ACTIVITAT AVALUATIVA
MÒDUL 2​:
Desenvolupament psicològic de 0 a 12 anys  
Psicologia evolutiva i familiar

Elsa Cerviño López

Curs 2020-2021
3r Treball Social
Universitat Rovira i Virgili 
Activitat avaluativa mòdul 2 

1.- Després de llegir el que pensa Winnicott sobre el cuidador bo, descriu amb les teves
pròpies paraules què és ser un cuidador suficientment bo.

Per tal d’entendre que és ser un cuidador suficientment bo, m’agradaria destacar, en primer
lloc, el caràcter de suficiència i de mínims bàsics que inclou la pròpia definició. És a dir, quan
es parla de la necessitat de ser un cuidador suficientment bo no es tracta de ser un cuidador
perfecte que mai dóna lloc a un error, sinó de complir un certs mínims a l’hora de tenir cura
d’un nadó de manera suficientment correcta com per no desestabilitzar l’estat mental i el
desenvolupament físic del/a nen/a.

Així doncs, un cuidador suficientment bo és aquella persona que empatitza amb el nadó i és
capaç de comprendre la seva vulnerabilitat i dependència primerenca, és a dir, la necessitat
d’atenció i protecció que té els primers mesos de la seva vida. En entendre aquesta
vulnerabilitat inicial, el cuidador suficientment bo és capaç de deixar a banda els seus
interessos personals, per centrar-se en l’atenció del nadó i satisfer les seves necessitat físiques
i emocionals. Això no vol dir que el cuidador suficientment bo no pugui equivocar-se, sinó
que ha d’evolucionar i millorar com a persona durant la cura del nadó, i superar el seu
individualisme, per propiciar el desenvolupament biopsicològic correcte del/a nen/a.

A la vegada, un cuidador suficientment bo ha de considerar al nadó com un futur subjecte

actiu i autònom. Cal tenir en compte aquest fet, ja que és indispensable veure al nadó com
una persona única amb el seu propi criteri i les seves potencialitats per no negar-li aquesta
independència en un futur en tant que interremperia el seu creixement integral com a persona
autònoma.

En conclusió, un cuidador suficientment bo ha tenir una certa capacitat d’adaptació, per

seguir el ritme del nadó i adequar-se a les necessitats de cada moment sense que això
signifiqui idealitzar la figura del cuidador, és a dir, les accions d’un cuidador suficientment
bo s’hauran de moure’s dins del marge que el nadó pot tolerar.

1
2.- Pensa i tria un tret de caràcter i explica la influència que té la naturalesa i també la
criança en el tret que has triat.

El tret de caràcter que he escollit per fer aquest exercici és el fet de ser estricta amb mi
mateixa en certa manera en excés, sobretot pel que fa a nivell acadèmic i a escala relacional.
Trobo que sovint faig tot el possible per obtenir bons resultats en les qualificacions i els
estudis, i que a l’hora de complir amb el meu rol de “filla”, “germana”, “amiga” o “parella”
intento satisfer totes les expectatives que es tenen sobre mi. En el cas de no poder assumir
aquests dos objectius (tant a nivell acadèmic com relacional) em sento, en ocasions, culpable.

Puc identificar diversos factors que expliquen l’origen d’aquest fet. Respecte al component
genètic, considero que el meu pare i la meva mare (tots dos) són molt perfeccionistes,
sobretot amb el que respecta al seu treball. Per tant, podria ser possible que existís un
antecedent genètic en aquest sentit, i de fet, la meva germana també comparteix aquest tret de
personalitat.

A nivell d’experiència personal durant la infància i la meva criança, definitivament puc

identificar un aspecte a destacar en la meva educació, i és el fet que la meva mare remarcava
de forma molt reiterada la importància d’obtenir bones qualificacions en els estudis. Era
comú que ella controlés el que havia de fer i com estudiar, a més d’exigir (tot i que fos de
manera indirecta) una nota no inferior al 8, per exemple. A mesura que vaig créixer, aquest
hàbit va anar desapareixent però trobo probable que aquestes experiències expliquin en certa
manera el fet de ser tan estricta en quant als estudis actualment.

Pel que fa al factor cultural i social, el fet de ser estricta en els estudis és fàcilment explicable,
ja que ens ubiquem en un tipus de societat on preval la meritocràcia i la competició, així com
una cultura de l’esforç molt forta. Una societat tant capitalista i individualista com la nostra,
focalitza el pes de les nostres accions i decisions únicament en l’individu, oblidant altres
components i condicionants, fet que provoca una pressió enorme en les persones.

Si parlo a nivell relacional, em costa una mica més deduir d’on ve aquesta pressió de complir
les expectatives dels demés en relació a un origen en la criança. A nivell cultural i social, puc
afirmar que sens dubte el fet ser dona té alguna cosa a veure. Moltes noies senten aquesta
responsabilitat envers a la resta, i això s’explica per la societat patriarcal i sexista en la qual
ens inserim, que construeix el rol de ser dona al voltant de la cura de la resta i del sacrifici
personal pel benestar general.

2
3.- Analitza aquestes dues situacions, explicant el següent, en relació als coneixements
adquirits en el mòdul 2:

1. Per què creus que el nens/es protagonistes de la situació fan això? Com es diuen
aquestes adquisicions/característiques? Justifica la teva resposta.

En la primera situació, Joel, per una banda, busca i troba objectes que han sigut amagats tot i
no haver-ho fet en el seu camp de visió. Això ho fa perquè el concepte de ​permanència
d’objectes ja ha sigut completament desenvolupat, i per tant, és capaç d’inferir la trajectòria
d’un objecte que no pot visualitzar perquè recorda i imagina on pot estar l’objecte. D’altra
banda, aquest mateix nen comunica i revela el desig d'agafar la galeta de la seva mare de
manera molt clara i intenta expressar-ho de diverses maneres fins que ho aconsegueix. Aquest
fet es deu a que el nen és capaç d’​experimentar amb el medi i adaptar-se a ell per solucionar
els seus problemes i atorga intencionalitat a les seves accions. És a dir, crea nous mètodes a
través de la invenció de noves coordinacions per combinació mental de representacions.

Aquestes adquisicions/característiques, segon Piaget, s'anomenen ​reaccions circulars i es

desenvolupen al llarg de l’etapa sensoriomotriu del nen, concretament al llarg dels 6
subestadis que composen el desenvolupament sensoriomotriu.

En el cas de la segona situació, es dóna una conversa entre dos nens, en el qual atorguen de
vida a un objecte inanimat. Concretament, parlen de la lluna i el vent com elements amb vida
que tenen intenció en les seves accions. Per exemple, afirmen que la lluna surt a passejar i
que el vent la porta. Això es deu a que el pensament infantil dels nens durant la primera
infància es caracteritza per l’​animisme i l’egocentrisme​, on els nenes i nenes expliquen la
seva realitat des de la seva percepció, sense ser capaços d’entendre altres punts de vista.

3
2. En la teva opinió quina edat i estadi del desenvolupament atribuiries aquestes
situacions? Justifica la teva resposta.

Ambdós situacions tenen lloc durant la ​primera infància del nen, concretament durant el seu
desenvolupament cognitiu i del llenguatge​. Segons Piaget, aquesta etapa s’anomena
l’​etapa sensoriomotriu o sensoriomotora​ i es dóna quan el nen té d’entre 0 i 2-3 anys.

De forma específica, en la primera situació es reflexa que el nen que es troba en el ​subestadi
6 del desenvolupament sensoriomotriu​, etapa que té lloc entre els 18-24 mesos del nen, és a
dir, quan el nen té entre 1 any i mig i 2 anys. He deduït aquest fet perquè la permanència
d’objectes està perfectament consolidada, s’adapta al medi per trobar solucions i expressa la
seva intencionalitat.

D’altra banda, en la segona situació, a diferència de la primera on el nen només pot emitir i
vocalitzar certs sons vocals, els nens mantenen una conversa amb un vocabulari prou extens i
paraules amb significat. Aquest fet ens indica, que en la segona situació ens trobem amb nens
d’entre 2 i 3 anys. Per tant, en troben en una ​etapa lingüística del desenvolupament més
avançada que el nen de la primera situació, ja que s’observa una conversa entre infants i
utilitzen la frase interrogativa, cosa que propicia l’inici de petites conversacions. A més, es
reafirma que la primera situació estan protagonitzades per nens d’entre 2 i 3 anys, perquè
l’animisme i l’egocentrisme són característiques pròpies del pensament infantil durant aquest
període de temps.