Rosetó Phizz 
CONSTRUCCIÓ DE POLÍGONS REGULARS-   
 
Donat el costat ab, traça un arc amb centre en a i
ràdio a-b. Amb el mateix ràdio traça un altre arc
amb centre en b. El punt de tall d'ambdós arcs
definix el tercer vèrtex del triangle. 
 
 
 
 
 
 
Amb centre en a i ràdio a-b traça un arc de
circumferència. Amb centre en b i el mateix
ràdio a-b dibuixa un altre arc que tallarà a
l'anterior en el centre O de la circumferència
circumscrita a l'hexàgon. Dibuixa la
circumferència de centre O i ràdio O-a. Amb
centre en b i ràdio ba dibuixa un arc que
tallarà a la circumferència en c. Des de c pots
traçar un altre arc amb el mateix ràdio a-b que
donarà un nou vèrtex de l'hexàgon d. 
 

Donat el costat a-b, hi ha dos senzilles maneres de fer-ho. Tria la que

preferisques:
 1.Dibuja una recta perpendicular a a-b que passe per b. Amb centre en b i
ràdio a-b traça un arc. El punt de tall amb l'anterior perpendicular donarà un
tercer vèrtex del quadrat. Per mitjà de rectes paral·leles s'obté el quart vèrtex.
2. Dibuixa una recta perpendicular a a-b que passe per b. Per mitjà de l'ús de
l'esquadra dibuixa una recta a 45é per a. El punt de tall d'ambdós rectes
determina el tercer vèrtex i el quart s'obté per rectes paral·leles

 
 
 
 
 
 
Per a i b traçar dos rectes que formen 45ºamb el
costat ab. Ambdós rectes es tallen en el punt M.
Amb centre en M'i ràdio Ma traçar un arc que
curta a la mediatriu del segment ab en el punt O,
centre de la circumferència circumscrita a
l'octògon 
 
 
 
 
 
 
Per mitjà de mediatriu, obtín el punt mitjà M
del segment ab. Traça una recta
perpendicular a a-b pel punt b. Amb centre
en b i ràdio a-b, traça un arc que tall a
l'anterior perpendicular en el punt D. Amb
centre en M'i ràdio M-D traça un arc que tall a la prolongació del segment ab
en Q. a-Q és la diagonal del pentàgon. Amb centre en a i ràdio a-Q traça un
arc que tall amb l'extensió de l'arc ad en el vèrtex c. Amb centre en c i ràdio
a-b traça un arc que tallarà a l'anterior Q-c en d. Fent centre en a i en d amb
ràdio a-b s'obté el vèrtex e.

TOTS ELS POLÍGONS DONAT UN ÚNIC COSTAT Dibuixarem a continuació

tots els polígons regulars de fins a 12 costats, partint del mateix segment ab.
T'anime que ho faces tu mateix perquè és un
fantàstic exercici per a recordar el
procediment i tindre els conceptes clars: quan
comencen a superposar-se línies hauràs de
tindre les idees clares de què és el que has
de fer a continuació. Queda, com veieu, una
composició singular, que a més té molt a
veure amb la definició de circumferència. Si
vos fixeu, quant major és el nombre de
costats del polígon, major és l'angle de cada
vèrtex i més s'assembla a la forma de la
circumferència. La circumferència seria, per
tant, un polígon regular d'infinits costats.​. 

 
 
 
 
MÈTODE UNIVERSAL DE CONSTRUCCIÓ DE POLÍGONS- 
Introducció: ​Este procediment s'utilitzarà només quan el polígon buscat no tinga 
una construcció particular, ni puga obtindre's com múltiple d'un altre, donat que 
este procediment porta inherent una gran imprecisió. Servix per a dibuixar polígons 
inscrits en una circumferència de qualsevol nombre de costats.  
A major siga el nombre de costats, major serà la imprecisió. En el nostre cas ho anem 
a utilitzar per a dibuixar un decàgon inscrit en una circumferència de ràdio 3,5 cm. 
Procediment:  
1. Dibuixem la circumferència en què inscriurem el decàgon, en el nostre cas de 
ràdio 3,5 cm 
 
 2. Dibuixem els seus diàmetres vertical usant l'esquadra i el cartabó 
 
3. Dividim el diàmetre en DEU parts iguals utilitzant Tales. 
 
4. Fem centre de compàs en els dos punts d'intersecció del diàmetre amb la 
circumferència amb ràdio el diàmetre i on se'ns tallen obtenim el punt Q.  
 
5. Unim el punt Q amb el punt de la segona divisió del diàmetre, i on eixa 
semirecta ens tall a la circumferència obtenim un vèrtex del decàgon, B. 
 
6. Ara ja coneixem el costat del decàgon inscrit en una circumferència de ràdio 
3,5 cm.  
 
7. Amb ràdio AB, anem marcant la resta dels vèrtexs del decàgon en la 
circumferència.  
 
8. Una vegada obtinguts els vèrtexs del decàgon, només ens queda unir-los. 

 
 
POLÍGONS ESTRELLATS- 

CONCEPTE Y ELEMENTS ESPECÍFICS 

Si una circumferència es dividix en n parts i s'uneixen successivament estes divisions 
(vèrtexs) , s'obté un polígon regular convex segons hem vist, però si s'uneixen de dos en dos, 
de 3 en 3, etc., estos vèrtexs, els polígons resultants són còncaus i estrellats. 
 
"GÈNERE” ‘g’ . Es denomina així al nombre de cordes o costats del polígon estrellat. El 
gènere coincideix amb el nombre de vèrtexs del polígon pel que un polígon estrellat es 
denomina igual que un convex (Amb un gènere 5, pentàgon estrellat = pentàgon) . 
  
"PAS” ‘p’ . Nombre de divisions de la circumferència, que comprén cada costat del polígon 
estrellat.. 
  
“ESPÈCIE” ‘e’ . Basant-se en el pas s'estableixen diverses espècies, 1a espècie, si s'uneixen els 
vèrtexs de dos en dos, de 2a espècie si ho fem de 3 en 3 etc. 

CONSTRUCCIÓ 
 
● El triangle no té polígon estrellat.  
● El quadrat no té polígon estrellat. 
● El pentàgon un de 1a espècie.  
● L'hexàgon cap.  
● L'heptàgon dos, de 1a i 2a espècie. 
● L'octògon u, de 2a espècie.  
● L'enneagonal dos, de 1a i 2a espècie. 
● El decàgon u, de 2a espècie, falla la regla: Tenim 10/2 = 5, els números 4 i 3 són 
cosins i menors que la seva meitat si bé només podrem traçar un polígon estrellat de 
2a espècie.  
● L'hendecàgon (d'onze vèrtexs) , 4 polígons estrellats, de 1a, 2a, 3a i 4a espècie.  
● El dodecàgon un estrellat, unint els seus vèrtexs de 5 en 5 o 4a espècie. I així 
successivament. 
 
ROSETÓ- 
Qué ès? ​Rosetó s'empra en l'àmbit de l'arquitectura per a donar nom a les finestres amb 
forma circular que exhibeixen ornamentacions i calats. El concepte també s'utilitza per a 
denominar els adorns circulars que es pengen d'un sostre. 
ROSETÓ CATEDRALS. VIDRIERA CEL·LOFANA 
Agafem la imatge que​ ​Triem la imatge que vuigam calcar per a fer el nostre rosetó , i en una 
cartolina la dibuixem i retallem , després posem paper cel·lofana entre els trossos retallats de 
cartolina ja estaria. 

 
 
MÒDUL PHIZZ- 
Els mòduls PHIZZ han sigut creats per Tom Hull. Es realitzen a partir d'un full de paper 
quadrada i servixen per a fer poliedres amb forats i altres estructures. També per a tot allò 
que tu sigues capaç d'inventar. 
Construcció: 
★ Un suggeriment és utilitzar papers DIN A4 del que obtindrem un quadrat que al seu torn 
dividirem en 4 parts. D'esta manera necessitarem 8 folis. Ho tindrem més fàcil si utilitzem 
papers quadrats dels usats en els blocs per a notes. Fixa't que quan tingues cinc mòduls al 
voltant d'un buit has d'unir-los per a formar un pentàgon. Un repte és utilitzar tres colors 
diferents de mòduls i aconseguir que en cada cantó s'entrellacen sempre tres colors 
diferents. 
★ Doblega el cantó superior dreta per a formar un segon pic. Ja tens un mòdul acabat.  
★ Doblega la tira ara cap avall i cap a la dreta.  
★ Dobla ara la tira cap amunt.  
★ Doblega l'extrem dret de la tira cap avall fins que s'ajunte amb el bord doblegat 
anteriorment.  
★ Doblegar el cantó superior esquerra cap avall en 45º 
★ Agafa un tros quadrat de paper i doblega-ho en quatre com un acordió. Instruccions de 
plegat  
★ Açò és el que has de veure. fixa't com la mitat de cada mòdul s'usa per a fer eixa espècie de 
piràmide.  
★ Se necessiten tres mòduls per a fer un cantó del poliedre. Llisca un tercer mòdul en el 
segon, i el primer en el tercer.  
 ★ Llisca l'extrem d'un mòdul en el costat d'un altre com es mostra en la figura. L'aleta deu 
d'anar entre les capes de paper, les duplicitats deuen alinear-se. Muntatge d'una cúspide 
 
 
Montaje:  
Continua afegint mòduls fixant-te en que quan tingues cinc cúspides al voltant d'un buit 
has d'unir-los per a formar un pentàgon. Els pics de les piràmides coincidixen amb el que 
serien els vèrtexs d'un poliedre. 

 
 
MATERIALS-