ESBORRANY DEL

TREBALL FINAL
D’ANÀLISI
Tècniques quantitatives d’investigació social

Elsa Cerviño López

Curs 2020-2021
3r Treball Social
Universitat Rovira i Virgili
Índex
1. Preguntes inicials 3
2. Marc teòric 4
3. Hipòtesis 8
3.1 Primera hipòtesi (Classe social-Assoliment) 8
3.2 Segona hipòtesi (Gènere-Benevolència) 9

4. Metodologia 10
5. Comprovació empírica 11
5.1 Relació entre la classe social i el grau d’assoliment 11
5.1.1 Anàlisi univariant 12
➢ Classe social 12
➢ Assoliment 13
➢ Gènere 13
➢ Nivell educatiu 14
5.1.2 Anàlisi bivariant 15
➢ Classe social i assoliment (VI → VD) 16
➢ Gènere i classe social (VC → VI) 18
➢ Classe social i nivell educatiu (VI → VC) 18
➢ Gènere i assoliment (VC → VD) 18
➢ Nivell educatiu i assoliment (VC → VD) 18

5.1.3 Anàlisi controlada per les variables de control 19

➢ Relació entre la classe social i l’assoliment segmentada per la variable de
control “Gènere” 19
➢ Relació entre la classe social i l’assoliment segmentada per la variable de
control “Nivell educatiu” 22
5.2 Relació entre el gènere i la benevolència 25
5.2.1 Anàlisi univariant 25
➢ Gènere 25
➢ Benevolència 25
➢ Edat 26
➢ Ideologia 26
 5.2.2 Anàlisi bivariant 28
➢ Gènere i benevolència (VI → VD) 28
➢ Gènere i Edat 29
➢ Ideologia i gènere (VC → VI) 29
➢ Edat i benevolència (VC → VD) 29
➢ Ideologia i benevolència (VC → VD) 29
5.2.3 Anàlisi controlada per les variables de control 30
➢ Relació entre el gènere i la benevolència segmentada per la variable de control
“Edat” 30
➢ Relació entre el gènere i la benevolència segmentada per la variable de control
“Ideologia” 32

6. Conclusions 33

7. Bibliografia 33
 1. Preguntes inicials

L’enquesta que s’analitzarà durant aquest treball d’anàlisi és ​Valors bàsics, circumstàncies
vitals i orientacions polítiques: estudi pilot a la província de Barcelona i ha sigut extreta del
CEO. Com bé s’explica en el nom de l’enquesta, l’objectiu d’aquesta és conèixer els valors
de la societat barcelonesa, així com la relació d’aquests valors amb la pertinença a diferents
grups socials i amb la vinculació a determinades orientacions polítiques.

Tanmateix, la finalitat del treball que ens ocupa és analitzar concretament dues relacions i
qüestions diferents de tot allò que s’ha estudiat en l’estudi escollit. Per analitzar-ho, cal
plantejar en format de pregunta que és el que ens interessa saber, per tal de guiar el treball i
partir d’un nexe lògic. Una vegada s’han revisat les diverses qüestions i variables estudiades
dins de l’enquesta escollida, s’han establerts les següents preguntes d’interés.

1) En funció de la classe social a la qual pertany una persona, varia la importància que se
li dona a tenir èxits i al reconeixement d’aquests èxits?

2) La preocupació que es té pel benestar dels altres i de l'entorn depèn del gènere de la
persona?

La primera pregunta planteja la possible relació existent entre la variable independent “Classe
social percebuda” i la variable dependent “Grau d’assoliment”, sent l’assoliment un dels
valors que s’estudien en l’enquesta emprada. Per tal, es vol veure si hi ha una diferència
d’importància a l’hora de tenir aquest valor, segons la classe social a la qual es pertany.

La segona pregunta tracta de relacionar la variable independent “Gènere” i la variable

dependent “Grau de benevolència”. La benevolència és un altres dels valors que s'estudien en
l’enquesta, i d’alguna manera, amb l’anàlisi que es vol realitzar, es pretén investigar si hi ha
una diferència entre homes i dones, a l’hora de presentar aquest valor com un valor rellevant
en la seva vida.
 2. Marc teòric

Una vegada plantejades les preguntes que interessen ser resoltes al llarg d’aquest treball
d’anàlisi, és necessari recopilar una mínima informació rellevant sobre aquestes qüestions, és
a dir, cal investigar que s’ha dit anteriorment sobre el que pretenem estudiar i tot allò
rellevant que han teoritzat altres autors. Per fer-ho, s’establirà un marc teòric del qual partir, i
que a més ens servirà per plantejar les nostres pròpies hipòtesis al respecte.

En primer lloc, cal contextualitzar allò que s’estudia. En aquest anàlisi, es pretén analitzar
com s’estructuren determinats valors en la societat, depenent de diferents grups socials.
Concretament, es vol profundizar en dos d’aquests valors, l’assoliment i la benevolència. Ara
bé, aquests dos valors no s’han escollit a l’atzar, sinó que pertanyen a un conjunt de valors
que s’inclouen dins de la ​Teoria dels Valors Bàsics ​de ​Shalom H. Schwartz​. Aquest autor
proposa un model de valors de caràcter transcultural, és a dir, valors que tota “la població de
totes les cultures del món pot reconèixer...” (CEO, 2007, p. 4). A més, considera que els
valors són motivacionals en tant que són “metas y como tales energizan el comportamiento
de la persona. Cuando se tiene un valor su cumplimiento se convierte en una necesidad
interior de la persona.”(Cayón & Pérez, 2008, p. 407). De la mateixa manera, Schwartz
estableix que els valors estan ordenats segons la prioritat i la importància subjectiva que dóna
cada persona o cultura (Cayón & Pérez, 2008, p. 408).

El model que proposa Schwartz divideix els valors en tipus generals, i dins d’aquests tipus
generals, s’inclourien tipus motivacionals, quedan 4 valors d’ordre superior i els valors bàsics
inclosos dins de cada valor d’ordre superior. El resultat seria: Obertura al canvi
(Auto-direcció, Vida estimulant i Hedonisme), Conservació (Seguretat, Conformitat i
Tradició), Auto-perfeccionament (Assoliment i Poder) i Auto-trascendencia (Benevolència i
Universalisme) (CEO, 2007, p. 13).

Tanmateix, Schwartz diu que existeixen “relaciones dinámicas entre los tipos de valores
presentados en la clasificación” i que aquestes relacions “són de contradicción o
compatibilidad en el logro de distintos tipos de valores” (Cayón & Pérez, 2008, p. 411), és a
dir, l’assumpció de derminats valors podran anar lligats a l’assumpció d’uns altres, mentre
que el cumpliment de determinats valors podran dificultar el cumpliment d’uns altres. De
forma general, trobem que els valors d’ordre superior es contraposen entre si de la següent
manera: “Auto-perfeccionament vs. auto-transcendència i “Obertura al canvi vs. conservació”
(CEO, 2007, p. 8).
A través d’aquesta breu explicació de la teoria de Schwartz, es pot ubicar els valors que
protagonitzaran l’estudi d’aquest treball d’anàlisi. Per una banda, trobem l’ “​Assoliment​”,
valor bàsic que s’inclou en el valor d’ordre superior “​Auto-perfeccionament​”.
L’auto-perfeccionament és un valor que “persegueix els interessos personals, fins i tot en
detriment dels altres” (CEO, 2007, p. 7) i quan parlem d’assoliment es fa referència a la
importància que li dóna una persona a tenir èxits i al reconeixements d’aquests èxits a través
de la demostració de les seves competències d’acord als estàndards socials
(CEO, 2007, p. 12).

D’altra banda, trobem el segon valor bàsic que ens interessa, la “​Benevolència​”, que s’inclou
en el valor d’ordre superior “​Auto-transcendència​”. Aquest últim “consiste en la superación
de los intereses egoístas a favor del compromiso voluntario en la promoción del bienestar de
otros” (Cayón & Pérez, 2008:409) i per benevolència s’entén la “preocupació pel benestar
d’aquells amb els quals es té un contacte personal directe” (CEO, 2007:13).

Ara bé, un cop s’han contextualitzat teoricament les variables principals del nostre anàlisi (els
valors d’assoliment i benevolència), cal investigar mínimament que s’ha dit sobre les
relacions específiques que es pretenen analitzar en aquest treball, es a dir, per una banda, la
relació entre la classe social i la importància que li dóna una persona a tenir èxits i al
reconeixements d’aquests èxits, i d’altra banda, la relació entre el gènere i la preocupació pel
benestar d’aquelles persones pròximes als nostre entorn.

Respecte a la primera qüestió, a través de la revisió de la literatura bibliogràfica existent, s’ha

observat que els objectes d’estudi principals en aquest àmbit són l’èxit educatiu, per una
banda, i l’èxit professional, per una altra. Witt (1957:486) descobreix a través d’un estudi
sociològic que les aspiracions a l’èxit són superiors en subjectes de classe social mitjana i
inferiors en els subjectes de classe social baixa. Explica aquest fenomen argumentant que les
persones de classe mitjana tenen una millor disposició de mitjans econòmics i per tant,
“mayor control social que las de clase baja y, por consiguiente, mejores oportunidades para
alcanzar altas aspiraciones” (1957:486). Afegeix, que aquest major nivell d’aspiració a la
consecució d’èxits es après al llarg de la infància a través del seus pares, que a la vegada
ensenyen a valorar quin nivell d’expectatives han de tenir per cada situació.
Contràriament, Witt (1957:470) conclou que:

Las personas de clase baja, generalmente, tienen pretensiones más modestas que
las personas de clase media. Es más, gran parte de los saberes y las valoraciones
que se presuponen para tener éxito en un gran número de actividades, no son tan
asequibles a las personas de clase baja como a las personas de clase media.

Tanmateix, autors com Bourdieu, Passeron i Bernstein parlen concretament de l’èxit escolar
com un ítem menys conquistable per les persones de classe obrera, en tenir menys
oportunitats que les persones de famílies de classe mitjana o alta. Segons aquests, existeix
una diferència de capital econòmic entre les famílies que afecta en l’assumpció de l’èxit
educatiu, però també una diferència en el capital cultural, “que se transmite de padres a hijos,
el cual consiste no sólo en obras de arte u objetos de contenido cultural [...] sino también en
una serie de esquemas de percepción, ideas, valores y habitus…” (Rodríguez & Valdivieso,
2008:84). Aquesta diferència en el capital cultural no té a veure amb la quantitat que es
posseeix, sinó amb la qualitat d’aquest capital que es transmet de pares a fills. El capital
cultural que es transmet des de famílies de classes socials més altes s’adequa al model
institucional escolar, de manera que aconseguir l’èxit educatiu és més probable que en les
persones de classe social baixa, que hereten un capital cultural que “no les es útil, pues es
muy diferente del que la escuela trata de inculcar”, ja que “está más alejado del saber
dominante” (Rodríguez & Valdivieso, 2008:85).

En general, podem establir que els desitjos i les aspiracions a l’èxit laboral i educatiu, o en
general, a les expectatives de futur, estan intimament sesgats per l’origen social de les
persones. Tarabini i Curran (2015:22) remarquen la importància de tenir en compte la
transcendència d’aquests factors, sobretot en un context on els discursos individualistes es
troben en auge e invaliden la variable de la classe social, per substituir-la pel mite de la lliure
elecció personal. La realitat és que, “el peso de las estructuras sociales y en particular de
las clases sociales” tenen molt a dir en la explicació de les oportunitats, decisions i
expectatives d’èxit.
 3. Hipòtesis

Una vegada s’ha investigat sobre la pregunta plantejada, i s’ha construït un marc teòric del
qual partir, s’ha de plantejar una hipòtesis coherent amb allò investigat. Com s’ha explicat a
l’inici del treball, interessen investigar dues relacions entre variables diferents. Per tant,
caldrà plantejar dues hipòtesis al respecte.

3.1 Primera hipòtesi (Classe social-Assoliment)

Respecte a la relació entre la classe social i el grau d’assoliment de les persones, es planteja la
següent hipòtesis:

➢ Contra més baixa és la classe social a la qual pertany una persona, menys importància
li dona al valor de l’assoliment, és a dir, a l’assolició d’èxits.

Aquesta hipòtesis es fonamenta en el fet que les persones de classes socials més baixes solen
tenir més dificultats a l’hora d’aconseguir metes i objectius, ja que tenen menys poder
econòmic, social i cultural que les persones de classes socials més altes. Aquesta desigualtat
condiciona les expectatives d’èxit de les persones de classe social baixa, així com les seves
decisions, que sovint són menys aspiracionals que les de persones de classes socials elevades.

Per tant, les variables d’aquesta hipòtesi són la “​Classe social percebuda​” com a ​variable
independent (​VI​) i el “​Grau d’assoliment​” com a ​variable dependent (​VD​). Tanmateix,
per tal de fer una anàlisi complet, és convenient incorporar variables de control, variables que
ens permeten enriquir el nostre anàlisi al introduir més informació, a més d’estudiar i
controlar l'efecte d’aquestes terceres variables sobre una relació bidimensional per finalment
validar l’existència d’aquesta relació. Les variables de control d’aquesta relació seran el
“​Gènere​” i el “​Nivell educatiu​”.

La variable de control “Gènere” s’incorpora per tal d’evidenciar uns diferents nivells en la
importància del valor d’assoliment segons si la persona s’identifica amb ser dona o home.
Concretament, es planteja la possibilitat que les dones donin menys importància a
l’assoliment i reconeixement d’èxits.

D’altra banda, la variable de control “Nivell educatiu” s’incorpora per distingir possibles
efectes de tenir diferents estudis sobre el fet de tenir el valor d’assoliment com un valor
important per la persona. Concretament, la hipòtesi anaria dirigida a que les persones amb
més nivell educatiu donen més importància a tenir èxits.
3.2 Segona hipòtesi (Gènere-Benevolència)
4. Metodologia
 5. Comprovació empírica

En aquest punt es tractaran les variables escollides i s’analitzarà profundament les relacions
entre aquestes. Com tenim dos objectes d’estudi, és a dir, dues relacions entre variables
diferents que s’han d’analitzar, es dividirà la l’anàlisi en dos apartats principals:

1) Relació entre la classe social i el valor d’assoliment

2) Relació entre el gènere i el valor de benevolència

5.1 Relació entre la classe social i el grau d’assoliment

Per analitzar aquesta primera relació plantejada, cal fer, primerament, un anàlisi univariant de
cadascuna de les variables que intervenen en aquesta relació per tal de conèixer-les i
estudiar-les de forma individual. Seguidament, s’elaborarà l’anàlisi bivariant de les múltiples
relacions que s’estableixen entre totes les variables i per últim, l’anàlisi final de la relació
original entre les variables segmentades per la variables de control corresponents amb
l’objectiu de veure la seva influència.

5.1.1 Anàlisi univariant

Com s’ha esmentat, en aquest apartat s’estudiaran de forma individualitzada les variables que
tenen lloc en les relacions que ocupen l’anàlisi d’aquest informe. Per tant, es descriuran per
separat les variables “Classe social percebuda”, “Assoliment”, “Gènere” i “Nivell educatiu”.

➢ Classe social

En la seva opinió, quin del següents termes defineix millor la seva classe social?
➢ Assoliment
➢ Gènere

➢ Nivell educatiu
 5.1.2 Anàlisi bivariant

En aquest segon apartat, es realitzaran els anàlisis bivariants pertinyents de cadascuna de les
relacions que es poden establir entre les variables estudiades en el punt anterior. Per fer-ho,
s’agruparan les diverses variables estudiades, de manera que puguem interpretar diferents
creuaments entre les variables, i per tant, examinar quin tipus de relació existeix entre elles.
Així doncs, s’estudiaran les següents relacions bivariables: “Classe social percebuda (VI)” i
“Assoliment (VD)”, “Classe social percebuda (VI)” i “Gènere (VC)”, “Classe social
percebuda (VI)” i “Nivell educatiu (VC)”, “Assoliment (VD)” i “Gènere (VC)” i, finalment,
“Assoliment (VD) i “Nivell educatiu (VD)”.

➢ Classe social i assoliment (VI → VD)

➢ Gènere i classe social (VC → VI)

➢ Classe social i nivell educatiu (VI → VC)

➢ Gènere i assoliment (VC → VD)

➢ Nivell educatiu i assoliment (VC → VD)

 5.1.3 Anàlisi controlada per les variables de control

➢ Relació entre la classe social i l’assoliment segmentada per la

variable de control “Gènere”

HOMES
DONES
 ➢ Relació entre la classe social i l’assoliment segmentada per la
variable de control “Nivell educatiu”

Estudis no universitaris
Estudis universitaris
 5.2 Relació entre el gènere i la benevolència

5.2.1 Anàlisi univariant

➢ Gènere

➢ Benevolència

Per a ell/ella és important ajudar les persones que hi ha al seu voltant. Es preocupa pel seu
benestar.
➢ Edat

➢ Ideologia
5.2.2 Anàlisi bivariant

➢ Gènere i benevolència (VI → VD)

➢ Gènere i Edat

➢ Ideologia i gènere (VC → VI)

➢ Edat i benevolència (VC → VD)

➢ Ideologia i benevolència (VC → VD)

 5.2.3 Anàlisi controlada per les variables de control

➢ Relació entre el gènere i la benevolència segmentada per la

variable de control “Edat”

Població més jove

Població més gran
➢ Relació entre el gènere i la benevolència segmentada per la
variable de control “Ideologia”
6. Conclusions

7. Bibliografia