‐poemes 

d’amor 
‐maneres alternatives i barates de celebrar 
‐celebrar o no celebrar? 
‐com fugir del consumisme? 
Origen 
Alguns  historiadors  situen  l'origen  de  la  festa  de  Sant  Valentí  en  l'antiga  Roma,  en  la 
celebració  de  les  *lupercals,  també  anomenades  *lupercalia.  Aquestes  se  celebraven  davant 
diem XV Kalendas Martias, la qual cosa equivalia al 15 de febrer. Suposadament la paraula deriva 
de  lupus  (llop)  un  animal  que  representava  al  déu  Faune,  que  va  prendre  el  sobrenom  de 
*Luperco, i de *hircus, pel boc, un animal impur. Els acòlits es reunien en una cova sagrada i, 
seguint la tradició, el sacerdot sacrificava una cabra i, a continuació, els xiquets eixien al carrer 
per a assotar a les dones amb la pell dels animals per a incentivar la seua fertilitat. 
Una  altra  teoria  remunta  l'origen  de  Sant  Valentí  a  una  festa  romana  anomenada  Juno 
*Februata, en la qual era costum que els joves homes triaren el nom de la seua parella durant 
aqueixos dies extraient d'una caixa un paper amb el nom de la xica en qüestió. Aquestes unions 
sexuals temporals a vegades acabaven en matrimonis duradors. 
Però l'origen de la història del personatge de Valentín se situa a la Roma del segle III, quan 
el cristianisme començava a estendre's. En aqueixos moments governava l'emperador Claudio II 
el Gòtic, que va promulgar una llei per la qual prohibia casar‐se als joves perquè pogueren allistar‐
se  en  l'exèrcit.  Al  no  estar  d'acord  amb  aquesta  llei,  un  jove  sacerdot  anomenat  Valentín  va 
decidir desafiar la prohibició de l'emperador i va començar a celebrar matrimonis en secret entre 
joves enamorats, a més d'aconseguir que molts es convertiren al cristianisme i assistir als presos 
abans de ser torturats i executats. 
Després de ser descobert, Valentín va ser arrestat i confinat en una masmorra, on l'oficial 
encarregat de la seua custòdia li va reptar a retornar‐li la vista a la seua filla Julia que havia nascut 
cega. El jove sacerdot va acceptar el repte i en nom de Déu va retornar la vista a la jove, amb la 
qual cosa va aconseguir que l'oficial i tota la seua família es convertiren al cristianisme. Malgrat 
el miracle, Valentín va seguir  pres, i el  14 de febrer de l'any 269 va ser lapidat i decapitat. La 
llegenda conta que Valentín, enamorat de Julia, va enviar una nota de comiat a la xica en la qual 
signava: "Del teu Valentín", d'ací l'expressió anglosaxona amb la qual se signen les cartes d'amor: 
"*From *your Valentine". Julia, agraïda, va plantar un ametler que va donar belles flors rosades 
al costat de la tomba del seu estimat, d'ací el simbolisme d'aquest arbre per a expressar l'amor i 
l'amistat duradors. 
El jove sacerdot Valentín, confinat en una masmorra, va realitzar el miracle de retornar la 
vista a Julia, la filla del seu carceller. Malgrat això va ser condemnat a mort. 
Segles després Valentín va ser elevat als altars, i l'any 494 el papa *Gelasio I va declarar el 
14 de febrer, el dia del seu martiri, com el dia de San *Valentin. Enterrat als afores de Roma, en 
la via *Flaminia –un lloc que seria més tard conegut com a Porta de Sant Valentí–, la seua tomba 
es va convertir en lloc de pelegrinatge durant l'Edat mitjana. 
Quant es gasta la gent en Sant Valentí 
De la mateixa manera que no es pot saber amb exactitud el que cadascú es gasta en les 
seues vacances o en les compres nadalenques, fer un càlcul amb Sant Valentí tampoc és senzill. 
Hem de tindre en compte que aquesta festivitat no és “celebrada” per tots, ja que hi ha molta 
gent sense parella que evidentment, no té el més mínim interés en Sant Valentí, i també hi ha 
moltes parelles, cada vegada més de fet, que no es prenen aquest dia com una cosa especial més 
enllà d'eixir a sopar, com a molt, i decideixen, pel bé de les seues respectives butxaques, no gastar 
molts diners en el que a regals es refereix. No obstant això, les compres de Sant Valentí continuen 
permetent que les botigues tinguen un respir en aquest període tan complicat de l'any. 
Podríem  calcular  que  de  mitjana,  les  parelles  solen  gastar‐se  100  euros  cadascun  en  els 
regals de Sant Valentí, o en el propi sopar d'aqueix dia, una cosa també molt habitual. Aqueixa 
quantitat és molt relativa, per descomptat, i és que pot canviar moltíssim depenent de la situació 
econòmica de la parella i de mil detalls més. Per exemple, alguns decideixen compartir el regal i 
marxar‐se a una escapada romàntica que pagaran a mig fer, mentre que uns altres prefereixen 
sorprendre  les  seues  parelles  amb  joies  i  regals  molt  més  cars  que  aqueixos  100  euros. 
L'important, en realitat, no hauria de ser el que ens gastem, sinó la intenció de demostrar amb 
el  nostre  amor  que  aqueixa  persona  és  amb  la  qual  volem  estar,  més  enllà  dels  regals 
materialistes. 
Com celebren en altres països 
A Anglaterra, les parelles tampoc són els únics protagonistes d'aquesta festivitat. Compte la 
tradició  que  les  dones  britàniques  solteres  han  de  col∙locar  cinc  fulles  de  llorer,  una  en  cada 
cantonada del coixí i la restant en el centre, la vespra del 14 de febrer perquè d'aquesta manera 
aconseguisquen  somiar  amb  el  que  serà  el  seu  futur  marit.  Però  la  cosa  no  acaba  ací,  en  la 
localitat  de  *Norfolk,  se  celebra  el  dia  de  Sant  Jack  Valentín,  un  personatge  que  es  dedica  a 
repartir llepolies i regals als més xicotets també durant la vespra del 14 de febrer. A diferència 
de Santa Claus, Jack Valentín truca a les portes dels xiquets i, quan algú obri, apareixen un munt 
de regals sense deixar rastre. 
D'altra  banda,  a  Alemanya,  se  celebra  aquesta  festivitat  de  manera  molt  semblant  a 
Espanya,  amb  l'única  excepció  que  allí  és  comuna  que  es  regalen  porcs.  Efectivament,  els 
alemanys solen regalar porcs de xocolate o peluix a les seues parelles, segons la postura en la 
qual  es  trobe  l'animal  enviarà  un  missatge  de  luxúria  o  bona  sort,  amulets  que  els  alemanys 
creuen necessaris perquè una relació de parella arribe a bon port. 
 A  Dinamarca,  el  dia  de  Sant  Valentí  és  tradició  regalar  a  la  parella  unes  flors  blanques  i 
xicotetes que es diuen “gotes de neu” però, el realment sorprenent, és el costum d'enviar unes 
cartes  d'amor,  conegudes  com  “*Gaekkebrev”.  Aquestes  cartes  contenen  poemes  amb  rimes 
divertides o cartes d'amor humorístiques i, al final, se signa amb el mateix nombre de punts com 
a lletres tinga el nom del remitent. El joc consisteix en el fet que el destinatari ha d'endevinar qui 
li ha enviat la carta i, si l'aconsegueix, llavors per Pasqua rebrà un ou, però si no l'endevina, la 
persona que ha rebut la carta haurà de regalar‐li un ou de Pasqua que li la va escriure. 
Al  Japó  són  les  dones  les  que  regalen  xocolates  als  homes  i,  depenent  de  la  mena  de 
xocolate, el seu derelicte i qualitat el significat del regal pot ser l'un o l'altre. 
No en tots els països se celebra en la mateixa època. Al Brasil se celebra el 12 de Juny, en 
comptes del dia 14 de Febrer. La manera de celebrar‐la és donant un enfocament important als 
regals  amb  la  teua  parella.  Es  viu  més  intensament  que  a  Europa  i  és  de  vital  importància 
recordar‐se  d'aquesta  data.  No  es  diu  Sant  Valentí  sinó  «Dia  dos  *Namorados»  (Dia  dels 
Enamorats). 
A més hi ha països que no celebren el Dia de Sant Valentí, entre ells aquests: l'Aràbia Saudita, 
el Pakistan, l'Iran o l'Índia.