Dret Públic a Catalunya

Raül Gutiérrez Gili

DRET PÚBLIC A CATALUNYA 2021

Elaboració del treball escrit

La Generalitat Republicana de Catalunya

(1931-1939)

1
 Dret Públic a Catalunya
Raül Gutiérrez Gili

Index
Portada ………………………………………………………………………………………… pàg. 1

Index …………………………………………………………………………………………… pàg. 2

Descripció del tema ………………………………………………………………………….. pàg. 3

Desenvolupament del punt escollit ……………………………………………………….... pàg. 8

Conclusions ………………………………………………………………………………… pàg. 10

Bibliografia ………………………………………………………………………………….. pàg. 12

2
 Dret Públic a Catalunya
Raül Gutiérrez Gili

Descripció del tema

Antecedents històrics

Des de l'any 1914 Catalunya disposava d'una institució administrativa pròpia, la

Mancomunitat de Catalunya, sota la presidència d'Enric Prat de la Riba (1914-1917) i Josep
Puig i Cadafalch (1917-1923), membres de la conservadora Lliga Regionalista.
La Mancomunitat va ser abolida l'any 1925 per decisió de la Dictadura de Miguel Primo de
Rivera (1923-1925). Des de la fallida campanya autonomista de 1919 el catalanisme es va
radicalitzar i adopta posicions més esquerranes, constituint o reforçant partits com l'Estat
Català de Francesc Macià, el Partit Republicà Català, Acció Catalana o la Unió Socialista de
Catalunya, així com sindicats com el CADCI o la Unió de Rabassaires. Aquests factors i la
repressió conjunta que exercí la Dictadura facilità un apropament de les forces catalanistes i
republicanes espanyoles. Pel Pacte de Sant Sebastià de 17 d'agost de 1930, els partits
polítics republicans d'Espanya es van posar d'acord en un disseny global per a l'imminent
canvi de règim que incloïa l'autonomia política de Catalunya dins de la projectada
República.

El 14 d’abril de 1931 Francesc Macià proclama la República després de l’enfonsament dels

partits monàrquics a les eleccions municipals i pacta amb la resta de forces democràtiques
de l’estat espanyol l’aprovació d’un estatut d’autonomia política per a Catalunya. Així, en el
marc de la II República Espanyola, es restaura l’antiga Generalitat, encara que amb unes
atribucions completament renovades.

La República inaugura un període de democràcia i llibertats marcat per la polarització social

i un context internacional presidit per l’ascens del feixisme i la crisi econòmica. Els conflictes
desemboquen, finalment, a l’aixecament militar (1936) i a la guerra civil. La Generalitat
s’implica fins a les darreres conseqüències en la defensa de la legalitat republicana i en la
lluita contra el feixisme

3
 Dret Públic a Catalunya
Raül Gutiérrez Gili

Regulació

Arran dels esdeveniments d'abril de 1931 va quedar constituïda, amb caràcter provisional, la
Generalitat de Catalunya, presidida per Francesc Macià i composada per un consell o
govern, una assemblea de representants dels municipis -denominada Diputació Provisional
de la Generalitat- i uns comissaris que, en qualitat de delegats del govern, s'encarregaven
dels serveis pertanyents a les suprimides Diputacions provincials de Girona, Tarragona i
Lleida, mentre que la de Barcelona -i la seva seu de la plaça de Sant Jaume- esdevenia
altre cop la base principal del poder autònom de Catalunya.

A la darreria de 1932, amb l'aprovació de l'Estatut i les eleccions al Parlament, va quedar

configurada la Generalitat definitiva, amb Francesc Macià ratificat com a president i Lluís
Companys nomenat president del Parlament. A la mort del primer, el 25 de desembre de
1933, va correspondre la presidència de la Generalitat al segon, que l’exercí fins al final de
la Guerra Civil, excepte el parèntesi de suspensió de l'Estatut que va d'octubre de 1934 a
febrer de 1936. En la presidència del Parlament, succeïren Companys Joan Casanovas, fins
a octubre de 1938 (amb el mateix parèntesi), i Josep Irla, a partir d'aquesta data.

Per l'Estatut Interior de Catalunya de 25 de maig de 1933 quedaren fixades les institucions
fonamentals de l'autonomia i les relacions entre elles, i es va configurar el Consell Executiu,
encapçalat pel president de la Generalitat -o per un conseller primer, com a delegat de
l'anterior- i format per consellers titulars dels departaments de l'administració. A causa dels
grans trasbalsos dels anys 30, la transferència de les competències prevista encara no
havia estat completada quan es va produïr l'abolició de la Generalitat el 1939, però des de
bon començament l'aportació econòmica estatal per fer front als serveis transferits encara
fou més lenta i resultà sempre insuficient, de manera que el dèficit hagué de ser compensat
amb aportacions extraordinàries dels municipis.

Els primers mesos de l'any 1934 es van amatonar les lleis més importants per a
l'organització de la nova Catalunya. El traspàs dels serveis d'ordre públic, que va permetre
eliminar els governadors civils (11 de gener), donà lloc a la Junta de Seguretat de
Catalunya, que coordinava les accions autonòmica i estatal en aquesta àrea. D'acord amb
les previsions estatutàries, va quedar constituït el Tribunal de Cassació, amb jurisdicció

4
 Dret Públic a Catalunya
Raül Gutiérrez Gili
sobre les matèries civils i administratives de competència autonòmica, format per un
president i dotze magistrats i organitzat en dues sales: la civil, encarregada d'aplicar el dret
civil català; i la contenciosa administrativa, que actuava en defensa dels drets dels ciutadans
contra la mateixa administració pública. En matèria educativa, la Generalitat seguí els
passos de la Mancomunitat i prengué iniciatives que anaven més enllà de les transferències
realitzades pel govern central. Un altre dels fronts de la política de la Generalitat fou
l'organització territorial i la reforma del règim local, amb una llei municipal que recollia les
aspiracions del moviment municipalista.

5
 Dret Públic a Catalunya
Raül Gutiérrez Gili

Requisits i funcionament

L’autonomia de Catalunya a la II República s’estructurava a partir de l’EA aprovat per les

Corts però desprès de constituir el primer Parlament elegit les eleccions del 20 de novembre
de 1932 es va començar a treballar en la llei catalana que havia de vertebrar el sistema
polític: el conegut com a Estatut interior que va ser promulgat el 25 de maig de 1933.

L’EI es presenta com una llei derivada de la voluntat del poble de Catalunya que estableix
“per la potestat del seu Parlament” i sembla evitar tot esment a la CE. De fet l’EA és
designat com l’ ”Estatut exterior”. L’EI té formes de Constitució (regula sistema de fonts,
ciutadania, organització, funció judicial).

Tant l’EA com l’EI situen al Parlament al centre de l’organització política de la Generalitat:
- Regulat pel Reglament del Parlament
- Format per 85 diputats elegits per un mandat de 5 anys
- 14 per Girona, 14 per Lleida, 14 per Tarragona, 24 ciutat de Barcelona i 19 resta de
província de Barcelona.
- Tots els i les ciutadanes majors de 23 anys eren electores i elegibles.
- Gaudien de inviolabilitat i immunitat i el Parlament havia d’autoritzar el processament dels
seus membres.
- Funcions essencials de la càmera: elegir al president i exercir el control polític del Govern
mitjançant la moció de censura.
- Dissolució de la càmera: expiració del mandat, decisió de la majoria absoluta del Ple i per
referèndum popular convocat pel President de la Generalitat o el 20% dels electors i es
dissolia amb un 40% de vots favorables.
- La Diputació Permanent (president + 15 diputats) exerceix les funcions
del Parlament quan es troba dissolt o de vacances i els seus acords
han de ser ratificats pel Ple en una de les 20 sessions immediates.

6
 Dret Públic a Catalunya
Raül Gutiérrez Gili
La figura del President de la Generalitat (art. 14 EA i 39 a 49 del EI) és l’altra institució de
la Generalitat:
- Elegit pel Parlament:
- En primera volta amb la majoria absoluta dels vots dels diputats.
- En segona volta és suficient la majoria dels vots emesos (meitat més ú)
- En tercera volta únicament es poden presentar els dos candidats més votats i era elegit el
més votat.
- Funcions:
- Direcció política del Govern o Consell Executiu del qual nomena i separa als consellers
lliurement.
- Té funcions de cap d’executiu de règim parlamentari
- També té funcions representatives (adequat a una personalitat carismàtica com Francesc
Macià) en poder delegar temporalment però no parcialment les funcions executives en un
“conseller Primer”, cosa que l’exclou de la responsabilitat política (llevat que el
Parlament li volgués exigir explícitament).
- Hi hagué delegació dos vegades en temps de pau i tres en guerra.

El Govern o Consell executiu és la figura que completa l'estructura de la Generalitat:

- El president i el Govern exercien funcions executives (tot i que ni EA ni eI concretaven el
contingut d’aquestes funcions).
- En cas que el president delegués les funcions en un conseller Primer podia, tanmateix,
presidir el Govern però sense participar en les votacions (Art. 46 EI).
- El Govern disposava de la potestat reglamentaria i s’establia que els decrets emanats del
Govern anessin signats pel President o pel conseller Primer en cas d’haver fet la delegació
de funcions executives.

És evident que malgrat les reticències del centralisme, amb la República el catalanisme va
aconseguir posar el fonaments d’una autonomia política amb potestat legislativa.

7
 Dret Públic a Catalunya
Raül Gutiérrez Gili

Desenvolupament del punt escollit

Després d'un intens procés de posada al dia motivat per l'impacte de la Gran Guerra, i de
radicalització com a rebuig de la Dictadura de Primo de Rivera, el catalanisme plantejaria a
partir d'abril de 1931 la necessitat de solucionar definitivament el problema de la estructura
territorial de l'Estat espanyol. Després, la tensió creixent del període republicà l'afectaria de
ple, sense que això fos inconvenient per intentar desenvolupar funcions d'Estat durant la
Guerra Civil, fins a les reaccions governamentals després dels fets de maig de 1937.
L'entrada de les tropes franquistes a Catalunya significaria la derogació de l'Estatut i la
persecució sistemàtica del catalanisme.

És difícil comprendre com en tan poc temps i en aquestes circumstàncies la Generalitat va

ser capaç d'organitzar-se i prendre decisions de Govern transcendentals i remuntar diverses
vegades les situacions adverses malgrat una al·lucinant inestabilitat governamental: canvis
sobtats de Govern, dificultats pressupostàries, intromissions estatals, immaduresa dels
partits, absència de tradició administrativa, excessiu entusiasme protestatari.

Resumint molt, podríem dir que els dos moments de més eficàcia en els èxits autonòmics
van ser precisament els que van coincidir amb l'inici de dos canvis revolucionaris
d'inestabilitat evident: la proclamació de la República amb el curt període provisional que el
va seguir i el primer any de la Guerra Civil, dos episodis l'inevitable desgavell dels quals va
poder ser aprofitat pels polítics catalans -sota l'autoritat dels dos presidents successius- per
arrencar certes cotes de sobirania que després es van marcir respectivament després del
fracàs del 6 d'octubre de 1934 o amb el desastre del final de la guerra i, fins i tot, ja una
mica abans, amb la presència impositiva i intervencionista del Govern central a Barcelona a
partir de l'octubre del 1937. Així, doncs, els dos períodes de més inestabilitat al Govern
central van ser els de més grans èxits autonòmics, després dels quals van arribar les
rebaixes fulminants.

8
 Dret Públic a Catalunya
Raül Gutiérrez Gili
La Generalitat va realitzar també una intensa obra de govern, malgrat dos factors que la van
limitar:

- La falta de temps: la suspensió de l’Estatut arran dels Fets del 6 d’Octubre i l’esclat
de la Guerra Civil van impedir el ple desenvolupament de l’autonomia catalana.
- Les mancances econòmiques i competencials: el juliol del 1936, el govern central
encara no havia traspassat a la Generalitat totes les competències acordades en
l’Estatut del 1932. A més, sovint no arribaven els recursos econòmics necessaris per
garantir el funcionament dels serveis traspassats.

Tot i així, l’obra de la Generalitat va ser ben destacada. El Parlament de Catalunya va

aprovar 122 lleis, força avançades i innovadores per l’època, dins l’objectiu general de
modernitzar el país d’una manera més justa socialment i desenvolupar-lo econòmicament.
Entre elles, la Llei sobre la Capacitat Jurídica de la Dona (que establia la igualtat jurídica de
la dona casada respecte el marit), la Llei de la Successió Intestada (que protegia les vídues
i equiparava en drets els fills nascuts fora del matrimoni) i una Llei Municipal que donava
molta autonomia als ajuntaments de Catalunya. També s’aprovaren lleis de millora de la
sanitat (atenció primària, construcció d’hospitals, campanyes de vacunació...), i de previsió
social i assistència als aturats.

En l’aspecte cultural, cal esmentar la creació de la Universitat Autònoma de Barcelona, de

l’Institut-Escola pel que fa a la secundària, i de nombroses escoles d’ensenyament primari.
Tot plegat acompanyat d’una important i necessària renovació pedagògica. L’ensenyament
va ser també una eina bàsica per a la normalització lingüística, que es va veure reforçada
per la cooficialitat del català i per la publicació, l’any 1932, del “Diccionari General de la
Llengua Catalana” de Pompeu Fabra. L’acció combinada de l’art, l’ensenyament i l’acció de
govern va portar realitzacions com el Grup Escolar Renaixença de Manresa, d’estil
racionalista, en la línia del GATPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de
l’Arquitectura Contemporània).

Finalment, com a exemple de l’intens treball de la Generalitat republicana cal assenyalar

també l’establiment d’una nova divisió comarcal de Catalunya (antecedent directe de
l’actual) en 38 comarques agrupades en 9 regions. Tanmateix, la guerra civil i la dictadura
posterior del general Franco van estroncar totes aquestes realitzacions i avenços, així com
d’altres projectes de modernització i millora social a Manresa, Catalunya i Espanya.

9
 Dret Públic a Catalunya
Raül Gutiérrez Gili

Conclusions
La línia de continuïtat entre la República Catalana i la Generalitat republicana és ben clara,
per més que, avui per avui, no sigui una cosa òbvia per al gran públic. Sense l’una no hi ha
l’altra. Sense l’acte de sobirania de Macià i els seus, difícilment Madrid hagués concedit res
o en tot cas molt menys del que s’obtingué malgrat retallades i tot. En canvi, la línia de
continuïtat entre la Generalitat republicana i la Generalitat medieval s’havia trencat
evidentment el 1714, amb la desaparició de les institucions polítiques pròpies.

La Generalitat republicana era una institució nova que encobria una República moderna.

Macià no estava sol en la seva aspiració de màxim poder polític per Catalunya. No tan sols
el votaren a les municipals del 14 d’abril –i en les votacions posteriors–, sinó que el resultat
del referèndum de l’Estatut de Núria fou aclaparant.

L’acte de sobirania assolit amb la proclamació republicana de 1931, no quedava invalidat

per l’acceptació del canvi de nom de «República» pel de «Generalitat». Ja hem vist el nivell
de poder polític que es reclamava amb l’Estatut de Núria. Aquest punt, però, ha suscitat un
debat historiogràfic i polític molt important que requeriria un estudi específic, puix que ens
permetria veure com l’argumentació que defensa l’existència d’una claudicació nacional ha
estat argumentada, en diferents moments històrics, per opcions polítiques completament
oposades entre si.

Cal evidenciar les dissensions profundes existents entre Catalunya i Espanya també en el
període republicà, ja des de la seva mateixa instauració, com s’ha dit.
Especialment ara, que existeix, en el conjunt de la ciutadania, una visió molt idíl·lica del
període. Com si en aquells moments s’haguessin resolt unes dissensions profundes que
venien de molt abans, que no es van resoldre tampoc amb el final de la dictadura franquista
i que, doncs, encara avui romanen.

10
 Dret Públic a Catalunya
Raül Gutiérrez Gili
S’ha d’explicar perquè un acte d’una transcendència política i històrica tan gran ha estat
minimitzat –segurament de manera sovint inconscient– pels dirigents polítics i els principals
historiadors sorgits del procés de derogació franquista. Certament, és una qüestió que cal
analitzar amb detall perquè ens donaria moltes claus sobre la nostra història més recent i el
pes que tenen encara avui molts dels «tabús» nascuts en el procés de liquidació de la
dictadura de Franco.
Caldrà, d’ara endavant, que la preservació de la memòria històrica empresa pel govern de
Catalunya comenci per la mateixa institució de la Generalitat.
I en aquesta recuperació de les memòries perdudes, els partits democràtics –i més encara
els que lluiten per l’alliberament nacional–, així com la ciutadania en general, hi tenen molt a
dir.

11
 Dret Públic a Catalunya
Raül Gutiérrez Gili

Bibliografia consultada
Bernal, À. (1995). L'estructura orgànica de l'administració de la Generalitat republicana
(1931-1939). Lligall, (10), 25-43.

i Rodríguez, N. G. (2019). Les polítiques progressistes de la Generalitat republicana. Eines

per a l'esquerra nacional, (36), 88-97.

i Casademont, E. P. (2015). De la Mancomunitat de Catalunya a la Generalitat Republicana

(1914-1933). Les primeres institucions autòctones de la contemporaneïtat. Butlletí de la
Societat Catalana d'Estudis Històrics, 115-128.

Pujol, E. (2007). República Catalana i Generalitat republicana. Un reconsideració

historiogràfica i política. Eines per a l'esquerra nacional, 179-191.

Campmany, C. E. (2013). Agustí Duran i Sanpere i els arxius catalans. De la Generalitat

republicana a la depuració franquista (1931-1940). Miscel· lània cerverina, (22), 15-83.

Serrallonga i Urquidi, J. (2006). El Republicanisme català subjectat a les qüestions

concretes. Una nota sobre l'obra de govern de la Generalitat de Catalunya, 1931-1939.
República i republicanisme, 2, 001-013.

i Cudolà, V. A. (2014). La Comissió Jurídica Assessora i l’autonomia de Catalunya durant la

Segona República: la creació del sistema polític i institucional d’autogovern. Revista
Catalana de Dret Públic, (48), 83-105.

Bonamusa, F. (2008). Catalunya tendeix a la sobirania. Generalitat republicana 1936-1939.

Eines per a l'esquerra nacional, 163-177.

Maria, J. (1999). L'Arxiu Nacional de Catalunya. Terme, 5-7.

Lera, J. M. C. (2001). Cataluña y su historia, en la pantalla. Cuadernos de Historia

Contemporánea, (23), 103-124.

i Soriano, J. C. (1999). Les relacions socials durant la generalitat republicana. Sindicalisme,

empresa i jurats mixtos. La conselleria de treball: 1931-1936 (Doctoral dissertation,
Universitat Autònoma de Barcelona).

https://www.enciclopedia.cat/

https://www.parlament.cat/web/index.html

https://sapiens.cat/

https://web.gencat.cat/ca/inici

12