E Pon

Un dia un ant i un ós havien de passar per un pont, tot dos es varen creuar en
mig del pont i no podien passar per les vores perquè era massa petit, així que
es varen posar a discutir:

ÓS: Alerta que no hi cabem, no, no segueixis

ANT: Pero, es que necesit passar urgentment!
ÓS: Jo també he de passar, segur que és més urgent que el teu.
ANT:A veure, que és urgent!
ÓS: Lleva’t del mig que jo he de passar pero coses molt importants!
ANT: No, llevat tu si no vols problemes.
ÓS: A veure, si no et mous cap enrere no podras passar així que mou-te.

De sobte hi apareix un ós rentador en el mig del pont:

ÓS RENTADOR: Hola, em podries deixar passar per favor?

ÓS: No veus que estem discutint altres problemes? Fora

L’os va treure fora del pont al os rentador d’una potada, pero de sobte també
hi va aparèixer un conill darrera del ant.

ÓS: Ara si mou-te cap enrere d’una vegada.

CONILL: Eh, deixam travessar d’una vegada, que tinc pressa!
ANT: Vesten cap enfora i no estorbis mes.

Aquesta vegada l’ant va treure d’una potada al conill del pont.

ÓS: Ara que no tens a ningú darrera ja et pots moure i deixar-me passar.
ANT: No, no i no, ja te he dit moltes vegades que jo sóc el que tinc que pasar.

De sobte el pont es movia, eren el conill i l’ós rentador que varen desfermar un
costat el pont, i varen passar per el petit caminet que hi havia del pont

ÓS RENTADOR: He tingut una idea, si votes per damunt jo hi podras passar.

CONILL: moltes gràcies, molt amable, adeu.
ÓS RENTADOR I EL CONILL: Adeu!!