HISTÒRIA DE

LA MODA

is de vestim
i
Anàl

enta

PREHISTÒRIA,
MESOPOTÀMIA I ANTIC
EGIPTE

Torii Valldeoriola Villegas

Patronatge i Moda, 1º
M1 UF 1, Moda i tendències,
Curs 2021-22
 HISTÒRIA DE
LA MODA

ÍNDEX

Prehistòria 3

Mesopotàmia 5

Antic Egipte 11
 HISTÒRIA DE LA MODA

rehistòria
P

c. 600 000 — 3000 B.C.E

PALEOLÍTIC I NEOLÍTIC

Es creu que una

de les primeres de
vestir era
semblant a un
ponxo, més
endavant portat
com una
samarreta

En aquesta era ja
s'utilitzava l'agulla,
amb les que
creaven peces
més ajustades
com pantalons,
xals o botes altes

Context
A causa de moviments glacials, el clima general era
tropical o subtropical, semblant al del actual Àfrica o Àsia
central, fins que de circa 100,000 a 10,000 B.C.E l'edat de
gel va generar canvis prou importants en l'hemisferi nord.
El canvi de clima, fauna, flora i condicions va motivar
l'evolució de la vestimenta prehistòrica. És durant la edat
de gel que els neandertals apareixen, sent els primers
humans trobats que es coneix que confeccionaven roba.
Materials
Principalment pell, amb la que creaven tant peces de roba
com calçat, per protegir-se de les baixes temperatures.
També funcionava com a mètode per aïllar-se de la
humitat i l'aigua. Es creu que, després de treballar la pell en
les formes desitjades (tot i que sovint es deixaen tal qual),
feien forats per passar el cap (i possiblement els braços).
També tallaven tires fines de pell per aguantar les peces,
semblant a l'ús dels cinturons avui dia. També, menys
comunment (en zones més càlides o époques posteriors a
l'edat de gel) s'emprava escorça de morera, figuera y
yucca per, per exemple, fer calçat.
Ornamentacions
Es teoritza la possibilitat de que utilitzessin les pintures
emprades per pintar les cavernes per decorar-se el cos,
així com que es fessin tatuatges, o fin i tot ferides per
deixar dibuixos amb les cicatrius a la pell. Algunes joies
trobades, es creu, servien per mantenir lligat el cabell llarg.
 HISTÒRIA DE LA MODA

c. 6000 — 3000 B.C.E

EDAT DELS METALLS

El vestit femení : una

faldilla de corda,
cosida a una cinturilla
de teixit, un cos amb
mànigues i un cinturó
que acabava en un llaç
amb un disc metàl·lic.

Túnica masculina,
formada per un tros de
tela, més o menys
rectangular, aguantat
amb solapes a les
espatlles,
probablement fetes
també de pell residual

Jaqueta amb brodats a la part

superior de les mànigues i al
coll (esquerra).
Barret de crin (mig).
Una jaqueta molt semblant a
la de l'esquerra, uncinturó en
llaç i una faldilla curta, igual
que el vestit femení (dreta)

Materials
La pell segueix sent un dels principals materials
utilitzats, ja no només per caçadors, recolectors i
pescadors, si no també per granjers del nord
d'Europa. A més d'ossos i altres fibres vegetals,
també es van utilitzar químics com sals d'argila.
Es cosien les peces amb processos semblants al
Paleolític i Neolític, amb cri o amb tendons
d'animal. En etapes posteriors com l'Era del
bronze o la del ferro, l'ús de la llana s'extén.
També s'han trobat restes tintades de blau,
vermell, lila, groc, violeta, marró i verd.
Ornamentacions
En zones de temperatures més
templades, s'ha trobat que els caçadors
es "decoraven" amb més atenció que
aquells en temperatures més difícils, per
diferenciar-se d'altres membres del
grup per edat i estatus, estat marital,
per atraure possibles parelles sexuals, i
com símbols religiosos, de guerra i de
dol.
Altres ornaments inclouen pectorals,
xarxes frontals, faixes, collarets i
polseres de petxines, pedres multicolors,
vèrtebres de peix, dents foradades,
potes i urpes d’animals
Pudor
És posible que en climes més càlids,
es portés només roba per cubrir els
genitals, possiblement per alguna
censura religiosa. A Hagia Triada,
Creta (c. 1 500 BCE), es troben
exemples de sacerdots amb aquesta
vestimenta.
Altres vestimentes
Hi ha pintures on als homes se'ls
representa amb pantalons de pell no
gaire llargs amb nombrosos adorns
com cinturons, una peça semblant a
un portalligues però a l'alçada dels
genolls, polseres a l'avantbraç i el
colze, adorns per al cap de plomalls,
closques i dents, gorres amb apèndixs
com orelles d'animal i anells en forma
de corona.
Els homes portaven més
ornamentacions que les dones, qui
sovint duia només un collaret simple
d'os. L'ambre es treballava in situ, i
també s’utilitzava per als collarets, i
l’ivori per a les polseres.
 HISTÒRIA DE LA MODA

sopotàm
e i
M

a
c. 3000 — 300 B.C.E
Context
En la regió de Mesopotàmia van néixer costums que
marcarien les cultures Indo-Europees en el futur. Les
principals civilitzacions foren els Sumeris (c. 3000-2000
B.C.E.), els Accadians (c. 2350-2218 B.C.E.), els Babilonis
(c. 1895-1595 B.C.E.), els Assiris (c. 1380-612 B.C.E.) i els
Perses (c. 550-330 B.C.E). Per la seva proximitat
geogràfica i similituds, aquestes civilitzacions sovint
s'estudien grupalment.
Algunes poblacions sumèries van arribar a 35.000
habitants, on rics i pobres eren considerats ciutadants
per igual, i els esclaus podien guanyar diners i comprar
la seva llibertat. Les dones mantenien poder dins la
familia, i la dona del governant tenia autoritat dins del
govern. Els accadians dominar la regió durant 200
anys, abans de que els sumeris recuperecin el control i
reinstaurèssin una economia basada en l'agricultura.
Més endavant, els babilonis van guanyar poder, i
després d'ells van venir els assiris, qui van mantenir el
poder en un enorme territori gràcies al seu enorme
poder militar, construint grans ciutats amb imponents
edificacions i estàtues. Les dones eren legalment
inferior als homes. Els perses, després d'ells, foren un
poble molt més eficient i divers. Els productes com roba,
diners i mobiliari, durant el regnat persa , es van produir
en grans quantitats.

Indústria tèxtil
Les restes trobades van pensar que hi havia
una indústria tèxtil pròspera, més o menys igual Bona part dels coneixements
en totes les civilitzacions que formaren la actuals d'aquesta época
cultura mesopotàmica. S'emprava per provenen de representacions
comerciar i com a regals per a la reialesa. La com pintures i escultures, així
llana era el material més utilitzat en roba, des de com algunes joies i
roba fins a calçat. L'habilitat dels teixidors era escriptures (de les primeres
registrades en la història). És
tal que les restes de lli trobades a tombes reials
difícil, però, establir quins eren
són casi tan finament fetes com les d'avui dia. El
els materials utilitzats o
lli era un luxe, usada pels rics, sacerdots, i l'aparença real de la gent
algunes estatues. Més endavant també es va
començar a utilitzar el cotó i la seda.
Tints
Hi ha evidència de que
els babilonis venien
Es desconeixen els colors utilitzats, però
perfum i roba a botigues, s'han trobat cartes en les que es descriu
però no hi ha gaire com els tints, brodats i perles per adornar
registre de les peces que
les peces. Un tipus de petina, Maoris,
duien. No hi ha imatges
de la roba vestida per les s'utilitzava per un tint anomenat Porpra de
dones babilòniques. Tir, Porpra reial o Porpra imperial, molt
apreciat.
 HISTÒRIA DE LA MODA

c. 3000 — 300 B.C.E

VESTIMENTA

Kaunakès A l'inici els homes sumeris

duien una petita peça que
gairebé no els cobria, però
després va evolucionar a una
peça que queia fins els
genolls, o més abaix,
aguantant-la amb un cinturó
lligat a l'esquena. Estaven
fetes de pell de pel llarg

Aquestes faldilles es
decoraven amb serrell
o altres troços de tela
tallats en forma de
pètals. Es creu que tota
classe d'homes
portàven aquest tipus
de faldilles

Les dones sumèries, es pensa,

duien un xal al voltant del cos,
decorats amb patrons de
bores simples y "allover"
(patrons molt atapaits i
distribuits de forma equitativa).
Més endavant vestien faldilles i
xals cosits amb franjes. Al final
de la civilització sumèrica, els
homes també duien xals
Un altre manera de dur el
xal era envolociant el cos
sencer. Les decoracions
dels serrells, arrissades i
amb nusos, enriquien el
vestuari com a peça
complexa de la
vestimenta reial

Els serells s'usaven per

dones i homes, per totes
les classes socials. Les més
altes duien peces de cotó o
seda. Alguns homes
segellaven els contractes
estampant els serrells de la
seva roba!
 HISTÒRIA DE LA MODA

c. 3000 — 300 B.C.E

VESTIMENTA

A Babilònia la moda era

semblant aKaunakès
la sumèria, tot i
que alguns homes diuen
faldilles a l'alçada dels
genolls pel davant, i fins
als bessons per l'esquena,
a vegades en vàries
capes, amb serrells
encara més elaborats

La pintura d'un rei mostra

serrells tintats de vermell,
gris, or, i blanc. No hi ha
mostres de la vestimenta
femenina excepte
representacions de deeses,
qui duien cossets ajustats
amb mànigues, colls en
forma de V i faldilles rectes.

Els homes amb

posicions socials altes,
com reis i caps militars,
també duien capes de
llana tintades de blau,
vermell, porpre, o
blanc.

Els assiris també duien

serrells als xals, al voltant de
Després de la la cintura, espatlles i casi
conquesta per part arribant als turmells,
dels perses, es van
aguantats també per
adaptar els seus
cinturons. Més endavant van
pantalons a la
començar a portar túniques
vestimenta comuna
de la mesopotàmia.
fins l'alçada dels genolls, amb
cinturó i sense mànigues
 HISTÒRIA DE LA MODA

c. 3000 — 300 B.C.E

CAP

Als inicis
A l'inici de la civilització
mesopotàmica, la majoria
dels homes duien el cabell
rapat, mentre les dones
recollien el seu cabell larg
en elaborades trenes
aguantades al cap. També
empraven turbants, xarxes
o mocadors.
Joies i ornamentació
Les persones més
decoraven els seus pentinats
amb or i plata. S'ha trobat un casc
de pell recoverts d'or que imitava
de forma detallada un pentinat
popular pels homes en aquell
moment. En la mateixa tomba es
trobaren joies de la reina, peces
recreant fulles d'or i lapislàtzuli pel
cabell.
Monyos i barbes
Aviat els pantinats
elaborats van agafar
importància tant per homes
com per dones. Els homes
van començar a portar el
cabell llarg, en ones. La
barba esdevinguè un signe
de poder portada pel rei,
amb el cabell recollit en una
trena enroscada en un
mony a la basel del coll. Les
dones decoraven els
pentinats, també recollits en
monys, amb agulles i llaços.
riques
Assiris i Perses
Durant el domini assiri es van
canviar lleument els pentinats. Els
homes, a més de barba, portàven el
bigoti llarg i rinxolat. Tot i què,
algunes persones com sacerdots,
esclaus i metges, duien estils que els
identificaven per separat de la resta
de la població, sobretot en
ceremonies especials.
Els perses començaren a dur
barrets arrodonits i acabats en
punta, segurament fets de cuir.
 HISTÒRIA DE LA MODA

c. 3000 — 300 B.C.E

CAP

Turbants
Delicadament elaborats amb
teixit de llana, els teixidors
usaven les seves mans i
maquinaria especialitzada.
Delicats i lleugers, es poden
trobar en diferents
representacions de dones en
escultures. Es creu que podien
necessitar ajuda per colocar-los
de moltes maneres diferents.
Vels
Durant bona part de la història
Fet de lli, llana o cotó, el ha estat una peça important en
portàven les dones per la vestimenta d'algunes cultures
cubrir els seus rostres en i religions procedents d'Orient
públic. Més enllà de les mitjà, llunyà, i Àfrica des de
raons estétiques per les llavors.
que podien portar-los, el
vel va ser una de les
primeres peces de vestir
obligades a dur per llei. Els
primers en portar-ne foren
els assiris. Els vels
s'empraven per marcar la
diferència social entre
homes i dones (on les
dones no gaudien de
gairebé cap dret), a més de
diferenciar-les per "tipus"
de dona (casades, filles
solteres, vidues). Les
prostitutes i les esclaves
tenien prohibit dur-ne.

ORNAMENTACIONS

Vels
La roba de les classes més pobres
usaba roba més simple y funcional,
mentre les classes socials més
riques es decoraven amb fines
joies, portades per homes, dones, i
infants. L'or i la plata eran els
materials més utilitzats, decorats
amb pedres precioses com
lapislàtzuli, alabastre blanc, llatge, i es fabricava perfum
cornalina vermella, i cristalls bañant plantes
brillants. Es tracten de peces molt aromàtiques en olis, i tenia
elaborades. Eren peces molt usos cosmétics i
grans. Hi ha registres de que les medicinals, entre altres.
dones, a més, també duien maqui-
 HISTÒRIA DE LA MODA

c. 3000 — 300 B.C.E

CALÇAT

Les proves disponibles indiquen que des de les

époques més antigues fins aproximadament
al 911 B.C.E. no duien cap tipus de calçat. A la
Mesopotàmia s'empraven agulles per cosirs,
telars, i tenien habilitat com per construir joies
fines i delicades, però tot descalça. Les
primeres representacions amb sabates
apareixen entre 911 i 612 B.C.E., mentre els
assiris tenien el poder, però no va ser fins que
els perses foren governants que no es va
establir el calçat com a peça comuna en la
indrumentària. No hi ha gairebé registre de
com es feien, però.

Sandàlies
Malgrat que la norma seguia sent anar
descalç, alguns homes, sobretot en àrees
montanyoses, i fins i tot botes en
campanyes bèl·liques i per caçar. Les
imatges sobrevivents mostren sandàlies
que cubrien el taló, i s'aguantàtàven amb
cintes i un anell al dit gros. Segurament
estàven fetes de cuir o de canyes, una
planta molt resistent.
 HISTÒRIA DE LA MODA

tic Egipt
An e

c. 4000 B.C.E — 641 C.E.

Context
Les primeres cultures es van formar al voltant del Nil abans del 4000
B.C.E. Antigament es dividia entre Alt i Baix Egipte, al sur i nord
respectivament. No va ser fins al 3100 B.C.E. que es van unificar sota
el govern del rei Menes (o el rei Narmer, segons alguns). Des de
llavors, i fins el final de l'imperi egipci, els faraons van tenir el poder al
govern. Es deia que eren descendents directes dels deus, i com a tal
tenien la funció d'intermediaris entre el món diví i l'humà, i estàven
encarregats de mantenir el bon temps, d'assegurar que les collites
fossin bones i l'aigua del riu pujés quan tocava, etc. Tenien poder
absolut sobre el país (tot i què, segons les eres, aquest poder es
distribuia més o menys amb la classe aristocràtica i altres caps de
regions). Va gaudir de pau contra altres cultures gràcies a estar
envoltat de desert i el Mar Roig, el que va permetre una relativa
estabilitat en el govern.

Hi ha etapes molt ben documentades, tant pels propis egipcis com

per personatges i documents contemporanis (com el Papir de Torí,
on es descriuen amb bastante precisió uns 300 faraons i la seva
cronologia, o la "Aegyptiaca", escrita per Manetó, un registre de
llistes reials, observacions astronómiques, documents textuals i
artístics, descripcions de successos històrics, genealogies, i demés).
De les etapes menys documentades (anomenats "períodes
intermitjos") no s'ha trobat gaire, però no per això s'ha de deduir que
la producció fos menor. De fet, en el primer d'aquests períodes la
cultura va deixar de ser exclusiva de les classes aristocràtiques per
expandir-se per les classes populars.

Durant l'Imperi Antic es van construir les primeres

superconstruccions del món: la gran piràmide escalonada, i les
següents piràmides que li van seguir al llarg de la història (havent-hi
registre d'unes 120 en total). En l'Imperi Mitjà es van escriure grans
obres literàries i es va establir un contacte més proper amb les
civilitzacions d'Orient Mitjà. Algunes costums extranjeres es van
incloure i adaptar a les seves pròpies. Durant l'Imperi Nou es van
expandir i van conquerir els territoris al sur, com Núbia. Va
augmentar la seva riquesa, visible en els temples i les robes.

Després de ser conquerits per Alexandre el Gran l'any 332 B.C.E., la

cultura de l'Antic Egipte va començar a decaure.

Línia del temps (etapes principals)

Imperi Antic (c. 2686 — 2125 B.C.E.)
Primer període intermig (c. 2160 — 2055 B.C.E.)
Imperi Mitjà (c. 2055 — 1650 B.C.E.)
Segon període intermig (c. 1650 — 1550 B.C.E.)
Imperi Nou (c. 1550 — 1069 B.C.E.)
Tercerperíode intermig (c. 1069 — 664 B.C.E.)
Període Ptolomeic (332 — 30 B.C.E.)
Període Romà (30 B.C.E. — 395 C.E.)
 HISTÒRIA DE LA MODA

VESTIMENTA

Els egipcis foren el primera societat que va tenir un estil de roba

identificable. La roba, les joies, els accesoris i les perruques eren molt
importants, i, en general, buscaven resaltar les figures fines.

Clima càlid
Pel clima àrid del territori, hi havia prefilecció per les
robes lleugeres, i durant casi mil cinc cents anys el
més comú fou que no es portéssin peces de vestir
que cubrissin el tors. Per les classes socials altes la
principal peça era el "schenti", una espècie de
faldilla portada per sobre a l'alçada dels genolls. Els
treballadors duien una tela per cobrir els genitals, i
més endavant també van començar a cubrir-se
amb una faldilla més modesta que els cobria fins a
mitja cuixa. Al voltant de 1500 B.C.E. els homes
egipcis començaren a vestir túniques simples,
costum adoptada de la regió de Síria, la qual
acabàven de conquerir.
Schenti
Kalasiris
Un vestit simple, format a partir d'un tub de
roba, cosida per un costat, amb un o dos
tirants. El normal era que els tirants arribéssin
fins a la meitat del pit, deixant els pits a l'aire.
Se forma menys comuna les dones també
duien faldilles amples, convinada amb una
tela ajustada al pit amb mánigues llargues, i
durant el regnat del faraó Akhenató (1352-
1336 B.C.E.), algunes dones, com la reina, van
adoptar vestits de lli amb plisats. El major
canvi que va patir aquesta peça fou que es
va extendre la part superior per cobrir també
els pits. Eran típicament blanc, però s'han
trobat restes que proven que sovint es
tenyien amb colors vius, sobretot durant
l'Imperi Nou, a més de cobrir-los amb patrons
molt detallats. Típicament arribava entre els
bessons i els tormells.

Dubtes dels historiadors

La majoria de les proves que s'han trobat de la roba que es duia
provenen de les tombes dels faraons i nobles, el que ha portat a
dubtar sobre la realitat d'aquestes. És difícil establir quin era el nivell
d'idealització i quin de realitat representat en els jeroglífics. Les peces
físiques trobades acostumen a ser més gruixudes i menys finament
traballades del que es representa en les imatges. Fins i tot, pel poc
canvi que va haver-hi en la vestimenta egípcia durant uns vint segles
porta a historiadors com en Michael i na Ariane Batterberry a
argumentar que no es pot considerar la seva vestimenta com
"moda", ja que aquest canvi implica cert canvi d'estils i canvis més o
menys freqüents. En el seu lloc, expliquen, potser s'hauria de
considerar més com un símbol del seu simple, perdurador i atractiu
estil d'aquesta cultura.

El lli fou la fibra más important utilitzada per fer roba per la seva
frescura i maleabilitat per poder decorar-la amb plecs i textures. A
més, podia fer-se tan fi com per crear transparències, molt populars
per la falta de pudor en la vultura. També és una fibra fàcil de
netejar: qualitat que es valoraba molt alt en l'aparença, més que
com es decorava. S'empraven diferents tints per diferents significats
religiosos: blau per Amón, el déu de l'aire, verd per la vida i la
joventut, groc per l'or; el vermell, símbol de violència, rara vegada
era utilitzat, el negre es reservaba per perruques. El blanc era el
més utilitzat, representant la puresa.
 HISTÒRIA DE LA MODA

Funda pel penis

Un element essencial de la vestimenta masculina: un tros de roba per
protegir més que per cubrir per pudor. Junt amb la forma del schenti,
s'acceptuava la zona genital pel seu caràcter sagrat al tenir tanta
rellevància en la reproducció sexual.

ORNAMENTACIONS

Era bastant comú que els egipcis es rapessin, i es creu que

mantenir el cap sense cabell i pel facial era un signe de noblesa,
fins al punt de que s'han trobat en algunes tombes navalles
d'afeitar de cobre. També servia per mantenir-se fresc en el càlid
clima del desert.

Perruques
Per cubrir la falta de cabell, s'utilitzaven
perruques en diferents estils. Tenien
molta habilitat fent-ne a partir de cabell
humà. Els mantenien a lloc amb cintes i
diademes. Ja a l'Imperi Nou es
decoraven molt amb or i joies. Els més
pobres, però, duien perruques fetes
amb llana o fibres vegetals, i els
faraons a vegades, per certes ocasions
especials, portàven barbes postisses.
Els diferents pentinats servien per
marcar la posició social de la persona.
Als nens se'ls deixava el cabell curt,
menys per una petita trena al costat
dret del cap. Les dones casades també
es diferenciaven pel seu pentinat. En
contrast amb la vestimenta, els
pentinats sí que van canviar
considerablement al llarg de la
civilització egípcia. Les perruques i els
tocats es duien per separat menys en
ocasions especials. Per llei els esclaus
tenien prohibit afeitar-se el cap o dur
perruca.
Tocats
Hi ha molts tipus de tocats, la majoria
identificades amb faraons. Es creu que
alguns tocts es portàven per protegir-
se del calor i el sol, però també tenien
un ús ceremonial. El "Pschent", per
exemple, simbolitzava el poder del
faraó sobre l'Alt i el Baix Egipte. Una de
les peces més comunes és el "nemés",
un tocat de tela rígida que envoltava la
cara pels laterals (la màscara de
Tutankhamon du una representació).
També comuna era una simple
diadema de lli o cuir amb or per fixar la
perruca al cap. També es coneix
l'existència de la khepresh, una corona
blava que allargava la forma
percebuda del cap. Una altra corona
famosa és la que du la reina Nefertiti,
amb forma cónica. Era comú que les
corones reials duguèssin una cobra
protectora decorativa al davant. La
majoria duien decoracions amb
significats simbólics.

Decoracions corporals
Els egipcis de classe alta cuidàven molt la seva aparença, fins al punt de
que alguns historiadors creuen que foren els inventors dels primers
productes d'embelliment com desodorant i pasta de dents. Utilitzaven
diferents tipus de maquillatge. El "Khol", un pigment negre, era utilitzat
per totes les classes socials per marcar els voltants dels ulls i protegir les
pestanyes. El maquillatge d'ull també s'utilitzava per honrar a la deesa
Hathor, la mara del món, així com a protecció contra la maldat. A més del
Khol s'emprava pols verd de malaquita, i es pintàven els llavis vermells,
així com les galtes. Es creu que fins i tot es pintaven les ungles i tenien
tractaments anti-arrugues.
 HISTÒRIA DE LA MODA

JOIES
Collars i pectorals
Dues de les peces més resaltables de la joieria egípcia són els collors
i els pectorals. Els collars es creaven amb fibres de vidre , pedres
precioses, or i fiança, un tipus d'argila vidriada. Es feien amb colors
brillants i cubrien les espatlles. En ocasions s'unien pedres i metalls
preciosos a un tros de tela semicircular. Els pectorals acostumbraven
a ser plaques al pit grans i planes fetes d'or i cobre, i es decorava
amb símbols i altres materials de luxe. Es penjàven amb una cadena
al voltant del coll. Homes i dones duien les dues peces per igual.
Altres joies comunes eren els anells i braçalets, i l'"ankh", el símbol de
la vida (una creu amb un bucle a la part superior).

CALÇAT

No hi ha gaires registres que parlin o mostrin l'ús de calçat durant la

meitat de la història de l'antic Egipte. Als jeroglífics es representen
membres de totes les classes socials amb els peus nus. Tot i que això
no vol dir que mai portessin calçat, sí sembla indicar que no tenia
gaire importància. A partir de l'Imperi Nou, però, es van començar a
utilitzar sandàlies.
 HISTÒRIA DE LA MODA

BIBLIOGRAFIA

Boucher, F. (1967). 20,000 Years of Fashion:

The History of Costume and Personal
Adornment (First American Edition). Harry N
Abrams.
Pendergast, S., Pendergast, T., & Hermsen,
S. (2003). Fashion, costume, and culture:
clothing, headwear, body decorations, and
footwear through the ages (1.a ed., Vol. 1).
UXL.
Shaw, I., & Ortiz, P. J. M. (2015). Historia del
antiguo Egipto: Cronologías y cambio
cultural. La esfera de los libros.