INFORME TÈCNIC

Exposició CaixaForum Barcelona

Patricia Fernandez Navarro Conservació Preventiva dels Béns Culturals

20238223 Universitat de Barcelona
Grup: R1 Curs: 2020/2021

- Index –
Edifici museu . .......................................... . 02
Espai expositor . ....................................... . 02
Aspectes tècnics . ..................................... . 03
Peces pictòriques . .................................... . 04
Peces escultòriques . ................................. . 04
Busts . ........................................... . 04
Relleus . .......................................... . 05
Escultures . ...................................... . 05
Medalles . ............................................... . 06
Seguretat . .............................................. . 06
Conclusions . ............................................. . 07
- Edifici museu
L’edifici on s’ubica el CaixaForum va ser erigit en fàbrica tèxtil en 1912, després de servir en funcions diverses
com espai habilitat per a les cavallerisses de la Policia Nacional, fou adquirit per “la Caixa” el 1963 que el va
reformar com a centre cultural. L’any 1976 va ser declarat com a monument històric artístic d’interès
nacional, però no va ser fins al 2002 que s’inaugurà com es coneix avui dia; com un espai museístic d’accés
públic i referent cultural.
Reestructurar l’edifici industrial en un espai on es pot emmagatzemar i mostrar una diversitat de béns
artístics, patrimonials i culturals considerables, va ser l’empresa que l’impulsà pel seu ús més prolífer, la
restauració va cuidar al màxim l’arquitectura, els materials, colors i tècniques originals. Actualment el mateix
bé arquitectònic modernista, és l’expositor més adequat per a peces, que solen romandre temporalment a les
seves sales. La seva característica principal és la versatilitat, que ha de tenir per poder rebre, guardar,
custodiar i exposar les diferents peces, i adequar-se en aquests aspectes a les seves característiques i
necessitats heterogènies. L’espai del qual es parla en aquest informe estava ocupat per obres contemporànies
fa exactament un any, en una exposició anomenada “La pintura, un repte permanent”, i ara allotja un conjunt
d’obres datades entre el segle I a. C. i finals del segle XVIII, que el Museu Nacional del Prado cedeix
regularment als CaixaForum, ubicats a les diferents ciutats del territori espanyol.

- Espai expositor
L’exposició consta d’un conjunt de quadres, busts, escultures, relleus i medalles mostrades diacrònicament,
que ofereix alhora diferents representacions, de la mitologia grega i romana, d'un déu o un mite atès a un
criteri iconogràfic. Sense tenir en compte qüestions formals o cronològiques, és a dir, en comptes d’exhibir-se
d’acord amb criteris en els quals preval l'organització basada en escoles i períodes artístics, s'organitza en
seccions temàtiques: “Deus de l’Olimp”, “Esperits lliures”, “Amor, desig, passió”, “Faltes i càstigs”,
“Metamorfosis divines i humanes”, “Herois” i “La guerra de Troya”.
El recorregut resulta dinàmic i fluid per a l’espectador, que al vestíbul, a cada sala i a la zona de projeccions
indicada al mapa que ve a continuació, disposà de la informació necessària per a complementar el visionat i
obtenir una experiència més didàctica. Les cartel·les informatives de cada peça estan disposades de manera
que resulta fàcil trobar-les i es vinculen perfectament amb la seva obra, fet que pot resultar obvi, però en
ocasions ha sigut difícil discernir a quina peça feia referència la cartel·la per la seva posició, en altres museus.
Aquestes projeccions informatives i textos complementaris s’adeqüen perfectament a l’estètica de l’espai, de
manera que són fàcils de trobar, es presenten amb una lògica coherent segons el recorregut i la sala que
ocupen, i no interfereixen en la lectura de les peces.
Així mateix els colors i les tonalitats imperants en tota l’extensió de la nau són neutres i monocromàtics,
predominant el blanc per a parets, bancs, obertures i columnes, negre per al terra, cremes i veig per als
suports escultòrics i les medalles.
Mapa de la nau, distribuïda en set sales, on s’ubica l’exposició. Les característiques tècniques del dibuix són aproximades,
sols es pretén mostrar la distribució dels objectes.
- Aspectes Tècnics
La il·luminació és genèrica per a tot l’espai, els focus es
troben en uns raïls, disposats verticalment segons el
rectangle que crea la nau, amb quatre punts de llum a l’alt
sostre, de manera que es poden moure segons es
necessiti. Aquestes làmpades condicionen l’exposició amb
Llegenda simbòlica del mapa
tecnologia d’il·luminació LED exempta de llum infraroja i
ultraviolada, innòcues per a les peces amb un feix de llum neutre, ni càlid ni fred, per no alterar els colors naturals de les
obres. Per tant es pot suposar que l’índex de reproducció cromàtica és elevat, a més de 85, l’acceptable per als museus,
intentant correspondre’s amb la llum natural i poder reproduir amb fidelitat els colors. El nivell d’il·luminació és d’uns
150 lux, que estableix el museu de procedència, que des d’una distància considerable enfoquen les obres, les seves
cartel·les i els textos directament, mentre que la llum residual és la que il·lumina la resta.
Segons la web oficial del CaixaForum, les seves instal·lacions estan a 21ºC de temperatura, la fundació
implantà un sistema de gestió ambiental segons la norma ISO 14004 : 2015, amb un sistema de gestió
d'energia segons la norma ISO 5001 : 2018. Segons el personal de l’exposició en particular la temperatura
ronda uns 18ºC, encara que la informació que es troba en relació amb la temperatura del Museu del Prado és
d’entre 21ºC a 23ºC. La humitat relativa de l’ambient dels recintes de la fundació és del 55%, estàndard que
entraria en el rang establert per la institució de procedència, que varia entre 45% i 55%, segons la informació
trobada en la recerca.
Aquests factors es poden mantenir estables mitjançant el control de les obertures de l’edifici, de les quals
només presenten moviment continu l’accés d’entrada i sortida, i les reixes de ventilació que són al terra de les
sales, indicades al mapa que obra aquesta pàgina. Les escletxes es troben sempre al peu de les columnes, pot
ser per motiu estètic i per evitar la interferència en el circuit, aquestes casen a la perfecció amb l’estil
industrial, per aquest motiu sorgeix un dubte; el sistema es va haver de crear per a l’espai museístic o es va
reaprofitar el que ja tenia la pròpia fabrica?
 - Peces pictòriques
Les pintures estan penjades a les parets amb una distància regular entre elles,
encara que no es poden veure les subjeccions en la majoria, se sap que es
mantenen ancorades a la paret seguint el mateix sistema, unes bagues o argolles,
situades paral·lelament a la mateixa alçada de l’extrem superior. Només hi ha dues
obres a la sala 4, que per la seva envergadura en dimensions, es pot veure l’argolla
perfectament i són: Ixió, 1632 (José de Ribera, Oli sobre llenç) i Tici, 1632 (José de
Ribera, Oli sobre llenç). El pes les inclina lleugerament cap endavant, de manera Il·lustració del sistema
d’ancoratge
que és perfectament visible el sistema que les subjecta, a part de les anelles a la
part superior, tenen un recolzament a la part inferior en forma de pestanya de filferro folrat amb silicona
neutra de conservació. Un quadre en particular, presenta una protecció extra i és El rapte de Prosèrpina, últim
quart del segle XVI - Primera meitat del segle XVII (Pieter Brueghel el Joven, Oli sobre taula), que té un vidre
laminat antireflexant vidre especial per a obres d’art. Pauta estipulada per la institució d’origen.

- Peces escultòriques
Els suports estan dissenyats exclusivament per a cada una de les peces des del Taller de Restauració del
Prado, són d’acer recobert amb silicona de conservació neutre i pintades amb aquarel·les. Els angles i
pestanyes, utilitzades per sostenir els relleus, són barnilles de filferro folrat amb silicona neutra de
conservació. Totes les peces escultòriques s’ubiquen d’amunt d’unes peanyes de dues o tres alçades, la part
baixa de color crema molt clar i l’alta, o segona i tercera, de color blanc.
Busts, la mostra més excepcional es troba a la sala 1, on sis bustos estan exposats en un entarimat comú,
d’on s’aixeca el podi on descansen, tot ell és del mateix material, color i textura que la resta de peanyes. La
distribució dels quals està perfectament disposada per poder veure’ls de tots els angles, sense que
s’interfereixin entre ells. És també destacable que alguns busts en tota l’exposició, tenen unes pestanyes de
seguretat que els fixa, per evitar que caiguin, amb una separació de mil·límetres per no tocar el material.
Tanmateix, aquest sistema no es troba en tots ells i per tant, dóna peu a la suposició de què pot ser la
subjecció sigui per dins, en trobar-se buida la peça.

Conjunt de busts, sala1 Subjecció d’alguns busts Hipotètica subjecció

 Relleus, les peanyes eren similars a la dels busts, però afegint un tercer
nivell, també de color blanc, tots ells es mostren verticalment, amb els
ancoratges per la part del revers del material ja esmenat, i en alguns casos com
en la sala 1, amb unes pestanyes que sobresortien uns centímetres per l’anvers.
En canvi d’altres relleus com Faune, segle XVII (Anònim, Marbre), que en aquest
cas es troba inclinat, i Laocoont, segona meitat del segle XVII (Anònim, Marbre),
trobant-se tots dos en vitrines, tenen com a subjecció unes pestanyes a la part
inferior, que els aguanta.

Il·lustració subjecció relleus

Escultures, igual que les peces escultòriques ja descrites, consten de tres

peanyes amb els mateixos colors neutres i materials inerts, algunes d’elles
subjectades per la base amb tres pestanyes amb el mateix de filferro folrat amb
silicona neutra. La majoria de les escultures estan situades a les sales en un punt on
es poden rodejar, i veure-les en el seu conjunt.
La peça a destacar és la Medusa, segles XVII-XVIII (Anònim, Marbre), l’estructura es Il·lustració del podi

veu perfectament com està fixada per la part inferior. Gràcies a la imatge extreta de la web del Prado, se sap
que conté una petita anella de metall, per on segurament també se subjectava a la part, tal ment, com si fos
un quadre. La subjecció del revers, però no es veu, encara que per les dimensions de l’escultura es pot
esbrinar el seu pes, i per tant, la necessitat de més punts d’ancoratge.

Imatge extreta de la web del CaixaForum Imatge extreta de la web del Pardo Il·lustració subjecció
- Medalles
Dos peces singulars, no sols per ser les úniques de l’exposició sinó també per la forma en la qual s’exposen,
són Júpiter fulminats els gegants, 1549 (Leone Leoni, Plata) i Cíbele al seu carro, 1648 (Jan Loof, Plata
daurada). Exposades en vitrines recolzades en dues petites peanyes inclinades de metacrilat, amb dos petits
angles per aguantar-les, del mateix material ja esmenat al llarg de l’informe.
La resolució de l’exposició d’una d’elles és que el metacrilat és transparent, i amb l’ajut d’un mirall al seu
darrere amb la mateixa inclinació que la peanya, es mostra perfectament el revers. Aquest mateix revers és
mostrat amb una il·lustració ampliada just al costat, on es veu l’escena amb més nitidesa. L’altra medalla paro,
no comptava amb aquest sistema i la seva peanya és blanca, per tant no es pot veure el revers.

Imatge extreta de la web del Pardo Il·lustració suports medalles

- Seguretat
En l’espai ocupat per l’exposició no és permès fer fotografies,
al mateix vestíbul després del text introductori així ho indica uns
senyals a la paret. Aquesta prohibició no es troba en cap de les
altres exposicions del centre, per tant, i tenint en compte que al
Museu Nacional del Prado sí que està prohibit fer-ne, es
dedueix que les exigències de la institució d’origen s’apliquen a
l’espai on guarda i mostra les peces que ha cedit. Absolutament
totes les pintures tenen un cordill metàl·lic enfront, per evitar
que l’usuari s’apropi.
A la sala 4 hi havia senyalitzacions, com s’indica a la llegenda del Imatge extreta de la web del CaixaForum

mapa del recinte, que indicaven la presència d’un extintor, a més dels detectors de fum en cada sala i les
càmeres de seguretat. A més del mateix personal de seguretat, que circulaven per tota la nau i a l’entrada. Hi
havia figures amb vitrina, pot ser per seguretat o per qüestions de conservació preventiva, i a l’expositor de
busts de la primera sara, hi ha un senyal per indicar que no es pot caminar entre ells.
- Conclusions
Personalment considero, que tots els aspectes tècnics de l’exposició estan ideats i compleixen la seva funció
perfectament, el CaixaForum a part de seguir els estàndards esperats de la conservació preventiva amb les
peces, segueixen i utilitzen els expositors del Museu del Prado. És coherent procedir amb aquest mètode, ja
que el museu d’origen coneix les necessitats i característiques de cadascuna. La forma en què s’ha exposat tot
el conjunt, no sols el recull i guarda de manera segura i adequada, sinó que el mostra de forma dinàmica i
sorprenent, com en el cas de la medalla amb el mirall. Al final, aquests petits detalls, que fins que no t’hi fixes
no saps que existeixen, també sumen en l’experiència de l’usuari i poder gaudir del coneixement cultural de
les obres.
El fet que hi hagi peces en vitrina, que com mostra el mapa del recinte, són poques, desperta la curiositat
sobre el motiu d’aquesta decisió. Sempre he pensat que, a més de la informació històrica i artística de les
peces que vaig a veure, falta un petit resum del seu procés de conservació i el perquè es mostra així. Trobo
que aquesta informació es pot incloure perfectament i deixar a l’espectador, escollir lliurement si l’interessa o
no. Altre detall que crec es podria haver resolt d’una altra manera, es que, ambdues medalles hagueren de
tenir l’expositor de metacrilat transparent, amb el mirall per poder veure el revers.

Bibliografia:
Informació obtinguda de:
o La visita a l’exposició (apunts).
o Classes de l’assignatura de “Conservació Preventiva dels Béns Culturals” (apunts).
o Personal del CaixaForum (entrevistes insitu i via correu electrònic).

Arte y mito. Los dioses del Prado | Exposiciones | CaixaForum Barcelona. (s. f.). CaixaForum Barcelona.
Recuperat el 2 de desembre del 2020. URL: https://caixaforum.es/es/barcelona/p/arte-y-mito-los-dioses-del-
prado_a9305059
Info centro - CaixaForum Barcelona. (s. f.). CaixaForum Barcelona. Recuperat el 20 de novembre del 2020. URL:
https://caixaforum.es/es/barcelona/info-centro
Museo Nacional del Prado. (s. f.). Museo del Prado. Recuperat el 23 de novembre del 2020. URL:
https://www.museodelprado.es/
Hermoso, B. (2019, 2 juny). En las tripas del Museo del Prado. EL PAÍS. Recuperat el 21 de novembre del 2020.
URL:https://elpais.com/elpais/2019/05/27/eps/1558963670_969040.html#:%7E:text=Pero%20su%20misi%C3
%B3n%20prioritaria%20es,y%2055%25%20de%20humedad%20relativa