EL TURISME

És el conjunt d’activitats de porten implícitament un desplaçament amb

canvi temporal de residència i amb l’objectiu recreatiu i d’oci. La
1
definició oficial, en vigor, la va encunyar l’Organització Mundial del Turisme
(OMT) amb seu en Madrid a 2008 dient que són activitats que les persones
realitzen al llarg dels seus viatges i estades en llocs diferents al seu
ambient habitual per un període inferior a l’any amb finalitats de plaer,
negocis u altres.

Hem de saber, dins del turisme, que no podem anomenar a totes eixes
persones turistes, sinó que si l’estada és inferior a un dia s’anomenaran
excursionistes i, si supera eixe dia, les 24h sí s’anomenarà turista.

A banda del tipus de turista o visitant, tenim un turisme receptor, aquell

que prové de l’estranger; turisme intern que ens parla dels turistes propis,
nacionals; i el turisme emissor, aquells nacionals que viatgen fora de les
seues fronteres.

Darrere de França, a nivell europeu, Espanya és una gran potència

turística, tant es així que la seu com he dit, està a Madrid i no a Turquia,
per exemple.

Bé, com es l’evolució del turisme i quins factors el determinen:

El turisme com a tal es va iniciar al segle XIX però aquest va quedar

reservat per a les elits, així que era escàs. Amb l’arribada del segle XX es
va ampliar a les burgesies, però va ser a mitjans segle quan es va
democratitzar coincidint amb l’aperturisme Franquista perquè havia de
rentar la seua cara internacional. Es va convertir, des de la dècada dels 60
en un fenomen de masses.

Quins factors trobem, tant externs com interns.

Els factors externs coincideixen amb el desenvolupament econòmic

darrer la II Guerra Mundial augmentant les classes mitjanes i amb aquests,
les ganes de gaudir de temps lliure i dels diners per a poder pagar-lo. Es
van generalitzar les vacances.

També va sumar el progrés del transport que va facilitar l’intercanvi de

2
persones, de viatgers, va millorar la xarxa del ferrocarril i l’avió va
començar la seua carrera imparable sense competidor. Sense oblidar
l'automòbil. Ací podríem parlar del 600 de la SEAT.

Quant als factors interins parlem d’eixe auge turístic dels 60 gràcies a
la proximitat geogràfica amb la resta d’Europa van permetre l’intercanvi
de població, els recursos naturals privilegiats com té Espanya, el sol i la
platja que tant agrada als països del nord o Alemanya; els recursos
culturals com els espais arqueològics, monuments, tradicions; el baix
cost amb la devaluació de la pesseta amb el Pla d’estabilització franquista
30% per baix del seu valor, que va dinamitzar l’economia;
infraestructures adequades com hotels, restauració i agències de
viatges; i una política estatal favorable, caminant en eixa normalització
de les relacions amb l’exterior, sobretot per la relació d’Espanya amb
Estats Units com a bloc front al comunisme que van permetre la
supervivència del règim uns anys més. Clar, en eixes presses, amb
l’entrada del govern tecnòcrata, de figures com Fraga com ministre
d’informació i turisme, no es va tindre en compte el fort impacte ambiental

El nostre model turístic va ser, aleshores, de masses, de sol i platja amb

una oferta barata, abundant, dirigida a una població homogènia i amb un
poder adquisitiu medi o baix concentrat a l’estiu, el Mediterrani i les
Canàries.

CRISI MODEL TURÍSITIC

Entre els anys 75-85 el nostre model va entrar en crisi tot i que els
ingressos anaven be, el ritme de creixement es va estancar i tornem a
veure factors que expliquen aquesta situació:
Factors conjunturals motivada per la crisi del petroli baixant el poder
adquisitiu dels treballadors, van tornar a treballar per garantir les
necessitats bàsiques per damunt del consum.
3
Factors de fons, com la pròpia oferta turística que si estava dirigida a
població amb un poder baix moderat, es va encarir per la inflació i eixe
encariment no va ser acompanyat per una millora de qualitat. El mateix,
més car. La demanda, al mateix temps, era més diversa, no només
viatjaven les famílies, també joves, jubilats i l’oferta era reduïda, així com
l’arribada o el moviment, que no es va reduir només a l’estiu, sinó que es
va ampliar a tot l’any aprofitant eixos recursos del país. També van arribar
les veus contràries a eixe impacte mediambiental que van posar damunt
de la taula els problemes del deteriorament d’algunes destinacions
repensant el model turístic; finalment, l’aparició de destinacions
competidores pròximes com el nord d’Àfrica i els Balcans i allunyades
com el Carib i Oceania.

LA RECONVERSIÓ: cap a un nou model

A partir de 1985 es va recuperar el ritme de turistes i d’ingressos, excepte

en les crisis econòmiques (els anys 90 amb la reconversió, el 2008 amb la
crisi financera i 2019-2020 amb la covid-19)

Quins factors han determinat este nou auge del turisme? Anem a veure-
los:

El primer de tots, l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea; la

inestabilitat política en altres zones competidores com els Balcans amb
la Guerra a Iugoslàvia i la creació de països balcànics, una guerra ètnica,
cultural, política; a més a més, l’increment de l’esperança de vida que
prolonga la demanda d’oci per combatre la rutina, per exemple. El
creixement del turisme intern que revitalitza i millora el nivell de vida i la
reconversió cap a un model pròpiament dit orientat a oferir qualitat
millorant serveis, infraestructures, pensant en una demanda menys
nombrosa, més diversa i amb més poder adquisitiu, escalonar i repartir al
llarg de l’any i en l’espai oferint més modalitats a banda del sol i la platja
sense perdre de vista un model sostenible. A més a més, es va intentar
4
reduir la dependència de turoperadors internacionals (majoristes)
creant agències espanyoles (minoristes) i promoure el turisme des de les
administracions públiques, com Ibi turisme.

Aquesta reconversió encara no ha acabat, predomina encara el sol i la

platja.

Si parlem d’oferta turística, aquesta és el conjunt de serveis que es posen

a disposició dels turistes i destaquem els venedors de productes, aquelles
institucions que promouen el turisme en fires internacionals o en oficines i
les agències de viatges i les instal·lacions turístiques que cobreixen
necessitats d’allotjament, manutenció o oci (esbargiment, esparcimiento).

Quant l’oferta d’allotjament espanyola es concentra al litoral

mediterrani, arxipèlags, encara que creix a l’interior per eixa
reconversió. Parlem d’hotels, hostals, càmpings... l’oferta de
manutenció amb cafeteries, bars; l’esbarjo compren instal·lacions
esportives, parcs recreatius, parcs nacionals...

LA DEMANDA TURÍSTICA

Demanda és el col·lectiu que sol·licita els serveis i en tenim tant estrangera

com nacional. Pel que fa a l’estrangera respon a motius d’oci i vacances,
arriben des d’Europa i es concentra a les zones de sol i platja presentant
una forta estacionalitat. Reserva paquets turístics (únic preu per tots els
serveis) i s’allotja en hotels, generalment. La nacional afegeix als motius
de l’estrangera, les visites familiars i amics, els desplaçaments parteixen
des de Madrid, Catalunya, Andalusia i C. Valenciana i es concentra menys
en l’espai perquè no només arriben al litoral mediterrani, sinó que també
viatgen cap al nord, interior, muntanyes. És menys estacional, aprofitem
les festes al llarg de l’any. En general reservem directament amb els
serveis turístics i ens allotgem en cases d’amics o extra hoteleres.

EL TIPUS DE TURISME
5
Diversitat i espais menys saturats amb l’estratègica de dinamitzar àrees
deprimides.

Turisme d’aigua: costaner, però també llacs, embassaments on practicar

esports nàutics o pesca. Turisme termal, balneari amb totes les edats.

Turisme de muntanya: de neu lligat a l’esquí, però també d’alt valor

paisatgístic, excursionisme, barranquisme...

Ecoturisme: visita d’espais protegits, parcs nacionals combinant

mediambient amb ús recreatiu.

Rural: descans, tranquil·litat i qualitat inclús fer activitats agràries.

Urbà: turisme cultural dirigit a les ciutats amb patrimoni històric artístic i
cultural com Segovia, Salamanca, Còrdova. Folklore, cultura.

Altres modalitats que revisiten la història i els creuers.

ESPAIS TURÍSTICS

Els espais turístics són zones amb una densitat turística elevada, per
exemple, Benidorm.

Segons la seua dimensió poden ser àrees turístiques que atrauen

nombrosos turistes o punts turístics, focus aïllats lligats a atractius
concrets.

D’acord amb l’ús poden ser de temporada si l’estacionalitat superior a la

mitjana o especialment turístics si es fan estades prolongades o visites
puntuals, senes estacionalitat.

ESPAIS D’ALTA DENSITAT

Sol i platja gràcies al clima i platges. I fem una menció a la C. Valenciana
on la modalitat sol i platja destaca sobre la resta concentrant-se,
principalment, a la Costa Blanca alacantina. La part nord especialitzat en
6
turisme estranger resident (Xàbia, Calp) i itinerant (Benidorm) i el tram sud
(fins Torrevella) àrees de segona residència nacional.

Madrid per ser la capital, turisme cultural, de negocis.

ESPAIS MITJANA I BAIXA I PUNTS

Prelitorals i creixement d’altres modalitats diferents al sol i platja com el

prelitoral mediterrani i el sud-atlàntic amb menys saturació; litoral gallec i
cantàbric no massificat oferint paisatges rurals i naturals; punts turístics
vinculats a l’esquí o la història amb visites curtes de caps de setmana.

A la C. Valenciana en tenim la costa castellonenca, de turisme nacional,

centrar a Vinaròs-Benicarló, Peníscola i Orpesa Benicàssim i la costa
valenciana a Sueca, Cullera i Gandia, turistes valencians i espanyols.

REPERCUSIONS DEL TURISME

Demogràfiques: incrementa la demografia al buscar faena o amb la gent

que s’instal·la permanentment jubilada.

Poblament: al litoral estén el poblament urbà, conurbacions. Als espais

rurals la rehabilitació del patrimoni edificat.

Econòmiques: crea ocupació, 12%, proporciona riquesa aportant 11% PIB,

influeix en les activitats relacionades amb el sector impulsant-les, per
exemple, l’artesania. Millora la dotació de serveis i infraestructures.

Polítiques, culturals i sociològiques: fomenta el contacte entre societats,

aporta visibilitat.

Ordenació del territori: adaptant-lo a les seues necessitats convertint

l’entorn en superfícies recreatives o d’aprovisionament d’aigua per donar
resposta a la població . A les àrees rurals s’abandonen activitats
tradicionals i s’especialitzen terciaritzat-se.

Mediambientals: litorals impacte paisatgístic amb hotels i apartaments,

7
destrucció dels boscos i ecosistemes. Rurals i de muntanya desforestació
i deteriorament del patrimoni.

LA POLÍTICA TURÍSTICA es dirigeix a coordinar-se entre CC.AA i, amb

l’ajuda de la UE afavorir el turisme pels seus avantatges per crear treball.
A Espanya compten amb Horitzó 2020 (aprovat al 2007) incrementar la
qualitat; diversificar l’oferta per aconseguir major repartiment temporal i
espacial; ús de noves tecnologies -agències virtuals- innovació, promoció
en fires de turisme FITUS, touroperadors nacionals i turisme sostenible.

COMERÇ

És l’intercanvi de mercaderies i serveis entre productors i consumidors.

Parlem de comerç interior dins de les fronteres i, exterior, fora de les
fronteres. Aporta un 22% PIB. A la C. Valenciana és un sector de gran
transcendència pel que aporta al PIB.

Característiques:

Oferta s’ha diversificat per arribar a més consumidors i s’han introduït

noves formes de vendre, com l’autoservei. La demanda també s’ha
adaptat, per exemple, per l’augment de la capacitat de comprar per la
millora de la renda; la diversificació de la clientela en edat i sexe; els
canvis d’hàbit associat a l’oci i la compra d’altres productes no bàsics;
influència de la publicitat fidelitzant a la clientela; la informació sobre
els drets i productes i les noves tecnologies incorporades en
l’equipament comercial i les formes de pagar.

Dins del comerç interior: Tenim dos tipus de comerç: majorista o a

l’engròs, aquell que compra els productes al fabricant i els ven al
minorista, no als consumidors. Les CC.AA amb més pes son Madrid,
Catalunya i Andalusia. El tipus de venda és el cash and carry (ho pagues
i t’ho endús) Minorista, adquireix els productes al fabricant i els ven al
consumidor. Les CC.AA coincideixen amb el majorista.

El comerç minorista tradicional no només ha quasi desaparegut, sinó

8
que per a sobreviure a l’arribada de centres comercials, ha evolucionant
passant del model tradicional -locals xicotetes, familiars, amb poca rotació
de productes, escassa tecnologia, preu més car, però més personalitzat-
a noves formes comercials especialitzats oferint qualitat en el producte i
servei per fidelitzar la clientela, per exemple com la llibreria Plumier ací en
Ibi, u 80 mundos d’Alacant fent cicles de lectura, presentacions... i a
franquícies on millora la localització dels locals, la inversió en tecnologia i
botigues virtuals adaptant-se al e-comerç.

Pel que fa al minorista, no pensem només en botigues xicotetes o en Fnac;

també incloem als hipermercats localitzats al centre o perifèria,
establiments de descompte ubicats en barris (ací per exemple tindríem
Euromania, que tenen els productes més econòmics que en la resta),
grans magatzems populars situats als centres de les ciutats, Corte Inglés,
o centres comercials regionals integrats combinant híper amb altres
serveis, com Alcampo, Carrefour...; superfícies especialitzades ací com
IbiMat, Bricodepot...; oulet com San Vicent del Raspeig; sense
establiment, tot digitalitzat.

LA POLÍTICA és competència de les CC.AA, amb directrius de la UE,

l’Estat també en té: fer complir la normativa; mesures per millorar afavorint
el relleu generacional, increment de la competitivitat, revitalització al
comerç urbà com iniciatives de compra en IBI, per exemple, revitalitzant el
nucli històric, associacions com ACI; mantenir el rural amb comerços
tradicionals com a Xixona.

Comerç exterior és l’intercanvi de productes i serveis d’un país amb la

resta de món. Exportació és la venda de productes nacionals a l’estranger
i importació és la compra de productes estrangers per un país. A espanya
s’ha experimentat un gran creixement des del 60 per l’apertura econòmica,
l’entrada en la CE i la globalització.

Exportem béns d’equip, com automòbil i alimentació.

9
Importem productes energètics.

El comerç amb Europa és el més important i, amb la resta del món,

destaquen les importacions d’Àsia -Xina- i dels països productors de
petroli; també amb Àfrica, per exemple amb Angola i el govern de coalició
i Amèrica llatina. Amb Oceania és insignificant.

Pel que fa a la C. Valenciana, el principal soci es la UE i, en concret, països

com Alemanya, França Itàlia, Portugal i Regne Unit. Xina i l’OPEP per
importació i EEUU en exportació. Automòbil, ceràmics, joguets i confecció.
Importacions material elèctric i maquinaria.

La balança comercial -diferència entre les exportacions i importacions ha

estat tradicionalment deficitària, excepte en alimentació i automòbil.

POLÍTICA exterior: determinada per la pertinença a la UE: lliure circulació

de persones, mercaderies i capitals i serveis. Acords amb l’OMC
liberalització. Defensar-lo de pràctiques irregulars i afavorir les
exportacions.