Elsa Cerviño López

39955513-M

Examen pràctic dret penal

Juan Ramón → antecedentes penales, delito de robo, consumidor habitual de cannabis, episodio psicótico en el
momento de los hechos, afectación grave

David → víctima, lesiones, vivo.

Qüestions a resoldre

Els fets comesos per JUAN RAMÓN poden ser constitutius d'un delicte de lesions o d'un
delicte d'homicidi (*).

1. JUAN RAMÓN es autor o partícip?

Juan Ramón és autor directe dels fets comesos, ja que té el domini dels fets. D’acord a
l’article 28 del Codi penal, paràgrag 1, es tractaria de la comissió d’un delicte en la modalitat
d’autoria immediata, en tant que ha realitza el delicte per si mateix, és a dir, mitjançant la
seva conducta se ha realitzat el tipus delictiu.

2. La conducta realitzada per JUAN RAMÓN, es dolosa o imprudent?

La conducta realitzada per Juan Ramón és dolosa, ja que s’observa l’existència dels dos
elements que s’exigeixen per considerar-la com a tal: l’element intel·lectual i l’elelement
volitiu.

Juan Ramón és conscient i comprèn la il·licitut de la conducta que està cometent, coneix la
seva tipificació com a delicte, i a més, sempla existir voluntat, és a dir, vol realitzar el delicte,
matar-li. Es tractaria d’un dol directe o de primer grau, ja que s’observa coneixement de
l’acció delictiva i l'acceptació del resultat, és a dir, la mort del seu germà. Aquesta apreciació
es conclou del paràgraf següent del supòsit: “​JUAN RAMÓN, sin mediar palabra, cogió un
cuchillo de la cocina y se abalanzó sobre DAVID, clavándole a la altura del pecho el
cuchillo de cocina de 25,7 cm de longitud total, provocándole ello una herida incisa
punzante de 1,2cm de ancho en la zona del tórax con afectación cardiaca y pulmonar. JUAN
RAMÓN soltó el cuchillo y salió corriendo de la vivienda.​”.

1
 Elsa Cerviño López
39955513-M

S’interpreta que fuig de l’habitatge, deixant que es dessagni arran de la de les ferides
probablement mortals que li ha causat.

3. La conducta realitzada per JUAN RAMÓN, en quina fase de l'iter criminis es troba?
Cambiaría la vostra resposta si DAVID hagués mort a conseqüència de l'acció
realitzada per JUAN RAMÓN?

La conducta comesa per Juan Ramón, es troba en la fase de Tentativa acabada, en tant que el
subjecte porta a terme els actes executius necessaris i practica tots els actes que objectivament
haurien d’haver produit el resultat, però que per causes independents al subjecte no s'acaba
produint aquest resultat. En aquest cas, s’observa que Juan Ramón porta a terme tots els actes
executius necessaris, ja que li clava el ganivet a l’altura del pit provocant-li ferides greus i
fuig de l’habitatge, esperant que mori. La causa independent que ho evita és que David
aconsegueix trucar a emergències i la intervenció ràpida dels sanitaris evita la seva mort.

Si David hagués mort, estaríem front l’última fase de l’iter criminis, és a dir, en la
Consumació del delicte, ja que s’han dut a terme tots els elements compresos en la figura del
delicte, del tipus delictiu. La intenció era matar a David, i aquest s’exigeix per a considerar
que s’ha portat a terme el delicte d’homicidi, cosa que es compleix, en provocar la efectiva
lesió en David i la posada en perill de la seva vida.

4. Concorre en aquest supòsit de fet alguna causa de justificació de la conducta duta a

terme per JUAN RAMÓN?

Arribats a aquest punt, s’ha confirmat que la conducta de Juan Ramón és típica, ja que està
contemplada com delictiva el el Codi Penal, en tant que en el supòsit de fet s’esmenta que pot
ser constitutiva d’un delicte d’homicidi, que és el que s’ha considerat. Una vegada s’ha
confirmar que l’acte comés és típic, s’ha de comprovar si la conducta realitzada és
antijurídica i contrària al Dret, o si està justificada.

En aquest cas, no concorre cap causa de justificació de la conducta de Juan Ramón, ja que no
es compleixen cap dels requisits establerts en els articles 20.4, 20.5 i 20.7 del Codi Penal.

2
 Elsa Cerviño López
39955513-M

En conclusió, en tant que no concorre cap causa de justificació de la conducta, la conducta de

Juan Ramón és antijurídica i contrària al dret. Inicialment, hauria de respondre dels seus
actes.

5. Concorre en aquest supòsit de fet alguna causa d'exempció de la responsabilitat

penal?

Un cop s’ha confirmat l’antijuridicitat dels fets delictius, es pot comprovar si Juan Ramón pot
ser considerat culpable d’aquests fets. Per fer-ho, s’han de revisar si concorren en aquest
supòsit alguna causa d’exempció de la responsabilitat.

Per considerar el subjecte com a culpable, s’ha de demostrar que el subjecte no patia una
afectació que provoca una alteració o nul·litat en les capacitats de comprensió de la il·licitut
dels fets, així com d’actuar conforme a aquesta comprensió lògica, en els moments dels fets,
és a dir, en el moment de la comissió dels delictes.

Tal i com s’esmenta en el supòsit, Juan Ramón era consumidor habitual de cannabis i en el
moment dels fets es trobava sota una influència d’un episodi psicòtic degut a quest consum
abusiu d’aquestes substàncies, i aquesta situació li afecta greument en les seves capacitats
cognitives i volitives. D’acord a l’article, 20.1 del CP, concorre una causa d’exempció de la
responsabilitat complerta degut al patiment d’un trastorn mental transitori o alteració
psíquica, que no li permet comprendre en absolut el que està fent en el moment dels fets.

D’igual manera, es pot suposar que d’acord a l’article 20.2 del CP, també concorre la causa
d’exempció complerta d’intoxicació plena per consum de begudes alcohòliques, drogues,
estupefaents o síndrome d’abstinència, ja que s’esmenta que es consumidor habitual i
probablement estaba afectat pel consum de drogues en el moment dels fets.

Juan Ramón, per tant, no es podria considerar culpable i no hauria de respondre penalment de
les seves accions.

3
 Elsa Cerviño López
39955513-M

6. Pel cas de que determineu que JUAN RAMÓN pot ser responsable penalment,
concorre alguna circumstància modificativa de la responsabilitat criminal? (Pel cas de
que decidiu que no té responsabilitat penal, indiqueu igualment quines serien les
circumstàncies modificstives de la responsabilitat penal)

Tot i que s’ha decidit que Juan Ramón no és culpable i no ha de respondre penalment de les
seves conductes, s’introduiran aquelles circumstàncies modificatives de la responsabilitat
criminal que actuarien en el cas que sí fos responsable penalment.

S’observa la implicació de diversos agreujants, que augmentatarien la pena. En primer lloc,

d’acord a l’article 22.1, concorre l’agreujant de traïdoria sorpresiva, ja que tot i estar el
subjecte actiu (Juan Ramón) visible davant la víctima, aquesta no pot preveure en cap
moment el que passarà, deixant-li sense possibilitat de defensar-se. Això es pot veure, ja que
en un entorn en teoria segur com és un domicili, David no es podria esperar l’atac amb un
ganivet per part del seu germà Juan Ramón.

En segon lloc, d’acord a l’article 23 del CP, concorre la circumstància mitxa de parentesc,
que en el casos de delictes contre les persones, agreuja la pena quan implica una relació de
parentesc entre el subjecte actiu i el subjecte passiu. Com, efectivament són germans i és un
delicte contra la vida i la integritat física de David, obraria com un agreujant de la pena.

7. Quina conseqüència jurídica se li podría imposar a JUAN RAMÓN pels fets

comesos?

En tant que s’ha confirmat que Juan Ramón no es pot considerar culpable dels fets delictius,
ja que concorre un eximent complerta i no ha de respondre penalment, se’l considera un
subjecte inumputable. En tant subjecte inimputable, en cap cas se li pot imposar una pena. No
obstant això, se li podrien aplicar mesures de seguretat en el cas que existeixi un pronòstic de
perillositat en Juan Ramón, entesa aquesta com la probabilitat de cometre futurs delictes.

Són una alternativa a la pena, i en el cas de Juan Ramón, en presentar una addicció a les
drogues, se li podria imposar una mesura de seguretat preventiva de llibertat en un centre de
deshabituació.

4
 Elsa Cerviño López
39955513-M

8. Posem el cas de que JUAN RAMÓN ha estat condemnat per Sentència ferma a una
pena de presó de 5 anys. Se li podria suspendre la pena?

De manera inicial, s’observa que no es compleixen els requisits exigits per suspendre la pena,
ja que aquests són:

1) Que el condmenat hagi delinquit per primer cop (Juan Ramón té antecedents penals
per delicte de robatori amb violència).
2) Que la pena no sigui superior a 2 anys (la pena és de 5 anys).
3) Que s’hagi satisfet la responsabilitat civil derivada del delicte.

Tot i que no es compleixen, existeix algunes excepcions que sí concorren en el cas de Juan
Ramón. Per aquelles persones que hagin comès el fet delictiu a causa de la seva dependència
a les substàncies i que tinguin una pena no superior a 5 anys. Per tant, es pot suspendre la
pena de Juan Ramón, sempre que es certifiqui que el condemnat es troba deshabituat o
sotmès a tractament.

9. Posem que JUAN RAMÓN ha d'ingressar en un centre penitenciari. Inicialment se'l

classifica en 2on grau penitenciari (règim ordinari), però no s'adapta al règim
penitenciari i comet reiterades faltes reglamentàries molt greus, possant en perill inclús
la integritat física de la resta d'interns. Se'l podrà canviar de grau penitenciari?

Sí se’l podria canviar de grau penitenciari, concretament se’l podria classificar en 1er Grau
Penitenciari (règim tancat), suposant el seu confinament i control absolut, ja que manifesta
inadaptació als règim comuns i ha posat en perill la vida o la integritat física d’altres interns,
evidenciant perillositat màxima.

5
 Elsa Cerviño López
39955513-M

10. JUAN RAMÓN es una persona molt esportista, abans d'entrar en presó jugava en
un equip amateur de futbol. A més a més, com s'indica al supòsit de fet, es consumidor
habitual de cannabis. Quin programa individual d'intervenció (PIT) i quin programa
especialitzat de tractament li recomanaríeu?

El programa individual d’intervenció (PIT) ha de tenir en compte les necessitats individuals

dels interns, tot fomentant activitats que s’adaptin a les seves circumstàncies, personalitat i al
tractament que necessitat. Com a activitats prioritàries, s’hauria de tenir en compte la seva
dependència a les drogues, ja que s’ha d’intervenir sobre els seus factors directament
relacions amb la seva activitat delictiva. En aquest sentit, es plantejarien activitats de
deshabituació i potser també de formació i educatives, per suplir les seves mancances
bàsiques. Com a activitats complementàries, es proposaria la realització d’activitats
esportives i d’oci, en tant que s’esmenta que Juan Ramón era molt esportista i jugava a futbol.

Respecte a un Programa especialitzat de tractament, es recomanaria un Programa

especialitzat de tractament corresponent al programa de drogodependències.