TEMES D’HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

TEMA 7 – LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L’URSS

4. Lenin al poder i la guerra civil

Triomf de la Es constitueix un nou Estat soviètic a Rússia, sota el

Revolució lideratge polític dels bolxevics i amb Lenin com a
Al camp, pels petits propietaris per l’obligació de
d’Octubre principal figura política.
lliurar les collites El Comunisme de
Guerra va provocar unes
En algunes regions de Rússia, les restes de A les ciutats i a l’Exèrcit,
El 1918 el Partit Bolxevic per
fortes les dificultats dels
reaccions.
passa
l’Exèrcit tsarista i altres grups van constituir proveïments
a denominar-se i l’escassetat
Partit d’aliments.
en l’Exèrcit Blanc contrarrevolucionari, Comunista de Rússia.
decidit a acabar amb el poder dels bolxevics.
Al 1921, i acabada
Rebel·lió
la Guerra
dels mariners
Civil, Leninde va
rectificar la política
Kronstadt
econòmica.
(març de 1921)
Trotski va organitzar un nou
Exèrcit Roig, potent i
Inici de la GUERRA CIVIL RUSSA disciplinat, que va aconseguir
(1918 – 1921) derrotar les forces interiors i
La NEP (Nova Política Econòmica) i el naixement de l’URSS
exteriors que s’oposaven a la
Revolució..
Van intervenir potències estrangeres com el
Regne Unit, França, Polònia, els Estats Els seus objectius:
La NEP
Units o el Japó.  Augmentar
 Modellad’economia
producció agrícola
mixta dei
industrial
mercat
Execució(es permet
de la petita
 Millorar Nicolau II i la de la població.
el nivell
propietat de vida
privada)
A finals de 1921 els enfrontaments havien acabat  Consolidar
 sevaelfamília
triomf
Reaparició elde la dels
al camp Revolució.
petits i
pràcticament a tots els fronts, i el triomf de l’Exèrcit Roig mitjans
juliol depropietaris.
1918
era complet i definitiu.  Llibertat per al petit comerç.
 Alleujament en el control estatal
sobre la indústria.
1918 – 1921: El Comunisme de Guerra

Les conseqüènciesEls
de seus resultats:
la participació a la Primera Guerra Mundial, la mateixa

Revolució i el context de la Guerra agrícola
La producció Civil vani industrial va augmentar
portar al nou espectacularment.
Govern Soviètic a

desenvolupar aquests anys un model econòmic anomenat COMUNISME DEi al camp
Va permetre la reaparició de petits propietaris al comerç
GUERRA.  Van desaparèixer els problemes d’escassetat a tot el país.
 Va provocar en el si del Partit un tens debat entre els defensors de l’ortodòxia
marxista i aquells que creien en el model mixt de la NEP.

 Fort control estatal sobre l’economia (sobre tot, sobre la producció industrial i
agrícola) Es constituïa com una unió federativa
1922 – de
Fundació
repúbliques
de la
per mitjà del
 Desaparició de la propietat privada i nacionalització Tractat
de la bancadei del
la Unió,
UNIÓ
que vaDE
comerç. esdevenir en la
Constitució de 1924. (Rússia, Ucraïna,
REPÚBLIQUES
 Augment de la disciplina laboral (militarització). Prohibició del dret de vaga. Bielorrússia,
Geòrgia, Armènia, , Azerbaijan,SOCIALISTES
Kazajstan, Kirguistan,
Uzbekistan, Tayikistan i Turkmenistan),
SOVIÈTIQUES
(URSS o Unió
Soviètica)

El nou estat soviètic no admetia la pluralitat de partits ni el sufragi universal. Ben

aviat, el Partit únic (Partit Comunista de la Unió Soviètica, PCUS) es va identificar
plenament amb el poder de l’Estat.
TEMES D’HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

Ideal “internacionalista”, que defenia Lenin i

El triomf de la revolució va Trotski, sobre la necessitat d’exportar la
causar un fort impacte a tot el revolució a tots els països del Món.
Món, i sobretot sobre el
moviment obrer.

1919 – Revolució de signe Contraposat a la idea de la

“bolxevic” a Hongria.
Gener de 1919 – Revolució
“Espartaquista” a Alemanya,
que va acabar amb una dura
repressió i amb l’execució dels
seus líders Liebknecht i Rosa
Luxembourg.
“revolució d’un sol país” que
preconitzà Stalin durant el seu
lideratge.
Fundació de la III Internacional (la
Internacional Comunista o Komintern),
amb seu a Moscou.

Tenia com a objectiu

Radicalització del moviment obrer a molts països l’expansió de la revolució
occidentals, com ara durant el “trienni bolxevic” a socialista a la resta de països,
Espanya (1919 – 1921). seguint l’exemple de la
revolució soviètica a Rússia.

PCE – 14 de novembre de 1921

Va afavorir la creació de Partits Comunistes nacionals, sovint com a

escissions dels Partits Socialistes que tendien al corrent socialdemòcrata i a la
participació en el joc electoral democràtic.

El Komintern va imposar unes condicions (els 21 punts) per a l’adhesió, que

permetia un fort control del moviment comunista internacional des de
Moscou.

El seu funcionament es basava en la celebració de Congressos Mundials (el

Primer, el març de 1919 a Petrograd), amb un Comitè Executiu que tenia la
màxima autoritat entre congressos.
TEMES D’HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI