LES DISTORSIONS COGNITIVES

 Són esquemes equivocats a l’hora d’interpretar els fets, que donen lloc a una visió
simplista o negativa, que influeix en el comportament de la persona.
 No són fàcils de detectar si no fem un esforç conscient ja que són conviccions molt
arrelades.
 Genera un patiment emocional excessiu, desembocant en problemes d’autoestima,
aïllament, ansietat, depressió, etc.

Inferència arbitrària  extreure conclusions de situacions que no recolzen

l’experiència. Per exemple: com em dirà que no, ja no li proposo sortir.

Abstracció selectiva  seleccionar només els detalls negatius d’una situació i ignorar
la resta. Per exemple: una persona que fa una bona exposició d’una proposta en una
reunió, però és criticada per un dels participants i dóna per descomptat que la seva
proposta no era bona.

Interpretació del pensament  es refereix a la tendència a interpretar sense cap

mena de base els sentiments i intencions dels altres. Per exemple: dues persones que
estan parlant a cau d’orella i una tercera pensa que estan parlant malament d’ella.

Sobregeneralització  consisteix a extreure conclusions, generals a partir d’un fet

aïllat que, a més, no té relació directa. Per exemple: he donat una opinió que no ha
agradat, això es deu a què no serveixo per aquesta feina.

Personalització  consisteix a atribuir-se la culpa, sense evidència, de certs

esdeveniments. Per exemple: La meva parella m’ha deixat perquè no sóc capaç de
fer-la feliç.

Pensament del tot o res  radica a considerar com a fracàs qualsevol assoliment
que no respongui a les expectatives màximes previstes. Per exemple: No he obtingut
la nota suficient per entrar a la facultat que volia, és millor que deixi d’estudiar.

Desqualificació del que és positiu  es refereix a treure importància als aspectes

positius i buscar la lectura negativa. Per exemple: Si m’han convidat a la festa és
perquè em volen demanar els apunts.