ACTIVITAT AVALUATIVA MÒDUL 1

PSICOLOGIA EVOLUTIVA I FAMILIAR

Elsa Cerviño López

Universitat Rovira i Virgili

3r Treball Social

Curs 2020-2021
Activitat avaluativa mòdul 1

1.- Dites populars i teories psicològiques subjacents

Per la realització d’aquest primer exercici, s’han triat les següents dites populars: “No sempre
el foc del cor fuma per la boca”, “Fill, si ets bo, per a tu planto el mallol” i “Aprén de mestre
i esdevindràs destre”.

“No sempre el foc del cor fuma per la boca” és un refrany que fa referència a l’ocultació de
sentiments, emocions o fets significatius d’una persona. Denota la forma en la qual un
individu pot evitar exterioritzar aquestes emocions i assumir-les per tal de no enfrontar-se a
elles. Aquesta dita mostra una creença popular de les persones que fàcilment es pot vincular a
teories de la psicologia del desenvolupament com podria ser la Teoria psicoanalítica de
Sigmund Freud.

Freud planteja que les persones fan servir diferents operacions inconscients que les protegeix
d’una realitat dolorosa que pot provocar ansietat, tristesa o frustració. Aquestes operacions es
denominen mecanismes de defensa del jo. En aquest cas, la repressió seria un mecanisme que
es podria relacionar amb la frase plantejada, ja que consisteix en expulsar de la consciència
pensaments, desitjos, impulsos o esdeveniments dolorosos, inaceptables pel subjecte, tot de
manera inconscient.

D’altra banda, trobem el refrany “Fill, si ets bo, per a tu planto el mallol”. Aquesta frase
denota una estratègia que sovint utilitzen pares i mares a l’hora d’educar els seus fills o les
seves filles. Té a veure amb l’oferiment d’una recompensa per part del progenitor al seu fill/a
a canvi de l’increment d’una conducta en el infant, en aquest cas “ser bo”. Les persones,
potser sense ser-ne conscient, han desenvolupats estratègies que alguns autors han teoritzat de
forma científica. En aquest cas, Skinner és el representant del Condicionament Operant i
defensa que el desenvolupament de noves conductes està determinat en funció de les seves
conseqüències.

Concretament parla dels reforços com aquells elements, accions i paraules que venen després
de realitzar una conducta i la reforcen, és a dir, augmenten la probabilitat de repetir-la. En
relació a la dita popular esmentada, trobem una clara vinculació amb el reforç positiu que va
establir Skinner, el qual consisteix en donar una cosa agradable, un premi i en definitiva, una
recompensa al nen/a.

1
Per últim, “Aprén de mestre i esdevindràs destre” és una creença popular que té a veure amb
l’ampli i complet aprenentatge que se’n deriva d’un/a mentor/a. Transmet la importància de
la figura d’una persona que orienti durant un procés d’aprenentatge per tal de desenvolupar
habilitats i capacitats. Paral·lelament a aquesta creença, trobem la Teoria Sociocultural de
Vigotsky, que defensa que l’aprenentatge té la seva base en la interacció social i cultural amb
altres persones.

A més, Vigotsky manifesta la importància de la intervenció d’un altra, d’un mentor a l’hora
de desenvolupar la intel·ligència. Distingeix 3 nivells d’aprenentatge, en el qual la zona de
desenvolupament potencial és el màxim d’ells, i s’aconsegueix a través de la intervenció
d’una persona més hàbil, com podria ser un mestre.

2.- Modificació d’un hàbit personal a partir de reforçadors

L’hàbit que he trobat interessant triar per realitzar aquest exercici té a veure amb evitar
aliments no sans (bolleria, llaminadures, etc…) i deixar de menjar entre hores. En aquest cas,
es tracta de conductes que es volen reduir per tal d’aconseguir menjar de forma més sana.
Segons Skinner, conductista operant, per tal de disminuir la repetició d’un comportament
s’han de fer servir càstigs. A continuació, es mostra la taula que he usat per portar un registre
de l’exercici.

DIA FREQÜÈNCIA REFORÇADORS CONDUCTA SUBSTITUTIVA

Diumenge He evitat menjar Per tal d’evitar la conducta, he Una possible conducta substitutiva
08/11/2020 aliments poc decidit imposar-me el càstig de seria intentar menjar aliments més
salusables durant deixar de fer alguna cosa que nutritius i sans a les hores en les quals
tot el dia, excepte m’agradi per cada vegada que em vindria de gust picar aliments més
menji algun aliment insà. Després
després de sopar, de sopar, acostumo a llegir o a
aviat perjudicials.
on he pres un veure vídeos relaxants (activitats
postre poc sa. que m'agraden fer) A mode de Avui no he realitzat aquesta conducta
càstig, no ho faig fer. substitutiva, però s’intentarà el pròxim
dia.

Dilluns S’ha repetit en la El càstig durant aquest dia va ser No he realitzat cap conducta
09/11/2020 mateixa la autoprohibició de no poder substitutiva per falta de temps.
freqüència que el agafar el mòbil per l’ús d’una
dia anterior. aplicació d’oci que últimament
uso, per cada àpat en el qual
consumís certs aliments poc sans.
Avui, ho he incomplit també
després de sopar, així que a partir
d’aquest moment no vaig poder
agafar el mòbil per usar
l’aplicació.

2
 Dimarts S’ha repetit en la Autoprohibició de no agafar el No he realitzat cap conducta
10/11/2020 mateixa mòvil per divertir-me després substitutiva per falta de temps.
freqüència que el de sopar.
dia anterior.

Dimecres He evitat menjar Autoprohibició de no agafar el En l’àpat del berenar, que sol ser un
11/11/2020 aliments poc mòvil per divertir-me. dels moments on acostumo a prendre
salusables durant certs aliments perjudicials, he menjat
tot el dia. No ha fet falta. fruita.

Dijous He evitat menjar Autoprohibició de no agafar el Abans de sopar, m’ha entrat gana, i en
12/11/2020 aliments poc mòvil per divertir-me. comptes de picar alguna cosa he
salusables durant intentat distreure’m parlant i veient
tot el dia. No ha fet falta. una serie amb la meva família.

Divendres He evitat menjar Autoprohibició de no agafar el No he realitzat cap conducta

13/11/2020 aliments poc mòvil per divertir-me. substitutiva per falta de temps.
salusables durant
tot el dia, menys No l’he agafat des d’abans de
abans de sopar, on sopar, a mode de càstig, fins a
he picat alguna l’hora de dormir, on sí que l’he
cosa. agafat un moment.

Després de realitzar aquest exercici, he pogut aprendre diverses coses. En primer lloc, el
càstig trobo que son uns mecanismes molt útils a l’hora d’intentar reduir una conducta,
sempre que siguin càstigs controlats, i basats en treure alguna cosa que t’agrada en el teu dia
dia. Tanmateix, cal destacat que he trobat diversos inconvenients a l’hora de intentar reduir
una conducta amb reforçadors. Tenen a veure amb la falta de temps i l'estrès de tenir moltes
coses a fer. Almenys són factors amb els quals he tinguit que lidiar mentre realitzava aquesta
activitat, i que han dificultat la realització de conductes substitutives, i en ocasions la
motivació per intentar aconseguir-ho.

3.- Interpretació d’un somni

El dia 28 d’octubre vaig tenir un somni que vaig considerar prou significatiu com per
interpretar-lo en aquesta activitat. El primer que recordo del somni és estar amb la meva
parella en el portal de la meva casa (un pis). Estavem disposats a entrar a l’edifici quan en
obrir la porta del portal ens vam trobar a una amiga meva, ens va saludar i per circumstàncies
que no quedaven clares en el somni tornava a entrar a l’edifici i començava a pujar les escales
en busca d’un lloc que no recordo. Davant d’això, jo li demanava a la meva parella de
seguir-la però en quant començàvem a fer-ho, ella ja anava molt per davant nostre i no la
podia veure. Tanmateix, nosaltres seguíem pujant les escales, que a la vegada s’anaven fent

3
estretes fins que quedàvem superfícies minúscules per on anar passar. A mi cada vegada em
costava més avançar sense ensopegar, mentres que la meva parella semblava indiferent a la
situació. De sobte, jo caic i em quedo penjant d’una barana, i en aquest moment la meva
parella em mira de forma burlesca i em pregunta “De veritat seràs l’única que no podrà pujar
aquesta escala?”. Aconseguia reincorporar-me jo sola, ja que la meva parella no m’ajudava i
finalment, arribàvem al nostre suposat destí (no el recordo), el lloc estava tancat i tampoc
estava la meva amiga. Llavors m’adonava que no havia servit per res el que havia fet.

Respecte a la possible interpretació que puc fer d’aquest somni, podria destacar el fet que la
meva amiga se’n vagi tan ràpidament que no la pugui veure ni seguir com a reflex del
sentiment que m’estic quedant enrere respecte al meu cercle d’amistats. És un sentiment que
considero comú en totes les persones, ja que sovint ens comparem amb la resta o potser
simplement té a veure amb la distància i la falta de proximitat entre les nostres amistats arran
de la pandèmia del COVID-19. D’altra banda, trobem la presència d’escales com un fet que
pot prendre diversos significats. En el cas del meu somni, les escales s’anaven fent més
estretes i a més, s’anaven trencant, aspectes que poden significar que estic patint moments
d’inseguretat i incertesa respecte el futur, cosa que en el meu cas és certa. Per últim, el fet que
la meva parella no m’ajudi en el somni, e inclós es burli de mi per caure, pot representar el
sentiment que a vegades es té sobre ser insuficient o inferior.

Per concloure, considero que aquest somni concret no ha sigut casual, sino que hi han
diversos aspectes que puc vincular amb preocupacions i inquietuds que tinc en l’actualitat, tot
i que no ho puc relacionar amb episodis específics de la meva vida.

4.- Aplicació de la Teoria dels sistemes de Bronfenbrenner

- El microsistema és el nivell on es produeixen les interaccions i influències més

directes en l’individu. En el meu microsistema, trobaria: la meva mare, el meu pare, la
meva germana, la meva parella, algunes amigues i l’universitat.
- El mesosistema té a veure amb les connexions i vincles que existeixen entre els
diferents microsistemes, que en el meu cas podria fer referència a: la relació entre el
meu pare i la meva mare, la relació de la meva germana amb els meus pares, la relació
de la meva parella amb la meva família, la relació entre les meves amigues i la meva
parella, i finalment, la meva relació amb tots els integrants del microsistema.

4
 - El exosistema fa referència a aquells contextos socials que no tenen efectes directes
sobre l’individu, però que existeix una certa influència. En el meu cas podria
distinguir: el treball del meu pare i de la meva mare, la situació acadèmia de la meva
germana, amics dels meus pares i familiars més llunyans.
- El macrosistema inclou la cultura, que en el meu cas seria una cultura occidental,
europea i mediterrània i la classe socioeconòmica que seria mitjana.
- L’últim sistema és el cronosistema, que engloba els canvis que es produeixen en
qualsevol dels contextos que succeeixen durant tota la vida. Alguns d’aquests canvis
que puc apreciar en la meva vida son: canvi d’escola quan tenia 11 anys, passar de
l’escola a l’institut i de l’institut a la universitat, un canvi en la salut mental d’un dels
meus familiars pròxims, pandèmia de la COVID-19 i situació d’atur de la meva mare,
entre altres.

5.- Mecanismes de defensa de la Teoria de Freud

Indagant sobre experiències personals en les quals hagi pogut utilitzar algun mecanisme de
defensa de la Teoria de Freud, he pensant en un moment en el qual vaig usar la
racionalització. La racionalització és un mecanisme de defensa que consisteix en construir
explicacions per justificarse a un mateix, amb la finalitat d’emmascarar el motiu o impuls real
incorrecte que hi darrere d’una acció.

L’experiència personal té a veure amb la finalització d’un voluntariat que vaig fer fa un parell
d’anys sobre mentoria social. Tractava de passar temps d’oci de qualitat amb una nena d’11
anys, tot fomentant una relació igualitària i d’amistat en el qual jo tenia la figura de mentora.
La nena concretament vivia al barri de Bonavista. Era un voluntariat que durava tot un curs
escolar, i durant aquest tot va anar bastant bé. En finalitzar el voluntariat, teniem la
possibilitat de mantenir el contacte amb els nens i nens que havíem mentorat. Tanmateix, no
vaig afavorir aquest contacte i ja no parlo amb la nena.

Des del principi em vaig sentir culpable per no intentar mantenir un mínim contacte, i per tal
de no enfrontar aquesta culpabilitat intentava explicar les meves accions amb justificacions
com la dificultat de mobilitat perquè havia d’agafar transport públic per anar on vivia la nena
o no saber si la nena voldria veure’m. En realitat, el motiu real tenia més a veure amb l’entorn
complicat en el qual vivia la nena i les meves dificultats per enforntar-ho, o potser perquè
simplement em vaig desinteresar.