APUNTES HISTORIA:

LA IDEOLOGIA LIBERAL
LIBERALISME ABSOLUTISME

Resideix en la nació. El SOBIRANIA Resideix en el rei. El seu

poble es governa sí mateix. dret a governar procedeix
directament de Déu.

Pot haver-hi monarquia, REI Governa de manera

però el rei no té el poder absoluta i és responsable
absolut, sinó que hi ha davant de Déu i de la seva
divisió de poders. consciència.

El té el rei, però es reconeix PODER El té absolutament el rei i el

el dret al vot a través del lema era: “To per al poble
sufragi. però sense el poble”.

Ciutadans i rei, han d’atacar LLEI És la voluntat del rei. L’ordre

les lleis, especialment la natural estableix que la
Constitució. societat es compon de:
Totes les persones són noblesa, clergat i poble pla.
iguals davant de la llei. És Les idees són controlades a
l’oferta i la demanda. través de la censura.

Es reconeix la llibertat de LLIBERTAT El rei controla la vida

premsa. econòmica cedint monopolis
Hi ha llibertat econòmica. i reglamentant la producció.
L'ésser humà té uns drets, L’ésser humà és un súbdit
que el converteixen en un que ha de complir el que
ciutadà. ordenen el rei, la religió i la
tradició.

S’introdueix la separació ESGLÈSIA El rei i el poder religiós, tron

entre l'Església i l’estat. i altar, van associats.
MODERATS I RADICALS
● Liberals moderats: eren monàrquic i partidaris de conservar la figura del rei,
l’exèrcit i la religió oficial, encara que sotmesos a la Constitució. Defensaven un
sistema electoral basat en el sufragi restringit
● Liberals radicals: alguns eren republicans, és a dir, partidaris de suprimir la figura
del rei, i demòcrates, ja que defensaven el sufragi universal. Proposaven un règim
d’àmplies llibertats
LA REVOLUCIÓ AMERICANA: EL NAIXEMENT DELS ESTATS UNITS
LES TRETZE COLÒNIES
Des del segle XVII, grups d’emigrants europeus, fonamentalment provinents d’Anglaterra,
s’havien establit a la costa est d’Amèrica del Nord.
La monarquia britànica va organitzar els colons en tretze demarcacions o colònies. Un
governador, com a representant del rei, ostentava la màxima autoritat en cada colònia, els
colons es governaven a si mateixos a través de les assemblees colonials.
INDEPENDÈNCIA I GUERRA
Va començar llavors un procés revolucionari. El 1776, delegats de les tretze colònies es
van reunir i les van declarar independents de la Gran Bretanya
Els britànics s’hi van oposar, la qual cosa va originar la guerra d’Independència. França i,
en menor mesura, Espanya i els Països Baixos van donar suport als colons per a afeblir la
Gran Bretanya.
Després de les batalles de Saratoga i Yorktown, que van guanyar els colons dirigits per
George Washington,
CONSTITUCIÓ I DEMOCRÀCIA
Constitució, que va ser aprovada el 1787
● Els Estats Units són una república federal
● El cap de l’Estat és el president, triat per la Cambra de Representants
● Hi ha divisió de poders: el poder executiu l’exerceix el president, el legislatiu recau
en el Congrés i el Senat, i el judicial, en el Tribunal Suprem.
● Una sèrie d’esmenes, és a dir, articles afegits a la Constitució
ABRAHAM LINCOLN (1809-1865)
Va ser el setzé president dels Estats Units. Es va distingir per la seva oposició a l’esclavitud.
Dies després de signar el decret que suprimia l’esclavitud, Lincoln va ser assassinat per un
fanàtic sudista durant una representació teatral.
LA REVOLUCIÓ FRANCESA
CAUSES
● Idees liberals: van sorgir durant la Il·lustració, havien calat en gran part de la
població, fin i tot entre alguns nobles i clergues. En aquest sentit, es va difondre la
crítica a l’absolutisme i a la societat estamental
● Exemple dels Estats Units: Alguns francesos, havien combatut en la guerra
d’Independència nord-americana del costat dels colons. Així mateix, alguns dels
signants de la Declaració d’Independència, visitaven assíduament França.
● Desigualtat davant de la llei: Els nobles i el clergat, estaven lliures del pagament
d’impostos. La burgesia, que com a part del tercer estat sí que pagava impostos,
coincidia amb el poble en el fet que la noblesa no reportava cap benefici econòmic al
conjunt de la nació.
● Crisi econòmica: La guerra dels Set Anys, va afectar l’economia de l’estat, obligada
a afrontar els pagaments d’un enorme deute públic. Com la població havia crescut al
llarg del segle XVIII i la producció agrària no podia ja atendre la demanda d’aliments.
FASES
● 1ª Fase (Rebelió del notables 1789): Ja no podien augmentar més el impostos als
camperol que pagaven un 70% del ingressos. La burgesia es veía afectada pels
impostos, per la crisi del sector tèxtil i per la cada vegada menos capacitat de
compra dels consumidors.
● 2ª Fase (Els estats generals 1789): Previament a la convocatòria dels Estat
Generals, cada estament havia plasmat en el Quaderns de queixes les protestes i
les peticions al rei. Els camperols es queixaven del abusos dels senyor i la burgesia
contra el privilegis de la noblesa i aquesta contra la pèrdua dels seus privilegis.
● 3ª Fase (L’Assemblea Nacional Constituient 1789-1791): Els diputats del tercer
estat junt amb alguns membres del clergat i de la noblesa, es varen reunir en la Sala
de Joc de Pilota, formant així l’Assemblea Nacional Constituien
L’Assemblea Nacional Constituien va aprovar diverses mesures:
- L’abolició del règim senyorial.
- La Declaració dels dret de l’home i del ciutadà.
 A més, va fer algunes reformes:
- Nacionalitzà els bens de l'església, la corona i el aristòcrates.
- Promulgà la Constitució Civil del clero.
Amb açò els sans-culottes i el camperos se sentiren defraudats.
- Dreta
- Centre dreta
- Centre
- Centre esquerra “girondins”
- Esquerra “jacobins”
- Extrema esquerra “cordeliers”
● 4ª Fase (L’Assemblea Legislativa 1791-1792): Les monarquies d'Àustria i Prússia
convocaren a totes les monarquies europees per anar contra la França
revolucionaria. L'Assemblea Nacional va destruir al rei, convocant una Convenció
Nacional elegida per sufragi universal.
● 5ª Fase (La Convenció Nacional 1792-1794): Els resultats de les eleccions va
donar com a guanyador al partit girondí que va proclamar la República a França i el
nou calendari republicà.
El rei Lluís XVI, va ser jutjat per altra traició i guillotinat al gener de 1793.
Es va proclamar una nova Convenció dominada per l'esquerra (jacobins) on el
personatge clau fou Robespierre.
Després de l'assassinat de Marat (diputat d’extrema esquerra) va esdevenir una
época de terror on es guillotinava tots aquells sospitosos
Robespierre va exercir un poder quasi dictatorial. Durant el seu govern van morir
més de quaranta mil persones en la guillotina.
En juliol de 1794 Robespierre fou detingut junt a altres partidaris seus i foren
guillotinats. Va ser l’anomenat Terror Blanc
● 6ª Fase (El Directori 1795-1799): La Convenció va aplicar una política moderada
promulgant una nova Constitució de 1795.
Amb la nova constitució es va restablir el sufragi censatari, i el nou govern el va
constituir un grup de 5 membres: El Directori; i el poder legislatiu el tenien la Càmara
Alta i la Càmara Baixa.
El 18 de Brumari de l’any VIII, el general Napoleó Bonaparte, va donar un colp
d’estat disolvent el Directori i formant un govern provisional.
Molts francesos pensaren que Napoleó era l’home que anava a canalitzar la
revolució
L’IMPERI NAPOLEÒNIC
● Política exterior: Les seues victòries militars contra les dinasties absolutistes
d’Àustria i Prússia van suposar el control d’Itàlia, els Països Baixos, Polònia i part
d’Alemanya. També va envair Espanya, on va regnar el germà, Josep I, encara que
de manera inestable. El 1812, Napoleó va intentar conquerir Rússia. El gran enemic
de l'Imperi napoleonic va ser sempre la Gran Bretanya. Napoleó va haver de
conformar-se a decretar el bloqueig continental
● Política interior: va crear un Codi Civil francés, que assegurava la igualtat dels
ciutadans davant de la llei, prohibia la tortura i separava el control de l’Esglèsia.
EL CONGRÉS DE VIENA
Després de la derrota i el definitiu desterrament de Napoleó a l’illa de Santa Helena, el
països vencedors es van reunir en el Congrés de Viena (1814-1815). Prússia, Rússia i
Àustria eren absolutistes.
 ● Restaurar l’absolutisme, sota el nou nom de legitimisme. En diversos països
europeus es van restaurar les antigues dinasties.
● Crea una aliança d’interessos anomenada la Santa Aliança, entre el diferents reis
absolutistes per a defensar-se dels intents revolucionaris.
● Recompondre el mapa d’Europa, molt alterat en l’època napoleònica. Aquest fet,
tindria conseqüències importants en la política europea del segles XIX.
LES REVOLUCIONS BURGESES DEL SEGLE XIX
1820 1830 1849

Causes Es van produir Grups Una nova revolució

revolucions que van d’intel·lectuals, va posar fi a França
prendre com a estudiants i obrers a la monarquia de
model i programa la van dur a terme a Lluís Felip
Constitució París la “Revolució d’Orleans, i els
espanyola de Cadis de les Barricades” liberals radicals van
del 1812, contra l’absolutisme tornar a proclamar
de Carles X. la República.

Països Implicats Espanya, Portugal, París, Països França, Àustria,

Nàpolis i Piemont Baixos, Polònia i Alemanya i Itàlia.
L’Exèrcit rus.

Resultats El 1822, una Es va instaurar la Aquests objectius

obtinguts assemblea monarquia no es van
democràtica va parlamentàra i es va aconseguir, però
proclamar la suprimir la censura marcaren el camí
independència de de premsa i es va per al liberalisme
Grècia en oposició ampliar el dret al dels anys següents.
al poder absolutista vot. Els belgues
de l’Imperi turc. proclamaren la seua
independència.

“LA LLIBERTAT GUIANT AL POBLE”

● De Ferdinand Victor Eugène-Delacroix.
● El quadre s’inspira en la Revolució del 1830, que va instaurar en el tron Lluís Felip
d’Orleans.
● La figura al·legòrica central, amb la bandera francesa en una mà, un fusell en l’altra i
un barret frigi, encarna la llibertat. El barret frigi es lliurava als esclaus alliberats en
l’antiguitat clàssica.
● El personatge amb un barret de copa alta representa la burgesia.
● El personatge amb un barret i dues pistoles representa els obrers.
● Els soldats morts representen les tropes de Carles X.
EL NACIONALISME
És el fet de que una nació tinga un territori i un autogovern. Va sorgir en el segle XIX.
CAUSES
● Tant Napoleó com el Congrés de Viena havien organitzat el mapa d’Europa segons
els interessos del monarques i el emperadors, sense tenir en compte el desitjos dels
seus habitants.
 ●
La cultura romàntica del segle XIX va resaltar el sentit de pertinença a un poble com
un sentit humà molt important. El nacionalisme va adquirir un fort component afectiu i
emocional.
● L’economia i la industrialització de segle XIX van fer que el països més units o
cohesionats experimentaren un major desenvolupament econòmic. Per això, el
nacionalisme va passar de ser un sentiment revolucionari.
● Nacionalisme unificador: va consistir a reclamar un nou estat per a pobles que
tenien un passat i una cultura comuna, encara que es trobaren en situacions
polítiques diferents: uns independents i un altres formant part d’un regne o imperi
considerat com a estranger.
● Nacionalisme disgregador: va consistir a reclamar la independència per a territoris
que es consideraven a si mateixos com a nacions, però que estaven integrats per la
força en una unitat política superior.
UNIFICACIONS
Alemanya Itàlia

39 Nombre d’estats 10

- Creació de la Fases de la unificació - Cavour, primer ministre del

Confederació Germànica. Piemont, va pactar l’ajuda
- Es creà el Zollverein o de França, amb la qual va
Unió Duanera. derrotar als austríacs en les
Otto von Bismarck declarà batalles de Magenta i
la guerra a Dinamarca en Solferino en 1859.
1864, amb açò va obtenir - La zona nord es va afegir
Schleswig i Holstein. al Piemont.
- Es va produir una guerra - Nàpols i Sicília van ser
contra Àustria en 1866 ocupades per Garibaldi.
anomenada Sadowa,
âustria cabà sent derrotada.
- Hi hagué una guerra
contra França anomenada
guerra de Sedan, on varen
perdre el francesos i es
sumaren les regions
d'Alsàcia i Lorena.
- Naixement del segon
Imperi Alemany amb
Guillem I en 1871.

Prússia Estat promotor Piemont

Les guerres d’Otto von Circumstància que motiva El papa signà la seua
Bismarck. el final renuncia als Estats
Pontificis i es va iniciar un
llarg conflicte que no es
resoldria fins 1929

Otto von Bismarck Protagonistes Cavour, Garibaldi i Mazzini

1871 Any d’unificació 1870

 Guillem I Rei Victor Manuel II de Savoia
L’ART I LA CULTURA: ROMANTICISME
CARACTERÍSTIQUES
● Reacció a la cultura racionalista de la Il·lustració.
● Aprofundeix en els aspectes emocionals.
● S’interesen per aquells aspectes que ixen del marc quotidià dels èssers humans
com:
- Exotisme de països llunyans (orientals).
- La fantasia.
- Les coses lúgubres
- El passat històric (medieval)
- Les situacions tràgiques i heròiques.
- Aspectes de la natura extraordinaris: paisatges imponents, boscos
impenetrables, onades i tempestes.
ARQUITECTURA
En l’arquitectura, l’historicisme romàntic, que intentava recrear artísticament el passat, es
va interessar pels estils medievals, fonamentalment pel gòtic. A França, l’arquitecte Viollet le
Duc va restaurar castells i catedrals de l’edat mitjana. A la Gran Bretanya, l’estil neogòtic va
aconseguir una gran popularitat, amb obres tan importants com el Parlament de Londres.
● Mercat de les Drassanes: Historicisme neomudéjar.
● Òpera de París: Historicisme eclèctic (Neorrenaiximent i neobarroc).
● Col•legiata de Covadonga: Historicisme neoromànic.
● Parlament de Londres: Historicisme neogótic.
● Catedral de Barcelona: Historicisme neogótic.
● Ermita Santa Anna: Historicisme neogótic.
PINTURA
● El rai de “la Medusa”: Théodore Géricault.
Pintat el 1819. El tema del quadre fa referència al naufragi d’un vaixell francés, La
Medusa, a les costes africanes, en el qual la immensa majoria dels viatgers va morir.
Aquesta pintura es pot veure en l’actualitat al Museu del Louvre de París.
● Matança de Quíos: Eugène Delacroix.
Representa un episodi de la guerra de la independència de Grècia contra l’Imperi
Otomà, que va ocórrer el mateix any: la matança de vint mil habitants de les illes
gregues i el sotmetiment a la esclavitud de les dones i els nens supervivents.
● Llibertat guiant al poble: Eugène Delacroix.
● Pluja, vapor i velocitat: M.William Turner.
● El Carro de feng: John Constable.
● Parella contemplant la lluna: Caspar David Friedrich.
● Mar de gel: Caspar David Friedrich.