Tècniques de

Memòria

Conservació-Restauració de Béns Culturals

2020/2021

Universitat de Barcelona
Patricia Fernández Navarro
(20238223)
R1

1
Índex Introducció i objectius . . . . . . . . 03

Motlle d’alginat i reproducció de escaiola . . . . . . . . 04

Alginat . . . . . . . . 04
Escaiola . . . . . . . . 05
Materials . . . . . . . . 05
Procediment . . . . . . . . 06
Observacions . . . . . . . . 10

Motlle de làtex i reproduccions de escaiola i resina . ...... . 12

Làtex . ...... . 12
Resina . ...... . 13
Materials . ...... . 13
Procediment . ...... . 13
Observacions . ...... . 16

Motlle de silicona i reproducció de silicona . ...... . 17

Silicona . ...... . 17
Materials . ...... . 18
Procediment . ...... . 18
Observacions . ...... . 21

Pàtines a l’or i la plata . . . . . . . . 22

Pàtines . . . . . . . . 22
Materials . . . . . . . . 22
Procediment . . . . . . . . 23
Observacions . . . . . . . . 25

Bibliografia . . . . . . . . 26
2
 Introducció i objectius

En aquesta assignatura, tècniques de models i repliques, s'ha fet un breu recorregut

amb l'objectiu de poder conèixer i experimentar diversos procediments, per a poder
replicar petits objectes. Mitjançant la pràctica al taller amb alguns dels diferents
materials, portant a terme els procediments per a la creació de peces, amb la
reproducció a partir de motlles.

No tan sols fent una pràctica, per conèixer els passos a seguir en cada cas, sinó també
poder conèixer la naturalesa, les característiques, el comportament i les compatibilitats
dels materials. Tant per a la creació dels motlles, com per a l'elaboració de les rèpliques.
En tots els casos s'exemplifica les possibilitats, pel que fa a materials i procediments, per
tal d'apropar-nos a casos reals, que ens podrem trobar en una possible restauració de
materials arqueològics. Amb la pràctica i manipulació, hem aconseguit tenir una idea de
les possibilitats al nostre abast, que s'hauran de valorar junt amb els condicionants
econòmics i eficients, respecte a ser pràctics, però professionals, envers el temps
disponible en el taller.

Com a norma general, en cada procediment sempre s'utilitzarà plastilina escolar (Jovi
®), sense pigmentació per evitar tacar els originals, o preferiblement, plastilina
d'escultor. També és millor treballar amb estructures rectes i estables, per evitar errors
en el procés, trencaments o enfonsaments accidentals de les mateixes estructures, que
poden comportar pèrdua de temps i material. Les recomanacions es poden seguir o no,
però per precaució i amb la finalitat d'aconseguir els objectius en un sol intent (o els
mínims, ja que a vegades es requereix el coneixement pràctic, per a poder perfeccionar-
se), convé plantejar-se seguir-los.

3
 Motlle d’alginat i reproducció de escaiola

Alginat

L'alginat és una sal potàssica derivada de l'àcid algínic, un

polisacàrid d'origen natural, produït per diferents algues de la
família Phaeophyceae. Aquestes contenen components
mucílags que els dóna propietats emol·lients i tensores, que
s'utilitzen com agents espassants i emulsionants. Es distribueix
en forma de pols que mesclada amb aigua, es torna en un gel
estable que densifica molt ràpidament. És per això que és un
material emprat per a crear motlles, per l'obtenció de còpies
Preparació de la mascara amb base
bastant fidedignes, quan es necessita la reproducció d'una peça.
de plastilina.
Propietats:
Elasticitat: Possibilitat de produir per hidratació mescles
hidrocol·loides, la distribució granulomètrica calibrada dels seus
components permet una ràpida absorció de l'aigua.
Definició: és homogeni i dóna com a resultat una superfície llisa
i compacta, de manera que el gel s'adapta.
Tixotropicitat: És una pasta compacta que no goteja, en assecar
exerceix pressió mentre pren d'impressió.
Temporalitat: Un cop hidratat perd ràpidament l'aigua, en 4 o 6
hores endureix perdent l'elasticitat, deformant-se i
encartonant-se. Queda inservible.
Mascara preparada amb la base de
plastilina, tapant els orificis. Compatibilitat: Per a la reproducció s'han d'emprar materials
que endureixin de pressa, com les resines acríliques o l'escaiola.

Per preparar l'alginat cal tenir en compte les proporcions (que

en cada tipus té la seva pròpia), l'utilitzat al taller ha sigut:
ALGINATO 900®

4

Caixa a mida de la peça, per abocar
posteriorment l’alginat.
Mascara preparada dins la caixa.
Alginat abocat a la caixa.
Escaiola
Emprada per a aplicacions de restauració, és un guix
semihidratat, amb una puresa convenient, molt blanc i fi, fent-
lo perfecte per aquests procediments. El guix és un mineral
compost per sulfat de calci amb dues molècules d'aigua, en
polsés un conglomerant. Obtingut de la deshidratació, parcial o
total, de la pedra natural després de la calcinació i molta.
És un material emprat des de l'antiguitat per a múltiples
aplicacions, entre d'altres també per motlles i reproduccions.
Propietats:
Estabilitat: Material molt estable una vegada ha endurit, en
condicions controlades especialment d'humitat, pot tenir una
vida molt llarga.
Plasticitat: Mentre es troba en el seu punt específic d'hidratació
és perfectament adaptable.
Compatibilitat: Depenent dels materials a emprar, caldrà tenir
present el comportament d'aquests i si aquests, poden
comportar una problemàtica.
Materials
 Plastilina
 Base plana o rajola
 ALGINATO 900®
 Escaiola
 Vas de plàstic o vas de iogurt
 Espàtula de guixaire
 Xeringa de plàstic
 Cartó ploma
5

Restes d’alginat a la peça.
Replica d’escaiola, amb restes de
l’original.
Injecció d’escaiola al motlle per Segons la recomanació de la fitxa tècnica, s’han de barrejar 3
parts.
Procediment
Reproducció d’una màscara amb escaiola fent servir motlle
d’alginat.
1- Condicionament de la peça:
Fent que la cara de la màscara quedi mirant amunt, s'omplen
els espais buits amb plastilina.
Per facilitar la posterior extracció i simplificar la peça, omplint
aquest espai.
2- Preparació de la caixa:
Mirant que quedin pocs centímetres de perímetre, es
confecciona una caixa de partes de cartó ploma. Se segellen les
juntes amb cel·lo de paper.
La caixa recipient per l’alginat, tampoc cal que sigui molt alta, 1
o 2 cm per sobre de l’altura de la peça.
3- Protecció:
Seguidament s’aplicarà una capa de vaselina amb pinzell,
procurant que la peça quedí ben coberta. Aquesta capa es
podrà netejar amb aigua i sabó, en acabat el procés.
Per precaució fer sempre aquest pas, aplicant menys o més
quantitat, segons la porositat de la peça. Així evitarem
l’excessiva premsa o l’efecte ventosa, que després dificultaria o
impossibilitaria l’extracció de l’original.
4- Preparació de l’alginat:
parts d’aigua per 1 part en pols (en pes els dos components).
Sense perdre temps, mentre s’aboca, agitar molt bé els
components (60 seg. segons la fitxa).
L'imprescindible és que no quedí pols sense estar completament
amarada per l'aigua, encara que quedin grumolls.
6
 5- Motlle d’alginat:
Ràpidament s’aboca la mescla, caldrà esperar uns 5 min. (3/4
min segons la fitxa tècnica). Mentre passen els minuts donar
copets a la caixa per fer sortir les bombolles d’aire.
S'haurà d'anar de pressa i abocar ràpidament, per assegurar la
correcta impressió.
6- Extracció de l’original:
Un cop comprovem que s'ha tornat compacte i consistent, es
pot prescindir del cartó ploma, es dóna la volta i s'extreu la
peça.
Alginat solidificant-se.
Pels extrems es pot guerxar lleugerament l'alginat, fent-ho
suaument per no trencar-lo. Això és gràcies a les propietats
elàstiques del material.
7- Reproducció d’escaiola:
En un recipient una mica més gran que la peça escollida, es
posa aigua i s'aboca l'escaiola, a poc a poc perquè absorbeixi
l'aigua lentament. No es remena, fins que aquesta apareix com
una muntanya i deixa d'absorbir l'aigua, deixar passar uns
segons (48 a 55 ml. d'aigua cada 100 grs. de pols, segons la fitxa
tècnica). Llavors es remena bé i s'aboca dins el motlle.
Caldrà estar atent al moment en què l'escaiola deixa d'absorbir
Extracció de l’original, del motlle.
aigua, quan ja no l'absorbeixi i quedi en superfície una illa de
pols seca. És important no preparar més quantitat de la que es
pugui aplicar entre 2 i 4 minuts.
8- Assecat:
En 30 o 60 minuts, es forja i asseca. En aquest cas no cal omplir
el motlle fins dalt, es va abocant petites quantitats des dels
marges, per tal de cobri-ho tot però deixar la concavitat.
També es pot fer al contrari, enretirar escaiola per crear la
concavitat, mentre aquesta encara és fresca, però ja ha
començat a forjar.

7
 En acabat es tindrà una rèplica de la peça escollida, en el cas
d'imperfeccions com bombolles, es pot retocar polint amb un
bisturí.

Reproducció d’una figura amb escaiola fent servir motlle

d’alginat per parts.
1- Condicionament de la peça:
Caldrà deixar una meitat al descobert, mentre l’altra meitat es
protegirà amb plastilina. També convé utilitzar la plastilina per
crear una base, on la peça pugui estar ben estable.
Restes de l’original, a la impressió de
l’alginat. Ajudarà que la peça no tingui extremitats o forats que puguin
crear ponts, ja que dificultarà el treball.

2- Preparació de la caixa:
Com s'ha descrit abans, es crearà una caixa amb cartó ploma,
en aquest cas paro, les parts han d'estar arran de la plastilina.
Procurar que entre la plastilina i les parets de cartó ploma hi
hagi un bon segellat.
3- Protecció:
Seguidament s’aplicarà una capa de vaselina amb pinzell,
procurant que la peça quedí ben coberta. Aquesta capa es
Desmuntat de la caixa, un cop la podrà netejar amb aigua i sabó, en acabat el procés.
escaiola a assecat.
Per precaució fer sempre aquest pas, aplicant menys o més
quantitat, segons la porositat de la peça. Així evitarem
l’excessiva premsa o l’efecte ventosa, que després dificultaria o
impossibilitaria l’extracció de l’original.
4- Preparació de l’alginat:
Segons la recomanació de la fitxa tècnica, s’han de barrejar 3
parts d’aigua per 1 part en pols (en pes els dos components).
Extracció de la replica, del motlle a
dues parts d’alginat. Sense perdre temps, mentre s’aboca, agitar molt bé els
components (60 seg. segons la fitxa).

8

Replica resultant del motlle a dues
parts, i les imperfeccions.
Replica resultant del motlle, amb motlle ja fet, i es torna a la caixa. Es torna a tancar i segellar les
imperfeccions i incomplerta.
Intent de retoc o reintegració tornen els motlles dins la caixa, per tornar-la a muntar.
volumètrica, per suplir la part que no
es va replicar.
L'imprescindible és que no quedí pols sense estar completament
amarada per l'aigua, encara que quedin grumolls.
5- Motlle d’alginat:
Ràpidament s’aboca la mescla, caldrà esperar uns 5 min. (3/4
min segons la fitxa tècnica). Mentre passen els minuts donar
copets a la caixa per fer sortir les bombolles d’aire.
S'haurà d'anar ràpidament i abocar de pressa, per assegurar la
correcta impressió.
6- L’altra meitat:
En aquest procés caldrà conservar la caixa, amb compte sols
desmuntar una paret per treure l’alginat i la peça, però
procurant no desfer l’estructura.
Serà importat per fer l'altra meitat, si es desmunta es corre el
risc que després, sigui difícil de tornar a encaixar.
7- Es torna a condicionar:
Llavors es retira la plastilina, mantenint tan sols la meitat del
parets. Es fan dues xemeneies amb plastilina, que seran
l'entrada de l'escaiola, posant-les en els dos punts més alts de la
peça.
Caldrà donar un altre cop vaselina, però després de posar les
xemeneies, ja que si no s'adheriran bé.
8- L’altra motlle d’alginat:
Es torna a repetir la mescla i s'aboca amb comte, s'ha de
procurar mantenir les xemeneies.
9- Desmuntat definitiu de l’original:
Un altre cop, no ens podem desfer de la caixa, per tant només
es desmunta una paret, per poder treure els motlles. Després es
9

Replica de gat de ceràmica, també
creada a partir del motlle per parts, pols seca. És important no preparar més quantitat de la que es
d’alginat.
Imperfeccions resultants.
10- Reproducció d’escaiola:
En un recipient una mica més gran que la peça escollida, es
posa aigua i s'aboca l'escaiola, a poc a poc perquè absorbeixi
l'aigua lentament. No es remena, fins que aquesta apareix com
una muntanya i deixa d'absorbir l'aigua, deixar passar uns
segons. Llavors es remena bé i amb una xeringa es pren, i
s’injecta per un dels forats, fins que comença a revessar per
l’altre.
Caldrà estar atent al moment en què l'escaiola deixa d'absorbir
aigua, quan ja no l'absorbeixi i quedi en superfície una illa de
pugui aplicar entre 2 i 4 minuts.
11- Assecat:
Trigarà una hora aproximadament a forjar completament
l'escaiola, llavors es podrà desmuntar els motlles d'alginat.
En forjar dilata entre un 1 a 4 per mil. S'ha de tenir en compte,
especialment per quan es fa un motlle per parts, ja que cada
fragment ha de mantenir-se en la seva posició fins a acabar.
En aquest procés poden haver-hi imperfeccions en negatiu,
llocs on no s'ha omplert del tot, que es poden corregir amb
estuc. A més de les bombolles, també poden aparèixer altres
imperfeccions en positiu com una línia on hi havia el límit dels
motlles, o les xemeneies.
Observacions
El seu principal condicionant és el poc temps de condensació,
perdent la capacitat d'una impressió precisa. I el seu ús per a
una única reproducció, que segons el tipus limita el nombre de
reproduccions i la necessitat, de fer-ho tot en una jornada de
treball. En el cas de l'alginat emprat al taller a les 24 hores el
10
 motlle s'asseca, encongeix i endureix. Un altre inconvenient,
són les imperfeccions que poden resultar per la ràpida
condensació, que per la falta de pràctica poden ser moltes.

En el cas de la primera pràctica no s'ha obtingut una peça

resultant, ja que el pas de la vaselina no es va dur a terme. A
causa de les característiques ja esmenades i a la porositat de la
peça, es va haver de destruir el motlle per poder recuperar-la.
Però en una segona prova fora del taller, es va poder veure el
resultat del procediment, realitzat correctament.
Imperfeccions en positiu i negatiu.
En el cas de la segona, es va realitzar amb dues figures, en
ambdós casos s'han obtingut amb totes les imperfeccions
esmenades. Particularment, encara que en teoria sigui un
material molt precís a l'hora d'imprimir, potser convé d'una
certa pràctica per poder aconseguir-ho.

11
 Motlle de làtex i reproducció de escaiola i resina

Làtex

És una emulsió natural procedent de l'interior d'algunes

plantes, com l'arbre del cautxú, constituït per aigua i polímer
sent una goma natural. Actualment també es produeix

Figures seleccionades per als motlles químicament, amb característiques similars, al que si li pot
de làtex. afegir amoníac obtenint làtex amoniacal. D'aquesta manera
s'hidrolitzen les proteïnes, es controla la seva coagulació
espontània i redueix el pH.
En conservació-restauració s'utilitza per a la preparació de
motlles elàstics, amb la finalitat de reproduir petites i mitjanes
rèpliques, o en la presa de grans volums. S'obté en una solució
líquida monocomponent de baixa viscositat, que s'adapta
Parets de plastilina, com a contenció
del làtex liquid. perfectament a la peça a reproduir i imprimeix els volums amb
gran perfecció.
Propietats:
Elasticitat: En ser molt elàstics permet fer preses d'originals
estàtics i compactes.
Definició: La seva viscositat penetra a tots els racons del model,
agafant fins i tot les textures més poroses i irregulars, oferint
bona definició.
Compatibilitat: Accepta escaiola, resines, morters, etc.
Durabilitat: Per evitar deformacions ha d'estar encaixat en una
carcassa i mantenir una còpia a l'interior, però pot durar entre 2
a 3 anys.
Primera capa de làtex aplicada.
Tixotropicitat: Encara que és líquid, quan es necessita, es pot
afegir un espessidor per donar-li densitat.
Al·lèrgies: Encara que no és tòxic, la presència d'amoníac li dóna
una olor penetrant i desagradable.

12
 Resina

Es troben diferents tipus de resines per a fer reproduccions,

acríliques, de polièster, de poliuretà o epòxids, la que fem servir
al taller és un líquid acrílic (líquid AC100) a base d'aigua i una
base mineral (Base Jesmonite). Les resines acríliques tenen
tendència a engroguir, porten dissolvents per tant s'han de
treballar en ambients ventilats.

Materials
Ultimes capes de làtex, amb l’agent
espassant.

 Làtex
 Espesante para làtex FX ® propoció al 4%
 Plastilina
 Base plana o rajola
 Pinzell
 White spirit ®
 Cartó ploma
 Escaiola
 Resina acrílica

Encaix d’escaiola, per evitar la Procediment

deformació del motlle de làtex.

Reproducció de tres peces tridimensionals de base plana, amb

la formació dels motlles per capes.
1- Condicionament de la peça:
L’objecte ha d’estar sec i net de pols. Es talla una base a mida i
s’aixequen unes parets, d’entre 1 o 2 cm com a molt, seguint la
forma de la peça i deixant de 0,5 a 1 cm d’espai.
Important preveurà la resistència de la peça, per evitar un
trencament o descamació.

13
 Les parets seran una “barrera de contenció” perquè el làtex
líquid no s’escampi.
2- Aplicació de làtex:
Amb un pinzell es “pinta” tota la superfície de la peça,
assegurant d’amarar-la bé amb el làtex. Es deixarà assecar uns
20 minuts fins a la següent capa.
Es recomana que el pinzell no sigui molt bo, cal netejar-lo
immediatament després de cada utilització amb paper tissú en
sec, podent esbandir-lo breument amb una mica d’aiguarràs. Si
es deixa assecar s’haurà de fer immersió en aiguarràs.
Encaix d’escaiola, per evitar la
deformació del motlle de làtex, amb 3- Capes de làtex:
parets de cartró ploma segellades
amb cel·lo. Quan s'ha aconseguit un gruix consistent (entre 6 o 8 capes),
s'aplicaren capes espessides amb un agent tixotròpic apropiat,
per donar més volum. (La proporció de l'espessidor és del 4%.
Tot el conjunt guanyarà + 0,5 cm. de volum)
Es deixarà assecar bé, unes 36 hores, fins que tot tingui el
mateix color melat.
En aquest pas es poden incorporar trossos de bena tèxtil de
gasa, per afegir solidesa al motlle, adherint-la amb la següent
capa de làtex.
4- Caixa d’escaiola:
Un cop sec, es retira la plastilina i es tallen les rebaves de làtex
que puguin haver-hi, però es conserva la peça a dins. Amb cartó
Motlle preparat, amb l’escaiola
fraguada i el làtex completament ploma, es confecciona una caixa a mida, quadrada o
sec. Es el moment, d’extreure les
rectangular. Les parets han de ser més altes que el motlle,
peces originals.
procurant segellar-les amb cel·lo de pintor.
De nou, entre l’objecte i les parets de la caixa no fa falta que hi
hagi un gran espai, uns 0,5 cm.
5- Preparació de l’escaiola:
En un recipient una mica més gran que el volum que es vol
cobrir, es posa aigua i s'aboca l'escaiola, a poc a poc perquè

14

Motlles preparats per poder replicar.
Escaiola abocada als motlles, per
crear les repliques d’escaiola.
Preparació de la resina per a crear
repliques, a partir dels motlles de És en aquest procés on es pot afegir pigmentació, s'ha de
làtex.
absorbeixi l'aigua lentament. No es remena, fins que aquesta
apareix com una muntanya i deixa d'absorbir l'aigua, deixar
passar uns segons (48 a 55 ml. d'aigua cada 100 grs. de pols,
segons la fitxa tècnica). Llavors es remena bé i s'aboca dins la
caixa.
Caldrà estar atent al moment en què l'escaiola deixa d'absorbir
aigua, quan ja no l'absorbeixi i quedi en superfície una illa de
pols seca. És important no preparar més quantitat de la que es
pugui aplicar entre 2 i 4 minuts.
6- Motlle de làtex:
Quan l'escaiola està seca, ja tenim el motlle a punt. Es retirarà el
cartó ploma i també la peça de l'interior del motlle, si cal polir
l'escaiola perimetral al làtex.
Caldrà conservar el motlle dins l'escaiola, i sempre que es faci
una reproducció, procurar que estigui ben encaixat. Tot i que per
l'extracció de la rèplica es podran separar, per a més comoditat.
7- Dues reproduccions:
En aquest cas es fan dues reproduccions a partir de cada motlle,
una amb escaiola, amb el mateix procediment ja esmenat,
tantes vegades com es vulgui o es necessitin repliques. La
segona es farà amb resina de polièster.
Entre cada reproducció. Es pot rentar el motlle de làtex amb
aigua i sabó, deixant-lo preparat per a la següent.
8- Reproducció de resina:
En un recipient de la mida del motlle, en aquest cas de la mida
d’un iogurt, es farà la mescla en una bàscula de precisió. Es
barreja el líquid AC100 amb la Base Jesmonite, les proporcions
seran 1:2,5, variant els grams segons el volum de motlle a
omplir.
mesclar ràpidament i abocar al motlle.
15
 9- Assecat:
Els primers minuts es poden donar copets a la base del motlle,
per ajudar a sortir les possibles bombolles d'aire. Es deixarà 24
hores perquè assequi completament.
En abocar, o posteriorment amb una espàtula, procurar que la
superfície quedí plana, per tenir una base de la reproducció
plana. Així no caldrà retocar-la posteriorment, a més que la
resina és un material bastant dur.
En ambdós casos, s’obtindran còpies molt fidedignes a l’original,
amb poques imperfeccions i fàcils de corregir.
Motlles amb la resina solidificant-se,
algunes de les repliques amb
coloració.
Observacions

El motlle de làtex és fàcil de preparar, difícil que el resultat

quant a motlle i reproduccions surti malament, o amb un
resultat indesitjat, i té una vida útil bastant llarga. En
restauració d'obres artístiques, arqueològiques i
arquitectòniques és efectiu, ja que agafa perfectament les
empremtes i relleus, i és més econòmic envers la silicona.
En contra té que la seva preparació és lenta, si es fa de manera
continuada, és possible que es necessitin dos o tres jornades de
treball. També que convé manipular-lo, i també el material
Repliques resultants, a l’esquerra les emprat per a la reproducció com la resina esmentada, en zones
repliques amb resina i a la dreta amb
escaiola.
airejades o sota campana extractora, vigilant la neteja de les
eines.

Personalment, m'ha semblat molt interessant el procés i estic

satisfeta amb els resultats, que són excel·lents. Amb la creació
de tres motlles he aconseguit 6 reproduccions, 3 d'escaiola i 3
de resina.

16
 Motlle de silicona i reproducció de silicona

Silicona

És un polímer derivat del polisiloxà, format per molècules

inorgàniques d'àtoms de silici i oxigen, alternades en llargues
cadenes. Segons la reacció de polimerització hi ha dues
classificacions, les que ho fan per condensació i per addició.
Polimerització per condensació o creixement en etapes:
Durant aquesta reacció es generen subproductes, mentre que a
la vegada es perd una molècula d'aigua, alcohol, amoníac o HCL
gasós. El catalitzador d'aquestes silicones és a base d'estany,
Tallant la plastilina, per a crear la
safata on col·locar les monedes. amb unes proporcions d'entre un 5 a 10%, amb un temps de
curat de 24 hores. Aquestes són menys dures i econòmiques,
normalment s'empren per a la confecció de motlles.
Polimerització per addició o de creixement en cadena:
En aquest cas la reacció química de la composició de la cadena
resultant és igual als monòmers que la conformen, és a dir, que
no es generen ni es perden subproductes. El catalitzador conté

Amb l’ajut del rodet, aplanant la sals de platino, sent la mescla generalment de 1:1 i el temps de
plastilina. catalització és molt ràpid. Té una molt alta exactitud a l'hora de
reproduir formes i és la que s'utilitza en joieria i per rèpliques
molt exactes.
Propietats:
Flexibilitat: Per la seva composició química de silici i oxigen, la
silicona és elàstica i flexible.
Reproducció: Capacitat d'adaptació a les superfícies, agafant
Eines empleades per a la confecció l'empremta de tots els detalls a reproduir.
de la base i parets.
Resistència: És resistent a la temperatura, escassa absorció
d'humitat, molt bon comportament a l'exposició solar i al foc.
Estabilitat: Resistent a la tracció, d'elongació fins a un 400 %

17
 mantenint l'estabilitat dimensional, i és antiadherent.
Toxicitat: No és tòxica, és inodora i no és compatible amb
creixement microbiològic.
Compatibilitat: Té bon comportament en contacte amb agents
químics, però és atacada per greixos i dissolvents, inflant-se en
contacte amb solvents no polars.

Materials

 JesmoniteFlexMetal®
“Safata” preparada, amb les
monedes col·locades.  Plastilina
 Corro de fusta
 Eines de fusta
 Ganivet
 Silicona
 Pinzell

Procediment

Reproducció i envelliment de monedes amb motlles de silicona

per condensació i repliques amb silicona per addició.

Preparació de la silicona amb el 1- Condicionament de la peça:

catalitzador. Es prepara una base amb plastilina, tan plana com sigui
possible, a continuació es creen unes parets també amb
plastilina, de 2 a 3 cm d'alçada.
És important que la "safata" creada sigui recte, quadrada, o
rectangular en el cas d'haver-hi més peces, amb parets rectes.
En podem ajudar amb un rodet per crear la base plana, i de
ganivets o regles per a tallar les parets.

18

Silicona per a crear el contramotlle, a
partir del motlle ja creat.
Motlles preparats, per a rebre la vigilant que les monedes no es mouen del seu lloc, per tornar a
silicona per a replicar.
2- Col·locació de la moneda:
Al mig es col·loca la moneda, pressionant una mica per
assegurar la peça i que no es mogui, en abocar la silicona. Amb
algun estri, com un mànec rodó d'una brotxa, es fan unes
concavitats a cada cantonada.
En el cas que la safata sigui molt rectangular, es pot fer també
al mig dels cantons més allargats, les concavitats no han de ser
molt profundes.
3- Preparació de la silicona:
A continuació es fa la mescla, es prepara 25 grams de silicona i
s'afegeixen 5 grams de catalitzador, es mescla fins que el líquid
del catalitzador no es veu. Llavors s'aboca procurant que arribi
fins a tots els punts, en acabat es pot donar copets al suport on
és la safata, per afavorir que surtin les bombolles d'aire.
S'ha de mesclar sense agitar per evitar la formació de bombolles
d'aire, i en abocar millor fer-ho al centre i anar fent cercles cada
cop més grans, procurant abocar tota la preparació.
4- Assecat i contramotlle:
S'haurà de deixar passar 24 hores per seguir el procediment.
Llavors, amb compte de no desfer l'estructura, se separen les
parets de plastilina, per extreure el motlle. Es donarà la volta,
col·locar les parets. Llavors es torna a preparar silicona i
s'aboca, per tornar a esperar 24 hores, després d’aplicar
vaselina a la silicona ja catalitzada.
La necessitat d'un contramotlle és per la seva elasticitat, per
controlar l'elongació quan s'omple amb el material de
reproducció.
5- Silicona per la reproducció:
Un cop completament sec el motlle de silicona, es podrà
prescindir de la plastilina, i s'obren les dues parts traient les
19

Assecat de la silicona per a la replica,
amb pes.
Obertura del motlle per treure les
repliques resultats.
monedes. Llavors es prepara la mescla, segons el volum que
necessitem el gramatge pot canviar, però sempre serà 1:1 de
silicona i catalitzador.
Aquesta preparació tindrà aspecte de massilla, i encara que hi
ha temps per abocar-la, al cap de poc començarà a espessir-se.
6- Sandwich i pes:
En abocar la preparació, es tancarà un altre cop amb les dues
parts, es posaran entre dues tauletes de fusta amb un pes a
sobre. Així es deixarà, fins que assequi per complet.
Una de les tauletes pot ser on s'ha estat treballant fins ara, es
recomana seguir tota la metodologia sobre una, per facilitar els
moviments, transports i manipulació en general.
7- Extracció de les repliques i retoc:
Quan es retira el motlle, segurament haurà passat que la
silicona de reproducció s’ha escampat, creant un bassal ara
rígid. No passa res, es retira amb moltíssima facilitat i si queda
algun residu, es podrà polir amb el bisturí.
Un altre consell a seguir, seria fer una marca en les dues parts
del motlle, de manera que quan s’encaixin, la cara i creu de la
moneda queda bé.
8- Polit:
Amb un paper de vidre, es frega tota la superfície de la rèplica,
amb l'ajut d'unes pinces. Al poc, el material començarà a tenir
una lleugera brillantor més visible a contra llum, com el d'una
moneda ennegrida.
Es podrà fer una pressió moderada amb els frecs circulars, per
obtenir la brillantor, però no molta per no trencar la rèplica. No
s'ha d'esperar una brillantor excessiva, si aquesta no
s'aconsegueix homogèniament, pot ajudar en l'aspecte envellit
que es desitja.
20
 9- Embelliment:
Amb tintes xineses de colors, preferiblement verdes, vermelles,
taronges i marrons, per fer un embelliment realista i pols de
talc. Aplicar una veladura amb pinzell, en una cara, de tinta,
esperar uns segons i aplicar la pols, esperar uns segons i retirar
amb un tros de paper. I després, per l'altra cara.
Es podrà repetir l’acció 2 o 3 vegades, per intentar obtenir el
resultat desitjat.
D'aquesta manera es poden obtenir rèpliques, amb una
aparença envellida molt realista, amb un procediment
Repliques resultants, abans de
l’envelliment. relativament senzill.

Observacions

Tant el procediment, com la manipulació dels materials és fàcil i

Repliques envellides, amb tintes i
pols de talc.
els resultats són bons, tot s'ha de practicar en la realització dels
processos, preveient amb anterioritat cada pas, respectant
escrupolosament les proporcions exactes i el temps de curat.
S'ha de tenir en compte que no és un producte barat i per tant,
cal estudiar el tipus de motlle adient a cada objecte. També els
temps d'espera per a cada curat, ja que en una sola jornada no
es podrà tenir la rèplica, almenys amb el tipus de silicones
emprades al taller.
En el nostre cas s'ha detectat un error, i és que la silicona per a
la reproducció de les monedes estava caducada,
malauradament no es va saber, fins que no es varen tenir les
rèpliques. Això ha fet que els resultats s'hagin obtingut amb
errors, moltes bombolles en negatiu i poca empremta, del
relleu de les monedes. En part, com que l'objectiu era envellir-
les, pot ser el defecte pot passar desapercebut, però en el cas
de voler-les per a una altra finalitat, potser no ens valdrien.

21

Moment en el que es submergeix la
peça en Paraloid B72®
Bombolles emergit mentre
Paraloid B72® consolida la peça.
Bombolles emergit mentre
Paraloid B72® consolida la peça.
Pàtines a l’or i la plata
Pàtines
Es pot definir com l'aspecte que adquireixen els objectes amb el
pas del temps, a causa de l'acció de la seva vida útil i el medi en
el qual es troben. Serà indicativa de l'antiguitat d'aquesta peça i
en formarà part, podent inclús actuar com a capa protectora.
Per aquest motiu i perquè conté informació, tant estètica com
històrica, sempre es respectarà, a no ser que mantenir-la suposi
una problemàtica per a la mateixa peça.
Pot ser necessari imitar una pàtina, per donar un acabat amb un
aspecte d'antic, a les rèpliques elaborades dins un procés de
restauració. Aquestes tindran la finalitat de retornar la unitat a
una obra, fent-la més comprensible per a l'espectador. Per
aconseguir aquest objectiu, hi ha diverses tècniques que es
podran dur a terme, depenent del material de rèplica.
Materials
el
 Làmina d’or fals-15cm x 15cm (Alineació de 85% de
coure i 15% de zinc)
 Làmina de plata falsa-15cm x 15cm (Alineació de major
% d’alumini)
 Coixinet per tallar la làmina metàl·lica
 Eines de tall
 Pinzell de marta
el  Vas de vidre
 Aigua
 Mordent Mixtió ®
 Figura de guix
22

Peces ja amarades amb Paraloid
B72®, assecant-se.
Aplicació del mordent, Mixtió ®, per
poder daurar posteriorment.
 Betum de Judea®
 Tinta xinesa
 Aiguarràs
 Acetona
 Paraloid B72®
 White Spirit ®
Procediment
Daurat i platejat de peces, per després crear una pàtina amb
l’objectiu d’envellir visualment, les peces.
1- Condicionament de la peça:
Prèviament, caldrà tenir la peça completament acabada, polida
o/i retocada, i neta. Caldrà submergir completament la peça en
Paraloid B72® al 15% en acetona, l'estona necessària fins que
deixin de sortir bombolles de la peça. Després és treure i es
deixarà assecar, sobre un plàstic.
El Paraloid B72® servirà de tapaporus, cal tenir en compte en
emprar guants en el procés, i netejar ràpidament les eines, amb
acetona al 100% si és necessari.
2- El mordent:
Amb un pinzell, s'impregnarà la peça amb un mordent, com el
Mixtió ®, deixant 30 minuts perquè s'activi. Aquest teòricament
té una durada de 12 hores, en l'efecte d'adhesió.
Convé aplicar dues capes sent generós, procurant cobrir bé tota
la peça, ja que amb poc mordent, és possible que l'adhesió
posterior costi més.
3- Preparació de la làmina metàl·lica:
En el coixí de daurar es diposita la làmina, que amb el ganivet
de daurador s'anirà tallant, segons convingui.
23

Peça amb el mixtió aplicat, per a
poder daurar o platejar.
Peça preparada per a la aplicació de
la làmina metàl·lica.
Es recomana que els trossos tallats no siguin molt grans, per
facilitar la seva aplicació.
4- Aplicació de la làmina metàl·lica:
A continuació s’anirà transportant els fragments de làmina a la
peça, amb un pinzell fi humitejant prèviament amb aigua
destil·lada. Ràpidament el mordent atraparà la làmina, amb un
altre pinzell més gros i net, es pesarà per sobre allisant i
acabant d’adherir la làmina.
En tot el procés caldrà parar atenció als moviments i la
respiració, ja que a la més mínima ventada d'aire, les làmines
metàl·liques surten volant. Es recomana tenir finestres tancades,
fer moviments pausats i portar mascareta.
5- Sobrants de la làmina:
Havent cobert tota la superfície de la peça, es passarà el pinzell
emprat per allisar la superfície i es deixarà reposar.
Seguidament, amb el mateix pinzell, es procedirà a fer frecs
suaus i circulars, per enretirar tot el que no s'ha adherit.
Convé no exercir molta pressió, o es pot acabar enretirant més
del que és necessari falta, posteriorment amb un cotó també es
pot acabar d'enretirar les restes.
6- Retocs:
Allà on la làmina ha deixat un forat, es pot retocar amb
pigments de purpurina i Paraloid B72® al 10% en acetona,
daurada o platejada depenent de la làmina emprada.
El pinzell utilitzat en aquest pas també caldrà netejar-lo amb
acetona al 100%. En fer la mescla dels pigments, val més
quedar-se curt i haver de repetir-la, que ens sobri i perdre
material.
7- L’envelliment de l’or:
Per embellir la peça daurada s’utilitzarà betum de Judea®
diluïda amb aiguarràs, amb un pinzell s’aplicarà una capa i amb
24
 un cotó s’anirà enretirant el sobrant amb tamponaments. Es pot
deixar més o menys betum, segons l’envellit que vulguem.
Seguint el consell anterior, menys es més estalvi, el betum
condeix molt, caldrà poca quantitat per a embellir la peça, però
molt aiguarràs per netejar el sobrant.
8- L’envelliment de la plata:
En el cas de la peça platejada es farà amb tinta xinesa, aquesta
vegada se suca directament el cotó amb tinta i es tampona la
superfície, per deixar-la. D'igual manera, es podrà aplicar més o
menys, segons l'acabat que es busqui.
Fragment de làmina, acabada
d’aplicar. La tinta es pot diluir en aigua també per aplicar-la, encara que
com més aigua tingui, més relliscarà per la superfície metàl·lica.
D’aquesta manera s’obtenen dues peces envellides, una amb
una simulació d’or vell i l’altre de plata vella.

Observacions

En aquest cas, també ens hem trobat amb procediments fàcils i

Peces acabades , ja envellides i
preparades per a presentar.
pràctics, amb els quals hem pogut obtenir uns resultats
satisfactoris. El pas més complicat és el de daurar o platejar,
l'aplicació de la làmina metàl·lica requereix molta tècnica i
pràctica, però sobretot de molta calma. Particularment he
pogut apreciar, que com més nerviosa estic, encara que intenti
ser curosa i meticulosa, el procés es dificulta. Amb tot, el
resultat sempre és visualment molt estètic.
En el meu cas varen ser peces petites i llises, factor que
facilitava l'aplicació, tot i això va haver-hi molt sobrant, que no
es va acabar d'adherir.

25
Bibliografia

Informació extreta de la teoria facilitada a la classe Tècniques de Models i Repliques. Presentacions,

text i informació creada i donada per les professores Margarita Alcobé i Mònica López-Prat.

26