EDITORIAL

Escriu Joan Galceran

Continuem immersos en aquest temporal que ben aviat farà un any que ens
va atrapar. Hem superat la primera onada, la segona, la tercera ...al cap i a
la fi ja gairebé no les distingim de seguides que venen, però seguim remant
mantenint el rumb fixat en els taulers i les peces d’escacs. Ara diuen que
ens donaran una brúixola en forma de vacuna que ens ajudarà a arribar al
nostre destí final que és poder jugar sense tocs de queda, sense fregar-se les
mans i si pot ser, sense mascareta, i tornar a donar la ma al rival sense por,
comentar la jugada tot el temps que vulguem, sopar al bar del Centre sense
limitacions ni distàncies.
Entre onada i onada hem mantingut les portes obertes de la sala de joc
sempre que es ho han permès, i ara mateix plantegem posar en marxa uns
tancats territorials amb col·laboració amb la Federació Catalana.

Per sort, moltes persones tenen a les seves mans els rems que impulsen
aquesta embarcació que s’anomena Tres Peons, que aquest any en farà 50
que la varen posar en marxa un grup d’aficionats als escacs. De totes
aquestes persones vull destacar-ne una, qui manté el material desinfectat i a
punt, obre i tanca la sala de joc perquè puguem seguir jugant amb
seguretat. Li dono les gràcies per la seva dedicació, i tot i que a ell no li
agrada que surti el seu nom, com que es tracta d’una situació excepcional,
excepcionalment ha de sortir. Gràcies José Luis Castillo Rosa.

Lamentablement en aquesta complicada travessa hem perdut uns quants

tripulants; Joan Segura, Daniel Martí i Jaume Sanfeliu han estat arrabassats
de coberta i s’han perdut per sempre engolits pels embats de la salut.
D’altres han canviat d’embarcació perquè els efectes col·laterals de la
pandèmia els ha allunyat de la del Tres Peons. Els trobarem a faltar a tots,
especialment a Pol Ortiz, Cristina Bosch i Iulia Sainsus, sempre presents
en la defensa dels nostres equips. Afortunadament tenim també nous
tripulants, entre els que destaquen els retorns del MF Xavi Martínez i del
MI Lars Ootes a la nostra nau.

Gener 2021 -1-

Hem acabat el 2.020 amb 174 llicències tramitades, un any més som el
club amb més llicències de Catalunya, 14 més que el Peona i Peó i 37 més
que el Gerunda. Una espurna de llum entre els núvols de tempesta.

XIV Obert Bicolor

Desprès de diverses pauses degudes a la situació de salut que estem vivint
des de el març finalment s'ha pogut acabar aquest desembre. Al torneig han
pres part 33 jugadors. El campió ha estat Jordi Planella de l'Avenç
d'Esplugues, que ha aconseguit 9,5 punts dels 12 possibles, en segon lloc el
nostre jugador Jordi Comellas amb 9 punts seguit de l'Ernest Juncosa del
Peona i Peó. Els premis dels trams els han aconseguit Alba de Lomas de
l'Argentona , Oriol Esteban del Tres Peons i Felix Montero del Torreblanca

Gener 2021 -2-

Final de les pràctiques del dilluns
Durant la represa de l'activitat escaquísta al Club es va disputar aquest
torneig no vàlid per Elo i amb un ritme de 1 hora a finish. Es van dividir
els jugadors en 4 grups i els guanyadors van ser Juan Domínguez, Carlos
Vargas, Victor Cabello i Jairo Flores. El premi pel seu resultat és una
inscripció gratuïta a un dels nostres oberts quan es puguin disputar.
Classificació grup 1:

Classificació grup 2:

Classificació grup 3:

Classificació grup 4:

Gener 2021 -3-

Ràpides de pràctiques del dimecres
S'han jugat les darreres Ràpides de pràctiques dels dimecres d'aquest any.
al grup A el guanyador ha estat Jordi Planella, El grup B ha estat Dickl
Errol el guanyador i finalment al grup C Josep Vila ha estat el campió.
Classificació grup A:

Classificació grup B:

Classificació grup C:

Gener 2021 -4-

EN RECORD DE JOAN SEGURA VILA
Santa Coloma de Queralt 1927-Barcelona 2020

ELS ESCACS SÓN LA VIDA

Aquesta famosa frase que un dia va dir el no menys famós Bobby Fischer,
l’hagués pogut pronunciar perfectament en Joan Segura, que ens va deixar
el 26 d’octubre passat als 92 anys, per a ell els escacs també eren la vida.
.
A l’entrevista que per aquest Butlletí li vàrem fer el gener de 1998, -a la
que pertany aquesta foto- ens va dir ..

“Als 14 anys vaig quedar campió d’un torneig al

meu col·legi, això va coincidir en el moment que
un grup de persones varen fundar el Club d’escacs
Vic, i em van proposar formar-ne part. era l’any
1.941. Des de la fundació del Vic , no m n’he
separat mai, hi vaig jugar durant trenta o trenta-
cinc anys i mantinc el número 1 de soci. Amb
llicència pel Vic vaig arribar a ser preferent . Més
endavant aprofitant que era a Barcelona festejant,
vaig jugar amb el Paluzie , aconseguint quedar campió de Catalunya per
equips de la màxima categoria. També vaig estar dues temporades amb el
Seat, amb ells vaig jugar el Campionat d’Espanya. Després l’Espanyol
d’en Torquet, i quan aquest club va desaparèixer vaig anar al Barcelona.
Al Tres Peons he retrobat companys d’aquella època, Tey, Casellas,
Franquet... amb aquells dos clubs vaig tornar a jugar el Campionat
d’Espanya, aconseguint amb l’Espanyol el sots campionat, i altre vegada
torno al Vic fins el 1997 quan m’he incorporat al Tres Peons.

Individualment he estat sots campió de Catalunya de Preferent, quan

aquesta era la màxima categoria. Però sens dubte el millor resultat el vaig
aconseguir el 1963 al torneig que va organitzar l’Ajuntament del meu
poble, Santa Coloma de Queralt, en el que varen participar jugadors molt
forts de l’època Ulvestad, Pepita Ferrer, Ridameya, Anguera, és a dir la
flor i nata dels escacs e Catalunya. Moltes vegades vaig arribar a la final
del Campionat de Catalunya quan es jugava pel sistema de Lliga, i campió
de Vic repetidament.

Gener 2021 -5-

He pogut jugar en sessions de simultànies amb tots els campions mundials,
des d’Alekhine, Euwe, Smyslov, Tahl, Petrosian, Fischer, Karpov, fins
Kasparov, amb el qui vaig aconseguir taules.

Tinc el títol d’àrbitre internacional i entre d’altres competicions vaig

arbitrar el Campionat d’Europa d’escacs actius que va fer-se a Gijón i
dos tornejos Zonals pel Campionat del Món
La meva vessant directiva la vaig estrenar a Vic essent el president del
club sis anys. A la Federació Catalana vaig començar de vocal en una
junta presidida per Vicens Almirall. Vaig ser el primer català en ocupar
un càrrec a la Federació Espanyola, n’era president Fèlix Heras i durant
25 anys he format part de la junta directiva.

També vaig ser el primer president de la Federació Catalana escollit de

manera democràtica, recollint els vots club a club, recordo molt be quan
vaig visitar el Tres Peons i aconseguí que la seva Junta, presidia per
Casimir Casas em fes confiança, també vaig guanyar la reelecció. En total
9 anys al capdavant dels escacs catalans. De les moltes coses que vàrem
aconseguir destaco el fet d’incorporar Lleida, que tenia federació pròpia,
a la Catalana, tenir els escacs catalans dividits ens afeblia enfront la resta
de federacions territorials. Li vaig plantejar aquest fet al llavors president
de la Generalitat, Josep Tarradellas, que va intervenir-hi personalment
per aconseguir la unió els escacs catalans...”

El 1989 va rebre la medalla dels Forjadors de la Història Esportiva de

Catalunya.

L’any 2004 es va proclamar Campió de Catalunya de Veterans, afegint un

nou èxit al seu “currículum” esportiu.

Però en Joan Segura, a més de jugador i directiu, era un gran activista i

divulgador dels escacs, durant 40 anys va publicar al diari El Mundo
Deportivo una secció anomenada Ajedrez Magistral comentant partides
brillants, més de 12.000, fins la darrera que es va poder llegir una setmana
abans de la seva mort. També va col·laborar al Punt/Avui i a Diari de
Barcelona, va ser director de la revista federativa Butlletí d’Escacs i autor
de llibres com “Iniciación al ajedrez”, “Pomar, una vida dedicada al
ajedrez”, i “Escuela de ajedrez para principiantes”
Gener 2021 -6-
Al Tres Peons en Joan Segura ha estat un referent admirable per la seva
empenta, optimisme, i determinació per jugar escacs, l’esport que
l’apassionava.

Durant 21 anys ha format part dels nostres equips a la Lliga Catalana. El

1999 va ser un puntal,-amb un 75% de la seva puntuació-, perquè el nostre
primer equip quedés campió de 2ª Divisió, aconseguint l’ascens. ..

La foto d’aquell equip; darrera, Franquet, Serrano, Crespo, Escuder,

Leiro i Vives; davant, Segura, Martín, García i Fernández

Malgrat els problemes de mobilitat dels darrers anys mai

faltava a la cita per equips. La seva darrera partida
defensant el Tres Peons, la va jugar el diumenge 19 de
gener de 2020 com a primer tauler del nostre equip C que
es va enfrontar, -amb victòria- al Ripollet.
Dissortadament pel camí del Club a casa seva va caure, i
malgrat que es va recuperar força, no va poder tornar a
jugar
/la foto és de finals de 2019/

L’any 2016 la Junta del Tres Peons li va concedir el títol de Soci d’Honor
lliurant-li una placa commemorativa durant la festa del Club d’aquell any.
Gener 2021 -7-
 Reproduïm la partida del torneig de Santa Coloma
de Queralt de 1963 en la que va guanyar al fort
jugador Ulvestad i que va ser clau perquè Segura
fos el campió del torneig .
Ha estat un privilegi pel Tres Peons haver pogut
gaudir de la seva presència tots aquests anys.
Trobarem a faltar el seu esperit optimista i la seva
mirada viva malgrat el pas dels anys,
permanentment encuriosit, sempre a la recerca
d'una nova variant . Descansi en pau.

Gener 2021 -8-

Aquell dia em va sortir bé
Partida de Joan Segura comentada pel Xavier Solsona

L’amic Juan Prat em va demanar si podia comentar una

partida del que va ser una institució en els escacs:
l’inoblidable Joan Segura. Tot i que pels meus limitats
coneixements teòrics entenc que podria no ser el més indicat per això, no
he pogut negar-me, ja que a causa dels mals moments que estem passant
comprenc que si no es juguen els tornejos habituals no hi ha partides per
comentar al nostre butlletí i, en conseqüència tota col·laboració, per poca
que sigui serà benvinguda. Li vaig exposar la situació al nostre company
Francisco Martín i amb la fina ironia que el caracteritza em va dir: “home,
ja era hora que en el Butlletí s’inclogués una pàgina d’humor”.
Jo, un cop recuperat del cop, passo a intentar analitzar la partida, esperant
que qui va ser una gran persona i un excel·lent jugador ens estigui mirant
des d’allà dalt i sigui condescendent amb els meus comentaris.

Altes -- Juan Segura Vila

1966 0-1 C56
1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4 Cf6 4.d4 exd4 5.0-0 Cxe4 6.Te1 d5 7.Axd5
Dxd5 8.Cc3 Da5 9.Cxd4?
És obligat fer Cxe4, Ae6 10 C4g5, 0-0-0, etc..
Cxd4 10.Dxd4 f5
El millor i a més molt de l’estil de SEGURA
11.Ag5?
És preferible Ah6 encara que el negre segueix tenint avantatge. 11…
Db6,12.Axg7, Tg8 13.Cd5 Dxd4 14.Axd4 Rd7 15.Tad1 Rc6!
Dc5!
Molt valent i molt ben calculat!
12.Dd8+ Rf7 13.Tad1 Ae6!
Sacrifica una torre per atacar.
14.Dxa8 Cxf2
També és bona Dxf2+ 15 Rh1, Cxg5 16 Tf1, Dc5
15.Ae3 Cxd1! 16.Axc5??
Error decisiu. S’havia de jugar Cxd1 encara que el negre queda molt
millor.
Axc5+ 17.Rf1 Ac4+ 18.Ce2 Ce3+ 19.Rg1 Txa8
0-1
Gener 2021 -9-
Y NOSOTROS NOS IREMOS,
Y NO VOLVEREMOS MAS…. (villancico popular) 3
Escriu Francisco Martín

El día 26/10 falleció Joan Segura, su esquela se publicó en La

Vanguardia del día 30/10.

Todos saben que fue presidente de la Federación Catalana, muchos años,

también fue (además de jugador), autor de algunos libros de ajedrez, tres
concretamente, “Escuela para principiantes”, del 2001. “Iniciación al
ajedrez”, del 2006 y “Arturo Pomar una vida dedicada al ajedrez” , de
2009; los tres en coautoría con Antonio. López Manzano. Editados por la
Editorial Paidotribo. Los tengo firmados y dedicados.
Sabedor de mi afición por la Caro Kan, me obsequió de su puño y letra,
con unos análisis de una variante que a él le gustaba con blancas, son
cuatro cuartillas, que yo voy a poner aquí acto seguido, como un pequeño
homenaje a su dedicación.
Las transcribo, literalmente, tal cual, del original:

“A Francisco Martin Valentin”

Def. Caro Kan. Variante Tal, 6. Cg e2

1. e4 c6 2 d4 d5 3 Cc3 dxe4 4 Cxe4 Af5 5 Cg3

A los amantes de los gambitos se les puede aconsejar 5. Ad3 ¡? Dxd4 6
Cgf3 Dd8 7De2 con buen desarrollo por el peón sacrificado.(Tal)
5…. Ag6 6 C1 e2 ¡? Cf6

En al 7ª partida del mundial 1960, Tal – Botvinnik, se jugó :

6…. C8d7 7 h4 h6 8 Cf4 Ah7 9 Ac4 e5 10 Cd3¡ exd4 11 0-0 Cg
f6 12 Ch5 ¡ con gran iniciativa.
Según Tal, ni 6…. e6, ni 6…. C8d7, que hemos visto, aseguran a las
negras la igualdad.
7 h4 h6 8 Cf4 Ah7 9 Ac4 e6
Ahora 9 .… e5 es débil a causa del sacrificio de peón 10 De2¡¡, ya que
tanto 10…. Dxd4,
11 0-0 Cbd7 12 T1d Db6 13 Cfh5¡¡ como 10…. e4 11 Ae3 las
blancas ocupan posiciones peligrosamente agresivas (Tal).
10 0 – 0 Ad6
Gener 2021 - 10 -
No hay nada mejor, si 10 …. Cd5 11 Te1¡ Dxh4 12 Cxd5 cxd5 13
Axd5 Cc6 14 Axc6 bxc6 15 Df3¡ con ventaja.
11 Cxe6 ¡ ? fxe6 12 Axe6 Dc7 ¡ ?
Todo igual a la 9ª partida, pero según Tal, es más efectiva 12…. Cbd7
¡ qué se analiza al final.

13 Te1 ¡ ?
Así jugó Tal, pero en sus análisis posteriores indica que, la jugada precisa
es; 13 Ch5 ¡ Tf8 ¡

Las demás jugadas, según Tal, son inferiores, y analiza:

a) 13…. Ag6 14 Cxf6 gxf6 15 Te1 ¡ con gran ataque.
b) 13…. Cxh5 14 Dxh5 + Rd8 ¡ 15 c4 Cd7 ¡ 16 Te1 Tf8 17 Ag5+
hxg5 18 Dxh7 Cf6+
19 Dg6 y las blancas tienen compensación.
c) 13…. Rd8 14 Cxf6 gxf6 15 Te1 y blancas mejor.
d) 13…. Ag8 14 Cxf6 gxf6 15 Dg4 ¡ con superioridad.

14 f4¡ Ag6¡ 15 Cxf6 Txf6 16 f5 Ag7 17 Ag5¡? ( Idea dudosa de Tal)

hxg5 18 hxg5
Txe6¡ 19 fxe6 Ag6 (no 19 Ae6 Dh5+ con buenas posibilidades tácticas)
20 Df3 De7 21 Dh3
Con complicaciones tácticas difíciles, pero favorables a las negras,
obligadas a jugar con gran precisión.

Prosigamos como la 9ª partida del match Tal – Botvinnik:

13 Te1 ¡? Cbd7 ¡ si …. Axg3 14 fxg3 Dxg3 15 Te3¡ Dc7 16 d5
¡ (Tal).
14 Ag8+ R1a Botvinnik vuelve a encontrar la solución exacta (Tal)
15 Axh7 Txh7 ¡ no 15 …. Axg3¡? 16 Ag6 ¡ 16 Cf5 g6 ¡?
la idea consiste en que la Torre Rey entre rápidamente en juego, pero se
llega a una posición muy complicada, pero prácticamente equilibrada
(Tal).
Si 16…. Ah2+ 17 Rh1 g6 18 g3 ¡ gxf5 19 Af4 ¡ Db6 20 Rxh2
17 Axh6+ Rg8 18 Cxd6 Dxd6
Según Tal la posición debe considerarse equilibrada.

Gener 2021 - 11 -
TROBAREM A FALTAR EL TEU SOMRIURE…
Escriu Joan Galceran
Així comença l’escrit que han posat al recordatori de
la cerimònia del teu comiat. Defineix amb exactitud
el que sentim, perquè no es possible imaginar-te
sense el teu somriure, que escampava al teu voltant
optimisme, “bon rotllo” com tu diries, i que
semblava que fes possible aconseguir qualsevol
cosa per més complicada que semblés.
Et vaig conèixer, Jaume Sanfeliu, a la tardor del
1988 quan amb 26 anys vas incorporar-te al Club.
Amb la teva manera de ser, ben aviat vas guanyar-te
la simpatia dels companys i quatre anys més tard ja
debutaves com a capità d’equip, sens dubte la faceta
que amb més èxit has conreat al Tres Peons. Per tu, el més important del
campionat per equips no era el resultat que s’aconseguís, sinó el fet de
poder fer pinya per passar un bon matí jugant escacs entre companys. Si es
guanyava, millor, però si el resultat era advers s’encaixava amb esperit
constructiu i, fos quin fos el final, el post-matx era sempre el mateix.
“Vermutillo”, és el nom que et vas inventar per marxar a casa amb el
regust d’haver compartit una bona estona entre amics.

La vida però, no sempre ens permet fer tot el que volem. El 1998 vas haver
d'obrir un llarg parèntesi en la teva presència al Club, que no es va tancar
fins el 2008. La teva reincorporació va suposar també tornar a capitanejar
un equip fins aquest mateix any.
En aquesta segona etapa encara ens has ajudat més. Et vas incorporar a la
Junta Directiva, vas crear la nostra nova web i vas posar en marxa un
projecte que et feia molta il·lusió, un torneig que es jugués pel sistema
aleatori que va inventar Bobby Fischer. Aquest torneig el vàrem nomenar
Torneig del Formatge i el vas dirigir i organitzar durant 6 temporades, del
2.015 fins 2.020.

El teu optimisme, la teva convicció que tot s’arreglaria, encara que fos al
darrer minut, segurament et va ajudar a superar els seriosos entrebancs que
t’has trobat a la vida, però potser al final, aquest mateix optimisme no t’ha
deixat calcular prou be la dificultat de l’obstacle de salut, aquest que

Gener 2021 - 12 -
dissortadament, ha fet realitat el segon vers del recordatori ... “ dius que
ens deixes, te’n vas lluny d’aquí...” Et trobarem a faltar.

Escrit en record al Jaume Sanfeliu

Escriu Robert Gil

El primer amigo que hice en el club fue Luis Mansilla, que había entrado
pocas semanas antes que yo; el segundo fue Jaume, que llevaba otro par de
semanas más. Era el año 1989.

Poco después, se hizo habitual que los tres cerráramos el club los viernes,
con el que llevaba el bar entonces, Juli creo que se llamaba, donde
terminábamos haciendo partidas rápidas y cervezas. Hasta que se acababa
el espacio en la mesa porque no cabían más botellas.

Al año siguiente comenzamos a jugar juntos en el torneo por equipos. En

aquella época el club sólo tenía cuatro equipos, jugábamos ocho en el D y
Jaume era el capi. Una muestra del carácter alegre y feliz de Jaume que no
se me olvidará nunca fue cuando fuimos a jugar a la UPC. De ocho
tableros nos presentamos Jaume, Lluis, Silvia Real, Maria Valera y yo,
algo que a los que han jugado de capitanes les sonará familiar cuando se
juega fuera del club... entonces no teníamos todos ELO, solo a partir de
preferente; pero si hubiera sido hoy, cada contrincante nos habría sacado
entre 150 y 200 puntos. Otro capitán (yo por ejemplo) se habría puesto
histérico viendo que 3 jugadores no venían. En cambio Jaume estaba
riendo todo el tiempo y haciendo bromas sobre nuestras partidas. La cosa
es que conseguimos empatar el encuentro y nos fuimos de allí partiéndonos
de risa.

También recuerdo como estrujaba la mano para saludar, hasta que aprendí
a hacerle lo mismo.

Recuerdo las cervezas y las charlas en el club, en el Helena y en el

Centre...
Recuerdo cómo le quitaba hierro a cualquier problema del que le hablara,
que no eran pocos en aquellos años. En los últimos años ya no nos veíamos
Gener 2021 - 13 -
tanto, pero no puedo evitar recordarlo como uno de los primeros amigos
que hice cuando vine a vivir a Barcelona.

Jaume se ha ido y me ha dejado con cierta sensación de deuda y

agradecimiento por todos esos buenos momentos que vivimos.

Allá donde estés Jaume, que sepas que te recordaremos siempre y no te

olvidaremos.

Escrit en record al Jaume Sanfeliu

Escriu Lluís Mansilla

-Él fue el primer amigo al entrar al club y de más gente, ¿verdad Robert?
Allá por el año 89.

-Él irradiaba luz en un mundo cerrado lleno de gente gris y con más Elo-
ego que muchas divas de ópera. Tenía carisma, el jodido.

-Él hizo que fuésemos unos matagigantes en el año 92, ¿verdad Ramon?
Con el Prat de 8o tablero (sí, Joan, tu també vas començar des de sota) y
con la alineación del equipo apuntada en un cartón de Ducados....

-Él como capitán, siempre estuvo de acuerdo en todo. Nunca tuvo una mala
palabra con nosotros ni con los rivales. Nunca. Y eso en una persona que
se bebió la vida, dice mucho de su buen carácter.

-Él solo odiaba una cosa, y aún llevo un moratón por ello: que le tocaran la
nariz. Y hablo de cuándo el club estaba en el Club Helena.

-Él siempre me decía ‘’Au! Anem a fer una birra’’ cuando le comentaba
algún problema. Como si lo oyera ahora....

-Él hizo que conociera a la madre de mis hijos.

Gener 2021 - 14 -
-Él vió a mi mujer vestida de blanco antes que yo, pues fue nuestro padrino
de bodas.

-Él me llevó a mi casa el día que murió mi abuela en mi cama, pues estaba
comiendo en su casa.

-Él me ha dejado una herencia: recordarlo en mil momentos futuros...

Gener 2021 - 15 -
Records de joventut
Escriu Jordi Comellas

Suposo que tots tenim un record especial per aquelles partides que vam
descobrir de joves i que, per algun motiu o altre, ens van cridar l’atenció.
Jo us vull mostrar dues de les meves. La primera és una obra clàssica, tot i
que relativament poc coneguda. La segona és ja moderna: quan la vaig
veure per primer cop feia poc que s’havia jugat. Les dues són molt
diferents, però de les dues en vaig aprendre. I de les dues en tinc un record
vívid.

Vull aclarir que no pretenc “analitzar” les partides. No em sento autoritzat

a fer-ho. A més, les podeu trobar molt ben comentades en diverses fonts,
molt millor del que jo seria capaç d’aconseguir. Sí que vull “mostrar” les
partides i, en tot cas, mencionar algunes línies que poden tenir algun valor
didàctic. El que sí pretenc, donat que molts probablement coneixeu les
partides, és que les revisiteu amb mi. Són dues petites joies!

Alekhine – Nimzowitsch
San Remo (3) San Remo ITA
1930.01.18 1-0

No recordo on vaig veure per primer cop aquesta partida: potser en algun
llibre o alguna partida d'un diari. El que sí recordo és que era molt jovenet i
que em va fascinar! El temps m'ha fet entendre que, tot i que Nimzowitsch
era un dels jugadors més forts de l'època, clarament en aquesta partida va
tenir un mal dia. De tota manera, queda com una explotació "de llibre" per
part d'Alekhine del tema de la columna oberta. I una posició final de
zugzwang absolutament meravellosa.

1.e4 e6 2.d4 d5 3.Nc3 Bb4 4.e5 c5 5.Bd2 Ne7 6.Nb5 Bxd2+ 7.Qxd2 O-O
8.c3 b6
Amb la idea coneguda de jugar Aa6 per canviar l'alfil "dolent". Però
segurament és millor la natural 8...Nbc6
9.f4 Ba6 10.Nf3 Qd7 11.a4 Nbc6 12.b4 cxb4 13.cxb4 Bb7

Gener 2021 - 16 -
No queda clar que ha aconseguit el negre maniobrant amb l'alfil. De tota
manera, encara queda molta partida: l'error important ve una mica més
tard.
14.Nd6 f5?!
Probablement aquí és on Nimzowitsch comença a perdre el fil de la
partida; aviat quedarà sense plans actius. Era millor 14...a5 per clarificar la
situació al flanc de dama. Val a dir que en la Francesa el blanc normalment
intenta atacar el flanc de rei i deixa la iniciativa al negre en l'altre flanc.
Però en aquest cas qui està pressionant en el flanc de dama és el blanc!
15.a5
Comença a ser evident que el negre està tenint problemes de coordinació
de les seves peces, i la manca d'espai no ajuda.
15...Nc8?
Sembla mentida, però després d'aquesta jugada probablement el negre
queda perdut.
16.Nxb7 Qxb7 17.a6 Qf7 18.Bb5
Comença la pressió d'Alekhine sobre les caselles vulnerables de la
columna c.
18...N8e7 19.O-O h6 20.Rfc1 Rfc8 21.Rc2
Primer s'ha ocupat la columna oberta i ara es doblen torres. Tot segons els
"cànons".
21...Qe8 A la llarga, necessària. Però la clavada "voluntària" s'afegeix als
problemes de la posició negre.
22.Rac1 Rab8 23.Qe3 Rc7

Gener 2021 - 17 -
 24.Rc3
Com que només doblant torres no és suficient cal triplicar.
24...Qd7 25.R1c2 Kf8
El rei va cap al flanc de dama per ajudar a "tapar forats". No serà suficient.
26.Qc1
Aquesta disposició s'ha anomenat "l'escopeta d'Alekhine". Ignoro si és per
aquesta partida. El final és a prop...
26...Rbc8 27.Ba4
El toc de gràcia: s'amenaça 28.b5.
27...b5
Nimzowitsch sacrifica un peó per donar temps al seu rei a arribar a d8.
Però fa estona que està perdut.
28.Bxb5 Ke8 29.Ba4 Kd8
Sembla que Nimzowitsch ha aconseguit tapar totes les entrades i només li
ha costat un peó. Però queda un últim detall.
30.h4
Magistral! El negre quedarà en zugzwang després d'algunes jugades de
peons: deixarà de defensar adequadament sigui c6 o c7. Uns anys abans
d'aquesta partida Nimzowitsch va guanyar-ne una a Saemisch coneguda
com "La immortal del zugzwang". Certament, Alekhine li aplica la seva
pròpia medecina. Val a dir que quan vaig reproduir per pimer cop la
present partida no coneixia la més famosa Saemisch-Nimzowitsch. Les
dues són meravelloses, però jo sempre tindré una predilecció per la partida
d'Alekhine.
1-0

Piket - Kasparov
Des de jovenet, i durant bona part de la meva carrera escaquística, la
defensa Índia de Rei ha estat la meva resposta principal a 1.d4. Suposo que
en tenen la "culpa" un bon grapat de produccions brillants del negre en la
variant Mar del Plata, molt popular quan jo començava. La partida que us
mostro a continuació es va donar quan jo ja feia anys que jugava de forma
asídua aquesta defensa. La vaig estar analitzant amb les línies que suggeria
la revista Informator, el més similar que teníem a l'època a les actuals bases
de dades. Havia vist alguna que altra partida prèvia amb aquesta línia on el
negre aconseguia activar el seu alfil "indi" amb la maniobra Ag7-f8-e7-d8-
b6. Però, malgrat tot, recordo que em va impressionar la maniobra que

Gener 2021 - 18 -
inicia Kasparov en la jugada 25. Anys després vaig descobrir que, de fet,
aquesta era una maniobra clàssica molt coneguda.
1.d4 Nf6 2.Nf3 g6 3.c4 Bg7 4.Nc3 O-O 5.e4 d6 6.Be2 e5 7.O-O Nc6 8.d5
Ne7 9.Ne1
La més habitual. També és coneguda la variant de la "baioneta",
popularitzada, entre d'altres, per Kramnik, 9.b4 i, tot i que menys popular,
9.Nd2 amb la idea de jugar c5 i Cc4, per pressionar ràpidament sobre d6.
9...Nd7 10.Be3
L'especialitat de Kortchnoi. També es juga força 10.Nd3 f5 11.Bd2 Nf6
12.f3 f4
10...f5 11.f3 f4 12.Bf2 g5
El negre es llança a un atac a l'enroc mentre que el blanc té un clar
avantatge en el flanc de dama, que incrementarà en poques jugades. Si
l'atac a l'enroc no fructifica el bàndol negre tindrà dificultats importants.
Fixem-nos en el paper de l'alfil blanc de caselles negres. D'una banda
pressiona el flanc de dama i, de l'altra, defensa els quadres del seu color al
voltant de l'enroc. El problema és que també està exposat, com veurem.
13.b4 Nf6 14.c5 Ng6 15.cxd6 cxd6 16.Rc1 Rf7 17.a4
Tot plegat, molt típic. El negre s'afanya a acumular peces per atacar l'enroc
blanc i el blanc aprofita mentretant el seu avantatge d'espai al flanc de
dama. Segons l'Informator, fins aquí era conegut. Ara Kasparov varia sobre
el que s'havia jugat.
17...Bf8
La idea és habitual en aquesta línia: es retira l'alfil que "molesta" a la torre
(que li agradaria anar a g7) i, de passada, se'l posa a defensar la casella d6.
La torre té també un doble rol d'atac i defensa: servirà per atacar el rei i
defensa mentrestant l'entrada de peces blanques per la casella c7.
18.a5 Bd7
Jugada també típica d'aquesta linia. Aquest alfil és importantíssim i cal
preservar-lo de possibles atacs de l'estil Cc3-b5-a7. Mentretant, "vigila" la
casella b5.
19.Nb5?!
Tant Nikitin (segon durant molts anys de Kasparov i comentarista de la
partida a l'Informator) com Stockfish critiquen aquesta jugada. Proposen
línies com 19.Kh1 o 19.Rc2
19...g4
Comença l'atac! S'aprofita que la casella e4 ha quedat desprotegida.
20.Nc7 g3
Gener 2021 - 19 -
Continuació habitual de l'atac negre. Cal obrir forats a l'enroc com sigui.
21.Nxa8?!
Altre cop, tant Nikitin com Stockfish consideren millor, malgrat tot,
21.hxg3 fxg3 22.Bxg3
21...Nh5!
El signe d'admiració és de Nikitin. Stockfish no sembla estar-hi molt
d'acord, de tota manera.
22.Kh1
Nikitin analitza 22.Bxa7 Qh4 23.h3 Bxh3 Per aquest motiu és important
conservar aquest alfil. Aquest sacrifici és clau en moltes línies. 24.gxh3
Qxh3 25.Rf2 gxf2+ 26.Kxf2 Nh4 27.Bf1 Qh2+ 28.Ng2 Rg7
22...gxf2 23.Rxf2 Ng3+
Kasparov insisteix en obrir línies, única forma de procedir en la Mar del
Plata.
24.Kg1
Evidentement, si 24.hxg3 fxg3 i l'entrada de la dama a h4 decideix la
partida.
24...Qxa8
Fins aquí tot ha seguit els patrons de l'Índia de Rei que jo coneixia quan
vaig analitzar per primer cop la partida. El material està, si fa o no fa,
equilibrat: el negre té dues peces a canvi de torre i peó. De tota manera,
sembla que el blanc ha superat el pitjor: si aconsegueix consolidar
aparentment té motius per ser optimista. Però tot plegat és un miratge.
Perquè veurem que la jugada de Kasparov té per objectiu, no només
recuperar el material sacrificat sinó, bàsicament, activar la dama!
25.Bc4 a6
Amb la desaparició de l'alfil les caselles negres al voltant de l'enroc han
quedat dèbils. Si la dama les aconsegueix atacar la partida no pot durar
massa. La ruta Da8-d8-h4 no porta enlloc, si el blanc no avança més peons
de l'enroc. Cal accedir al flanc de rei "passant" pel flanc de dama.
Certament, segur que Kasparov tenia en ment la famosa partida Janowski-
Rubinstein, amb la famosa maniobra Qd8-b8-a7-c5.

Gener 2021 - 20 -
26.Qd3
No hi ha res a fer. El cavall de g3 segueix intocable:
26.hxg3 fxg3 27.Rb2 Qd8 28.Kf1 Bh6 29.Ke2 Qg5 I altres jugades tampoc
no funcionen. Per exemple, 26.Nd3 Qa7 27.Nc5 Bb5 (Si 27...dxc5 28.d6
cxb4 29.Qd5) 28.Bxb5 axb5 29.hxg3 fxg3 30.Rfc2 dxc5 31.bxc5 Nf4 i les
negres estan molt millor.
26...Qa7 27.b5 axb5 28.Bxb5
La dama negra en la diagonal g1-a7 decideix ràpidament. Fixem-nos que
per atacar f2 ha seguit una ruta ben curiosa: d8-a8-a7. Si no coneixíeu la
partida sí que probablement us sona aquesta posició, perquè ha sortit en
molts reculls de problemes de tàctica. Juguen negres i guanyen.
28...Nh1! 0-1

Bonus

Tot i que són molt conegudes, us incloc com a bonus les dues altres
partides que he mencionat, per si algú no les té en ment:

Saemisch – Nimzowitsch
1.d4 Nf6 2.c4 e6 3.Nf3 b6 4.g3 Bb7 5.Bg2 Be7 6.Nc3 O-O 7.O-O d5
8.Ne5 c6 9.cxd5 cxd5 10.Bf4 a6 11.Rc1 b5 12.Qb3 Nc6 13.Nxc6 Bxc6
14.h3 Qd7 15.Kh2 Nh5 16.Bd2 f5 17.Qd1 b4 18.Nb1 Bb5 19.Rg1 Bd6
20.e4 fxe4 21.Qxh5 Rxf2 22.Qg5 Raf8 23.Kh1 R8f5 24.Qe3 Bd3
25.Rce1 h6!

Gener 2021 - 21 -
El blanc quedarà en zugzwang després d'un parell de jugades amb el peó h.
Haurà de retornar la peça, sense que pugui millorar gens la posició.
0-1

Janowski – Rubinstein
Karlsbad (5) Karlsbad CZE
1907.08.26 0-1

1.e4 e5 2.Nf3 Nc6 3.Nc3 Nf6 4.Bb5 Bb4 5.O-O O-O 6.d3 Bxc3 7.bxc3
d6 8.Bg5 Qe7 9.Qd2 Nd8 10.Bc4 Be6 11.Bb3 Bxb3 12.axb3 Ne6 13.Bh4
h6 14.Rfe1 a6 15.Bg3 Nh5 16.d4 Nef4 17.Bxf4 Nxf4 18.g3 Ng6 19.Qd3
Qe6 20.Nd2 f5 21.d5 Qd7 22.exf5 Rxf5 23.Ne4 Raf8 24.Re3 Ne7 25.Rd1
Kh8 26.c4 Ng8 27.f3 Nf6 28.Rf1 Nxe4 29.Qxe4 Qd8
Comença la maniobra de la dama per la que és coneguda aquesta partida,
junt amb el final de torres subsegüent.
30.Qg4 Qb8 31.Kg2 Qa7 32.Rfe1 Qc5
Maniobra completada. La veritat és que l'avantatge del negre en aquests
moments és mínim. Però és qui està pressionant. I, de mica en mica, el seu
rival anirà cometent petits errors fins a acabar en una posició perduda.
33.Qe4 Qb4 34.R1e2 R5f6 35.Qd3 Kg8 36.Qc3 a5 37.Qxb4 axb4
I entrem en un d'aquests famosos finals de torres d'Akiba Rubinstein. Si no
heu vist mai la partida sencera, segurament reconeixereu el final.
38.c3 bxc3 39.Rxc3 Ra8 40.Kh3 b6 41.Kg4 Ra1 42.Rb2 Kh7 43.b4 Kg6
44.Rbb3 Rf5 45.Rc2 Rh1 46.f4 exf4 47.gxf4 h5+ 48.Kg3 Rg1+ 49.Kf2
Rg4 50.Rf3 Rgxf4 51.Rxf4 Rxf4+ 52.Ke3 Kf5 53.Kd3 Rf3+ 54.Kd4 Rb3
55.Rf2+ Kg6 56.Rg2+ Kh6 57.b5 Rf3 58.Ke4 Rf6 59.Ra2 g5 60.Ra7
Rf4+ 61.Kd3 Rf7 62.c5 dxc5 63.d6 Rd7 64.Rxc7 Rxd6+ 65.Ke4 Rd4+
66.Kf5 h4 67.Rc8 Rf4+ 68.Ke5 c4 69.Rh8+ Kg7 70.Rc8 Kg6 71.Rg8+
Kh5 72.h3 c3 73.Rh8+ Kg6 74.Rg8+ Kh6 75.Rh8+ Kg7 76.Rc8 Rf3
77.Rc6 Rxh3 78.Rxb6 Rf3 0-1

Gener 2021 - 22 -
Una mica de teoria
Escriu Dani Boix

La Siciliana O’Kelly
1.e4 c5 2.Cf3 a6 3.c3

[a) 3.c4 d6 4.d4 (4.Cc3 Ag4 5.Ae2 Cc6 6.d3 g6 7.Ae3 Ag7 8.0–0 Tb8 9.Tb1
e6 10.Dd2 b5 les negres estan bé: Van Riemsdijk - Ikonnikov, Portugal
2018) 4...Ag4 5.dxc5 (5.d5 g6 6.Cc3 Ag7 7.Ae2 Cd7 8.0–0 Cgf6 9.Cg5!?
Axe2 10.Dxe2 h6 11.Ch3 0–0 12.f4 Ce8 13.a4 Cc7 14.a5 Tb8 15.Ta3 b5
16.axb6 Txb6 17.Cd1 e6 18.Tg3 exd5 19.exd5 De8 20.Dc2 f5! les negres
estàn bé: Laznicka - Telljohann, Aix-les-Bains, 2011) 5...Axf3 6.gxf3! la
jugada crítica (6.Dxf3 dxc5 7.e5 obligada, d’altra manera el negre jugaria
e6, Cc6 amb millor partida 7…Cc6 8.e6 fxe6 9.Dh5+ (9.Ad3 Cf6 10.Dh3?
Cb4! 11.Re2 Dd4 amb gran avantatge: Arakhamia - Kurajica, Málaga
2001) 9...g6 10.Dxc5 Cd4 11.Ca3 Ag7 12.Ae3 Ch6 13.0–0–0 e5 14.Cc2
Tc8 15.Db4 Dd7 16.Ad3 0–0 amb joc equilibrat) 6...e6!? una novetat
sorprenent del Gran Mestre Serbi Ivanisevic a) 6...dxc5?! 7.Dxd8+ Rxd8
8.Cc3 e6 9.Ae3 Cd7 10.0–0–0 Rc7 11.f4 Ch6 12.Tg1 amb avantatge blanc
12...g6; b) 6...Da5+ 7.Cc3 Dxc5 (7...dxc5 8.Db3) 8.Ae3 Dc6 9.f4 Cd7
10.Tc1 g6 11.Ag2 Ag7 12.0–0 e5 13.Cd5 Cgf6 14.b4 Cxd5 15.exd5 Dc7
16.c5 amb avantatge: Meier - Capo, Mérida 2008; 7.cxd6 a) 7.Ae3 Dc7
8.cxd6 Axd6 9.Db3 Cd7 10.Tg1 Ce7 11.h4 0–0 12.h5 Cc5 13.Dc2 f5 14.h6
g6 15.Cc3 Cc6 amb bona compensació; b) 7.Af4 Df6 8.Dd2 (8.Axd6 Dxb2
9.Axf8 Cd7 (9...Dxa1 10.Db3 Ta7 11.Ad6 Cc6 12.Ag2 Cge7 13.0–0 és poc
clar) 10.Axg7 Dxg7 11.Cd2 Cxc5 amb bona compensació) 8...dxc5 9.Ag5
Dd4 10.Dxd4 cxd4 11.Cd2 Cc6 12.a3 Cge7 13.Cb3 e5=; 7...Axd6 8.f4 Cc6
9.Ae3 Dc7 10.e5 Ab4+ 11.Cc3 i ara (11.Cd2 0–0–0! 12.a3 Axd2+ 13.Axd2
g5!? no és gens còmode pel blanc) 11...Td8!? una millora respecta a la
partida Nestorovic - Ivanisevic (11...Cge7 12.Dc2 Da5 13.a3 Cf5 14.Tc1
amb avantatge blanc: Nestorovic - Ivanisevic, Belgrade 2019) 12.Db3
(12.Dg4 Cge7 13.Dxg7 Cg6 14.Dh6 Da5 15.Ad2 Txd2! 16.Rxd2 Db6 amb
atac; 12.Dc2 f6) 12...f6 amb contrajoc, per exemple: 13.a3 fxe5! 14.axb4
(14.fxe5 Aa5) 14...exf4 15.b5 (15.Ac5 b6 16.Txa6 (16.b5 Ce5) 16...bxc5
17.Da4 Cge7 18.Ag2 De5+ 19.Rf1 f3 20.Axf3 0–0 21.Axc6 Txf2+ amb
atac desiciu) 15...fxe3 16.bxc6? exf2+ 17.Rxf2 (17.Re2 De5+) 17...Df4+
18.Rg2 Dg5+ 19.Rf2 Ce7–+;

Gener 2021 - 23 -
b) 3.Cc3 aquesta és una de les jugades critiques, una recomanació és 3…
b5 4.d4 cxd4 5.Cxd4 e6 6.Ad3 Db6!? o jugar 3…e6 ó 3…d6 per tal de
evitar línies molestes de la Paulsen com Ad3 ó la Rossolimo d’Ab5+ etc.

c) 3.d4?! cxd4 4.Cxd4 Cf6 5.Cc3 e5 6.Cf3 (6.Cf5 d5; 6.Cb3 Ab4 7.Ad3 d5
8.exd5 e4! 9.Ae2 Cxd5 10.Ad2 Axc3 11.bxc3 Dc7 Stanojoski - Kurajica,
Zadar 2008) 6...Ab4 7.Ac4 Dc7 8.Dd3 (8.Ab3 d6 9.0–0 Axc3 10.bxc3
Cbd7 11.Cd2 0–0 12.Te1 Cc5 Agopov - Rapport, Europa ch 2015) 8...d6
9.0–0 (9.Ad2 Cbd7 10.Cd5 Cxd5 11.Axd5 (11.Dxd5?? Axd2+ 12.Cxd2
Cc5–+ i Ae6 atrapant la dama!) 11...Cc5 (11...Ac5) 12.De2 Axd2+
13.Dxd2 0–0=) 9...Axc3 10.bxc3 (10.Dxc3 0–0 11.Dd3 b5 12.Ab3 Ab7
13.Td1 (13.Cd2?! Cbd7 14.De2 a5) 13...d5 14.Ch4 d4 15.f3 Cbd7)
10...Cbd7 11.Aa3 (11.Td1 b5 12.Ab3 Cc5) 11...Cc5 12.Axc5 Dxc5 13.Tfd1
Ag4 les negres estan bé]

3...d5 en principi la meva recomanació, també són interessants 3..g6!?

4.d4 cd 5.cd d5 ó 3...e6 4.d4 d5 5.e5 Ad7!? amb idees d'Ab5 etc. 4.exd5
Dxd5 5.d4 Cf6 6.Ae2 [c1) 6.Ca3 Ag4 7.Ae2 e6 8.Cc2 (8.Cc4? Axf3 9.gxf3
Cbd7) 8...cxd4 9.Ccxd4 e5 10.Cc2 Dxd1+ 11.Axd1 Cc6=; c2) 6.Ad3?!
Ag4; c3) 6.c4?! De4+ 7.Ae2 cxd4 8.Dxd4 Cc6 9.Dxe4 Cxe4 10.Cbd2 Cc5
Cabrera - Barlov, El Sauzal 2006; c4) 6.Cbd2 e6 7.Ac4 Dd8 8.0–0 cxd4
9.Cxd4 Ad6 10.C2f3 Dc7 11.Ad3 0–0 12.Ag5 Cbd7= Pérez - Kurajica, El
Sauzal 2004; c5) 6.Ae3 cxd4 7.cxd4 e6 8.Cc3 Dd6 9.Ad3 (9.Ce5 Cbd7
10.Cc4 (10.Af4 Cxe5 11.dxe5 (11.Axe5 Db6) 11...Db4 12.Df3 Cd5 13.Ad2
Dxb2 14.Tb1 Da3 15.Ae2 Ae7) 10...Dc6!? 11.Tc1 Ab4 12.a3 Axc3+
13.Txc3 0–0 les negres estan bé) 9...Cc6 10.0–0 Ae7 11.a3 0–0 12.Ac2 b5
13.Dd3 Ab7 14.Ag5 g6 15.Tad1 Tfd8= Andreikin - Dorfman, Ch
Challenge 2006] 6...cxd4 també és interessant 6..e6 i prendre a d4 més
tard 7.cxd4 e6 8.0–0 Cc6 9.Cc3 Dd6 10.Ae3 Ae7 11.Dd2 0–0 12.Af4
[12.Tfd1 b5=] 12...Dd8 13.Tfd1 Cb4 14.Ce5 Cbd5 15.Af3 Ad7 16.Ag5
Ac6 amb cert equilibri

Gener 2021 - 24 -
Alvis Vitolins, o la tragedia de un genio
Escriu Carlos Vargas

Epicteto, el filósofo estoico de la convulsa Roma, decía algo así como que
en la vida la puerta está abierta pero si te quedas, no te quejes. Alvis
Vitolins nunca se había quejado de la vida, pero tampoco quería quedarse
en ella.

En un gélido día, el 16 de febrero de 1997, Alvis se lanzó contra el hielo

desde el puente del ferrocarril que cruzó el río Gauja, en su Sigulda natal,
la ciudad más bella de Letonia. Tenía 50 años.

Alvis Vitolins(o Vitolinsh) nació el 15 de junio de 1948 en Sigulda, en las

afueras de Riga. Con 9 años ya destacaba en los torneos escolares, y su
padre lo llevó ante su primer entrenador, Felix Tsiresenis. El talento de
Vitolins era evidente y pronto se convirtió en uno de los más fuertes
juveniles de la URSS. El ajedrez le había cautivado, pero sin llegar a
imaginar - o quizá sí - que sería el centro de su vida. Para Alvis el ajedrez
fue lo primero, lo segundo y lo tercero, como señaló Najdorf refiriéndose a
Bobby Fischer.

¿Cómo jugaba Alvis Vitolins? Desde un punto de vista un tanto superficial,

se le podía llamar 'El pequeño Tahl', de manera semejante como Salo Flohr
se le llamaba el 'pequeño Capablanca'. De hecho, Vitolins y Tahl, ambos
letones, eran, de una manera un tanto especial, amigos. Jugaron infinidad
de partidas blitz ( que no siempre, ni mucho menos, ganaba Tahl). Cuando
Tal sacrificaba más de lo habitual por la iniciativa, se animaba y solía
decir: "Bueno, ahora jugaremos contra Vitolins". Y aquí es donde se da la
diferencia entre Mihail y Alvis. Tal sacrificaba sobre todo para atacar al
rey. Vitolins sacrificaba ( muchas veces era uno o dos peones) por la
iniciativa. O no, no necesariamente teniendo "in mente" al monarca rival.
A Alvis no le importaba demasiado tener menos piezas que el rival,
siempre y cuando las que quedasen irradiasen más energía.

Comenta Vladimir Tusemaseov que el potencial ajedrecístico de Vitolins

era 'fantástico'. Por su estilo agudo, vivaz y combinativo. Vitolins era

Gener 2021 - 25 -
llamado el segundo Tahl. El ajedrez lo era todo para él y, en esto, también
se parecía a Tahl. No era comunicativo, sino más bien retraído en sí
mismo. Aunque jugó con él varias veces, dudo que hubieran intercambiado
más de una o dos frases después de una partida. Las grandes expectativas
que había acerca de él no se confirmaron. Pronto quedó claro que no
llegaría a ser un gran jugador.. Y eso ocurrió antes de que cumpliera los
treinta años; se quemó rápidamente. Aún después de esto todo el mundo
sabía, por supuesto, que Vitolins era muy peligroso y que uno no se podía
relajar al jugar contra él; pero su tiempo ya había pasado.. Me viene a la
cabeza la frase de Smylov: “En ajedrez, como en la vida, el rival más
difícil es uno mismo”.

Zigurd Lanka conocía a Vitolins desde mediados de los setenta, y comentó:

“Tsirtsenit, entrenador juvenil de Alvis, pensaba que ya había comenzado
a mostrar síntomas de esquizofrenia. Esta enfermedad persiguió a Vitolins
toda su vida. A cada instante tenía que tomar fuertes drogas, que
entorpecían su percepción y empeoraban su juego.

Procuraba evitar tomarlas, para retener la claridad de pensamiento y de

reacción, pero eso le ocasionaba crisis nerviosas. Y se ponía de manifiesto
en el tablero cuando, en una posición completamente normal,
perfectamente defendible, si no era de su agrado, sencillamente
abandonaba. Como era obstinado e impulsivo, en ‘caliente’, podía golpear
a alguien y dejarlo sin conocimiento”.

Debemos hacer notar que , como señala Lanka, la agresividad le venía de

su carácter y no se su enfermedad. Está demostrado estadísticamente que
las personas con enfermedad mental no son más agresivas que el común de
los mortales. Se necesita aún mucho trabajo para “lavar” la imagen de la
enfermedad mental de estigma y perjuicios. Vitolins no tenía grandes
amigos. Evitaba a la gente, especialmente a los extraños y a los que no eran
ajedrecistas. Quizá el único amigo de su vida fue Karen Grigorian.

En los años setenta, Karen Grigorian tomó parte con regularidad en la final
de los campeonatos de la URSS. Al igual que Vitolins, no parecía
pertenecer a este mundo. Tal vez no fuera tan taciturno como Alvins, pero
sí igual de extraño y de insólito , no como los otros. Karen jugó
espléndidamente en el fortísimo campeonato de la URSS de 1973, para
Gener 2021 - 26 -
los estándares de hoy en día Grigori era un fuerte Gran Maestro. Después
de ganar dos partidas sucesivas en un gran torneo, Karen decía algo así
como: “Ayer gané contra Tal. Por supuesto, Tal ya no es el Campeón del
Mundo, pero mantiene un tanteo positivo contra Fischer ¿Qué piensas tú de
mis posibilidades en un match contra Fischer?”. Tras ganar se consideraba
un genio. Pero si al día siguiente perdía una partida, se fustigaba repitiendo
que su propio juego le resultaba repulsivo, que su vida no tenía utilidad
para nadie. Y este era el gran peligro. Cuando muchos te han humillado o
se han burlado de ti, intentar destacar en algo (en este caso, el ajedrez),
para mostrar a los demás que sí que vales como ser humano. Pero lo
terrible de esto es que cuando ganas todo parece ir bastante bien. Pero
cuando pierdes (y, como sabemos, siempre llega la derrota) es,
literalmente, el infierno.
Tras estar en un hospital psiquiátrico, Karen Grigorian se quitó la vida
arrojándose del puente más alto de Everan, el 30 de octubre de 1989.

La amistad entre Grigorian y Vitolins no era una amistad en el sentido

generalmente aceptado de la palabra. Simplemente se entendían el uno al
otro, más exactamente confiaban el uno del otro. Intuitivamente se daban
cuenta de que el otro era un alma gemela. Y, por supuesto, en su mundo el
papel más importante lo jugaba el ajedrez, que ambos amaban
incondicionalmente. Se fiaban y confiaban el uno en el otro.

Tanto Vitolins como Grigorian eran excepcionalmente fuertes en partidas

blitz. Pero en partidas clásicas eran como no, fuertes y peligrosos, pero
muy irregulares. Por ejemplo, Vitolins solo era un poco inferior a Mihail
Tal en blitz. Y Tal, con Fischer, era, sin duda el mejor jugador de blitz del
mundo en esa época.¿ Por qué genios en blitz y “solo“ fuertes jugadores en
clásicas? Ello es así porque en partidas clásicas hay mucho tiempo de
espera para la jugada del rival, y los desvaríos de la mente aparecen con
facilidad complicándolo todo. En cambio, en partida blitz, con su ritmo
frenético deja mucho menor lugar a que la mente te juegue malas pasadas..
Por cierto, el Gran Maestro estonio Lembit Oll (1966-1999), de
extraordinaria memoria y un teórico brillante, también era un genio en
blitz, Como Alvis y Karen, padecía desórdenes psíquicos. Como Alvis i
Karen, decidió salir de la vida voluntariamente.
Los altibajos, psíquicos y emocionales, del ajedrez competitivo son
tremendos. Comenta Sosonko que en el torneo de Hastings de 1976, tras
Gener 2021 - 27 -
ganar dos partidas consecutivas, un observador David Bronstein le dijo:
“Incluso ha cambiado el modo de caminar”.

Esta clase de estrés emocional y rápido decaimiento durante una partida o

durante un torneo no sirve para fortalecer el núcleo mental interior.
Comenta Sosonko que: “el ajedrez al máximo nivel lo hace tambalear
constantemente, y eso puede traer consecuencias de largo alcance,
especialmente si ese núcleo es inestable o está enfermo. En ningún otro
tipo de deporte se encuentra un número tan grande de personas peculiares,
ensimismados y viendo en su propio mundo ¿Qué los atrae, con su débil e
inestable psique, a este ‘complejo, delicioso e inútil arte’
? ¿O es a la inversa y es el deporte el que afecta a la psique?”
No estoy de acuerdo con Sosonko. El ajedrez puede incluso ayudar a una
estabilidad psíquica y emocional, si además, de variantes, tácticas y
estrategia; victorias y derrotas, saber valorar otros aspectos que están, por
así decirlo, alrededor del juego. Y eso es sobre todo los compañeros y
amigos que está allí para darte la mano. Por el humor y las risas, para
capear los malos momentos y compartir los buenos. También aplicar lo que
se sabe para enseñar a jugadores menos virtuosos puede ser de gran ayuda.
Y todo esto es aplicable no solo a nivel de jugador de club, sino al alto
nivel. Me vienen a la cabeza los nombres de Mihail Tal y David Bronstein.

Quizá Alvis, Karen, y Lembit no supieron (o no pudieron) darse cuenta de

esto. Para finalizar, volvemos al principio, a la fatídica decisión de Alvis
Vitolinis de salir voluntariamente de la vida. Sería muy fácil juzgar su
decisión un tanto despectivamente, con frases estereotipadas del tipo: “No
luchó en la vida”, “Es una cobardía”, “No tuvo en cuenta que siempre
queda la esperanza”. Pero lo haríamos con cierta ignorancia. Ignorancia del
terrible y casi inhumano sufrimiento que causa una enfermedad mental y
que, por si esto fuera poco, todavía sigue estigmatizado en esta sociedad.

Este es mi pequeño homenaje a Alvis Vitolins (1946-1997) un gran talento

olvidado del ajedrez.

Partida comentada

Gener 2021 - 28 -
Viktor Gavrikov (2430) -- Alvis Vitolinsh (2470)
Semifinal del Campeonato de la URSS Severodonestsk, 1982

1.d4 Nf6 2.c4 e6 3.Nc3 Bb4 4.Qc2 O-O 5.a3 Bxc3+ 6.Qxc3 b5!
Típica jugada de estilo ultradinámico de Vitolins. Por un peón, quiere
activar todo su flanco de dama
7.cxb5 a6 8.e3 d6 9.Nf3 Bb7 10.bxa6 Nxa6 11.Be2 c5 12.O-O Rc8
13.Bd2 cxd4 14.Qxd4 Nc5 15.Qh4 Nce4 16.Bc1?!
Este tipo de jugadas, inmovilizando a la torra de de 'a1', no puede ser
bueno. Cierto que se amenazaba 16.. Tc2, pero jugadas como 16.Ad3, o
Ab4 eran mejores
16...Rc5!?
Vitolins huele la sangre y traslada más efectivo al flanco de rey
17.Nd4 g5!
Lo mejor, lanzando una ofensiva contra el monarca y ganando tiempo
sobre un no muy ubicada dama rival
18.Qh3 g4!

19.Bxg4 Nxg4 20.Qxg4+ Rg5

Incluso era más fuerte Rh8
21.Qh3 Kh8 22.f3!
Buena jugada defensiva de Gavrikov
22...Rfg8!
Al ataque
23.g4!
Gener 2021 - 29 -
La única manera de sobrevivir era recoger el guante
( 23.fxe4 Rxg2+ 24.Qxg2 Rxg2+ 25.Kxg2 Qg5+ 26.Kf3 Qh5+ 27.Kg3
Qg5+ las negras pueden aceptar las tablas o arriesgar con 'e5' )
23...R5g6 24.Qh5 Nf6
Las blancas quieren ganar algún tiempo sobre el alfil de 'b7' como Db5
pero no hay tiempo. No obstante la posición del negro ya era ganadora
25.Qb5 Nxg4 26.fxg4 Qh4
El blanco abandono
27.Qxb7 Rxg4+ 28.Kh1 Qxh2+ 29.Kxh2 Rh4# 0-1

Gener 2021 - 30 -
Durant aquest 50 anys el Tres Peons ha tingut
8 presidents. Moltes gràcies per la seva feina!

De esquerra a dreta:

Vicens Abad Cocho Casimir Casas Colominas

Carles Mariné Cabrises Jordi Vives Cabau,
Francesc Fernandez Goyanes Francisco Molina
Josep Maria Tey Galí Joan Galceran Porqueras