11- EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA 1r TERÇ S.

XX
Context històric

La Restauració (1875-1931), i en concret, la segona part d’aquest període,

anomenada Crisi de la Restauració (1998/1902 -1931), que correspon al regnat
de Alfons XIII.

Durant el primer terç del segle XX la població espanyola va passar de l’antic al

nou règim demogràfic --o règim demogràfic modern--, és a dir, va tenir lloc
l'augment de la població que caracteritza la transició demogràfica: 18,6 al
1900 a 23,5 milions d'habitants en 1930.

La reducció de la mortalitat es va produir com a conseqüència del creixement

econòmic i per les millores en la cobertura de les tres necessitats bàsiques:
alimentació, vestit i habitatge. Tanmateix, l’hivern de 1918-19 es va viure
una epidèmia de grip que va comportar la mort de 1% de la població espanyola.
D'altra banda, l’elevació del nivell de vida i l’augment de l’edat mitjana dels
matrimonis, van comportar una davallada de la natalitat.

Els moviments migratoris interns van provocar l’augment poblacional

de la ciutat de Barcelona i la seva zona industrial, d'alguns sectors de la
província de València i Múrcia, i de les regions industrials del Nord i Madrid. En
canvi, les zones rurals de Catalunya, del sud d’Andalusia, una part de la Meseta
i les de Galícia van perdre població.

L’emigració exterior es va dirigir cap a Algèria (alacantins, menorquins),

Argentina, Cuba i, en menor mesura, cap els Estats Units). Les migracions es van
aturar durant la I Guerra Mundial. Entre 1888 i 1930 es va produir un saldo
migratori negatiu d’aproximadament un milió de persones.
Evolució de la població espanyola (1900-1930)

A Catalunya el comportament a la baixa de les taxes de natalitat i mortalitat

mostra una transició demogràfica anterior (últim terç s. XIX). Malgrat la
reducció del creixement vegetatiu, la població catalana va experimentar un
creixement significatiu per la immigració.

Un element important va ser el creixement de Barcelona --ciutat industrial i

important enclavament comercial-- en el conjunt de Catalunya, que va esdevenir
un focus d’atracció per a la població rural catalana, aragonesa i murciana. Molts
immigrants van passar a ser mà d’obra industrial o de la construcció, en una
ciutat immersa en tota una sèrie de transformacions urbanístiques com a
conseqüència de la construcció metro i de la celebració de exposició universal de
1929. També creixien les ciutats industrials de la rodalia de Barcelona.

També es va produir un canvi en la distribució de la població activa per

sectors: disminució de la dedicada al sector primari, augment de la dedicada al
sector secundari i estacament del terciari. Aquestes dades són molt significatives
perquè la distribució de la població per activitats és un indicador del
desenvolupament econòmic d’un país; com menys població ocupada hi ha en el
sector primari més desenvolupat està, cas de Catalunya respecte la resta de
l’Estat en l'època que estudiem.