L'Espill de Jaume Roig: Sermó i misogínia.

Gairebé tothom està d’acord que Jaume Roig , amb el seu Espill, va crear una de
les obres més misògines de l’època; una crítica a totes les dones, sense distinció de
classe social ni edat. “Es un hecho que el humor del Spill se basa esencialmente en el
vituperio del sexo femenino, (...) se había convertido en un tópico o lugar común de la
literatura del momento”.1
Per parlar d’aquesta obra caldria començar per comentar el debat sobre la
condició femenina que es va donar a la literatura durant la Baixa Edat Mitjana. Idees en
favor i en contra, feministes i antifeministes, impregnaven força obres de l’època, i
autors de l’alçada de Boccaccio, amb el seu Corbaccio, van contribuir a atiar la
polèmica.
L’Espill és una obra dividida en quatre llibres i incorpora diverses anècdotes
(moltes provenen de la tradició literària) de dones perverses que enganyen els homes.
En tot el llibre traspua la idea que cal evitar la passió de l’amor.
De la crítica ferotge de la condició femenina només se n’escapen dues dones: la
Verge Maria i la difunta dona de Jaume Roig, Isabel Pellicer.
Cal remarcar que l’ interès de l’Espill es troba en com Jaume Roig tracta el
tema, amb narració en primera persona, situació de l’acció en un moment i lloc
determinats i introducció de força elements del seu temps.
Tant l ‘Espill com la major part de sermons de l’època, al més pur estil de El
libro de Buen Amor, de Juan Ruiz, intenten moure el públic a actituds moralment més
correctes, a partir del relat de fets de vegades escabrosos.
Podem pensar que L’Espill, a més d’una sàtira misògina conté certs trets del
sermó religiós ja que en ambdós casos trobem un intent d’apropament a un públic
senzill i, sovint, poc lletrat. Totes dues manifestacions literàries contenen exemples
força efectius.
A tall de conclusió, podem dir que l’Espill és un excel·lent conjunt de relats en
contra de les dones, a les quals atribueix totes les maldats, que recorden els sermons
catòlics. “De hecho, el Spill es una retahíla de exempla misóginos insertos en una
estructura que remeda el sermón (...) aunque no la imite milimétricamente.”2

1
YSERN, J.A. / BUTINYÀ, J. (2013) Adentrándonos en la literatura catalana. Edad Media. Madrid,
UNED, p. 293.
2
YSERN, J.A. / HERNÁNDEZ, R. / FURIÓ, J. / RODRÍGUEZ, M. / URQUIZU, P. (2004)
Introducción a las lenguas y literaturas catalana, gallega y vasca, Madrid, UNED, p. 169.