queralt
• Guillem López-Casasnovas
Així, a partir de l’entrada en vigor de l’esmentada llei tots els resultats

de la balança fiscal han estat validats per aquest grup de treball. Aquesta
validació ha suposat també una revisió de la metodologia de càlcul per
la incorporació de nous impostos, de nous programes de despesa o de
nous organismes executors.
La cronologia de presentació dels resultats de la balança fiscal de
Catalunya a partir de l’entrada en vigor de la Llei 10/2012 és la següent:
• El maig del 2013 es van presentar els resultats de la

balança fiscal del 2010.
• El juny de 2014 es van presentar els resultats de la
balança del 2011, així com la metodologia i càlcul
corresponents.
• El maig de 2016 els resultats de la balança de l’any
2012.
• El novembre de 2017 es van presentar els resultats de
la balança dels anys 2013 i 2014.
• Per últim, el passat 10 de gener de 2020, es varen fer
públics els resultats dels anys 2015 i 2016. El càlcul i la
metodologia dels quals constitueixen la present
monografia.
A continuació, es presenta un apunt metodològic sobre l’àmbit

institucional i pressupostari, el tractament de dèficit o superàvit de
l’Estat i la metodologia per a la imputació territorial dels ingressos i les
despeses. En l’annex es poden veure uns quadres resum sobre la
metodologia emprada, mentre que en la monografia 23 s’exposa més
detalladament.
Seguidament es presenta el càlcul de la balança fiscal d’acord amb

aquesta metodologia per als anys 2015 i 2016, realitzat, com en altres
ocasions, per part de la Subdirecció General de Finançament i
Sostenibilitat Financera del Departament de la Vicepresidència i
d’Economia i Hisenda.
Aquesta actualització comporta l’existència d’una sèrie de trenta un

anys, motiu pel qual en aquesta monografia es fa una anàlisi dels grans
conceptes dels ingressos i les despeses del sector públic central a
Catalunya de la balança fiscal des de l’any 1986 fins el 2016.
1.
Un apunt metodològic
L’acció del sector públic central origina fluxos fiscals entre regions en la
mesura que els impostos i les despeses públiques es distribueixen
territorialment. Les balances fiscals mesuren l’efecte redistributiu entre
territoris de la política fiscal que fa el govern central.
La balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central s’obté a

partir de la diferència que hi ha entre la despesa que el sector públic
central realitza en aquest territori i el volum d’ingressos detrets de
Catalunya per finançar el conjunt de la despesa pública central. És a dir,
és la diferència entre els impostos i altres ingressos aportats des de
Catalunya al sector públic central i les despeses que aquest mateix
sector públic destina a Catalunya.
Quan en un territori els recursos detrets superen les despeses que

aflueixen als seus ciutadans, el signe del saldo dels fluxos fiscals
originats pel Govern central en aquest territori és negatiu. Diem que hi
ha una sortida neta de recursos fiscals, és a dir, dèficit fiscal; en el cas
contrari, hi hauria un superàvit fiscal.
1.1
Àmbit institucional i pressupostari
L’àmbit institucional considerat comprèn l’Estat, els organismes

autònoms, les agències estatals i altres organismes públics, la Seguretat
Social i, finalment, les empreses públiques que contribueixen a
incrementar significativament l’estoc de capital públic 1, atès que aquests
agents institucionals són els principals responsables dels fluxos fiscals
interregionals.
Una qüestió important a l’hora d’incloure les inversions d’aquestes

empreses públiques és el seu finançament. Si aquestes empreses es
financen amb aportacions de l’Estat, se’n poden tractar les inversions
com si les executés directament l’Estat i, per tant, no cal considerar
1 ADIF, ENAIRE, les societats estatals d’aigua; Ports de l’Estat, SEIASA i SEITTSA
ingressos propis d’aquestes empreses; en canvi, si es financen amb
ingressos propis (com ara ports de l’Estat i ENAIRE 2) s’han de computar
també les aportacions que s’han fet d’aquests ingressos propis des de
Catalunya.
Per poder oferir una estimació específica de la balança fiscal de la

Seguretat Social 3, els organismes autònoms que gestionen prestacions
econòmiques i que es financen, principalment, mitjançant cotitzacions
socials –Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE), el Fons de Garantia
Salarial (FOGASA)– i les mútues de funcionaris –ISFAS, MUGEJU i
MUFACE– són integrades a la Seguretat Social. Per analogia, amb
aquesta metodologia, també s’integren a la Seguretat Social els
ingressos de drets passius i les despeses de classes passives del
pressupost de l’Estat, que ofereixen les prestacions als funcionaris.
El marc pressupostari utilitzat és el de la comptabilitat pública, ja que

permet fer unes estimacions molt més precises que no pas la
comptabilitat nacional a l’hora d’imputar la despesa pública, pel detall
de les classificacions econòmica, funcional i orgànica del pressupost de
despeses que ofereix. La comptabilitat pública es basa en dades de la
liquidació del pressupost i, per tant, ofereix informació sobre els drets
reconeguts i els ingressos recaptats, en el cas dels ingressos, i sobre les
obligacions reconegudes i els pagaments efectuats, en el cas de la
despesa. En la metodologia s’opta per considerar els drets reconeguts i
les obligacions reconegudes.
Les fonts d’informació que s’han utilitzat són les liquidacions dels
pressupostos de l’Estat, dels organismes autònoms, agències estatals i
altres organismes públics, del sistema de la Seguretat Social i de les
empreses públiques.
La informació territorialitzada de la despesa de l’Estat i els organismes

autònoms prové del sistema d’informació comptable i
2 Mitjançant Reial Decret –Llei 8, de 4 de juliol de 2014, AENA passa a dir-se ENAIRE, assumint les
funcions de navegació aèria i d’inversions. La seva filial AENA s’encarrega de la gestió aeroportuària, per
aquest motiu, quan es tracten els ingressos de les empreses públiques, es parlarà d’AENA en comptes
d’ENAIRE
3 La Seguretat Social proporciona prestacions socials que es financen, principalment, mitjançant
cotitzacions socials obligatòries. En concret, les prestacions socials rebudes per cada individu depenen, en
gran manera, de les cotitzacions socials pagades al llarg de la seva vida laboral. Tanmateix, així com les
cotitzacions s’abonen en el territori on es treballa, les prestacions es poden percebre en un moment molt
diferent de la vida i en un territori diferent. Així doncs, l’existència de desfasaments temporals importants
entre cotitzacions socials i prestacions, i la possible mobilitat dels individus fan que es detalli de manera
específica l’impacte territorial dels fluxos esmentats.
pressupostària que elabora la Intervenció General de l’Administració de
l’Estat (IGAE). La informació disponible d’aquest sistema, per a cada
programa de despesa, és: la secció que l’executa; els capítols, articles i
conceptes pressupostaris en els quals es concreta, i la seva
territorialització.
Cal mencionar que les dades disponibles per al càlcul de la balança fiscal
del 2015 i del 2016 presenten, en la despesa de l’Estat, dels organismes
autònoms i d’altres ens, i de la Seguretat Social, menys detall en el seu
nivell de territorialització, és a dir, els codis de territorialització es
presenten més agregats que en anys anteriors. Per aquest motiu s’ha
procedit a efectuar algunes imputacions en base a les territorialitzacions
disponibles dels anys anteriors, totes elles avalades pel grup d’experts 4
Pel que fa a les despeses dels organismes autònoms, inclosos els de la

Seguretat Social, no es disposa del nom de l’organisme executor,
informació que sí que estava disponible en anys anteriors. Atès que
l’indicador amb què s’imputa la despesa depèn de l’organisme que
l’executa, s’ha assignat a cada programa els organismes executors que
figuren als Pressupostos Generals de l’Estat i en el cas d’un programa on
hi hagi més d’un organisme executor, s’ha distribuït l’import en funció
del pes de cada organisme en cada programa concret als Pressupostos
Generals de l’Estat de l’any corresponent.
Cal dir que aquestes estimacions no modifiquen en cap cas

significativament el resultat final de la balança fiscal, atesa la poca
incidència quantitativa que tenen.
La informació territorialitzada disponible provinent del sistema

d’informació comptable de la Seguretat Social és a nivell de capítol, tant
per a les entitats gestores i serveis comuns de la Seguretat Social com a
les mútues d’accidents de treball i malalties professionals, i també a
nivell de cada programa de despesa, pel que fa a les entitats gestores i
serveis comuns de la Seguretat Social.
Com que a vegades la territorialització que ofereixen els sistemes

d’informació no és completa o no s’ajusta als criteris metodològics de la
balança fiscal, s’ha d’utilitzar de manera complementària informació
4 Les dades disponibles presenten un únic codi de territorialització de la despesa no regionalitzable (“No
regionalizable”), mentre que en edicions anteriors aquesta despesa no regionalitzable es desglossava en
“Varias Comunidades”, “Servicios Centrales”, “Extranjero” i “No regionalizable”. S’ha procedit a dividir el
no regionalitzable en els diferents conceptes previs mantenint les proporcions que representaven cadascun
d’ells en l’estudi anterior per tal de mantenir el mateix criteri d’imputació.
procedent d’altres publicacions emeses per diferents ens públics
(informes, anuaris estadístics, memòries, butlletins, etc.).
En el cas de les empreses públiques, els ingressos d’explotació

territorialitzats d’ENAIRE i Ports de l’Estat s’obtenen dels comptes que
publiquen, mentre que la territorialització de les inversions de les
empreses públiques considerades prové de la informació facilitada per
la IGAE sobre inversió real del sector públic empresarial i fundacional,
amb detall de l’exercici, l’entitat i l’àrea d’origen de despesa.
1.2.
Operacions considerades
A partir de la liquidació pressupostària es determinen quins són els

ingressos i les despeses que s’imputaran territorialment (operacions
considerades). Això exigeix sotmetre les dades a un procés de depuració
que consisteix a prescindir de determinades operacions i a ajustar-ne la
quantia d’unes altres. Seguint la metodologia acordada, queden fora de
l’estudi les operacions següents:
Els ingressos i despeses que integren les operacions financeres (capítols

8 i 9 del pressupost d’ingressos i de despeses); és a dir, les operacions
originades per la variació d’actius i passius financers, en les quals es
modifica la posició financera, deutora o creditora, dels agents públics
considerats. En realitat, no constitueixen altra cosa que el tancament de
les operacions de naturalesa que es financen a través del pressupost, de
manera que incloure-les conduiria, a llarg termini, a una doble
comptabilització (per l’operació real i per la seva contrapartida
financera). 5
Quant als mecanismes extraordinaris de finançament (FLA i MPP),

s’acorda no incloure’ls en el càlcul, atès que són operacions financeres i,
com a tals, no es tenen en compte en els estudis de balances fiscals.
Els ingressos per alienació d’inversions reals (capítol 6 del pressupost

d’ingressos). Es tracta d’operacions de naturalesa voluntària per part
dels particulars, plenament de mercat, que queden fora dels propòsits
de l’anàlisi de la balança fiscal, en què ens fixem en l’efecte de
redistribució territorial de l’actuació de l’Estat.
5 Per exemple, la despesa real en inversions ja està comptabilitzada en la despesa no financera (capítol 6).
El capítol 9 dels pressupostos inclou el finançament de les inversions. Si consideréssim aquestes despeses,
incorreríem en una doble comptabilització de la mateixa inversió.
Les operacions amb la Unió Europea (UE). S’exclouen del càlcul de la
balança fiscal els ingressos procedents de la UE (fons europeus) i les
aportacions de l’Estat Espanyol per finançar el pressupost comunitari
(transferències en concepte de recurs IVA, recurs renda nacional bruta i
recursos propis tradicionals) 6 per tal d’obtenir la balança fiscal del
sector públic central neta dels fluxos directes amb la UE. 7
Les transferències corrents i de capital de consolidació que s’atorguen

entre els diferents ens públics considerats a fi d’evitar duplicitats en els
diferents conceptes d’ingressos i de despeses.
El quadre 1.2.1 ofereix el total d’ingressos i de despeses no financeres

consolidades del sector públic central pels anys 2015 i 2016. També
mostra els ingressos i despeses considerades amb relació al càlcul de
la balança fiscal, resultants d’extreure les operacions directes amb la
Unió Europea i els ingressos per alienació d’inversions reals.
Atès que el volum d’ingressos i de despeses que s’analitza deixa fora

algunes operacions, els resultats de superàvit o de dèficit que s’obtenen
no han de coincidir necessàriament amb els imports reals de dèficit o
superàvit públic.
6 Drets de duana, exaccions reguladores agràries i cotitzacions sobre el sucre i la isoglucosa.
7 Si es volgués trobar la balança fiscal originada únicament i exclusivament per l’Administració central,
s’hauria d’excloure dels ingressos estatals l’aportació que Catalunya fa als ingressos comunitaris (recursos
propis tradicionals que recapta l’Estat i IVA) i, alhora, extreure de cada programa de despesa estatal la part
finançada mitjançant fons europeus (la qual cosa és impossible de fer amb la informació disponible). Per
tant, la balança fiscal d’aquest estudi és el resultat de la imputació territorial dels ingressos i despeses
gestionats directament per l’Administració central amb independència que una part dels ingressos
recaptats per l’Estat s’hagi de destinar a la Unió Europea i, també, amb independència que part de la
despesa estigui finançada per la Unió Europea.
Quadre 1.2.1 Ingressos i despeses no financeres totals consolidades i considerades
Milions d'euros
2015 2016
Ingressos i despeses totals consolidades no financeres
Total ingressos 448.713 413.603
Ingressos Estat 298.645 258.957
Ingressos organismes autònoms, agències estatals i altres organismes públics 17.396 17.308
Ingressos Seguretat Social i els seus organismes* 128.257 132.643
Ingressos empreses públiques** 4.415 4.696
Total despeses 302.937 305.396
Despeses Estat 110.928 110.335
Despeses organismes autònoms, agències estatals i altres organismes públics 16.682 16.761
Despeses Seguretat Social i els seus organismes*** 175.327 178.300
Inversions reals de les empreses públiques considerades
Dèficit(-)/Superàvit(+) 145.776 108.206
% sobre el PIB 13,5 9,7
Ingressos i despeses considerades no financeres

Total ingressos 282.753 273.329
Ingressos Estat 147.865 134.783
Ingressos organismes autònoms, agències estatals i altres organismes públics 2.366 2.052
Ingressos Seguretat Social i els seus organismes* 128.108 131.799
Ingressos empreses públiques** 4.415 4.696
Total despeses 291.129 293.537
Despeses Estat 99.119 98.475
Despeses organismes autònoms, agències estatals i altres organismes públics 16.682 16.761
Despeses Seguretat Social i els seus organismes*** 175.327 178.300
Inversions reals de les empreses públiques considerades 0 0
Dèficit(-)/Superàvit(+) -8.376 -20.208
% sobre el PIB -0,8 -1,8
*S'hi inclouen els organismes autònoms que gestionen prestacions socials (SPEE i FOGASA) i les
mútues de funcionaris (ISFAS, MUGEJU i MUFACE), així com els ingressos de drets passius
** Ingressos d'explotació AENA + Ports de l'Estat
***S'hi inclouen els organismes autònoms que gestionen prestacions socials (SPEE i FOGASA) i les
mútues de funcionaris (ISFAS, MUGEJU i MUFACE), així com les pensions de classes passives
1.3.
Tractament del dèficit o superàvit del sector públic central
Un altre aspecte metodològic del càlcul de les balances fiscals és la

necessitat de neutralitzar l’efecte de la situació financera del sector
públic central, és a dir, l’existència de dèficit o superàvit pressupostari
en els diferents exercicis. Sovint, i especialment en èpoques de crisi
econòmica, els ingressos són inferiors a les despeses i la diferència es
cobreix amb endeutament.
Les balances fiscals mesuren l’efecte redistributiu entre territoris de la
política fiscal estatal. El saldo fiscal ha de reflectir la influència de la
diferència entre el percentatge de la despesa del sector públic central
realitzada a Catalunya i el percentatge d’ingressos que aporta Catalunya
a l’Administració central per finançar el conjunt de la despesa pública i
no s’ha de veure afectat per la manera com es finança la despesa.
Per tant, es simula que el sector públic central ni estalvia ni s’endeuta,

sinó que actua cada any amb pressupost equilibrat. Per a fer-ho, es
poden considerar diverses alternatives sobre com imputar el dèficit o el
superàvit del sector públic central 8, en funció de com s’interpreti que es
farà l’ajust pressupostari futur per equilibrar els comptes, si per la via de
la despesa o per la de l’ingrés.
La hipòtesi que consisteix a ajustar les despeses als ingressos obtinguts

assumeix que, en cas que hi hagi un dèficit públic, en el futur s’haurà de
produir un ajustament equivalent per tal d’equilibrar els comptes
reduint les despeses; i, a la inversa, les situacions de superàvit públic
provocaran un augment proporcional de les despeses. Aquesta hipòtesi
és coherent amb la imputació de les despeses d’interessos que es fa en
proporció a la despesa que es destina al territori, que, de fet, és la
càrrega del deute derivada dels dèficits públics successius.
La hipòtesi d’equilibrar el pressupost igualant els ingressos a les

despeses se sustenta en el concepte d’equivalència ricardiana i implica
que, com a conseqüència de l’existència del dèficit/superàvit en els
imports analitzats, en el futur s’haurà de produir un augment/reducció
equivalent dels ingressos del sector públic central.
Aquesta interpretació és coherent amb el fet de suposar que en

situacions de dèficit públic, que es tradueixin en endeutament, hi ha
d’haver un finançament extraordinari per a despeses de capital que
generin beneficis futurs, que, consistentment, s’han de finançar en
períodes posteriors mitjançant ingressos impositius, en
correspondència també amb aquells beneficis; i, a la inversa, una
situació de superàvit públic pot comportar una futura reducció
d’impostos.
La implementació d’aquesta hipòtesi comporta distribuir el

dèficit/superàvit públic en funció de la pauta resultant de la distribució
territorial dels ingressos de l’Estat cada any. Mitjançant aquesta
8 Cal recordar que s’està imputant el dèficit o superàvit que resulta de les operacions considerades, que no
serà coincident amb el dèficit del sector públic central.
neutralització, el total d’ingressos que l’Administració central rep dels
territoris és igual a la despesa total de l’Administració central, i el saldo
fiscal reflecteix la incidència de la diferència entre el percentatge
d’ingressos que aporta Catalunya a l’Administració central i el
percentatge de despesa central realitzada a Catalunya, que és el que
reflecteix el resultat de la política redistributiva territorial estatal.
1.4.
Metodologia per a la imputació territorial dels ingressos i les
despeses
La metodologia de càlcul es basa en les dues aproximacions

metodològiques estàndards: la del flux monetari i la de la incidència
càrrega-benefici.
La utilització d’un enfocament o de l’altre depèn de l’objectiu de l’anàlisi

que es vulgui fer: l’enfocament del flux monetari intenta mesurar
l’impacte econòmic generat per l’activitat del sector públic en un
territori, mentre que l’enfocament de la incidència càrrega-benefici
intenta calcular l’impacte de l’actuació del sector públic central sobre el
benestar dels individus residents en un territori.
Es tracta de dos enfocaments vàlids, que es fonamenten en criteris

sòlids, però que expliquen efectes econòmics diferents; no són
substitutius, sinó complementaris. Així, el criteri del flux monetari és
més correcte per analitzar la influència que té l’acció del sector públic
sobre l’economia d’un territori; en canvi, el criteri de la incidència
càrrega-benefici és més adient per analitzar l’acció del sector públic en
termes redistributius i d’equitat.
Concretament, segons el mètode del flux monetari, els ingressos

s’imputen al territori on es localitza la capacitat econòmica sotmesa a
gravamen, i la despesa s’atribueix al territori on es realitza. Pel mètode
de la incidència càrrega-benefici, els ingressos s’imputen al territori on
resideixen les persones que finalment suporten la càrrega, i l’assignació
de la despesa es fa al territori on resideix el beneficiari.
Atès que l’objectiu principal és la valoració de l’impacte econòmic de

l’actuació del sector públic central a Catalunya, el grup d’experts creu
que s’ha de posar més èmfasi en les xifres basades en el flux monetari,
que són les que capturen l’impacte d’estímul econòmic de la despesa
pública sobre un territori.
A l’annex publicat a la Monografia número 23 s’exposa el detall dels
criteris i indicadors d’imputació territorial dels ingressos i despeses de
l’Estat, dels organismes autònoms, de les empreses públiques i de la
Seguretat Social.
2.
Imputació territorial dels
ingressos
En aquest apartat es presenten els resultats de les imputacions a

Catalunya dels ingressos considerats per a cada subsector institucional
(Estat, organismes autònoms, empreses públiques i Seguretat Social),
segons els enfocaments del flux monetari i de la incidència càrrega-
benefici.
Per a la imputació territorial dels ingressos, i concretament els

tributaris, el problema resideix en el fet que no són necessàriament
coincidents la comunitat on efectivament consten les dades territorials
de recaptació i la comunitat on aquests recursos s’originen i/o se
suporten, ja que, d’una banda, el procés mateix de la gestió dels
impostos no permet conèixer la comunitat on s’originen els recursos i,
de l’altra, molts dels impostos són susceptibles de ser traslladats.
D’aquesta manera i d’acord amb la metodologia, s’estableixen dos

criteris per imputar els ingressos al marge de qui sigui i on resideixi
l’obligat legal a pagar (incidència legal o formal):
• Enfocament del flux monetari: els ingressos tributaris s’imputen

al territori on es localitza la capacitat econòmica sotmesa a
gravamen (objecte imposable) –que pot ser la renda, la riquesa o
el consum–; i els ingressos no tributaris, al territori on té lloc el
pagament per les unitats que el realitzen.
• Enfocament de la incidència càrrega-benefici: els ingressos

s’imputen al territori on resideixen les persones que finalment
suporten la càrrega (incidència econòmica o efectiva). La
incidència legal d’un impost és diferent de la incidència efectiva
quan hi ha translació impositiva i la càrrega derivada d’un impost
es desplaça entre diferents agents de l’economia. Per exemple, un
augment dels impostos que les empreses estan obligades a pagar
(incidència legal) es pot traduir en un augment dels preus dels
seus productes; així, la incidència efectiva de l’impost es
traslladaria als consumidors finals. Aquest aspecte esdevé
important quan els consumidors finals i l’empresa estan
localitzats a comunitats autònomes diferents.
La metodologia emprada per a la imputació regional dels ingressos

consta de tres etapes:
1. Identificació i anàlisi dels diferents conceptes d’ingrés.

2. Establiment d’hipòtesis de territorialització més adequades per a
cada tipus d’ingrés que permetin obtenir les aportacions dels
residents de Catalunya a l’Estat (incidència càrrega-benefici) o
que permetin conèixer el volum dels diferents objectes de
gravamen generats a Catalunya (flux monetari).
3. Tria dels indicadors més apropiats que reflecteixin l’impacte de
cada tipus d’hipòtesis.
A continuació, s’exposa el resultat de la imputació territorial dels

ingressos del subsector Estat, dels organismes autònoms, agències
estatals i altres organismes públics, de la Seguretat Social i, finalment,
de les empreses públiques, segons l’enfocament del flux monetari i
segons el de la incidència càrrega-benefici. Al final de l’apartat es
presenta el total dels ingressos que formen part de la balança fiscal de
Catalunya amb el sector públic central.
2.1.
Els ingressos de l’Estat
Seguint el mètode exposat, en primer lloc es mostren els ingressos de

l’Estat imputables territorialment i a continuació es mostren els
resultats dels ingressos imputats a Catalunya.
El quadre 2.1.1 mostra els ingressos totals i els considerats o imputables

territorialment, que respecte del total d’ingressos no financers de l’Estat
representen el 99,4% el 2015 i el 99,3% el 2016, atès que no s’imputen
les transferències corrents i de capital provinents de l’exterior, ni
l’alienació d’inversions reals.
Quadre 2.1.1 Ingressos totals i considerats de l'Estat
Milions d'euros
2015 2016
% ing. % ing.
considerats / considerats /
Ing. totals Ingressos ing. totals Ing. totals Ingressos ing. totals
consolidats considerats consolidats consolidats considerats consolidats
Capítol 1. Impostos directes* 65.592 65.592 100,0 62.201 62.201 100,0
Capítol 2. Impostos indirectes 44.572 44.572 100,0 43.574 43.574 100,0
Capítol 3. Taxes i altres ingressos 19.563 19.563 100,0 15.463 15.463 100,0
Capítol 4. Transferències corrents 9.844 9.736 98,9 7.843 7.676 97,9
Del sector públic central 0 0 - 0 0 -
De l'exterior 107 0 0,0 166 0 0,0
Del País Basc i Navarra 1.675 1.675 100,0 1.741 1.741 100,0
Altres de l'interior 8.061 8.061 100,0 5.936 5.936 100,0
Capítol 5. Ingressos patrimonials 8.392 8.392 100,0 5.864 5.864 100,0
Capítol 6. Alienació d'inversions reals 207 0 0,0 217 0 0,0
Capítol 7. Transferències de capital 534 9 1,8 551 6 1,1
De l'exterior 525 0 0,0 545 0 0,0
De l'interior 9 9 100,0 6 6 100,0
Total ingressos no financers 148.704 147.865 99,4 135.712 134.783 99,3

Capítol 8. Variació actius financers 6.025 0 - 2.681 0 -
Capítol 9. Variació passius financers 143.916 0 - 120.564 0 -
Total ingressos financers 149.942 0 - 123.245 0 -
Total ingressos de l'Estat 298.645 147.865 - 258.957 134.783 -
* No s'hi inclouen les quotes de drets passius, que s'inclouen a l'apartat de la Seguretat Social
Font: liquidació dels pressupostos generals de l'Estat.
El quadre 2.1.2 mostra amb detall els principals ingressos estatals

considerats, que respecte a l’any 2015 han disminuït un 8,8%, atès que
els impostos que constitueixen el gruix dels ingressos de l’Estat, com
són el tram estatal de l’impost sobre la renda de les persones físiques,
l’impost sobre el valor afegit i l’impost sobre societats, que representen
l’any 2016 un 26,6%, un 24% i un 16,7%, respectivament, disminueixen
respecte al 2015 en un 7,5%, un 4,7% i un 2,5%, respectivament.
Quadre 2.1.2 Detall ingressos considerats de l'Estat
Milions d'euros
2015 2016
Impostos directes 65.592 62.201
IRPF 38.747 35.843
I. societats 23.064 22.482
I. renda no residents 1.640 2.143
I. patrimoni 32 38
Altres 2.109 1.694
Impostos indirectes 44.572 43.574

IVA 33.900 32.292
I. especials 7.386 7.861
alcohol i begudes derivades 361 465
cervesa 125 113
productes intermedis 7 8
hidrocarburs 3.492 3.775
labors del tabac 3.120 3.136
determinats mitjans de transport -1 0
electricitat -27 120
carbó 308 243
I. sobre primes d'assegurances 1.355 1.380
Tràfic exterior 1.768 1.862
Cotització i exacció de sucre i isoglucosa 6 6
Activitats del joc (apostes mútues) 52 71
Altres 105 102
Taxes i altres ingressos 19.563 15.463
Ingressos patrimonials 8.392 5.864

Loteries de l'Estat 1.619 1.572
Dividends 4.343 2.764
Resta 2.430 1.527
Transferències 9.746 7.682

Corrents 9.736 7.676
De capital 9 6
INGRESSOS DE L'ESTAT 147.865 134.783
Els resultats de la imputació territorial dels ingressos de l’Estat, segons

l’aplicació dels indicadors als quals es fa referència, al final del
document en l’annex d’indicadors territorials, els mostren els quadres
2.1.3 i 2.1.4, en què s’apliquen, respectivament, l’enfocament del flux
monetari i el de la incidència càrrega-benefici.
Quadre 2.1.3 Incidència a Catalunya dels ingressos de l'Estat.
Enfocament flux monetari
Milions d'euros
2015 %Cat/Esp 2016 %Cat/Esp
Impostos directes 13.724 20,9 13.139 21,1

IRPF 8.417 21,7 7.848 21,9
I. societats 4.651 20,2 4.537 20,2
I. renda no residents 339 20,7 472 22,0
I. patrimoni 5 16,1 5 13,3
Altres 311 14,8 277 16,3
Impostos indirectes 8.758 19,6 8.654 19,9

IVA 6.727 19,8 6.492 20,1
I. especials 1.389 18,8 1.490 19,0
alcohol i begudes derivades 63 17,3 81 17,4
cervesa 21 16,8 19 16,8
productes intermedis 1 19,6 2 19,6
hidrocarburs 629 18,0 693 18,4
labors del tabac 632 20,2 634 20,2
electricitat -5 19,6 23 19,3
carbó 48 15,7 38 15,7
I. sobre primes d'assegurances 288 21,2 298 21,6
Tràfic exterior 323 18,3 340 18,3
Cotització i exacció de sucre i isogluco 1 18,3 1 18,3
Activitats del joc (apostes mútues) 8 16,1 12 16,2
Altres 22 20,6 21 20,8
Taxes i altres ingressos 3.719 19,0 2.959 19,1
Ingressos patrimonials 1.519 18,1 1.046 17,8

Loteries de l'Estat 232 14,3 224 14,3
Dividends del Banc d'Espanya 826 19,0 529 19,1
Altres 462 19,0 292 19,1
Transferències corrents i de capital 255 2,6 74 1,0

Corrents 253 2,6 73 0,9
De capital 2 16,1 1 16,2
Ingressos estatals a Catalunya 27.975 18,9 25.872 19,2
En la imputació dels ingressos segons l’enfocament del flux monetari,

l’aportació de Catalunya al conjunt dels ingressos estatals l’any 2016 és
del 19,2%, lleugerament superior a l’any anterior, que va ser del 18,9%.
Els resultats de l’any 2016 mostren que Catalunya ha aportat als
ingressos de l’Estat un total de 13.139 milions d’euros en impostos
directes i 8.654 milions d’euros en impostos indirectes, que
conjuntament constitueixen el gruix dels ingressos. Són xifres
lleugerament inferiors a les de 2015, tot i que no tots els ingressos han
disminuït: els impostos especials, concretament l’impost sobre l’alcohol
i les begudes derivades i l’impost sobre els hidrocarburs, augmenten
respecte al 2015, així com l’impost sobre primes d’assegurances i
l’impost sobre el tràfic exterior, però sense gaire transcendència en el
volum d’ingressos aportats.
Quadre 2.1.4 Incidència a Catalunya dels ingressos de l'Estat.

Enfocament incidència càrrega-benefici
Milions d'euros
2015 %Cat/Esp 2016 %Cat/Esp
Impostos directes 13.368 20,4 12.651 20,3

IRPF 8.417 21,7 7.848 21,9
I. societats 4.639 20,1 4.526 20,1
I. renda no residents 0 0,0 0 0,0
I. patrimoni 0 0,0 0 0,0
Altres 311 14,8 277 16,3
Impostos indirectes 8.758 19,6 8.654 19,9

IVA 6.727 19,8 6.492 20,1
I. especials 1.389 18,8 1.490 19,0
alcohol i begudes derivades 63 17,3 81 17,4
cervesa 21 16,8 19 16,8
productes intermedis 1 19,6 2 19,6
hidrocarburs 629 18,0 693 18,4
labors del tabac 632 20,2 634 20,2
electricitat -5 19,6 23 19,3
carbó 48 15,7 38 15,7
I. sobre primes d'assegurances 288 21,2 298 21,6
Tràfic exterior 323 18,3 340 18,3
Cotització i exacció de sucre i isoglucosa 1 18,3 1 18,3
Activitats del joc (apostes mútues) 8 16,1 12 16,2
Altres 22 20,6 21 20,8
Taxes i altres ingressos 3.719 19,0 2.959 19,1
Ingressos patrimonials 1.519 18,1 1.046 17,8

Loteries de l'Estat 232 14,3 224 14,3
Dividends del Banc d'Espanya 826 19,0 529 19,1
Altres 462 19,0 292 19,1
Transferències corrents i de capital 255 2,6 74 1,0

Corrents 253 2,6 73 0,9
De Capital 2 16,1 1 16,2
Ingressos estatals a Catalunya 27.618 18,7 25.384 18,8
En la imputació dels ingressos segons l’enfocament càrrega-benefici que
es pot veure en el quadre 2.1.4, l’aportació de Catalunya al conjunt dels
ingressos estatals és del 18,7% l’any 2015 i del 18,8% l’any 2016. La
incidència és lleugerament inferior a la de la imputació segons
l’enfocament del flux monetari, ja que no s’imputen alguns ingressos
tributaris, com els procedents de l’impost sobre el patrimoni, atès que
tot l’impost està transferit a Catalunya, o de l’impost sobre la renda dels
no residents.
S’observa com en tots dos enfocaments, el pes dels impostos de l’Estat

aportats per Catalunya és molt semblant, i l’increment de l’any 2016
respecte a l’any anterior, s’explica perquè, tot i que els ingressos
impositius més significatius de l’Estat han disminuït, el pes de la seva
imputació a Catalunya respecte al total considerat ha augmentat. És el
cas de l’impost sobre el valor afegit (passa d’un 19,8% del total el 2015 a
un 20,1% el 2016) o de l’impost sobre la renda de les persones físiques
(passa d’un 21,7% del total el 2015 a un 21,9% el 2016).
Pel que fa a les transferències corrents, s’imputen els ingressos que rep
l’Estat per part de Catalunya a compte del model de finançament de les
comunitats autònomes, i a causa de la seva aplicació 9 produeixen canvis
en aquest capítol d’ingressos que fan difícil la comparació entre els
diferents anys. S’observa com, per aquest motiu, el pes dels ingressos
imputats a Catalunya per transferències corrents respecte del total
considerat de l’Estat passa d’un 2,6% del total en el 2015 a un 0,9% el
2016.
2.2.
Els ingressos dels organismes autònoms, agències estatals i
altres organismes públics
Aquest apartat presenta de manera agregada els ingressos dels

organismes autònoms, agències estatals i altres organismes públics,
excloent-ne els que gestionen les prestacions socials (SEPE i FOGASA) i
les mútues de funcionaris (MUFACE, MUGEJU i ISFAS), que s’inclouen
en els ingressos de la Seguretat Social.
El quadre 2.2.1 mostra la totalitat dels ingressos i els ingressos

finalment consolidats, que representen el 13,6% i l’11,9% del total
d’ingressos no financers en els anys 2015 i 2016. La raó d’aquest baix
9 Es tenen en compte els imports negatius de les liquidacions del fons de suficiència i del fons de garantia
de dos anys enrere, atès que els imports positius s’executen com una despesa de l’Estat a Catalunya.
volum d’ingressos considerats és que el finançament d’aquests
organismes prové, fonamentalment, de transferències del sector públic
central (Estat) i de l’exterior (Unió Europea), que no es consideren
perquè es consoliden amb els ingressos estatals o no s’inclouen pel fet
de provenir de l’exterior. Per tant, els recursos considerats són
bàsicament el capítol 3 de taxes, preus públics i altres ingressos.
Quadre 2.2.1 Ingressos totals i considerats dels organismes autònoms, agències estatals i altres organismes públics*
Milions d'euros
2015 2016
% ingressos
% ingressos considerats /
Ingressos considerats / Ingressos ingressos
totals Ingressos ingressos totals totals Ingressos totals
Capítol 1. Impostos directes 0 0 - 0 0 -
Capítol 2. Impostos indirectes 0 0 - 0 0 -
Capítol 3. Taxes, preus públics i altres 2.131 2.131 100,0 1.821 1.821 100,0
Capítol 4. Transferències corrents 7.880 11 0,1 9.735 12 0,1
Del sector públic central 3.788 0 - 4.040 0 -
De l'exterior 4.081 0 - 5.683 0 -
Altres de l'interior 11 11 100,0 12 12 100,0
Capítol 5. Ingressos patrimonials 96 96 100,0 90 90 100,0
Capítol 6. Alienació d'inversions reals 162 0 - 159 0 -
Capítol 7. Transferències de capital 6.957 128 1,8 5.426 128 2,4
Del sector públic central 5.256 0 - 4.297 0 -
De l'exterior 1.573 0 - 1.002 0 -
Capítol 8. Actius financers 9 0 - 8 0 -
Capítol 9. Passius financers 161 0 - 68 0 -
Total ingressos financers 170 0 - 76 0 -
Total ingressos dels org. autònoms 17.396 2.366 13,6 17.308 2.052 11,9
* No s'hi inclouen els organismes autònoms que gestionen prestacions socials (SEPE i FOGASA) ni les
mútues de funcionaris (ISFAS, MUGEJU i MUFACE).
Font: liquidació dels pressupostos dels organismes autònoms, agències estatals i altres organismes públics
Les dades de l’any 2016 mostren una disminució dels ingressos

considerats de taxes, preus públics i altres ingressos respecte de l’any
anterior, passant de 2.131 milions d’euros el 2015 a 1.821 milions
d’euros el 2016.
La metodologia de càlcul dels ingressos aportats per Catalunya als

organismes autònoms, agències estatals i altres organismes públics no
estableix diferències entre la imputació segons l’enfocament del flux
monetari i segons l’enfocament de la incidència càrrega-benefici. Els
resultats dels anys 2015 i 2016 els recull el quadre 2.2.2, i s’observa com
l’aportació de Catalunya als ingressos considerats ha passat del 15,6%
l’any 2015, al 15,3% l’any 2016.
Quadre 2.2.2 Incidència a Catalunya dels ingressos dels organismes autònoms,

agències estatals i altres organismes públics
Milions d'euros
2015 % Cat/Esp 2016 % Cat/Esp

Taxes, preus públics i altres ingressos 329 15,4 274 15,0
Transferències 22 16,1 23 16,2
Ingressos patrimonials 18 19,0 17 19,1
Ingressos a Catalunya 370 15,6 314 15,3
2.3.
Els ingressos de la Seguretat Social
Els ingressos de la Seguretat Social engloben els del Sistema de la

Seguretat Social (entitats gestores, serveis comuns i mútues d’accidents
de treball i malalties professionals), els dels organismes autònoms que
gestionen prestacions socials (SEPE i FOGASA), els de les mútues de
funcionaris (MUFACE, MUGEJU i ISFAS), i també les quotes de drets
passius de l’Estat, tal com ja s’ha indicat anteriorment.
El quadre 2.3.1 mostra els ingressos de la Seguretat Social dels anys

2015 i 2016. La totalitat dels ingressos considerats són ingressos no
financers. Els ingressos considerats creixen un 2,9% entre 2015 i 2016, i
passen de 128.108 milions d’euros a 131.799 milions. La major part
d’aquests ingressos, un 97,3% el 2016, corresponen a cotitzacions,
incloses al capítol 1 d’ingressos.
Quadre 2.3.1 Ingressos totals i considerats de la Seguretat Social*
Milions d'euros
2015 2016
% ingressos % ingressos
Ingressos considerats / Ingressos considerats /
totals Ingressos ingressos totals totals Ingressos ingressos totals
Capítol 1. Impostos directes 124.121 124.121 100,0 128.293 128.293 100,0
Capítol 2. Impostos indirectes 0 0 - 0 0 -
Capítol 3. Taxes, preus públics i altres 1.680 1.680 100,0 1.747 1.747 100,0
Capítol 4. Transferències corrents 126 33 26,5 840 35 4,1
De l'exterior 93 0 0,0 805 0 0,0
Capítol 5. Ingressos patrimonials 2.273 2.273 100,0 1.724 1.724 100,0
Capítol 6. Alienació d'inversions reals 56 0 0,0 38 0 0,0
Capítol 7. Transferències de capital 0 0 - 0 0 -
De l'exterior 0 0 - 0 0 -
Altres de l'interior 0 0 - 0 0 -
Capítol 8. Actius financers 14.188 0 0,0 19.287 0 0,0
Capítol 9. Passius financers 0 0 - 0 0 -
Total ingressos financers 14.188 0 0,0 19.287 0 0,0
Total ingressos Seguretat Social 142.445 128.108 89,9 151.930 131.799 86,7
*S'hi inclouen els organismes autònoms que gestionen prestacions socials (SPEE i FOGASA) i les mútues
de funcionaris (ISFAS, MUGEJU i MUFACE), així com les quotes de drets passius.
Font: liquidació del pressupost del sistema de la Seguretat Social, liquidació del pressupost dels
organismes autònoms, agències estatals i altres organismes públics i liquidació dels pressupostos generals
Al quadre 2.3.2 es desglossen les cotitzacions i la resta d’ingressos

considerats. Les cotitzacions es classifiquen en règim general, règims
especials (treballadors autònoms, els treballadors de la llar, els del
règim agrari, els treballadors del mar i els de la mineria del carbó), les
cotitzacions per malaltia per accident de treball i malaltia professional,
les cotitzacions dels aturats i el règim especial de funcionari. Pel que fa
al règim especial de funcionaris, Cal tenir en compte que a banda dels
funcionaris que cotitzen al règim general, certs grups de funcionaris
cotitzen específicament en mútues pròpies com MUFACE, MUGEJU i
ISFAS, o bé reben pensions de classes passives, finançades també a
partir de cotitzacions específiques.
Quadre 2.3.2 Detall ingressos considerats de la Seguretat Social
Milions d'euros
2015 2016
Règim general 96.104 100.108

Quotes d'empleadors 78.022 81.264
Quotes de treballadors 18.082 18.844
RE treballadors autònoms 11.137 11.336

Quotes d'empleadors 0 0
Quotes de treballadors 11.137 11.336
RE agrari 2 1
Quotes de treballadors 1 1
RE treballadors del mar 316 343

RE mineria del carbó 163 140

RE treballadors de la llar 0 0
Accidents de treball i MP 6.336 6.695
Aturats 6.717 6.226
RE funcionaris 3.347 3.443
Total cotitzacions 124.121 128.293
Taxes, preus públics i altres ingressos 1.680 1.747
Transferències 33 35
Ingressos patrimonials 2.273 1.724
Total ingressos considerats Seguretat Social 128.108 131.799
Les cotitzacions socials han crescut un 3,4% entre 2015 i 2016,

lleugerament per sobre del creixement del total d’ingressos considerats
de la Seguretat Social, que ha sigut del 2,9%. Les cotitzacions del règim
general, que representen un 78% del total de cotitzacions l’any 2016,
creixen un 4,2%. La partida amb més pes després del règim general són
les cotitzacions del treballadors autònoms, amb un pes del 8,8%, que
experimenten un creixement de l’1,8%. En sentit contrari, les
cotitzacions dels aturats disminueixen un 7,3%, en línia amb la reducció
de la xifra d’aturats com a conseqüència de la millora de l’economia.
Quadre 2.3.3 Incidència a Catalunya dels ingressos de la Seguretat Social. Enfocament flux monetari
Milions d'euros
Tresoreria General de la Seguretat Social 17.422 19,2 18.043 19,4

Mútues Accidents de Treball i Malalties Professionals 1.795 18,1 2.007 19,0
Servei públic d'ocupació estatal 3.977 20,1 4.203 20,3
Fons de Garantia Salarial 96 20,8 101 20,9
RE de Funcionaris 296 9,3 302 9,2
Total cotitzacions 23.585 19,0 24.656 19,2

Total ingressos Seguretat Social 24.125 18,8 25.156 19,1
Els resultats de la imputació a Catalunya dels ingressos de la Seguretat

Social aplicant els criteris del flux monetari es detallen al quadre 2.3.3.
Segons aquest criteri, 24.125 milions d’euros corresponen a Catalunya,
és a dir, un 18,8% dels ingressos de la Seguretat Social l’any 2015
provenen de Catalunya. L’any 2016 els ingressos de Catalunya
augmenten un 4,3%, fins als 25.156 milions d’euros, i el pes relatiu de
Catalunya passa a ser del 19,1%.
Un 98% dels ingressos de la Seguretat Social a Catalunya corresponen a

cotitzacions. El 2% restant corresponen a taxes, preus públics i altres
ingressos -en què el pes de Catalunya se situa al 16,8% el 2016-
ingressos patrimonials i transferències, aquestes últimes amb un import
molt residual.
La imputació a Catalunya dels ingressos de la Seguretat Social d’acord

amb els criteris del mètode càrrega-benefici proporciona uns resultats
lleugerament diferents als del flux benefici. Al quadre 2.3.4 s’observa
com els ingressos imputats a Catalunya són de 23.972 milions d’euros el
2015 i 24.819 milions d’euros el 2016. Aquests imports es tradueixen en
un pes relatiu dels ingressos de Catalunya sobre el total del 18,7% l’any
2015, i pràcticament el mateix percentatge el 2016 (18,8%).
Quadre 2.3.4 Incidència a Catalunya dels ingressos de la Seguretat Social. Enfocament
incidència càrrega-benefici
Milions d'euros
Règim general 18.558 19,3 19.484 19,5

Quotes d'empleadors 14.963 19,2 15.704 19,3
Quotes de treballadors 3.596 19,9 3.780 20,1
RE treballadors autònoms 2.005 18,0 2.034 17,9
RE agrari 0 4,5 0 2,7

Quotes d'empleadors 0 5,2 0 4,5
Quotes de treballadors 0 3,2 0 2,0
RE treballadors del mar 33 10,5 37 10,8

RE mineria del carbó 5 3,0 4 3,1

RE treballadors de la llar 0 22,0 0 20,9

Accidents de treball i MP 1.189 18,8 1.265 18,9
Aturats 1.127 16,8 1.021 16,4
RE funcionaris 296 8,9 302 8,8
Total cotitzacions 23.214 18,7 24.148 18,8

Total ingressos Seguretat Social 23.972 18,7 24.819 18,8
2.4.
Els ingressos de les empreses públiques
Tal com determina la metodologia, en aquest estudi s’inclouen les

empreses públiques que contribueixen a incrementar significativament
l’estoc de capital públic 10 A més, per determinar els ingressos d’aquestes
empreses públiques que s’han d’incloure en el còmput del total
d‘ingressos aportats, cal tenir present com financen aquestes les seves
inversions. És a dir, si les financen principalment amb aportacions de
l’Estat, no en considerem específicament els ingressos propis atès que ja
considerem els ingressos de l’Estat; en canvi, si les financen en bona
part amb ingressos propis se n’ha de fer un tractament específic, ja que,
en aquest cas, s’han de computar també les aportacions que s’hi han fet
des de cada territori. Per tant, segons aquest criteri ,els ingressos de les
empreses públiques que s’han de considerar són els ingressos
d’explotació d’AENA i de Ports de l’Estat, dels quals es disposa
d’informació territorialitzada. El quadre 2.4.1 mostra aquests ingressos i
s’observa com l’any 2016 augmenten respecte de l’any anterior, AENA
un 7,8% i Ports de l’Estat un 2,4%.
Quadre 2.4.1 Ingressos considerats de les empreses públiques

Milions d'euros
2015 2016
Ingressos d'explotació de Ports de l'Estat 1.166 1.194

Ingressos d'explotació d'AENA 3.249 3.502
Total ingressos empreses públiques 4.415 4.696
Font: Memòries anuals Ports de l'Estat i AENA
La metodologia de càlcul dels ingressos aportats per Catalunya a les

empreses públiques no estableix diferències entre la imputació segons
l’enfocament del flux monetari i segons l’enfocament de la incidència
càrrega-benefici. Els resultats per a Catalunya es troben en el quadre
2.4.2, on s’observa com l’aportació de Catalunya als ingressos d’AENA
pesa un 23,4% respecte del total d’ingressos considerats l’any 2016, un
percentatge superior al de l’any 2015. Mentre que l’aportació als
10 Concretament, ADIF, AENA, les societats estatals d’aigua, Ports de l’Estat, SEIASA i SEITTSA.
ingressos de Ports de l’Estat pesa un 18%, percentatge inferior al del
2015, tot i que els ingressos han augmentat lleugerament.
Quadre 2.4.2 Incidència a Catalunya dels ingressos de les empreses públiques

Milions d'euros
Ports de l'Estat 213 18,2 215 18,0

AENA 753 23,2 819 23,4
Ingressos empreses públiques a Catalunya 966 21,9 1.034 22,0
2.5.
El total d’ingressos del sector públic central a Catalunya
En aquest apartat es presenta el detall del conjunt dels ingressos

imputats a Catalunya, segons l’enfocament del flux monetari i el de la
incidència càrrega-benefici, així com els percentatges respecte del total
considerat de cada subsector institucional (Estat, organismes autònoms,
empreses públiques i Seguretat Social), tal com es mostra als quadres
2.5.1 i 2.5.2.
Quadre 2.5.1 Detall del resultat de la imputació territorial dels ingressos de

l'Administració pública central a Catalunya
Milions d'euros
2015 2016
Catalunya Catalunya
Catalunya (incidència Catalunya (incidència
Ingressos (flux càrrega- Ingressos (flux càrrega-
considerats monetari) benefici) considerats monetari) benefici)
Total ingressos 282.753 53.435 52.925 273.329 52.375 51.550
Ingressos Estat 147.865 27.975 27.618 134.783 25.872 25.384
IRPF 38.747 8.417 8.417 35.843 7.848 7.848
I. societats 23.064 4.651 4.639 22.482 4.537 4.526
IVA 33.900 6.727 6.727 32.292 6.492 6.492
Impostos especials 7.386 1.389 1.389 7.861 1.490 1.490
Resta 44.768 6.790 6.446 36.305 5.504 5.027
Ingressos OA i ens públics 2.366 370 370 2.052 314 314
Ingressos empreses públiques 4.415 966 966 4.696 1.034 1.034
Ingressos SS 128.108 24.125 23.972 131.799 25.156 24.819
Ingressos per cotitzacions 124.121 23.585 23.214 128.293 24.656 24.148
Altres 3.986 540 758 3.506 500 671
Quadre 2.5.2 Detall del resultat de la imputació territorial dels
ingressos de l'Administració pública central a Catalunya
%Catalunya/Espanya
2015 2016
Catalunya Catalunya
(flux càrrega- (flux càrrega-
monetari) benefici) monetari) benefici)
Total ingressos 18,9 18,7 19,2 18,9
Ingressos Estat 18,9 18,7 19,2 18,8
IRPF 21,7 21,7 21,9 21,9
I. Societats 20,2 20,1 20,2 20,1
IVA 19,8 19,8 20,1 20,1
Impostos especials 18,8 18,8 19,0 19,0
Resta 15,2 14,4 15,2 13,8
Ingressos OA i ens públics 15,6 15,6 15,3 15,3
Ingressos empreses públiques* 21,9 21,9 22,0 22,0
Ingressos SS 18,8 18,7 19,1 18,8
Ingressos per cotitzacions 19,0 18,7 19,2 18,8
Altres 13,5 19,0 14,3 19,1
* Ingressos d'explotació AENA + Ports de l'Estat
Segons el flux monetari, el conjunt dels ingressos aportats pels catalans

al sector públic central és de 53.435 milions d’euros l’any 2015 i de
52.375 milions d’euros l’any 2016, imports que representen el 18,9% i el
19,2%, respectivament. Per subsectors, els ingressos aportats a l’Estat
respecte als ingressos considerats representen el 18,9% del total l’any
2015 i el 19,2% l’any 2016; els aportats a la Seguretat Social, el 18,8%
l’any 2015 i el 19,1% l’any 2016. Els ingressos aportats des de Catalunya
als organismes autònoms, agències estatals i altres organismes públics, i
a les empreses públiques, són poc rellevants en termes quantitatius, ja
que són ens que es financen bàsicament amb transferències de l’Estat,
les quals no es computen perquè els ingressos s’analitzen en termes
consolidats, és a dir, descomptant les transferències entre les
administracions públiques centrals.
Del conjunt d’ingressos aportats al sector públic central per Catalunya,

els ingressos a l’Estat són els que, en termes absoluts, tenen un import
més elevat. L’any 2015 són 27.975 milions d’euros, un 52,4% del total
d’ingressos aportats des de Catalunya al sector públic central, i l’any
2016 disminueixen fins a 25.872 milions d’euros, representant un
49,4% del total, a causa sobretot de la disminució dels ingressos de
l’impost sobre la renda de les persones físiques, l’impost de societats i
l’IVA, que constitueixen el gruix dels ingressos de l’Estat. En canvi,
s’observa un increment en el pes de la imputació sobre el total
considerat l’any 2016 respecte del 2015, ja que, tot i que els ingressos
més significatius de l’Estat han disminuït, el pes de la seva imputació a
Catalunya respecte del total considerat ha augmentat. També els
ingressos a la Seguretat Social són molt significatius, ja que representen
un 45,1% del total d’ingressos aportats l’any 2015, i augmenten fins al
48% l’any 2016.
Finalment, segons l’enfocament de la incidència càrrega-benefici, el

conjunt dels ingressos aportats pels catalans al sector públic central en
termes absoluts és de 52.925 milions d’euros l’any 2015 i de 51.550
milions d’euros l’any 2016, imports similars als de l’enfocament del flux
monetari. Per subsectors, també els ingressos aportats a l’Estat des de
Catalunya han disminuït, passant de 27.618 milions d’euros el 2015 a
25.384 milions d’euros el 2016, mentre que els ingressos aportats a la
Seguretat Social augmenten, passant de 23.972 milions d’euros a 24.819
milions d’euros. Aquests imports es tradueixen en un pes relatiu dels
ingressos de Catalunya sobre el total considerat d'ambdós subsectors
del 18,7% l’any 2015, i del 18,8% l’any 2016, pràcticament el mateix
percentatge.
2.6.
L’evolució dels ingressos del sector públic central considerats
des de l’any 1986
Els primers resultats obtinguts de la balança fiscal de Catalunya amb

l’administració de l’Estat daten del període comprés entre el 1986 i el
1989. Des de llavors i fins el dia d’avui s’han presentat 31 anys de
resultats de balança fiscal, que van des dels de 1986 fins els de 2015 i
2016, presentats en aquest document.
Al llarg d'aquests anys s’hi ha anat detallant més la informació, obtenint

una sèrie que comença amb els totals d’ingressos i despeses de l’Estat,
de la Seguretat Social i dels organismes autònoms i altres ens públics,
que amb el pas dels anys s’han anat desglossant.
El 1995 s'incorpora en l’anàlisi una distinció entre cotitzacions i la resta
dels ingressos de la Seguretat Social i de les prestacions i la resta de
despeses, també, de la Seguretat Social. El 1999 es detallen els ingressos
de l’Estat, separant els ingressos dels impostos més importants de la
resta d’ingressos. Finalment, el 2002 s’hi afegeixen les dades completes
de les empreses públiques, que fins llavors no estaven considerades en
l’estudi i s’hi incorpora un desglossament de les despeses de l’Estat.
El fet que en els primers anys no s'hagi tingut tanta informació detallada
com en els últims ha impedit fer comparacions més en profunditat per
tota la sèrie, tot i així, a partir del 1999 per als ingressos i del 2002 per a
les despeses s'ha elaborat una anàlisi més completa.
A banda de la falta d’informació detallada dels primers anys de la sèrie,

durant el llarg període analitzat hi ha hagut canvis metodològics que
afecten els resultats dels diferents anys. Hem homogeneïtzat la sèrie per
tal de fer una millor comparació. A mesura que avanci l’anàlisi s'aniran
comentant aquests canvis.
Amb tot, en aquest punt s'analitza l'evolució dels ingressos del sector
públic central i la seva imputació a Catalunya, al llarg dels 31 anys en
què s’ha elaborat la balança fiscal.
En el gràfic 2.6.1 s’aprecia l’evolució dels ingressos considerats de

l’Estat, de la Seguretat Social, dels organismes autònoms i altres ens
públics i de les empreses públiques des del 1986 al 2016.
Gràfic 2.6.1 Evolució dels ingressos totals considerats

del sector públic central de 1986-2016
180.000
160.000
140.000
120.000
100.000
M€
80.000
60.000
40.000
20.000
0
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
Estat Seguretat social OA i ens públics Empreses públiques
La tendència dels ingressos de l’Estat i de la Seguretat Social ha estat
creixent al llarg dels anys, però des de 2007 amb l’impacte de la crisi
econòmica i el procés de consolidació fiscal aquests ingressos s’han
estancat. També cal destacar que el canvi de model de finançament de
2009 ha afectat considerablement el volum d’ingressos de l’Estat.
El 2016 els ingressos considerats de l’Estat van ser de 134.783 milions

d'euros, prop de 23.000 milions d'euros menys que el 2007, però
gairebé 25.000 milions d'euros per sobre dels ingressos de 2011.
La baixada a partir de 2008 s’explica, principalment, per l’impacte de la

crisi iniciada el 2008 i pel canvi de model de finançament i de la cessió
d’impostos a les comunitats autònomes amb impacte a partir de 2012.
Pel que fa als ingressos de la Seguretat Social, aquests van arribar al seu
màxim el 2008 amb 134.311 milions d'euros, mentre que el 2016 es van
situar als 131.799 milions d'euros. De 2008 a 2011 van tenir un import
superior als ingressos de l’Estat. En aquest punt, cal recordar que no
s’inclouen les transferències de l’Estat després d’haver-les consolidat.
Els ingressos dels organismes autònoms i altres ens públics són els de
menor import dels observats. El 1986 sumaven 420 milions d'euros, el
2002 eren 1.093 milions d'euros i el 2016 2.382 milions d'euros, sempre
tenint un pes molt petit respecte el total d’ingressos considerats del
sector públic central. Aquests imports no tenen en compte les
transferències internes.
Com s’ha comentat abans, els ingressos de les empreses públiques es

van començar a considerar el 2002. Des de llavors aquests ingressos,
que són els d’explotació d’AENA i Ports de l’Estat, han anat augmentant
i tenen un import més elevat que els dels organismes autònoms i altres
ens públics. Han passat dels 1.457 milions d'euros el 2002 als 4.696
milions d'euros del 2016.
A continuació, s’han analitzat els ingressos des de 1999, moment en què

ja es té informació detallada dels ingressos de l’Estat i de la Seguretat
Social. S’han observat dos grans blocs d’ingressos, els impostos
principals (IRPF, I. societats, IVA i I. especials) i les cotitzacions socials,
juntament amb la resta d’ingressos agrupada.
Es pot veure, en el gràfic 2.6.2, com els ingressos per impostos han patit
bastants daltabaixos durant el període observat. Aquest fet s’explica,
principalment, per l’impacte de la crisi, pel canvi de model de
finançament introduït el 2009 i per la consolidació fiscal, tot ocorregut
entre 2008 i 2012. El 2007 aquests ingressos sumaven un total de
143.882 milions d'euros, mentre que el 2012 van arribar a l’import de
74.957 milions d'euros, prop de la meitat dels ingressos per impostos
del 2007, situació que s’explica per l’impacte de la cessió d’impostos a
les CA. Els darrers anys la tendència ha estat creixent, quedant-se als
98.478 milions d'euros el 2016, més de 10.000 milions d'euros per
sobre que el 1999.
Gràfic 2.6.2 Evolució dels ingressos del sector públic

central de 1999 a 2016
160.000
140.000
120.000
100.000
80.000
60.000
40.000
20.000
0
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
Impostos* Cotitzacions Resta
* Inclou l'IRPF, l'Impost de societats, l'IVA i els Impostos especials.
En el gràfic anterior també s'aprecia com els ingressos en cotitzacions

han anat augmentant, excepte en el període entre el 2009 i el 2012. El
pic dels ingressos en cotitzacions el trobem en el 2009 amb 129.613
milions d'euros, un any després que passés a ser el bloc d’ingressos més
important respecte al total, superant el dels impostos. El 2016 aquests
ingressos van ser de 128.293 milions d'euros.
La resta d’ingressos va anar augmentant al llarg dels anys observats i en

destaca el pic de 2012 provocat per la liquidació del model de
finançament de 2010, que compensa la caiguda dels impostos del
mateix any. A partir de 2011 en aquests ingressos s’hi inclouen els
ingressos patrimonials, que van començar a ser considerats. Això
explica part de l’increment més accentuat d’aquests ingressos a partir de
2011. Aquest increment també s’explica per la creació de nous impostos
que estan inclosos dins del bloc de “Resta d’ingressos”. D’aquests,
l’Impost sobre la producció d’energia elèctrica és el que té un pes més
important, amb un import de 1.249 milions d'euros el 2016.
A continuació s’analitza l’evolució de la imputació dels ingressos del

sector públic central a Catalunya, mitjançant l’enfocament flux
monetari, en el període comprés entre 1986 i 2016.
Com s’observa en el gràfic 2.6.3, els ingressos del sector públic central
imputats a Catalunya dibuixen el mateix traçat que s’aprecia en el gràfic
2.6.1, dels ingressos considerats del sector públic central.
Gràfic 2.6.3 Ingressos Catalunya 1986-2016. Flux monetari
35.000
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
0
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
Estat Seguretat Social OA i altres ens públics Empreses públiques
En el gràfic anterior es pot veure un creixement constant dels ingressos

de l’Estat i de la Seguretat Social fins el 2008 i 2009, respectivament, en
què entren en un període de disminució i estancament fins el 2016. El
2016 els ingressos de l’Estat imputats a Catalunya arriben als 25.872
milions d'euros, lluny encara dels 31.193 milions d'euros de 2007,
mentre que els de la Seguretat Social als 25.156 milions d'euros, prop
dels 25.883 milions d'euros de 2008.
En el gràfic 2.6.4 s’observa l’evolució dels ingressos del sector públic

central imputats a Catalunya, utilitzant l’enfocament del flux monetari,
de 1999 a 2016. Aquests ingressos estan classificats en impostos (IRPF,
Impost de societats, IVA i Impostos especials), cotitzacions socials i la
resta d’ingressos.

central imputats a Catalunya de 1999 a 2016
35.000
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
0
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
Impostos* Cotitzacions Resta
* Inclou l'IRPF, l'Impost de societats, l'IVA i els Impostos especials.
D’aquest gràfic se’n pot destacar que els impostos tenen el seu pic en el
2007 amb 29.414 milions d'euros, mentre que el 2016 es situen en
20.368 milions d'euros, valors similars als de 2004. Quant als ingressos
de la Seguretat Social, aquests arriben a tenir l'import més elevat en el
2008 amb 25.590 milions d'euros, mentre que el 2016 s’hi queden a
prop amb 24.656 milions d'euros. La resta d’ingressos va augmentant al
llarg del període, sobretot a partir de 2011 quan, com s’ha explicat,
s’inclouen els ingressos patrimonials (també es creen nous impostos).
El gràfic 2.6.5 mostra el pes que han tingut els ingressos imputats a
Catalunya respecte del total d’ingressos del sector públic central des de
1999 fins el 2016, i el pes del PIB de Catalunya respecte al PIB total de
l’Estat Espanyol. S’agafen les dades a partir de 1999, ja que és l’any en
que es té més detall d’aquests ingressos.
Es pot dir que en el global de tota la sèrie, Catalunya ha aportat uns

ingressos a l’Estat i a la Seguretat Social per sobre del pes del seu PIB
respecte al del conjunt de l’Estat. Des de 1999 i fins el 2011, els ingressos
de l’Estat i de la Seguretat Social imputats a Catalunya respecte al total
van tenir un pes més elevat que el pes del PIB de Catalunya respecte al
total de l’Estat Espanyol.
Gràfic 2.6.5 Evolució del pes dels ingressos de l'Estat i de
la Seguretat social imputats a Catalunya de 1999 a 2016
20,5
20,0
19,5
19,0
18,5
18,0
17,5
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
Ingressos Estat Ingressos SS PIB
El 2012, amb l’impacte puntual del canvi d’aplicació del model de

finançament, aquest pes cau sobtadament fins el 17,8%, per a recuperar-
se l’any següent i tornar a situar-se per sobre del pes del PIB amb un
18,8%.
A partir de 2014 el pes dels ingressos de la Seguretat Social imputats a

Catalunya es situa per primera vegada lleugerament per sota del pes en
el PIB i segueix així fins el 2016. En canvi, l'aportació de Catalunya en
els ingressos de l’Estat, en aquest 2016, és una mica superior al pes del
PIB català respecte el de l’Estat.
En el gràfic 2.6.6, es separen els pesos dels ingressos en impostos

(IRPF, Impost de societats, IVA i Impostos especials), cotitzacions i la
resta d’imputats a Catalunya respecte al total d’aquests ingressos del
sector públic central. També s’hi observa el pes del PIB de Catalunya
respecte al de l’Estat Espanyol des de 1999 fins el 2016.
En aquesta gràfic s’aprecia com l’aportació de Catalunya als ingressos

procedents d’impostos i de cotitzacions socials ha estat superior al pes
del PIB de Catalunya respecte al del total de l’Estat durant els anys
observats. A més a més, cal remarcar l’estabilitat d’aquests percentatges
al llarg de la sèrie observada.
central imputats a Catalunya de 1999 a 2016
25,0
23,0
21,0
19,0
17,0
15,0
13,0
11,0
9,0
7,0
5,0
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
Impostos Cotitzacions Resta PIB
Pel que fa a l’aportació de Catalunya en els impostos de l’Estat, aquesta

ha estat més d’un punt i mig percentual per sobre del pes en el PIB.
Sobre les aportacions de Catalunya en les cotitzacions socials, se’n pot
extreure que han tingut un pes superior al del pes sobre el PIB al llarg
de tota la sèrie, tot i que a partir de 2014 aquests dos percentatges són
molt similars.
D’altra banda, s’observa que el pes de la resta d’ingressos imputats a

Catalunya respecte al total ha estat molt inferior que el pes de Catalunya
en el PIB estatal en els anys observats. No obstant, el pes d’aquests
ingressos és d’un 10,5% del total d’ingressos del Sector Públic Estatal
aportats per Catalunya, lluny del 47,1% de les cotitzacions socials i del
38,9% dels ingressos en impostos.
3.
Imputació territorial de les
despeses
Aquest apartat presenta els resultats de les imputacions a Catalunya de

la despesa considerada per a cada subsector institucional (Estat,
organismes autònoms, empreses públiques i Seguretat Social), tant
segons l’enfocament del flux monetari com el de càrrega benefici.
En l’enfocament del flux monetari les despeses s’imputen en el territori

on efectivament s’han destinat, independentment d’on s’ubiquin els
seus beneficiaris. Precisament aquest darrer criteri és el que segueix
l’enfocament de la incidència càrrega-benefici.
Així, en l’aplicació de l’enfocament del flux monetari, la informació

proporcionada detalla en determinats casos el destí geogràfic de la
despesa. En aquests casos la part que toca a Catalunya és directament
deduïble. En d’altres, quan no existeix una regionalització en la
informació de base, es determina si la despesa s’ha d’imputar en part o
no a Catalunya i el criteri i indicador oportú a utilitzar en cas que sigui
imputable.
La imputació de les despeses segons la incidència càrrega-benefici es

basa en la identificació dels beneficiaris de la despesa i per tant,
s’imputen segons la ubicació d’aquests beneficiaris.
En l’annex s’expliquen els criteris i es detallen els indicadors emprats en

el càlcul de les imputacions de la balança fiscal de Catalunya.
3.1.
Les despeses del subsector Estat
El quadre 3.1.1 mostra l’estructura per capítols de les despeses de

l’Estat. S’han separat les despeses considerades en l’àmbit de l’estudi del
seu total, segons la metodologia acordada pel grup de treball. S’observa
que les despeses considerades es mantenen al llarg dels anys prop d’un
90% del total de despeses no financeres.
Quadre 3.1.1 Despeses totals i considerades de l'Estat *
Milions d'euros
2015 2016
% desp. % desp.
Despeses considerades / Despeses considerades /
totals Despeses desp. totals totals Despeses desp. totals
consolidades considerades consolidades consolidades considerades consolidades
1. Despeses de personal 16.082 16.082 100,0 16.199 16.199 100,0

2. Despeses corrents en béns i serveis 3.510 3.510 100,0 3.286 3.286 100,0
3. Despeses financeres 31.741 31.741 100,0 32.061 32.061 100,0
4. Transferències corrents 50.691 38.883 76,7 52.176 40.316 77,3
A l'Administració pública central 1.478 1.478 100,0 1.535 1.535 100,0
A l'exterior 12.612 803 6,4 12.951 1.091 8,4
Altres a l'interior 36.602 36.602 100,0 37.690 37.690 100,0
5. Fons de contingència 0 0 - 0 0 -
6. Inversions reals 5.281 5.281 100,0 3.932 3.932 100,0
7. Transferències de capital 3.622 3.622 100,0 2.682 2.682 100,0
A l'Administració pública central 930 930 100,0 303 303 100,0
A l'exterior 422 422 100,0 466 466 100,0
Total despeses no financeres 110.928 99.119 89,4 110.335 98.475 89,3
8. Actius financers 42.808 0 - 27.711 0 -
9. Passius financers 96.000 0 - 85.328 0 -
Total despeses financeres 138.807 0 - 113.039 0 -
Total despeses de l'Estat 249.735 99.119 - 223.374 98.475 -
* No s'inclouen les pensions de classes passives que s'inclouen a l'apartat de la Seguretat Social
Font: Sistema d'informació comptable (SICOP) de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat i
Liquidació sistema finançament de les comunitats autònomes de règim comú.
La proporció del total de la despesa territorialitzada en la base de dades

procedent dels sistemes d’informació comptables de la Intervenció
General de l’Administració de l’Estat (IGAE) es situa en el 35% l’any
2015 i en el 36% el 2016. Cal remarcar que, a partir del 2015, la
diferenciació entre codis de territorialització amb la qual es compta és
menys detallada, ja que dins del que s’inclou en el no regionalitzable els
anys 2015 i 2016, en anys anteriors es diferenciava el corresponent a
diverses comunitats, estranger i serveis centrals.
Gràfic 3.1.1 Distribució de la despesa considerada de l'Estat
Any 2015 Any 2016
territorialitzat territorialitzat
35% no 36%
no regionalitzable
regionalitzable 64%
65%
El quadre 3.1.2 mostra el detall de les despeses considerades per

polítiques. D’entre les variacions destaca la disminució en l’any 2016 de
la despesa de defensa respecte dels anys anteriors. Aquesta s’explica per
la molt menor dotació de l’import corresponent als programes especials
de modernització, uns 800 milions menys. Es tracta d’inversions de les
forces armades per compromisos internacionals en l’àmbit de l’OTAN i
la Política Europea de Seguretat i Defensa (PESD), que es concreten en
la compra d’avions, helicòpters, embarcacions, míssils, etc.
Les polítiques de despesa amb imports més importants són, força per
sobre de la resta, el pagament d’interessos del deute i les transferències
a les administracions públiques, amb prop d’una tercera part del total
de despesa no financera tant una com l’altra. Seguidament es situen les
despeses vinculades a serveis públics bàsics com la seguretat ciutadana i
la defensa.
Les polítiques de despesa ja esmentades mostren una evolució força

estable, així com els serveis de caràcter general, l’educació, la justícia,
les subvencions al transport i la I+D+i. En canvi, l’import
d’infraestructures disminueix en aquests anys (456 milions menys l’any
2016 que l’any 2014) mentre que el dels serveis de caràcter general creix
(766 milions més del 2014 al 2016).
Quadre 3.1.2 Detall despeses considerades de l'Estat
Milions d'euros
Política de despesa 2015 2016
Serveis públics bàsics 17.296 16.292

Justícia 1.607 1.635
Defensa 7.655 6.676
Seguretat ciutadana i institucions penitenciàries 7.175 7.096
Política exterior 859 885
Actuacions de protecció i promoció social 1.426 1.388
Pensions 10 9
Serveis socials i promoció social 515 617
Foment de l'ocupació 31 32
Accés a l'habitatge i foment de l'edificació 617 484
Gestió i administració de la Seguretat Social 252 245
Producció de béns públics de caràcter preferent 2.541 2.615
Sanitat 296 332
Educació 2.124 2.166
Cultura 120 117
Actuacions de caràcter econòmic 7.554 6.625
Agricultura, pesca i alimentació 238 285
Indústria i energia 765 264
Comerç, turisme i pimes 260 222
Subvencions al transport 1.332 1.344
Infraestructures 3.380 3.045
Investigació, desenvolupament i innovació 1.026 1.064
Altres actuacions de caràcter econòmic 554 401
Actuacions de caràcter general 70.302 71.556
Alta direcció 367 364
Serveis de caràcter general 3.344 3.878
Administració financera i tributària 313 306
Transferències a altres administracions públiques 34.572 35.002
Deute públic 31.705 32.006
Total 99.119 98.475
Finalment, els quadres 3.1.3 i 3.1.4 presenten els resultats de les

despeses de l’Estat imputades a Catalunya, segons l’aplicació dels
criteris del flux monetari i de càrrega-benefici, respectivament,
classificades per polítiques de despesa.
Seguint els criteris del flux monetari, el resultat és que les despeses de
l’Estat imputades a Catalunya presenten una tendència d’estabilitat,
assolint l’any 2016 els 8.643 milions d’euros. En termes relatius, les
despeses de l’Estat a Catalunya representen un 8,5% del total l’any 2015
i un 8,8% l’any 2016. Val a dir que des del 2014 el pes de les despeses de
l’Estat a Catalunya es situa per sota del 9% i en els anys anteriors es
situava sempre per sobre del 9%.
Per tal d’analitzar l’actuació de les despeses de l’Estat a Catalunya, es

poden separar entre els blocs següents: transferències a la Generalitat i
als ens locals, despesa directa de l’Estat a Catalunya i despeses en
interessos imputades a Catalunya.
Les transferències a les administracions públiques catalanes

corresponen a les del model de finançament autonòmic i local. Les
primeres tenen un comportament força erràtic a causa de l’aplicació, a
efectes de caixa, del model de finançament de les comunitats autònomes
de règim comú. En els anys 2015 i 2016, és particularment destacable
que la liquidació del fons de suficiència de dos anys abans passi de tenir
un import negatiu el 2015 (-75) a tenir-ne un de positiu el 2016 (94). Per
tant, ha deixat de ser executat com a ingrés de l’estat i ha passat a ser
executat com a despesa. En conseqüència, en el càlcul de la balança
fiscal ha deixat de considerar-se entre els ingressos de l’Estat a
Catalunya i ha passat a considerar-se entre les despeses de l’Estat a
Catalunya. També creixen significativament els imports corresponents a
la bestreta del fons de suficiència i la liquidació del fons de
competitivitat en aquest mateix any 2016. En conjunt, l’any 2016 el
conjunt de transferències a les administracions públiques catalanes és
de 3.907 milions d’euros, import que equival a un 45% de totes les
despeses de l’Estat a Catalunya. Són uns 450 milions més que en els
anys 2015 i 2014. Cal dir que en aquest import no s’inclouen les
transferències finalistes que estan incloses en el programa de despesa
corresponent.
Les despeses d’interessos del deute públic s’imputen a Catalunya en

proporció a les despeses rebudes els anys anteriors. L’any 2015 es
constata que aquest import comença a disminuir després d’uns anys
d’increments continuats. D’aquesta manera, l’import per pagament
d’interessos del deute públic es situa en 3.009 milions d’euros l’any
2015 i en 2.935 milions l’any 2016, xifra que representa un 34% de tota
la despesa estatal a Catalunya.
Les despeses directes de l’Estat a Catalunya de l’any 2016 tenen un

import de 1.930 milions i representen un 21% del total imputat. Entre
aquestes, la política de subvencions al transport té un import de 213
milions. Aquesta despesa suposa un 15,8% de la despesa per aquest
concepte a tot el territori estatal. L’únic programa amb repercussió a
Catalunya en aquest àmbit és el de subvencions al transport terrestre,
que inclou l’import de compensació dels serveis de rodalies i regionals
traspassats a Catalunya i la transferència a l’Autoritat del Transport
Metropolità de Barcelona.
En termes absoluts, destaquen les següents polítiques de despesa entre

les que tenen imports imputats més elevats a Catalunya: la seguretat
ciutadana, els serveis de caràcter general i les infraestructures. Quant a
la política de seguretat ciutadana i institucions penitenciàries, el 2016 té
un import de 265 milions, que representa només un 3,7% del total
perquè les institucions penitenciàries i part de les despeses en seguretat
ciutadana estan transferides a la Generalitat i, per tant, l’Estat no hi
destina despeses. Pel que fa a les infraestructures, les despeses
imputades a Catalunya corresponen majoritàriament a les inversions
del programa de creació, conservació i explotació de carreteres.
Catalunya concentra tan sols el 8% de la despesa d’infraestructures de
l’estat l’any 2016. En els anys previs la proporció era fins i tot menor, un
4,8% l’any 2015 i un 5,5% l’any 2014.
Destaquen també les despeses en educació, que l’any 2016 s’eleven a

196 milions, un 9% del total, i corresponen majoritàriament a beques
d’ensenyament. Finalment, les despeses en investigació,
desenvolupament i innovació, sumen 134 milions l’any 2016, un 12,6%
del total.
Quadre 3.1.3 Incidència a Catalunya de les despeses considerades de l'Estat. Flux monetari
Milions d'euros
Política de despesa 2015 % Cat/Esp 2016 % Cat/Esp
Serveis públics bàsics 557 3,2 496 3,0

Justícia 133 8,3 132 8,1
Defensa 103 1,3 83 1,2
Seguretat ciutadana i institucions penitenciàries 280 3,9 265 3,7
Política exterior 40 4,7 16 1,8
Actuacions de protecció i promoció social 327 22,9 179 12,9
Pensions 0 0,0 0 0,4
Serveis socials i promoció social 57 11,1 54 8,8
Foment de l'ocupació 4 11,8 4 11,9
Accés a l'habitatge i foment de l'edificació 245 39,7 93 19,2
Gestió i administració de la Seguretat Social 21 8,2 28 11,2
Producció de béns públics de caràcter preferent 205 8,1 214 8,2
Sanitat 7 2,4 10 3,1
Educació 192 9,0 196 9,0
Cultura 6 4,8 7 6,3
Actuacions de caràcter econòmic 576 7,6 631 9,5
Agricultura, pesca i alimentació 7 2,9 17 6,0
Indústria i energia 8 1,1 7 2,7
Comerç, turisme i pimes 13 5,0 7 3,3
Subvencions al transport 210 15,8 213 15,8
Infraestructures 163 4,8 244 8,0
Investigació, desenvolupament i innovació 162 15,8 134 12,6
Altres actuacions de caràcter econòmic 12 2,2 8 2,1
Actuacions de caràcter general 6.783 9,6 7.124 10,0
Alta direcció 26 7,2 25 6,8
Serveis de caràcter general 278 8,3 253 6,5
Administració financera i tributària 4 1,2 4 1,4
Transferències a altres administracions públiques 3.466 10,0 3.907 11,2
Deute públic 3.009 9,5 2.935 9,2
Total 8.448 8,5 8.643 8,8
Seguint els criteris de l’enfocament del benefici, el pes de les despeses
de l’Estat imputades a Catalunya se situa en un 11,8% l’any 2015 i un
11,8% l’any 2016, percentatges en tots els casos superiors, com és
previsible, als exposats anteriorment segons el flux monetari.
La rellevància de les diferents polítiques de despesa és similar entre els

dos enfocaments, la diferència rau bàsicament en la imputació dels
programes de despesa segons indicadors com per exemple el pes de la
població catalana o el PIB català dins de l’estat, ambdós percentatges
molt superiors al pes de la despesa territorialment realitzada a
Catalunya.
Així, per exemple, el percentatge de despesa imputada de serveis públics

bàsics com justícia, defensa o política exterior és de més del 16% segons
el criteri del benefici, que és el pes de la població catalana respecte de la
de tot l’Estat, entenent que d’aquesta despesa se’n beneficien en la
mateixa proporció els ciutadans de les diverses comunitats autònomes.
En canvi, segons el flux monetari, els percentatges d’imputació a
Catalunya d’aquestes polítiques es situen prop del 8%, 1% i 2%
respectivament, atenent a la localització física de la despesa en cada
comunitat (sous, béns i subministraments, transferències, inversions,
etc.).
Quadre 3.1.4 Incidència a Catalunya de les despeses considerades de l'Estat.
Milions d'euros
Política de despesa 2015 % Cat/Esp 2016 % Cat/Esp
Serveis públics bàsics 2.032 11,8 1.657 10,2

Justícia 259 16,1 264 16,2
Defensa 1.233 16,1 1.079 16,2
Seguretat ciutadana i institucions penitenciàries 403 5,6 172 2,4
Política exterior 138 16,1 143 16,2
Actuacions de protecció i promoció social 270 18,9 226 16,3
Pensions 0 0,4 0 0,4
Serveis socials i promoció social 76 14,8 86 14,0
Foment de l'ocupació 5 16,1 5 16,2
Accés a l'habitatge i foment de l'edificació 146 23,6 93 19,2
Gestió i administració de la Seguretat Social 43 17,0 42 17,1
Producció de béns públics de caràcter preferent 303 11,9 306 11,7
Sanitat 23 7,7 26 7,8
Educació 265 12,5 265 12,2
Cultura 15 12,2 15 13,0
Actuacions de caràcter econòmic 1.275 16,9 1.004 15,2
Agricultura, pesca i alimentació 29 12,3 23 7,9
Indústria i energia 119 15,5 32 12,1
Comerç, turisme i pimes 61 23,6 54 24,4
Subvencions al transport 266 20,0 259 19,3
Infraestructures 537 15,9 391 12,9
Investigació, desenvolupament i innovació 172 16,8 180 16,9
Altres actuacions de caràcter econòmic 90 16,3 64 16,1
Actuacions de caràcter general 7.838 11,1 8.383 11,7
Alta direcció 59 16,1 59 16,2
Serveis de caràcter general 404 12,1 484 12,5
Administració financera i tributària 47 15,0 48 15,7
Transferències a altres administracions públiques 3.510 10,2 3.957 11,3
Deute públic 3.819 12,0 3.836 12,0
Total 11.718 11,8 11.577 11,8
3.2.
Les despeses dels organismes autònoms, agències estatals i
altres organismes públics
En aquest apartat es presenten els resultats de la imputació de les

despeses dels organismes autònoms (exclosos els de la Seguretat
Social), agències estatals i altres organismes autònoms.
Les dades de base, igual que en l’apartat anterior, són els imports
territorialitzats del sistema d’informació comptable de la Intervenció
General de l’Administració de l’Estat sobre les quals s’han aplicat els
criteris i indicadors de territorialització exposats a l’annex. Tal i com
s’ha comentat al punt 1, les dades dels organismes autònoms dels anys
2015 i 2016 no detallen l’organisme executor sinó la política de despesa
a la qual s’assignen les despeses executades. A partir d’aquestes dades
s’ha procedit a identificar els organismes autònoms executors de cada
programa de despesa, que en molts casos resulten ser més d’un
organisme executor per cada programa.
Quadre 3.2.1 Despeses totals i considerades dels organismes autònoms, agències estatals i altres organismes públics*
Milions d'euros
2015 2016
% despeses % despeses
totals Despeses despeses totals totals Despeses despeses totals
3. Despeses financeres 13 13 100,0 11 11 100,0
5. Fons de contingència 0 0 - 0 0 -
6. Inversions reals 1.202 1.202 100,0 773 773 100,0
7. Transferències de capital 5.860 5.860 100,0 4.556 4.556 100,0
8. Actius financers 7 0 0,0 3 0 0,0
9. Passius financers 126 0 0,0 118 0 0,0
Total despeses financeres 133 0 0,0 122 0 0,0
Total 16.815 16.682 99,2 16.883 16.761 99,3
* No s'hi inclouen els organismes autònoms que gestionen
prestacions socials (SPEE i FOGASA) ni les mútues de funcionaris
(ISFAS, MUGEJU i MUFACE).
Font: liquidació dels pressupostos dels organismes autònoms, agències estatals i altres organismes públics
Al quadre 3.2.1 es desglossen les despeses considerades dels organismes

autònoms segons la classificació econòmica. Les despeses es situen en
16.682 milions d’euros el 2015, i una xifra molt similar l’any 2016,
16.761 milions d’euros. Del total de despeses considerades l’any 2016,
un 42,3% corresponen a transferències corrents i un 27,2% són
transferències de capital. És a dir, que quasi un 70% de la despesa són
transferències. Les despeses de personal també tenen un pes significatiu
sobre el total, amb un 17,8% del total, 2.990 milions d’euros.
A continuació, el quadre 3.2.2 desglossa la despesa segons la seva

funcionalitat, és a dir, per política de despesa. La política de despesa en
agricultura, ramaderia i pesca és la que té un import més alt, amb un
pes relatiu del 34,5% el 2015 i del 41,4% el 2016, seguida d’indústria i
energia”, que oscil·la entre el 27% el 2015 i el 22,8% el 2016. Altres
polítiques de despesa amb un pes important sobre el total són la de
recerca, desenvolupament i innovació, que amb 1.242 milions d’euros
l’any 2016 representa un 7,4% del total i els serveis de caràcter general,
amb una despesa de 1.321 milions d’euros, equivalent al 7,9% del total.
Quadre 3.2.2 Detall despeses considerades dels organismes

autònoms, agències estatals i altres organismes públics
Milions d'euros
Política de despesa 2015 2016

12. Defensa 182 120
13. Seguretat ciutadana i institucions penitenciàries 689 641
14. Política exterior i de cooperació per al desenvolupament 393 367
23. Serveis socials i prmoció social 126 143
31. Sanitat 56 54
32. Educació 223 264
33. Cultura 557 566
41. Agricultura, pesca i alimentació 5.759 6.912
42. Indústria i energia 4.504 3.799
43. Comerç, turisme i pimes 65 66
45. Infraestructures 959 729
46. Recerca, desenvolupament i innovació 1.296 1.242
49. Altres actuacions de caràcter econòmic 211 267
92. Serveis de caràcter general 284 265
93. Administració financera i tributària 1.365 1.321
Resta de polítiques de despesa 12 6
Total 16.682 16.761
La despesa en agricultura, ramaderia i pesca inclou, majoritàriament, la

despesa del Fons Espanyol de Garantia Agrària, mentre que en
polítiques de despesa d’indústria i energia, l’organisme amb més pes és
la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. Pel que fa a la
recerca, desenvolupament i innovació, gran part de la despesa
considerada correspon al Consell Superior d’Investigacions Científiques
(CSIC) i en menor mesura a l’Institut de Salut Carlos III. Quant als
serveis de caràcter general, l’organisme al qual correspon pràcticament
la totalitat de la despesa és l’Agència Estatal de l’Administració
Tributària (AEAT).
Quadre 3.2.3 Incidència a Catalunya de les despeses considerades dels organismes autònoms,
agències estatals i altres organismes públics. Flux monetari
Milions d'euros

Agència Estatal d'Administració Tributària 286 16,1 218 16,0
Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC)(*) 102 15,3 104 15,6
Fons Espanyol de Garantia Agrària(**) 123 3,7 485 8,7
Institut de Salut Carlos III 45 16,9 41 15,1
Resta d'organismes 67 0,5 127 0,9
Total 624 3,7 975 5,8
(*) Inclou només la despesa del programa "Recerca Científica" (463A). No s'inclou la despesa en el programa
"Cooperació per al desenvolupament "(143A) on també executen despesa altres organismes autònoms.
(**)
Inclou l'import de l'Agència d'informació i control alimentaris, que executa despesa en al mateix programa
que el Fons de Garantia Agrària (412M) i no és possible saber quin import correspon a cadascun.
Al quadre 3.2.3 es presenten els resultats de la imputació de la despesa

dels organismes autònoms a Catalunya segons el mètode del flux
monetari. L’any 2015 s’assigna a Catalunya una despesa de 624 milions
d’euros, un 3,7% del total, mentre que l’any 2016, la despesa assignada
creix un 56,4%, fins als 975 milions d’euros, un 5,8% del total. Aquesta
diferència entre ambdós anys s’explica pel fet que la despesa
considerada del Fons Espanyol de Garantia Agrària (FEGA),
l’organisme autònom amb més pes relatiu en la despesa imputada a
Catalunya, creix un 19,5% el 2016 respecte al 2015. Addicionalment, el
pes de Catalunya sobre el total regionalitzat del 2016 és molt superior al
del 2015, i per tant a l’hora d’imputar la despesa segons el flux monetari,
la diferència és molt significativa. En concret, l’any 2015 la despesa del
FEGA imputada a Catalunya és de 123 milions d’euros, un 3,7% del
total, mentre que l’any 2016, s’imputen a Catalunya 485 milions
d’euros, un 8,7% del total.
A banda del FEGA també cal esmentar la despesa imputada a Catalunya

de l’AEAT, 286 milions d’euros el 2015 i 218 milions d’euros el 2016, del
CSIC, al voltant dels 100 milions d’euros tant el 2015 com el 2016, i en
menor mesura de l’Institut de Salut Carlos III, lleugerament per sobre
els 40 milions d’euros tots dos anys.
Quadre 3.2.4 Incidència a Catalunya de les despeses considerades dels organismes
autònoms, agències estatals i altres organismes públics. Enfocament incidència
càrrega-benefici
Milions d'euros

Agència Estatal d'Administració Tributària 233 17,1 227 17,2
Comissió Nacional dels Mercats i la Competència 667 16,1 578 16,2
Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) 113 16,8 109 16,9
Fons Espanyol de Garantia Agrària(*) 306 5,5 366 5,5
Institut de Salut Carles III 43 16,1 42 16,2
Institut de turisme d'Espanya 16 24,0 12 18,6
Institut d'habitatge, infraestructura i equipament de la defensa 29 16,1 19 16,2
Prefactura de tràfic (**) 23 3,5 32 5,1
Resta d'organismes 360 4,6 416 4,5
Total 1.791 10,7 1.801 10,7
(*)
Inclou l'import de l'Agència d'informació i control alimentaris, que executa despesa en al mateix programa que el Fons de Garantia Agrària (412M) i
no és possible saber quin import correspon a cadascun.
(**)
Les dades de l'any 2016 de la Prefactura de trànsit inclouen també les despeses de la Gerència i Infraestructures i equipament de la seguretat de
l'Estat. Ambdues executen despeses del programa (132B) i no és possible saber l'import corresponent a cadascun dels dos organismes.
Per últim, al quadre 3.2.4 s’exposen els resultats de la imputació segons

el mètode càrrega-benefici. L’import assignat a Catalunya amb
l’enfocament càrrega-benefici és considerablement superior a la del flux
monetari, i amb un import molt similar tots dos anys, al voltant dels
1.800 milions d’euros, que equival al 10,7% de la despesa total.
La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència és l’organisme amb

més despesa imputada a Catalunya, 667 milions d’euros el 2015 i 578 el
2016, un 12,2% del total de despesa d’aquest organisme. La despesa
imputada a Catalunya de l’AEAT i del CSIC és de 227 milions d’euros i
109 milions d’euros respectivament l’any 2016, un 17,2% i 16,9% del
total. Pel que fa al FEGA, la despesa imputada a Catalunya representa
un 5,5% del total de despesa considerada d’aquest organisme, que
equival a 306 milions d’euros el 2015 i 366 milions d’euros l’any
següent.
3.3.
Les despeses de la Seguretat Social
En aquest apartat es presenten les despeses de la Seguretat Social

imputades a Catalunya amb l’enfocament del flux monetari i de la
càrrega-benefici. Les despeses de la Seguretat Social engloben el sistema
de la Seguretat Social (Tresoreria, Entitats Gestores i les mútues
d’accidents de treball i malalties laborals), els organismes autònoms
adscrits i les pensions de classes passives.
La despesa considerada de la Seguretat Social exclou les despeses
financeres, igual que en el cas de les despeses de l’Estat i dels
organismes autònoms. Al quadre 3.3.1 es mostra la despesa considerada
de l’any 2015, que és de 175.327 milions d’euros, dels quals 169.554
milions d’euros, un 96,7%, corresponen a transferències corrents. L’any
2016 les despeses han augmentat un 1,7%, fins als 178.300 milions
d’euros.
Quadre 3.3.1 Despeses totals i considerades de la Seguretat Social*

Milions d'euros
2015 2016
% despeses % despeses
totals Despeses despeses totals totals Despeses despeses totals
3. Despeses financeres 4 4 100,0 13 13 100,0
A l'Administració pública central 0 0 - 0 0 -
A l'exterior 0 0 - 0 0 -
6. Inversions reals 165 165 100,0 178 178 100,0
7. Transferències de capital 2 2 100,0 13 13 100,0
A l'Administració pública central 0 0 - 0 0 -
A l'exterior 0 0 - 0 0 -
Altres a l'interior 2 2 100,0 13 13 100,0
8. Actius financers 231 0 0,0 174 0 0,0
9. Passius financers 0 0 - 0 0 -
Total despeses financeres 231 0 0,0 174 0 0,0
Total despeses de l'Estat 175.558 175.327 99,9 178.474 178.300 99,9
*S'hi inclouen els organismes autònoms que gestionen prestacions socials (SPEE i FOGASA) i les mútues de
funcionaris (ISFAS, MUGEJU i MUFACE), així com també s'hi inclouen les pensions de classes passives.
Font: liquidació del pressupost del sistema de la Seguretat Social, liquidació del pressupost dels organismes
autònoms, agències estatals i altres organismes públics i liquidació del pressupost de l'Estat.
Al quadre 3.3.2 es mostra la despesa desglossada per l’organisme

executor. Quasi tres quartes parts de la despesa corresponen a la
Tresoreria de la Seguretat Social i les Entitats Gestores, 126.947 milions
d’euros el 2015 i 130.677 milions d’euros el 2016. Força per darrere, pel
que fa a volum de despesa, es situa el Servei Públic d’Ocupació, que
gasta 25.026 milions d’euros l’any 2015, i 23.221 milions d’euros l’any
2016, un 14,3% i 13% respectivament de la despesa total de la Seguretat
Social. Les classes passives, amb una despesa d’uns 13.000 milions
d’euros tots dos anys, tenen un pes relatiu mitjà del 7,5% i el 7,6% els
anys 2015 i 2016 respectivament.
Cal destacar la reducció de despeses considerades del Servicio Público
de Empleo Estatal (SEPE) i del Fons de Garantia Salarial (FOGASA),
que disminueixen la seva despesa un 7,2% i un 8% respectivament entre
2015 i 2016, com a conseqüència d’una millora de les xifres d’aturats i
d’una disminució progressiva del nombre d’entitats en procediment
concursal, entre d’altres variables.
Quadre 3.3.2 Detall despeses considerades de la Seguretat Social

Milions d'euros
2015 2016
TGSS i entitats gestores 126.947 130.677
Mútues AT i MP 6.696 7.335
Servei Públic d'Ocupació 25.026 23.221
Fons de Garantia Salarial 1.157 1.064
MUFACE, MUGEJU, ISFAS 2.427 2.460
Classes passives 13.075 13.543
Total 175.327 178.300
Les despeses de la Seguretat Social a Catalunya segons l’enfocament del

flux benefici (veure quadre 3.3.3) són de 29.333 milions d’euros el 2015
i 29.814 milions d’euros el 2016. Aquest import implica que
corresponen a Catalunya el 16,7% de les despeses l’any 2015 i 2016. La
despesa del SEPE disminueix un 8,1% com a conseqüència d’una
millora de la xifra d’aturats. Per la seva banda, la despesa de FOGASA
disminueix un 41,7% entre 2015 i 2016. L’any 2015, la despesa de
FOGASA corresponent a Catalunya era d’un 24,6% del total, però l’any
2016 aquest percentatge ha disminuït significativament fins al 15,6%.
Quadre 3.3.3 Incidència a Catalunya de les despeses de la

Seguretat Social i els seus organismes. Flux monetari
Milions d'euros
2015% Cat/Esp 2016% Cat/Esp
TGSS i entitats gestores 23.105 18,2 23.777 18,2

Mútues AT i MP 1.258 18,8 1.394 19,0
Servei Públic d'Ocupació 3.337 13,3 3.068 13,2
MUFACE, MUGEJU, ISFAS 157 6,5 159 6,5
Pensions classes passives 1.190 9,1 1.249 9,2
Total 29.333 16,7 29.814 16,7
Al quadre 3.2.4 es presenten les xifres de despesa segons l’enfocament
càrrega-benefici. Tant l’import de la despesa com el pes relatiu de la
despesa de Catalunya són molt semblants a les de l’enfocament flux
monetari.
Quadre 3.3.4 Incidència a Catalunya de les despeses de la

Seguretat Social i els seus organismes. Enfocament incidència
càrrega-benefici
Milions d'euros
2015% Cat/Esp 2016 % Cat/Esp
TGSS i entitats gestores 23.111 18,2 23.780 18,2

Mútues AT i MP 1.258 18,8 1.394 19,0
Servei Públic d'Ocupació 3.337 13,3 3.068 13,2
MUFACE, MUGEJU, ISFAS 167 6,9 160 6,5
Pensions classes passives 1.190 9,1 1.249 9,2
Total 29.348 16,7 29.815 16,7
3.4.
Les despeses de les empreses públiques
Aquest apartat presenta la despesa imputada a Catalunya pel que fa a la

inversió de les empreses públiques estatals que contribueixen a
incrementar significativament l’estoc de capital públic.
S’han utilitzat les dades de liquidació territorialitzada de la inversió real

del sector públic empresarial i fundacional de l’estat facilitades per la
Intervenció General de l’Estat (IGAE).
El quadre 3.4.1 i 3.4.2 mostra la inversió realitzada a Espanya i la que

s’imputa a Catalunya seguint els criteris metodològics, tant pel que fa a
l’enfocament del flux monetari com al de càrrega-benefici.
Les empreses públiques incloses en el càlcul de la balança que

inverteixen a Catalunya són ADIF (que a partir de l’any 2015 presenta
separadament la inversió realitzada en relació a l’AVE i la resta),
Acuamed, Aigües de les Conques d’Espanya, Grup Enaire (que a partir
de 2015 substitueix Aena com a ens inversor), Ports de l’Estat, SEIASA i
SEITSA. Segons el flux monetari, a l’any 2016 aquestes inversions han
estat globalment de 324 milions d’euros, un 13,6% del total i segons
l’enfocament càrrega-benefici han estat de 374 milions, un 15,7% del
total.
En aquests anys destaca la inversió que realitza ADIF en territori català,
en bona part en relació a l’adaptació a l’amplada de via internacional del
corredor mediterrani, així com altres inversions a les xarxes d’AVE i
rodalies. Les inversions de SEITTSA també són majoritàriament
ferroviàries, entre les quals destaca l’accés de la xarxa de rodalies a la
nova terminal de l’aeroport del Prat, actuacions en estacions i, en
l’àmbit de les carreteres, les obres de l’autovia A-27 a la zona de
Tarragona.
Quadre 3.4.1 Inversió real de les empreses públiques. Flux monetari

Milions d'euros
2015 2016
Catalunya % Cat Catalunya % Cat

Espanya flux monetari /Esp Espanya flux monetari /Esp
Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (ADIF) 356 44 12,4 270 51 19,0
ADIF AVE 1.781 208 11,7 1.105 105 9,5
Enaire (Grup) 287 15 5,3 310 27 8,5
Aigües de la Conca del Mediterrani (AQUAMED) 88 40 45,3 13 1 11,4
Aigües de les Conques d'Espanya 479 43 8,9 91 21 23,5
Ports de l'Estat 489 58 11,9 337 38 11,3
Soc. Estatal d'Infraes. Agràries, SA (SEIASA) 131 1 0,4 12 0 0,1
Soc. Estatal d'Infraes. del Trans. Terrestre, SA (SEITTSA) 831 120 14,5 249 81 32,5
Total 4.442 529 11,9 2.386 324 13,6
Font: Anuari estadístic del Ministeri de Foment i pressupostos generals de l'Estat
Quadre 3.4.2 Inversió real de les empreses públiques. Càrrega/benefici

Milions d'euros
2015 2016
Catalunya Catalunya
càrrega- % Cat càrrega- % Cat
Espanya benefici /Esp Espanya benefici /Esp
Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (ADIF) 356 53 15,0 270 49 18,3
ADIF AVE 1.781 260 14,6 1.105 150 13,6
Enaire (Grup) 287 19 6,6 310 29 9,4
Aigües de la Conca del Mediterrani (AQUAMED) 88 30 33,6 13 4 30,9
Aigües de les Conques d'Espanya 479 99 20,7 91 23 25,3
Ports de l'Estat 489 62 12,7 337 41 12,2
Soc. Estatal d'Infraes. Agràries, SA (SEIASA) 131 4 3,1 12 0 3,1
Soc. Estatal d'Infraes. del Trans. Terrestre, SA (SEITTSA) 831 122 14,6 249 77 30,9
Total 4.442 649 14,6 2.386 374 15,7
Font: Anuari estadístic del Ministeri de Foment i pressupostos generals de l'Estat
3.5.
El total de les despeses del sector públic central
En aquest apartat es presenta l’agregat de la imputació de les despeses

del sector públic central a Catalunya dels anys 2015 i 2016, tant en
valors absoluts com en percentatge respecte del total considerat.
D’acord amb el criteri del flux monetari, les despeses del sector públic
central rebudes a Catalunya queden situades per sota dels 40.000
milions d’euros en aquests dos anys; concretament assoleixen els
38.932 milions l’any 2015 i els 39.757 l’any 2016. En termes percentuals
respecte de tota la despesa del sector públic central considerada, el pes
és del 13,2% el 2015 i del 13,4% el 2016 . Com en anys anteriors, és
particularment baixa la proporció de la despesa de l’Estat i dels
organismes autònoms i altres ens que rep Catalunya respecte del total
(8,5% l’any 2015 i 8,8% l’any 2016 pel que fa a la despesa de l’Estat;
3,7% i 5,8%, respectivament, de la despesa dels organismes autònoms i
altres ens). La inversió de les empreses públiques de l’Estat considerada
imputada a Catalunya representa un 11,9% l’any 2015 i un 13,6% l’any
2016. Finalment, el percentatge de les despeses de la Seguretat Social
rebudes per Catalunya és molt més proper al pes de la població catalana
respecte de la població total de l’Estat (16,7% tant el 2015 com el 2016).
El quadre 3.5.1 també mostra la imputació de les despeses segons la

incidència en els beneficiaris. En conjunt, les despeses a Catalunya
tenen un pes del 14,7% tant el 2015 com el 2016, que suposa un
percentatge lleugerament inferior que en els anys immediatament
anteriors.
Quadre 3.5.1 Detall del resultat de la imputació territorial de les despeses de l'Administració pública central a Catalunya
Milions d'euros
2015 2016
Catalunya Catalunya Catalunya
Despeses (flux (incidència Despeses Catalunya (incidència càrrega-
considerades monetari) càrrega-benefici) considerades (flux monetari) benefici)
Total despeses 295.570 38.932 43.507 295.923 39.757 43.567
Despeses Estat 99.119 8.448 11.718 98.475 8.643 11.577
Finançament autonòmic 17.078 466 466 17.255 801 801
Finançament local 16.084 3.000 3.001 16.583 3.106 3.106
Infraestructures de transport 2.429 136 279 2.290 234 310
Carreteres 2.371 132 274 2.262 234 309
Ferrocarrils 57 4 5 28 0 1
Subvencions al transport 1.332 210 266 1.344 213 259
Defensa 7.655 103 1.233 6.676 83 1.079
Seguretat i protecció civil 7.175 280 403 7.096 265 172
Interessos deute 31.705 3.009 3.819 32.006 2.935 3.836
Resta 15.662 1.242 2.252 15.225 1.007 2.015
Despeses OA i ens públics 16.682 624 1.791 16.761 975 1.801
Inversió EP 4.442 529 649 2.386 324 374
ADIF 2.137 252 314 1.375 156 199
Enaire 287 15 19 310 27 29
Ports de l'Estat 489 58 62 337 38 41
SEITTSA 831 120 122 249 81 77
Altres 698 83 133 116 23 27
Despeses SS 175.327 29.333 29.348 178.300 29.814 29.815
Prestacions** 169.084 28.643 28.644 172.053 29.124 29.124
Altres 6.244 690 704 6.247 690 691
Quadre 3.5.2 Detall del resultat de la imputació territorial de les despeses de l'Administració
pública central a Catalunya
% Catalunya/Espanya
2015 2016
Catalunya Catalunya
(flux càrrega- (flux càrrega-
monetari) benefici) monetari) benefici)
Total despeses 13,2 14,7 13,4 14,7
Despeses Estat 8,5 11,8 8,8 11,8
Finançament autonòmic 2,7 2,7 4,6 4,6
Finançament local 18,7 18,7 18,7 18,7
Infraestructures de transport 5,6 11,5 10,2 13,5
Carreteres 5,6 11,6 10,3 13,7
Ferrocarrils 6,8 8,8 1,4 2,0
Subvencions al transport 15,8 20,0 15,8 19,3
Defensa 1,3 16,1 1,2 16,2
Seguretat i protecció civil 3,9 5,6 3,7 2,4
Interessos deute 9,5 12,0 9,2 12,0
Resta 7,9 14,4 6,6 13,2
Despeses OA i ens públics 3,7 10,7 5,8 10,7
Inversió EP 11,9 14,6 13,6 15,7
ADIF 11,8 14,7 11,4 14,5
Aena 5,3 6,6 8,5 9,4
Ports de l'Estat 11,9 12,7 11,3 12,2
SEITTSA 14,5 14,6 32,5 30,9
Altres 11,9 19,0 19,8 23,6
Despeses SS 16,7 16,7 16,7 16,7
Prestacions* 16,9 16,9 16,9 16,9
Altres 11,0 11,3 11,0 11,1
* Inclou el capítol 4 de l'INSS i les entitats gestores, de les mútues d'AT i MP, del SEPE i del FOGASA.
També s'hi inclou tot el programa de prestacions econòmiques del mutualisme administratiu de les mútues
de funcionaris i tota la despesa de classes passives.
Les despeses de la SS són les que tenen més rellevància en el conjunt de
l’actuació del sector públic de l’Estat a Catalunya. Segons el flux
monetari aquestes despeses representen prop del 75% de tota la despesa
a Catalunya, en d’altres paraules, només un 25% de la despesa que es
destina a Catalunya prové de l’actuació directa de l’Estat, els organismes
i les inversions de les empreses públiques. Aquest és un aspecte
important, atès que les despeses de la SS tenen un caràcter poc
discrecional, ja que la seva major part correspon a prestacions
econòmiques rebudes pels catalans. Segons la incidència càrrega-
benefici, aquestes despeses representen també un pes rellevant en el
total, al voltant del 68%.
La segona partida amb més import són els interessos del deute, que no
cessen d’incrementar en valors absoluts durant aquests dos anys
situant-se com la segona categoria de la classificació de despeses
considerades, a molta distància, però, de les prestacions de la Seguretat
Social. La imputació a Catalunya disminueix lleugerament el seu pes
relatiu en el repartiment territorial. L’any 2015 representen un 7,7% i
l’any 2016 un 7,4% de tota la despesa imputada a Catalunya segons el
flux monetari. Segons la incidència càrrega-benefici els interessos
suposen un 8,8% en els dos anys.
El baix pes de Catalunya respecte del total de transferències de l’Estat

en concepte de finançament autonòmic reflecteix el fet que en el model
actual de finançament autonòmic les comunitats autònomes amb un pes
d’ingressos impositius important reben poques transferències o fins i tot
fan aportacions a l’Estat cap a altres comunitats que es comptabilitzen
com a transferències negatives.
Altres partides que tenen rellevància són les transferències als ens locals
de Catalunya de 3.106 milions i representen un 7,8% de tota la despesa
del sector públic estatal de l’any 2016 segons el flux monetari. Pel que
fa al conjunt de les despeses dels organismes públics, l’any 2016 sumen
975 milions d’euros en el càlcul del flux monetari i 1.801 milions en el
càlcul segons la incidència càrrega-benefici.
Quant a la inversió en infraestructures, s’observen oscil·lacions

importants d’un any a l’altre, en funció del ritme d’execució de les
obres. La imputació de les inversions de les empreses públiques més la
de les inversions en infraestructures que executa l’Estat l’any 2016
sumen un import de 558 milions (1,4%) segons el flux monetari i de 684
milions (1,6%) si es computen segons els beneficiaris. Es constata que
els nivells d’inversió del sector públic estatal a Catalunya s’estabilitzen
en valors particularment baixos en termes absoluts (per sota dels 700
milions) des de l’exercici 2014.
3.6.
L’evolució de les despeses considerades del sector públic central
des de 1986
De la mateixa manera que s’analitzen els ingressos en l’apartat 2.6, en

aquest apartat s’analitzen l’evolució de les despeses considerades del
sector públic central i la seva imputació a Catalunya des del 1986 fins el
2016.
Com s’explica en l’apartat 2.6, la informació ha anat sent més detallada

al llarg del període analitzat. Així, s’obté una sèrie que comença amb els
totals d’ingressos i despeses de l’Estat, de la Seguretat Social, dels
organismes autònoms i altres ens públics i de les empreses públiques, i
que a l’avançar en el temps s’han anat desglossant.
També s’ha comentat, anteriorment, que durant els anys analitzats hi ha

hagut canvis metodològics que cal tenir en compte en la comparació
dels resultats dels diferents anys. En l’anàlisi de la sèrie s’aniran
esmentant aquests canvis.
En el gràfic 3.6.1 es pot veure l’evolució de les despeses considerades de

l’Estat, la Seguretat Social, els organismes autònoms i altres ens i de les
empreses públiques entre 1986 i 2016.
Observant les despeses de l’Estat, s’aprecia com tenen un augment

sobtat el 1995, que es manté fins el 2001. Aquest fet s’explica perquè
durant aquest període les despeses de l'Insalud, l’IMSERSO i l’ISM es
van considerar com a despesa de l’Estat, ja que, tot i que estaven en el
pressupost de la Seguretat Social, es finançaven amb impostos, a
diferència de les prestacions de la Seguretat Social que eren finançades
amb les cotitzacions socials. Això també explica la baixada de les
despeses de la Seguretat Social en el mateix període.
El 2002 l’Estat traspassa Salut i Serveis Socials a les comunitats

autònomes que no ho tenien transferit, la despesa de l’Insalud i l’ISM
passa a ser mínima i desapareixen, i la despesa de l’IMSERSO queda
molt reduïda i es basa en altres serveis. A més a més, a partir de 2002
les pensions de classes passives passen a considerar-se com a despesa
de la Seguretat Social i part de les despeses d’infraestructures de
transport com a despesa de les EP.
Gràfic 3.6.1 Evolució de les despeses considerades del

sector públic central de 1986 a 2016
200.000
180.000
160.000
140.000
120.000
100.000
80.000
60.000
40.000
20.000
0
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
Estat Seguretat Social OA i ens públics EP
L’altre fet destacable que s’observa en les despeses de l’Estat és la

caiguda del 2011, principalment, per la disminució de les despeses de
transferències a comunitats autònomes, les quals són compensades per
un increment dels percentatges de cessió dels impostos a les comunitats
autònomes.
El 2016 les despeses de l’Estat van ser de 96.185 milions d'euros, import
prop de 2.000 milions d'euros per sobre del de 2006.
Pel que fa a les despeses de la Seguretat Social, aquestes han anat

augmentant des de 2002, moment en què les pensions de classes
passives passen a considerar-se com despesa de la Seguretat Social, i
van arribar als 178.300 milions d'euros el 2016. No obstant això, des de
2012 el creixement d’aquestes ha estat menys accentuat.
Amb uns imports molt més baixos es situen les despeses dels
organismes autònoms i altres ens i les d’inversions d’empreses
públiques. Les primeres han anat augmentant lentament fins a arribar
als 16.761 milions d'euros el 2016, mentre que les de les empreses
públiques han anat disminuint des de 2008, passant d’un import de
17.955 milions d'euros a un de 4.677 milions d'euros.
Per analitzar millor les despeses de l’Estat, en el gràfic 3.6.2 es
desglossen en despeses del finançament autonòmic i local, interessos,
defensa i la resta de despeses de l’Estat de 2002 a 2016, període en què
es tenen les dades més detallades.
En aquest gràfic es veu com destaca la davallada de les despeses de

finançament autonòmic, és a dir, de les transferències de l’Estat a les
comunitats autònomes, el 2010 i 2011, amb la qual es passa d’unes
despeses de 48.344 milions d'euros el 2009 als 14.400 milions d'euros
el 2011, conseqüència del canvi de model de finançament de 2009 amb
impacte en els següents anys.
Gràfic 3.6.2 Evolució de les despeses de l'estat de 2002 a

2016
50.000
45.000
40.000
35.000
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
0
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
Fin. autonòmic Fin. local Interessos Defensa Resta
Les despeses de finançament local han mantingut una tendència

creixent al llarg del període observat, amb un pic el 2008 explicat per
l'impacte del Pla Espanyol per a l’Estimulació de l’Economia i de
l’Ocupació (Plan E). Quant als interessos, aquests van disminuir de
2002 a 2007 fins als 14.504 milions d'euros, però amb l’arribada de la
crisi van arribar a doblar-se el 2014, situant-se en 32.006 milions
d'euros el 2016. Pel que fa a les despeses de defensa, aquestes s’han
mantingut constants al llarg de la sèrie amb imports al voltant dels
7.800 milions d'euros de mitjana, per acabar baixant fins els 6.676
milions d'euros el 2016. Per últim, les despeses del bloc “resta” que
engloben despeses de subvencions de transport i seguretat i protecció
civil entre d’altres, tenen un creixement constant de 2002 a 2009, i un
període de disminució entre 2010 i 2016, passant dels 32.358 milions
d'euros el 2009 als 23.665 milions d'euros el 2016.
Un cop vista l’evolució de les despeses del sector públic central entre
1986 i 2016, s’analitza la imputació amb l’enfocament del flux monetari
d’aquestes a Catalunya.
Com es pot apreciar al gràfic 3.6.3, les depeses de la Seguretat Social

han estat les més importants de les despeses del sector públic central
imputades a Catalunya durant el període observat, exceptuant el
període de 1995 a 1998, en què les despeses d’Insalud, IMSERSO i ISM
s'incloïen en les despeses de l’Estat. El 2016 les despeses de Seguretat
Social imputades a Catalunya es situen en un import de 29.814 milions
d'euro.
Gràfic 3.6.3 Despeses Catalunya 1986-2016. Flux monetari
35.000
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
0
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
Estat Seguretat Social OA i altres ens públics EP
Les despeses de l’Estat imputades a Catalunya van anar augmentant de

1986 a 2009, amb el període entre 1995 i 2001 per sobre de l’evolució
normal com a conseqüència d‘incloure les despeses d’Insalud,
IMSERSO i ISM com a despeses de l’Estat. A partir de 2010 les despeses
de l’Estat imputades a Catalunya es redueixen tot i que els últims anys
s'han estabilitzat. El 2016 aquestes despeses sumen un import de 8.410
milions d'euros, poc per sota dels nivells de 2005 i molt per sota del pic
de 2009 de 14.420 milions d'euros.
Les despeses d’organismes autònoms i altres ens públics i les inversions

d’empreses públiques tenen imports molt inferiors als de l’Estat i de la
Seguretat Social. Les inversions de les empreses públiques han
augmentat de manera més important a partir de 2002 en què hi
considerem les despeses en infraestructures de transport, però a partir
de 2010 s’inicia un descens fins a situar-les en imports inferiors als de
1999. El 2016 la imputació a Catalunya d’aquestes despeses va ser de
558 milions d'euros.
Un cop observada l’evolució de les despeses del sector públic central

destinades a Catalunya en termes absoluts, en el gràfic 3.6.4 es pot
veure l'evolució d’aquestes despeses en termes de pes respecte la
despesa del conjunt de l’Estat. Les despeses estan classificades en
despeses de l’Estat, de la Seguretat Social i la resta de despeses.
El pes de les despeses de l’Estat destinades a Catalunya s’ha mantingut

força regular en una mitjana una mica per sota de l’11% respecte del
total de despeses de l’Estat al llarg dels anys observats. No obstant això,
en el període comprés entre 1995 i 2001 en què les despeses de classes
passives es van considerar com a despesa de l’Estat, aquest pes va
augmentar fins a valors propers al 14%. A partir de 2010, en què el pes
de les despeses de l’Estat destinades a Catalunya era del 12% respecte
del total de despeses de l’Estat, aquest pes va anar disminuint fins
arribar al 8,6% el 2015 i acabar amb un pes del 8,7% el 2016. Totes
aquestes xifres queden molt llunyanes del pes del PIB de Catalunya
respecte al del conjunt de l’Estat Espanyol, que els últims anys ronda el
19%.
Gràfic 3.6.4 Pes de les despeses a Catalunya respecte el

conjunt de l'Estat 1986-2016
20,0
18,0
16,0
14,0
12,0
10,0
8,0
6,0
4,0
2,0
0,0
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
Estat Seguretat social Resta
Pel que fa al pes de les despeses de la Seguretat Social imputades a

Catalunya respecte al total de despeses de la Seguretat Social, aquest ha
anat disminuint a poc a poc al llarg de la sèrie. El 1986 aquest pes era
del 18,2%, mentre que el 2016 es va quedar en un 16,7%.
El pes de la resta de despesa destinada a Catalunya respecte del total de

la resta de despeses de l’Estat ha fluctuat molt en el període observat.
S’ha de tenir en compte que dins d’aquest bloc hi ha comptabilitzades
les despeses dels organismes autònoms i altres ens públics i les de les
empreses públiques, que en termes absoluts es mouen en valors molt
petits comparats amb els de la despesa de l’Estat i la de la Seguretat
Social.
El gràfic 3.6.5 mostra l’evolució de les despeses de l’Estat imputades a

Catalunya, classificada en despeses de finançament autonòmic,
finançament local, interessos, defensa i la resta.
En aquest gràfic destaca l’evolució de les despeses de finançament

autonòmic, amb l’augment de 2009 i 2010 i la següent caiguda en picat
de 2011. Aquest daltabaix s’explica com a conseqüència del canvi de
model de finançament de 2009, que substitueix les despeses de
transferències de l’Estat per l’increment del percentatge de cessió dels
impostos a les comunitats autònomes. Al 2016 l’import d'aquestes
despeses és de 801 milions d'euros, mentre que el 2010 va arribar als
6.638 milions d'euros i el 2011 als 422 milions d'euros.
Gràfic 3.6.5 Evolució de les despeses de l'estat

destinades a Catalunya de 2002 a 2016
7.000
6.000
5.000
4.000
3.000
2.000
1.000
0
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
Fin. autonòmic Fin. local Interessos Defensa Resta
L’evolució de les despeses de finançament local destinades a Catalunya

ha estat força regular, exceptuant el pic de 2008 en què l’import va
arribar als 4.502 milions d'euros amb l’impacte del Pla Espanyol per a
l’Estimulació de l’Economia i de l’Ocupació (Plan E). El 2016 l’import és
el més elevat de les despeses observades, amb un total de 3.106 milions
d'euros, valor similars als de 2007, 2009 i 2010.
Una altra despesa important és la dels interessos, en l’evolució de la

qual se’n diferencien tres etapes diferents: la que va de 1986 a 2007, en
què disminuint fins arribar a un import de 1.420 milions d'euros; la que
va de 2007 a 2014, en què aquestes despeses augmenten fins als 3.082
milions d'euros, situant-se com a despesa més important; i la última, de
2014 a 2016, en què aquestes despeses tornen a minvar fins a situar-se
als 2.935 milions d'euros el 2016.
Les despeses de defensa s’han mantingut força constants al llarg de la

sèrie fins al 2013. Es produeix un fort descens el 2014, a partir del qual
les xifres es mantenen aproximadament, quedant en un import de 83
milions d'euros el 2016.
Finalment, de l'evolució de les despeses incloses en la resta se’n

diferencien dues etapes: una inicial de 1986 a 2009, d’augment
d’aquestes despeses que es situen en els 3.032 milions d'euros; i una
segona de 2009 a 2016, de disminució, fins a deixar l’import en 1.485
milions d'euros el 2016.
4.
Resultats de la balança fiscal de
Catalunya amb el sector públic
central els anys 2015 i 2016
El quadre 4.1 mostra tant el percentatge d’ingressos que Catalunya

aporta a l’Administració central com el percentatge de despesa que
l’Administració central realitza a Catalunya. Aquesta informació es
presenta globalment i també separant la Seguretat Social de la resta de
l’activitat del sector públic estatal, segons el criteri del flux monetari i
segons el de la incidència de la càrrega i el benefici.
Quadre 4.1 Balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central

% Catalunya/total
Incidència càrrega
Flux monetari benefici
2015 2016 2015 2016
Ingressos 18,9% 19,2% 18,7% 18,9%
Estat+OA+Emp. Púb. 19,0% 19,2% 18,7% 18,9%
Seguretat Social 18,8% 19,2% 18,7% 18,8%
Despeses 13,2% 13,4% 14,7% 14,7%

Estat+OA+Emp. Púb. 8,0% 8,5% 11,8% 11,7%
Seguretat Social 16,7% 16,7% 16,7% 16,7%
Segons la metodologia del flux monetari, el percentatge dels ingressos

aportats per Catalunya és del 18,9% el 2015 i del 19,2% el 2016.
Aquests percentatges són lleugerament inferiors segons el criteri de la
càrrega, amb uns percentatges de 18,7% i el 18,9%, respectivament.
Quant als percentatges de despesa, segons el flux monetari el

percentatge rebut a Catalunya és del 13,2% l’any 2015 i del 13,4% l’any
2016. Pel que fa a la despesa de la qual es beneficia Catalunya, aquesta
té un pes del 14,7% en els dos anys.
Es constata, per tant, que els percentatges de despeses són inferiors als
d’ingressos, com en tots els anys en què s’ha computat la balança fiscal
de Catalunya amb el sector públic estatal. Concretament, un 5,5%
menys segons el flux monetari, i un 4% i un 4,2% segons la incidència
càrrega-benefici. A més, si se n’exclouen les operacions de la Seguretat
Social, que per les seves característiques són despeses no discrecionals,
els diferencials entre el pes dels ingressos aportats i les despeses
rebudes s’incrementen substancialment.
Es fa palès que els ingressos es mantenen en un pes similar al del PIB

de Catalunya respecte del total estatal, mentre que les despeses tenen
un pes inferior al de la població (16,2% l’any 2016).
El superior pes dels ingressos aportats respecte de les despeses rebudes

explica els saldos fiscals negatius per a Catalunya que s’obtenen al llarg
dels anys. Tanmateix, a l’hora de computar els saldos fiscals dels
territoris respecte a l’Administració central, un altre aspecte important
que cal considerar és l’impacte del dèficit global del sector públic
central en la distribució territorial dels ingressos i les despeses.
Per poder interpretar millor els resultats dels saldos fiscals dels
diferents territoris és important descomptar l’efecte de l’existència dels
possibles dèficits o superàvits dels comptes públics; en el marc
d’aquest estudi el saldo rellevant és el de les operacions considerades.
Si no se n’exclouen aquests impactes, se’n poden extreure conclusions
errònies; així, a tall d’exemple, en cas de dèficit públic imaginem el cas,
que es podria produir, que tots els territoris tinguessin un saldo fiscal
positiu, o a la inversa, en cas de superàvit, que tots els territoris
tinguessin dèficit fiscal. Evidentment, uns resultats com aquests no
reflectirien els fluxos interterritorials que es produeixen a través de
l’acció del sector públic central.
Per aquest motiu, els resultats de la balança fiscal es presenten en

termes de pressupost equilibrat, simulant una igualtat entre els
ingressos i les despeses del sector públic central.
Per dimensionar l’impacte d’equilibrar el pressupost en els resultats de

la balança fiscal de Catalunya, el quadre 4.2 mostra el dèficit del sector
públic central. Cal fer notar que aquesta xifra de dèficit correspon al
resultat dels ingressos i despeses considerades en l’anàlisi de la balança
fiscal i, per tant, no equival al dèficit públic del conjunt del sector
públic estatal.
Quadre 4.2 Dèficit de les operacions considerades
Milions €
2015 2016
Ingressos 282.753 273.329
Despeses 295.570 295.923
Dèficit públic -12.817 -22.594
A l’hora d’equilibrar els saldos fiscals en cas de dèficit es fa de dues

maneres: d’una banda, s’ajusta per la via de les despeses, és a dir,
rebaixant les despeses al mateix nivell que els ingressos, i, de l’altra,
s’ajusta per la via dels ingressos, és a dir, incrementant els ingressos
fins al mateix import que les despeses.
L’ajust per la via de les despeses suposaria reduir-les fins a 282.753

milions d’euros l’any 2015 i fins a 273.329 milions d’euros l’any 2016.
L’ajust per la via dels ingressos suposaria augmentar-los fins a 295.570
i 295.923 milions d’euros, respectivament.
El quadre 4.3 presenta les dades del dèficit fiscal de Catalunya amb el
dèficit de les operacions considerades del sector públic central
neutralitzat, ajustant per la banda de les despeses i per la banda dels
ingressos.
La imputació a Catalunya de l’ajust de les despeses al mateix nivell que

els ingressos es fa reduint les despeses segons el pes que representen
en el total estatal. Aquesta hipòtesi va en la mateixa línia d’imputar les
despeses en interessos en funció del pes del percentatge de despeses
que l’Estat destina a Catalunya al llarg dels anys, ja que, de fet, aquests
interessos són la càrrega del deute derivada dels dèficits públics
successius.
Quadre 4.3 Resultats balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central
2015 2016
M€ % s/PIB M€ % s/PIB
Flux monetari
Saldo equilibri ingressos -16.924 -8,2 -16.947 -7,9
Saldo equilibri despeses -16.191 -7,9 -15.653 -7,3
Flux benefici
Saldo equilibri ingressos -11.818 -5,8 -12.243 -5,7
Saldo equilibri despeses -11.305 -5,5 -11.309 -5,3
Els resultats de la balança fiscal quan s’equilibren les despeses mostren
que el dèficit fiscal segons el criteri del flux monetari és de 16.191
milions d’euros l’any 2015, un 7,9% del PIB, i de 15.652 milions d’euros
de dèficit fiscal l’any 2016, un 7,3% del PIB. Segons el principi de la
incidència càrrega-benefici, el dèficit fiscal és del 5,5% i del 5,3% del
PIB, en aquests dos anys, respectivament.
L’ajust dels ingressos al mateix nivell que les despeses simula que
l’Administració central corregeix aquest dèficit augmentant els
impostos i, en coherència, la imputació a Catalunya es fa incrementant
proporcionalment els ingressos segons el pes que representen en el
total estatal. Aquest mètode va en la mateixa línia de suposar que en
situacions de dèficit públic, que es tradueixen en endeutament, es
necessiten uns recursos extraordinaris que s’hauran de finançar en
períodes posteriors mitjançant ingressos impositius. A la inversa, una
situació de superàvit públic comportaria una futura reducció
d’impostos.
El quadre 4.3 també presenta les dades del dèficit fiscal equilibrat per
la via dels ingressos, que és la hipòtesi d’ajust que el grup d’experts
considera més plausible. En aquest cas, el dèficit fiscal de Catalunya
segons el flux monetari s’eleva a 16.924 milions d’euros l’any 2015,
xifra que suposa un 8,2% del PIB i a 16.947 milions d’euros l’any 2016,
que equivalen a un 7,9% del PIB. El dèficit fiscal de Catalunya segons la
incidència càrrega-benefici evoluciona amb 11.818 milions d’euros el
2015, xifra que suposa un 5,8% del PIB i 12.243 milions d’euros el
2016, un 5,7% del PIB.
5.
La balança fiscal de Catalunya
amb el sector públic: evolució
des del 1986
El resultat per al 2016 de la balança fiscal de Catalunya amb el sector

públic central, segons el mètode del flux monetari i equilibrant el saldo
amb l’ajust per la via dels ingressos, és d’un dèficit fiscal de 16.947
milions d’euros que equival a un 7,9% del PIB. Són xifres properes a les
obtingudes en els dos anys anteriors, amb imports de més 16.000
milions d’euros properes al 8% del PIB.
Quadre 5.1 La balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central

Flux monetari
Pressupost equilibrat: hipòtesi ajust ingressos
Milions €
2015 2016
Ingressos aportats per Catalunya 55.857 56.704

% Catalunya/total 18,9% 19,2%
Despeses rebudes a Catalunya 38.932 39.757
% Catalunya/total 13,2% 13,4%
Saldo -16.924 -16.947
% s/PIB -8,2 -7,9
El dèficit fiscal de Catalunya amb el sector públic central del 2016 és el

resultat d’una aportació d’ingressos del 19,2% del total i d’unes
despeses rebudes del 13,4%. Catalunya contribueix amb una proporció
equivalent al seu pes en el PIB estatal i rep una fracció de despesa
clarament per sota del pes de la seva població en el conjunt de l’Estat
(16,2%).
Aquest resultat procedeix bàsicament de l’actuació de l’Estat,
organismes autònoms i empreses, en què les despeses tenen un grau de
discrecionalitat més elevat que les de la Seguretat Social. Així, si se
n’exclouen els ingressos i despeses de la Seguretat Social, la diferència
entre el percentatge d’ingressos i el de despeses s’agreuja, ja que els
ingressos aportats el 2016 són d’un 19,2% i les despeses rebudes d’un
8,5%, 10,7 punts de diferència. En els últims anys es constata una
estabilització a la baixa del percentatge de despeses que rep Catalunya.
Pel que fa a l’actuació de l’Estat i dels ens que en depenen, excloent-ne
la Seguretat Social, els percentatges es situen entre el 8% i el 8,5%, que
suposen mínims històrics de la sèrie. Pel que fa a la despesa de la
Seguretat Social, i de manera paral·lela, el pes de les prestacions
rebudes a Catalunya perd pes progressivament dins del conjunt de
l’Estat.
Sector públic central Estat, organismes i empreses
19,2% 19,2%
13,4%
8,5%
Ingressos Despeses Ingressos Despeses
El quadre 5.2 mostra l’evolució anual des de 1986 del percentatge

d’ingressos que aporta Catalunya al total considerat del sector públic
central i, paral·lelament, del percentatge de despeses que rep. S’hi pot
observar que la mitjana dels ingressos que Catalunya ha estat aportant
durant el període 1986-2016 és del 19,4% i que ha rebut el 10,4% de les
despeses.
Si se n’exclou l’activitat de la Seguretat Social, tant els ingressos com

les despeses, que com s’ha dit són bàsicament no discrecionals,
l’Administració general de l’Estat i els ens que en depenen han obtingut
de Catalunya una mitjana d’un 19,6% del total dels seus ingressos en
els 31 anys referits i hi ha destinat el 10,7% de les despeses.
La sèrie de 31 anys de resultats dels càlculs de la balança fiscal de

Catalunya amb el sector públic central impulsats per la Generalitat
permet tenir una perspectiva temporal extensa. Tanmateix, cal tenir en
compte a l’hora d’analitzar les xifres de la sèrie l’evolució de certs
criteris metodològics al llarg d’aquests anys. Així, han sigut novetats
significatives la inclusió de les inversions de les empreses públiques
entre les despeses considerades, el repartiment de les despeses en
interessos o la incorporació dels ingressos patrimonials.
Quadre 5.2 Evolució del dèficit fiscal de Catalunya amb el sector públic central
Flux monetari
% Catalunya en el total
% desp.
% ing. % ing. Cat % desp. Cat (total
Cat (total % ing. Cat Cat sense % desp.
(total) sense SS) (SS) (total) SS) Cat (SS)
1986 18,9 19,1 18,6 14,2 10,3 18,2

1987 19,0 19,1 18,8 14,2 10,6 18,0
1988 19,0 19,1 19,0 14,0 10,6 17,8
1989 19,1 19,3 18,9 13,9 10,8 17,3
1990 19,2 19,4 18,9 13,8 10,6 17,2
1991 19,3 19,6 18,8 14,0 10,4 17,6
1992 19,4 19,8 18,8 14,1 10,8 17,4
1993 19,3 19,8 18,7 13,7 10,4 17,2
1994 19,3 19,8 18,7 14,0 10,2 17,6
1995 19,8 20,1 19,1 14,8 13,0 17,3
1996 19,9 20,4 19,0 14,7 12,9 17,2
1997 20,0 20,8 18,8 15,0 13,4 17,2
1998 19,6 19,9 19,1 15,0 13,6 17,0
1999 19,7 19,9 19,4 14,3 12,5 16,7
2000 19,7 19,9 19,5 14,4 12,6 16,7
2001 19,7 19,8 19,5 14,6 13,0 16,9
2002 19,8 20,0 19,7 13,0 9,7 17,2
2003 19,7 19,9 19,5 13,4 10,3 17,3
2004 19,6 19,7 19,4 13,3 9,8 17,5
2005 19,7 19,9 19,4 13,4 9,8 17,5
2006 19,6 19,8 19,3 13,7 10,5 17,3
2007 19,5 19,7 19,3 13,5 10,3 17,3
2008 19,3 19,4 19,3 13,5 10,5 17,3
2009 19,3 19,3 19,2 14,1 11,4 17,1
2010 19,4 19,6 19,1 14,5 12,1 16,8
2011 19,2 19,5 19,0 14,0 9,4 16,9
2012 18,4 17,8 19,0 14,0 9,8 16,8
2013 19,0 19,0 19,0 13,7 9,2 16,7
2014 18,9 19,0 18,9 13,3 8,3 16,8
2015 18,9 19,0 18,8 13,2 8,0 16,7
2016 19,2 19,2 19,2 13,4 8,5 16,7
Mitjana 19,4 19,6 19,1 14,0 10,7 17,2
Desviació estàndar 0,4 0,5 0,3 0,5 1,5 0,4
Nota: Entre el 1986 i el 1994 la sanitat estava gestionada per la Seguretat Social. A partir del 1995 s'inclou
com a despesa de l'Administració central perquè passa a finançar-se bàsicament a travès d'impostos. A partir
de l'any 2002 i de l'any 2010, s'introdueixen alguns canvis metodològics en el càlcul de la balança fiscal de
Catalunya amb el sector públic central.
Finalment, en el quadre 5.3 es presenta l’evolució dels saldos fiscals de
Catalunya amb el sector públic central, des del 1986 seguint el criteri
del flux monetari i, des del 2002, també segons la incidència càrrega-
benefici. La sèrie correspon a la del pressupost equilibrat ajustant els
ingressos.
De mitjana en tot el període, el dèficit fiscal de Catalunya en el flux

monetari se situa en un 8,0% del PIB i en destaca la seva estabilitat al
llarg dels anys, ja que la desviació estàndard d’aquesta sèrie és només
de 0,8 punts. Els màxims es produeixen els anys 1993 i 2002, amb
saldos superiors al 10% del PIB, i les xifres mínimes, el 1986, el 1998, el
2001 i el 2012 amb dèficits fiscals inferiors al 7% del PIB.
Segons la incidència càrrega-benefici, la sèrie s’inicia el 2002 i s’obté

un dèficit fiscal de mitjana del 5,9% del PIB en un període de quinze
anys. Com en el cas anterior, hi ha poques divergències entre els anys.
La desviació estàndard és de 0,6 punts.
Quadre 5.3.1 Evolució del dèficit fiscal de Catalunya amb el

sector públic central
Milions €
Flux % PIB
monetari1 Catalunya
1986 -2.465 -6,8

1987 -2.868 -7,0
1988 -3.466 -7,5
1989 -4.056 -7,7
1990 -4.867 -8,3
1991 -5.174 -8,0
1992 -5.988 -8,6
1993 -7.263 -10,1
1994 -6.732 -8,8
1995 -6.416 -7,7
1996 -7.088 -7,9
1997 -7.018 -7,4
1998 -6.813 -6,8
1999 -8.124 -7,5
2000 -8.532 -7,2
2001 -8.565 -6,7
1
Segons pressupost equilibrat (hipòtesi ingressos = despeses)
Quadre 5.3.2 Evolució del dèficit fiscal de Catalunya amb el
sector públic central
Milions €
Incidència
Flux % PIB càrrega- % PIB
1 1
monetari Catalunya benefici Catalunya
2002 -13.696 -10,1 -10.225 -7,5
2003 -13.036 -8,9 -9.576 -6,6
2004 -13.595 -8,7 -10.101 -6,4
2005 -14.186 -8,4 -10.119 -6,0
2006 -14.493 -7,9 -10.320 -5,7
2007 -15.913 -8,1 -11.136 -5,7
2008 -17.200 -8,6 -11.860 -5,9
2009 -16.409 -8,5 -11.261 -5,8
2010 -15.409 -7,9 -11.162 -5,7
2011 -15.006 -7,7 -11.087 -5,7
2012 -12.929 -6,6 -8.928 -4,6
2013 -15.602 -8,1 -11.477 -5,9
2014 -16.572 -8,4 -11.591 -5,9
2015 -16.924 -8,2 -11.818 -5,8
2016 -16.947 -7,9 -12.243 -5,7
Mitjana -8,0 -5,9
Desviació estàndar 0,8 0,6
1
Segons pressupost equilibrat (hipòtesi ingressos = despeses)
Nota: A partir del càlcul de la balança fiscal de l'any 2002 i del 2010, s'introdueixen alguns canvis
metodològics en el càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central.
La informació de l’evolució dels saldos queda sintetitzada en el gràfic

5.2, en què s’observa com el saldo segons el flux monetari oscil·la entre
el 6,6% i el 10,1% al llarg del període 1986-2016. El saldo segons la
incidència càrrega-benefici evoluciona de manera aproximadament
paral·lela, tal com es pot esperar, amb valors que suposen menys de
dos punts percentuals del PIB menys de dèficit fiscal respecte del càlcul
del flux monetari.
Destaquen en l’evolució dels saldos certs salts puntuals en la sèrie, com

el de l’any 2002 coincidint amb el canvi de metodologia en el càlcul de
la balança i el de l’any 2012, en què l’impacte de la neutralització del
dèficit de les operacions considerades és menor que en els anys
immediatament anterior i posterior, i a més es realitza segons un
percentatge dels ingressos també inferior per l’impacte de les
liquidacions relacionades amb el canvi de model de finançament
autonòmic.
Gràfic 5.2 Dèficit fiscal de Catalunya amb pressupost equilibrat (% PIB)
12,0
10,0
8,0
6,0
4,0
2,0
0,0
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
Flux monetari Incidència càrrega-benefici
Annex 1: Indicadors d’imputació
territorial
Indicador 2015 2016 Font
Accidents de treball amb baixa + malalties Ministeris de Treball i Economia Social i

18,4% 18,7%
professionals d'inclusió, Seguretat Social i Migracions
Alumnes Batxillerat 14,5% 14,4% Ministeri d'Educació, Cultura i Esports
Alumnes Cicle Formatiu Grau Mitjà 18,2% 18,1% Ministeri d'Educació, Cultura i Esports
Alumnes Cicle Formatiu Grau Superior 17,4% 18,4% Ministeri d'Educació, Cultura i Esports
Alumnes educació artística 21,0% 21,4% Ministeri d'Educació, Cultura i Esports
Alumnes educació infantil 17,2% 17,0% Ministeri d'Educació, Cultura i Esports
Alumnes educació primària 16,6% 16,6% Ministeri d'Educació, Cultura i Esports
Alumnes ensenyament no universitari 16,4% 16,5% Ministeri d'Educació, Cultura i Esports
Alumnes Escoles Oficials d'Idiomes 11,1% 12,4% Ministeri d'Educació, Cultura i Esports
Alumnes ESO 16,1% 16,3% Ministeri d'Educació, Cultura i Esports
Alumnes infantil i primària 16,8% 16,8% Ministeri d'Educació, Cultura i Esports
Alumnes primària i secundària 16,2% 16,3% Ministeri d'Educació, Cultura i Esports
Alumnes secundària, formació professional
15,5% 15,9% Ministeri d'Educació, Cultura i Esports
i escola oficial idiomes
Alumnes universitaris 15,0% 13,6% Ministeri d'Educació, Cultura i Esports
Beneficiaris prestacions atur sense País Ministeris de Treball i Economia Social i
14,1% 13,6%
Basc d'inclusió, Seguretat Social i Migracions
Cens electoral 15,1% 15,4% INE
Consum energètic 22,0% 22,0% INE
Consum energètic de carbó i coc 15,7% 15,7% INE
Consum final llars 17,8% 17,8% INE (2014 últim any)
Declaracions IRPF 17,8% 17,8% Agència Estatal d'Administració Tributària
Declaracions IS 19,8% 20,2% Agència Estatal d'Administració Tributària
Despesa farmacèutica ISFAS 2,9% 2,9% Memòria ISFAS
Despesa turistes 23,0% 22,6% INE
EBE 18,5% 18,6% INE
EBE agricultura 7,2% 6,9% INE
EBE règim comú 20,1% 20,1% INE
Efectius FFCC Seguretat Estat 4,6% 4,4% Butlletí Registre Central de Personal
Efectius Forces Armades 1,8% 1,8% Butlletí Registre Central de Personal
Emigrants per CA d'origen 22,3% 22,0% INE
Empreses productores de cine 28,3% 28,3% Anuari d'Estadístiques Culturals
Empreses sector transport per carretera i
19,8% 20,2% INE
mudances. CNAE 2009
Exportacions 25,5% 25,6% ICEX
Facturació farmàcia MUFACE 7,7% 7,6% Memòria MUFACE
Facturació farmàcia MUGEJU 9,1% 8,7% Memòria MUGEJU
Import beques ministeri 12,7% 12,5% Ministeri d'Educació, Cultura i Esports
Import complement lloguer a favor de
18,1% 18,5% Ministeri de Drets Socials i agenda 2030
pensionistes no contributius
Import FEAGA 5,5% 5,5% Fons Espanyol de Garantia Agrícola
Import LISMI 8,4% 8,8% Ministeri de Drets Socials i agenda 2030
Secretaria de l'estat de pressupostos i
Import pensions classes passives 9,13% 9,3%
despeses
Import PNC Incapacitat 13,8% 13,8% Ministeri de Drets Socials i agenda 2030
Import PNC Jubilació 12,9% 12,8% Ministeri de Drets Socials i agenda 2030
Índex alcohols 17,3% 17,4% Ministeri d'hisenda
Índex cervesa 16,8% 16,8% Ministeri d'hisenda
Índex electricitat 19,6% 19,3% Ministeri d'hisenda
Índex hidrocarburs 18,0% 18,4% Ministeri d'hisenda
Índex IVA 19,8% 20,1% Ministeri d'hisenda
Índex productes intermedis 19,6% 19,6% Ministeri d'hisenda
Índex tabac 20,2% 20,2% Ministeri d'hisenda
Indicador ponderat plantilla AEAT 16,4% 16,6% Agència Estatal d'Administració Tributària
Mercaderies carregades i descarregades
16,3% 16,0% Anuari Foment
en tràfic marítim per ports
Mobilitat Estudiants Sòcrates/Erasmus 14,3% 14,3% SEPIE
Número assalariats 17,1% 17,4% INE
Número diputats i senadors 13,4% 13,4% Pàgina congrés dels diputats
Número empreses 18,3% 18,4% INE
Direcció General d'Indústria i de la Petita i
Número pimes 18,4% 18,4%
Mitjana Empresa
Número Seus Centrals i Delegacions
3,8% 4,5% Agència Estatal de Meteorologia
Territorials de l'AEMET
Parc de vehicles 16,1% 16,1% Anuari parc vehicles DGT
Part estatal quota IRPF 21,7% 21,9% AEAT
Passatgers embarcats i desembarcats 12,0% 12,3% Anuari Foment
Personal administració justícia 9,0% 8,7% Butlletí Registre Central de Personal
Personal forces armades 1,8% 1,8% Butlletí Registre Central de Personal
Personal forces i cossos seguretat 4,7% 4,4% Butlletí Registre Central de Personal
Personal tribunals Memòria 2013 Tribunals
10,9% 9,8%
economicoadministratius economicoadministratius
Subdirecció General de Gestió de
Persones beneficiaries amb prestacions 15,9% 14,6%
l'IMSERSO
PIB 19,0% 19,1% INE
PIB règim comú 20,6% 20,8% INE
Places ocupades termalisme saludable i Subdirecció General de Gestió de
10,3% 12,8%
turisme social l'IMSERSO
Població 16,1% 16,2% INE
Població +65 anys 15,9% 15,9% INE
Població 15-29 anys 15,7% 15,9% INE
Població afectada AcuaMed 33,6% 30,9% Annex inversions real PGE
Població afectada ACUAES 20,7% 25,3% Annex inversions real PGE
Població afectada Ebre 18,3% 18,3% Confederació Hidrogràfica Ebre
Població afectada Xúquer 0,5% 0,5% Confederació Hidrogràfica Xúquer
Població afectada SEIASA 26,8% 25,5% Annex inversions real PGE
Població femenina 16,1% 16,1% INE
Població Règim comú 17,1% 17,2% INE
Prestacions FOGASA 24,7% 15,6% Estadístiques FOGASA
ICEA (Investigació Cooperativa entre
Primes d'assegurances 21,2% 21,6% Entitats Asseguradores i Fons de
Pensions)
Ministeri per a la Transició Ecològica i el
Producció energia elèctrica 9,6% 9,8%
Repte Demogràfic
Ministeri per a la Transició Ecològica i el
Producció combustible nuclear 42,6% 42,3%
Repte Demogràfic
Producció oli oliva 4,4% 1,9% Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació
Quilòmetres costa 8,7% 8,7% Institut geogràfic nacional
Recaptació íntegra (quotes) FOGASA 20,8% 20,9% Memòria FOGASA
Recaptació íntegra Atur 20,2% 20,3% Informe estadístic TGSS
Recaptació íntegra Cessament Activitat
13,4% 13,5% Informe estadístic TGSS
Mútues AT i MP
Recaptació íntegra Formació Professional 19,9% 20,1% Informe estadístic TGSS
Recaptació íntegra mútues AT i MP per IT
19,9% 20,2% Informe estadístic TGSS
C. Comuns
Recaptació íntegra quotes AT i MP 19,7% 19,9% Informe estadístic TGSS
Recaptació íntegra TGSS AT i MP 2,9% 2,7% Informe estadístic TGSS
Recaptació íntegra TGSS aturats 16,8% 16,4% Informe estadístic TGSS
Recaptació íntegra TGSS règim agrari 3,2% 2,0% Informe estadístic TGSS
Recaptació íntegra TGSS règim autònoms 17,9% 17,8% Informe estadístic TGSS
Recaptació íntegra TGSS règim carbó 0,6% 0,6% Informe estadístic TGSS
Recaptació íntegra TGSS règim del mar 12,2% 12,7% Informe estadístic TGSS
Recaptació íntegra TGSS règim general 19,8% 20,0% Informe estadístic TGSS
Recaptació íntegra TGSS règim llar 22,6% 24,4% Informe estadístic TGSS
Recaptació IRNR 20,7% 22,0% Agència Estatal d'Administració Tributària
Remuneració assalariats 19,3% 19,4% INE
Remuneració assalariats règim comú 21,1% 21,2% INE
Renda bruta disponible 18,6% 18,5% INE
Titulars actius MUGEJU 13,0% 12,9% Memòria MUGEJU
Titulars cotitzants ISFAS 3,3% 3,2% Memòria ISFAS
Titulars i beneficiaris MUFACE 10,8% 10,6% Memòria MUFACE
Titulars i beneficiaris MUGEJU 12,1% 12,0% Memòria MUGEJU
Titulars MUFACE 11,1% 10,9% Memòria MUFACE
Titulars MUFACE, MUGEJU i ISFAS 9,1% 9,0% Memòries mútues funcionaris
Total col·lectiu ISFAS 2,9% 2,8% Memòria ISFAS
Trànsit aeri 17,0% 16,7% Anuari Foment
VAB 19,0% 19,1% INE
VAB agrari i pesquer 7,2% 7,0% INE
VAB agrícola 7,2% 7,0% INE
VAB manufactura 23,0% 23,4% INE
Vendes de jocs de Loteries i Apostes de SELAE (Societat Estatal de Loteries i
14,3% 14,3%
l'Estat Apostes de l'Estat)
Viatgers Rodalia, Mitja distància i Alta
26,8% 26,9% Anuari estadístic de Foment
velocitat
Annex 2: Criteris d’imputació dels
ingressos i les despeses
Criteris d'imputació dels ingressos de l'Estat a Catalunya
Criteri d'atribució Indicadors de territorialització
Pes de Catalunya respecte del conjunt de

IRPF On s’ha generat el fet imposable CA de règim comú de la part estatal de la
quota resultant de l'autoliquidació.
On s’ha generat el fet imposable
Pes de Catalunya respecte el conjunt de
Impost de societats desagregat segons el lloc on hi ha
CA de règim común en l'EBE
la base imposable
Impost sobre la renda de no Pes de la recaptació a Catalunya respecte

On s’ha generat la renda
residents la del conjunt de CA
On s’ubica el patrimoni dels no Pes de la recaptació a Catalunya respecte
Impost sobre el patrimoni
residents el conjunt de CA
Impost sobre el valor de la On es genera la producció Pes de la producció d'energia elèctrica a

producció d'energia elèctrica d'energia elèctrica Catalunya respecte el conjunt de CA
Impost sobre la producció de On es genera la producció de Pes de la producció de combustible nuclear

combustible nuclear combustible nuclear a Catalunya respecte el conjunt de CA
Impost sobre
On s'emmagatzema el combustible Pes de la producció de combustible nuclear
l'emmagatzematge de
nuclear a Catalunya respecte el conjunt de CA
combustible nuclear
Indicador de consum final estimat per l'INE
On és realitzen els actes subjectes
IVA calculat per a l’assignació regional de l'IVA
a IVA no deduïble
a les CA de règim comú
Impost especial sobre
Consum específic elaborat per a l'INE per a
l'alcohol i begudes derivades, On és realitza el consum del béns
l'assignació regional d'aquests impostos a
cervesa i productes gravats
les CA de règim comú
intermedis
Índex de vendes calculat per a l’assignació
Impost especial sobre On és realitzen les vendes
regional de l’impost a les CA de règim
hidrocarburs d’hidrocarburs
comú
Índex de vendes calculat per a l’assignació
Impost especial sobre labors
On és realitzen les vendes de tabac regional de l’impost a les CA de règim
del tabac
comú
Índex de consum calculat per a l’assignació
Impost especial sobre On és realitza el consum del béns
regional de l’impost a les CA de règim
l'electricitat gravats
comú
Impost especial sobre el On es realitza el consum del bé Consum energètic de carbó a Catalunya
carbó gravat respecte el conjunt de CA de règim comú
Impost sobre primes Valor primes contractades a Catalunya
On es contracten les primes
d'assegurances respecte el conjunt de CA
Imposició sobre tràfic exterior On és realitza el consum Consum final de les llars
Cotització sobre el sucre i la
On és realitza el consum Consum final de les llars
isoglucosa
Activitats del joc (apostes
On es realitza l'activitat del joc Població
mútues)
Impost sobre gasos fluorats
On es realitza el consum PIB de règim comú
d'efecte hivernacle
Hipòtesi incidència Indicadors de territorialització
El mateix indicador que en el flux

IRPF No translació
monetari
Translació a: hipòtesi A (100% Mitjana resultats aplicació hipòtesi A
Accionistes), hipòtesi B (70% (excedent brut d'explotació (EBE)),
Impost de societats
Accionistes 30% Consumidors) i hipòtesi hipòtesi B (70 % EBE i 30 % consum
C (33% Accionistes 33% Assalariats final de les llars) i hipòtesi C (33 %
Impost sobre la renda de no
No translació No imputació a Catalunya
residents
Impost sobre el patrimoni No translació No imputació a Catalunya
Impost sobre el valor de la El mateix indicador que en el flux

No translació
producció d'energia elèctrica monetari
Impost sobre la producció de El mateix indicador que en el flux

No translació
combustible nuclear monetari
Impost sobre l'emmagatzematge de El mateix indicador que en el flux

No translació
combustible nuclear monetari
El mateix indicador que en el flux

IVA Translació cap als consumidors finals
monetari
Impost especial sobre l'alcohol i

Translació cap als consumidors finals El mateix indicador que en el flux
begudes derivades, cervesa i
dels béns gravats monetari
productes intermedis
Impost especial sobre Translació cap als consumidors finals El mateix indicador que en el flux
hidrocarburs dels béns gravats monetari
Impost especial sobre labors del Translació cap als consumidors finals El mateix indicador que en el flux
tabac dels béns gravats monetari

Impost especial sobre l'electricitat
Impost especial sobre el carbó
Impost sobre primes Persones físiques (no translació) i El mateix indicador que en el flux
d'assegurances empreses (translació) monetari
Imposició sobre tràfic exterior
Cotització sobre el sucre i la Translació cap als consumidors finals El mateix indicador que en el flux
isoglucosa dels béns gravats monetari
Activitats del joc (apostes mútues)
Impost sobre gasos fluorats Translació cap als consumidors finals El mateix indicador que en el flux
d'efecte hivernacle dels béns gravats monetari
Criteris d'imputació dels ingressos de l'Estat a Catalunya

Criteri d'atribució Indicadors de territorialització
Taxes i altres ingressos On s'ubica el fet imposable PIB
Ingressos nets provinents de On es realitzen les vendes de Distribució geogràfica de les vendes de
Loteries de l'Estat loteria loteria
On s'adquireixen els títols / On es
generen les rendes de les PIB
propietats

Hipòtesi incidència Indicadors de territorialització
Persones físiques (no translació) i El mateix indicador que en el flux
Taxes i altres ingressos
empreses (translació) monetari
Ingressos nets provinents de Translació cap als consumidors de El mateix indicador que en el flux
Loteries de l'Estat Loteria monetari
Persones físiques (no translació) i El mateix indicador que en el flux

empreses (translació) monetari
Criteris d'imputació dels ingressos per cotitzacions de la Seguretat Social a Catalunya
Criteri d'atribució Indicadors

Cotitzacions del Règim General:
On s'abona la remuneració
Quotes d'empleadors dels assalariats
Pes de la recaptació de Catalunya en el total
On s'ubiquen els
Quotes de treballadors treballadors
Cotitzacions del R.E. Treballadors autònoms:
Quotes d'empleadors ----
Quotes de treballadors On s'ubiquen els autònoms
Cotitzacions del RE agrari
Quotes d'empleadors dels assalariats
On s'ubiquen els
Cotitzacions del RE treballadors del mar
Quotes d'empleadors dels assalariats Pes de la recaptació de Catalunya en el total
On s'ubiquen els
Cotitzacions del RE mineria del carbó
On s'ubiquen els
Cotitzacions del RE treballadors de la llar
On s'ubiquen els
Cotitzacions d'accidents de treball i MP
Hipòtesi incidència Indicadors

Cotitzacions del Règim General: g p y
50 % empresaris i 50 % total i 50 % segons pes recaptació
Quotes d'empleadors treballadors Catalunya
Pes de la recaptació de Catalunya en el
Quotes de treballadors 100 % treballadors total
Cotitzacions del R.E. Treballadors autònoms:
Quotes d'empleadors ---- ----
Quotes de treballadors 100 % autònoms total
Cotitzacions del RE agrari g p y
50 % empresaris agraris i agricultura i pesca i 50 % segons pes
Quotes d'empleadors 50 % treballadors recaptació Catalunya
Cotitzacions del RE treballadors del mar
50 % segons pes de Catalunya en l'EBE
50 % empresaris pesquers agricultura i pesca i 50 % segons pes
Quotes d'empleadors i 50 % treballadors recaptació Catalunya
Cotitzacions del RE mineria del carbó
Cotitzacions del RE treballadors de la llar
50 % llars que utilitzen 50 % segons pes de Catalunya en la
personal i 50 % renda bruta disponible total i 50 % segons
Quotes d'empleadors treballadors pes recaptació Catalunya
Cotitzacions d'accidents de treball i MP
Criteris d'imputació dels ingressos per cotitzacions de la Seguretat Social a Catalunya
Criteri d'atribució Indicadors

Cotitzacions dels aturats
A càrrec del SPEE i dels aturats On s'ha fet el pagament Pes de la recaptació de Catalunya en el total
Cotitzacions mutues funcionaris
Nre. d'afiliats de Catalunya en el total (titulars
Aportació Estat i dels funcionaris On s'ubiquen els funcionaris totals, actius o cotitzants segons disponibilitat
Quotes de drets passius
Nre. d'afiliats de Catalunya en el total (titulars
On s’ubiquen els funcionaris totals, actius o cotitzants segons disponibilitat
Hipòtesi incidència Indicadors

Cotitzacions dels aturats
A càrrec del SPEE i dels aturats 100 % aturats total
Cotitzacions mutues funcionaris
Nre. d'afiliats de Catalunya en el total
Aportació Estat i dels funcionaris 100 % funcionaris (titulars totals, actius o cotitzants segons
Quotes de drets passius
Nre. d'afiliats de Catalunya en el total
100 % funcionaris (titulars totals, actius o cotitzants segons
Criteris d'imputació de les despeses de l'Estat
Política de despesa Flux monetari Incidència càrrega-benefici
Serveis públics bàsics

Imputació directa; no regionalitzable segons % despesa
territorialitzada, % personal Administració de justícia a cada Segons % població de cada territori
Justícia territori i part a Madrid
Imputació directa; no reg. segons % despesa territorialitzada
Segons % població de cada territori
Defensa i personal forces armades a cada territori i part a Madrid
Imputació directa, diverses CA i no reg. segons % despesa 90 % segons % imputació de cada territori en el flux
Seguretat ciutadana i territorialitzada i personal forces i cossos de seguretat de monetari i 10 % segons població o 100 % segons
institucions penitenciàries l'Estat a cada territori població
Imputació directa, no regionalitzable segons% despesa
Política exterior territorialitzada a cada territori
Actuacions de protecció i
promoció social
Despesa territorialitzada (imputació directa), despesa no
Imputació directa, no regionalitzable segons % despesa
territorialitzada segons% despesa territorialitzada a cada
territorialitzada a cada territori
Pensions territori
Segons població o segons despesa territorialitzada
Imputació directa, diverses CA i no reg. segons % despesa (imputació directa) i despesa no territorialitzada segons
Serveis socials i promoció territorialitzada a cada territori i part a Madrid % despesa territorialitzada, emigrants, població o
social població femenina
Foment de l'ocupació territorialitzada a cada territori
Accés a l'habitatge i foment (imputació directa) i despesa no territorialitzada segons
territorialitzada a cada territori i part a Madrid
de la edificació % despesa territorialitzada, població i PIB
Gestió i administració de la (imputació directa) i despesa no territorialitzada segons
Seguretat Social nombre d'empreses a cada territori
Producció de béns públics
de caràcter preferent
Imputació directa, diverses CA i no reg. segons % despesa
Segons % població de cada territori i segons personal
territorialitzada, despesa farmacèutica i personal de les
militar (per al programa d'assistència hospitalària de les
forces armades (per al programa d'assistència hospitalària
forces armades)
Sanitat de les forces armades) i part a Madrid
Serveis públics bàsics

territorialitzada, % personal Administració de justícia a cada Segons % població de cada territori
Justícia territori i part a Madrid
Imputació directa; no reg. segons % despesa territorialitzada
Defensa i personal forces armades a cada territori i part a Madrid
Imputació directa, diverses CA i no reg. segons % despesa 90 % segons % imputació de cada territori en el flux
Seguretat ciutadana i territorialitzada i personal forces i cossos de seguretat de monetari i 10 % segons població o 100 % segons
institucions penitenciàries l'Estat a cada territori població
Imputació directa, no regionalitzable segons% despesa
Política exterior territorialitzada a cada territori
Actuacions de protecció i
promoció social
Despesa territorialitzada (imputació directa), despesa no
territorialitzada segons% despesa territorialitzada a cada
Pensions territori
Imputació directa, diverses CA i no reg. segons % despesa (imputació directa) i despesa no territorialitzada segons
Serveis socials i promoció territorialitzada a cada territori i part a Madrid % despesa territorialitzada, emigrants, població o
social població femenina
Foment de l'ocupació territorialitzada a cada territori
Accés a l'habitatge i foment (imputació directa) i despesa no territorialitzada segons
territorialitzada a cada territori i part a Madrid
de la edificació % despesa territorialitzada, població i PIB
Gestió i administració de la (imputació directa) i despesa no territorialitzada segons
Seguretat Social nombre d'empreses a cada territori
Producció de béns públics
de caràcter preferent
Segons % població de cada territori i segons personal
territorialitzada, despesa farmacèutica i personal de les
militar (per al programa d'assistència hospitalària de les
forces armades (per al programa d'assistència hospitalària
forces armades)
Sanitat de les forces armades) i part a Madrid

Segons població o segons despesa territorialitzada (90 %
Imputació directa, no regionalitzable segons despesa
segons % territorialitzat i 10 % segons població) i
territorialitzada, import total de les beques del Ministeri a
despesa no territorialitzada segons alumnes de cada
cada territori i territorialització despesa del programa
etapa educativa, nombre de beques concedides pel
d'educació infantil i primària i part a Madrid.
Educació Ministeri a cada territori i població
Segons població o 80 % segons despesa territorialitzada
Imputació directa, diverses CA segons % territorialització de
a cada territori i 20 % segons % de població i de PIB al
cada programa i no reg. a Madrid
Cultura 50 %
Actuacions de caràcter
econòmic
Segons població o despesa territorialitzada (imputació
Imputació directa, diverses CA a Madrid i no reg. segons % directa), despesa no territorialitzada segons% VAB
Agricultura, pesca i despesa territorialitzada i VAB agrari i pesquer agricultura, ramaderia i pesca o % despesa
alimentació territorialitzada
Segons població, VAB, consum energètic o segons
Imputació directa, diverses CA a Madrid, no reg. segons % despesa territorialitzada (imputació directa) i no
despesa territorialitzada i VAB industrial territorialitzada segons VAB industrial o segons despesa
Indústria i energia territorialitzada
Imputació directa, diverses CA a Madrid, no reg. segons %
Segons % exportacions, despesa turistes, consum interior
despesa territorialitzada, exportacions, % despesa dels
de les llars, nombre de pimes i imputació directa
Comerç, turisme i pimes turistes i número de PIMEs de cada territori
Despesa territorialitzada (imputació directa), diverses
Despesa territorialitzada (imputació directa), no
comunitats (subvencions a usuaris d'autopistes) segons
regionalitzable (subvencions a usuaris d'autopistes) segons
territorialització, no reg. segons % despesa
territorialització
Subvencions al transport territorialitzada
Segons % despesa territorialitzada, població, VAB, parc
de vehicles, km de costa, passatgers i mercaderies trànsit
territorialitzada i nombre d'empreses de transport de
marítim ports i passatgers trànsit aeri aeroports de cada
mercaderies
Infraestructures territori
Investigació, territorialitzada, investigadors R+D a cada territori i part a 75 % en funció de la població i un 25 % segons VAB
desenvolupament i innovació Madrid
Altres actuacions de caràcter Imputació directa, diverses CA i no reg. segons % despesa Segons % població de cada territori
econòmic territorialitzada a cada territori i part a Madrid

Actuacions de caràcter
general
Imputació directa, no reg. segons % despesa territorialitzada
i nombre de diputats i senadors catalans (programa activitat Segons % població de cada territori
Alta direcció legislativa)
Imputació directa, no reg. segons % despesa Segons % població de cada CA o segons població
territorialitzada, titulars mútues de funcionaris electoral i titulars mútues de funcionaris
Serveis de caràcter general
Imputació directa, no reg. segons % despesa
territorialitzada, part a Madrid i % segons personal Tribunal
Segons % població de cada CA o imputació directa i
Economico-Administratiu de cada CA respecte el total estatal
població
Administració financera i (programa de resolució de reclamacions economico-
tributària administratives).
Imputació directa, no reg. (transferències a CA per
Imputació directa, no reg. (transferències a CA per participació en ingressos de l'Estat) segons
participació en ingressos de l'Estat) segons territorialització territorialització liquidació model de finançament i resta
Transferències a altres liquidació model de finançament i part a Madrid despesa no territorialitzada segons % despesa
administracions públiques* territorialitzada
Segons el % d'imputació de les despeses de l'Estat
Segons el % d'imputació de les despeses de l'Estat en el flux
segons l'enfocament incidència càrrega-benefici els
monetari els anteriors 6 anys (vida mitjana deute Estat)
Deute públic darrers 6 anys (vida mitjana deute Estat)
Criteris d'imputació de les despeses dels organismes autònoms, agències estatals i altres organismes públics

Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al
Imputació directa Població
Desenvolupament
Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris Imputació directa Població
Agència Espanyola de Protecció de Dades Imputació directa Població

Agència Espanyola de Seguretat Alimentària Imputació directa Població
Agència per a l'Oli d'Oliva Imputació directa Producció oli
Agència Espanyola de Protecció de la Salut en l'Esport Imputació directa Població

Imputació directa; no regionalitzat (NR) segons
Agència Estatal Butlletí Oficial de l'Estat Població
territ.
Capítol 6 imputació directa i NR segons territ.;
Agència Estatal d'Administració Tributària resta capítols mitjana declaracions IRPF i IS - Població de règim comú
personal AEAT
Agència Estatal d'Avaluació de les Polítiques Públiques i la
Qualitat dels Serveis
Imputació directa; NR segons distribució seu
Agència Estatal de Meteorologia Població
central i delegacions
Agència Estatal de Seguretat Aèria Imputació directa; NR segons territ. Trànsit aeri (passatgers)
Agència Estatal de Seguretat Ferroviària Imputació directa; NR segons territ. Trànsit ferroviari (passatgers)
80 % imputació directa a Catalunya -
Biblioteca Nacional Imputació directa
20 % (50 % pobl. 50 % PIB)
Canal d'Experiències Hidrodinàmiques del Pardo Imputació directa Població
Centre d'Estudis Jurídics Imputació directa Població
Centre d'Estudis Polítics i Constitucionals Imputació directa Població
Centre d'Estudis i Experimentació d'Obres Públiques Imputació directa 75 % població - 25 % PIB
Centre d'Investigacions Energ., Mediambientals i Tecn. Imputació directa Població
Centre d'Investigacions Sociològiques Imputació directa Població
Centre Espanyol de Metrologia Imputació directa Població
Centre Nacional d'Informació Geogràfica Imputació directa Població
Comissió Nacional de la Competència Imputació directa Població
Comissionat per al Mercat de Tabacs Imputació directa Població
Confederació Hidrogràfica del Cantàbric Imputació directa Població afectada
Confederació Hidrogràfica del Duero Imputació directa Població afectada
Confederació Hidrogràfica de l'Ebre Imputació directa; NR segons distribució seus Població afectada
Confederació Hidrogràfica del Guadalquivir Imputació directa Població afectada
Confederació Hidrogràfica del Guadiana Imputació directa Població afectada
Confederació Hidrogràfica del Xúquer Imputació directa Població afectada
Confederació Hidrogràfica del Miño-Sil Imputació directa Població afectada
Confederació Hidrogràfica del Segura Imputació directa Població afectada
Confederació Hidrogràfica del Tajo Imputació directa Població afectada
Consell d'Administració del Patrimoni Nacional Imputació directa; NR segons territ. Població
Consell de la Joventut d'Espanya Imputació directa Població 15-29 anys
Consell de Seguretat Nuclear Imputació directa Població
Consell de transparència i bon govern Imputació directa Població
Consell Econòmic i Social Imputació directa Població
Consell Superior d'Esports Imputació directa; NR a Madrid Població
Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) Imputació directa; NR segons territ. 25% VAB total - 75% població
Cria Cavallar de les Forces Armades Imputació directa; NR segons territ. Població
Entitat Estatal d'Assegurances Agràries Imputació directa; NR segons VAB agrari VAB agrari
Fons Espanyol de Garantia Agrària Imputació directa; NR segons territ. Transferències FEAGA
80% imputació directa a Catalunya -
Gerència d'Infraestructures i Equipament de Cultura Imputació directa; NR segons territ.
20% (50% Pobl. 50% PIB)
Gerència d'Infraestructures i Equipament de la Seg. Estat Imputació directa 90% flux monetari - 10% població
Beneficiaris (% flux monetari sense
Inst. Reestr. Mineria del Carbó i Des. Alternatiu Com. Min. Imputació directa; NR segons territ.
Madrid)
Institut Cervantes Imputació directa Població
Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes Imputació directa Població
Institut Espanyol de Comerç Exterior*** Imputació directa; NR segons territ. Exportacions
Institut Nacional d'Estadística Imputació directa; NR segons territ. capítol 2 Població
Inst. Nacional d'Investigació i Tecnologia Agrària i
Alimentària
Institut d'Astrofísica de Canàries Imputació directa Població
Institut d'Estudis Fiscals Imputació directa; NR a Madrid Població
Imputació directa excepte fons de protecció de
Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals la cinematografia segons distribució territorial Població
empreses productores
Institut de la Joventut Imputació directa; NR a Madrid Població 15-29 anys
Institut de la Dona Imputació directa; NR segons territ. Població femenina
Institut de Salut Carles III Imputació directa Població
Institut de Turisme d'Espanya Imputació directa; NR segons territ. Despesa turistes
Institut Espanyol d'Oceanografia Imputació directa; NR segons territ. Població
Institut Geològic i Miner d'Espanya Imputació directa; NR segons territ. Població
Institut Nacional d'Administració Pública Imputació directa; NR segons territ. Població
Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música Imputació directa; NR a Madrid
20 % (50 % pobl. 50 % PIB)
Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball Imputació directa; NR segons territ. 25 % població - 75 % PIB
Inst. Nacional de Tècnica Aeroespacial Esteban Terradas Imputació directa Població
Institut Nacional del Consum Imputació directa Població
Institut d'Habitatge, Infraestructura i Equipament de la Imputació directa; NR segons personal de les
Població
Defensa forces armades
Imputació directa; NR segons personal de les
Prefectura de Trànsit 90% flux monetari - 10% població
forces i cossos de seguretat de l'Estat
Mancomunitat dels Canals de Taibilla Imputació directa; NR segons territ. Població afectada
Museu Nacional d'Art Reina Sofia Imputació directa
20 % (50 % pobl. 50 % PIB)
80 % imputació directa a Catalunya i 20
Museu Nacional del Prado Imputació directa
% (50 % pobl. 50 % PIB)
Oficina Espanyola de Patents i Marques Imputació directa 25% població - 75% PIB
Organització Nacional de Trasplantaments Imputació directa Població
Parc de Maquinària Imputació directa Població
Parc Mòbil de l'Estat Imputació directa Població
Parcs Nacionals Imputació directa; NR segons territ. Població
Programes Educatius Europeus Imputació directa Mobilitat Sócrates / Erasmus
Reial Patronat sobre Discapacitat Imputació directa Població
Servei espanyol per a la internacionalització de l'educació Imputació directa Població
Servei Militar de Construccions Imputació directa Població
Treball Penitenciari i Formació per a l'Ocupació Imputació directa; NR segons territ. Servei traspassat
80 % imputació directa a Catalunya- 20
Universitat Internacional Menéndez Pelayo Imputació directa; NR segons territ.
% (50 % pobl. 50 % PIB)
Criteris d'imputació de les inversions de les empreses públiques. Enfocament incidència càrrega-benefici
50 % segons % territorialització a Catalunya,25% PIB i

Administració d'Infraestructuras Ferroviàrias (ADIF) 25% segons població
90 % segons % territorialització a Catalunya i 10 %
Grup ENAIRE (abans AENA) trànsit aeri passatgers
Aigües de la Conca de l'Ebre (ACESA) Població afectada. Catalunya / total
Aigües de la Conca del Guadalquivir (AQUAVIR) No té població afectada a Catalunya
Aigües de la Conca del Mediterráneo (AQUAMED) Població afectada. Catalunya / total
Aigües de la Conca del Norte (ACUNOR) No té població afectada a Catalunya
Aigües de la Conca del Tajo No té població afectada a Catalunya
Canal de Navarra No té població afectada a Catalunya
Hidroguadiana No té població afectada a Catalunya
80 % segons % territorialització a Catalunya i 20 %
Ports de l'Estat trànsit marítim mercaderies
90 % imputació directa i 10% població Cat/CA
afectades
Societat Estatal d'Infraestructures Agràries , SA (SEIASA)
90% segons % territorialització a Catalunya i 10%
Societat Estatal d'Infraestructures del Transport Terrestre, SA (SEITTSA) població
Societat Estatal d'Infraestructures i Equipaments Penitenciaris, SA (SIEPSA) Servei totalment traspassat
Criteris d'imputació de la despesa de la Seguretat Social a Catalunya
Organisme Enfocament flux monetari Enfocament incidència càrrega-benefici
Segons territorialització. Serveis centrals

Segons territorialització. Serveis centrals no
s'imputen a Catalunya en proporció a la despesa
s'imputen a Catalunya. Viatges ofertats per
TGSS i entitats gestores territorialitzada. Viatges ofertats per l'IMSERSO
l'IMSERSO segons el destí de les places
segons la distribució de la població major de 65
ofertades.
anys.
Segons territorialització. Si no es disposa

d'informació territorialitzada: capítol 4 segons % Capítol 4 segons flux monetari; resta de capítols
Mútues AT i MP accidents de treball i malaltia professional i resta segons les quotes d'AT i MP recaptades a
capítols segons % de les quotes d'AT i MP Catalunya en el total
recaptades a Catalunya
Polítiques passives: segons territorialització i no
Segons beneficiaris prestacions atur. Capítol 4
Servei Públic d'Ocupació regionalitzat segons beneficiaris prestacions atur.
igual que flux monetari
Polítiques actives: segons territorialització.
Segons territorialització. En cas de poc grau de

Capítol 4 segons prestacions socials de Fogasa a
territorialització, capítol 4 segons prestacions
Fons de Garantia Salarial Catalunya i la resta de despeses segons la
socials de Fogasa a Catalunya i la resta de
remuneració dels assalariats.
despeses segons la remuneració dels assalariats.
Segons territorialització. En cas de poc grau de
Mutualitat General Judicial;
territorialització: programa d'assistència sanitària Programa d'assistència sanitària: % despesa en
Institut Social de les Forces
segons % despesa en farmàcia i programa farmàcia. Programa prestacions econòmiques: %
Armades; Mutualitat General de
prestacions econòmiques segons % titulars+beneficiaris
Funcionaris Civils de l'Estat
titulars+beneficiaris
Segons la distribució territorial de les nòmines de Segons la distribució territorial de les nòmines de
Pensions de classes passives classes passives classes passives
Annex 3: Dades 1986-2016
L’evolució dels ingressos del sector públic central des de l'any 1986
Miions d'Euros
Ingressos Ingressos
Total Ingressos I. Impostos OA i ens Ingressos Ingressos per
ingressos Estat IRPF Societats IVA especials Resta públics EP1 SS2 cotitzacions Altres
1986 53.805 31.450 420 21.934

1987 62.142 38.130 279 23.733
1988 68.412 41.667 366 26.379
1989 80.505 49.983 307 30.215
1990 91.065 55.872 830 34.363
1991 100.077 61.337 822 37.918
1992 107.440 63.341 897 43.202
1993 107.877 61.715 913 45.249
1994 115.340 66.725 968 47.647
1995 119.333 70.059 762 48.512 47.386 1.126
1996 128.359 74.725 826 52.808 51.123 1.685
1997 141.678 83.993 1.079 56.607 54.571 2.036
1998 152.366 93.091 1.252 58.024 56.269 1.754
1999 156.835 93.960 26.356 14.636 30.735 15.425 6.808 750 62.126 60.496 1.629
2000 172.270 103.225 29.828 17.206 33.389 16.056 6.745 750 68.295 66.445 1.849
2001 184.266 109.128 33.319 17.215 34.673 16.576 7.345 757 74.380 72.533 1.847
2002 194.631 102.954 32.844 22.638 27.060 10.354 10.058 1.093 1.457 89.127 87.800 1.327
2003 204.625 105.621 33.119 23.166 28.662 9.777 10.897 1.134 1.578 96.292 94.679 1.613
2004 216.210 110.351 30.603 27.245 30.153 9.796 12.554 1.239 1.731 102.889 101.331 1.558
2005 239.898 125.924 36.087 33.635 33.572 9.988 12.642 1.456 1.888 110.630 109.178 1.452
2006 266.588 141.222 42.543 39.131 37.361 10.231 11.957 1.489 3.734 120.142 118.274 1.868
2007 292.197 157.758 49.634 47.025 35.578 11.646 13.875 1.592 4.173 128.674 127.203 1.471
2008 267.722 127.311 43.856 28.915 27.044 10.993 16.504 1.731 4.368 134.311 132.737 1.574
2009 239.919 102.545 31.471 22.338 18.679 9.959 20.098 1.917 4.163 131.295 129.613 1.682
2010 264.363 128.325 40.844 18.231 41.674 10.394 17.182 1.747 4.193 130.097 128.469 1.628
2011 248.304 108.942 34.758 18.440 27.995 6.359 21.390 1.897 3.496 133.969 129.209 4.760
2012 263.970 129.362 28.557 23.005 19.068 4.326 54.405 1.702 3.848 129.058 123.729 5.329
2013 256.228 125.751 39.020 21.730 27.537 7.433 30.030 1.715 4.062 124.699 120.080 4.619
2014 266.345 133.574 41.837 20.226 29.633 6.406 35.472 2.382 4.245 126.145 121.658 4.487
2015 282.753 147.865 38.747 23.064 33.900 7.386 44.768 2.366 4.415 128.108 124.121 3.986
2016 273.329 134.783 35.843 22.482 32.292 7.861 36.305 2.052 4.696 131.799 128.293 3.506
1 Ingressos d'explotació AENA i Ports de l'Estat.
2 S'hi inclouen els Organismes Autònoms següents que no pertanyen al sistema de comptes de la Seguretat Social: SEPE, FOGASA, MUFACE, MUGEJU
i ISFAS. S'inclouen les mútues AT i EP a partir de 2002.
L'evolució de la incidència a Catalunya dels ingressos de l'Estat des de
l'any 1986. Enfocament flux monetari.
Milions d'euros
Ingressos Ingressos
ingressos Estat IRPF Societats IVA especials Resta públics EP 1 SS 2 cotitzacions Altres
1986 10.172 6.027 75 4.069

1987 11.780 7.278 50 4.453
1988 13.013 7.945 66 5.001
1989 15.408 9.633 58 5.717
1990 17.509 10.918 80 6.512
1991 19.284 12.089 70 7.125
1992 20.876 12.643 93 8.140
1993 20.851 12.314 80 8.457
1994 22.289 13.263 116 8.910
1995 23.586 14.161 146 9.279 9.059 220
1996 25.513 15.305 159 10.049 9.738 312
1997 28.387 17.521 195 10.671 10.385 286
1998 29.857 18.573 223 11.061 10.786 275
1999 30.961 18.746 5.946 2.933 6.138 2.895 835 140 12.074 11.847 227
2000 33.993 20.516 6.646 3.416 6.674 3.017 762 140 13.337 13.051 286
2001 36.240 21.624 7.394 3.391 6.931 3.084 825 140 14.475 14.186 290
2002 38.605 20.558 7.527 4.541 5.223 1.972 1.295 142 374 17.531 17.282 249
2003 40.301 21.077 7.620 4.632 5.531 1.849 1.445 151 280 18.793 18.490 303
2004 42.271 21.847 6.927 5.466 5.859 1.864 1.731 164 314 19.946 19.653 293
2005 47.171 24.983 8.101 6.729 6.510 1.885 1.758 196 534 21.459 21.186 273
2006 52.271 28.107 9.488 7.836 7.204 1.916 1.662 224 700 23.240 22.890 350
2007 57.072 31.193 11.024 9.358 6.850 2.183 1.779 231 799 24.849 24.573 275
2008 51.778 24.834 9.587 5.756 5.208 2.089 2.194 250 812 25.883 25.590 293
2009 46.195 19.921 6.901 4.393 3.615 1.863 3.149 270 783 25.221 24.908 312
2010 51.164 25.173 8.941 3.573 8.064 1.931 2.664 235 790 24.966 24.663 302
2011 47.725 21.278 7.553 3.660 5.468 1.200 3.398 262 704 25.480 24.604 876
2012 48.590 22.967 6.266 4.547 3.721 824 7.609 237 812 24.574 23.642 932
2013 48.723 23.822 8.492 4.315 5.313 1.395 4.306 246 913 23.742 23.029 714
2014 50.447 25.330 9.094 4.032 5.807 1.201 5.195 367 965 23.785 23.171 614
2015 53.435 27.975 8.417 4.651 6.727 1.389 6.790 370 966 24.125 23.585 540
2016 52.375 25.872 7.848 4.537 6.492 1.490 5.504 314 1.034 25.156 24.656 500

L'evolució del pes de Catalunya en els ingressos de l'Estat des de l'any 1986
Milions d'euros
Ingressos Ingressos
ingressos Estat IRPF Societats IVA especials Resta públics EP 1 SS 2 cotitzacions Altres
1986 18,9 19,2 17,9 18,6

1987 19,0 19,1 18,1 18,8
1988 19,0 19,1 18,1 19,0
1989 19,1 19,3 18,9 18,9
1990 19,2 19,5 9,6 18,9
1991 19,3 19,7 8,5 18,8
1992 19,4 20,0 10,3 18,8
1993 19,3 20,0 8,8 18,7
1994 19,3 19,9 11,9 18,7
1995 19,8 20,2 19,2 19,1 19,1 19,6
1996 19,9 20,5 19,3 19,0 19,0 18,5
1997 20,0 20,9 18,1 18,9 19,0 14,0
1998 19,6 20,0 17,8 19,1 19,2 15,6
1999 19,7 20,0 22,6 20,0 20,0 18,8 12,3 18,7 19,4 19,6 13,9
2000 19,7 19,9 22,3 19,9 20,0 18,8 11,3 18,6 19,5 19,6 15,5
2001 19,7 19,8 22,2 19,7 20,0 18,6 11,2 18,5 19,5 19,6 15,7
2002 19,8 20,0 22,9 20,1 19,3 19,0 12,9 13,0 25,7 19,7 19,7 18,8
2003 19,7 20,0 23,0 20,0 19,3 18,9 13,3 13,3 17,7 19,5 19,5 18,8
2004 19,6 19,8 22,6 20,1 19,4 19,0 13,8 13,2 18,1 19,4 19,4 18,8
2005 19,7 19,8 22,4 20,0 19,4 18,9 13,9 13,4 28,3 19,4 19,4 18,8
2006 19,6 19,9 22,3 20,0 19,3 18,7 13,9 15,1 18,7 19,3 19,4 18,7
2007 19,5 19,8 22,2 19,9 19,3 18,7 12,8 14,5 19,2 19,3 19,3 18,7
2008 19,3 19,5 21,9 19,9 19,3 19,0 13,3 14,4 18,6 19,3 19,3 18,6
2009 19,3 19,4 21,9 19,7 19,4 18,7 15,7 14,1 18,8 19,2 19,2 18,6
2010 19,4 19,6 21,9 19,6 19,4 18,6 15,5 13,5 18,8 19,2 19,2 18,6
2011 19,2 19,5 21,7 19,8 19,5 18,9 15,9 13,8 20,1 19,0 19,0 18,4
2012 18,4 17,8 21,9 19,8 19,5 19,1 14,0 13,9 21,1 19,0 19,1 17,5
2013 19,0 18,9 21,8 19,9 19,3 18,8 14,3 14,3 22,5 19,0 19,2 15,5
2014 18,9 19,0 21,7 19,9 19,6 18,7 14,6 15,4 22,7 18,9 19,0 13,7
2015 18,9 18,9 21,7 20,2 19,8 18,8 15,2 15,6 21,9 18,8 19,0 13,5
2016 19,2 19,2 21,9 20,2 20,1 19,0 15,2 15,3 22,0 19,1 19,2 14,3
L’evolució de les despeses del sector públic central des de l'any 1986 (1/2)
Milions d'euros
Pensions
Total Despeses Finançament Finançament Infrastructures Subvencions Seguretat i classes Interessos
despeses Estat autonòmic local de transport al transport Defensa protecció civil passives deute Resta1
1986 52.435 24.140

1987 60.024 28.596
1988 68.982 31.987
1989 77.448 37.332
1990 89.702 42.111
1991 97.785 44.629
1992 112.381 48.553
1993 129.695 55.157
1994 126.967 55.067
1995 128.647 69.686
1996 136.347 74.925
1997 138.680 75.302
1998 147.711 80.341
1999 149.744 79.917
2000 159.903 84.474
2001 170.320 90.105
2002 199.787 90.795 25.790 10.465 4.013 6.986 6.102 18.764 18.675
2003 207.490 95.881 26.539 11.510 4.219 7.103 6.598 19.783 20.129
2004 216.960 97.769 29.683 11.037 4.401 7.533 6.939 17.137 21.039
2005 226.936 100.192 29.524 11.342 4.803 7.885 7.458 16.603 22.577
2006 243.711 107.559 32.128 12.915 5.264 8.082 8.064 15.504 25.603
2007 265.324 116.201 35.780 14.607 5.690 8.322 8.611 14.504 28.687
2008 296.804 134.090 39.421 23.691 5.878 9.262 9.134 15.875 30.829
2009 321.032 138.716 48.344 15.361 6.627 8.739 9.664 17.623 32.358
2010 319.692 132.898 44.098 17.349 5.159 8.077 10.127 19.623 28.464
2011 285.685 87.967 14.400 13.616 3.509 7.546 22.153 26.743
2012 293.068 99.005 22.179 14.682 3.592 1.585 8.393 7.244 25.996 15.335
2013 294.932 99.731 19.786 15.540 2.767 1.168 7.476 7.225 28.285 17.485
2014 295.394 97.983 16.001 15.550 2.590 1.556 7.302 7.266 31.738 15.981
2015 295.570 99.119 17.078 16.084 2.429 1.332 7.655 7.175 31.705 15.662
2016 295.923 98.475 17.255 16.583 2.290 1.344 6.676 7.096 32.006 15.225
1 Inclou IMSERSO, Insalud i ISM a Catalunya de 1999 a 2001.
L’evolució de les despeses del sector públic central des de l'any 1986 (2/2)
Milions d'euros
Despeses
OA i ens Puertos del Despeses
públics Inversió EP GIF/ADIF Aena/Enaire Estado SEITTSA Altres2 SS3 Pensions4 Altres
1986 2.408 25.888

1987 2.367 29.061
1988 4.414 32.581
1989 2.776 260 37.081
1990 3.242 334 44.015
1991 2.573 2.026 48.558
1992 6.158 1.963 55.707
1993 9.160 1.735 63.642
1994 4.854 1.313 65.734
1995 3.918 1.594 53.449
1996 3.676 1.395 56.351
1997 3.822 1.603 57.954
1998 5.542 2.092 59.737
1999 3.207 2.361 582 500 369 910 64.258 48.247 16.012
2000 3.537 2.782 926 553 396 908 69.110 52.629 16.481
2001 4.095 3.936 1.410 988 476 1.062 72.184 54.993 17.192
2002 12.779 4.872 2.400 1.396 525 551 91.342 58.529 32.812
2003 13.588 5.496 2.141 2.209 671 475 92.525 61.887 30.638
2004 14.098 5.657 2.312 2.015 767 563 99.437 66.234 33.202
2005 13.744 6.486 3.532 1.507 866 581 106.513 70.799 35.714
2006 14.316 7.828 3.782 1.822 1.067 15 1.142 114.008 75.628 38.380
2007 15.698 9.919 3.894 2.143 1.050 1.402 1.431 123.506 81.784 41.722
2008 16.321 12.077 4.458 2.121 1.152 2.301 2.044 134.316 86.749 47.567
2009 16.871 10.929 4.724 1.763 1.152 1.924 1.366 154.517 92.010 62.506
2010 16.923 11.316 5.401 1.732 1.037 1.829 1.317 158.556 97.732 60.824
2011 15.785 9.080 4.399 1.222 733 1.835 891 172.853 166.259 6.594
2012 14.186 6.083 3.609 938 523 662 351 173.794 167.398 6.396
2013 13.639 4.039 2.032 581 350 557 519 177.524 171.220 6.303
2014 17.059 4.362 2.512 359 366 542 583 175.989 169.770 6.219
2015 16.682 4.442 2.137 287 489 831 698 175.327 169.084 6.244
2016 16.761 2.386 1.375 310 337 249 116 178.300 172.053 6.247
2 Els anys 2002-2005 inclou Sociedad Estatal de Gestión Inmobiliaria del Patrimonio i les empreses estatals d'aigües. A partir del 2006 s'afegeixen Ente
Público Radio Televisión Española, Infraestructuras y Equipamientos Hispalenses, Instituto Nacional de Tecnologías de la Comunicación, Instituto para la
Diversificación y Ahorro de la Energia, Radio Nacional de España, Societat Estatal de Commemoracions Culturals, Societat Estatal de Gestió d'Actius,
Societat Estatal de Gestió de la Informació Turística, Societat Estatal d'Infraestructures i Equipaments Penitenciaris, Societat Estatal per a Exposicions
Internacionals, Societat Estatal per a l'Acció Cultural en l'Exterior, Televisión Española i les societats estatals d'infraestructures agràries, atès que formen
part de l'àmbit SEC-95.
i ISFAS. Entre 1995 i 2001 les despeses de l'INSALUD, IMSERSO I ISM s'imputen a l'Estat perquè es financen bàsicament a través d'impostos. S'inclouen
les mútues AT i EP a partir de 2002.
4 De 1999 a 2010 inclou les pensions no contributives d'invalidesa i jubilació i totes les pensions contributives. Inclou les pensions de classes passives a
partir de 2011.
L'evolució de la incidència a Catalunya de es despeses de
l'Estat des de l'any 1986. Enfocament flux monetari (1/2)
Milions d'euros
Pensions
Total Despeses Finançament Finançament Infrastructures Subvencions Seguretat i classes Interessos
despeses Estat autonòmic local de transport al transport Defensa protecció civil passives deute Resta1
1986 7.448 2.548

1987 8.511 3.065
1988 9.655 3.370
1989 10.766 4.099
1990 12.380 4.560
1991 13.669 4.960
1992 15.848 5.312
1993 17.805 5.613
1994 17.804 5.624
1995 19.011 9.259
1996 20.013 9.819
1997 20.769 10.307
1998 22.132 11.144
1999 21.437 10.249 3.767 460 445 684 4.893
2000 23.021 10.943 4.147 404 571 731 5.089
2001 24.932 11.765 4.502 455 541 774 5.493
2002 25.931 9.109 2.505 1.952 427 246 524 1.824 1.631
2003 27.829 9.836 2.503 2.248 534 231 562 1.923 1.835
2004 28.823 9.269 2.474 2.124 411 258 589 1.666 1.748
2005 30.436 9.401 2.338 2.208 316 282 625 1.614 2.019
2006 33.293 10.948 2.600 2.871 545 305 671 1.518 2.439
2007 35.910 11.778 2.864 3.112 562 327 717 1.420 2.775
2008 40.203 14.093 3.228 4.502 788 363 766 1.554 2.892
2009 45.403 15.721 6.111 3.184 806 368 494 1.725 3.032
2010 45.329 15.234 6.638 3.224 597 378 517 1.884 1.996
2011 39.903 8.202 382 2.521 374 422 2.397 2.106
2012 41.017 9.932 2.082 2.759 398 334 427 375 2.524 1.031
2013 40.481 9.559 1.367 2.919 278 284 672 282 2.735 1.023
2014 39.379 8.666 502 2.926 179 559 80 273 3.082 1.066
2015 38.932 8.448 466 3.000 136 210 103 280 3.009 1.242
2016 39.757 8.643 801 3.106 234 213 83 265 2.935 1.007
L'evolució de la incidència a Catalunya de es despeses de
l'Estat des de l'any 1986. Enfocament flux monetari (2/2)
Milions d'euros
Despeses
OA i ens Inversió Puertos del Despeses
públics EP GIF/ADIF Aena/Enaire Estado SEITTSA Altres 2 SS3 Pensions 4 Altres
1986 193 0 4.707

1987 205 0 5.242
1988 492 0 5.793
1989 197 45 6.427
1990 209 52 7.558
1991 55 129 8.525
1992 648 170 9.717
1993 1.104 137 10.950
1994 476 140 11.564
1995 402 116 9.235
1996 372 107 9.715
1997 398 108 9.956
1998 578 244 10.164
1999 227 198 15 58 84 41 10.763 8.652 2.110
2000 248 284 84 67 81 52 11.547 9.427 2.119
2001 280 715 326 207 125 57 12.173 9.866 2.307
2002 747 1.033 615 228 88 102 15.043 10.524 4.519
2003 795 1.169 563 367 153 86 16.029 11.175 4.854
2004 902 1.298 669 370 169 90 17.354 11.997 5.357
2005 875 1.530 872 325 241 92 18.629 12.849 5.780
2006 877 1.747 905 485 250 107 19.721 13.786 5.935
2007 900 1.866 826 723 162 88 68 21.365 14.952 6.413
2008 895 2.026 930 686 170 150 89 23.189 15.871 7.318
2009 991 2.217 1.134 554 147 257 125 26.474 16.844 9.630
2010 1.001 1.986 1.180 239 135 288 144 27.107 17.923 9.185
2011 1.011 1.429 792 138 147 209 143 29.261 28.406 855
2012 860 954 477 169 118 98 91 29.272 28.513 759
2013 813 476 216 73 79 35 73 29.633 28.897 736
2014 820 392 133 64 54 64 77 29.500 28.773 728
2015 624 529 252 15 58 120 83 29.333 28.643 690
2016 975 324 156 27 38 81 23 29.814 29.124 690
partir de 2011.
L'evolució del pes de Catalunya en les despeses de l'Estat des de l'any 1986 (1/2)
Milions d'euros
Seguretat Pensions
Total Despeses Finançament Finançament Infrastructures Subvencions i protecció classes Interessos
despeses Estat autonòmic local de transport al transport Defensa civil passives deute Resta1
1986 14,2 10,6

1987 14,2 10,7
1988 14,0 10,5
1989 13,9 11,0
1990 13,8 10,8
1991 14,0 11,1
1992 14,1 10,9
1993 13,7 10,2
1994 14,0 10,2
1995 14,8 13,3
1996 14,7 13,1
1997 15,0 13,7
1998 15,0 13,9
1999 14,3 12,8
2000 14,4 13,0
2001 14,6 13,1
2002 13,0 10,0 9,7 18,7 10,6 3,5 8,6 9,7 26,2
2003 13,4 10,3 9,4 19,5 12,7 3,3 8,5 9,7 25,3
2004 13,3 9,5 8,3 19,2 9,3 3,4 8,5 9,7 26,1
2005 13,4 9,4 7,9 19,5 6,6 3,6 8,4 9,7 8,9
2006 13,7 10,2 8,1 22,2 10,3 3,8 8,3 9,8 9,5
2007 13,5 10,1 8,0 21,3 9,9 3,9 8,3 9,8 9,7
2008 13,5 10,5 8,2 19,0 13,4 3,9 8,4 9,8 9,4
2009 14,1 11,3 12,6 20,7 12,2 4,2 5,1 9,8 9,4
2010 14,2 11,5 15,1 18,6 11,6 4,7 5,1 9,6 7,0
2011 14,0 9,3 2,7 18,5 10,7 5,6 10,8 7,9
2012 14,0 10,0 9,4 18,8 11,1 21,1 5,1 5,2 9,7 6,7
2013 13,7 9,6 6,9 18,8 10,0 24,3 9,0 3,9 9,7 5,9
2014 13,3 8,8 3,1 18,8 6,9 35,9 1,1 3,8 9,7 6,7
2015 13,2 8,5 2,7 18,7 5,6 15,8 1,3 3,9 9,5 7,9
2016 13,4 8,8 4,6 18,7 10,2 15,8 1,2 3,7 9,2 6,6
L'evolució del pes de Catalunya en les despeses de l'Estat des de l'any 1986 (2/2)
Milions d'euros
Despeses
OA i ens Inversió Puertos del Despeses
públics EP GIF/ADIF Aena/Enaire Estado SEITTSA Altres 2 SS3 Pensions 4 Altres
1986 8,0 18,2

1987 8,7 18,0
1988 11,2 17,8
1989 7,1 17,1 17,3
1990 6,5 15,6 17,2
1991 2,1 6,4 17,6
1992 10,5 8,7 17,4
1993 12,1 7,9 17,2
1994 9,8 10,7 17,6
1995 10,3 7,3 17,3
1996 10,1 7,7 17,2
1997 10,4 6,7 17,2
1998 10,4 11,7 17,0
1999 7,1 8,4 2,5 11,7 22,7 4,5 16,7 17,9 13,2
2000 7,0 10,2 9,1 12,0 20,4 5,8 16,7 17,9 12,9
2001 6,8 18,2 23,1 20,9 26,2 5,4 16,9 17,9 13,4
2002 5,8 21,2 25,6 16,3 16,8 18,5 16,5 18,0 13,8
2003 5,9 21,3 26,3 16,6 22,8 18,1 17,3 18,1 15,8
2004 6,4 22,9 28,9 18,4 22,0 16,0 17,5 18,1 16,1
2005 6,4 23,6 24,7 21,6 27,8 15,8 17,5 18,1 16,2
2006 6,1 22,3 23,9 26,6 23,5 9,3 17,3 18,2 15,5
2007 5,7 18,8 21,2 33,7 15,4 6,3 4,7 17,3 18,3 15,4
2008 5,5 16,8 20,9 32,4 14,8 6,5 4,3 17,3 18,3 15,4
2009 5,9 20,3 24,0 31,4 12,8 13,3 9,2 17,1 18,3 15,4
2010 5,9 17,6 21,9 13,8 13,0 15,8 10,9 17,1 18,3 15,1
2011 6,4 15,7 18,0 11,3 20,1 11,4 16,1 16,9 17,1 13,0
2012 6,1 15,7 13,2 18,0 22,6 14,8 25,9 16,8 17,0 11,9
2013 6,0 11,8 10,6 12,6 22,6 6,3 14,1 16,7 16,9 11,7
2014 4,8 9,0 5,3 18,0 14,8 11,7 13,3 16,8 16,9 11,7
2015 3,7 11,9 11,8 5,3 11,9 14,5 11,9 16,7 16,9 11,0
2016 5,8 13,6 11,4 8,5 11,3 32,5 19,8 16,7 16,9 11,0
partir de 2011.
Bibliografia de la sèrie d’estudis
de balança fiscal publicats per la
Generalitat de Catalunya
A continuació es relacionen les referències bibliogràfiques que

configuren la sèrie històrica d’estudis de balança fiscal promoguts per
la Generalitat de Catalunya.
COLLDEFORNS, MONTSERRAT. La balança fiscal de Catalunya amb

l’Administració de l’Estat 1986-1988. Institut d’Estudis Autonòmics, 1991.
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA VICEPRESIDÈNCIA I

D’ECONOMIA I HISENDA. Metodologia i càlcul de la balança fiscal de
Catalunya amb el sector públic central els anys 2012, 2013 i 2014.
Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, 2018
(Monografies, 23).

D’ECONOMIA I HISENDA. Els resultats de la balança fiscal de Catalunya
amb el sector públic central els anys 2013 i 2014. Departament de la
Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, 2017.

D’ECONOMIA I HISENDA. Els resultats de la balança fiscal de Catalunya
amb el sector públic central l’any 2012. Departament d’Economia i
Coneixement, 2016.

D’ECONOMIA I HISENDA. Metodologia i càlcul de la balança fiscal de
Catalunya amb el sector públic central l’any 2011. Departament d’Economia
i Coneixement, 2014.

D’ECONOMIA I HISENDA. Resultats de la balança fiscal de Catalunya amb el
sector públic central any 2010. Departament d’Economia i Coneixement,
2013.

D’ECONOMIA I HISENDA. Resultats de la balança fiscal de Catalunya amb el
sector públic central 2006-2009. Departament d’Economia i Coneixement,
2012 (Monografies, 14).
GRUP DE TREBALL PER A L’ACTUALITZACIÓ DE LA BALANÇA FISCAL DE
CATALUNYA. La balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central.
Part catalana de la Comissió Mixta de Valoracions Administració de l’Estat -
Generalitat de Catalunya, 2005.
GRUP DE TREBALL PER A L’ACTUALITZACIÓ DE LA BALANÇA FISCAL DE

CATALUNYA. Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb
l’Administració central 2002-2005. Departament d’Economia i Finances,
2008 (Monografies, 10).
LÓPEZ-CASASNOVAS, GUILLEM; MARTÍNEZ, ESTHER. La balança fiscal de

Catalunya amb l’Administració central 1995-98. Institut d’Estudis
Autonòmics, 2000.
MARTÍNEZ, ESTHER. “La balança fiscal de Catalunya amb l’Administració de

l’Estat 1989-1994”. A: Parellada, Martí (coord.). La balança de pagaments de
Catalunya. Direcció General de Programació Econòmica, Institut d’Estudis
Autonòmics, 1997.
100 Monografies. 24

MN 24 2020

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

MN 24 2020

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

M

Els resultats de la balança fiscal de Catalunya amb el

© Generalitat de Catalunya. Departament de la

Aquesta obra està subjecta a una llicència Creative

1.1. Àmbit institucional i pressupostari 6

1.2. Operacions considerades 9

1.3. Tractament del dèficit o superàvit del sector públic central 11

1.4. Metodologia per a la imputació territorial dels ingressos i les despeses 13

2. Imputació territorial dels ingressos 15

2.1. Els ingressos de l’Estat 16

2.4. Els ingressos de les empreses públiques 28

2.5. El total d’ingressos del sector públic central 29

3.1. Les despeses del subsector Estat 39

3.4. Les despeses de les empreses públiques 53

3.5. El total de les despeses del sector públic central 55

Annex 1: Criteris indicadors d’imputació territorial 75

Annex 2: Criteris d’imputació dels ingressos i les despeses 78

Annex 3: Dades 1986-2016 90

Bibliografia de la sèrie d’estudis de balança fiscal publicats per la

Des de finals dels anys vuitanta la Generalitat de Catalunya ha estat

El 2004 la Comissió Mixta de Valoracions acorda la creació d’un grup de

L’any 2008, s’encarrega al mateix grup de treball actualitzar les xifres

Posteriorment, la moció 4/IX del Parlament de Catalunya insta el

El juliol del 2012, el Parlament aprova la llei 10/2012 de publicació de

Actualment formen part del grup de treball:

• Núria Bosch i Roca

Així, a partir de l’entrada en vigor de l’esmentada llei tots els resultats

• El maig del 2013 es van presentar els resultats de la

A continuació, es presenta un apunt metodològic sobre l’àmbit

Seguidament es presenta el càlcul de la balança fiscal d’acord amb

Aquesta actualització comporta l’existència d’una sèrie de trenta un

La balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central s’obté a

Quan en un territori els recursos detrets superen les despeses que

L’àmbit institucional considerat comprèn l’Estat, els organismes

Una qüestió important a l’hora d’incloure les inversions d’aquestes

Per poder oferir una estimació específica de la balança fiscal de la

El marc pressupostari utilitzat és el de la comptabilitat pública, ja que

La informació territorialitzada de la despesa de l’Estat i els organismes

Pel que fa a les despeses dels organismes autònoms, inclosos els de la

Cal dir que aquestes estimacions no modifiquen en cap cas

La informació territorialitzada disponible provinent del sistema

Com que a vegades la territorialització que ofereixen els sistemes

En el cas de les empreses públiques, els ingressos d’explotació

A partir de la liquidació pressupostària es determinen quins són els

Els ingressos i despeses que integren les operacions financeres (capítols

Quant als mecanismes extraordinaris de finançament (FLA i MPP),

Els ingressos per alienació d’inversions reals (capítol 6 del pressupost

Les transferències corrents i de capital de consolidació que s’atorguen

El quadre 1.2.1 ofereix el total d’ingressos i de despeses no financeres

Atès que el volum d’ingressos i de despeses que s’analitza deixa fora

6 Drets de duana, exaccions reguladores agràries i cotitzacions sobre el sucre i la isoglucosa.

Ingressos i despeses considerades no financeres

Un altre aspecte metodològic del càlcul de les balances fiscals és la

Per tant, es simula que el sector públic central ni estalvia ni s’endeuta,

La hipòtesi que consisteix a ajustar les despeses als ingressos obtinguts

La hipòtesi d’equilibrar el pressupost igualant els ingressos a les

Aquesta interpretació és coherent amb el fet de suposar que en

La implementació d’aquesta hipòtesi comporta distribuir el

La metodologia de càlcul es basa en les dues aproximacions

La utilització d’un enfocament o de l’altre depèn de l’objectiu de l’anàlisi

Es tracta de dos enfocaments vàlids, que es fonamenten en criteris

Concretament, segons el mètode del flux monetari, els ingressos

Atès que l’objectiu principal és la valoració de l’impacte econòmic de