1) LA PREDICACIÓ ORAL I L´ESCRITA

Els monestirs havien anat sorgint arreu de l'Occident cristianitzat com a centre de cultura clerical i
de vida ascètica. Es van produir una sèrie de canvis:

Les ciutats vam experimentar un gran creixement demogràfic i un augment notable de

l´activitat econòmica i comercial.
Es van fundar universitats, alternatives a la cultura.
Va sorgir un moviment de renovació espiritual = ordes mendicants

Els ordes mendicants, franciscans i dominicans, van exercir una influencia ben important en la
societat medieval dels segles xiv i xx. Van instal·lar-ne els convents a les ciutats i van organitzar una
activitat pastoral centrada en la predicació (com el de sant Vicent de Ferrer) i en les obres de
divulgació del saber universitari (com el de Francesc Eiximenis)

Els nous burgesos necessitaven uns altres coneixements per a enfrontar-se als nous problemes per la
vida urbana. Els ordes utilitza la predicació oral i escrita, divulgació de la cultura i de la
instrucció religiosa. Propòsit d´educar en la fe aquesta societat van convertir el sermó en un
elements de la vida quotidiana.

Els sermons tenen capacitat d´influir en la mentalitat del home medieval i es poden comparar amb el
mitjans de comunicació actuals.

2) LA CRISI DEL SEGLE XIV

Segona meitat del S.XIV es va caracteritzar per una forta crisi demogràfica, política i ideològica,
que va marcar un punt d´inflexió després de la prosperitat i el creixement demogràfic de XIII,
reflectida en l´obra d´aquest autors.

Europa occidental va experimentar tot un seguit de lluites, epidèmies, fam i desordres. Va ser un
temps de guerres incessants. Hi havia l´avanç els turcs per l´Europa oriental, que amenaçava
l´Imperi bizantí i posava en perill les rutes comercials, I sobretot la pesta.

La primera gran pesta (Europa, 1348) va fer desaparèixer entre un quart i un terç de la població
europea.

Les epidèmies de pesta es van repetir i van crear una situació de terror i impotència. Va reflectir
sovint en l´art i la literatura de l'època (Decameró) contes què es relata l´epidèmia que va esclatar a
Florència el 1348.

3) SANT VICENT FERRER

Va nàixer a Valencia el 1350. Va ingressar a l´ordre dominicà, va residir a la ciutat on va ser mestre
de teologia de la catedral i va iniciar les predicacions, que van tenir una gran repercussió social.

Va obtenir una gran influència com conseller en els diversos sectors dirigents de la societat de
l'època, fins al punt de participar en el Compromís de Casp. Va morir el 1419 a Vannes i va ser
canonitzant per un papa valencià el 1455.

Vida envoltada d´una fama sorprenent de miracles i prodigis de tota mena, que han perdurat el la
tradició popular, sobretot a la ciutat de Valencia, on és objecte d´un culte molt viu.
3.1) La predicació de sant Vicent

La predicació de Sant Ferrer va arrossegar la massa amb un èxit con Europa no havia conegut mai.
Reforçaven el clima de fervor: els penitents que seguien el sant, les processons, les misses i el sermó
que podia durar més de tres hores.

S´han conservat col·leccions senceres de sermons gràcies a escrivans que anotaven paraula per
paraula tot el que sant Vicent deia, intentant reproduir-ne fins i tot les exclamacions i els escrit =
literatura parlada.

No volia fer literatura, sinó convèncer i corregir la gent que l´escoltava. Ell predicava a la massa
popular. CARACTERISTIQUES DELS SEUS SERMONS:

▪ Ús d´efectes teatrals: situació en escenes concretes, dramatització inclusió de diàlegs

acompanyats de canvis i inflexions de la veu.
▪ Interpel·lacions a l´auditori (public), per mitjà de tocs d´atenció i de preguntes que ell
mateix contestava tot seguit.
▪ Ús d´exemples i de semblances de la vida quotidiana. (comparacions d´elements de la vida
diaria)
▪ Crítica dels vicis del seu temps mitjançant la descripció directa i crua de conductes
condemnables.

Així, els sermons ofereix una panoràmica de la societat valenciana de la fi del segle XIV i principi
del XV. Són, a més, un document extraordinari per a conèixer la llengua parlada d´aquell temps.

4) FRANCESC EIXIMENIS

Va nàixer a Girona (1327-1332). Va ingressar en el convent dels franciscans i va completar la seua

formació intel·lectual estudiant. El 1383 es va traslladar a Valencia, fins 1408 i va actuar com
conseller i home de confiança dels jurats del cap i casal, també va escriure la major part de les seus
obres. Intervingué per a resoldre els conflictes socials. Va 1409 va morir a Perpinyà.

4.1) Lo Crestià

Lo Crestià és una mena d´enciclopèdia en què Eiximenis es va proposar, com a objectiu, arreplegar tot
el saber de l'edat mitjana per a posar-lo a l´abast dels laics.

Tretze llibres, dels quals només en coneixem quatre, pot ser que els altres no els arribà a escriure.

▪ Llibre Primer: introducció general a la religió cristiana.

▪ Llibre Segon: analitza el problema de les temptacions,
▪ Libre Terç: estudia el concepte del mal i del pecat. Presentació molt detallada dels 7 pecats
capitals.
▪ Llibre Dotzè: tractat polític en què s´estudien els principis fonamentals del govern (com s´ha
de governar una ciutat). L´autor no es limita a exposar-hi la doctrina. El cristianisme impregna
tots els aspectes de la vida, el seu objectiu és que el creient sàpia desenvolupar-se en els
diferents problemes.

4.2) Altres obres d´Eiximenis

▪ Llibre de les dones: on l´autor explica quina mena de la vida han de portar les dones
▪ Llibre dels àngels, escrita per a promoure el culte als àngels.
▪ Vita Christi: una vida de Crist.
4.3) Estil de l´obra d´Eiximenis

L´interés literari està determinat pel seu estil i el seu llenguatge popular. Els seus llibres va abocar
l´observació i l´experiència de tot el que havia vist i viscut.

Amb la finalitat de ser amé i d´influir en un public tan ampli. L´autor va utilitzar un llenguatge
proxim als lectors (refranys, frases fetes, anecdotes). Pero a diferencia de Ferrer, va mantenir
sempre un cert distanciament en tots els temes que tractava. El seu recurs preferit és la ironia:
burlar-se d´un vici que no atacar-lo frontalment.

5) ANSELM TURMEDA

Nascut a Mallorca, ingressà a l´orde franciscà, es va fer mahometà i se´n va a anar a Tunis, on va
escriure tota l´obra